IT.alumnes Amb Altes Capacitats

7/22/2019 IT.alumnes Amb Altes Capacitats

1/233

1

ESTRATGIES DINTERVENCIAMB ALUMNAT DE N.E.E. PERALTES CAPACITATS, DINS LESCOLA INCLUSIVA.

M Teresa Gmez Masdevall

Psicleg de lEAP Girons Oest.

Girona 15 de Juny del 2009

Supervisora: Mariona Bastons Hosta


2/233

2

ESTRATGIES DINTERVENCIAMB ALUMNAT DE N.E.E. PERALTES CAPACITATS, DINS LESCOLA INCLUSIVA.

NDEX

INTRODUCCI

CAPTOL I

1. ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS1.1Concepte de la intelligncia.................................................................................. 131.2 Teories i models.................................................................................................... 141.3 Ecologia cognitiva................................................................................................. 161.4 Estereotips, falses creences, mites, tpics i realitats de lalumnat amb altes

capacitats.....................................................................................................................

17

1.5 Caracterstiques dels alumnes amb altes capacitats.............................................. 191.6 Tipologia dels alumnes amb altes capacitats........................................................ 241.7 Altes capacitats i baix rendiment.......................................................................... 28

CAPTOL II

2. DETECCI I IDENTIFICACI DE LALUMNAT AMB ALTESCAPACITATS

2.1 Introducci 302.2 Classificaci de les caracterstiques dels alumnes amb altes capacitats... 322.3 Detecci. 332.4 Identificaci........................................................................................................... 362.5 Estudi realitzat a tres centres................................................................................. 382.6 Conclusions.......................................................................................................... 412.7 Experincies reals.................................................................................................. 43

CAPTOL III

3. PARES, PROFESSORS, I ESCOLES DAVANT LES ALTESCAPACITATS

3.1 Fills amb altes capacitats....................................................................................... 563.1.1 Primers senyals daltes capacitats a casa (0-5 anys).............................. 573.1.2 Alteracions ms freqents que trobem en aquests nens/es..................... 573.1.3 Orientacions............................................................................................ 593.1.4 Conclusions............................................................................................ 67

3.2 Alumnes amb altes capacitats.............................................................................. 68


3/233

3

3.2.1 Primers senyals daltes capacitats a lescola (0 a 5 anys)....................... 683.2.2 Alteracions ms freqents que trobem en aquests alumnes................... 693.2.3 Orientacions........................................................................................... 723.2.4 Conclusions............................................................................................ 75

3.3 Escola amb alumnes daltes capacitats................................................................. 763.3.1 Competncia curricular..........................................................................3.3.2 Autoconcepte........................................................................................ 773.3.3 Competncia social................................................................................ 783.3.4 Intervenci escolar.................................................................................. 793.3.5 Caracterstiques del professorat dalumnes amb altes capacitats........... 803.3.6 El clima de laula.................................................................................... 813.3.7 Orientacions............................................................................................ 823.3.8 conclusions............................................................................................. 83

3.4 Els valors a casa, a lescola, i a la societat............................................................ 84

3.4.1 Famlia i valors....................................................................................... 853.4.2 Activitat: Com millorar la convivncia a casa....................................... 88

CAPTOL IV

4. ESTRATGIES

4.1 Estratgies generals dintervenci educativa....................................................... 914.2 Estratgies daula................................................................................................. 97

4.3 Estratgies didctiques......................................................................................... 984.4 Estratgies especfiques i models.......................................................................... 100

4.4.1. Treball cooperatiu.................................................................................. 1004.4.2. Aprenentatge basat en problemes. ABP (PBL).................................... 1054.4.3. WebQuest.............................................................................................. 1074.4.4. Tipus davaluaci................................................................................. 1094.4.5 Pensament lateral prctic....................................................................... 1114.4.6 Creativitat............................................................................................... 1144.4.7. Intelligncia Emocional....................................................................... 119

4.4.8.Competncies Bsiques......................................................................... 1254.4.9. Intelligncies mltiples........................................................................ 1334.4.10. Activitats diverses per als alumnes daltes capacitats......................... 148

ANNEX I

1. QESTIONARIS

1.1 Qestionaris de detecci de nens amb altes capacitats (3-4 anys) ....................... 168

1.2 Qestionaris de detecci de nens amb altes capacitats (5-8 anys)....................... 1701.3 Qestionaris de detecci de nens amb altes capacitats (9-14 anys)..................... 171


4/233

4

1.4 Qestionari de detecci de les intelligncies mltiples per a lalumne/a............ 1721.5. Qestionari de detecci de les intelligncies mltiples per a professors i pares. 1761.6. Qestionari de detecci de capacitats per a lalumne/a....................................... 1811.7. Qestionari de detecci de capacitats per a professors i pares............................ 184

ANNEX II

2. EXEMPLES

2.1 Exemple de prova de llenguatge verbal................................................................ 1882.1.1 Valoraci: llenguatge verbal P-5............................................................ 1892.1.2. Registre de valoraci de llenguatge verbal a final de Preescolar.......... 1902.1.3 Postavaluaci del llenguatge verbal a P-5.............................................. 193

2.2Exemple de prova de llenguatge matemtic a P -5............................................... 1952.2.1 Valoraci: llenguatge matemtic P-5.................................................... 1962.2.2 Registre de valoraci de llenguatge matemtic a final de Preescolar.. 1972.2.3.Postavaluaci del llenguatge matemtic a P-5....................................... 201

2.3.Diferents temes treballats per intelligncies mltiples........................................ 2022.4.Exemples de temes treballats per intellig. mltiples i competncies bsiques.... 214

3. BIBLIOGRAFIA................................................................................................ 228


5/233

5

Agraments:

- En primer lloc, al Departament dEducaci, per haver-me concedit el permsper a la llicncia.

- El meu sincer agrament als directors/es, companys/es i alumnes de lesescoles que han fet possible que aquest treball shagi pogut portar a la

prctica.

- A Antonio Marco per la seva collaboraci.

- A les meves companyes i amigues Victria Mir i Adelina Claps, mestres i

pedagogues amb molts anys dexperincia a les escoles, que han collaboratdesinteressadament en tot el projecte.

- A la meva companya i amiga Adelina Herrera i a en Josep Comes pel treballacurat de revisi del catal.

- Per latenci a nivell informtic del company Tavi Caselles.

- A en Pere Pujols per les seves orientacions i material sobre laprenentatge

cooperatiu.

- A lEullia Xalabarder per a les seves orientacions sobre lalumnat dESO iBAT.

- A la Ceclia Gafarot pel seu entusiasme en la prctica educativa i la sevaorientaci sobre intelligncies mltiples i treball cooperatiu.

- A la Mariona Bastons, professora del departament de Pedagogia de laFacultat dEducaci de Girona, per la supervisi del treball.

- A la M Dolors Rius, presidenta de Catalunya dels pares dalumnes daltescapacitats. (Fanjacc), a Leopold Carreras, delegat a Espanya del ConsellMundial del nen Ben Dotat i Talents i de NEPES (Associaci de Psiclegsde lEducaci Europea i la Rosa Jov que han fet possible el coneixementdaquest alumnat a nivell de pares, professors i EAPs a Girona.

A tots i a totes moltes grcies


6/233

6

Un violinista al metro.

Un home es va asseure en una estaci del metro a Washington, i va comenar a tocar elviol. Durant els segents 45 minuts, va interpretar sis obres de Bach. Durant aquest

temps es calcula que varen passar per aquesta estaci ms de mil persones, quasi totesde cam a la seva feina.

Encara no havien passat tres minuts quan el violinista va rebre la seva primera donaci:una dona va tirar un dlar a la llauna i va continuar la seva marxa. Alguns minuts mstard, alg es va recolzar a la paret a escoltar, per de seguida va mirar el seu rellotge iva continuar el seu cam.

El qui ms atenci va prestar al violinista va ser un nen de tres anys. La seva marelestirava perla m, apressada, per el nen es va plantar davant del msic. Aquest gest

es va repetir en altres nens. Tots els pares, sense excepci, els varen forar a seguir elcam. El violinista va recaptar 32 dlars. Quan va acabar de tocar es va fer un gransilenci, per va passar inadvertit. No hi va haver aplaudiments ni reconeixements.

Ning no sabia que aquest violinista era Joshua Bell: un dels millors msics del mn,tocant unes de les obres ms complexes que hi ha amb un viol valorat en 3,5 milions dedlars.

Dos dies abans de la seva actuaci al metro, Bell va omplir un teatre a Boston, amblocalitats que costaven 100 dlars de mitjana.

Aquesta s una histria real. La actuaci de Joshua Bell dincgnit al metro va serorganitzada pel diari The Washington Post com un experiment social.

Reconeixem el talent en un context inesperat? i en lentorn escolar?


7/233

7

ESTRATGIES DINTERVENCI AMB ALUMNAT DE N.E.E.PER ALTES CAPACITATS, DINS DE LESCOLA INCLUSIVA.

INTRODUCCI

El projecte semmarca en la realitat que es dna en els centres docents pel que fa a lessituacions dels alumnes amb altes capacitats, les conseqncies que es presenten en eldesenvolupament intellectual, personal, familiar i social daquest alumnat i lesimplicacions que aquest fet comporta en el procs densenyament i aprenentatge.Habitualment, quan es parla dEducaci Especial, es fa referncia a la dels alumnes que

presenten dificultats i que per les seves caracterstiques necessiten una atenci i untractament educatiu diferenciat. En general, es dna atenci als alumnes amb

deficincies daprenentatge o que presenten algun handicap, per es deixen datendreels daltes capacitats, tot i que la normativa estatal i autonmica els considera ambN.E.E. ( Necessitats Educatives Especials).Aquest alumnat no forma un grup homogeni, amb caracterstiques comunes; entre

precoos, talentosos i superdotats hi ha una gran diversitat, semblant a la que trobem enels alumnes amb dificultat per aprendre. Cal detectar-los, tenir-los molt en compte isaber que existeixen amb noms i cognoms i, sobretot, atendre les seves necessitats.Moltes vegades es detecten, per, per la creena que no necessiten cap intervenci,

perqu tenen unes capacitats superiors, o per desconeixement, generalment no shi facap treball especfic. En algun cas allat i dins la prctica diria, el que se sol fer s una

acceleraci, (passar lalumne/a a un curs superior) i/o un treball denriquiment a laula.s molt important fer-ne una bona identificaci i un bon seguiment per part de lEAP(Equip dAssessorament Psicopedaggic).Pot ser una actuaci efica, per a aquests i per als que tenen dificultats, el treball dinslescola inclusiva.

