Embed Size (px)
Citation preview
metres de tanca construïda en la fron-tera entre tots dos països, que vancomençar a alçar-se en 1994, durantla presidència de Clinton.
Malgrat el perfil del votant de Trumpretratat per Manuel Castells, ha sigutel primer president dels Estats Unitsinclòs en la llista de milionaris de larevista Forbes. ocupa el número 544en el llistat, amb una fortuna de 3.500milions de dòlars amassada principal-ment en el negoci immobiliari. Símbold'aquest poder és la Torre Trump,gratacel de 200 metres d'altura em-plaçat en la Cinquena Avinguda denova York. Els periòdics han indagaten les obligacions fiscals del candidatDonald Trump. Així, en plena cam-panya electoral, The new York Timesva informar que en 1995 Trump vadeclarar pèrdues per valor de 916 mi-lions de dòlars, la qual cosa podriahaver-li reportat -de manera legal,aclareix el periòdic- extraordinaris be-neficis fiscals. A més, s'ha compro-mès a reduir el tipus màxim de l'im-post sobre la renda (al 35%), eliminarel de successions i reduir el de socie-tats (al 15%). Una contrareforma fis-cal en tota regla. Mentre, la retiradade l'anomenat “obamacare” deixariasense segur metge a 14 milions denord-americans.
Molts analistes han criticat la dis-cordança entre els fets i les declara-cions del polític i empresari de 71anys. El 20 de maig va tancar a riadun acord per a la venda d'armes aAràbia Saudita per valor de 110.000milions de dòlars, el major de la histò-ria d'Estats Units. Una de les justifica-cions del tracte va ser la lluita contrael terrorisme en la regió, malgrat lesdenúncies com les del politòleg i acti-vista noam Chomsky, qui va afirmaren la cadena libanesa Al-Mayadeen:“Estats Units fa els ulls grossos al su-port d'Aràbia Saudita al terrorisme”; ien la nord-americana Democracynow!: “Aràbia Saudita és el centre del'extremisme islàmic radical”. Així ma-teix Trump ha donat el seu suport alspaïsos -Aràbia Saudita, Unió delsEmirats Àrabs, baréin i Egipte- quehan trencat relacions diplomàtiques ihan tancat les fronteres amb Catar.Coincideix que el règim de Qatar re-colza el terrorisme, encara que labase aèria nord-americà més impor-tant de la regió siga la d'Al Udeid(Catar). I que el 15 de juny aquestpaís signara la compra de 36 avionsF-15 a Estats Units (12.000 milionsde dòlars). L'alternativa? El matrimoniobama acaba d'adquirir la mansió aWashington a la qual es va mudar enabandonar la Casa blanca. Per vuitmilions de dòlars.
EDITA: CoMITÉ ConFEDErAL DE LA ConFEDErACIÓ GEnErAL DEL TrEbALL DEL PAÍS VALEnCIÀ (CGT-PV) - D. LEGAL: V-155-1987 - JULIoL 2017
trump, el fonsde la qüestió
no solament es tracta deles picabaralles amb elsperiodistes i l'ús recurrentde Twitter. El passat 26de maig, en plena cimera
de l'oTAn que es celebrava a brus-sel·les, al president dels Estats Units,Donald Trump, se li va ocórrer espen-tar al primer ministre de Montenegro,Dusko Markovic, amb la finalitat defer-se lloc per a la fotografia oficial.Un mes abans va evitar donar la mà aAngela Merkel davant de les càme-res, en una trobada oficial en la Casablanca. En els mitjans de comunica-ció apareixen amb profusió episodisd'aquesta guisa protagonitzats perTrump, triat amb 63 milions de vots(menys que els de la seua rival, Hi-llary Clinton) en les eleccions presi-dencials del 8 de novembre.
El sociòleg i professor en la Univer-sitat de berkeley, Manuel Castells, re-alitzava una anàlisi de major profundi-tat en una tribuna publicada en LaVanguardia (“Trump contra elmundo”). “El que sembla un munt degrolleries i una malaptesa diplomàticarevela una estratègia absolutamentconsistent”. Molts dels votants deTrump es reafirmen en la seua deci-sió, assenyala l'autor de la trilogia“L'era de la informació”. Són la classeobrera blanca i la població rural casti-gades per la crisi econòmica i la glo-balització, a qui els separa una granbarrera ideològica i material d'altresgrups socials, com les elits cultes icosmopolites de les grans ciutats. Se-gons Castells, beneficiaris directes deles decisions del president són lesgrans petrolieres, les corporacions delgas i del carbó, el lobby antiecològic iaquells que pretenen acabar amb lesmesures de protecció ambiental.
