Art grec-roma

  • View
    215

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Art grec-roma

Text of Art grec-roma

  • Histria de lArt

    Grcia i Roma

    rea Visual i Plstica. 1r ESORamon Pujol i Font

    Nom i cognom: Grup:

  • En aquesta unitat primer farem un passeig pel mn grec, els seus temples, teatres i les escultures ms destacadesi desprs, farem una passejada per la ciutat romana, amb els seus carrers, els seus edificis, la seva gent i elsseus costums.

    En acabar la unitat podrem:

    - Identificar diferents divinitats grcoromanes.

    - Identificar els diferents ordres arquitectnics.

    - Indicar les construccions ms destacades de lart grec i les seves caracterstiques.

    - Exposar les caracterstiques distintives dels diferents perodes de lescultura grega.

    - Reconixer algunes de les principals escultures de lart grec i explicar els trets msimportants i la seva funci.

    - Descriure una ciutat romana amb llurs carrers i edificacions.

    - Enumerar i exposar les principals aportacions tcniques de larquitectura romana.

    - Indicar les construccions ms destacades de lart rom, les seves funcions.

    .

  • .

  • ART GRECART CLSSIC

    CARACTERSTIQUES GENERALSBellesa i perfeccis prec isament a la Grc iac lss ica que s in t rodue ix e lconcepte de bellesa en lobra dart.Hem de saber, que el concepte debellesa a Grcia no era un conceptesubjectiu, no era el gust particularduna persona, era una cinciabasada en l harmonia , laproporci i lequilibri de les partsduna obra entre si i amb el tot. Perel grecs, tota obra que no fosproporc ionada, mesurada iequ i l ib rada, no era be l la . E lconcepte de bellesa, era per tant,un concepte relacionat amb lesmatemtica. El clcul matemtics la base de la perfecci grega.

    AntropocentrismeLhome esdev el centre de totesles coses. En larquitectura gregadesapareix la monumentalitat. Lartgrec no t monuments colossalcom a Egipte, els grecs cercavenles proporcions dun edif ic i enharmonia a lhome, el construen aescala humana.

    El temple grec era relativament de petitesproporcions si el comparem sobretot amb elstemples dEgipte. A diferncia daltres religions,la religi grega no tenia cap tipus de ritus queexigs la presncia de tothom a linterior deltemple. Les cerimnies de masses tenien lloc alaire lliure, devant del temple. El temple erabsicament la casa de Du o, si es vol, era lacasa on sallotjava la imatge de Du.So l ia ten i r una estructura molt s imple ,generalment rectangular amb columnes alexterior.

    El temple grec sala damunt una plataformaanomenada esterebat. s arquitravat, elsos t re o entaulament descansaperpendicularment en les columnes que li fande suport. El front corona la faana del templei es decorava amb relleus. Tot el temple estcobert amb una teulada a dos aiges.

    Exteriorment s bell. Lharmonia, proporci iequilibri s manifesta, sobretot, en els ordresarquitectnics (dric, jnic i corint i), quecomentarem en el captol segent.

    Interiorment sestructura en pronaos o vestbul,naos o cella on sallotjava l esttua de ladivinitat i lopistdom, el lloc on es guardavenels tresors.

    El material constructiu fou el marbre blanc que erapolicromat amb colors daurats, vermells i blaus.

    ARQUITECTURA GREGAEL TEMPLE GREC

    teulada a dos aiges

    columna

    entaulament

    esterebat

    pronaos

    naos

    opistdom

    front

    ELS DOTZE DUS DE LOLIMP

    1. Zeus: du suprem de LOlimp (identificat amb el du rom Jpiter).

    2. Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificadaamb la deessa romana Juno).

    3. Posid: germ de Zeus, du del mar (identificat amb el du rom Nept).

    4. Demter: germana de Zeus, deessa de lagricultura (identificada ambla deessa romana Ceres).

    5. Hestia: germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la deessaromana Vesta).

    6. Atena: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra (identificada ambla deessa romana Minerva).

    7. Apollo: fill de Zeus, du de la llum, la msica i de la medicina identificatamb el du rom Apollo).

    8. rtemis: filla de Zeus i germana dApollo, deessa de la caa(identificada amb la deessa romana Diana).

    9. Afrodita: deessa de lamor i de la bellesa, nascuda de lescuma del mar(identificada amb la deessa romana Venus).

    10. Hefest: fill dHera, du ferrer (identificat amb el du rom Vulc).

    11. Ares: fill de Zeus, du de la guerra (identificat amb el du rom Mart).

    12. Hermes: fill de Zeus, du missatger (identificat amb el du romMercuri).

  • ORDRES ARQUITECTNICSPrecisament s a la faana dun temple i grcies als ordres arquitectnics on, es manifesta la bellesa duntemple. Els ordres arquitectnics van ser el dric, el jnic i el corinti.

    Ordre dr ic s e l msbaronvol i corpulent delstres. Sense adorns, les sevesproporcions robustes es fanvisibles en la gruixuda columna.El seu capitell s simple i not base.