Lescola inclusiva s un model escolar pensat i dissenyat per a tots aquells que creuen en una escola per a tothom, amb atenci a la diversitat ( tant alumnes amb baixes comamb altes capacitats) i una veritable igualtat doportunitats. Cal donar resposta a aquesta

diversitat buscant models dintervenci didctica i dorganitzaci del treball a laula quefacilitin laprenentatge de tots i possibilitin atendrels millor en la seva diversitat. Calencriteris i recursos per afavorir una resposta inclusiva a la diversitat; una bona formaci;material per ajudar el professorat i els centres en la tasca densenyar a tots aquells que

presenten capacitats i coneixements previs diversos, aix com motivacions i interessosdiferents dels que lescola els ofereix.

Ens centrarem, dins del collectiu dalumnat amb N.E.E., en els daltes capacitats.smolt important identificar-los mitjanant observacions, entrevistes, qestionaris i provesespecfiques per a ells. Cal detectar les seves necessitats educatives a nivell derendiment acadmic, social, interpersonal, intrapersonal... creativitat, motivaci, per


8/233

8

poder donar resposta a les seves capacitats, possibilitats, interessos, i ritmesdaprenentatge. Aix es fa com a garantia duna millor qualitat educativa, de maneraque els daltes capacitats intellectuals tinguin suficients oportunitats per utilitzar idesplegar les seves competncies i habilitats de forma efica. Cal desenvolupar almxim les seves potencialitats, per tal de contribuir a una millora personal i, enconseqncia, a la de la societat en general. Aix podem enriquir la realitat professional,cultural i social del pas.

Aspectes ms rellevants a tenir en compte en aquest alumnat

A nivell familiar i social:

Les situacions que es presenten es poden viure com una font de problemes, o bnegant les altes capacitats o, al contrari, generant grans expectatives que

exerciran una forta pressi emocional sobre el fill.

A nivell escolar:

Lescola inclusiva ha de fomentar un bon treball cooperatiu, adaptar elcurrculum, tenir en compte les competncies bsiques i programar per aintelligncies mltiples.

Cal treballar la creativitat, la motivaci, la socialitzaci, les emocions i elsvalors.

Cal tamb vetllar perqu les interrelacions entre tots els docents que treballenamb aquests alumnes siguin coordinades i treballar en equip. Consensuarestratgies comunes que afavoreixin aquests alumnes i tots els altres. Estudiaropcions de treballar per projectes, per racons, activitats lliures, amb espais itemps flexibles,...

La comunitat educativa ha destar dacord en la realitzaci dun plaindividualitzat quan calgui, aix com les acceleracions parcials o totals a cursossuperiors en el cas dalumnes que realment ho necessitin.Decidir quins tipus destratgies didctiques sutilitzaran.

- A nivell metodolgic: lenriquiment creatiu, psicosocial, motivacional i decontinguts; lexperimentaci, la investigaci i la metacognici, (aprendre a

pensar).- A nivell dactuacions: elaborar un banc dactivitats per als ms rpids, tenint

en compte la diversitat dins les altes capacitats.- A nivell de continguts: enriquiment cognitiu del contingut o ampliaci.

La situaci que tenim en la societat actual comporta lestabliment de molts canvis en elscentres i molts reptes en el mateix sistema educatiu. Els daltes capacitats sn unsalumnes amb qui cal treballar perqu el dia de dem arribin a ser persones molt tils per

a la nostra societat i, si no els donem latenci que necessiten, poden rendir a nivell


9/233

9

acadmic molt per sota de les seves capacitats, derivar en aspectes negatius o bmanifestar conductes disruptives.

A nivell educatiu, costa dedicar temps a aquest alumnat, sempre en veiem daltres queho necessiten, aparentment, ms. Ells es queixen que no sels t tant en compte com als

qui tenen dificultats daprenentatge, i realment s aix. Hi ha una tendncia forageneralitzada a pensar que els alumnes daltes capacitats, com que tenen un bon

potencial, ja senpoden sortir sols, sense necessitat dajuda, i no s aix.

Lescola inclusiva, amb tot el que comporta, suposa un esfor important tant per alscentres educatius com per al professorat.

s important que el professorat tingui clar el concepte daltes capacitats: superdotaci,talent i precocitat.

A nivell de serveis educatius, les actuacions que es poden planificar dacord a lesnecessitats educatives prpies dels centres fan possible donar resposta a la preocupacipedaggica del professorat.

Hem de tenir clar, tots, que cal donar la mateixa atenci a tots els nens, tant als daltrendiment, com amb fracs escolar, o amb desmotivaci, avorriment crnic, o b quenoms rendeixin en all que els agrada o presentin problemes emocionals i dadaptacial grup diguals.

Objectius

Aconseguir una educaci integral i diversificada. Potenciant el fet de formarpersones ntegres, treballant els valors, reconduint les emocions, tenint encompte els cinc components de la intelligncia emocional i desenvolupant lesintelligncies mltiples, que bviament permetran reconixer la diversitat.Al mateix temps, motivar lalumnat perqu cadasc pugui rendir segons lesseves capacitats, i ajudar els ms desfavorits (siguin daltes capacitats o no), atots nivells.

Assolir una educaci de qualitat, que cal prioritzar per a tots i aprofitar els daltrendiment, que poden ser un motor i una ajuda per al mestre i per als altrescompanys si es treballa de forma cooperativa i es valora lobservaci, lhumor,la creativitat i la motivaci.

Aconseguir que aquest treball pugui ser una guia per a professionals, (EAPs imestres) i tamb per a les famlies.

Detectar i identificar aquest alumnat per poder ajudar-lo en tots els aspectes de laseva personalitat i orientar pares i mestres.


10/233

10

Definir i dissenyar un seguit dintervencions educatives per aconseguir elsobjectius esmentats. Treballar les competncies bsiques pot ser un bon recurs

per a ells. Si cal, es far un pla individualitzat, un enriquiment del currculum ouna acceleraci.

Motivaci per fer aquest treball

En el treball quotidi, dins les escoles, en lassessorament psico-pedaggic a alumnes,pares i mestres, em trobo sovint amb la dificultat dajudar els daltes capacitats queestan desmotivats, tenen una baixa autoestima, presenten problemes dadaptaci, deconducta... i la comunitat educativa espera una resposta de lEAP en els problemesescolars, socials, personals i familiars daquestsalumnes.

Cal enfocar tamb els aspectes positius, en ms o menys grau: tenen una intellignciaexcepcional, facilitat i rapidesa per aprendre, combinar i utilitzar coneixements, ambuna alta capacitat de raonament verbal i lgico-matemtic, bona memria, bonacomprensi, i generalitzaci, curiositat intellectual, i percepci espacial.

Quant a personalitat, poden manifestar un sentit tic i moral molt desenvolupat,imaginatius, perfeccionistes, coneixen molt b les seves possibilitats i sn conscientsdels seus lmits. Mostren una elevada sensibilitat i capacitat de lideratge. Sn

perseverants, si les activitats responen als seus interessos, i estan motivats; moltcreatius, generen idees noves i busquen la soluci ms lgica encara que no sigui la mshabitual i popular. Tenen el sentit de lhumor molt desenvolupat.

Sha constatat que, des de la seva infantesa, els nens/es amb altes capacitatsdesenvolupen unes habilitats inusuals per a la seva edat, que han de servir de pista als

pares i professors. Si es poden identificar a temps, es podr evitar en alguns casos elfracs escolar.

Desprs de la identificaci, caldr pensar en una escola inclusiva, integradora i, per tant,flexible i adaptativa, per respondre de forma individualitzada a les necessitats de tots elsseus alumnes.

El meu desig s portar-ho a terme en un treball rigors, exhaustiu i prctic que faciliti:

Assolir a les aules un ambient daprenentatge que doni les oportunitatsnecessries perqu cada alumne/a, incloent-hi els daltes capacitats i els quetenen dificultats per aprendre, pugui desenvolupar al mxim les seves

possibilitats.

Estimular les intelligncies mltiples (lingstica, lgico-matemtica, espacial,musical, cintica-corporal, pictrica, naturalista i personal (empatia, autoestima iespiritualitat).

Formar persones ntegres a travs dels valors i treballar els aspectes emocionals.


11/233

11

Els nens/es aprenen jugant i els agraden molt els contes; i jocs i contes sn un recursms per a educadors i alumnes.

Per illustrar aquesta idea i reflexionar-hi, abans de submergir-nos en totes lespossibilitats al nostre abast, tenim un conte que reflecteix aquesta diversitat:

Reflexi

Conte: La peti ta planta

Un home que acostumava a observar el jardiner quan treballava al seu jard, li va diren una ocasi:- Jardiner, aquestes plantes sembla que siguin les teves preferides, veig que les cuides

amb molta cura.El jardiner el mira amablement i li diu:

- Perqu em vegis dedicar tant de temps a aquestes plantes, no vol dir que siguin lesmeves preferides. En realitat, totes les plantes del meu jard les cuido i les estimo; elque passa s que a cada planta li he de dedicar un temps diferent, segons el seucreixement i les seves necessitats.

- Per alguna planta ser la teva preferida. Va insistir lhome.

- B... s cert que hi ha una planta a la qual li tinc ms admiraci, i sento una atraccims especial per ella.

- Em podries dir quina s, jardiner?

- s una petita planta de flors blanques que hi ha a lentrada de casa meva. Va dir eljardiner.

- Saps que vinc sovint al teu jard i mai the vist cuidar aquesta planta.

El jardiner, tot rient, li diu:

- Hi ha plantes que necessiten ms atencions que daltres. Quan una planta creixmalament i no dna flors, sha de podar i alimentar. Quan un arbre creix torat shade posar recte amb una vara que laguanti; si la planta no creix i no floreix, cal avegades trasplantar-la i buscar un espai ms adient per a ella; per, quan una plantadna el millor della mateixa, noms cal observar-la i gaudir-ne, deixar-la que creixi i

sompli de flors.

Aix s la meva petita planta de lentrada. Noms lobservo i la miro cada nit destiuquan surto a seurem a la porta de casa meva i tamb gaudeixo del perfum de les seves

petites flors quan entro i surto o vaig i vinc de casa meva.