Un exemple de la connexió d'inte-ressos és l'actual secretari d'Estat(responsable de les relacions Inter-nacionals), rex Tillerson, qui va ocu-par el càrrec de director executiud'una de les grans petrolieres mun-dials, Exxon Mobil. En els primersdies de juny, Trump anunciava aixímateix que Estats Units es retiravadels Acords de París per a combatreel canvi climàtic. Abans el presidenthavia signat una ordre executiva ambla finalitat d'obrir la porta a les extrac-cions de petroli i gas en l'Àrtic.
El sociòleg i membre de l'observa-tori Internacional de la Crisi, AndrésPiqueras, explicava a la calor de leseleccions nord-americanes en el diari
entreVistaamb Yanira Hermida,militant anarcofeministapàg. 8
editoriaLno és temps de laments,és l’hora de lluitarpàg. 2
refLexió i debatUn nuevo amorpàg. 3 Mujeres Libres, la utopia en la punta dels ditspàg. 2 i 3
soCiaL i sindiCaLHistòria de la CGt-PV, unaConfederació per a la lluitapàg. 4 i 5Les educadores plantencara a la Conselleriad’educaciópàg. 5
i MésLluites sindicals i notíciespàg. 6
CGt País ValenciàComunicació Cgt-pv
@CGtPV www.cgtpv.org
digital Público que existeix una lluitaoberta entre els grans poders d'Es-tats Units, principalment entre els“globalistes-neoliberals”, que aspi-ren a un “domini difús a través de
les disgregades places financeresmundials” i mitjançant els tractats co-mercials. I un segon sector, el dels“nacionalistes-proteccionistes”, mésvinculats a l'imperialisme clàssic imultinacional. La batalla té el seu co-rrelat en el món mediàtic i virtual. Laplataforma global, representada per laCnn-Ted Turner-Estafe Warner; i lamultinacional, amb Fox news Corp-rupert Murdoch com a estendard.Potser en aqueix context puga inter-pretar-se l'eixida d'Estats Units de l'A-cord Transpacífic de Cooperació Eco-nòmica (TPP, sigles en anglès), rubri-cat al febrer de 2016 per 12 països.Els signants de l'acord de lliure co-merç representen el 40% del PIbmundial.
Analistes i mitjans de comunicacióhan destacat l'aposta militarista delpresident Trump. Però Trump vaguanyar les eleccions al novembre. Iles dades de 2016 difoses per l'Institutde recerca per a la Pau amb seu aEstocolm (SIPrI) apunten que EstatsUnits ha augmentat la despesa militarl'1,7% fins a aconseguir els 611.000milions de dòlars. Al lideratge de lagran potència li segueixen a distànciaXina (215.000 milions de dòlars en2016) i rússia (69.200 milions). bé éscert que Donald Trump ha anunciatun augment del 10% en la despesamilitar, de més de 54.000 milions dedòlars (el major increment des delsatemptats de l'11-S, en 2001). Tambéés veritat que el mandatari ha dema-nat als socis de l'oTAn que complis-quen els seus compromisos, i incre-menten el pressupost militar fins al2% del PIb abans de 2024. Peròabans que el polític i milionari, cone-gut pels seus comentaris masclistes,arribara a la Casa blanca, EstatsUnits comptava amb 7.000 caps nu-clears, en comparació amb els 300 deFrança, els 260 de Xina i els 215 delregne Unit (dades del SIPrI, 2016).
Trump va guanyar les eleccionsamb el lema “Fisrt America”, i ja en elpoder ha sostingut que la immigracióés un “privilegi”. Planteja una “recupe-ració de les fronteres” i manté com aprojecte estel·lar la construcció d'unmur entre Estats Units i Mèxic, païsosals quals separa una frontera de3.000 quilòmetres. En la campanyaelectoral va prometre fins a la sacietatuna cosa que ranejava la ignomínia:Mèxic hauria de reemborsar els cos-tos de la construcció del mur. Actual-ment hi ha una poc més de mil quilò-
Canal CGt País Valencià
Yanira Hermida / L.M..
