Conca Informe Anual 2011

Informe anual sobre lestat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2011

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts


Sumari1. Prembul

Aquest document pdf s navegable des de les pgines del sumari cap als diferents captols de l'obra i des dels epgrafs corresponents per retornar al sumari o a l'inici dels diferents captols.

6 8 10 14 21

La creaci davui s la cultura de dem La crisi dins la crisi Idees fora Conclusi

2. Diagnosi general 2.1. Cultura i educaci Visi global del problema educatiu a la nostra societat Les relacions entre art i educaci: leducaci artstica i la seva responsabilitat social Les interaccions entre prctica artstica i context educatiu: contextos internacionals Les interaccions entre art i educaci a Catalunya 2.2. Cultura i turisme Cultura i turisme: autonomia i conjunci de dues realitats. Introducci al turisme cultural El turisme cultural. Tipologies i valoracions Cartes i documents sobre turisme cultural. Organismes i xarxes Leconomia del turisme en el context mundial, nacional i autonmic. Indicadors. Situaci actual i pronstics El cas de la Capital Europea de la Cultura: el turisme cultural com a font de desenvolupament econmic sostenible Plans estratgics de turisme a Catalunya. El cas especial de la ciutat de Barcelona El patrimoni immaterial com a objecte de consum del turisme cultural Antpodes de models de creixement: del turisme gastronmic al turisme religis

22 24 24 34 38 45 54 54 57 59 63 66 68 72 74

Patrimoni material. La rellevncia del dileg museus - turisme cultural. Reunions sobre indicadors Lavantguarda de Barcelona en la iniciativa del turisme cultural Bns culturals a Catalunya declarats Patrimoni de la Humanitat Dileg entre turisme i patrimoni mundial. Necessitat de professionalitzaci del sector turstic en la gesti dels llocs Patrimoni de la Humanitat Situaci actual de la recerca i lensenyament del turisme cultural a Catalunya. El paper de les universitats Tensions entre turisme i cultura. Trobades i desencontres dins la dinmica del turisme cultural Conclusions: una aproximaci a la possible necessitat dun nou context de dileg en el marc del Govern autonmic entre cultura i turisme

78 82 84

86 88 92

96

3. Informe sectorial 3.1. Arquitectura 3.2. Arts visuals 3.3. Cinema 3.4. Circ 3.5.Culturacientfica 3.6. Cultura popular 3.7. Dansa 3.8. Disseny 3.9.Fotografia 3.10. Illustraci 3.11. Llibres i edici 3.12. Msica 3.13. Teatre

98 100 112 126 137 150 159 168 183 194 207 214 226 239

4. Bibliografia i acrnims

252

1. Prembul

PrembulLa creaci davui s la cultura de dem

Aquest s el segon Informe anual de la Cultura i de les Arts a Catalunya elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), segons el que estableix la llei com una de les seves funcions peridiques anuals. Es refereix a lany 2010, tot i que algunes dades i reflexions sentrellacen amb anys anteriors i sencavalquen amb la primera meitat de lany 2011. Ha estat un any de transici electoral en qu no shan pres grans decisions en lmbit de la cultura a causa dels possibles canvis de govern que les urnes han confirmat desprs del 28 de novembre i a la prrroga habitual dels pressupostos en aquestes circumstncies. Lobjectiu daquest Informe anual, com tamb ho era el de lany passat, consisteix a establir una cartografia de la situaci amb la voluntat dextreuren un diagnstic per avaluar lestat general de la cultura i de les arts a Catalunya. Al mateix temps, volem apropar-nos a lestat sectorial de les principals prctiques artstiques i culturals. Tal com proclama la llei de constituci del CoNCA, la societat catalana ha assolit un grau de maduresa que obliga els poders pblics a replantejar el model de gesti cultural i de suport i foment de la creaci artstica vigent. Des daquesta visi independent, amb la voluntat dinformar, dassessorar i de promoure la reflexi, adrecem aquest document al Parlament i al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la totalitat del sector cultural catal i, en general, a la ciutadania. El primer Informe anual, amb una ambici terica i estratgica gaireb fundacional, va posicionar el CoNCA davant alguns aspectes considerats prioritaris a lhora davaluar la situaci de la cultura, talment com la dimensi social, la dimensi econmica del sector cultural, les relacions entre cultura i educaci, la responsabilitat territorial de la cultura i la seva projecci internacional, aix com aspectes relacionats amb el patrimoni cultural. Linforme de lany passat tamb feia un reps de la situaci de les principals disciplines o sectors de la cultura durant el 2009. Enguany, tal com ja es va anunciar en linforme de

8


lany passat, lInforme anual sobre lestat de la Cultura i de les Arts 2011 se centra concretament en lanlisi de dues qestions dimportncia cabdal, com sn la presncia de la cultura i les arts en el sistema educatiu catal, i la interrelaci entre turisme i cultura, a banda dexposar tamb una anlisi anual dels diversos mbits culturals. Pel que fa a la presncia de la cultura i les arts en lmbit de lensenyament, cal fer una revisi total del currculum escolar, que permeti diagnosticar-hi les mancances evidents densenyaments artstics i culturals, que es van agreujant amb el pas del temps. Un estudi detallat i exhaustiu, en primer lloc, sobre lestat de la formaci en els mbits de la cultura i les arts en lensenyament obligatori i, en segon lloc, sobre el seu estat en leducaci superior universitria, ens ha de permetre disposar duna cartografia completa de leducaci de la cultura i les arts a Catalunya. La cultura ha dassolir un lloc rellevant i vertebrador en tot el procs daprenentatge de qualsevol dels nostres ciutadans, i aquesta anlisi ens pot ajudar a reflexionar-hi i a cercar-hi solucions. Aix mateix, la relaci de Catalunya amb el turisme s llarga i viu un moment histric. Com a pas, tenim un gran potencial turstic i cultural, per en el primer sentit cal assenyalar cap a un model que superi el de sol i platja, ja esgotat. La cultura pot ser, per tant, la pea clau per redrear-lo, i un motor econmic i de prestigi del pas. Tanmateix, en lInforme anual denguany es mant lapropament sectorial de cada disciplina, tot evitant els comentaris ms generalistes i la introducci histrica que els encapalava en el primer informe. Lanlisi actual es dedica concretament a lany 2010, tot i que es fan les referncies oportunes a altres anys i, tal com diem, estenent-nos fins avui quan ha convingut.

1. Prembul

9

La crisi dins la crisi

Sens dubte el tema principal del sector cultural catal durant el darrer any 2010 ha estat la crisi econmica que afecta tots els mbits de la nostra societat. Tots els indicadors dels quals es disposa tamb evidencien una davallada econmica en la inversi en tot all que respecta al sector de la creaci. Les reduccions tamb han afectat les inversions en activitat cultural de les diverses administracions. El 2010 ja sha patit una davallada del 7% de la despesa destinada a cultura del pressupost del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci que, sumada a la del 2009, representar que en dos anys el pressupost que la Generalitat de Catalunya dedica a cultura shagi redut el 13,7%.

Pressupost executat pel Departament de Cultura. 2006-2010Total pressupost Variaci

(inclou serveis generals) (en euros)

2006 2007 2008 2009 2010Font: Memria del Departament de Cultura i projecte de pressupostos 2011

293.188.995 309.748.989 328.499.429 306.450.747 285.082.793 5,6% 6,1% -6,7% -7,0%

A aix cal afegir lefecte negatiu que representa lendarreriment dels pagaments per part de les administracions. Corregir aquesta disfunci s urgent per a la previsi i la supervivncia de molts artistes i treballadors de la cultura. La normativa estableix que, en el cas de les subvencions, shan de pagar un cop justicada correctament lactivitat realitzada i, en el cas de contractaci dactivitats culturals a tercers, actualment el pagament sha de fer com a mxim en 50 dies desprs dacreditar la prestaci del servei, termini que per al 2013 es reduir a 30 dies.

10


Per, a ms a ms, sha anat estenent una por a la crisi que tamb ha paralitzat moltes iniciatives privades i pbliques. A la crisi real econmica sha afegit una crisi de valors i un pessimisme ms enll del que la realitat comporta. Cal explicitar, per, que aquesta crisi no s deguda a errors o mancances greus del sector cultural, sin per qestions que sn clarament alienes, de tipus econmic general, per que lafecten directament. Dels efectes daquesta crisi que tenalla greument alguns agents del sector cultural, cal remarcar la caiguda inversora de les administracions, per b que el consum cultural sha mantingut i no sembla tan greu com es podia esperar.

Despesa liquidada en cultura per les administracions pbliques catalanes (en milers deuros). 2004-2008

Administraci local Generalitat de Catalunya

Font: Anuario de estadsticas culturales 2010, Ministeri de Cultura

Evoluci de la despesa mitjana anual en esbarjo, espectacles i cultura per persona a Catalunya (en euros). 2006-2009

Despesa per persona en esbarjo, espectacles i cultura Percentatge sobre el total de despesa Font: Enquesta de pressupostos familiars, Idescat

1. Prembul

11

Despesa pressupostada per la Secretaria de Cultura per a diferents equipaments culturals (en milers deuros). 2008-20092008Fundaci Joan Mir Fundaci Privada Antoni Tpies Consorci del Teatre Fortuny de Reus Fundaci Teatre Lliure Consorci de lAuditori i lOrquestra Biblioteca de Catalunya Consorci del Museu Nacional dArt de Catalunya Teatre Nacional de Catalunya, SA Fundaci del Gran Teatre del LiceuFont: Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

2009395 395 1.472 2.571 7.253 7.823 7.880 8.900 11.432

Variaci0,0% 0,0% -6,4% -2,1% -5,2% 0,0% -6,2% -1,7% -3,4%

395 395 1.572 2.627 7.653 7.823 8.400 9.050 11.830

Les primeres declaracions i accions del nou Govern de la Generalitat, proclamat al nal de desembre del 2010, no representen, malauradament, una esperana de millora daquesta situaci. Ms aviat al contrari: sesperen fortes retallades en cultura que es tradueixen en una reducci del pressupost que shi destina, i ens allunya, per tant, de tots els parmetres dinversi en cultura dels pasos del nostre entorn ms proper, sense tenir en compte que, treballant amb el pressupost prorrogat, noms es disposa duna mnima part del diner teric.

12


Despesa pblica en cultura (en milions deuros). 2005PasAlemanya Espanya Rssia Pasos Baixos Sucia ustria Dinamarca Sussa Noruega Portugal Polnia Finlndia Ucrana Romania Estnia

Total despesa8.041 5.145 4.402 2.731 2.019 2.008 1.915 1.881 1.749 1.200 1.055 881 441 284 182

Administraci central1.119 784 1.362 842 952 696 1.196 236 675 287 214 504 167 125 114

Administraci regional3.332 1.466 1.672 220 200 690 70 803 94

Administraci local3.590 2.895 1.368 1.669 867 622 649 842 980 914

536

305 377

153

121 159

3

65

Font: Compendium de poltiques i tendncies culturals a Europa, 2009, 10 ed., Consell dEuropa/ERICarts

Tot i aix, la cultura catalana ha seguit mantenint una forta presncia i apreciaci internacional grcies a lactivitat desplegada per artistes i creadors com Jaume Plensa, Jordi Savall, Jaume Cabr, Maria Barbal, Joan Fontcoberta, Sol Pic, la Fura dels Baus, i les exposicions de Joan Mir i de Mariscal a Londres, i de Antoni Miralda a Madrid.