12/233


13/233

13

CAPTOL I

1.ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS1.1.Concepte de la intelligncia

La comunitat cientfica t dificultats per establir una definici de la intelligncia, jaque hi ha tantes diferncies en lalumnat que est en el lmit superior com en el del lmit inferior, i aix fa que no tinguem una definici compartida.Fins fa poc temps, la intelligncia era considerada quelcom innat i inamovible. Era

una qesti de gentica. Actualment, sabem que s el resultat tant de factors genticscom ambientals.Podria definir-se com la capacitat de coordinar, gestionar, organitzar el coneixement, isaber escollir la millor opci entre diverses per resoldre un problema.

Necessita dun entorn enriquidor i favorable per desenvolupar-se. No s fixa, est enevoluci contnua, i pot ser modificada segons els aprenentatges, lambient social ifamiliar, leducaci, les experincies i la personalitat.

Als anys 20, Termann va fer la seva primera reuni cientfica sobre intel.ligncia. Binetva dissenyar el primer instrument que la mesurava i Termann, ladaptaci delinstrument. Termann es centr molt en la superdotaci, per la qual cosa va ser bastantcriticat.Cal destacar Leta Hollingworth, persona prcticament desconeguda i que va donar unfort impuls al coneixement daquests nens/es. Autors americans com Silverman,Sternberg o Stanley reconeixen deure-li la base dels seus coneixements.La dificultat per detectar aquests alumnes que sobresurten per un o altre motiu ha fet

proliferar el nombre de qualificatius per designar-los. Alumnat amb sobredotaci, ambsuperdotaci intellectual, superdotats, talentosos, genis, prodigis, precoos.... Lacomplexitat del concepte de superdotaci ha comportat el desenvolupament de diferents

models per poder-los explicar: models cognitius com el de Sternberg (1995), el deBorkowski i Peck (1986) el de Jackson i Butterfield (1986)... i tamb els models socio-culturals com el de Tannenbaum (1986) el de Cskszentmihalyi i Robinson (1986) i eldAlbert i Runco, entre altres.Actualment estan agafant molta fora els conceptes dintelligncia creativa i la teoriadel Parc dAtraccions (s un model de creativitat). Els primers requisits sn:intelligncia, creativitat, ambient adequat i motivaci, de Baer i Kaufman (2005),segons expliquen Betancourt, Valadez i Zavala.


14/233

14

1.2 Teoriesi modelsEns centrarem i definirem les teories de Sternberg i Gagn i els models de Renzulli iGardner.

La teoria triarquia de Sternberg

Segons Sternberg (1986) existeixen tres aspectes principals en la intelligncia:lanaltic, el creatiu i el prctic. Tots ells sordenaran seguint diversos patrons per a cada

persona i estaran en permanent desenvolupament i canvi.La teoria de Sternberg entn la intelligncia en funci dels recursos que t cada persona

per processar la informaci i lexperincia. La divideix en tres subteories: lacomponencial, lexperiencial i la contextual.Daquestes tres subteories, la que explica ms b la superdotaci s lexperiencial.Explica la relaci entre la intelligncia que es manifesta en una situaci determinada ilexperincia que aquesta situaci exigeix.Els superdotats destaquen principalment en:

- Codificaci, combinaci, i comparaci selectiva de la informaci.- Habilitat inusual per mediar amb la novetat i per automatitzar selectivament la

informaci.Sternberg considera que una persona superdotada ha de reunir els segents criteris:

- Criteri dexcellncia: superioritat en una de les rees de la intelligncia o

en totes elles.- Criteri de raresa:freqncia daparici baixa.- Criteri de productivitat: potencial per produir en un camp concret.- Criteri de demostrabilitat: capacitat per demostrar les seves habilitats

especials.- Criteri de valor: elevat rendiment en algun aspecte valorat per la societat.

Teoria de la superdotaci i el talent de Gagn

Gagn (1991) mant que la superdotaci indica la possessi i ls dhabilitats naturalsexpressades de forma espontnia sense previ entrenament per sobre de la poblacinormal.El terme talent indica el domini de coneixements o habilitats sistemticamentdesenvolupades per sobre la normalitat.Gagn agrupa les habilitats o aptituds en 4 grans grups: intellectuals, creatives,socioafectives i sensomotores. Considera que per poder desenvolupar aquestes aptitudssn molt importants els catalitzadors, que sn els factors que potencien o inhibeixen lacapacitat daprenentatge. Lautor diferencia dos tipus de catalitzadors:

- els propis o intrapersonals, com sn la motivaci, lactitud, linters,lautoconfiana, la perseverana...


15/233

15

- els externs o ambientals, com les persones amb les quals ens relacionem, icoses que ens passen que ens afecten.

La intelligncia depn de factors tan interns com externs i est formada pel potencialgentic de la persona i la seva capacitat per aprendre. Gagn diferencia entre aptituds italents. Les aptituds sn caracterstiques personals de potencial de desenvolupamentamb components hereditaris i innats. En canvi, els talents sn el resultat dunentrenament o aprenentatge especfic, segons un determinat potencial que posseeix la

persona.

El model de Renzulli

Una de les definicions de superdotaci ms generalment acceptada ha estat la deRenzulli.El fet de ser superdotat comporta la possessi de tres conjunts bsics de caracterstiques

estretament relacionades i amb igual mfasi en cada una delles:

- La capacitat intellectual superior a la mitjana. Era el requisit que es demanavaantigament per fer les deteccions.

- Un alt grau de comproms amb la feina; aix representa lenergia aportada altreball o a una rea dactuaci especfica, s a dir, la perseverana, la confian aen si mateix i la creena en lhabilitat que es t per fer treballs.

- Alt nivell de creativitat. Sentn per creativitat loriginalitat del pensament i delsplantejaments dels problemes, lenginy constructiu, lhabilitat per deixar debanda convencionalismes i procediments establerts quan no sn apropiats, i eldo per idear projectes efectius i originals.

Per tant, podem dir que el superdotat presenta la interacci entre els tres grups decaracterstiques: capacitat superior a la mitjana, per no necessriament a un nivellsuperlatiu, alt comproms amb la tasca, i elevat nivell de creativitat.

El model de Gardner

Gardner va publicar el 1983 les seves investigacions. Ats que la vida demana habilitatsdiferents segons les cultures, per a ell s erroni valorar noms la part lgica imatemtica, per exemple, i deixar de banda les habilitats que es requereixen perrelacionar-se amb els altres o amb un mateix. Segons aquesta concepci, no hi ha unaintelligncia, sin que nhi ha diverses, i qui t una intelligncia daquestes pot o noutilitzar les altres en el mateix grau.El que ell denomina intelligncies mltiples serien un conjunt daptituds que inclouen

aquestes intelligncies:


16/233

16

Lingstica o verbal: s la capacitat de pensar en paraules i comunicar-se a travs delllenguatge per expressar i apreciar significats complexos.Lgico-matemtica: s la capacitat per calcular, mesurar i efectuar operacionsmatemtiques complexes.Visual -Espacial: s la capacitat de pensar en tres dimensions.Cintica- corporal: s la capacitat daprendre a travs del tacte i el moviment.Musical: s la capacitat per crear i entendre significats a travs de sons.Naturalista: s la capacitat per manifestar una gran sensibilitat pels fenmens naturals,els ssers vius, la preocupaci pels problemes ecolgics i la preservaci del planeta.Interpersonal: s la capacitat per comprendre els altres i interactuar amb ells de formaemptica i cooperativa.Intrapersonal: s la capacitat que permet comprendres un mateix i ser capa dedesenvolupar-se eficament en la vida.Existencial o espiritual: s la capacitat per formular-se preguntes fonamentals sobre

lexistncia humana.

Creu que no hi ha dues persones que tinguin la mateixa configuraci o el mateix perfilintellectual, per tamb creu que tothom utilitza en un grau o altre totes aquestesintelligncies.Segons Gardner, no nhi ha prou amb la identificaci dels superdotats, sin que cal teniren compte que tamb existeixen els talentosos, que utilitzen ms una intelligncia queles altres, i cal donar-los una educaci diferenciada i adequada a les seves capacitats.Actualment, a Espanya, amb la Llei Orgnica 2/2006 de 3 de maig, dEducaci (LO E)

surt el terme dalumnat amb altes capacitats intellectuals i lemmarca dins delcollectiu dalumnes amb N.E.E.El concepte daltes capacitatsque introdueix la LOE sembla que ha estat ben acollit perser un terme ms general que el de superdotaci i reclama latenci sobre els talentosos,

precoos i tot aquell alumnat que est demostrant diriament que pot manifestarconductes prpies dels alumnes ben dotats.Tamb perqu el punt fonamental, en parlar daltes capacitats s el seu carcter de

potencialitat davant de lexigncia de rendiment recollit per altres conceptes i per lalegislaci educativa anterior.

1.3 Ecologia cognitiva

Pierre Lvy (1993) desenvolupa la noci decologia cognitiva:demostra que lindividuno pensaria fora de la collectivitat, de lambient. Totes les nostres intelligncies snsenzillament segments duna ecologia cognitiva que ens envolta. Per tant, la persona noseria intelligent sense la seva llengua, herncia cultural, ideologia, creences, mtodesintellectuals i altres mitjans de lambient.

La intelligncia est molt associada a la idea de felicitat.


17/233

17

Gardner va desmuntar la teoria duna intelligncia general i va evidenciar que existienmltiples intelligncies. Va influir en la idea que el cervell hum tampoc no acull unamemria general i s formes de memoritzaci i competncies de concentracisubordinades a cadascuna de les intelligncies. (hi ha qui t una forta memrianumrica, per t dificultat per recordar imatges visuals...)

Educar la intelligncia

Queda demostrat que la intelligncia s estimulable, sempre que es facin serviresquemes daprenentatges eficaos i les limitacions gentiques es puguin superarmitjanant formes diversificades deducaci. Aquesta estimulaci no depn de frmacsespecfics, ni de sistemes escolars privilegiats. Qualsevol escola hauria de ser un centreexcellent de mltiples estimulacions, per fer de cada alumne/a una persona completa ifeli. Per aix, cal, en primer lloc, que lescola recullilexperincia vital que cada infant

porta ja el primer dia de classe. (experincies i coneixements previs).Tot nen/a, sobretot els procedents dentorns ms desafavorits, entra a lescola amb unaintelligncia espacial, una immensa obertura verbal, una marcada percepci lgico-matemtica, una aguda vivncia natural i una curiositat pictrica infinita, que, perdesgrcia, no sn tingudes en compte dins laula. Noms a les hores desbarjo, que snestones menys controlades, pot practicar aquest conjunt de les seves intellignciesreprimides en la vivncia interpersonal.

A partir daquesta experincia vital cal ordenar lestimulaci en 5 nivells:

Mitjans o vehicles: disciplines curriculars, noves TIC, programes destimulaci...

