Estil de citació APA v.6 basat e l’edició

anglesa :

http://www2.yk.psu.edu/learncenter/apa

-july-09.pdf

APA 6 Estils de citació i altres

registres

Neus Ferran (esborrany 2011/12)

1

Contenido GESTORS BIBLIOGRÀFICS I ESTILS DE CITA .................................................................................... 1

Internal Documentation (in-text citations, parenthetical references)Publication Manual,

2009: 170-179) .......................................................................................................................... 2

DOCUMENTS: ................................................................................................................................ 2

REFERÈNCIES (PUBLICATION MANUAL, 2009: 180-215) ............................................................... 4

LLIBRES (Publication Manual,2009: 183-192, examples: 202-205) ............................................... 4

ARTICLES (Publication Manual, 2009: 183-192, examples: 198-202) ........................................... 6

Pel:lícules, llocs web, cd's... ................................................................................................... 7

REGISTRES I FITXES ........................................................................................................................ 9

Fitxes ................................................................................................................................... 10

GESTORS BIBLIOGRÀFICS I ESTILS DE CITA

Per resoldre els problemes de les bibliografies en els treballs escrits que segons Simonjoan

(2010) “al meu entendre no és un problema dels estudiants, sinó dels professors que espantats

pel guirigall que pot ser corregir una bibliografia, molts cops no la reclamen amb prou

exigència als seus estudiants” es creen els gestors bibliogràfics.

El més habitual es comptar amb uns quants enllaços emmagatzemats en els bookmarks o

favorits, una llista d’articles i llibres en un document o alguna cosa semblant i, l'alumnat més

espavilat, utilitza un full de càlcul o una base de dades per arxivar de manera ordenada les

dades dels seus documents.

Per solucionar aquest problema existeixen, ja des de fa molt temps, els “gestors bibliogràfics

personals” que són programes per recollir, ordenar, corregir, agrupar i exportar amb “estils

científics” cites documentals molt variades. Refworks, Reference Manager, EndNote i ProCite

són els més coneguts entre aquests gestors. Però,! Ai! aquests programes miraculosos són de

pagament, a vegades fins i tot molt cars i no sempre els tenim a mà!!

I aquí és on ens pot ajudar, i molt, Zotero que és un complement de Firefox pensat per a

estudiants i investigadors i que funciona com un potent gestor bibliogràfic. És gratuït, de codi

obert, s’implementen actualitzacions contínuament, té diversos idiomes (encara no el català) i

permet elaborar bibliografies en els principals estils. Com a l’escola treballem més amb

programari lliure i tots tenim el Firefox, caldrà que ens obrim un compte a Zotero amb les claus

del nostre correu i poder-lo posar en funcionament.

Els estils de cita són la forma de fer les citacions bibliogràfiques, abans de passar a tota

l’explicació de Zotero us comentaria que la que s’aplica ara és APA (American Psychological

Association) en la seva sisena edició. No us comento de cerca el Manual sinó que us en faig

cinc cèntims derivats de la Quick Reference[1] que dóna un resum detallat dels aspectes més

consultats al redactar qualsevol treball de l’escola. Us he traduït al català les parts més

interessants, de fet, que fareu servir.

2

Internal Documentation (in-text citations, parenthetical

references)Publication Manual, 2009: 170-179)

APA és un estil utilitzat per citar les referències bibliogràfiques o de recursos en texts i en

paper. Cada referència citada apareix en ordre alfabètic en la vostra llista. Normalment les

formes d’identificar més comunes ens citen autor – any de referència.

DOCUMENTS:

Citacions directes.

A més de l’autor i la data, les citacions directes inclouen el nombre de pàgina (o nombre de

paràgraf si l’escrit no està paginat) Per exemple, (Blake, 2005, p. 27) o, en el cas de no estar

paginat com pot ser una font de material online, (Myers, 2008, para. 4). Useu l’abreviatura pp.

per múltiples pàgines.

