Mòdul 1 - Marc Conceptual. Les Altes Capacitats

8/15/2019 Mòdul 1 - Marc Conceptual. Les Altes Capacitats

1/24

A

TENCIÓ A LA DIVERSITAT

:

ALTES CAPACITATS

M

ÒDUL

1:

M

ARC CONCEPTUAL

L

ES

ALTES CAPACITATS

Amb la col·laboració d’


2/24

Mòdul 1: Marc conceptual. Les altes capacitats

2 © SomDocents Proyectos Educativos SL, 2015Tots els drets reservats

M

ÒDUL

1:

M

ARC CONCEPTUAL

L

ES

ALTES CAPACITATS

1. Introducció

2. A què ens referim quan parlem d’altes capacitats?

3. Les altes capacitats. Un concepte multifactorial.

3.1. Constructes de la variabilitat humana

3.1.1. Estil cognitiu

3.1.2. Creativitat

3.1.3. Intel·ligència emocional

3.2. Catalitzadors psicològics

3.2.1. Personalitat

3.2.2. Motivació

4. La interactivitat. La incidència del triangle interactiu en els

processos d’aprenentatge.

5. Resum


3/24



1. INTRODUCCIÓ

En què es caracteritza una persona amb altes capacitats? Com

podem reconèixer si un alumne presenta altes capacitats? Com

podem actuar per tal de promoure l’educació inclusiva malgrat la

diversitat dins l’aula? Aquestes són les preguntes que ens podem

fer si ens trobem amb algun alumne que destaca per sobre de la

resta quan el que volem és respondre a les seves necessitats en un

context educatiu en igualtat de condicions.

Aquest primer mòdul dóna resposta a la primera pregunta donant aconèixer aquells trets característics comuns d‘aquest grup malgrat

la seva heterogeneïtat. L’objectiu és comprendre que implica

presentar alts nivells de capacitat en l’àrea cognitiva, creativa,

socioemocional i d’aprenentatge per tal de promoure l’educació

inclusiva malgrat la variabilitat individual.


4/24


5/24



manifestin aquestes habilitats no es pot fer sense l’ajuda adequada

del centre educatiu i de la família.

Per tal d’anar escalfant motors, us proposem un vídeo “Si se quiere,

se puede” , realitzat per la Fundació FANJAC, una entitat sense

ànim de lucre dirigida a nens i nenes amb altes capacitats i/o

superdotats. A través de la percepció de nens i nenes amb altes

capacitats, ens podem fer una idea de la necessitat d’haver de

plantejar respostes educatives ajustades a les necessitats especials

d’aquests alumnes.

https://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzo

Per tal d’entendre el concepte d’altes capacitats, és necessari parlar

de diferents conceptes interrelacionats dels que parla la literaturaentorn aquestes persones que poden donar lloc a confusió a l’hora

d’identificar els alumnes amb altes capacitats.

Talent: direm que un nen o nena té talent quan presenta un

potencial elevat en una àrea determinada: musical, artística...

Precoç: comporta un ritme de desenvolupament més ràpid de

l’habitual partint del que es considera “normal” en una etapa

https://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzohttps://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzohttps://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzo


6/24



del desenvolupament determinada. No obstant, no presenta

un nivell de desenvolupament molt elevat.

Superdotat: implica la disposició d’una capacitat intel·lectual

per sobre de la mitja que es manifesta en diferents àrees.

De tota manera, de vegades se’n parla indistintivament d’una

manera o d’una altra, fent referència a les persones amb altes

capacitats. Sigui com sigui, quan parlem d’alumnes amb altes

capacitats, no ens podem basar exclusivament en el fet que el seu

quocient intel·lectual estigui per sobre de la mitja o que destaqui en

una àrea determinada exclusivament.

Les persones amb altes

capacitats presenten

qualitats i aptituds que els

diferencia de les persones

amb talent o superdotadesperquè disposen

d’habilitats cognitives més

complexes, alts nivells de

motivació sense

necessitat de reforçar-los

o un elevat potencial

creatiu tant en la resolució

de problemes com en

activitats artístiques.

Així doncs, en termes generals, què defineix a una persona amb

altes capacitats?

