Art grec i arquitectura

  • View
    752

  • Download
    9

Embed Size (px)

Text of Art grec i arquitectura

  • ART GREC IArquitectura

  • Cronologia i marc geogrficL`mbit bsic de la cultura i lart grec el constituen les terres que envolten la mar Egea: Pennsula Hellnica, costa de lsia Menor i les illes. Per no hem doblidar aquells territoris que sintegren en la seva rea dinfluncia que comprenen les costes de la mar Negra i arreu de la Mediterrnia (colnies gregues), i els territoris per on sestengu Alexandre el Gran.mbit mediterrani: espais oberts i comunitaris.

  • Esquema cronolgicLart grec es desenvolupa al llarg dun perode de temps molt llarg que va del 2600 aC, fins a la conquesta romana al 146 aC.poca de les civilitzacions prehellniques (2600-1150 aC). Entre 2600 i 1450 aC es desenvolupa la civilitzaci minoica o cretenca a lilla de Creta, i a partir del 1600-1150 a C es desenvolupa a la Grcia peninsular la civilitzaci micnica.Edat Mitjana grega o poca fosca: poca culturalment pobre, per de gestaci de les polis.Perode geomtric: s lpoca dHomer, de les primeres colonitzacions i dels primers Jocs Olmpics.Perode arcaic (segles VII i VI aC): la cultura grega sestn arreu de la Mediterrnia, i comencen a fixar-se les tipologies dels temples, els ordres arquitectnics, lescultura monumental, etc.Perode clssic (segles V i IV aC), des del 499 aC (comenament de les Guerres mdiques) fins al 323 aC (mort dAlexandre el Gran). poca de major esplendor i vitalitat de la cultura grega.Perode hellenstic (323-146 aC): lexpansi territorial dAlexandre el Gran marca un canvi substancial en els plantejaments artstics.

  • Antecedents de lart grec (1)Lart cretenc o minoicCultura sorgida a lilla de Creta a lEdat del Bronze. La seva prosperitat sexplica per la situaci ideal per a lestabliment de factories comercials.Ledifici ms important s el palau, centre administratiu, econmic i religis (Cnossos, Faistos i Mallia). T estructura llindada sostinguda per columnes troncocniques invertides i les parets apareixen sovint cobertes per pintura al fresc. Cal destacar la important producci de cermica que va ser objecte dun comer molt actiu.Al final del segon millenni els palaus van ser destruts i el control del comer de lEgeu va passar a la pennsula del Pelopons.

  • Antecedents de lart grec (2)Lart micnicEntre 1600 i 1100 aC es desenvolupa a la Grcia continental la civilitzaci micnica (Micenes).Les ciutats micniques presenten grans muralles amb aparell ciclopi i portes monumentals (Porta dels Lleons de Micenes).Sn notables les tombes monumentals amb rics aixovars funeraris. (Tresor dAtreu, la Mscara dor dAgammnon).Aparici del Mgaron, antecedent del temple grec.Cap al 1100 aC aquesta civilitzaci s'enfonsa per causes no gaire conegudes, per que es pot relacionar amb la crisi general que pateix tota la Mediterrnia oriental provocada pels pobles del mar.

  • Trets fonamentals de la cultura gregaNova forma dorganitzaci poltica: la polis.Lhome s la mesura de totes les coses. Lhome grec tan sols est sotms a lhome collectiu, la polis. Els dus shumanitzen, tant en la seva forma com en els seus sentiments. A lart lhome tamb ser el centre i la principal font dinspiraci.Grcia s el bressol de la filosofia, el pensament racional. Art basat en la realitat i en la ra.Religiositat que implica un sentiment de relaci amb la divinitat. Els dus sn propers als homes i aconsellen i ajuden. La religi s lelement de cohesi de la ciutat i del mn hellnics. Les grans cerimnies religioses sn actes dafirmaci de lhellenisme.La concepci de lart com a recerca de la bellesa.

  • LarquitecturaArquitectura arquitravada, basada en lnies horitzontals i verticals, i la pea clau de ledifici era larquitrau.Els materials utilitzats sn el conglomerat o la pedra de mars i el marbre, en carreus regulars formant paraments isdoms. La fusta sutilitza per les armadures de les cobertes a dues aigesRecerca dharmonia visual per tal de corregir les imperfeccions de la visi humana a causa dels efectes ptics que distorsionen les proporcions reals:Curvatura de lentaulament i de lestilobat InclinacintasiDistncia desigual dels intercolumnisUtilitzaci dels ordres arquitectnics: dric, jnic i corinti.Els edificis representatius ms importants sn els temples, duna enorme simplicitat: poc ms duna sala allargada i un`prtic.Trobarem altres edificis de carcter pblic com sn el teatre o els edificis que saixecaven a lgora, la plaa pblica.

  • Recerca de lHARMONIA VISUAL TOTAL a partir deles proporcions i les lnies, utilitzant clculs matemtics complexosi REAJUSTAMENTS PTICS com lntasi.