Les formes de fer les citacions varien, per exemple podem expressar-ho amb l’autor i any entre

parèntesi o només amb l’any quan fem la citació segons el que estem escrivint:

Gray (2009) va estudiar que la inhibició dels jugadors de futbol era mínima... o

La inhibició dels jugador de futbol era mínima (Gray, 2009)...

En el cas de dos autors, la manera de fer-ho varia donat que mentre s’escriu amb els noms

referits en el text apareix una “i” entre els dos noms, mentre que si apareixen entre parèntesi

entre els dos noms apareix una “&”

Baker and Hamilton (2007) found a high rate of depression in the participants.

A high rate of depression was found among the participants (Baker & Hamilton, 2007).

En el cas de més autors, la primera citació els ha de contenir a tots, mentre que en les

posteriors apareixerà en el text o entre parèntesi amb “et al.”

Primer cop en el text: Rogers, Finney, and Myers (2004) presented participants with conflicting

information.

Següents: Rogers et al. (2004) found that the subjects were unable to make decisions.

Primer cop entre parèntesi: Participants in the study were presented with conflicting

information (Rogers, Finney, & Myers, 2004)

Següents: The subjects in the study were unable to make decisions (Rogers et al., 2004).

Sis o més autors: la primera citació ja pot contenir el primer cognom i et al. Exemple (en

anglès)

For example, the article “Inequality, Discrimination, and the Power of the Status Quo: Direct

Evidence for a Motivation to See the Way Things Are as the Way They Should Be,” which

appeared in a recent issue of the Journal of Personality and Social Psychology, has seven

3

authors. Following are examples of citing this work in text. This format is used for the first

citation in text, and all subsequent citations: Kay et al. (2009) studied the power of the status

quo. A recent study examined the power of the status quo (Kay et al., 2009).

Quan hi ha més de 7 autors es pot seguir el mateix o bé mirar com es fa la citació del llibre i

seguir-la.

Citacions de segona mà o secundàries.

Normalment es recomana sempre citar les fonts originals, és a dir, que en llegir un llibre i

trobar una cita d’un altre autor aneu a cercar la primera cita, però a vegades és del tot

impossible, per tant caldrà citar els dos llibres/autors/dates.

Per exemple si el treball de Salinas està citat en el treball de Sancho però no heu llegit Salinas,

haureu d’escriure: L’estudi de Salinas (citat en Sancho, 2009) i l’únic que sortirà citat en la

vostra bibliografia és el treball de Sancho.

Llistes amb títol.

Si no tenim cap autor s’ha d’usar el títol de l’article, entre parèntesi, o el títol del llibre, en

itàlica, en el text del vostre paper i en la vostra llista bibliogràfica. Podeu usar si el títol és llarg

les primeres paraules d’aquest: “Escoltant el cant dels ocells sota la pluja del mes de

novembre” que aparegué a Sapiens estarà citat com (“Escoltant els ocells”, 2011)

Comunicacions personals.

Les comunicacions personals molts cops desapareixen, per tant no surten a la llista de

referències. Entrevistes personals, telèfons, mails o memos només se citen en el text. (H.J.

Killian, personal communication, November 16, 2008)

Citant mes de dos treballs del mateix autor, ordenat per any d’aparició: (Myers, 1998, 2003)

Citant dos treballs de diferents autors, ordre alfabètic del primer autor: (Jones, 2006; Myers &

Barton, 2003)

Grups d’autors.

Els noms de grups d’autors, com ara empreses, associacions i agències de govern, s'hauran de

definir en la seva totalitat la primera vegada que s'esmenten en el text. Per exemple, Institut

Nacional de Salut (NIH), la primera vegada que s'esmenta en el text, com aquest grup és

fàcilment identificat per l'abreviatura, és possible usar l’abreviatura en la referència entre

parèntesi, com (NIH, 2008). Quan s'esmenta a aquest grup més endavant és possible que es

refereixen a ells com l’NIH, tant en el text de la ponència com en la referència entre parèntesi.