1. Prembul

13

Idees fora

En aquest segon Informe anual, creiem convenient ressaltar alguns principis o idees fora que tots els anys seran recurrents i sobre les quals val la pena insistir-hi. s voluntat del Plenari del Consell que aquestes qestions, per b que van ser exposades com a programari en lInforme anual de lany passat, per la seva transcendncia i pel fet de considerarles bsiques i encara del tot vigents, tornen a ser exposades amb algunes consideracions afegides sobre lactuaci del CoNCA a aquest respecte.

La cultura s un b pblic: La cultura, a ms de ser un sector estratgic que contribueix de manera fonamental al

desenvolupament econmic duna societat, contribueix tamb a augmentar el capital social i simblic duna collectivitat. La cultura, que s un b pblic, ha de ser considerada un b pblic com i un b prefe-

rent. La cultura, a ms de la funci econmica, acompleix una funci essencialment social. LInforme anual aborda el diagnstic general de lestat de la cultura a Catalunya, i en pri-

oritza la consideraci social tot destacant-ne la centralitat en els processos daprofundiment democrtic, de constituci i enriquiment de lesfera pblica, de cohesi social i demancipaci individual i collectiva.

Cultura i cohesi social: s prioritari establir, fixar i utilitzar nous indicadors que permetin una avaluaci quantita-

tiva, i que tinguin com a horitz de treball les modificacions de la realitat social en qu collaboren les poltiques culturals. Lobjectiu prioritari de les poltiques culturals a Catalunya, pel que fa a la dimensi social,

ms enll dels aspectes necessaris relacionats amb la distribuci i difusi dels fenmens culturals, hauria de consistir a promoure i impulsar posant en prctica formulacions

14


operatives i iniciatives que incidissin en la capacitat creativa de les comunitats la gesti de la diversitat cultural i la participaci proactiva dels ciutadans ms enll de la consideraci com a consumidors culturals. Les poltiques culturals contribueixen a la creaci, la potenciaci i el manteniment de les

identitats collectives i del sentit de pertinena comunitria. En aquest sentit, hi ha dhaver sempre un retorn social de les inversions fetes. Cal incentivar la tasca pedaggica educativa de les institucions culturals.

Democratitzaci i accs a la cultura: Considerem els bns culturals i artstics no noms com alguna cosa a la qual hom t dret

daccedir, sin tamb com alguna cosa en la qual tothom t dret a participar. Les poltiques culturals pbliques, han dassumir, fomentar i impulsar totes les vies que

permetin un augment de laccs als bns culturals i artstics com la via ms segura i prioritria per assolir una participaci activa de la ciutadania en els seus drets culturals. Amb lobjectiu dafavorir i incrementar laccs als bns culturals i artstics i dimpulsar

laugment de les formes de democratitzaci de la cultura, ha calgut impulsar la reflexi i la posada en marxa de plataformes que permetin lintercanvi dexperincies, aix com limpuls diniciatives de nova creaci, a partir de les xarxes ja existents i de les iniciatives ja experimentades. Shan tingut en compte les experincies fomentades per les administracions locals i cen-

tres cvics o associacions ciutadanes, fins als programes innovadors endegats per equipaments com ara les biblioteques i alguns museus, centres dart, teatres municipals, auditoris i conservatoris, i iniciatives dintermediaci com les que, des dmbits culturals determinats i sectorials, sestan establint entre determinades prctiques culturals i el mn de leducaci. El CoNCA ha organitzat durant lany 2010 diverses taules sectorials per tractar les diferents problemtiques que afecten els sectors i mirar dengegar iniciatives que tractin de resoldre-les, a partir de la participaci de representants de tots els mbits. Les taules sectorials han estat: 1. Taula sectorial dArts Visuals: 76 assistents en 6 sessions diferents. Assistncia dagents pblics i privats, museus, artistes, galeries i centres dart. Temes tractats: model de residncies dartistes visuals i lencrrec destudi per a un fons dadquisici dart. 2. Taula sectorial de la Msica: 55 assistents en 5 sessions. Assistncia dagents pblics i privats, escoles, arxius, orquestres, cases de la msica, associacions i revistes especialitzades. Temes tractats: estadstiques en el sector de la msica, protecci i recerca del patrimoni musical, alfabetitzaci musical i incidncia de lensenyament de la msica en el sistema educatiu catal i normatives locals dactuacions musicals en directe. 3. Taula sectorial dArts Escniques: 40 assistents en 3 sessions. Assistncia dagents pblics i privats, equipaments escnics, escoles de teatre, circ i dansa, associacions i centres de creaci. Temes tractats: ensenyaments artstics i xarxes i circuits despais de creaci i dexhibici. Queden per convocar els grups de treball sobre la Relaci entre

1. Prembul

15

pblic i privat en la gesti dels espais escnics, i sobre el Sistema de dades i estadstiques per al coneixement del sector. Tamb shan reunit 30 assistents en 3 sessions diferents: representants municipals de cultura de poblacions amb residncies artstiques, representants dequipaments que hostatgen residncies artstiques, i companyies de dansa, circ i ensembles musicals en residncia per establir entre tots un futur model de residncies de creaci. 4. Taula sectorial sobre lEstatut de lartista: 13 assistents en una sessi. Assistncia de representants de les associacions sectorials (ACEC, AELC, AAVC, MusiCat, UMC, APCC, APIC, APdC, ARC) i representants de SindicART. Temes tractats: codi de bones prctiques de la creaci i interpretaci musicals i codi de bones prctiques de les arts visuals, de la dansa, del circ i del teatre per a tots els pblics. Primera proposta dactuaci per a un esborrany dEstatut de lartista. Implementar, en la mesura que sigui possible, des de la comesa de mediaci entre

agents culturals, les plataformes ms adequades i operatives perqu permetin la posada en com dels avenos terics i metodolgics amb les experincies prctiques locals. El CoNCA, durant lany 2010, ha convocat un grup de treball per tractar les modificacions del Decret que regula i fixa la normativa despectacles pblics i activitats recreatives per adaptar-ne i millorar-ne els aspectes negatius a fi dadaptar la legislaci de la msica en directe i vincular-la ms a les poltiques culturals. Han quedat entrevistes pendents, per raons de calendari electoral, amb la Federaci de Municipis de Catalunya i lAssociaci Catalana de Municipis per implantar conjuntament aquestes modificacions.

Diversitat i immigraci: Cal impulsar les iniciatives culturals que afavoreixin ms cohesi social, una democratit-

zaci autntica en laccs a la cultura que faci disminuir les desigualtats encara existents en lusdefruit dels bns culturals i la promoci dels valors de la diversitat cultural a Catalunya. Potenciar i impulsar les poltiques socials i culturals que han de permetre que la nova

immigraci pugui satisfer el desig dincorporaci plena a la societat de la qual ja forma part, i que hom els pugui acceptar com a membres de ple dret. El repte s impedir que latenci a la diversitat multicultural pugui generar guetos tnics i

noves formes dexclusi o autoexclusi sociocultural.

Cultura i economia: La cultura s un factor decisiu en el desenvolupament econmic de les societats postin-

dustrials i en la millora de les condicions del benestar i la cohesi social. La despesa (pblica i privada) en cultura acaba generant riquesa ms enll dels efectes

immediats en el mercat, i en mbits molt diversificats que, en ltima instncia, es beneficien de la riquesa cultural duna societat.

16


Manquen dades fiables i actualitzades, curoses metodolgicament, equiparables als

parmetres daltres quantificacions internacionals i completes pel que fa a tots els mbits culturals. Cal impulsar els estudis necessaris per fer possible la generaci daquests nous indica-

dors, en la lnia dels estudis ja existents en les societats que despleguen les seves poltiques culturals dacord amb els models continentals nrdic i anglosax. Disposar, amb carcter durgncia, dun sistema de mesura de la dimensi econmica

de la cultura a Catalunya tan complet com el que configura, per a lEstat, el Compte satllit de la cultura a Espanya. Treballar per implicar el Govern de Catalunya i, de manera molt especial, lInstitut dEsta-

dstica de Catalunya (Idescat), com a principal organisme catal en el tractament de dades estadstiques, i el Gabinet Tcnic del Departament de Cultura com a organisme especialitzat en el sector cultural, ja que el coneixement daquestes dades, ms enll de linters que pugui tenir des dun punt de vista sectorial, s una necessitat destratgia nacional. Cal disposar tamb de dades completes, actualitzades i integrals sobre locupaci laboral en el mn de la cultura, per dibuixar amb molta ms precisi la situaci del sector a Catalunya. Aix mateix, cal replantejar els models davaluaci de les poltiques culturals basats, fona-

mentalment fins ara, de manera prioritria, si no exclusiva, en criteris deficincia i productivitat econmiques, aix com en parmetres de consum i mercats culturals. Largumentari econmic, tot i ser essencial, no pot ser ni el prioritari ni lnic a lhora de

reclamar ms inversi pblica en cultura.

Despesa pblica: Com tots els sectors estratgics per al desenvolupament dun collectiu nacional, tamb

la cultura necessita limpuls decidit, continuat i planificat del suport pblic. La cultura no ha de ser en cap moment utilitzada com un instrument poltic. Cal respectar

un espai lliure per a la creaci i la cultura ms enll dels partidismes. Impulsar i facilitar laccs dels creadors i de les indstries culturals a la informaci relativa

a laplicaci de l1% cultural de les obres pbliques. Normativament sestableixen clarament dos mbits dactuaci (el de la conservaci patrimonial i el del foment de lart contemporani), per noms sha desenvolupat el primer. En el cas espanyol, sanomena foment de la creativitat artstica i, en el catal, invertir en la creaci artstica contempornia, per aquest mbit dactuaci no figura en el protocol dactuaci entre el Departament de Cultura i el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, ara de Territori i Sostenibilitat. Cal esmenar amb urgncia els protocols de collaboraci interdepartamentals per evitar

aquest desequilibri, perqu la distribuci de l1% cultural sigui modificada i pugui ser aplicada tan aviat com la reglamentaci legal i administrativa ho permeti. El CoNCA, durant aquest any 2010, ha dut a terme les converses pertinents amb el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques i Urbanisme per rellanar les con-

1. Prembul

17

verses que han de dur a un veritable compliment dall establert en els termes que la legislaci havia previst per llei amb referncia a l1% cultural.

Despesa privada: Les administracions pbliques, sense inhibir-se de les seves responsabilitats, han dim-

pulsar, afavorir i crear les condicions jurdiques adequades per garantir la participaci del sector privat en un mbit de tanta importncia estratgica com s la cultura. Cal treballar per aconseguir a lEstat espanyol unes lleis convenients de patrocini i mece-

natge que estimulin la inversi privada en cultura. Cal impulsar totes les iniciatives que acompanyin els esforos que es fan per arribar a configurar una llei de mecenatge que ofereixi unes bones condicions perqu la inversi del sector privat complementi lesfor que les administracions pbliques fan per al foment de les activitats culturals. Aquestes iniciatives shan de concretar en propostes legislatives dmbit fiscal i financer, que els partits han de presentar i fer fructificar al Congrs dels Diputats a Madrid. El CoNCA, durant aquest any 2010, ha seguit de prop les iniciatives parlamentries sobre propostes de llei de mecenatge, i sha posat en contacte amb la Mesa de Cultura del Congrs dels Diputats per fer-la partcip de la necessitat dun canvi de legislaci a aquest respecte. El CoNCA ha donat suport a possibles mesures dactuaci fiscal que podrien desembocar en iniciatives legislatives com ara: 1) incentius fiscals per al mecenatge i el patrocini; 2) incentius fiscals per a donacions, adquisicions i conservaci de bns dinters cultural, i 3) incentius fiscals per a indstries culturals. Les administracions pbliques han dimpulsar, afavorir i crear el marc jurdic adequat per

millorar les condicions laborals dels artistes en la proposta que els sectors configuren sota el ttol de lEstatut de lartista.