Situaci:valorar el lloc i el moment adequat. s ms important del que pot semblar:aula, sala, pati, casa, bosc, jard...

Agents: professors crtics i reflexius, pares, avis, germans... amb mentalitat oberta,entusiasme i sensibilitat.

Programes: programar estmuls, jocs, diversions, sortides que incloguin lesintelligncies mltiples i que potencin la creativitat.

Lavaluaci: que fa referncia al rendiment ptim de lalumne/a en relaci al seuprogrs i no als resultats que obt en cada una de les seves intelligncies.

1.4 Estereotips, falses creences, mites, tpics i realitats delalumnat amb altes capacitats.

Els mites sobre els nens/es amb altes capacitats sn el que la societat pensa dells; snfalses creences que no permeten veure realment la seva vertadera imatge. Aquestescreences sorgeixen datribuir un sentit erroni a les seves altes potencialitats.

Distorsionen el concepte de superdotaci. Estan molt arrelats a la societat i tamb alambient escolar;per aix, cada un dels tpics especfics es confronta amb la realitat


18/233

18

que manifesta aquest alumnat (Martnez, 1999). El quadre segent servir perdesmuntar moltes daquestes falses creences.

(Extret del llibre Introduccin a la atencin educativa del alumnado con altascapacidades intelectuales. Artiles,C. et.alt. 2005).

ESTEREOTIPS, MITES, TPICS REALITATSGenerals GeneralsSol ser de classe mitja o alta. Prov de qualsevol classe social.T un alt coeficient intellectual. El criteri psicomtric no s lnic, sha de

complementar amb models que identifiquin elmajor nombre de factors o variables de les altes

capacitats, creativitat, aptituds...Presenta superioritat fsica o best poc capacitat fsicament.

El seu desenvolupament fsic s totalmentindependent de lalta capacitat.

La superdotaci s innata. La biologia juga un paper important en eldesenvolupament intellectual, per el context ones desenvolupa influeix en la seva capacitat.

Sol ser excessivament seris iamb poc sentit de lhumor.

T un sentit de lhumor ms avanat del quesespera per la seva edat.

Competncia escolar Competncia escolarObt un bon rendiment escolar.Destaca en totes les rees delcurrculum.

En ocasions pot obtenir un baix rendiment escolaro destacar noms en aquelles rees que liinteressen.

Acostuma a avorrir-se. No ms que els altres nens de la seva edat. Dinslaula, sha dajustar la seva resposta educativa ales seves capacitats.

T ordinriament una granmotivaci per a tots els temes.

Sinteressa i destaca en els temes que desperten laseva curiositat.

Competncia social icaracterstiques emocionals

Competncia social i caracterstiquesemocionals

Propens als desequilibrispsicolgics

Acostuma a tenir menys desequilibris que altrescompanys sense altes capacitats.

Intervencions. Intervencions.Ha de ser ats per professionalssuperdotats.

No s necessari que el professorat siguisuperdotat. Ha de ser madur socialment iemocionalment i especialment ha dorientar,aconsellar, proporcionar recursos, integrar... msque facilitar coneixements.

No necessita ajuda: pot aprendreen qualsevol circumstancia i auto-educar-se. Sespavila sol.

Lalumnat amb altes capacitats s una personadiferent i no extraordinria; per tant, requereixuna atenci educativa ajustada; si no, potfracassar.


19/233

19

1.5. Caracterstiques dels alumnes amb altes capacitatsAquest alumnat no s un grup uniforme, ni existeix un perfil nic. (Artiles, C.2005) i( Berch, J. 2003) A causa de la seva gran diversitat, no es pot generalitzar, per s que

es poden observar algunes de les segents caracterstiques:

A nivell de la intelligncia

Presenten una intelligncia excepcional per la facilitat i rapidesa per aprendre,combinar i utilitzar coneixements, amb una alta capacitat de:

Raonament verbal: tenen un vocabulari ric i ampli. Expressi verbal hbil, subtil imatisada. Alt potencial de comprensi verbal. Gran habilitat per relacionar conceptes i

seguir amb facilitat instruccions complexes. Aprenen a llegir precoment i sn granslectors.

Memorstica: sn capaos demmagatzemar, recordar i recuperar informaci de dadesmolt diverses amb rapidesa i amb detalls, sense esfor.

Raonament matemtic: mostren un bon domini de conceptes i smbols tant percalcular com per resoldre problemes de diferents maneres. (A vegades se lsposa malanota per no fer el problema com demana el professor).

Comprensi i generalitzaci: tenen una gran habilitat per establir relacions ms enll

dels fets observats, per connectar rees de coneixements que semblen inconnectables.Intenten aplicar el que han aprs en una assignatura en altres (generalitza elconeixement). Comprenen i recorden fcilment el que han aprs i sn capaos dabordardiverses idees a la vegada.

Raonament lgic: manifesten una gran agilitat mental per resoldre qestions lgiques iabstractes, per induir, deduir, abstreure, sintetitzar i conceptualitzar. Gaudeixen amb laresoluci dels problemes lgics.

Concentraci: tenen molt bona concentraci, persistncia, i baix nivell de cansament, siestan motivats i el tema els interessa. Seran considerats ganduls si savorreixen, estandesmotivats i no presten atenci.

Curiositat intellectual: mostren gran inters i expectaci per conixer la resposta aqestions que generalment passen inadvertides per als altres companys de la seva edat.

Percepci espacial: sn capaos de manipular simblicament figures en lespai ireconixer relacions de mida, distancia, posici i forma (des de petits sorientenfcilment, recorden circuits i gaudeixen amb trencaclosques difcils).Sn observadors molt aguts i extraordinriament perceptius, es fixen molt en els detalls.


20/233

20

A nivelldaprenentatge

Aprenen rpidament, amb poca prctica, temes ms avanats del que correspondria a laseva edat

Alts nivells de pensament crtic i autocrtic.

Qestionen, a vegades, els mtodes densenyament i es resisteixen a les tasquesrepetitives.

Fan aportacions poc usuals i profundes en els debats a laula.

Per a les converses i els debats, prefereixen la companyia dels ms grans i dels adults.

Els agrada ms el treball individualitzat que el de grup. Confien en ells mateixos, es

mostren segurs, i sn independents.Sn impacients amb la lentitud dels altres.

Sinteressenmolt aviat per temes dels grans: qestions dactualitat, lunivers, lecologia,el temps, el sentit de la vida i de la mort....

Els llibres escolars els troben elementals. Ells tenen amplitud dinteressos.

Solen descobrir les relacions inusuals, abans que les convencionals.

Sovint reacis a lescriptura, prefereixen conversar perqu parlen amb gran fludesa iexpressivitat.

Sembla que els pugui mancar atenci, concentraci i fins i tot inters, per quan selspregunta, es comprova que estan al corrent de tot.

A nivell de personalitat

No hi ha una personalitat especfica o comuna. Existeixen sentiments i actituds que esmanifesten amb ms freqncia que en altres alumnes de la seva edat.

Socialment, es relacionen b amb nens ms grans i, si ho fan amb ms petits, adopten elrol de protector.

Tenen un gran sentit de lhumor.

Sentit tic i moral molt desenvolupat: sn sensibles als problemes socials i a les sevessolucions. Preocupats pels conceptes abstractes del b i del mal, de la justcia i de lainjustcia.

Capacitat de lideratge: intellectual, (els companys els consulten i volen formar equip

amb ells).


21/233

21

Creatius: per inventar contes, per la seva capacitat.

Verbal: sn bons comunicadors. Molts sn capaos dinfluir en els seus companys i serpopulars.

Perfeccionistes: mai no estan satisfets dels seus resultats.

Autoconeixement molt desenvolupat: saben les seves possibilitats i sn conscientsdels seus lmits.

Elevada sensibilitat: tenen empatia amb els altres i desig de ser acceptats. Els afectenles crtiques a la seva persona o el rebuig dels seus companys. Esperen que els altrestinguin valors similars. Necessiten lxit i el reconeixement i tenen por del fracs.

Perseverana: si les activitats sn del seu inters, desafien totes les dificultats, nocedeixen. Sn obstinats i tenaos.

Sensaci de sentir-se diferent: tenen recel de compartir els seus interessos amb elsaltres, i por de no trobar interlocutors vlids.

Inconformisme: no deixen de preguntar fins que t sentit clar i lgic el que elsexpliquen. Es marquen fites molt altes.

Enginy, imaginaci: sorprenen les seves capacitats de resoldre problemes per caminsno habituals.

Poden ser hiperactius: posseeixen elevada energia, vivesa, nsia. Tenen perodesdesforos intensos.

Rebutgen la repetici, la rutina i lautoritat impositiva. Manifesten avorriment.Rebutgen, a vegades, les ordres que vnen dels seus superiors.

Tenen una autoestima acadmica i no tant en els mbits personals i socials.

A nivell de conducta

Presenten problemes de conducta quan no estan estimulats de forma convenient a la

seva potencialitat o no sn reconeguts com a alumnes daltes capacitats. Aleshorespoden manifestar agressivitat verbal i fsica, es mostren rebels... o b passius, viuen enun mn de fantasia, eviten la gent, no es defensen... (adaptat de Prez i Daz 2006)

Construeixen les regles del joc o sistemes complicats, i si no els fan cas, es podenmostrar dominants i mal educats.

Sn intransigents amb les faltes de comportament, rebutgen les conductes antisocials deles persones.

Qestionen lautoritat si no est justificada i tamb els mtodes densenyament, volen

organitzar el treball escolar a la seva manera.


22/233

22

Obliden els detalls en els seus treballs escolars i en els intercanvis dinformaci.

Fan servir el llenguatge per convncer els altres i defugir responsabilitats.

Donen solucions inusuals als problemes i realitzen processos de difcil comprensi.

Possible rebuig cap als pares o amics, sobretot si intenten posar normes que podentrencar els plans familiars i de grup.

Fan preguntes desconcertants i sentesten en tenir respostes satisfactries. Esperen elmateix dels altres.

Els companys de la seva edat no els comprenen, els veuen estranys. La famlia i elsamics poden no entendre les seves preocupacions.

Sn independents, amb tendncia al treball individual, confien en ells mateixos.

Utilitzen la seva capacitat en les rees que els interessen i s possible que no puguinarribar a totes les matries escolars i poden tenir llacunes en laprenentatge.

A nivell de creativitat

Creativitat: s la capacitat de generar idees, innovar i arriscar-se; s un acte que estransforma en una forma de ser i estar en el mn, s una actitud davant la vida, ja queinvolucra el pensament, les emocions i les accions del nen de forma integral. (Waisburd,

1998)Presenten:

Enginy i imaginaci:els agrada experimentar noves formes de fer les coses. Aportenmoltes idees noves.