Si no es vol esmentar el grup en el text cal fer referència a ella entre parèntesi, la seva primera

citació serà : (Institut Nacional de Salut [NIH], 2008). Les cites posteriors es mostraran com

(NIH, 2008).

Blocs o paràgrafs de citacions.

Si una citació conté 40 o més paraules, s’ha de situar al començament d’una nova línia, amb

una sagnia a l’esquerra, la cita es fa a doble espai i sense cometes, la referència entre

parèntesi apareix al final de la cita del bloc, arran de la marca de puntuació final:

In 2006, Ray English reviewed the rationale for open access:

4

The movement for public access to government-funded research is based on simple but

powerful principles. Taxpayers who fund research have a right to easy and effective access to

the research that they pay for through tax dollars. In the age of the Internet, in which research

can be shared instantaneously, it makes no sense for federally funded research to be

accessible only through expensive journals that are available only in a limited number of

research libraries. (p. 251)

Si no voleu que el nom de l’autor i la data surtin mencionats en el text introductori, cal llavors

fer la seva introducció en el parèntesi: (English, 2006, p. 251)

REFERÈNCIES (PUBLICATION MANUAL, 2009: 180-215)

La llista que teniu tot seguit és un exemple d’una llista de References (Bibliografia) realitzada

segons la normativa APA 6.

References

Brown, R. T. (2005) Recent advances in pharmacotherapies for the externalizing disorders.

School Psychology Quarterly, 20, 118-134. doi:10.1521/scpq.20.2.118.66515

Brown, R. T. (2009). A time to consider health care reform: A reply to Rudd, Cordero, and

Bryan. Professional Psychology: Research and Practice, 40, 330-332.

doi:10.1037/a0015423

Browning, D. L. (1986). Psychiatric ward behavior and length of stay in adolescent and young

adult inpatients: A developmental approach to prediction. Journal of Consulting and

Clinical Psychology, 54, 227-230. doi:10.1037/0022-006X.54.2.227

Browning, D. L., & Quinlan, D. M. (1985). Ego development and intelligence in a psychiatric

population: Wechsler subtest scores. Journal of Personality Assessment, 49, 260-263.

doi:10.1207/s15327752jpa4903_9

Si SE CITEN dues o més obres del mateix autor,

sempre repeteixen el nom de l'autor i l'ordre

que per l'any de publicació, amb els més joves

primer. UN AUTOR APAREIX ABANS QUE

MÚLTIPLES AUTORS sense importar l'any. Per a

les entrades que comencin amb EL MATEIX NOM

PERÒ AMB DIFERENTS COAUTORS,

alfabèticament pel cognom del segon autor a la

llista.Totes les cites són a doble espai i amb

sagnia francesa.

LLIBRES (Publication Manual,2009: 183-

192, examples: 202-205)

Nom de l’autor, la inicial es fa servir pel nom i

normalment apareix el primer cognom, a España

només en el cas de dos autors amb un cognom

5

molt comú com López o Martínez es fa servir també el segon cognom. Any de publicació entre

parèntesi; títol del llibre en itàlica, només es posa en majúscules la inicial de la primera

paraula, primera paraula del subtítol i seguint les normes de majúscules; informació de la

publicació, lloc de la publicació llistant tant la ciutat com l’estat en el cas dels Estats Unitats o

ciutat i país en la resta si es pot. Si l’editor és una universitat i el seu nom, com la Universitat

de Barcelona, inclou el lloc no fa falta repetir-ho!

Exemples:

Fair, J. D. (1999). Muscletown USA: Bob Hoffman and the manly culture of York Barbell.

University Park: Pennsylvania State University Press.

Gallagher, G. W. (Ed.). (1989). Fighting for the Confederacy: The personal recollections of

General Edward Porter Alexander. Chapel Hill: University of North Carolina Press.

Wood, E. W., Jr. (2006). Worshipping the myths of World War II: Reflections on America’s

dedication to war. Washington, DC: Potomac Books. (Imatge 23)

Booth, W. C., Colomb, G. G., & Williams, J. M. (2003). The craft of research (2nd ed.). Chicago,

IL: University of Chicago Press.

