LA PALEONTOLOGIA DE VERTEBRATS INSULARS cova des Coll i cova de Cala Varques B (GRCIA et al., 2005). A aquestes coves s’han trobat restes de tortugues terrestres de gran mida (Geochelone/Cheiro

  • View
    217

  • Download
    4

Embed Size (px)

Text of LA PALEONTOLOGIA DE VERTEBRATS INSULARS cova des Coll i cova de Cala Varques B (GRCIA et al., 2005)....

  • 299

    LA PALEONTOLOGIA DE VERTEBRATS INSULARS DE LES BALEARS: LA CONTRIBUCI DE LES EXCAVACIONS RECENTS

    per Pere BOVER 1, 2

    1 Departament de Biodiversitat i Conservaci. Institut Mediterrani dEstu-dis Avanats (IMEDEA, CSIC-UIB). Carrer Miquel Marqus, 21. 07190 Esporles (Illes Balears). E-mail: perebover@imedea.uib-csic.es

    2 Speleo Club Mallorca. Palma

    Abstract

    The knowledge on vertebrate paleontology of the Balearic Islands has been improved thanks to the exploration, excavation and study of new deposits during the last 16 years. Mallorcan deposits as Cal den Rafelino, Cova des Pas de Vallgornera, Cova Estreta or Cova des Moro, or Menorcan deposits located at the area of Punta Nati, have furnished important paleontological materials that allowed, among others, to understand some of the most enigmatic topics of the Balearic paleozoogeography as well as the analysis of specific aspects of emblematic fossil species as Myotragus balearicus. Thus, the most important advances have been the improvement of the knowledge of the Pliocene faunal framework of Mallorca (Myotragus fauna) and Menorca (Nuralagus fauna), the relationship of these faunal assemblages, and the study of several aspects of M. balearicus regarding its biology (physiology, brain and sense organ anatomy, body weight estimates, locomotion, etc.) and extinction (chronology and causes). Additionally, up-to-date, three new genera, eight new species and a new ichnospecie of terrestrial or flying vertebrates have been described.

    Resum

    El coneixement sobre la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears sha vist considerablement millorat grcies a les tasques dexploraci, excavaci i estudi de nous jaciments durant els darrers 16 anys. Jaciments mallorquins com ara el cal den Rafelino, la cova des Pas de Vallgornera, la cova Estreta o la cova des Moro, o els jaciments menorquins de la zona de punta Nati, han aportat importants materials paleontolgics que han perms, entre altres coses, entendre alguns dels punts ms enigmtics de la paleozoogeografia balear o b analitzar aspectes concrets despcies fssils emblemtiques tals com Myotragus balearicus. Aix, els avenos ms importants han estat la millora del coneixement de lestructura faunstica del Plioc de Mallorca (fauna del Myotragus) i Menorca (fauna del Nuralagus), les relacions entre aquestes faunes, i lestudi daspectes diversos de M. balearicus pel que fa a la seva biologia (fisiologia, anatomia del cervell i rgans dels sentits, estimes de pes, locomoci, etc.) i extinci (cronologia i causes). A ms, fins a la data, shan descrit tres nous gneres, vuit espcies noves i una icnoespcie nova de vertebrats terrestres o voladors.

    Resumen

    El conocimiento sobre la paleontologa de vertebrados de las Illes Balears ha sido considerablemente mejorado gracias a las labores de exploracin, excavacin y estudio de nuevos yacimientos durante los ltimos 16 aos. Yacimientos mallorquines como los del Cal den Rafelino, Cova des Pas de Vallgornera, Cova Estreta o Cova des Moro, o los yacimientos menorquines de la zona de Punta Nati, han aportado importantes materiales paleontolgicos que han permitdo, entre otras cosas, entender algunos de los puntos ms enigmticos de la paleozoogeografa balear as como analizar aspectos concretos de especies fsiles emblemticas tales como Myotragus balearicus. As, los avances ms importantes han sido la mejora del conocimiento de la estructura faunstica del Plioceno de Mallorca (fauna del Myotragus) y Menorca (fauna del Nuralagus), las relaciones entre estas faunas, y el estudio de aspectos diversos de M. balearicus por lo que respecta a su biologa (fisiologa, anatoma del cerebro y rganos de los sentidos, estimas de peso, locomocin, etc.) y extincin (cronologa y causas). Adems, hasta el presente, se han descrito tres nuevos gneros, ocho especies nuevas y una icnoespecie nueva de vertebrados terrestres o voladores.

    ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 299-316ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011