Cultura i educaci: Cal avaluar, de manera detallada i exhaustiva, sense precipitacions i amb voluntat cons-

tructiva, una cartografia completa del sistema educatiu a Catalunya, des de la perspectiva de la formaci en les competncies culturals i artstiques suficients que permetin laccs igualitari i equitatiu a les produccions culturals i artstiques, i que afavoreixin un increment de les estratgies de democratitzaci dels bns pblics de naturalesa cultural i artstica. Igualment, caldr fer tamb la cartografia i lavaluaci del paper que compleixen els centres densenyaments artstics, la seva funci educativa i la seva responsabilitat territorial i social. El CoNCA, durant aquest any 2010, ha signat amb el Departament dEducaci un conveni de collaboraci entre les dues institucions per poder accedir a la informaci necessria per dedicar una part daquest Informe anual a lestat de lensenyament de la cultura i de les arts en el currculum lectiu dels escolars de Catalunya. El mn de la cultura i el de leducaci, avui en Departaments diferents, han de coordinar

les seves relacions i impulsar, en tots els mbits, ms esforos conjunts en favor de la socialitzaci de la cultura i lalfabetitzaci artstica, sobretot en les fases de lensenyament obligatori.

18


Cal recomanar o donar suport als projectes i a les plataformes que permetin lincrement

formatiu suficient per aprofundir en la democratitzaci cultural des de les fases inicials de laprenentatge fins a les fases superiors despecialitzaci. Leducaci esttica i artstica hauria de contribuir a ladquisici de les competncies

expressives mitjanant la prctica, lactuaci i la comunicaci, com tamb formar la capacitat de gaudir, criticar i modificar lentorn propi. s fonamental que laprenentatge es faci a travs de la vivncia artstica de lalumnat, de

posar en dubte la qualitat de lentorn i deducar en el coneixement dun mateix i dels altres. Cal impulsar un pla estratgic que permeti atendre el dret fonamental de lalfabetitzaci

artstica i cultural, aix com el coneixement del llenguatge visual i audiovisual, tan essencial per a limaginari collectiu del segle XXI. El CoNCA ha convocat i ha resolt la seva lnia de subvenci dalfabetitzaci artstica per a projectes audiovisuals i darts plstiques vinculats a les escoles i instituts darreu del territori. Igualment, ha donat suport amb un conveni amb lInstitut de Cultura de Barcelona (ICUB), al programa Creadors EN RESiDNCiA als instituts de Barcelona, on alguns artistes han treballat durant un curs conjuntament amb els alumnes el procs creatiu de la seva obra. Cal avaluar lactivitat cada cop ms important dels departaments pedaggics i educatius

dels museus i centres dart, auditoris i teatres. De ser, com encara eren fa molt poc, mbits marginals i secundaris en el conjunt de les institucions respectives, ms vinculats a estratgies de mrqueting i publicitat per aconseguir nous pblics, han de passar a ocupar la centralitat de la instituci, fins i tot en les programacions, sense que aix representi que aquestes sidentifiquin automticament amb el pblic escolar, sin amb el conjunt dels usuaris daquests equipaments i institucions.

Cultura i territori: Cal garantir lequilibri territorial, guanyar en proximitat i permetre que tots els ciutadans

del pas, visquin on visquin, tinguin els mateixos drets i possibilitats daccs als serveis pblics i als bns considerats pblics. Cal reconixer la capitalitat de Barcelona, per evitar-ne el centralisme en detriment de

la resta de ciutats i viles de Catalunya, afavorir, per tant, la democratitzaci de les estructures culturals i garantir laccs de tots els ciutadans als bns pblics culturals all on visquin. Cal donar suport al desplegament i a la dotaci pressupostria dels equipaments pblics

pendents i necessaris, impulsar-los i vetllar-hi, revisant i adequant la planificaci del PECCat, aix com reforar i respectar la feina cultural que duen a terme els municipis. Promoure lintercanvi cultural entre tots els territoris de parla catalana, una qesti en la

qual potser hem anat enrere tal com demostra, en lera digital i dels multicanals, la prohibici de les emissions de Televisi de Catalunya demetre al Pas Valenci. El CoNCA sofereix de mediador, des de la seva posici independent, entre les institucions, per tamb entre equipaments, centres o associacions dels diversos territoris de llengua

1. Prembul

19

catalana, en les instncies en qu sigui possible comenar a establir, renovar o reforar ponts de dileg a fi de promoure lintercanvi dartistes i de productes artstics i afavorir-ne la difusi ms enll del territori estrictament de Catalunya. Establir relacions amb la voluntat darribar a acords i, on sigui possible, convenis, amb

els consells de cultura que en aquest moment hi ha en algunes comunitats de lEstat espanyol, tot i ser de naturalesa diferent al CoNCA, com el Consell de Cultura Gallega (Consello da Cultura Galega) i el Consell Valenci de la Cultura o el futur Consell Basc de la Cultura (Kulturaren Euskal Kontseilua). El CoNCA, lany 2010, hi ha establert contactes i converses per fixar una trobada on compartir experincies i models, aix com frmules dintercanvi dartistes en residncia, que sha de dur a terme al llarg del 2011. Normalitzar les relacions culturals amb lEstat espanyol i Europa, aix com seguir lluitant

pel reconeixement oficial de la llengua i la cultura catalanes dins un estat plurinacional i a les institucions de la Uni Europea. El CoNCA est exercint de mediador amb les institucions amb programes dajudes i foment de la cultura i de les arts, amb les quals, els anys vinents, caldr establir ponts de dileg amb lobjectiu de permetre la renovaci dalgunes tendncies enquistades pel que fa a la circulaci dels artistes i dels seus productes culturals per tot el territori de lEstat. Aconseguir augments pressupostaris suficients per garantir que lInstitut Ramon Llull

(IRL) donar el mateix suport dinternacionalitzaci que atorga amb tan bons resultats a la llengua i a la literatura, a la resta de produccions culturals catalanes.

Cultura i patrimoni: El patrimoni s una part fonamental de la cultura, en qu Catalunya ha fet grans avenos.

Cal incentivar-lo, doncs, per no en detriment de la creaci contempornia i la cultura viva. La poltica cultural del sud dEuropa gira preferentment al voltant del patrimoni. En canvi,

les poltiques culturals continentals, nrdiques i anglosaxones tenen una profunda preocupaci per laccs democrtic a la cultura i dediquen una part important del seu pressupost cultural a la promoci de les arts i a la creaci duna important xarxa de serveis culturals. Sha de continuar vetllant pel patrimoni histric i monumental a tot Catalunya i coordi-

nar-lo en xarxa, aix com abordar el repte de les poltiques patrimonials en el seu conjunt, des duna concepci integral del patrimoni cultural i donant la mxima importncia a aspectes especialment desatesos fins ara, com s el cas del patrimoni fotogrfic.

20


Conclusi

Aquest s, doncs, el balan que volem compartir amb tots vosaltres a lhora de fer-vos arribar el segon Informe anual sobre lestat de la Cultura i de les Arts a Catalunya. Ha estat un any dur i complicat per a tothom, per potser ho ha estat especialment per a les dones i els homes que, a travs de la cultura, dediquen el millor dells mateixos a fer que Catalunya sigui una terra ms solidria, ms integradora i ms oberta i creativa, s a dir, ms culta. Lesfor i lenergia creatius i culturals daquest pas shan de seguir desplegant per aquest cam, conscients de les dificultats temporals, per amb la ferma voluntat de mirar endavant, i reclamant que es respectin els pactes i els acords de fons que, amb tant desfor, ens han dut a la slida realitat davui. Diguem-ho amb les paraules que obrien aquestes ratlles: la creaci davui s la cultura de dem.

Plenari del Consell naCional de la Cultura i de les arts Juny de 2011

1. Prembul

21

2. Diagnosi general

2.1. Cultura i educaciVisi global del problema educatiu a la nostra societat

Dades preocupants a Catalunya Si es fa balan de la presncia en els diferents mitjans de comunicaci de les qestions i problemtiques educatives, seria fcil adonar-se que, al nostre pas, sacaben convertint en matria de debat sobretot aspectes que sovint sn perifrics respecte a la situaci real de crisi que viu actualment el mn educatiu. Fonamentalment, perqu el debat institucional entre els partits poltics, com a representants legtims de la comunitat en les institucions democrtiques, que sn les que tenen capacitat legislativa i normativa en aquesta matria, acostuma a ser un debat si no ideolgic, s fortament ideologitzat, quan no obertament partidista. Per contra, les qestions ms prpiament tcniques del debat educatiu, les que de fet afecten una dimensi estructural i que en part sn les responsables del dficit del sistema, acostumen a passar a un segon pla, i aix quan no queden directament a les mans dels quadres organitzatius dels respectius departaments institucionals. El debat, en aquest sentit i en molts aspectes, gaireb mai no arriba a inserir-se en el necessari dileg social i pblic. Com veu i valora la nostra societat el problema educatiu, i qu nespera? Aquestes preguntes tenen una resposta difcil si es vol defugir la retrica i, per aix, sembla necessari, en el context daquest Informe anual, atenir-se a algunes dades objectives i objectivables. Durant els darrers anys, la publicaci dels informes regulars i continuats de lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE), de la UNESCO i de la UE, posen de manifest, amb una insistncia preocupant, que la situaci educativa a Catalunya (i per extensi a lEstat espanyol, ja que Catalunya, en lactual context administratiu, no s pas una excepci respecte al seu context), no noms est molt lluny del que li correspondria pel seu nivell econmic, sin que pateix deficincies estructurals duna gravetat enorme ms prpies de pasos en desenvolupament.