American Psychiatric Association. (2000). Diagnostic and statistical manual of mental disorders

(4th ed.,text rev.). Washington, DC: Author.

American Psychological Association. (2010). Publication manual of the American Psychological

Association (6th ed.). Washington,DC: Author.

Capítol d’un llibre, s’han de posar les pàgines del capítol de llibre entre parèntesi:

Putnam, J. W. (2009). Cooperative learning for inclusion. In P. Hick, R. Kershner, & P. T.

Farrell(Eds.), Psychology for inclusive education: New directions in theory and practice

(pp. 81-95). London, England: Routledge.

Article d’un llibre es fa com es posa tot seguit – seguint la mateixa estructura que en els

articles – :

Moore, C. C., & Munroe, R. L. (2000). Cognitive anthropology. In A.E. Kazdin (Ed.), Encylopedia

of psychology (Vol. 2, pp. 132-135). Washington, DC: American Psychological

Association.

Reber, A. S. (1995). Phenomenology. In The Penguin dictionary of psychology (2nd ed., p. 564).

London, England: Penguin Books.

Articles de llibres on-line, bases de dades...:

Hajek, P. (2006). Fuzzy logic. In E. N. Zalta (Ed.), The Stanford encyclopedia of philosophy

(Summer 2009 ed.). Retreived from

http://plato.stanford.edu/archives/sum2009/entries/logic-fuzzy/Accessed through Gale

Virtual Reference Library, a library subscription database

6

Cameron, J., & Pierce, W. D. (2008). Intrinsic versus extrinsic motivation. In N. J. Salkind & K.

Rasmussen (Eds.), Encyclopedia of educational psychology (Vol. 2, pp. 555-560).

Retrieved from www.go.galegroup.com

ARTICLES (Publication Manual, 2009: 183-192, examples: 198-202)

APA style recomana incloure el identificador digital del document (DOI) tant pel que són

referències paper com online si és possible. El DOI és un únic identificador assignat als articles i

és la forma que ajuda als lectors per localitzar-los en les diferents agències com CrossRef.org.

El DOI normalment es triba en l’encapçalament de la primera pàgina en el marge dret de

l’article proper al copyright. Si no tenim DOI es posa la URL. (Imatge 24)

Les cites dels articles es fan d’aquesta manera: Nom de l'autor (inicials per al nom), any de

publicació (entre parèntesi) per articles de revistes acadèmiques o any i data exacta de

publicació (entre parèntesi) per a revistes i diaris; títol de l'article (en majúscules només la

primera paraula del títol, la primera paraula dels subtítols, i tot els noms propis), títol de la

revista (ús de majúscules i minúscules i en cursiva), nombre de volum (en cursiva), número

d'edició (inclou, entre parèntesis i en cursiva, només si cada número de la revista està paginat

per separat), inclòs el número de pàgina, identificador d'objecte digital (per a la impressió i

fonts en línia, si està disponible) Per les revistes de la base de dades ERIC es possible només fer

la citació del seu identificador com per exemple D22.

Exemples:

English, R. (2006). Open access to federally funded research: The time is now. Portal: Libraries

and the Academy, 6, 249-252. doi:10.1353/pla.2006.0036

Gray, R. (2009). A model of motor inhibition for a complex skill: Baseball batting. Journal of

Experimental Psychology: Applied, 15, 91-105. doi:10.1037/a0015591

Kay, A. C., Gaucher, D., Peach, J. M., Laurin, K., Friesen, J., Zanna, M. P., & Spencer, S. J. (2009).

Inequality, discrimination, and the power of the status quo: Direct evidence for a

motivation to see the way things are as the way they should be. Journal of Personality

and Social Psychology, 97, 421-434. doi: 10.1037/a0015997

Amb més de 7 autors:

Harden, K. P., Lynch, S. K., Turkheimer, E., D’Onofrio, B. M., Waldron, M. D., Martin, N.G., . . .