Gran curiositat: fan preguntes desconcertants, no habituals en els nens de la seva edat.Curiositat insaciable, qestionen les raons de les coses.

Originalitat: generen idees noves.

Fludesa:sn capaos de trobar gran nombre dalternatives i de possibles respostes.

Flexibilitat: tenen capacitat de contemplar el problema o situaci des de diferents puntsde vista i generar solucions.

Pensament independent: busquen la soluci ms lgica, encara que no sigui la mshabitual i popular. Donen certa sensaci dexcentricitat.

Pensament integrador: sempre tenen en compte el resultat final. No perden de vistael conjunt del procs.

Interessos molt variats: des dels ms comuns als ms extics.


23/233

23

A nivell de motivaci

Qualsevol nen/a amb altes capacitats, compta entre les seves caracterstiques amb unaalta motivaci interna cap al coneixement, que pot ser potenciada, modulada o reduda

per components externs. s molt important la correcta estimulaci daquests alumnesper aconseguir que desenvolupin les seves potencialitats moguts pel seu propi inters.

Cal recordar que motivar no significa pressionar. Si sn pressionats, acaben permanifestar actituds de rebuig o es tanquen en si mateixos; cal plantejar reptes que siguinassumibles per a ells.

Quan el tema els motiva, tenen gran capacitat per persistir i per acabar la feina.

Manifesten una motivaci intrnseca i curiositat intellectual, i busquen el que stranscendent.

Utilitzen nombrosos coneixements generals o concrets, freqentment ms que elprofessorat, quan el tema s del seu inters.

Quan estan concentrats en el seu treball, o en algun tema que els motiva, no senadonen del que passa al seu voltant i els molesten les interrupcions: desatenen la genti les seves obligacions.

Disincronia

Disincronia interna: s el desenvolupament desigual entre la capacitat intellectual(ritme rpid) i el desenvolupament emocional (ritme normal).

Disincronia fisiolgica: les necessitats emocionals i intellectuals estan a lalada de laseva edat intellectual, en canvi, les necessitats fisiolgiques solen ser les de la seva edatcronolgica.

Disincronia social: un alumne amb altes capacitats es troba en un nivell dedesenvolupament intellectual superior al dels seus companys i hi ha un desfasamenttant en laprenentatge com en les relacions socials.

Disincronia familiar: quan els pares no li proporcionen latenci adequada perdesconeixement de les caracterstiques.


24/233

24

1.6 Tipologia dels alumnes amb altes capacitatsResum extret de la Guia per a la detecci i intervenci educativa en els alumnes amb altes capacitatsintellectuals.grup de treball de superdotaci i altes capacitats del collegi de Psiclegs i Pedagogs de

Catalunya i de la Comunitat de Canries: (Artiles, C.(2005)

Quan parlem daltes capacitats estem englobant dins daquest concepte els nens/essuperdotats, precoos i talentosos. No s un grup homogeni.

A continuaci presentem la definici de cada tipologia:

Superdotats:sn els que tenen molt bona intelligncia lgica i creativa.

Precoos: sn aquells que es desenvolupen a un ritme ms rpid i activen recursos

mentals abans que els seus companys en el procs de maduraci. Ms tard sequilibrenamb els altres.

Talentosos: sn els que tenen una gran capacitat en relaci amb un aspecte de laintelligncia; sn especialistes en una rea o aptitud.

Poden ser:

Talents complexos:

- Acadmic- Artstic figuratiu.Talents simples:

- esportiu,- creatiu,- lgic,- matemtic,- verbal,- social.

Alumnes superdotats

Sn aquells que, en les seves caracterstiques personals, hi tenen un nivell elevat derecursos en capacitats cognitives i aptituds intellectuals com per exemple: raonamentlgic, gesti de percepci, de memria, raonament verbal, matemtic i aptitud espacial.La caracterstica bsica s la flexibilitat, s a dir, una excellent aptitud per tractar ambqualsevol tipus dinformaci (verbal, figurativa, matemtica..) o forma de processar-la.Sn creatius i tenen un alt grau de dedicaci a les tasques; sn perseverants,observadors, oberts i molt sensibles.

Poden portar diferents projectes alhora.Es caracteritzen per donar diverses solucions a un mateix problema.


25/233

25

Tenen una alta predisposici per a laprenentatge, en nivell i en profunditat, en un tempsinferior al dels altres alumnes de la seva edat, i una gran capacitat per retenir i utilitzarconeixements adquirits.Solen tenir una bona autoestima i confiana en ells mateixos, mostren una certatendncia a ser independents del grup i a seguir els seus criteris.Sn originals en les seves idees i les seves produccions; sn receptius a les coses noves idiferents.Tenen un gran sentit de lhumor.Levoluci de la superdotaci s lenta i complexa. s difcil que es manifesti abans delfinal de l'adolescncia. Tot i aix, les aptituds bsiques (tal com sn mesurades pelstests), poden ser avaluades a partir dels 12 anys. (Hi ha persones que no estan dacorden aquest punt i consideren que es poden avaluar molt abans).A nivell escolar, a vegades estan desmotivats i les notes sn inferiors a les que es podenesperar dells, i, sobretot les noies, rebaixen expressament el nivell destudis per tal de

no destacar ms que les altres i no arriscar-se a quedar-se fora del grup.Tamb poden tenir problemes de disincronia, s a dir, presenten diferncies entre elnivell intellectual i lemocional.La forma extrema s el geni.

Alumnes precoos

Sn aquells que es desenvolupen a un ritme ms rpid i activen recursos mentals abansque els seus companys en el procs de maduraci; ms tard pot ser que sequilibrin, oque no.

La precocitat intellectual s un procs evolutiu i pot ser linici duna superdotaci odun talent. Fins ladolescncia no en tindrem la seguretat, per sha dactuaral msaviat possible per no frustrar un possible superdotat (La superdotaci i el talent snfenmens cognitius estables).

Alumnes talentosos

Sn els que tenen una gran capacitat en relaci amb un aspecte de la intelligncia o unagran destresa per a una habilitat determinada o un comportament especfic. Sn

especialistes en una rea, matria, habilitat o aptitud.El talents s efica en lrea que domina i en altres rees pot tenir un rendimentinferior al dels seus companys. La irregularitat s una caracterstica seva.

Talent acadmicEl perfil intellectual del talent acadmic capacita eficament aquestes persones per alsaprenentatges estructurats o formals. Tot material que tingui certa lgica interna ssusceptible de ser aprs. Si, a ms, se li dna un suport verbal, la facilitat s mxima.


26/233

26

Manifesten nivells molt elevats de rendiment escolar i daprenentatge, tant de tipusarbitrari (bona gesti de la memria) com de tipus comprensiu (bona lgica), i

preferiran, a mesura que van creixent, el segon tipus.

Obtenen informaci de qualsevol font estructurada (escola, llibres, premsa, programestelevisius, suports informtics...), sovint de manera autnoma. Per aquesta ra, el

bagatge de coneixements i vocabulari que posseeixen s molt ms extens que el delsalumnes de la mateixa edat; per tant, els continguts del currculum ordinari els podentenir assolits abans de comenar les classes.

En combinar-se en un grau elevat els recursos verbals, lgics i memria, es podenconfondre amb els superdotats. Un Q. I. superior a 130 en el WISC seria el criteri de tallen les proves dissenyades per avaluar aquest tipus de perfil.

El talent acadmic genera les segents situacions de risc:

Tendncia a lavorriment,perqu solen dominar molta informaci i aprenen a un ritmemolt rpid els nous continguts; el ritme daprenentatge a laula i els continguts ordinarissolen ser poc motivadors.

A causa que el nivell de vocabulari i interessos sn ms extensos que els delscompanys, la comunicaci i socialitzaci normalitzada esdev difcil.

Els resultats acadmics brillants i la facilitat que tenen per comprendre i recordarinformacions afavoreixen laugment exagerat de lautoestima i les actituds demenyspreu envers els seus companys.

La facilitat per a laprenentatge sol dificultar la consolidaci dhbits de treball idestudi. I aix pot arribar a generar fracs.

Talent artstic-figuratiuSn alumnes amb grans aptituds per a les arts musicals i/o plstiques. La base s una

bona aptitud espacial i figurativa, aix com per al raonament lgic i creatiu.

Lmbit en el qualacostuma a desenvolupar-se aquest talent s lextraescolar, per tant,les manifestacions a lescola solen donar-se en activitats de plstica i/o msica.Aquestes activitats solen ser prestigiades pels companys i serveixen com a pont desocialitzaci.

Poden tenir problemes de motivaci per a les activitats escolars, tot i que els recursosque tenen sn suficients per a un aprenentatge escolar correcte.

Talent esportiuLes aptituds fsiques i psicomotores sn les necessries per a aquests tipus de talent.


27/233

27

Aquests alumnes no solen tenir problemes de socialitzaci; sn molt ben acceptats pelscompanys/es, encara que, a vegades, el rendiment acadmic s baix per falta demotivaci.Talent creatiuLa creativitat no est nicament associada a la producci artstica, sin que s un recursds general, de la mateixa manera que succeeix amb la lgica. El funcionamentcognitiu i lorganitzaci de la informaci reflecteixen les conseqncies daquestaforma de processar la informaci: mostra poca linealitat, una gran exploracidalternatives, molt dinamisme i poca organitzaci sistemtica.

Aquests alumnes solen tenir comportaments molt variats i sovint diferents dels normals;els consideren entremaliats o, fins i tot, hiperactius. El comportament creatiu sol resultardivertit per als companys daula i facilita la socialitzaci.

Els alumnes amb una alta creativitat produeixen gran nombre de idees, diferents entreelles i poc freqents.La creativitat actua ms com un obstacle als aprenentatges que no com un ajut. Els

baixos resultats acadmics solen ser un dels trets ms caracterstics daquests talents. Laproblemtica daquests alumnes se centra en el fet que representen la informaci,lorganitzen i la processen, per camins no gaire usuals a lescola. La possibilitatdintegrar en les activitats acadmiques un funcionament ms basat en el raonamentcreatiu resulta complexa, atesa la naturalesa de lensenyament aprenentatge, ensituaci de grup i tamb dels objectius habituals.

A vegades, presenten un baix rendiment acadmic davant plantejaments educatius moltrgids.s bo que els mestres tinguin conscincia daquests infants i evitin confondre el seu casamb la dispersi i, de vegades, amb la manca datenci.