24


Duna banda, si cal mesurar linters duna societat en el seu sistema educatiu comenant per avaluar la inversi que hi dedica, tots els indicadors destaquen que el percentatge de despesa pblica en educaci no universitria respecte del PIB est, a Catalunya, molt significativament per sota de la mitjana europea (3,9%) i fins i tot espanyola (3,01%), amb un ndex del 2,22% (i la despesa per estudiant s un 9% inferior a la mitjana de lOCDE en primria i secundria; respecte a lEstat espanyol, contrasten els 5.000 euros per estudiant a Euskadi amb els 3.000 a Catalunya). Una inversi ms elevada, com se sap, no garanteix uns millors resultats; tanmateix, duna banda, no hi ha manera de sortir de situacions de crisi (i aquesta, sens dubte, ho s) sense un augment de la inversi, i, de laltra, la inversi, sense tenir ms importncia de la que realment t, s un indicador quantitatiu del lloc que ocupa el sistema educatiu en lmbit de les preocupacions poltiques, econmiques i socials. En aquest sentit, no es pot manifestar, com es fa tan sovint, que leducaci s un objectiu prioritari i, per contra, tractar-la com un mbit dinversi menor i secundria. Labsncia de debat real pel que fa a la demanda de ms inversi s, en aquest sentit, indicativa de linters real que la nostra societat t en el seu sistema educatiu: ms aviat poc. Des daquesta perspectiva, el dficit comparatiu dinversi, com han assenyalat diferents analistes especialitzats, est en la base dalguns problemes estructurals que, si b no es poden resoldre automticament amb laugment de despesa pblica, s que un augment essencial daquesta contribuiria a modificar les condicions reals del sistema i permetrien abordar, duna manera ms complexa, la possible resoluci dalgunes situacions lmits. Sobretot, dues. En primer lloc, els resultats, el coneixement dels quals ha creat una certa alarma social, que afecten laltssim ndex de fracs escolar o abandonament prematur dels estudis secundaris postobligatoris (batxillerat i formaci professional de cicles superiors). El percentatge europeu s del 15,2% (i t lobjectiu del 10% per als anys vinents), mentre que el percentatge espanyol s del 30,8% (el tercer pas de la UE en percentatge ms alt dabandonaments) i el percentatge catal s del 34,1% (un dels pitjors resultats de lEstat), dacord amb les dades del 2005. Les implicacions daquestes dades sn evidents: Catalunya presenta la taxa de repetici a quart dESO ms alta de lEstat espanyol (13,7%); Catalunya t una taxa de graduats en ESO noms del 69,6% (la segona pitjor de lEstat, noms superada per Canries, i molt lluny de la mitjana espanyola, del 75,3%) i el nivell de joves amb estudis secundaris s noms del 60,3% (a la cua de les diferents comunitats de lEstat, que t en general un ndex del 61,3%); entre 2000 i 2005, el percentatge ha baixat un 7,8%, una dada realment escandalosa, i, a ms, pel que fa al nivell de formaci de la poblaci jove, Catalunya est a ms de 15 punts percentuals de distncia de la mitjana de la UE i a ms de 20 punts de lobjectiu europeu per al 2010. Aquestes dades serien suficients, en bona part dels pasos del nostre entorn, per provocar un autntic terratrmol social; que aqu no ho sigui com a mnim es pot considerar indicatiu que lensenyament no est considerat entre les prioritats socials. Cada cop sn ms els joves que no acaben els estudis secundaris obligatoris (una exigncia del sistema) i cada cop sn ms els que no continuen estudiant, desprs de la fase obligatria, en la modalitat de batxillerat o de formaci professional. Si leducaci ha de proporcionar, evidentment a ms de moltes altres coses, una inserci qualificada dels joves en el mercat de treball, s clar que augmenten els ndexs, de manera preocupant, duna precaritzaci formativa que afecta una desqualificaci de la formaci intellectual, cultural i instrumental bsica duna part important de la societat. Anys de bonana econmica i, amb aquesta, la possibilitat dinserir-se en el mercat de treball prcticament sense haver cobert la formaci obligatria,

Com veu i valora la nostra societat el problema educatiu, i qu nespera?

2.1. Cultura i educaci

25

noms han fet que ajornar un problema que, amb larribada de la crisi, ja sha posat clarament en relleu: des dels sindicats fins al Cercle dEconomia ja han alertat del risc que comporta un model productiu que salimenta de m dobra barata i poc formada, provinent sobretot dun elevadssim fracs escolar. La segona de les situacions lmit afecta directament la qualitat del sistema educatiu. Un aspecte que, amb la publicaci regular dels clebres informes PISA (Programme for International Student Assessment - Programa Internacional per a lAvaluaci dEstudiants) i dels acuradssims informes de la Fundaci Jaume Bofill, ha ocupat ms primeres pgines dels diaris i dels informatius de rdio i televisi, sense que, per aix, tanmateix, shagi obert en aquest aspecte el necessari debat social ni lanlisi estructural de les causes al mxim nivell institucional. Linforme PISA del 2006 (que pot ser complementat amb linforme de la Fundaci Bofill de 2007), dedicat especficament als coneixements cientfics, atorga a lEstat espanyol, en general, i a Catalunya, en concret, uns nivells significativament per sota dels 30 pasos membres de lOCDE i dels 27 associats. LEstat assoleix un valor de 488 (la mitjana de lOCDE s de 500) i Catalunya, el 491 (tot i estar per sobre de la mitjana espanyola, es tracta del pitjor resultat de lEstat, noms superat per Andalusia; Catalunya, a ms, perd 11 punts respecte de linforme PISA anterior, del 2003, centrat en matemtiques i resoluci de problemes, en el qual Catalunya havia obtingut un resultat de 502). Els resultats de linforme PISA de lany 2000, sobre lectura i capacitat lectora, eren igualment alarmants, i no sembla que la tendncia shagi corregit, si sha de fer cas dels informes ms rigorosos publicats des daleshores: linforme del 2009, en comprensi lectora, situava lEstat espanyol (481) per sota de la mitjana de lOCDE (493). Sense que es pugui sacralitzar els resultats daquests informes, cal reconixer que tots els indicadors sn prou alarmants perqu calgui analitzar i reorientar a fons el sistema educatiu, que no sha fet fins ara.

Catalunya est a ms de 15 punts percentuals de distncia de la mitjana de la UE i a ms de 20 punts de lobjectiu europeu per al 2010

Els tres elements esmentats (inversi proporcional, ndex de fracs escolar i qualitat avaluable en competncies bsiques) ofereixen uns resultats clarament inferiors i socialment preocupants respecte als pasos del nostre entorn econmic i cultural. Avui, aquestes dades sn prou conegudes pel conjunt de la societat grcies a la difusi que se nha fet a travs dels mitjans de comunicaci. En alguns casos, a ms, immediatament desprs de la seva publicaci, han generat un cert debat. Tanmateix, en poc temps la qesti soblida i desapareix del primer pla de lesfera pblica fins que no tornen a aparixer nous indicadors. Sembla aix, que, a diferncia del que ha passat en altres pasos (el cas ms clar i ms significatiu s Finlndia), no sha encarat encara un debat social ampli entre tots els sectors implicats i les institucions democrtiques, a tots els nivells, per engegar una anlisi a fons del sistema i dels seus dficits estructurals. I sembla, tamb, que per a la societat no s pas una preocupaci de primera magnitud, ni ho s, tampoc, per als partits poltics, que prcticament no en fan cap referncia detallada ni en els seus programes poltics ni en les seves campanyes electorals. Ara b, si la situaci s realment alarmant en aquest sentit, potser ho s encara ms la falta de reacci davant duns indicadors que no deixen dexplicitar, regularment, la crisi del sistema educatiu i la seva devaluaci com a model formatiu. Sense cap mena de dubte, la capacitat lectora, la formaci en matemtiques i el coneixement cientfic sn coneixements bsics que haurien de tenir un protagonisme troncal en el sistema educatiu i que, actualment, no tenen, tal com queda reflectit en els ndexs de qua-

26


litat i dexcellncia. Per el dficit curricular que ms interessa per a lenfocament daquest Informe anual s el relacionat amb els ensenyaments de les arts arts plstiques, expressi artstica i ensenyament musical i els coneixements relacionats amb la literatura i lart.

Educaci a lescola i a la famlia Ms enll del sistema educatiu formal, i de tot all que afecta estrictament lorganitzaci curricular i les competncies que caldria adquirir en les fases de lensenyament primari i secundari obligatoris, hi ha alguns mbits que tenen un impacte o incidncia especial en el procs educatiu. Sen poden assenyalar, fonamentalment, dos grans blocs. El primer afecta les relacions entre escola i famlia i el segon afecta alguns aspectes clau del sistema educatiu que ofereixen clarament dficits estructurals que reclamen una intervenci urgent i prioritria. Pel que fa al primer, les relacions entre escola i famlia, val la pena recordar el cas de Finlndia, el pas europeu que millors resultats ha obtingut en els tres darrers informes PISA (2003, 2006 i 2009) i el que ha seguit una evoluci ms significativa els darrers anys. Tots els especialistes assenyalen, a lhora dintentar explicar lxit del seu model, que un dels factors ms rellevants (al costat daltres dos: les institucions socials i culturals no escolars i el sistema prpiament educatiu, basat en laltssima qualificaci del seu professorat) ha estat la conscincia, socialment molt estesa, que la famlia s la primera responsable en leducaci dels fills. Aix es manifesta, evidentment, en el fet que la famlia es fa coresponsable de leducaci dels fills, i no abandona les seves obligacions ni pel que fa a leducaci ni pel que fa a la formaci: la famlia participa, durant les hores que els infants i joves passen a casa seva, dels seus processos daprenentatge. No es tracta noms dajudar a fer els deures, sin de compartir, en totes les fases i els aspectes, el procs daprenentatge, que en la societat finesa s viscut com un perode de formaci i maduraci de la persona i, per tant, com un aspecte integral de la identitat en sentit fort dels seus nens, nenes i joves, incomparablement ms important que la forma de vestir o que les ocupacions prpiament ldiques del temps lliure, que sn les ocupacions a les quals, al nostre pas, segons les estadstiques, pares i mares dediquen la part ms important del seu temps amb els infants. A les llars fineses, els infants observen que els seus pares sn vids lectors de diaris i de llibres, i sovint van amb ells a les biblioteques. En aquest sentit, no es tracta noms dhbits o de costums. Hi ha aspectes que depenen diniciatives legislatives, com les que han de permetre la compatibilitat dels horaris laborals amb la vida familiar (un debat que pasos del nostre entorn fa temps que han obert i que, per tant, ha perms la posada en prctica de mesures correctives, a diferncia del que passa aqu). Tamb hi ha aspectes que afecten directament la crrega escolar: la mitjana dhores de classe obligatria que reben a lany els estudiants catalans s superior, en prcticament totes les edats compreses entre els 7 i els 14 anys, a la mitjana de lOCDE. Si a la dedicaci horria estrictament lectiva, shi afegeix la crrega de treball fora de laula, el cmput total de dedicaci horria escolar s no noms superior a la mitjana de lOCDE, sin que prcticament ocupa la totalitat del temps de viglia dels escolars durant leducaci primria i secundria (no cal recordar que, tot i aix, els resultats sn els que sn i que, per tant, alguna cosa molt essencial est fallant clamorosament en aquest aspecte).

La famlia s la primera responsable en leducaci dels fills


27

Daltra banda, cal tenir en compte un aspecte que tots els estudis consideren clau i que es podria formular aix: una de les causes principals en les diferncies qualitatives de laprenentatge dels escolars s el context familiar. I aix comprn fonamentalment tres variables: lestatus ocupacional dels pares, el seu nivell acadmic de formaci i les possessions a casa (accs familiar a diversos recursos educatius i, en general, culturals). En el cas catal, la segona de les variables s la que, amb les dades a la m, sembla ms significativa: millor preparaci paterna i materna implica millors resultats en els processos daprenentatge. Per aix val la pena recordar algunes dades importants: per a la poblaci espanyola (no disposem destadstiques limitades a Catalunya) entre 25 i 64 anys, la taxa amb titulaci deducaci secundria superior s del 45%, davant del 67% de la UE (i davant del 85% que la UE ha assenyalat com a horitz per al 2010). I, a ms, per a la mateixa franja dedat, el percentatge que rep algun tipus de formaci s del 5,2%, molt per sota de la mitjana europea (9,4%). Cal tenir en compte aquestes dades, perqu el factor familiar que ms interv com a variable en els resultats escolars dels fills no s una dada fisiolgica ni anatmica, sin cultural i, per tant, no s inamovible, sin modificable, com saben de sobra els pasos educativament ms avanats, com Sucia, Dinamarca o Finlndia, que posseeixen unes dades de formaci dadults que oscilla entre el 25 i el 35% (entre 5 i 7 vegades ms que lndex de Catalunya!).