Portada de Letras Libres. octubre 2016
SecretariatPermanent del
Comité ConfederalPaís Valencià i Múrcia
Avgda. del Cid 15446014 València (L’Horta)Tels.: 96 383 44 40
96 313 43 53Fax: 96 383 44 47
Fundació Ferrer i GuàrdiaAvgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València
FEDErACIonS LoCALS I CoMArCALS
FIC de CastellóC/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La [email protected]@gmail.com
SU del Camp de Morvedre i l’Alt PalànciaC/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de sagunt (València)[email protected]
FL de PuçolC/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)[email protected]
FL de ValènciaAv. del Cid 154Tel. 96 383 44 40 Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta)[email protected]
• sP de la FL de València, tel. 96 383 44 40• sindicat de Metall, Energia i
Mineria, tel. 96 313 43 50• sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• sindicat de Transports, Comuni-
cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• sindicat de Banca, Estalvi i
Assegurances, tel. 96 383 53 74 • sindicat d’Administració Pública, tel. 96 383 45 08 • sindicat d’Oficis Diversos, tel.96 383 45 25• sindicat d’Alimentació, Comerç i
Hostaleria, tel. 96 313 41 39
serveis Afiliats: Biblioteca Llibertària “Ferrer i
Guàrdia”, Àrea de la Dona, OficinaPrecària CGT
FL La Safor-GandiaC/ Pintor sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La safor)[email protected]
Federació Provincial d’AlacantC/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)[email protected]
SOV d’AlcoiC/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800 -Alcoi (Alacant-L’Alcoià)[email protected]
SOV de BenidormC/ san Antonio nº 15Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)[email protected]
2 - notícia confederal Juliol del 2017o p i n i ó
Per més que ho intenten dissimu-lar, la situació social a el País Va-lencià segueix sent molt preocu-
pant; sobretot si ets d'eixa majoria queha de viure d'un treball, d'una pensió od'autèntics miracles per a arribar a finalde mes. L'aposta permanent del governcentral per les polítiques neoliberals im-posades per la Troica i el limitat de lesaccions dels anomenats governs delcanvi, aconsellen no esperar molt de lesinstitucions. La patronal, triomfant i al'ofensiva, o els sindicats oficials –do-mesticats i engreixats pel sistema– tam-poc van a prendre mesures serioses per amillorar les nostres condicions de treballi de vida.
No és fàcil trobar dades fiables i ac-tuals sobre el molt que en les últimes dè-cades se'ns ha retallat en salaris, pen-sions i altres drets. Però si cerquem unpoc, podem llegir que l'atur segueix alvoltant del 20%... suposant que es pugacridar “ocupació” a moltes de les con-tractacions que s'ofereixen. La precarie-tat afecta sobretot a la joventut: un 40%no té cap treball i el 90% dels qui trobenalguna cosa és una ocupació temporal.El 92% dels contractes que es signen jaés d'eixa modalitat, mentre que només el8% són indefinits. No és d'estranyar que21.000 joves hagen hagut de marxar-se aaltres llocs.
Però fins i tot per a aquelles personesque tenen uns ingressos regulars, la cosano pinta molt bé. Des que es va comen-çar amb les retallades i la moderació sa-larial, les nostres nòmines amb prou fae-nes registren augments; de fet, la capaci-tat adquisitiva s'ha reduït al voltant d'un
30%. Un altre tant pot dir-se de les pen-sions, que si ja eren de les pitjors d'Eu-ropa, amb les pujades anuals per sota del'IPC ja acumulen una pèrdua de 4´5punts. Açò les actuals, perquè les futuress'estan retardant i retallant.
En el nostre territori una de cada trespersones està amenaçada de pobresa se-vera i el 25% viu ja per sota del llindarde la pobresa. Posant-li xifres al proble-ma, resulta que 861.000 persones mal-viuen amb 667 € al mes i altres 400.000ho fan amb 332 euros. No és d'estranyarque amb aquestes dades, la ComunitatValenciana siga subcampiona en desno-naments (només superada per Andalu-sia) i que el 23 % de la població patiscapobresa energètica.
Per descomptat que els mitjans dedesinformació i els economistes delrègim van a seguir donant el missatgeque estem en una situació conjuntural,que l'economia es recupera i que es va acrear ocupació. El que no diuen és quel'economia que sempre ha anat bé és ladels rics, ni tampoc expliquen que per aser encara més rics van a seguir retallantdrets i destruint ocupació estable. Podemrepassar tots els sectors, des de la bancaal comerç, i veurem que la tònica és laconcentració del capital i la destrucció iprecarització de l'ocupació.
No hi ha voluntat de tornar a la situa-ció anterior a 2008 i l'única proposta quetroben empresaris i governs és retallaren salaris, pensions i serveis públics,empobrint encara més a la classe treba-lladora. Però es dóna una curiosa i patè-tica casualitat: quan la pròpia classe tre-balladora ha sigut desposseïda de la idea
de pertinença a un sector social enfrontatal capital, és quan més evidències sor-geixen que seguim en una guerra frontali que, lamentablement, l'estem perdent.