Característiquesaltes capacitats

Estil cognitiu

Estilaprenentatge

Motivació

Creativitat

Intel·ligènciaemocional

Personalitat

IMATGE 2 CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES AMB ALTES

CAPACITATS


7/24



Intel·ligència extraordinària que es manifesta a través de la

seva facilitat per aprendre i integrar els seus coneixements

(Consulteu el punt 3.1.1. Estil Cognitiu d’aquest mòdul).

El seu nivell d’aprenentatge. Elevat grau de compromís i motivació en una gran diversitat

de temes de naturalesa diferent (Consulteu el punt 3.2.2.

Motivació d’aquest mòdul).

Tenen molt desenvolupada la intel·ligència creativa

(Consulteu el punt 3.2. Creativitat d’aquest mòdul).

Elevada sensibilitat.


8/24



3. LES ALTES CAPACITATS. UN CONCEPTEMULTIFACTORIAL

Podríem parlar del terme capacitat com un concepte multifactorial

donat que els alumnes amb altes capacitats manifesten un alt

potencial en diferents àrees simultàniament. Per una banda,

diferenciarem tres de les diferents dimensions de la variabilitat

humana i, d’altra banda, els catalitzadors que permeten el

desenvolupament d’aquests tres dimensions.

3.1. CONSTRUCTES DE LA VARIABILITAT HUMANA

Els constructes que ajuden a

entendre la variabilitat individual

d’aquest grup són: l’estil cognitiu, la

creativitat i la intel·ligència

emocional.

Donat que aquests tres constructes

ens permeten explicar la variabilitat

humana, el fet que un alumne

presenti una de les dimensions

esmentades no vol dir que presenti altes capacitats. No obstant, sóncaracterístiques que presenten les persones amb altes capacitats

que interactuen conjuntament a l’hora de resoldre una tasca i que

evidencien les seves habilitats.

Estil cognitiu

CreativitatIntel·ligènciaemocional

IMATGE 3 INTERACCIÓ TRIDIMENSIONAL DELS TRES

FACTORS QUE DIFERENCIEN ELS ALUMNES AMB

ALTES CAPACITATS


9/24



3.1.1. ESTIL COGNITIU

L’estil cognitiu és una dimensió de la variabilitat individual que ens

ajuda a entendre el funcionament cognitiu d’una persona. Fa

referència a les estratègies que utilitza l’individu en el processament

de la informació i en la resolució de conflictes. Per tant, parlem de la

tendència a percebre, pensar i actuar en diferents tasques i

contextos de manera consistent i estable al llarg del temps.

Tal com Sternberg assenyalava (1998) en relació a les persones

amb altes capacitats, una persona pot presentar una certa

potencialitat en una àrea determinada però que no hagi

desenvolupat les habilitats adequades per resoldre una tasca

concreta. Per aquest motiu, és important que el professional disposi

de les estratègies d’actuació adequades per tal de que els alumnes

amb altes capacitats desenvolupin tot el seu potencial i adquireixin

la destresa necessària per resoldre les tasques amb eficàcia.

Quan parlem d’estil d’aprenentatge ens referim a la manera de

processar la informació per tal de resoldre una tasca en situacions

d’aprenentatge. Existeixen certes divergències a l’hora de

considerar aquest constructe com independent o no de l’estil

cognitiu. Aquí hem optat per incloure’l com un constructe que

complementa l’estil cognitiu donat que l’estil cognitiu és el pilarsobre el que s’assenta l’aprenentatge.

De tota manera, el que caracteritza el seu estil d’aprenentatge és:

Facilitat per aprendre amb eficàcia i rapidesa.

Tenen tendència al pensament crític i reflexiu.

No els agrada les activitats repetitives.

Prefereixen les activitats individuals que grupals.


10/24



Es solen interessar per temes que no van tan acord amb la

seva edat.

Prefereixen aprendre mitjançant estratègies més creatives que

més convencionals. Prefereixen tècniques més visuals overbals que escrites.

Existeixen diversos estils cognitius bipolars en funció de les

estratègies emprades, no obstant, destacarem els més

característics de les persones amb altes capacitats:

Actiu versus reflexiu: solen ser persones amb tendència aexperimentar mitjançant l’acció més que a partir de

l’aprenentatge vicari –observació- o la introspecció.