Emery, R. E. (2007). A behavior genètic investigation of adolescent motherhood and

7

offspring mental health problems. Journal of Abnormal Psychology, 116, 667-683.

doi:10.1037/0021-843X.116.4. 667

Baard, P. P. (1994). A motivational model for consulting with not-for-profit organizations: A

study of church growth and participation. Consulting Psychology Journal: Practice and

Research, 46(3), 19-31. doi:10.1037/1061-4087.46.3.19

Herman, W. E. (2009). Understanding psychology within the context of the other academic

disciplines. Retrieved from ERIC database. (ED505273)

Hemp, P. (2009, September). Death by information overload. Harvard Business Review, 87(9),

83-89.

Jaret, P. (2009, September). The new middle age. Prevention, 61(9), 98-105. Remember the

facts by cramming with fat. (2009, May 2). New Scientist, 202(2706), 15.

Agnew, T. (2008, November). Nursing homes make the best classrooms. Nursing Older People,

20(9), 8-9. Retrieved from http://nursingolderpeople.rcnpublishing.co.uk/

Cloud, J. (2009, June 1). Why your memory may not be so bad after all. Time, 173(21), 53.

Retrieved from http://www.time.com

Hafner, K. (2009, May 26). Texting may be taking a toll. The New York Times, p. D1.

Hafner, K. (2009, May 26). Texting may be taking a toll. The New York Times, p. D1. Retrieved

from http://www.nytimes.com

Hafner, K. (2009, May 25). Texting may be taking a toll. The New York Times. Retrieved from

http://www.nytimes.com

Pel:lícules, llocs web, cd's...

També seguint la normativa APA 6, fàcilment assimilables al que hem vist abans, per exemple

la referència bibliogràfica per a pel·lícules i vídeos, està formada pels següents elements:

Cognom del responsable de la pel·lícula o vídeo, Inicial del nom. (responsabilitat). (any de

realització). Títol de la pel·lícula o vídeo [designació del material]. Ciutat d'edició: editor.

Després del nom del responsable s'ha d'indicar entre parèntesi la funció principal exercida en

el film (director i / o Productor). En la designació del material s’ha d’indicar el mitjà referit al

qual correspon, fils, cinta de vídeo, DVD...

Fundació per al desenvolupament i la promoció de les xarxes socials (Productor). (1996). Dr.

Johan Klefbeck: abordatge en xarxa amb famílies multi problemàtiques en situacions de crisi.

[Cinta de Vídeo]. Buenos Aires: Autor.

En els CD’s, DVD’s... la referència bibliogràfica està formada pels següents elements:

Cognom d'Autor, Inicial del nom. (any d'edició). Títol del mitjà. [designació del material]. Ciutat

d'edició: Editor

8

Si és un autor institucional s'ha d'indicar el nom abans de l'any d'edició, en la designació del

material s'ha d'indicar el medi referit (CD-Rom, DVD...). Exemple:

Halis, R.E., Yudofsky, S.C. i Talbott, J.A. (2002). DSM-IV: Tractat de psiquiatria. [CD-Rom].

Barcelona: Masson Mitjans Electrònics.

Incorporació de quadres i imatges

APA 6 també exposa com redactar, o Times New Roman o Arial de 12, encara que, en aquest

aspecte us diria que useu la lletra que més us agradi, aquí a l’escola fem servir Stone Sans Els

marges dels fulls són els de la imatge 25:

També ens exposa els nivells de títols a tenir en compte que són 4:

Un principal escrit en negreta, majúscula i centrat (14p).

Un secundari escrit en negreta i entre majúscula i minúscules (12p).

Un terciari en negreta, sense sagnia.

Un terciari escrit en cursiva o subratllat, amb sagnia i el text continuat en la mateixa

línia. Cap títol finalitza amb punt.

El cert és que si us fixeu, jo en aquest manual estic fent servir un de propi, respectant no

obstant les mesures dels títols però amb un format de lletra Normal de mesura 11, però és bo

conèixer els estils de redacció més generalitzats.