La formaci dels professors Pel que fa al segon aspecte clau, que afecta essencialment per limpacte i la influncia que t en el procs educatiu, cal assenyalar una srie de factors fonamentals del sistema educatiu. En primer lloc, com han assenyalat tots els estudis i estadstiques i els especialistes, la formaci del professorat. Lexperincia de Finlndia (pas europeu que, com hem dit, lidera els darrers informes PISA), en aquest sentit, s exemplar. Per accedir a la llicenciatura de professor de primria, els aspirants han de superar dues seleccions: luna, centralitzada, t com a criteri que lexpedient del candidat ha de superar el 9 de mitjana en els estudis de batxillerat; laltra depn de les facultats deducaci, i avalua, entre altres aspectes, la competncia lectora i escrita, la capacitat de comunicaci i dempatia, les habilitats artstiques i musicals i la competncia matemtica dels candidats. La formaci del professorat de primria totalitza 6.400 hores de formaci-estudi (a Catalunya frega les 2.000); el professorat de secundria, desprs de formar-se en les facultats de la seva especialitzaci, ha de superar diverses proves per accedir a la facultat deducaci i fer uns estudis pedaggics de ms de 1.400 hores destudi (a casa nostra, el trmit necessari per accedir a lensenyament secundari com a professor oscilla entre 100 i 130 hores i ara per ara s aix, un trmit gaireb administratiu). Un cop formats, els professors sn seleccionats a les escoles pels directors, que sn seleccionats, al seu torn, pel Consell Municipal, en un marc competencial fortament local que reconeix, ms enll de la famlia, la importncia transcendental de la comunitat social en leducaci dels estudiants i futurs ciutadans. Laspecte de la formaci professoral, tot i ser lelement ms rellevant dels sistemes educativament i pedaggicament avanats, no s pas lnic. Nintervenen daltres, que, en el cas de Catalunya, tenen una rellevncia especial. Val la pena desmentar-ne noms alguns dels que han estat estadsticament

Per assolir una distribuci equilibrada dels alumnes estrangers a les aules, el 46% dels estudiants de primria i el 35% de secundria hauria de canviar de centre

28


analitzats recentment. El ms flagrant s el fracs de la integraci de la diversitat a lescola (aspecte que va ser denunciat pel Sndic de Greuges en un informe del maig del 2008): per assolir una distribuci equilibrada dels alumnes estrangers a les aules, el 46% dels estudiants de primria i el 35% de secundria hauria de canviar de centre. El risc de fractura social s, aix, ben evident. Entre els indicadors ms alarmants, destaca que, tot i reconixer que hi ha una relaci clara entre segregaci urbana i segregaci escolar, en molts barris i zones la desigualtat escolar s molt ms elevada que la urbana; aix doncs, en aquests casos, leducaci no noms no s un factor de correcci de les desigualtats, sin el factor ms influent per garantir-ne laugment. Altres aspectes tenen a veure amb noves condicions socioculturals. Sobretot, el desprestigi de la cultura de lesfor i de la constncia, per tamb lextensi del que alguns socilegs consideren generaci zapping, caracteritzada per la diversitat i fins i tot lheterogenetat de les seves activitats, la dificultat de concentrar-se en una nica tasca durant molta estona i la generalitzaci duna actitud que busca la satisfacci constant i rpida abans que laprofundiment en algunes activitats i actituds. La generalitzaci de ls de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, daltra banda, tot i ser altament positiva en general i en molts sentits, sobretot en els aspectes ms directament comunicacionals i participatius (fins i tot en el sentit de les habilitats lingstiques vinculades a una certa verbalitzaci), ha generalitzat alguns hbits que estan modificant substancialment, ms enll fins i tot del que ara som conscients, lactitud de treball en les edats formatives. Aix afecta la concentraci, certament, per tamb genera certa confiana en el fet que la informaci s sempre accessible i per tant origina certa menysvaloraci dels processos dinterioritzaci del coneixement. En sntesi, a hores dara, lexcellncia i lequitat, els dos grans objectius inseparables de leducaci en una societat democrtica, sn dos reptes encara pendents a Catalunya, i en tots els indicadors de les variables que els determinen la situaci s clarament deficient.

Un ampli debat i pacte social Dacord amb aquesta cartografia, per fora provisional i fragmentria, es poden endevinar quins haurien de ser alguns dels principis i perspectives compartits per lescola, la famlia i la societat des dels quals poder enfocar el millorament del sistema educatiu. Duna banda, un autntic pacte politicosocial que atorgus al sistema educatiu i a les institucions densenyament el lloc hegemnic que haurien docupar en les estratgies de futur del pas i, per tant, que ocups en la distribuci de despesa pblica un percentatge adequat a la importncia que la societat li atorga. Daltra banda, un autntic pacte de ciutadania que permets replantejar les relacions entre escola i famlia, i entre escola i societat, dacord amb les variables ja esmentades a les quals ms clarament es pot atribuir la responsabilitat dalguns dficits estructurals del sistema, especialment els referents a la implicaci familiar en els processos daprenentatge, la conciliaci familiar, la formaci dadults i la responsabilitat comunitria de la societat local. I, finalment, un acord institucional al mxim nivell, ms enll de les inevitables diferncies ideolgiques, que permets, amb serenitat i amb la participaci de tcnics i especialistes, la reforma del sistema en els aspectes en qu, a hores dara i ms clarament, aquest s clarament insuficient. Es tracta de tres grans mbits dactuaci, des duna perspectiva dels principis generals, sense els quals s impensable que el sistema es pugui millorar substancialment perqu surti de la situaci de crisi en qu es troba.


29

Al 1998 lalumnat estranger dels ensenyaments obligatoris totalitzava un nfim 1,9%, lany 2005 ja arribava al 12,3%

En aquest sentit, i en contra del que habitualment sacostuma a pensar, cal enfortir la conscincia que el procs educatiu implica no noms professionals de leducaci i escolars, ni noms agents institucionals i administratius, sin tots els mbits de la vida social, econmica i cultural de la societat, des de lmbit nacional fins al local i, fins i tot, microlocal (districte, barri, etc.). Noms des de la conscincia que el procs educatiu s cosa de tots els membres duna comunitat ser possible la millora dun sistema clarament deficient. El procs educatiu t a veure amb la totalitat de factors que intervenen en la vida social, des de la legislaci laboral fins a les produccions i institucions culturals i artstiques, des de la vida associativa (en tots els mbits i a totes les edats) fins a les actuacions urbanstiques, des de les poltiques dimmigraci fins al paper dels mitjans de comunicaci, des de lesport fins a la distribuci de recursos.

Cal tenir en compte, a ms, que la situaci actual de leducaci a Catalunya s inseparable de dos fenmens recents. Duna banda, la universalitzaci de lensenyament obligatori fins als 16 anys, que ha augmentat ledat de leducaci generalitzada a tota la poblaci a uns ndexs que, fins fa no pas gaire, eren noms accessibles a una petita part de la poblaci. Aix, certament, ha provocat un canvi descala que reclamava, per evitar un deteriorament general del sistema, intervencions molt complexes a molts nivells que, a grans trets, no shan acabat dencarar del tot de manera rigorosa i sistmica. Daltra banda, Catalunya ha rebut, en molt poc temps, una onada migratria percentualment molt important (noms amb relaci al context espanyol i europeu) que ha modificat completament el panorama de les dificultats educatives cartografiades pels especialistes fa noms una dcada. Si el 1998 lalumnat estranger dels ensenyaments obligatoris totalitzava un nfim 1,9%, lany 2005 ja arribava al 12,3%, i des daleshores no ha deixat de crixer. Una onada migratria que, a ms, es caracteritza per la diversitat lingstica (amb una presncia molt forta dimmigraci llatinoamericana i, per tant, originriament castellanoparlant), per tamb per la diversitat cultural, religiosa i econmica. Aquests factors han complicat extraordinriament un sistema que no ha fet les importants correccions estructurals que aquesta nova situaci reclamava i reclama encara a hores dara. s cert que shan fet alguns passos rellevants (com lorganitzaci de les aules dacollida per als estudiants nouvinguts, com a primera fase de xoc per a la incorporaci plena al sistema educatiu, per esmentar noms un exemple), per, tanmateix, els recursos esmerats sn encara clarament insuficients, i la reflexi estructural, de carcter general a escala nacional (ms enll de les experincies puntuals en alguns llocs en qu es jugaven la supervivncia mateixa), encara sha dencetar. Urgeix, en aquest sentit, un autntic debat pblic, i a fons, amb tots els sectors implicats. I un debat en el qual simpliquin no noms els agents directes del sistema educatiu, sin institucions de govern nacional i local, mitjans de comunicaci, organitzacions empresarials i productors i mediadors culturals, aix com institucions culturals i artstiques. Un debat que pugui ser capa de cartografiar les instncies responsables de la crisi i de suggerir possibles solucions. Entre daltres mesures, nhi ha algunes que tots els estudis confirmen com a necessries, tot i que per si soles sn insuficients. s possible de fer-ne el llistat, dacord amb lanlisi de les dades precedents. Intentarem de dibuixar-ne alguns trets essencials de manera sinttica (tots aplicats a Catalunya quan es tracta de dades).

30


Propostes per lurgent redreament educatiu Per comenar seria important augmentar el percentatge de despesa pblica en educaci no universitria respecte del PIB fins al nivell de lEstat espanyol (3,01%), amb lobjectiu darribar en un termini curt al nivell europeu (3,9%). Mai no es ponderar de manera suficient la importncia daquesta dimensi, com ha escrit Manuel Castells, en una formulaci que gaireb ja ha assolit carta de refrany annim, si trobes cara leducaci, prova la ignorncia. Tamb cal reduir com a objectiu prioritari el percentatge catal de fracs escolar i dabandonament prematur dels estudis en la fase de lensenyament obligatori. Catalunya dobla amb escreix el percentatge europeu i triplica lhoritz europeu per als anys vinents. Cal un programa de xoc datenci a la diversitat a les aules que sigui competent i efica, capa datendre les dificultats daprenentatge i de resoldre els casos particulars dels escolars incapaos dassolir els objectius mnims fixats en les fases obligatries de lensenyament. Calen ms mitjans i ms professorat especficament qualificat per a aquesta comesa, que s essencialment singularitzada. El sistema no ha estat capa dabsorbir ni de resoldre la problemtica generada per la universalitzaci de leducaci fins als 16 anys. En essncia, els programes curriculars i la metodologia docent est, tot i les reformes educatives, clarament desfasat respecte a les necessitats de la societat contempornia, que sha modificat de manera molt ms rpida del que ho ha fet el sistema densenyament. Cal reformular radicalment, drsticament, els ensenyaments de formaci professional, dignificar-los amb autntica voluntat poltica i adequar-los a les noves necessitats socials. El paper de les empreses, en aquest nivell, i la seva implicaci a tots els nivells, hauria de ser prioritria. Cada cop hi ha ms sectors professionals desertitzats pel que fa a la formaci especfica. Seria necessari efectuar una anlisi sense prejudicis de les programacions curriculars de lensenyament obligatori. Cal reformular la troncalitat dels coneixements i les habilitats autnticament bsiques (capacitat lectora, formaci en matemtiques i coneixement cientfic) i organitzar els currculums de manera que aquesta troncalitat quedi plenament garantida a lacabament de lescolaritat obligatria. Totes les matries vinculades a aquesta formaci bsica haurien de tenir un protagonisme en el sistema escolar, que actualment no tenen. Tots els ndexs de qualitat i dexcellncia de lensenyament depenen daquesta troncalitat bsica. Aix, tanmateix, no pot estalviar de veure que el dficit curricular dall que es relaciona amb els ensenyaments artstics (arts plstiques, educaci corporal i ensenyament musical), que sn els ms directament implicats en la formaci de la sensibilitat i duna maduresa independent dels continguts, s una de les dimensions que duna manera ms precisa interessen a aquest Informe anual, de la mateixa manera que passa amb la presncia minoritzada dels ensenyaments relacionats amb la literatura i lart.