Analític versus holístic (Witkin, 1971): processen la

informació més aviat de forma fragmentada i analítica

(independent de camp) més que de forma global (dependent

de camp). Reflexiu versus impulsiu (Kagan, 1965): solen respondre

amb menys rapidesa però amb més eficàcia davant

situacions problemàtiques. Responen de forma reflexiva

atenent a les diferents hipòtesis i alternatives d’actuació.

Pensament divergent versus pensament convergent:

solen contemplar solucions múltiples a un problema de

forma flexible i integrada més que de forma lògica i racional.

3.1.2. CREATIVITAT

El constructe de creativitat és un terme més ambigu que ha

dificultat l’unanimitat en l’establiment d’una definició consensuada


11/24



del terme. De totes maneres, parlarem dels trets més característics

d’aquesta dimensió de la var iabilitat humana.

Mooney (1963) definia quatre components bàsics d’aquest

constructe que facilita la seva comprensió:

IMATGE 4 COMPONENTS BÀSICS DE LA CREATIVITAT

El problema que es planteja es converteix en el

mitjà per dur a terme un comportament creatiu.

Per això, us proposem una activitat per posar en

joc la vostra capacitat creativa. Us animeu?


12/24



Per tal de facilitar la seva realització, us anirem donant una breu

explicació sobre en que consisteixen els

diferents components del pensament creatiu.

S I TUA C IÓ CREA T IVA

Per començar, per tal d’abordar un problema,

l’acte creatiu el podem fer de dues maneres.

Lògica: requereix un anàlisi més

racional i lògic. El procés es soluciona

de manera lineal i seqüencial, de

manera que una seqüència condueix a

Activitat 1 – Fòrum: Creativitat vs Lògica

Formulació del problema

La família Casademunt està passat un mal moment: s’ha mort en

Pepet. El que no sabien és que en Pepet havia amagat durant

molts anys monedes d’or. Es veu que va deixar escrit com

quedarien repartides aquestes monedes d’or entre les seves tres

filles. El més estrany és que va reflectir el repartiment de les 17

monedes d’or d’aquesta manera:

A la Lluna, la filla gran, li deixa la meitat de les monedes.

A la segona, la Carlota, un terç de les monedes.

A la més petita, l’Anna, li dóna un novè de les monedes.

I ara què? Com s’ho poden repartir sense que es barallin?

Dóna’ls-hi un cop de mà.

IMATGE 5 TIPUS D'ANÀLISI


13/24



la següent, donant cabuda a un conjunt reduït de connectives

entre les diferents seqüències. Està relacionada amb la

intel·ligència analítica.

Creativa: soluciona els problemes de manera poc habitual iinnovadora. Requereix estratègies de solució de conflictes

més originals i flexibles que la lògica, en canvi, no disposa.

Comporta la percepció integrada de diferents elements. Està

lligada a la intel·ligència creativa.

En definitiva, en funció de les característiques del problema que

se’ns presenta, l’anàlisi que durem a terme serà d’una manera o

d’una altra. Veiem que defineix a les persones amb altes capacitats.

P ROCÉS CR EA T IU

Habitualment, si detectem un alumne amb altes capacitats, veurem

que solen ser persones que presenten aptituds que afavoreixen el

desenvolupament d’activitats a través del pensament creatiu.

Així, el procés creatiu reunirà una sèrie de factors primaris que

conformen l’estructura de la capacitat creativa d’aquests alumnes:

Originalitat:

Fluïdesa

Quantitat i facilitat enrelació a:

Generació d’idees.

Establimentd’associacions.

Flexibilitat

Ser flexible, ambindependència del que lasituació exigeixi, demanera:.

Espontània

Adaptativa

Originalitat

Implica innovar.


14/24



P RODUCTE CREAT IU

Les solucions o producte generat a partir de l’acte creatiu remet a

certes característiques òbvies com originalitat, novetat, utilitat i

adequació a la situació o problema que se’ns presenta.

Dit això, podríem afirmar que el pensament creatiu és una capacitat

cognitiva que requereix aplicar tècniques d’anàlisi davant dels

problemes diferents de les que necessita el pensament lògic,

Us n’heu sortit? Com heu arribat a saberquantes monedes d’or pertoquen a cada filla?