    Del segle V aC, s un dels ms bells temples dordre dric. Situa al bell cim dun promontori que avana profundament dins delmar, la seva silueta ha commogut la sensibilitat dels poetes de tots els temps. Aquestes columnes driques, erosionades pel pasdel anys, fan sis metres amb deu centmetres dalada i sn duna gran esveltesa.

    Temple de Posid al cap Snion

    Dric Jnic Corinti

    base

    fust

    capitell

    fust

    capitell

    Ordre corinti s una variant dejn ic . Es carac ter i t za pe lcapitell amb decoraci vegetalde fulles dacant.

    Ordre jnic s esvel t deproporc ions i ms r i c dedecoraci. s molt femen,com si la seva columna volgusimitar lelegncia del cos dunadona, i les volutes del capitelltractessin dimitar els rnxolsdels seus cabells.

  • El mater ia l de l Par ten fouexclusivament el marbre, fins itot per a les teules, i estavapolicromat.

    La decoraci escultrica s deFdies. Els frontons, avui diaexposats en el British Museumde Londres , sn e l msimportant. El front oriental sdedicat al Naixement dAtena iloccidental a la Lluita dAtenai Posid.

    Situat a lAcrpoli dAtenes, el Parten s el gran temple drici lobra mestra de larquitectura grega.

    Va sser edificat, en el segle V aC, per ordre de Pricles. Foudedicat a Atena Partenos, s a dir, la Verge dAtenes ladeessa de la polis dAtenes.

    El Parten s octstil, perqu t 8 columnes a la faanaprincipal i perpter, perqu tot ell est voltat de columnes (engrec, peri significa al voltant de i stylos columna). Lafaana principal mira a Orient, on surt el sol.

    El Parten

    Tamb a lAcrpoli dAtenes, lErecteon, obra de finals del segle V aC, s el temple ms bell dordre jnic.De planta irregular perqu fou construt aprofitant els desnivells del terreny, saixec per retre culte a dos dus; Atenai Posid. Diu la mitologia que en aquest indret va tenir lloc la batalla mitolgica entre Posid i Atena. Ambds dusvaren disputar-se ltica, perqu Zeus va prometre lliurar-la al du que fes la millor ofrena. Suposadament, aqu i

    sobre una roca, es localitza la marcaque va deixar el trident de Posid queen clavar-lo a terra va brollar una fontda igua salada , a ix com l ol iveradAtena que li va valdre el triomf i que eslocalitza a fora del temple.

    LErecteon amb la tribuna de les Caritides

    Destacar-hi una balconada coneguda per les Caritides, figures femenines quefan de suport. Diu la faula que les Caritides representen donzelles de Cria(ciutat aliada dels perses contra els grecs durant les Guerres Mdiques), que vanser fetes presoneres i condemnades a realitzar aquesta feina tan feixuga.

  • Ledifici ms innovador de larquitectura grega s el teatre. Ledifici del teatre neix mica en mica. Tot va comenar apartir del cercle mgic entorn dun altar, que feien els pagesos per lloar amb balls i cants al du Dions (fill de Zeusi de Smele, du grec del vi i de la disbauxa, protector de lagricultura). s amb aquests cercle de lloanes, que escomena a dibuixar el primer espai de ledificaci que anomenem orquestra.

    Normalment, aquells pagesos, feien el seu ritual al peu dun pujol el pendent del qual servia per situar el pblic. samb el temps, que en el pendent del tur comenaren a fer-shi grades per allotjar els curiosos i s aix, que es crela segona part destacada anomenada cvea.

    Teatre dEpidaure

    Cvea Orquestra Escena

    ARQUITECTURA GREGAEL TEATRE GREC

    Cvea Orquestra

    Escena

    passadis daccs a la Cveapassadis daccs a la Cvea

    Impress ionant per la sevaprecis i acst ica , ten in t encompte que esta al aire lliure.Lespectac le es representavasempre amb llum de dia, la qualcosa signif icava un gran reptepels actors, els quals es veienobligats a interpretar les obres demanera que l aud i to r i no esdistragus amb el paisatge.

    PARTS DUN TEATRE Cvea, grades que es construeixen aprofitant el vessant dun

    tur i a les quals saccedia per dos passadissos laterals.

    Orquestra, espai circular on se situa el cor (conjunt de personesque dansaven i cantaven).

    Escena, es construeix posteriorment al desaparixer el cor iaparixa lactor. En aquest moment lorquestra ja no tindr caputilitat i els protagonites, actors, ocuparant lescena com a lloc derepresentaci teatral.

    El teatre dEpidaure, fou construt a finals del segle IV aC. Ambuna capacitat de 14.000 espectadors, s el teatre ms grande Grcia.

  • L'escultura s la manifestaci artstica que reflecteix ms clarament els ideals de la civilitzaci grega:importncia de l'home com a centre de l'univers (antropocentrisme). El tema central i gaireb nic s lafigura humana.Els materials emprats sn el marbre policromat (els colors s'han perdut gaireb totalment), i el bronze (se'nconeixen molt pocs originals perqu el bronze es fonia per a altres usos).Cal dir que coneixem poques escultures originals gregues i que la majoria estan en, part, mutilades.Existeixen, per, moltes cpies de l'poca romana que ens proporcionen una bona ba