Talent socialLa capacitat de lideratge i la conscincia social sn els trets caracterstics daquestes

persones. Tenen empatia natural i intuci de les necessitats dels altres. Desenvolupenamb molta freqncia el rol de lder.

En situacions excepcionals poden mobilitzar el grup classe contra un company/a ocontra un professor/a.

La bona socialitzaci sol beneficiar la seva motivaci per les activitats escolars, i solentenir resultats molt correctes en els aprenentatges.

Talent lgicEl perfil daquest talent resulta semblant al creatiu, en termes intellectuals. En canvi, laseva funcionalitat s molt ms elevada, atesa la coincidncia daquesta aptitud amb

parmetres culturals i escolars. Aquests alumnes tenen una alta capacitat per alraonament lgic inductiu i deductiu; (en tractar-se de la forma de raonament ms


28/233

28

prestigiada per la nostra cultura, la percepci intellectual sol ser desproporcionada) peraquest motiu, els s difcil de representar-se la informaci ambigua, difusa o moltdinmica, com per exemple, la realitat social o les relacions humanes.

Solen presentar dificultats de socialitzaci a causa de la seva rigidesa en laplicaci denormes o criteris. Tamb poden tenir problemes relacionats amb la disincronia.

Talent matemticEs caracteritza per disposar delevats recursos de representaci i manipulacidinformacions quantitatives i numriques. Mostra habilitats excepcionals per alaprenentatge de les matemtiques: sistemes de numeraci, operacions de clcul,resoluci de problemes... En general, utilitzen poc els recursos, de manera que sovintmenyspreen les matries no quantitatives.

Normalment, tenen dificultats de comunicaci o dinteracci social, perqu solendemanar molta precisi en la informaci i actuacions dels altres nens: aix els comporta

problemes en les seves relacions.

Talent verbalAquests alumnes es caracteritzen per tenir una bona capacitat de comprensi general,ampli vocabulari, i facilitat per utilitzar termes lingstics.La informaci verbal t un s molt generalitzat; aquesta aptitud intellectual pot seraplicada en molts mbits.

La major part de la informaci escolar presenta un format verbal i aquests talents,mostren una bona capacitat de comprensi general, i bons resultats acadmics.

No solen tenir problemes daprenentatge, (poden semblar ms intelligents del que enrealitat sn) ni de socialitzaci, malgrat que en les rees en qu hi ha descompensaci

poden aparixer complicacions; (rees on predominen altres formes de representaci:matemtiques, plstica).

1.7 Altes capacitats i baix rendiment

A vegades, ens costa de creure que un alumne/a amb baix rendiment pugui ser unalumne/a amb altes capacitats: no s el ms com, per cal tenir en compte les sevescaracterstiques i els problemes que comporten.s freqent trobar nens/es que presenten un bloqueig emocional que afecta alsaprenentatges. Aix fa que silencin els seus talents. En aquests moments podem dir quetenen la sndrome de baix rendiment. ( segons Gerson, K i Carracedo, S. (2007) i esmanifesta en la discrepncia entre el rendiment esperat en relaci amb el seu potencialintellectual i creatiu i el seu rendiment real.


29/233

29

A continuaci, veurem el perfil de lalumne amb baix rendiment en un quadre realitzatper Prieto i Castejn (2000):

CARACTERSTIQUES PROBLEMESExpressi oral destacada Escriptura deficient. Presentaci

inadequada en els treballs escrits.Memria, atenci i motivaci alta quan untema s del seu inters.

Mostra desgana quan el professor explicai, si no s del seu inters, no acaba lafeina.

Altes expectatives dxit quan lreacurricular s del seu gust.

Baixes expectatives per aconseguir elsobjectius mnims daltres rees escolars.

A vegades, interv de formaextraordinria.

Sovint sembla distret, avorrit.. i a vegadesels desconcerta a tots.

Latrauen els reptes escolars i li agradenles tasques inusuals.

Evita les tasques rutinries, i no li agradenels treballs prctics que es proposen a laclasse.

Prefereix treballar en companyia depersones adultes.

Intransigent amb els companys/es menysdotats.

Emocionalment s inestable. T una baixaautoestima.

Excessivament crtic amb ell mateix i elsaltres. A vegades s agressiu i no t bonesrelacions amb els que lenvolten.

Planteja qestions de certa dificultat al

professorat

La finalitat s provar la seva capacitat i

qestionar la seva metodologia.

Concretant:

El baix rendiment pot ser causa dun problema de personalitat, de la pressi familiar odels companys/es i del clima escolar que respiren.

Els alumnes amb altes capacitats no sn cap cosa rara que hem de mirar de formadiferent o esperar-ne resultats excepcionals com ara un excellent rendiment acadmic i

destacar en totes les matries curriculars.Hi ha un percentatge dalumnes que destaquen en totes les rees, altres que passeninadvertits i un percentatge que fracassa perqu, en tenir tanta facilitat daprendre, nohan adquirit els hbits destudi o dorganitzar-se.Aquest alumnat, com a tal, sha didentificar el ms precoment possible per poderrebre una educaci adequada a les seves caracterstiques individuals. Cal fer-ne unseguiment constant per veure la seva evoluci en letapa deducaci obligatria , ja que

pot fracassar i els educadors han devitar aquesta possibilitat. Cal prevenir i estar moltatents als seus interessos, ritme daprenentatge i caracterstiques personals, la sevaadaptaci al grup... Mai no hem de dependre noms del Q. I. o de ledat mental de

lalumne amb altes capacitats.


30/233

30

CAPTOL II

2.DETECCI I IDENTIFICACI DE LALUMNAT AMBALTES CAPACITATS

2.1 Introducci

Artiles et alt. (2003)

Per poder arribar a les estratgies dintervenci, s molt important conixer aquestsalumnes i poder-ne fer una bona detecci i identificaci.

Per aix es fa necessari dedicar temps a les entrevistes amb pares i tutors i a explorarels alumnes. No mestendr en aquest captol; far una referncia a les proves i alsqestionaris utilitzats per identificar els alumnes, els resultats de les experinciesrealitzades en tres centres i algun exemple dalumnes amb altes capacitats que ja hanacabat o estan ja a la universitat.

La majoria dautors experts en aquests temes consideren que la identificaci delalumnat amb altes capacitats t dues fases:

- Cribatge, Screening o Detecci.- Identificaci Psicopedaggica.

La finalitat del Screening, s detectar un grup dalumnes amb possibilitats de seridentificats com daltes capacitats.

La finalitat de la identificaci s per ajustar les respostes als programes denriquiment,adaptacions, acceleraci de cursos...

La detecci sha de realitzar com ms aviat millor per poder-los tractar adequadament acasa i a lescola i que no es perdi el seu potencial.

s molt interessant la informaci dels professors, famlia, companys/es i del mateixalumne/a.

Per mitj del professorat

Lopini del professorat s molt valuosa, per primer cal una informaci adequadasobre qu sentn per altes capacitats, per tenir uniformitat de criteris. s fcilconfondre una alta capacitat intellectual amb un alt rendiment acadmic. Els estereotipsdels professors i dels mateixos pares, dificulten a vegades la seva identificaci. El

professor espera que lalumne rendeixi al mxim en tot.

Lobservaci s subjectiva. La relaci dels alumnes que el tutor considera daltescapacitats, no sempre coincideix amb la identificaci. Pel fet de ser alumnes aplicats,


31/233

31

obedients, amb bona imatge, ordenats, puntuals, treballadors... semblen daltescapacitats, i de vegades no ho sn. Igualment, poden no ser reconeguts com a tals pel fetde :

- Tenir un rendiment insatisfactori.

- Ser culturalment diferents.- Manifestar superdotaci amb handicaps.- Presentar problemes de conducta- Manifestar dificultats daprenentatge, dislxia, hiperactivitat..(menys freqent).

Els instruments utilitzats sn qestionaris i escales de detecci que ha domplir el tutor.Observaci de lexpedient acadmic, del treball a laula, de lactitud amb els altrescompanys i adults del centre, entrevistes... tot el que pugui donar informaci rellevantsobre lalumne.

(Alguns models de qestionaris i escales per omplir el tutor estan a lAnnex).

Per mitj de la famlia

La famlia pot observar manifestacions que difcilment es veuen a lescola. En elsaspectes evolutius i actitudinals sn molt fiables. s possible que els pares sobrevalorinel fill/a o b al contrari linfravalorin. Per millor informaci i fiabilitat completaran unsqestionaris que definiran amb ms claredat les conductes a observar. s til recollirinformaci, i comentar-la, mitjanant lentrevista.

Tamb s molt valuosa la recollida per escrit de dades sobre tots els trets significatius,ancdotes i records que els pares tinguin, des del naixement fins ara. Actituds que elshagin sorprs, que han sigut superiors per ledat que els correspondria. La biografia delfill/a.

(Uns models de qestionaris i escales per omplir els pares estan a lAnnex).

Per mitj dels companys/es

A preescolar les dades sn menys fiables, per a mesura que es fan ms grans, tenenmolta informaci sobre els companys/es que pot passar desapercebuda pel professor;

sobretot en laspecte dacceptaci social, integraci en el grup, lideratge...

El que resulta ms valus s el sociograma, dna informaci molt complerta dells i delgrup en general.

El qestionari sociomtric aplicat s de Baez i Jimnez (1994). Pot ser qualsevol altre.

Per mitj de lalumne

Sn tils:

Autobiografies, autoinformes. Estan pensats per alumnes grans que ja sn capaos dereflexionar sobre les seves prpies vivncies i percepcions. Molt adequats per a


32/233

32

conixer les actituds i motivacions dels alumnes que poden presentar altes capacitats.Segons ledat, es passaran als alumnes proves i tests adequats per fer-ne la valoraci.

2.2. Classificaci de les caracterstiques dels alumnes amb altes

capacitats.Com a guia per la seva detecci, classificarem i resumirem els trets o caracterstiques entres grans grups, segons Gerson, K. i Carracedo, S. (2007)

Caracterstiques intellectuals:

- Gran capacitat dabstracci i inusual capacitat per processar informaci.- Habilitat per generar idees, solucions i pensament crtic.- Molt bona memria i habilitat preco per a la lecto-escriptura.- Bona habilitat verbal i bona comprensi de les subtileses del llenguatge.- Comportament dirigit a un propsit determinat.- Elevat nivell denergia i molt independent en el treball i lestudi.- Tendncia a examinar all inusual i establir nexes de relaci entre coses que

aparentment no tenen relaci.- Capacitat per resoldre situacions problemtiques.- Tendncia a la depuraci selectiva. No perd temps ambel que no li interessa ni amb

all que no el motiva.