Expliqueu el vostre procés de resolució delproblema a l’aula. L’heu resol tots de la mateixa

manera? Hi ha alguna diferència? En quin tipusd’anàlisi s’identifica més el vostre procés deresolució del problema que us hem presentat?

Sabíeu que…

Hi ha funcions que estan més connectades amb un costat

del cervell que amb l’altre? La dominància en certes funcions del

costat dret o esquerre del cervell és el que s’anomena

lateralització hemisfèrica cerebral. Doncs bé, l’hemisferi dret és

el que està més associat al pensament creatiu.

Sol passar que tinguem tendència a facilitar l’expressió del costat

dret per sobre de l’esquerre (lligat al pensament lògic) o a la

inversa. De fet, estem més habituats a utilitzar el pensament

lineal per sobre del creatiu però, amb entrenament, podem

potenciar ambdós costats del cervell.


15/24



malgrat el producte creatiu ha de presentar unes característiques

determinades.

Per tal de donar una resposta educativa als nostres alumnes amb

altes capacitats, és necessari potenciar la creativitat donat que, per

a la resolució de problemes ho fan de manera intuïtiva i original i,

inhibir aquest tret característic d’aquests alumnes, comporta posar

barreres al seu desenvolupament dins l’aula.

En definitiva, promoure la seva capacitat creativa és la base de l’èxit

acadèmic ja que evitem que l’alumne s’avorreixi i perdi interès peraprendre. De fet, la capacitat creativa és el resultat de la interacció

entre l’estil cognitiu, la intel·ligència i la personalitat. Per tot això,

potenciar aquesta capacitat implica incidir en diferents aspectes que

es posen en joc en un context educatiu.

Cal afegir, com a darrer factor dels quatre que sustenten la

capacitat creativa de les persones, que la personalitat ajuda a

explicar la creativitat. De fet, els trets característics de les persones

creatives són:

Obertura a l’experiència: els agrada experimentar i explorar

tant a nivell intern com extern.

Motivació per a resoldre els conflictes: tenen iniciativa a

l’hora de par ticipar en la resolució de problemes i generar

estratègies de resolució.

Autoestima positiva: la imatge positiva d’ells mateixos ajuda

a expressar la creativitat malgrat l’ambigüitat que pugui

presentar una situació determinada.


16/24



3.1.3. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Les emocions són estats que es donen en resposta a un estímul

intern o extern que li atribuïm un significat emocional i quedesencadenen conductes automàtiques. Per tant, són processos

cognitius i neuroquímics relacionats amb el processament de la

informació mitjançant processos psicològics bàsics (la memòria, la

percepció, l’atenció...).

Per tot això, quan experimentem por, ira, ràbia, alegria, frustració,...

es donaran una sèrie de canvis perceptibles, ja sigui per nosaltres

mateixos com pels altres:

Fisiològics: canvis neurofisiològics interns.

Conductuals: respostes motores.

Cognitius: atribució de valències positives o negatives a una

situació determinada.

Per tant, es requereixen unes habilitats per tal de comprendre les

emocions dels altres i les nostres pròpies. Aquesta capacitat és la

que es defineix com intel·ligència emocional. Una habilitat

necessària per establir relacions interpersonals i per adaptar-nos a

diferents contextos. Així, aquest constructe remet a diferents

competències emocionals:

Consciència d’un mateix.

Reconeixement de les pròpies emocions.

Control de les emocions.

Control de les relacions socials.


17/24



Malgrat que ens trobarem amb alumnes amb altes capacitats que

els diferència de la resta per la seva habilitat més afinada en relació

a diverses competències emocionals, tots els alumnes tenen un tret

en comú: les emocions. Tant important és respondre a lesnecessitats educatives de cada alumne com utilitzar aquells

aspectes que els uneix com a recurs d’aprenentatge. Per tot això,

és important fomentar l’educació emocional per tal d’afavorir

l’expressió d’aquestes aptituds emocionals i beneficiar així a tots els

alumnes malgrat la variabilitat individual.

3.2. CATALITZADORS PSICOLÒGICS

La manifestació dels constructes esmentats és facilitada per dos

altres constructes. Així, els constructes que faciliten l’expressió dels

constructes esmentats són la personalitat i la motivació.