Els quadres, les imatges... han de ser incorporats dins del text i no al final del capítol o en

annexos. Els de petita dimensió s'ubicaran entre paràgrafs i els de major dimensió en pàgines

separades immediatament després d'haver-se esmentat. S'enumeren en forma consecutiva,

amb números aràbics (Quadre 3, Gràfic 2).

9

Exemple extret de Galíndez (2010)

La identificació dels quadres (Quadre 3) es posa a la part superior, al marge esquerre, en lletres

negretes normal. Després s'escriu el títol en lletres itàliques o cursives iniciant en la següent

línia al marge esquerre. Si el títol té més de dos (2) línies ha d'anar a un (1) espai. Si continua

en l'altra pàgina, no es repeteix el nom, només es posa Quadre 3 (cot.).A la part inferior s'ha

d'escriure la paraula (Nota.) en itàlica seguida d'un punt per indicar la font on es va obtenir la

informació. Exemple: Nota. Dades preses de González (1999). En la majoria dels casos, es

restringirà l'ús de línies verticals.

El nombre dels gràfics s'escriu en lletra itàlica, al marge esquerre i a la part inferior. Després,

en lletra negreta normal es posa el títol.

REGISTRES I FITXES

Registres

Trobarem diferents tipus de registres:

Registres no sistematitzats: Són tots aquells documents usats tant en l'observació com en

l'experimentació o les entrevistes en profunditat, que són auto reveladors i produeixen

informació, intencionada o no, que contempla l'estructura, dinàmica i funcionament del que

s'està observant. Dins d'aquesta categoria trobem:

Històries de vida

Diaris

Quaderns de notes

Registres narratius: Són els que reflexen esdeveniments conductuals tal i com van passant,

intentant descriure la conducta objectivament en el seu context i de forma comprensiva. Dins

d'aquesta categoria trobem:

Anecdotari.

Notes de camp.

Mostreig de temps.

Registres mecànics: Són una sèrie d'instruments que poden ajudar a registrar dades amb gran

precisió. Són útils en estudis de caràcter etnogràfic.

10

Quadre 5:

Zona 1: dades bibliogràfiques del document font o de la

investigació: autor, dates, pàgines...

Zona 2: identificació de la fitxa, on es relaciona i se l’anomena,

codi de classificació.

Zona 3: informació que cal retenir.

Proves fotogràfiques.

Gravacions en vídeo, àudio.

Registres sistematitzats parcialment: Mètodes que permeten registrar les dades amb més

facilitat. L'observador o entrevistador compta amb una plantilla en la qual pot anotar; no

només la presència o absència de determinats comportaments, dades de l'entorn, sinó també

la intensitat i freqüència amb que passen determinades conductes.

Llistes de control.

Escales d'estimació o apreciació.

Fitxes

Hi ha dos tipus de fitxes de recull d’informació quan es fa una recerca, les fitxes bibliogràfiques

que inclouen únicament la informació referent a la descripció formal del document, i per tant

segueixen el format APA vist anteriorment i són útils per controlar les lectures i per elaborar la

bibliografia final d’un treball i les fitxes de contingut. La descripció bibliogràfica es pot

complementar amb altres dades descriptives com dimensions de capítols, parts que se citaran,

descriptors... i altres aspectes que la persona que les realitza considera oportú d’anotar. En les

fitxes de contingut, a part de tota aquesta informació, contenen resums, definicions,

comentaris personals, preguntes, dades, il·lustracions, esquemes i, poden referir-se tant a

textos com a experiments i/o investigacions. En general les fitxes es distribueixen en 3 zones,

la part de dalt es divideix en dos, una per les dades de la font o text i l’altra per la identificació

de la font persona que les confecciona podent ser el codi numèric, alfanumèric..., la zona 3

està reservada a la informació que cal retenir. (Quadres 5 a 8)

Quadre 6:

Hargreaves, A. (2003). Profesorado, cultura y postmodernidad (Cambian los tiempos, cambia el profesorado). Madrid: Morata.