  • 300

    Introducci

    La histria de lestudi de la paleontologia de ver-tebrats de les Balears va rebre un impuls fonamental lany 1909, quan Miss Dorothea M. A. Bate, que va ini-ciar lexploraci paleontolgica de les cavernes de les Balears, public la descripci dun estrany bvid a partir de les restes ssies trobades a la cova de na Barxa, a Capdepera (BATE, 1909). Aquest bvid, al que va anomenar Myotragus degut a la similitud de la seva dentici amb la dels rosegadors, ha estat un actor molt important en lestudi i enteniment de levoluci dels ma-mfers en condicions dinsularitat. La senyoreta Bate, que visit lilla durant unes setmanes el mateix any 1909 (SHINDLER, 2005), va realitzar nombroses visites a illes mediterrnies i va fer feina sovint a interior de coves. An-teriorment al seu treball, noms es tenien unes poques referncies sobre els vertebrats fssils de les Balears. La primera menci que tenim es refereix a la troballa de les restes dun suposat lagomorf a lilla de Mallorca, a una bretxa als voltants del castell de Bellver (DE LA MARMORA, 1835), per aquest jaciment no sha pogut localitzar. Posteriorment, HAIME (1855) esment restes duna tortuga fssil que en Bouvy havia recollit dels lig-nits de Selva-Binissalem, i HERMITE (1879) esment restes de cocodril (escates i coprlits) dels mateixos lig-nits. El viatger itali Cristoforo Bellotti va obtenir (per no ho va publicar) el 1857 un crani dAnthracotherium als lignits mallorquins i el va depositar al Museo Civi-co di Storia Natural de Milano. El zoleg angls Olfield Thomas va obtenir el 1901 noves restes dAnthracotherium a Mallorca, que varen esser estudiades per FOR-SYTH MAJOR (1904). Per els vertebrats descrits en aquestes tres darreres referncies no eren insulars, en el sentit que quan vivien, les terres balears no eren en-cara illes. Lestudi dels vertebrats insulars de les Balears sinicia amb la descripci de Myotragus balearicus.

    A partir del treball de la senyoreta Bate han estat nombrosos els autors que han aportat informacions so-bre materials paleontolgics provinents de coves. La composici geolgica de les Balears fa que els nombre de cavitats sigui important a tot larxiplag. I s precisa-ment a les coves on es localitzen la immensa majoria dels depsits fossilfers dels darrers 5 milions danys. Es tracta dambients particularment estables i on sacu-mulen sediments, ja sigui dorigen exgen o dorigen del propi interior de la cova. En molts de casos lacumulaci de sediments i materials fssils en una estratigrafia ms o menys contnua, permet un seguiment histric de les diferents troballes realitzades i en permet realitzar una anlisi de les pautes evolutives duna mateixa espcie.

    El principal objectiu daquest treball s presentar una breu actualitzaci de les informacions ms rellevants que shan obtingut sobre els vertebrats fssils terrestres i voladors del Plioc i Quaternari de les Balears des de lany 1995, moment en qu es public la darrera revisi general de la paleontologia insular balear (SONDAAR et al., 1995), principalment de les informacions obtingudes a partir de les noves excavacions. Prcticament totes les noves troballes que han perms una nova visi de la fauna vertebrada fssil balear provenen de coves i altres depsits crstics (BOVER & ALCOVER, 2005). Encara

    que 16 anys pugui semblar un perode de temps relati-vament curt pel que fa la recerca en paleontologia, sha de dir que una srie de dipsits paleontolgics excavats aquests anys han perms realitzar investigacions molt rellevants que han fet canviar la visi que tenem de les-tructura paleofaunstica.

    Els episodis de faunainsular balear

    A les Balears es poden distingir dos episodis fau-nstics insulars fonamentals, un dells al Mioc mitj-final (pre-Messini) i laltre des del finals del Mioc (Messi-ni)-inicis del Plioc fins al lHoloc.

    PRIMER EPISODI FAUNSTIC

    A Mallorca, aquest primer episodi faunstic est re-presentat per la fauna de Santa Margalida-Sant Lloren (MEIN & ADROVER, 1982; ADROVER et al., 1985). Aquesta fauna inclou un lagomorf de la famlia dels oco-tnids (Gymnesicolagus gelaberti) i 3 rosegadors de la famlia dels glrids (Carbomys sacaresi, Margaritamys llulli i Peridyromys ordinasi) (MEIN & ADROVER, 1982; ADROVER et al., 1985). Lexploraci en temps recents de cavitats subaqtiques de la plataforma miocnica de lest de Mallorca ha perms el descobriment daltres jaciments pre-Messinians (del Mioc superior) tals com la cova des Coll i cova de Cala Varques B (GRCIA et al., 2005). A aquestes coves shan trobat restes de tortugues terrestres de gran mida (Geochelone/Cheirogaster sp), aix com restes de tortugues daiges salo-broses (Trionyx sp). A Menorca, el jaciment de Punta Nati 2 aport restes osteolgiques de Gymnesicolagus, i tamb dun glrid emparentat amb M. llulli de Mallorca, el qual ha estat descrit com a Margaritamys adroveri (QUINTANA & AGUST, 2007), aix com duna tortuga de gran mida.

    SEGON EPISODI FAUNSTIC

    El coneixement del segon episodi faunstic ha cres-cut notablement grcies a les troballes dels darrers 16 anys. La interpretaci de la fauna daquest episodi ha sofert una srie de canvis molt rellevants i que mereixen especial atenci. Per aquest motiu, saniran explicant inicialment les noves troballes i al final daquest article sexposar un resum faunstic daquest episodi amb les noves aportacions.

    Mallorca

    Des de mitjans dels 90 shan excavat diversos ja-ciments mallorquins que han donat llum a parts impor-

  • 301

    tants de la histria evolutiva de Myotragus i les altres es-pcies acompanyants del bvid. Totes aquestes noves excavacions han estat impulsades per la realitzaci de fins a tres tesis doctorals sobre aspectes paleontolgics i zooarqueolgics dins del context geogrfic de les Gi-mnsies (SEGU, 1998; BOVER, 2004; RAMIS, 2006) i per lexploraci sistemtica de les cavitats balears.

    CAL DEN RAFELINO