3.2.1. PERSONALITAT

Òbviament, no podem parlar d’un perfil únic de persones amb altes

capacitats perquè, el constructe de la personalitat com a tal, fa

referència a uns trets particulars que defineixen a cada persona, no

obstant, podem destacar aquells trets que més representen a les

persones amb altes capacitats.

Activitat 2: Intel·ligència emocional

Inventa una situació en la que el protagonista o la protagonista

posi en joc les següents competències emocionals:

Control de les emocions.

Identificació de les pròpies emocions i/o alienes.


18/24



Exigents: sempre esperen obtenir millors resultats dels

obtinguts.

Constants: davant un repte que és del seu interès, estan

disposats a superar totes les dificultats per tal d’assolir el seuobjectiu.

Sensibles: són persones que mostren molta empatia davant

els problemes socials i la justícia social.

Aquests trets de la personalitat interaccionen conjuntament amb els

trets cognitius, creatius i emocionals perquè, al cap i a la fi, tots els

aspectes dels quals hem parlat també els diferencia de la resta de

persones que no presenten aquestes aptituds.

3.2.2. MOTIVACIÓ

Respecte aquest tret característic que diferencia les persones amb

altes capacitats, és la motivació intrínseca i social que els mou ainteressar-se per aprendre coses noves, relacionar-se amb els

altres i conèixer-se més a si mateixos. No obstant, el fet que les

característiques d’una activitat determinada no s’ajustin als seus

interessos, fa que experimentin frustració i, per tant, no s’esforcin

per buscar una solució.

Motivació intrínseca: realitzar una tasca sense necessitat deser recompensat o reforçat per un estímul extrínsec.

Motivació d’assoliment: la motivació intrínseca és la que

disposa la persona amb altes capacitats a assolir l’èxit en una

situació determinada –motiu d’assoliment- i esforçar-se més i

més per complir amb les seves expectatives d’èxit.


19/24



Activitat 4 - Fòrum: Cacem mites?

Per acabar aquest primer mòdul, et proposem el darrer repte.

Quina d’aquestes afirmacions es correspon amb la realitat de les

persones amb altes capacitats? S’ha infiltrat alguna afirmació

errònia?

1. Les altes capacitats comporten l’èxit acadèmic forçosament.

2. Existeix una predisposició genètica a tenir altes capacitats.

3. No necessiten atenció educativa especial igual que els

alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge perquè tenenmolta facilitat per aprendre.

4. Pateixen algun tipus de trastorn mental.

5. Sol presentar un Quocient Intel·lectual (QI) per sobre de la

mitjana.

6. Tenir altes capacitats està determinat genèticament.

L’ambient condiciona però no determina l’expressió de les sevescapacitats en el seu màxim nivell de rendiment.

7. Un QI per sobre de la mitjana és l’únic tret distintiu dels

alumnes amb altes capacitats.

8. L’alta motivació no és generalitzable a tots els camps.

Mite o realitat? Explica breument el perquè de les respostes

triades.

Activitat 3: Com sóc?

Recupereu el primer vídeo que hem presentat en el segon apartat

(https://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzo) i digueu quines

característiques de les exposades al llarg d’aquest mòdul

reuneixen aquells nens i nenes. Què us ha fet pensar que és així?

https://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzohttps://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzohttps://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzohttps://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzo


20/24



4. LA INTERACTIVITAT. LA INCIDÈNCIA DELTRIANGLE INTERACTIU EN ELS PROCESSOS

D’APRENENTATGE

L’ensenyament i l’aprenentatge escolar implica la construcció de

significats que fa l’alumne a través de les orientacions del docent en

relació als continguts curriculars. Això és el que respon a una

metodologia d’ensenyament i aprenentatge basada en la

interactivitat. La relació triangular entre professor, alumne i contingut

és el que facilita un procés constructiu dels coneixements.

IMATGE 6 CARACTERÍSTIQUES DE LA INTERACTIVITAT QUE AFAVOREIXEN LA MANIFESTACIÓ DE LES ALTES CAPACITATS

La interactivitat implica una sèrie de trets distintius:

Mecanismes d’influència educativa. La implicació dels

diferents integrants implica identificar la influència educativadel mestre cap als seus alumnes. L’adequació d’estratègies

Interactivitat

Mecanismesd'influència del

mestre

Dimensiótemporal

Potenciar unainteracció

dinàmica i fluïda

Integrarcomunicacióverbal i no

verbal

Coconstruccióde significats

Interacció entrel'estructura

comunicativa il'estructura de latasca acadèmica


21/24



educatives al grau de motivació, creativitat i complexitat

cognitiva és essencial perquè el mestre tingui influència en els

alumnes d’altes capacitats.