Com ha escrit Manuel Castells si trobes cara leducaci, prova la ignorncia

Daltra banda, cal tenir en compte que la qesti de la qualitat educativa i de lhoritz dexcellncia i equitat no s noms un problema escolar que es pugui reduir a lmbit estrictament de lescola. Les administracions locals hi tenen un paper clau en el futur: hi ha moltes iniciatives locals que, en molts pasos, intervenen en aquest nivell de manera coresponsable, a travs del paper de les activitats desplegades al voltant de les biblioteques i centres de cultura, museus i teatres, escoles de msica i teixit associatiu, per no parlar diniciatives vinculades a les noves tecnologies de la informaci a partir de programes pblics participatius adreats a escolars dedats especfiques. Esmerarem els apartats segents a analitzar algunes daquestes iniciatives. Els mitjans de comunicaci, i


31

especialment els de titularitat pblica, que tenen una responsabilitat social, tamb tenen un paper essencial en aquest aspecte: molt especialment, la televisi i la rdio, que han abandonat completament qualsevol objectiu educatiu, formatiu o cultural adreat al pblic infantil i juvenil (tamb adult, per aix s una altra qesti: limperatiu de laudincia est desertitzant especialment la televisi de qualsevol contingut prpiament formatiu o cultural, en benefici de lentreteniment com a criteri prioritari). En aquest mbit, la situaci concreta a Catalunya s especialment dramtica. Cal aconseguir nivells dimplicaci de la vida familiar en els processos educatius que, a hores dara, responen a parmetres que estan a una distncia estratosfrica dels pasos que haurien de servir de models. Aquesta situaci, val a dir, respon a una situaci cultural especialment greu, que ha acabat per deslligar els processos educatius de la vida familiar, i que no t fcil redreament si no saconsegueix, tamb, un canvi important de mentalitats. Els ndexs de lectura entre la poblaci adulta sn dels ms baixos dEuropa (i per aix calen frmules ms imaginatives que les que shan posat a prova fins ara), i linters cultural en general de la poblaci del pas (des de linters per lart o la msica, fins al teatre o al cinema) no s equiparable al de societats del mateix nivell econmic que la nostra. Calen programes de formaci dadults, de formaci contnua i dactualitzaci professional especfica comparables als dels pasos de referncia. Per cal, tamb, un comproms ms gran de les administracions pbliques, especialment locals, no noms a cobrir, com es fa en el millor dels casos actualment, la programaci dactivitats, sin sobretot a replantejar-se radicalment la funci de mediaci de tots els agents culturals i les institucions culturals i artstiques a travs de les quals despleguen fonamentalment les seves activitats. En aquest sentit, cal promoure i forar iniciatives legislatives capaces de compatibilitzar horaris laborals i familiars. Sha produt al nostre pas, prcticament en dues dcades, un canvi radical i generalitzat de la dedicaci laboral dels genitors. I aix ha tingut un efecte devastador en els processos educatius dels infants i els joves perqu no ha anat acompanyat dels correctius necessaris en el mn laboral. Calen iniciatives poltiques i legislatives que forcin mesures correctives, flexibilitzant horaris i permisos, i introduint mesures que, a Alemanya, als Pasos Baixos i als pasos nrdics, fa temps que estan assajant.

Cal promoure i forar iniciatives legislatives capaces de compatibilitzar horaris laborals i familiars

Cal reformular completament la formaci especfica del professorat i de la funci docent, especialment en les rees de leducaci primria, secundria i batxillerat. s una qesti extremadament urgent, i res del que sanuncia amb les mesures sorgides arran de la unificaci de lEspai Europeu dEducaci Superior (com els diferents msters de formaci del professorat) s suficient. Cal unificar esforos, des de tots els mbits socials, per revalorar la funci docent i retornar-li un prestigi dacord amb les exigncies dels nous temps, per aix noms ser possible si es posa en marxa una recapitalitzaci duna formaci avanada i exigent que, a hores dara, s una de les ms desemparades i desvalgudes de les educacions superiors. Finlndia, com s sabut, nha fet la pedra de toc del seu sistema educatiu, i els resultats estan a la vista: les universitats fineses amb titulacions de magisteri noms poden acceptar el 15% de les sollicituds, confirmaci que el prestigi i el reconeixement social de la professi est mpliament garantit. Cal una redefinici de la funci pblica de lensenyament, sobretot, i en primera instncia, pel que fa als docents com a professionals dun servei pblic que s, a Catalunya (i a lEstat), centralitzat i uniforme, que posa ms mfasi en les carreres administratives personals

32


que en les necessitats de la tasca que sha de dur a terme. Es tracta dun model que prcticament no ha canviat els dos darrers segles, i que reclama, amb urgncia, una redefinici dels perfils professionals, no exclusivament lligats a la formaci acadmica; una readequaci de les frmules daccs a la funci docent i de les contractacions; una implicaci ms gran de les administracions locals; una redefinici de la noci dautonomia de centre; i, finalment, un pla especfic per a la formaci i lorganitzaci de les instncies de govern dels centres i dels equips directius. En aquest aspecte, la participaci de les organitzacions sindicals en totes les reformes hauria de ser conditio sine qua non, des del principi mateix. Per s legtim reclamar, al mateix temps, a les organitzacions sindicals una ambici de servei pblic i no pas de defensa estrictament gremial o corporativa. Catalunya t un problema especialment greu pel que fa a les creixents desigualtats educatives. Tots els informes arriben a conclusions semblants. Cal, en aquest sentit, endegar poltiques educatives especfiques de lluita contra aquesta desigualtat creixent, per impedir que, com passa ara, lescolaritzaci sigui un factor dincrement de les desigualtats. Per cal, tamb, la implicaci de les administracions locals, de manera molt especial, en poltiques digualtat capaces de fer front a situacions que minven substancialment lhoritz de la igualtat doportunitats de moltes famlies i, especialment, de molts infants i joves. Aix t a veure amb tots els mbits de les institucions locals, des dels vinculats amb lurbanisme i el lleure, fins als vinculats amb el mn del treball i la cultura. A hores dara, la desconnexi en la lluita contra la desigualtat en lescola i la societat s gaireb radical i absoluta, llevat dalgunes comptades excepcions. El cam per recrrer s enorme, per es tracta duna qesti no noms molt rellevant, sin sobretot urgent. En linevitable conflicte entre excellncia i equitat, quan es parla deducaci no s possible perdre les dues batalles, quan hi ha frmules contrastades que permeten fer front als reptes de les dues. Per acabar amb aquesta anlisi cartogrfica general del sistema, noms cal assenyalar que els immensos i, sovint, vertiginosos canvis de les formes socials de la vida contempornia no han tingut correlat en els canvis que en el sistema educatiu hauria calgut incorporar. Aquest s un procs que, com a molt, cal remuntar a les dues darreres dcades, durant les quals els canvis shan radicalitzat, en tots els mbits, i durant els quals, tamb, el model educatiu sha anat desfasant, cada cop de manera ms dramtica, de les funcions de servei pblic que hauria de complir. Catalunya ha estat, al llarg del darrer segle, en molts moments de la seva histria recent, motor econmic, poltic i cultural, i no s un atzar que en aquests moments que ha refermat el seu lideratge hagi estat tamb ms gran el seu comproms amb el mn de leducaci, protagonitzant algunes de les experincies ms innovadores en el seu moment del panorama europeu. Avui s potser ms clar que mai que Catalunya no podr tornar a exercir la seva funci histrica de lideratge econmic, poltic i cultural sense una aposta decidida, estratgica i gaireb (re)fundacional en lmbit educatiu. I aquest no s pas un repte que lescola ni les institucions prpiament educatives puguin realitzar per si soles. s tota la societat, en tots els seus mbits, qui ha dapostar, explcitament i de manera decidida i entusiasta, per uns reptes en els quals, collectivament, com a pas, est en joc tot el futur.

Cal una redefinici de la funci pblica de lensenyament


33

Les relacions entre art i educaci: leducaci artstica i la seva responsabilitat social

No hi ha cultura sense educaci. En lInforme anual que el CoNCA va presentar el 2010, ja es va assenyalar la necessitat, per a la salut cultural del pas, de reforar els lligams, les relacions i els vincles entre les estructures educatives i el mn de la cultura com a condici necessria, tot i que no suficient, per garantir una millor imbricaci social de les produccions culturals de tota mena. La prctica institucional de les administracions, que reserven des de les mximes instncies del Govern de la Generalitat dos departaments clarament diferenciats per a ensenyament i cultura, no hauria dimpedir que la relaci entre aquestes dues rees fos considerada un requisit prioritari de les poltiques respectives. Massa sovint les institucions i les prctiques educatives, i les institucions i les prctiques culturals, han desplegat les actuacions respectives a esquena luna de laltra. I aix, potser, est en larrel de les tan deficitries quotes socials del que eufemsticament sanomena consum cultural, com clarament es fa visible en els ndexs de referncia que afecten la prctica de la lectura, lassistncia a espectacles escnics i produccions musicals i a projeccions cinematogrfiques i, en general, tots els mbits de la difusi, entre la mateixa ciutadania de Catalunya, de les produccions culturals i artstiques. Aquesta va ser una de les conclusions ms rellevants de la Convocatria social per leducaci a Catalunya, presentada lany 2008 i subscrita inicialment per 36 entitats (entre les quals el Cercle dEconomia, el Foment del Treball Nacional, la Cambra del Comer de Barcelona, lAjuntament de Barcelona, lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques i bona part dels collegis professionals): Educar no es fa noms en el reducte de lescola o en el marc de la famlia, sin en el conjunt de la societat. Educar no s noms la tasca duns professionals, s una tasca de tots i totes.1

Nota1 Convocatria social per a leducaci a Catalunya. [Disponible en lnia a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Butllet%C3%AD/Butllet%C3%AD%2047/Contingut/Noticies/Manifest_ Entitats.pdf. Data de consulta: 15 de juny de 2011]