Caracterstiques emocionals:

- Agut sentit de la justcia, de la llibertat i de lhumor.- Perfeccionista, hipersensible i persistent per mantenir el seu punt de vista.- Elevat nivell dautoconeixement i despreocupaci per les normes socials.- Expressa amb profunditat i de forma espontnia els seus sentiments.- Tendncia a la automarginaci, poca tolerncia a la frustraci i independncia en

actitud i comportament social.

Caracterstiques perceptives:

- Intuci molt accentuada, percep ms enll dall visible i all tangible. T una

capacitat innata per captar lessencial dels fenmens.- Gran agudesa visual i auditiva.


33/233

33

2.3 Detecci.Hi ha diferents criteris per la forma de detectar aquests alumnes, un dells s el de laDra. E.D.Fiedler, professora de la universitat de Northeastern Illinois, U.S.A, quiconsidera que cada un dels procediments t avantatges i desavantatges i recomana lsdun criteri mltiple que inclogui:

Detecci per part del mestre, pares i companys, lauto-detecci, tests de intelligncia,creativitat, personalitat i proves de rendiment, qualificacions i avaluacions.

Detecci per part dels mestres i dels pares

Amb lobjectiu de facilitar al tutor i als pares la detecci dels alumnes amb altescapacitats per mitj de la simple observaci proporcionarem una eina que pot ajudar:

Gerson K. S. i Carracedo.S. (2007)

Qestionari per detectar alumnes amb altes capacitats

Pregunta molt, demostra gran curiositat. Posseeix molts coneixements Desitja conixer lorigen dels fenmens Reacciona davant les injustcies Sangoixa molt pels problemes de la humanitat Es resisteix a realitzar les tasques repetitives i les que domina, per manca

dinters. Somnia despert i es deixa portar pel seu mn interior Aprn molt rpidament i estableix relacions entre conceptes fcilment. Utilitza un llenguatge metafric per expressar-se Maneja temes abstractes. Li agrada construir trencaclosques complexos. s molt creatiu, genera idees novedoses i inusuals. Troba diferents usos per objectes comuns. La forma de resoldre situacions i el seu raonament s diferent dels altres. Posseeix una atenci mltiple. Pot atendre tres coses a lhora. s obstinat davant un objectiu i no para fins que ho aconsegueix. s lder. Durant el sndrome de baix rendiment, no sobserva el lideratge. Li agrada prendre decisions. Sobserva una elevada capacitat danlisi i de sntesi. Reacciona sensiblement davant les obres dart i de la msica. s molt detallista. Tendncia a la depuraci selectiva. Expressa els seus estats emocionals a travs de les seves produccions

creatives. Posseeix una aguda sensibilitat, fins i tot pel que fa als tons de veu i als

gestos de les persones Veu ms enll dallaparent. Capta detalls inusuals.


34/233

34

La detecci es fa molt ms complicada quan el nen es troba immers en el denominatsndrome de baix rendiment.

(A lannex hi ha altresqestionaris pensats per tutors i pares que ens poden ajudar adetectar aquests infants).

Detecci per part dels companys/es.

Per conixer lacceptaci social i la integraci en el grup, s molt interessant elqestionari sociomtric de Bez i Jimnez (1994). Dona molta informaci.

Sociograma

Aquest sociograma recull quatre qestions que sn:

1. Quins sn els tres nens/es de la teva classe amb qui ms tagradaria anardexcursi?

2. Quins sn els tres nens/es de la teva classe els quals els agradaria ms anardexcursi amb tu?

3. Quins sn els tres nens/es de la teva classe amb qui tagradaria menys anardexcursi?

4. Quins sn els tres nens/es de la teva classe als quals els agradaria menys anardexcursi amb tu?

Amb laplicaci del qestionari sextreuen cinc indicadors:

Eleccions (E): nmero de companys/es que elegeixen al nen. s un indicador depopularitat i dacceptaci social entre els alumnes.

Rebutjos (R): nmero de companys/es que elegeixen al nen com a no preferit. Indicaimpopularitat i absncia dacceptaci social.

Preferncies Socials (PS): aquest indicador sobt restant el nmero de rebutjos delnmero deleccions rebudes i sinterpreta com atractiu social.

Impacte social (IS): sobt sumant les eleccions i els rebutjos rebuts i reflecteixvisibilitat social.

Precisi perceptiva (PS): expressa el grau dencerts amb qu el nen prediu qui lelegeixi qui el rebutja.

Una altre proposta de sociograma,adaptaci de Prieto i Hervs (1999).

Es plantegen 9 qestions referides a dos companys de classe que suposadament shanincorporat per primera vegada al grup classe i sels ha dinformar de la resta del grup.

Aix cada alumne/a els aporta dades dels seus companys/es.


35/233

35

La Laia i en Xavier sn dos companys nous a la teva classe.

1. Escriu per a la Laia i en Xavier qui de la classe s el millor en el jocs de pati.2. A en Xavier li agrada molt llegir, a quin company teu li agrada llegir tant com en

Xavier?

3. Qui dibuixa i pinta millor de la classe, per fer el cartell de benvinguda als nouscompanys, i posar-lo en un lloc visible.

4. Voleu preparar la festa per als nouvinguts. Qui lorganitzar ben original idivertida

5. Qui seleccionar la msica i les canons.6. Farem una excursi, qui calcular millor els diners que es necessitaran per llogar

lautobs.7. A la Laia li agrada molt la natura i fer rams de flors, qui li pot explicar

correctament el tipus de plantes i flors que tenim a lescola.

8. En aquesta escola practiquem el silenci, qui els podr ensenyar a aconseguir-lho.9. Escriu el nom dun nen/a i duna nena que mai senfaden, sempre estan contents

i sn capaos dajudarals que tenen a prop seu.

Altres procediments per a la detecci

A nivell de grup hem passat a final de Preescolar, P-5 i a Primria una srie de provesque sn tils per al coneixement dels alumnes en general i per detectar els de N.E.E.tant de baixes, com daltes capacitats.

Proves individuals i collectives passades a P-5

- Intelligncia: Matrius Progressives de Raven. Escala Color ( de 4 a 11 anys)- Maduresa: Test Gestltico Visomotor de L. Bender. ( a partir de 4 anys)- Atenci: Test de les Cares. L. L. Thurstone i M. Yela. ( a partir de 6 anys)- Lateralitat: dominncia de m, dull i de peu.- Memria visual i auditiva. (adaptaci del Cumanm i Victria de la Cruz)- Lecto-escriptura: lectura, cpia, dictat i text lliure.- Lgico-matemtica: cpia i dictat de nmeros, concepte de nmero i problemes.- Personalitat: H-T-P ( casa, arbre i persona) i Test de la Famlia de Corman.- Creativitat pictrica: dibuix lliure i de la figura humana.- Expressi i creativitat verbal: inventar un conte.- Examen fontic.

Els resultats daquestes proves ens serveixen per tenir un perfil de la classe, i s unainformaci ms que t el tutor de primer quan comena el nou curs i lajuda a lhorade fer els grups, de planificar els objectius i demanar, si cal, ajuda al mestre dE.E.

- Tamb es pot passar als alumnes, les proves de preescolar de Victoria de la Cruz,

que avalua diferents aspectes: el verbal, conceptes quantitatius, memria auditiva,percepci visual, constncia de forma, posici en lespai, orientaci espacial,


36/233

36

coordinaci visomotora, percepci visual, figura fons. O b el Cumanin, edat: de 3a 6 anys, el qual avalua diverses rees: psicomotricitat, llenguatge, atenci,estructuraci espacial, viso-percepci, memria, estructuraci rtmica temporal,lateralitat.

Proves collectives passades a Primria

- Intelligncia: Matrius Progressives de Raven. Escala Color ( de 4 a 11 anys)- Maduresa: Test Gestltico Visomotor de L. Bender. ( a partir de 4 anys)- Atenci: Test de les Cares. L. L. Thurstone i M. Yela. ( a partir de 6 anys)- Memria visual i auditiva. Gesti de memria del test BADyG.- Lecto-escriptura. Proves escolars de nivell.- Lgico-matemtica. Proves escolars de nivell.- Personalitat: H-T-P ( casa, arbre i persona), Test de la Famlia i Test de Rotter..- Creativitat: CREA. (avalua la creativitat verbal) i PIC (avalua la creativitat verbal i

grfica).

2.4 IdentificaciFacilitar la identificaci de lalumnat daltes capacitats, la recollida dinformaci desdels diferents mbits: escolar, familiar i social. Caldr valorar lentorn familiar i social,la relaci entre la famlia i lescola i tots aquells altres aspectes que poden afavorir oentorpir el desenvolupament integral de lalumne/a.

La identificaci es far a traves de mesures informals, observacions: qestionaris,proves collectives... i mesures formals: proves individuals.

El resultats de les proves i les puntuacions determinen la identificaci de lalumnat ambaltes capacitats intellectuals dacord amb les puntuacions segents:

Superdotats: puntuacions per sobre del percentil 75 en raonament lgic, gestiperceptual, de memria, raonament verbal, matemtic, aptitud espacial i creativitat.

Talent acadmic:puntuacions per sobre del percentil 80 en raonament lgic, verbal, igesti de memria. Tamb pot identificar-se amb un Q.I. de 130, amb puntuacions

normals o baixes en creativitat.

Talents complexos: puntuacions per sobre del percentil 80 en dues de les aptitudsesmentades en els superdotats, com a mnim.

Talents simples: puntuacions per sobre del centil 95 en una de les segents escales:raonament lgic, verbal, matemtic o creativitat.

Talent social: la identificaci daquest talent pot realitzar-se a partir de lavaluaci deles habilitats socials i personals.


37/233

37

Talents especfics:musical, esportiu... solen identificar-se per la manifestaci destacadaduna habilitat provada en un daquests dominis.

El centil o Q. I. no s el que determina, sin que ens dna una orientaci i, juntamentamb les entrevistes, qestionaris, observacions dels treballs... anem perfilant les altes

capacitats. Sha de tenir molt en compte laspecte emocional, la desmotivaci, lasndrome de baix rendiment i la pressi que hi recau sobre ells per les altes expectativesque es creen o el poc reconeixement de pares i mestres, moltes vegades perdesconeixement i altres per pensar que ja sen sortiran sols.

Proves individuals

En alumnes susceptibles de ser considerats daltes capacitats, sha de completar lestudiamb una prova de:

I ntelligncia.