Quan es dóna la interacció? Qualsevol tipus de conducta,sigui apropiada (fer preguntes) o inapropiada (mostrar

desinterès) en un moment determinat, pot explicar-se per com

es dóna la interacció que emergeix en aquell moment. Per

exemple, pot ser que els mecanismes educatius utilitzats no

siguin els adequats.

L’organització de l’activitat dinàmica i interactiva facilitala construcció de significats. El resultat de l’aprenentatge

rau en la manera de presentar i organitzar el contingut

curricular. Fomentar el pensament creatiu incrementarà

l’interès i motivació dels alumnes amb altes capacitats pels

temes tractats en el centre educatiu.

La interacció que es dóna és el resultat dels aspectesdiscursius (què i com es diu) i no discursius (què i com es

fa). La construcció de significats es fa en base al context on

es dóna la interacció. Si la interacció es limita a la transmissió

de coneixements per part del mestre i no dóna peu a

l’experimentació i l’exploració pels mateixos alumnes, això pot

conduir a la desmotivació dels alumnes.

Mestre i alumnes coconstrueixen significats a partir de la

interacció que es dóna a l’aula. Aquest fet està lligat amb

l’anterior. Si la construcció de coneixement es fa en base a la

interacció que es dóna i no en base a la transmissió

unidireccional del mestre cap als alumnes, es potenciarà

l’acceptació de les activitats escolars d’aquests alumnes.


22/24



Implica la interacció entre les normes que regulen la

participació social i la tasca acadèmica. La interacció està

regulada per l’intercanvi comunicatiu dels participants i per un

patró de participació que es deriva del contingut de la tasca.Com són els participants que regulen l’acte educatiu en si, és

important deixar clar què es pretén amb una activitat

acadèmica determinada i com es vol dur a terme.

Us presentem un vídeo del programa “Redes: Sistema educativo es

anacrónico” que dóna entendre que existeix la necessitat de

potenciar les capacitats dels alumnes, no només a partir de la

transmissió de coneixements, sinó a partir del foment del

pensament creatiu, crític i explorador que ajudi a identificar els

talents de cada alumne i potenciar-los. Què opineu?

https://www.youtube.com/watch?v=V7iiR_gz6y8

Per acabar, us deixem un curt animat que deixa entreveure que

implica la interactivitat i el treball en equip. Un mateix objectiu, una

persona amb capacitat de lideratge que catalitza la interacció i

diverses persones amb diferents habilitats. Què us sembla?

https://www.youtube.com/watch?v=V7iiR_gz6y8https://www.youtube.com/watch?v=V7iiR_gz6y8https://www.youtube.com/watch?v=V7iiR_gz6y8


23/24



https://www.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8A

https://www.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8Ahttps://www.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8Ahttps://www.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8A


24/24


24

5. RESUM

En primer lloc, hem fet una breu descripció d’aquells conceptes

relacionats amb les altes capacitats i, així, ajudar a limitar els trets

característics d’aquestes persones.

En el segon apartat, hem diferenciat entre els constructes que

expliquen les diferències individuals i els que funcionen com a

constructes facilitadors de la manifestació dels primers.

Així, per una banda, hem vist que l’estil cognitiu que els caracteritza

té tendència a facilitar l’expressió de les seves habilitats creatives i

que disposen d’una sèrie competències emocionals que evidencien

el seu interès en els altres i en relacionar-se.

D’altra banda, hem fet referència a aquells constructes psicològics

que diferencien les persones d’altes capacitat, la personalitat i el

seu alt nivell de motivació per aprendre coses noves i compromís en

la realització de les tasques.

Per últim, després d’exposar que és el que defineix a les persones

amb altes capacitats, hem argumentat com influeix com es donen

els processos d’aprenentatge i ensenyament en la potenciació de

les capacitats dels alumnes que disposen d’elles.

Documents

Mòdul 1 - Marc Conceptual. Les Altes Capacitats