Capítol 5: Formació del professorat. Apartat 5.2. Codi refworks: 674 ISBN: 978-84-7112-406-7 EAN: 9788471124067

El autor presenta las realidades del trabajo de los maestros tal como ellos las experimentan. Reconoce los testimonios de “maestros sinceros, abiertos que generosamente cedieron su tiempo para hablar de su práctica” (p. 25). Una parte importante de la evidencia presentada en el libro proviene de docentes de 12 escuelas primarias en Ontario que participaron en un estudio sobre el trabajo de los profesores y los usos de planeación del tiempo.

El libro analiza lo que ocurre cuando la sociedad cambia pero no así las estructuras básicas de la enseñanza. Con la idea de lograr formar docentes más efectivos, en ocasiones se dejan a un lado algunas influencias vitales en la naturaleza y calidad del trabajo de los profesores, por ejemplo: el propósito del docente, el cual orienta/guía lo que el maestro o maestra hace; la persona que es, tanto en su vida como en su trabajo; y cómo esto influye en su práctica y el contexto en el que los docentes trabajan, el cual los limita o los libera con respecto a lo que pueden lograr. También se examina la cultura de la comunidad docente y cómo las relaciones (o deficiencias) de los profesores y profesoras con sus colegas apoyan u obstaculizan sus esfuerzos para mejorar la calidad de lo que ofrecen a sus estudiantes.

11

Les fitxes bibliogràfiques també poden tenir anvers i revers i llavors la part del davant inclou

les dades del llibre i el revers la part que correspon a la zona 3:

Quadre 7:anvers Autor: SALAS, Miguel

Titol: Cómo preparar los exámenes con eficàcia.

Any: 1998

Edició: 1a

Col·lecció: El Libro de Bolsillo

Núm: 1.783

Editorial: Alianza

Lloc d’edició: Madrid

Pàgines: 220

Quadre 8: revers Temes de què tracta:

Funcionament de la memòria. Com preparar exàmens, com superar l’ansietat, estratègies davant un examen,

estratègies per vèncer l’oblit...

Valoració:

Prepara pels exàmens i ajuda a millorar el rendiment.

Localització:

Biblioteca d’Humanitats (3-B2-001-93)

Hi ha molts models de fitxes, cada persona es confecciona el seu i tradicionalment i fins

l’aparició de la tecnologia informàtica, el suport de la fita era la cartolina i la informació que hi

constava es feia a mà.

Les unitats d'ordre i els tipus d'ordenació més freqüents són:

Si escollim com unitat la data del fet, tindrem una ordenació cronològica.

Si s'ordena usant una paraula, que pugui identificar a cada document tindrem una

ordenació alfabètica.

Si escollim un número com unitat-ordre, estarem davant una ordenació numèrica.

Mixtes, si feu servir tant lletres com nombres.

Els codis que feu servir han de ser vàlids per a identificar els descriptors i han de figurar tant en

les ressenyes que figurin desprès en el treball com en el fitxer.

Si el fitxer és informatitzat i es fa amb un processador de text s’ha de crear una plantilla que

inclogui el màxim d’ítems o camps que es preveu que poden ser interessant de completar amb

la informació que s’extreu dels documents o dels experiments que s’han de realitzar. Exemple:

12

Hargreaves_2003_profesoradoculturapostmodernidad

Salinas_2008a_cambioseducativos

Salinas_2008b_educacionytic

També és molt important l’ordre de les carpetes i dels fitxers, la tasca de recollir la informació

dels documents seleccionats, dels experiments, i el seu registre no té sentit si aquestes no són

accessibles fàcilment i localitzables, per tant si aneu llegint diferents coses o realitzant

diferents experiments seguint diferents dates, cal organitza-les i ordenar-les. Cal examinar

periòdicament el fitxer per tal de comprovar que les diferents parts estan equilibrades.