34


Com ja sha plantejat en lapartat anterior, hi ha una responsabilitat social amb els processos educatius que va ms enll de la responsabilitat que assumeixen i exerceixen les institucions escolars prpiament dites. Dacord amb els models educatius ms reeixits, s clar que lxit de lescola depn, tamb, de molts altres factors que tenen la iniciativa i potser fins i tot el lloc fora estrictament dels espais de lescola. Aix podria semblar, a primera vista, una paradoxa, per s clar quan es pensa, per citar noms alguns exemples prou clars, en la importncia de la xarxa pblica de biblioteques o de conservatoris de msica, dequipaments escnics i dinstitucions artstiques o musestiques. En molts daquests casos, sha comenat a operar el que en determinats contextos sanomena, encertadament, el gir educatiu (educational turn): s a dir, la importncia de la dimensi educativa de les prctiques culturals i artstiques, que han perms que, des dels centres dart i museus fins als equipaments escnics o als conservatoris, es prevegin, ms enll de les poltiques prpies de formaci i difusi, unes poltiques singularitzades dintermediaci basades en models educatius. I s que les institucions culturals i artstiques sn tamb, ms que centres doferta de les produccions culturals i artstiques, autntics nodes de fluxos duna educaci popular i ciutadana que ja no poden considerar els seus pblics com a mers consumidors culturals. Conscient de la importncia davaluar les relacions entre el mn de leducaci i el mn de la cultura, el CoNCA es va comprometre, en lInforme anual del 2010, a fer una auditoria general de leducaci en tots els mbits que tenen a veure amb la cultura. En lInforme denguany, de manera especfica, i com a primer balan parcial daquesta auditoria, es presenta, singularitzadament, un dels aspectes que afecten les relacions entre art i escola: el que es coneix com a educaci artstica (art education). Es tracta duna expressi genricament acceptada en lmbit internacional, referida prioritriament a les arts visuals: des de les arts plstiques ms tradicionals fins a les sorgides amb les diverses tecnologies que, des de laparici de la fotografia i el cinema fins a les tecnologies digitals de la informaci i de la comunicaci (TIC), han revolucionat la nostra manera de relacionar-nos amb les imatges i lmbit de la visualitat. Tanmateix, en un sentit ms ampli, leducaci artstica inclou tamb diferents mbits formatius que, a cada lloc i en cada poca, han rebut denominacions diverses i que ultrapassen el domini visual: expressi plstica, expressi musical, expressi corporal, dramatitzaci, arts plstiques, arts visuals, msica, dibuix, teatre, animaci, formaci esttica, etc. Leducaci artstica, en aquest sentit, sarrela, en ltima instncia, en els diferents models de pedagogies crtiques que, recollint les tradicions de leducaci popular i de la nova escola, entenen leducaci com una producci cultural, les escoles com a esferes pbliques alternatives i el procs educatiu com un dileg i treball en com basat en les experincies quotidianes de la realitat i en els interessos dels alumnes. En aquest sentit i en aquesta lnia shan desenvolupat, tamb al nostre pas, diferents metodologies curriculars per establir una lnia de treball de les arts en lmbit educatiu, que troba en aquests ascendents la seva genealogia conceptual i terica. Daquesta manera, han sorgit i proliferat diferents iniciatives educatives que proven dacostar-se a les produccions culturals des dels mbits acadmics dels estudis culturals i la cultura visual, amplien el concepte restrictiu i elititzat de cultura i fomenten la participaci i el desplegament de la creativitat, qestionant les diferents formes de representaci i la seva vinculaci problemtica a les diferents formes didentitat i de gnere, o trencant les barreres entre alta i baixa cultura. Daquesta manera, els darrers anys, el camp general de la cultura visual sha transformat en un molt complex i diversificat espai potencial per desenvolupar currculums crtics i participatius i perspectives de constructivisme social a les escoles. s intenci del CoNCA abordar, en el proper Informe anual, la cartografia i lavaluaci, en els processos educatius de leducaci reglada, de manera especial en leducaci obligatria primria i secundria, de totes aquestes modificacions per poder elaborar un balan del sistema educatiu obli-


35

gatori en lmbit cultural i artstic de totes aquestes dimensions que, genricament, es poden encabir dins dels programes deducaci artstica. En aquest Informe anual, tanmateix, lobjectiu s fonamentalment la cartografia i lavaluaci de les iniciatives prpiament educatives que, tenint com a mbit dactuaci prioritria la relaci amb lescola, han sorgit precisament fora de lescola prpiament dita. Formulat en uns altres termes: es tracta dinvestigar la interacci entre lmbit educatiu i artstic a partir del desenvolupament de processos artstics en forma de projectes que tenen lmbit dactuaci en els ensenyaments obligatoris de primria i secundria i en els de batxillerat.2 En tot cas, la ra fonamental de linters del CoNCA per comenar per aquest aspecte lavaluaci crtica del sistema educatiu en all que afecta les arts i la cultura, en la lnia del que va postular lInforme anual del 2010, t a veure amb la possibilitat de comenar a vertebrar canals de retorn del fenomen artstic a la societat, en aquest cas encarnada en lmbit educatiu. Qu s el que el mn de lart, des dels creadors i els diferents agents i intermediaris que intervenen en els processos artstics fins a les institucions artstiques i musestiques, poden retornar a la societat, a travs de leducaci? Aquesta pregunta, que afecta el nucli dur de lanomenat retorn social de la cultura, en lmbit de les arts visuals, s el centre medullar dels apartats que segueixen. A lhora de pensar les relacions actuals entre cultura i educaci, o entre art i societat, en lmbit especfic de les arts visuals, s imprescindible encarar-se amb el desplaament de la producci artstica fora dels seus emplaaments habituals, fsics i institucionals. I, parallelament, hom podria considerar que, de la mateixa manera, per avaluar de manera completa el paper de les institucions educatives en lmbit de la cultura i de les arts, s convenient, tamb, encarar-se amb les iniciatives sorgides i mobilitzades justament des de fora de lescola, encara que tenen lescola i les institucions educatives com a destinatries dels seus projectes. Des daquesta perspectiva, sn cada cop ms les iniciatives, sorgides en lespai intermedi que sobre entre les institucions artstiques i les institucions educatives, que estan explorant noves vies per a lalfabetitzaci artstica, leducaci en la creativitat i el treball social de lart. Es tracta duna mena de laboratori, especialment emergent en la darrera dcada, que est proporcionant models, alguns duna gran incidncia en les institucions educatives, que haurien de permetre una certa generalitzaci de les iniciatives dxit sense menystenir la imprescindible atenci singularitzada a cada context local; en tot cas, un decidit suport institucional com a iniciatives educatives que assumeixen la responsabilitat social educativa per part de creadors i productors artstics, agents culturals i institucions artstiques i musestiques. A ms, parallelament al desplaament de la producci artstica fora dels mbits tradicionals dexhibici, en aquests contextos tamb t lloc un desplaament del rol de lartista, que passa de ser el gestor dun procs individual al gestor dun procs en collaboraci, que permet pensar en formes ms complexes i problemtiques de relaci entre la creaci artstica i les seves formes de socialitzaci, eminentment adreades a una educaci ja expandida que abasta no noms els mbits estrictament escolars sin la completesa de la realitat social.

Nota2 Assumim i compartim, en aquest sentit, sense ms referncies, reconeixent-ne des dara el valor extraordinari, lestudi dirigit i coordinat per Sinapsis (Cristian A i Ldia Dalmau) que desprs de dos anys de treball i recerca ha cristallitzat en la publicaci Trans_Art_Laboratori. Interaccions entre prctica artstica i mbit educatiu/2009-2011. Recerca per a la descripci i anlisi del context catal + Memria dun projecte artstic en context educatiu. [Disponible en lnia a: http:// issuu.com/sinapsisdocuments/docs/art_en_contextos_educatius?viewMode=magazine. Data de consulta: 15 de juny de 2011]

36


En tot cas, sembla imprescindible, a hores dara, cartografiar i avaluar les relacions entre art i educaci des daquesta perspectiva, ja que, tradicionalment, i encara en molts llocs, el mn de leducaci i el mn de lart shan desplegat en esferes diferents i independents entre si. Tanmateix, lexpansi de lescola i del museu a bona part de lesfera pblica i social, aix com la seva hibridaci amb tota mena de processos urbans i socials, econmics i identitaris, fan inviables, a hores dara, les demarcacions que els han mantingut en esferes diferenciades, si no excloents. Des daquesta perspectiva, s rellevant tenir en compte, en primer lloc, lexpansi del treball educatiu dintre del camp cultural en general, sobretot a partir de relacions multidireccionals i diversificades que el treball educatiu mant amb les institucions culturals i amb altres moviments socials que, al capdavall, han acabat per forar el replantejament dalgunes poltiques educatives, tant a les escoles i instituts com a les universitats, o les variades tipologies dinstitucions formatives, que han donat lloc, en molts casos, a noves formes deducaci en forma de projectes en museus, centres dart i centres de producci, debats sobre el fet pedaggic, institucions parauniversitries i paraacadmiques, cicles de conferncies i debats pblics, programes destudis independents, etc. Aquests fets han comportat la proliferaci de discursos i prctiques que han multiplicat les rees prpiament educatives, pel que fa a lart, fora dels murs de lescola. En el mateix sentit, parallelament a lexpansi del treball educatiu dintre del camp cultural en general, en segon lloc sha anat expandint igualment el treball de les prctiques artstiques collaboradores, lart en contextos socials i les prctiques comunitries, a causa sobretot de lexpansi de programes dart pblic, durbanisme participatiu i de la generalitzaci de la creativitat com a factor social de canvi i element dinserci laboral. Es tracta, en lnies generals, dun tipus de prctiques artstiques que es poden identificar, entre les denominacions recents, com a art relacional o art contextual 3 i que sarrelen, en darrera instncia, en la mutaci del final dels anys setanta amb lemergncia del paradigma de lesttica de la recepci.

Educar no s noms la tasca duns professionals, s una tasca de tots i totes

I, en tercer lloc, cal destacar lexpansi del treball dels departaments deducaci i dacci cultural o programes pblics que, sota diferents denominacions, constitueixen lelement ms destacable en la renovaci de les estructures musestiques i de centres dart en la darrera dcada. De ser, com eren, un simple departament ms o menys marginal en lorganigrama de les institucions artstiques, han passat a ocupar una posici central en lordre del discurs i de les prctiques. Aix ha perms consolidar, els darrers anys, per en un procs que encara resta obert, la funci educativa dels museus i centres dart com a institucions pbliques i democrtiques que tenen tamb una responsabilitat en leducaci popular i crtica de la ciutadania. Es tracta, en aquest sentit, duna mutaci realment estratgica, a la qual cal donar un suport institucional explcit i geners, ja que afecta el discurs de la democrcia cultural, la necessitat daplicar poltiques culturals expandides i el necessari retorn social de lart. Aquest fet ha renovat, tamb a Catalunya, en molts museus i centres dart, tot i que no amb la generalitzaci que seria desitjable, les prctiques educatives, formatives i dactivitats pbliques pensades en clau educativa, amb lespecialitzaci consegent de nous professionals en aquest mbit.

