entre els conills només s’havien de pre-ocupar de no ser encalçats pels seusnombrosos depredadors, entre elsquals hi havia l’home, gràcies al seu

gran potencial reproductiu l’espècie es va anarmantenint de manera abundosa. Però quan a aixòs’hi van afegir dues malalties víriques: primer lamixomatosi (que es va introduir com a mètode decontrol biològic a Austràlia i va ser escampada aEuropa per un metge francès a mitjan anys !") idesprés la pneumònia hemorràgica vírica (a #naldels $"); acompanyat de la reducció del seu hà-bitat per l’abandonament del camp i el posteriorcreixement del bosc, i l’ús indiscriminat d’her-bicides, pràcticament arreu va començar a min-var el nombre d’exemplars i en alguns llocs encaraes fa difícil la seva total recuperació. Com que con-tinua sent un animal molt buscat pels caçadors,les mateixes societats de caça es veuen obligadesa fer contínues repoblacions per tal de mantenirl’espècie.

El conill de bosc el podem trobar pràcticamenta tota la Catalunya central, amb més o menys den-sitat #ns a aproximadament als %.&""-%.!"" me-tres. Li agraden els terrenys oberts, les garrigues,els marges dels boscos i els camps abandonats.

El seu aspecte és simpàtic, com un ninot de pe-luix, i ens recorda molt el conill domèstic. És detonalitats brunes i grisoses, amb les potes del dar-rere més llargues que les del davant, adaptades persortir corrent, que és el que farà tot just s’adoni dela nostra presència. Destaca per les llargues i dre-tes orelles i la cua petita i blanquinosa.

És un animal de costums herbívors que pot con-sumir una gran varietat d’espècies vegetals i que,en èpoques molt seques, és capaç d’alimentar-se d’alguns tipus d’escorces i d’arrels. Com que és

un rosegador, les dents inci-sives li creixen a me-

sura que se li

desgasten. El conill, però, practica el que es coneixcom a cecotrò#a, que consisteix a ingerir un tipusd’excrements tous procedents de l’intestí cecque, en passar dues vegades pel tracte digestiu, alli-beren molt millor els nutrients presents en els ve-getals.

És un animal sociable que viu en comunitats,de vegades molt nombroses, en caus excavats alterra que poden ser autèntiques urbanitzacionssubterrànies. La majoria de les femelles no pa-reixen dins del cau sinó que ho fan a les llodri-gueres, que són uns túnels acabats en una petitacambra on la femella deixa els llodrigons i els vi-sita cada dia perquè mamin.

És una espècie molt prolí#ca, la femella pot te-nir #ns a quatre parts l’any amb ' o ! conillets cadaventrada, depenent de la meteorologia i de la dis-ponibilitat d’aliments de l’entorn, el que comportaun gran potencial reproductiu.

El conill, que és originari de la penínsu-la Ibèrica, ha estat exportat a molts indretsdel món i no sempre amb la mateixa for-tuna; com en el cas d’Austràlia, on, amanca de depredadors, es va con-vertir en un greu problema per al’agricultura, la vegetació i elsecosistemes, #ns al punt quehan hagut d’utilitzar armesbacteriològiques per exter-minar-lo.

M

EL CONILL DE BOSC (ORYCTOLAGUS CUNICULUS) , molt semblant al conill domèstic, fatemps que rep la pressió de malalties víriques, de la caça i de la reducció del seu hàbitat. Comque per als caçadors continua sent una bona presa, es veueun obligats a fer-ne repoblacionscada any. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL !117"

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS

15Regió7 | DISSABTE, 15 DE GENER DEL 2011FAUNA!REVISTA

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

Com un ninot DE PELUIX