Per valorar el potencial intellectual: raonament lgic, gesti perceptual, gesti dememria, raonament verbal, raonament matemtic i aptitud espacial; en alguns cassossha usat algun daquests tests:

- La Batera de Aptitudes Diferenciales y Generales ( BADyG.) de Carlos Yuste(1992).

- Lescala de intellignciaWechsler per nens WISC IV (Ed. TEA, 2006). De 6 a16 anys.

- Lescala dintelligncia per Preescolar i Primria WPPSI. Ed. TEA. De 4 a 6 anys.- Qestionari de intelligncies mltiples. (A partir de 8 anys)

Creativitat

- CREA. Intelligncia Creativa. Corbalan et al. (TEA, 2003). Nens , adolescents iadults.

- PIC. Artola et al. TEA,(2003). Edat, 8-12 anys. Evoluci de la creativitat narrativa igrfica.

Proves de nivell acadmic- Trobareu una mostra de Llenguatge i Matemtiques de Preescolar a lannexi aquest

exemple pot servir de model per elaborar les proves de primria.- Competncia curricular i estil daprenentatge. (Dades recollides pel tutor i de

lexpedient acadmic).

Personalitat

Qestionari de detecci daltes capacitats per alumnes, pares i professors:


38/233

38

- Valoraci per part de lalumne: Autoconcepte, Socialitzaci, Aprenentatges,Creativitat, Motivaci i Psicomotricitat. (veure annex)

- Pels pares i professor: Personalitat, Aprenentatges, Creativitat, Motivaci iPsicomotricitat. . (veure annex)

Si s necessari, caldr ampliar amb:

- AE-P. Escala dautoconcepte de ( Piers Harris) Ed. TEA. Edat. 9-13-anys- AF-5. Autoconcepte. Forma 5. Ed. TEA. Edat: de 5 de Primria a adults.- ESPQ. Qestionari factorial de personalitat. Ed. TEA. Edat: 6-8 anys- EPQ-J. Qestionari de Personalitat dEysenck. Ed. TEA Edat: 8-14 anys.- BAS de Socialitzaci. Silva, F i Martorell, M.C. Ed. TEA Edat: 6-19 anys.- Test de Rotter. Frases incompletes.

Entrevistes pares i mestres

- Per obtenir informaci i fer la devoluci i orientaci.

2.5 Estudi realitzat a tres centres. Centre concertat de tres lnies: Infantil, Primria, Secundria i

Batxillerat.

Aquest centre s concertat, amb alumnes que es desplacen, en transport escolar, des de laciutat i de tota la provncia. Podrem dir que sn alumnes dun nivell socio - cultural, migalt, i alt, encara que tamb tenen un percentatge dimmigraci. Atots els centres de la ciutates reserven unes places per alumnes amb N.E.E. derivades dun ambient socio-culturaldesfavorit. El centre docent s de 3 lnies. Imparteix ensenyaments dEducaci Infantil,Primria, Secundria Obligatria (ESO) i el Batxillerat. Est situat en un extrem de la ciutat.

Sest fent un treball amb grups cooperatius, programant algunes excursions i temes pactatsprviament per intelligncies mltiples.

En el centre hi ha alumnes daltes capacitats, accelerats un curs, i fins i tot, una alumna es vaaccelerar dos cursos; i una altra segueix un programa individual fent assignatures de 3er i4art dESO i preparant mapes conceptuals, diferent material, i ajudant les que tenendificultats per aprendre, tot coordinat per una professora de secundria que va fent el controlsetmanalment i tamb lEAP. (Aquestes dues, es podrien considerar dins el punt ms alt desuperdotaci, veritables genis). Tamb hi ha alumnes que segueixen programes deflexibilitzaci i enriquiment del currculum.

Ja fa alguns cursos que els alumnes amb altes capacitats es detecten, sidentifiquen i senfael seguiment.


39/233

39

Aquest curs hem intentat passar, a lalumnat de 3er i 4art dESO, un qestionari daltescapacitats i un altre de intelligncies mltiples, tamb als pares i als professors (model alAnnex), una prova de creativitat (Test CREA) i una biografia. Tot aix per evitar quealguna alumna ens passs desapercebuda, que fos daltes capacitats i amb un bon potencial ino rends a nivell acadmic. Aquests tipus de proves i qestionaris ens ajuden tamb pertenir coneixement de totes i no noms les daltes capacitats.

Alguna ens ha deixat amb el dubte de possible superdotaci, i llavors hem passat ja a provesms completes per a la identificaci.

Amb el qestionari dintelligncies mltiples es detecten els talents que cal potenciar itamb veiem els punts febles que cal reforar i sobretot els aspectes ms emocionalsreferents a un mateix, als altres, i laspecte ms existencial.

En aquests moments, hi ha detectades 30 alumnes que estan per sobre del QI 130 amb bona

creativitat, amb bon rendiment unes i no tant les altres, unes sn lders i daltres ambdificultat dintegraci, una mica solitries... shi est fent un bon treball.

Tamb sha passat un sociograma a 1er de primria, per poder veure les relacions quesestableixen entre elles, dacceptaci i de rebuig, aix com constatar la percepci que tenende les companyes a nivell intrapersonal, interpersonal, musical... segons les intellignciesmltiples.

A Secundria hi ha una professora que t la funci dassessorar i ampliar el currculum deforma horitzontal, proposar treballs, dinamitzar el teatre amb alumnes daltes capacitats.

Es fan cursos de formaci :

-Per a tot el professorat, des dinfantil a batxillerat sobre intelligncies mltiples.-Per Infantil, Primria i Secundria, xerrades puntuals sobre treball cooperatiu.-Formaci puntual sobre els alumnes amb altes capacitats.

Lexperincia s positiva i aix es pot atendre millor la diversitat dins laula. Seria bo ferextensible aquesta experincia a daltres centres. Tenen un bon assessorament de la mareMontserrat, de lescola Montserrat de Barcelona.

Centre pblic de dues lnies dInfantil i Primria

Est situat a la part de leixample de la ciutat. T alumnes dun nivell mig-alt, sn, engeneral de bon nivell acadmic, la majoria, amb pares que sen preocupen. Tamb vacreixent la matrcula de lalumnat procedent de la immigraci.

El centre est conscienciat que sha de treballar amb els alumnes NEE derivats daltescapacitats.

Sha informat els professors de preescolar i primria sobre intelligncies mltiples, treball

cooperatiu i alumnes amb altes capacitats.


40/233

40

Des del curs passat estic fent detecci daquests alumnes passant collectius a Preescolar i aPrimria i entrevistant als mestres. Shan fet llistats dalumnes que els professors considerendaltes capacitats o b talentosos ( talents: musicals, esportius i artstics).

Aquests llistats eren de 80 alumnes, entre infantil i primria. Desprs de fer un Screening,

amb proves collectives que ens serveixen per a tots els alumnes, i els qestionaris deIntelligncies mltiples i el daltes capacitats, he agafat una mostra de 40 alumnes i els he

passat un test dintelligncia,un altre de creativitat i una daptituds escolars. Daquests, 18alumnes mhan donat un QI superior a 130, i presenten una creativitat molt elevada i un bonrendiment acadmic.

Centre pblic de dues lnies no completes dInfantil i Primria.

Era un centre duna sola lnia que ha anat creixent. Ara, prcticament tots els cursos sndobles. Hi ha molta diversitat dalumnat. Per la zona on est ubicat, t un gruix dalumnes

dtnia gitana, i molts procedents de la immigraci. Contraresta amb un percentatgedalumnat dambient cultural alt, els pares dels quals fan opci per aquesta escola per lametodologia que utilitzen els mestres. Treballs per racons, per projectes, grups flexibles... sdinmica i innovadora.

El centre t inters per veure com es poden ajudar els alumnes amb altes capacitats.

La detecci sha fet a travs de collectius, qestionaris dintelligncies mltiples i daltescapacitats. Tamb els mestres han fet els seus llistats, de talentosos i precoos.

He agafat una mostra de 15 alumnes i 8 han sortit superiors a 130 i amb bona capacitatcreativa. Alguns amb bon rendiment i altres amb dificultats descriptura molt marcades peramb bon raonament i molta facilitat per resoldre els problemes de forma original.

Recull duna mostra de 56alumnes amb altes capacitats dels trescentres.

( 38 nenes i 18 nens; cal tenir en compte que el centre de tres lnies s tot alumnat femenmenys Infantil).

Resultats: no exposar tots els resultats de les proves de creativitat, motivaci, personalitat...ja que el meu treball es focalitza en les estratgies dintervenci, per no puc passar a lesestratgies si abans no he pogut constatar dins aquests centres la tipologia i caracterstiquesdaquests alumnes.

Far una breu descripci, comenant pels resultats de les proves de intelligncia:

Els QI del test WISC i BADyG, ajuden a determinar les altes capacitats, juntament amb lacreativitat, motivaci i aptituds. A continuaci veurem el coeficient intellectual daquestalumnes seleccionats per les seves altes capacitats:


41/233

41

Una alumna amb QI de 160, un altra de 157, 4 alumnes amb un QI de 150, 3 alumnes ambQI de 145, 9 alumnes amb QI de 140, 6 alumnes amb QI de 135 i 30 alumnes amb QI de130.2 alumnes amb QI de 126. (per problemes emocionals, i dispersos, per creatius i amb bonesaptituds).Un alumne molt bo, amb altes capacitats, no ha donat bon rendiment en les proves deintelligncia perqu passava uns moments que es podria catalogar de Sndrome de BaixRendiment. T uns talents artstic, musical i esportiu excellents.

Dins aquest collectiu, hi trobem: talentosos, algun preco, (sobretot un de tres anyets quellegeix, escriu, coneix els nombres i dibuixa estupendament, tamb s creatiu i t unvocabulari molt ric, s arribat de Colmbia i ja parla un catal perfecte) que shaur danartreballant, fent un seguiment i orientant als pares. Tamb tenim talents acadmics clars isuperdotats que estan ja a lESO i BAT.Dins les altes capacitats hi ha una gran diversitat.

s importantssim tenir en compte aquests alumnes, i fer un bon enriquiment del currculum.Ells es queixen que han de fer ms feina que els altres, de temes que ja saben de sobres isavorreixen. Si dins laula no es pot fer un treball especfic, que afavoreixi a tots, pel motiuque sigui, aquests alumnes en surten perjudicats. Si a ms a ms, no estan adaptats al grup,s aconsellable una acceleraci o un canvi descola

Documents

IT.alumnes Amb Altes Capacitats