Nota3

Per a ms detalls i referncies: ARDENNE, Paul (2002). Un art contextuel. Cration artistique en milieu urbain, en situation, dintervention, de participation. Pars: Flammarion. BOURRIAUD, Nicholas (1998). Esthtique relationnelle. Dijon: Les presses du rel.


37

Les interaccions entre prctica artstica i context educatiu: contextos internacionals

Les iniciatives de la UNESCO: lambici dun marc global Lany 2006 va tenir lloc a Lisboa, impulsada per lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO), un esdeveniment de referncia internacional per a laspecte que estem intentant cartografiar: la Conferncia Mundial sobre Educaci Artstica. Es va tractar dun encontre, amb ms de 1.200 participants procedents de 96 pasos membres, que aspirava a definir un marc interdisciplinari global per reflexionar i treballar sobre els contextos daprenentatge de leducaci en lart. No es tractava dun esdeveniment puntual i efmer: havia estat llargament i curosament preparat, durant els anys anteriors, a travs de sis conferncies regionals sobre la pedagogia de lart que shavien desenvolupat als diferents continents. Aquest conjunt dactivitats semmarcava en un context duna gran ambici impulsat a partir de lany 2000 per la UNESCO amb la voluntat de proporcionar un programa a lentorn de la creativitat i lart. Aquest programa es va posar en marxa amb una crida internacional per la promoci de leducaci artstica i la creativitat en el medi escolar. El director general de la UNESCO, aleshores Federico Mayor Zaragoza, lany 1999, en una sessi de la conferncia general de lorganitzaci, va subratllar la importncia que t la creativitat amb relaci a la construcci duna cultura de la pau. Al mateix temps, destacava dues accions prioritries: en primer lloc, sollicitava als estats membres de la UNESCO prendre les mesures administratives, financeres i legals per assegurar que lensenyament de lart fos obligatori al llarg de tot el cicle escolar, des del parvulari fins a leducaci secundria. I, en segon lloc, convidava a considerar la participaci dartistes, poetes, ballarins, actors i productors artstics i culturals en general en tallers que poguessin tenir lloc a les escoles, amb lobjectiu destimular la creativitat i el treball actiu i participatiu al voltant de lart. Va ser en aquesta mateixa conferncia del 1999 quan la UNESCO va impulsar la creaci duna primera xarxa global dexperts i de professionals internacionals en leducaci en lart amb lobjectiu dintensificar el paper de leducaci artstica en lensenyament general. Es

38


tractava de Links to Education and Art, LEA International.4 Entre els objectius generals ms ambiciosos daquesta xarxa, que aleshores es posava en marxa, destacaven els dafavorir el contacte entre professionals, exposar prctiques exemplars i recerques, i ajudar els governs a impulsar lensenyament artstic. Aquest programa va comptar amb la implicaci dalgunes organitzacions no governamentals, com ara la International Society for Education through Art (InSEA),5 la International Society for Music Education (ISME),6 lInternational Music Council (IMC),7 la International Drama, Theatre and Education Association (IDEA) 8 i la International Education. Entre 2004 i 2006, la UNESCO va impulsar, en el mateix sentit, una de les anlisis ms exhaustives que lorganitzaci ha promogut sobre leducaci en art, en collaboraci amb la International Federation of Arts Council and Culture Agencies (IFACCA),9 sota la direcci dAnne Bamford. La investigaci, que pretenia definir limpacte dels programes artstics en leducaci dels nens, nenes i joves arreu del mn, va ser publicada lany 2006 amb el ttol de The Wow Factor: Global research compendium on the impact of the arts in education.10 Les preguntes que orientaven la recerca pretenien establir en qu haurien de consistir els diferents programes deducaci artstica, a partir de la cartografia dels models existents i de lanlisi de la seva diversitat i plantejant qu s el que caldria esperar daquests programes en el futur. Plantejava la importncia i la necessitat de leducaci artstica en un doble sentit: duna banda, per garantir la transmissi de lherncia del patrimoni cultural acumulat al llarg de la histria als ms joves, i, de laltra, per crear les condicions que permetessin als ms joves la creaci del seu propi llenguatge artstic i contribuir al seu desenvolupament integral emocional i cognitiu.

Leducaci artstica t un impacte decisiu en els nens i les nenes, en el procs densenyament

De les conclusions de lestudi liderat per Anne Bamford, sen poden destacar algunes per la rellevncia que tenen. Sobretot, lafirmaci que leducaci artstica t un impacte decisiu en els nens i les nenes, en el procs densenyament i en el desenvolupament de laprenentatge, i tamb, per descomptat, en la seva comunitat. s ms: lestudi considerava que la qualitat de leducaci artstica t beneficis molt diversos, que afecten, fins i tot, la salut dels infants i el seu benestar sociocultural. Quan lestudi parla deducaci artstica, en aquest cas, es refereix en primer lloc a leducaci en les arts (per exemple a lensenyament de les

Notes4 5

http://portal.unesco.org/culture/en/ev.php-URL_ID=2916&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=-473.html. http://www.insea.org/. InSEA s una organitzaci no governamental de la UNESCO constituda formalment lany 1954 amb lobjectiu de promoure leducaci a travs de les arts. 6 http://www.isme.org/. ISME s una organitzaci mundial de professionals de leducaci musical que busca vertebrar les diverses formes amb qu la gent sinvolucra i es desenvolupa amb la msica i a travs de la msica. Fundada lany 1953, representa una xarxa internacional de treball interdisciplinria i intercultural dels professionals que sesforcen per comprendre i promoure laprenentatge d

Conca Informe Anual 2011

data de consulta

de manolo

enquesta de

observatorio

institut ramon

implicar docents

en ltima instncia

disponible

Text of Conca Informe Anual 2011

INFORME ANUAL DEL LIBRO DIGITAL 2020 INFORME ANUAL DEL

2012 Informe Anual 2012 Informe Anual começa com você …

Informe Anual 2006 Red Eléctrica de España S.A. · INFORME ANUAL 2006 INFORME ANUAL RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA. Informe Anual 2006 de Red Eléctrica de España. DOCUMENTO COMPLETO

3º 3º Informe anual del CCE Informe anual del CCE Informe ... econ Espana - Italia 2007 esp.pdf3º 3º Informe anual del CCE Informe anual del CCE Informe anual del CCE sobre las

Informe Anual 2020. Informe Anual en breve

AF -FORMATO lA -INFORME ANUAL INFORME ANUAL SOBRE EL ... · 62. FORMATO "lA" INFORME ANUAL INFORME ANUAL SOBRE EL ORIGEN Y DESTINO DE LOS RECURSOS DEL PARTIDO DEL TRABAJO CORRESPONDIENTE

Informe Anual 2014 Informe Anual 2014

Informe Anual 2011 Informe Anual 2011 - BBVA · 2017-09-18 · Informe Anual 2011 Cuentas anuales consolidadas e informe de gestión, junto con el informe de auditoría, ... DERIVADOS

Informe Estadístico Anual (Enero-Diciembre 2013)conani.gob.do/.../1028/informe-estada%c2%adstico-anual-2013.pdf · Informe Estadístico Anual (Enero-Diciembre 2013) Informe de las

Informe anual 2017 - mapfrere.com · Informe anual 2017 Informe anual 2017 Informe anual 2017. Informe anual 2017. 2 INFORME ANUAL 2017. 3 1 Órganos de Gobierno 4 2 Informe de Gestión

01-99 MA Informe Anual 2018 v2 - Mutualidad de la Abogacía · INFORME ANUAL 2018. zz INFORME DE AUDITORÍA. 015 INFORME ANUAL 2018. 016 INFORME DE AUDITORÍA. 017 INFORME ANUAL 2018

Informe Anual 2017 - cdn.investorcloud.netcdn.investorcloud.net/.../2017-Informe-Anual.pdf14 Informe Anual 2017 Informe Anual 2017 15 El 2017 fue un año muy significativo para Fibra

INFORME ANUAL DE GOBIERNO CORPORATIVO … · 6 | Informe Anual de Gobierno Corporativo Informe Anual 2016 BME 217 INFORME ANUAL DE GOBIERNO CORPORATIVO DE LAS SOCIEDADES ANÓNIMAS

Informe Anual - Colegio Montefalco · Informe Anual iclo scolar 1 Informe Anual Ciclo Escolar 2012-2013. Informe Anual Ciclo Escolar 2012-2013 2 Índice ... cual le ayuda a elaborar

INFORME ANUAL 2017 ECLOF International · Informe Anual 2017 1

Informe Anual INFORME ANUAL · Informe Anual 1 4 INFORME ANUAL POR EL EJERCICIO TERMINADO AL 31 DE DICIEMBRE DE 2015 Metrofinanciera, S.A.P.I de C.V., Sociedad Financiera de Objeto

INFORME ANUAL, DESARROLLO ECONÓMICO 1.- INTRODUCCIÓNgamcuatrocanadas.gob.bo/images/PDF/INFORME_FINAL_2017/INFORME-ANU… · INFORME ANUAL, GESTION 2017 INFORME ANUAL, DESARROLLO

Informe Anual Sociedades anónimas cotizadas de Gobierno ... · Indra Informe Anual de Gobierno Corporativo 2015 2 2 Informe Anual de obierno Corporativo Informe anual de gobierno

Informe Anual 2011 · INFORME ANUAL 2011 BANCO CENTRAL EUROPEO ES INFORME ANUAL. INFORME ANUAL 2011 En el año 2012, todas las publicaciones del BCE reproducirán un motivo tomado

Informe Anual de Gobierno Corporativo 2015 Informe Anual de

Informe Anual 2003 Informe Anual del Grupo Gas Natural 2003

AF· FORMATO lA • INFORME ANUAL INFORME ANUAL SOBRE EL ... · FORMATO "lA" INFORME ANUAL Jalisco INFORME ANUAL SOI3RE EL ORIGEN Y DESTINO DE LOS RECURSOS DEL PARTIDO Partido Revolucionario

informe anual 2020-2021 1 informe anual 2020-2021

Informe Anual de Actividades 2013-2014 - :: Inicio :: …dgenp.unam.mx/.../archivosinformeanual2014/pantallas_profesores.pdf · Informe Anual de Actividades 2013-2014 El Informe Anual

Informe Anual del Grupo ACS · INFORME ANUAL 2010 GRUPO ACS El Informe Anual de Gobierno Corporativo, forma parte del Informe Anual de Gestión Consolidado, de acuerdo con lo establecido

Informe Anual 2011 Informe Anual 2011 · Informe Anual 2011 Cuentas anuales consolidadas e informe de gestión, junto con el informe de auditoría, correspondientes al ejercicio 2011

Informe anual

2014 Y SUSTENTABLE INFORME ANUAL - investor cloudcdn.investorcloud.net/.../2014-Informe-Anual.pdf · 6 Informe Anual y Sustentable 2014 Informe Anual y Sustentable 2014 7 CIFRAS RELEVANTES

FORME ECONÓMICO ANUAL ECONOMÍA CANARIA …€¦forme econÓmico anual economÍa canaria informe econÓmico anual ec anaria informe econÓmico anual economÍa canaria informe econÓmico

INFORME ANUAL 2009 CARVAJAL INTERNACIONAL S.A. · informe anual 2009 carvajal internacional s.a. [ 1 ] informe anual 2009 carvajal internacional s.a

Documents

Conca Informe Anual 2011

Text of Conca Informe Anual 2011