  • Correccionsptiques1) Curvatura o corbament, cap a dalt, dentaulament iestilbat per a evitar la sensaci de bombament o vinclament (pandeo).2) Inclinaci de les columnes cap a dins per evitarla sensaci de caiguda.3) Columnes dels extrems o cantons ms grosses alsefectes que pareguin iguales a la resta, donat que perla seva situaci poden donar sensaci de ser ms primes. CORRECCIONS PTIQUES

  • Correccionsptiques4) En el centre de les columnes hi ha un lleugereixamplament per a evitar la sensaci daprimament(ntasi).5) Intercolumnis desiguals, per qu semblin totsiguales, disminueixen amplada cap als cantons.6) Els trglifs han de coincidir amb leix deles columnes o amb el centre dels intercolumnis. CORRECCIONS PTIQUES

  • ntasicentralIntercolumnis dediferent tamanyEntaulament igrades corbats

  • ORDRE ARQUITECTNIC TIPUSDRICJNICCORINTIROMAGRCIA

  • LORDRE DRICEsterebatNo t baseEstilbataCollarAstrgalEqubacEntaulamentFrisCornisaCapitellColumnaFust,amb 16 o 20 estries a aresta vivaMtopesGlifGotesGoterCimaciTrglifsArquitrau (llis)

  • LORDRE JNICEsterebat baseEstilbataVolutaAstrgalvulbacEntaulamentFris(llis o amb decoraci contnua)CornisaCapitellColumnaFust,amb 24 estriesGoterCimaciArquitrau (escalonat)EscciaPlintBossellDentell

  • LORDRE CORINTIEsterebat baseEstilbataAstrgalAcantVolutesRosaEntaulamentFris(llis o amb decoraci contnua)CornisaCapitellFust,amb 24 estries CimaciArquitrau (escalonat)Bossell

  • El temple grec

  • Evoluci del temple grecEl temple sedificava per tal dallotjar-hi la imatge duna divinitat i no pas com a lloc destinat als fidels.s de planta rectangular, amb la sala central anomenada cella o naos on es troba la imatge del du. Davant la cella hi ha un prtic (pronaos) i darrera la sala tancada (opistdom).Segons el nombre de columnes que tinguin a la faana, els temples poden ser tetrstils (quatre), hexstils (sis), octstils (vuit) o decstils (deu). Si t prtic al davant i al darrera sanomena anfiprstil, i si tot el permetre est envoltat de columnes es diu perpter (pseudoperpter si les columnes sn adossades al mur) i dpter si s envoltat duna doble fila de columnes. Quan els murs de la cella savancen fins a tancar les parets laterals del prtic, el temple rep el nom de in antis. A partir del segle IV aC apareixen temples de planta circular anomenats tholos.El tipus de temple clssic pren la seva configuraci entre els segles VIII i VI aC (perode arcaic) i arriba a la seva perfecci el segle V aC.A lpoca clssica noms sutilitza lordre dric i la planta tendeix a ser molt allargada.Al llarg del segle VI aC es fan habituals les construccions en pedra, de les quals es conserven nombrosos exemples.Lordre dric continua essent el ms utilitzat el segle V aC per el sistema de proporcions a partir de la columna es perfecciona.

  • Tipus detemplesMonpterpter in antisPrstilAnfiprstilPerpterDpterTIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICI COLUMNESMonpter (Tholos) Dit dun temple circular que no t murs, sin un cercle de columnes que sustenten el sostre

  • Tipus detemplesDstil (2)Tetrstil (4)Hexstil (6)Octstil (8)Decstil (10) TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNESTetrstilHexstilOctstil

  • L'acrpolis era la part alta de les ciutats gregues, situada en un tur, que tenia un valor defensiu en cas d'atac i era el centre religis en temps de pau. L'acrpoli d'Atenes va ser destruda pels perses el 480 a. C. i Pricles va impulsar-ne la reconstrucci amb la intenci que fos el smbol de la grandesa d'Atenes en el seu moment de mxim esplendor. Les obres, dirigides per Fdias, van allargar-se durant la resta del s. V, fins desprs de la mort de Pricles i Fdias. El recinte estava tancat per una muralla, amb un sol accs monumental, els Propileus, que feien de porta i vestbul. Al mig de tot el conjunt hi havia l'Athena Promachos, 'Atena defensora',una esttua de bronze del mateix Fdias amb una alada de ms de 10 metres. Quedava fora de la muralla un petit temple d'ordre jnic dedicat a Athena Nike 'Atena victria'. Els dos temples principals de l'Acrpoli del s. V a. C. sn el Parten i l'Erecton.

    LAcrpolis dAtenes

  • ORDRE DRIC. Temple del Parten, Atenes (447-442 aC)Plnol amb la decoraci dels relleus del Parten.FDIES (447-432 aC).

  • EL PARTENEl Parten s el temple ms gran del conjunt de l'Acrpoli. El nom s degut que era consagrat a Athena Parthenos, 'Atena verge', tal com de vegades s'invocava Atena perqu sempre va rebutjar el matrimoni i qualsevol uni sexual. La seva estructura s la tpica d'un temple grec, noms que molt monumental. El naos, la cambra sagrada, s l'estana reservada a la divinitat, representada per la seva esttua. El Parten est dividit en tres naus per dues files de columnes i estava presidit per una enorme esttua d'Athena Parthenos, feta de marfil i or. Al davant hi havia un vestbul, prnaos, i al darrera, separat per una paret del naos i obert a la faana posterior, l'opistdomos, que guardava el tresor de la deesa i el de l'Estat. Tot al voltant del temple hi ha uns esglaons per pujar a la plataforma on est situat (estilbat) i una renglera de columnes. El material de construcci s el marbre, que no es va deixar nu, sin que, com tots els temples grecs, es pintava de colors variats i llampants.

  • Lany 447aC es va comenar lactual Parten, segons els projectes dels arquitectes Ictinos i C