En la segona meitat del segle XX vanpoder vendre'ns el miratge que tal lluitade classes havia sigut superada. Gràciesal pacte entre el capital i la socialdemo-cràcia van ser dècades d'algunes conces-sions i millores per als treballadors; l'a-nomenat estat de benestar. Però la partdel lleó li la van portar les empreses, quevan créixer com mai i es van adonar queamb una classe obrera sense consciènciai lliurada el fenomen del consumisme demasses, mantenir l'estat de benestar eraun cost innecessari, la supressió del qualels proporcionaria nous i addicionals be-neficis.
Davant alguna cosa tan evident i im-minent el que s'imposa no és l'abandó iel descoratjament, sinó tot el contrari. Ésl'hora d'unir-se, de lluitar, d'estendre lasolidaritat, d'alçar projectes autogestio-naris, de defensar tot el que ens volenarrabassar. I no és qüestió d'esperar ocercar nous profetes que ens oferisquensolucions per a tot. És el moment d'orga-nitzar-se des d'a baix, de participar encomptes de delegar en els líders, de de-fensar-nos i no confiar en els qui no hansabut o volgut fer-ho. Hi ha tot un ven-tall d'espais de lluita i resistència, peròen el terreny del sindicalisme avui eixaopció l'ha de representar la CGT.
A C C I Ó D I R E C T AProGraMa d’inforMaCió soCiaL i LaboraL de CGt-PV
Tots els dimecres en directe, de 16 a 18 h. (podcasts en www.cgtpv.org)CoLTA’L I PArTICIPA!! a rÀdio KLara 104.4. fM i www.radioklara.org
edi tor ia lNO ÉS TEMPS DE LAMENTS,
ÉS L’HORA DE LLUITAR
P E R S P E C T I V A F E M I N I S T A
Mujeres Libres, la utopia en la punta dels dits
Des de l’any passat són moltes lescommemoracions i recordatoris del queva ser, sense dubte, una de les més im-portants etapes de la nostra història mo-derna; són moltes les grans gestes i elsgrans homes que pareixen ocupar cadaminut, però tant fet èpic només serveixper ocultar a les que van ser en realitatprotagonistes d’uns dies amb molta llum,apagada per 40... o 80 anys d’enormeobscuritat.
Perquè la història de veritat, la viscuda,va ser escrita per homes i dones que en el
dia a dia varen aconseguir transformar larealitat, superant-la i assolint el que enrares ocasions fins el moment s’haviaaconseguit: una revolució Social en laque els nostres principis no sols eren as-piracions a assolir, sinó la pràctica decada dia.
En aquest context es va crear i desen-volupar l’associació Mujeres Libres, i po-ques coses puc contar que no sàpiguenles dones que s’aguaiten a aquestes pàgi-nes, ni els homes, que esperem quetambé ho facen; com que va començarper una revista que Lucía Sánchez Saor-nil y Mercedes Comaposada pensarenera una ferramenta interessant per formari treure de l’opressió a les xicones que pereixos temps s’apropaven als ateneus a
rebre les seues classes, a la qual es vasumar Amparo Poch i entre les tres vanconcebre el primer número de la revistaMujeres Libres en maig de 1936.
o que el xicotet grup format en Madrides va unir a l’Agrupació cultural de DonesAnarquistes de barcelona, que portavatreballant des del 34, de caràcter mésobrerista i que amb entusiasme s’incorpo-raren al projecte; o que arribaren a formarpart de l’organització de 20.000 a 27.000dones segons les fonts; que es publicarenfins 13 números de la revista i aconsegui-ren arribar a tot el territori controlat pel go-vern de la república.
També sabeu que foren pioneres enmoltes propostes per alliberar a les donesdel que elles anomenaven la triple opres-
EMILIA MorEnoDones Lliures CGT
AnTonIo PÉrEz CoLLADoEquip Comunicació CGT-PV
Juliol del 2017 notícia confederal - 3r e f l e x i ó i d e b a t
El mundo se termina. Esta frase,dicha así, convoca mensajes y efectosdistintos, que por momentos parecen ira más en nuestros días. Por lo pronto,se puede tomar como una advertenciade carácter ecológico, de alcance pla-netario, más realista por cierto de lo quenuestra conciencia parece aún dispues-ta a aceptar. El mundo se termina… ahíencuentran también asidero compla-ciente posturas individualistas del másdiverso cuño, por no decir ideologíasmilenaristas, o reaccionarias, o cínicas.Y así sucesivamente. Es como si esaexperiencia del límite sirviera, como sinada, para justificar cualquier cosa.
En el terreno pantanoso de la actua-lidad, a día de hoy, al menos una cosaes cierta: aceptar que el mundo se ter-mina nos acerca a asumir una condi-ción de temporalidad, de mortalidad,que ya de entrada aleja los espejismosde cualquier eternidad y, de paso, nosayuda a caer en que aquí estamos.Aquí seguimos aún queriendo vivir.
En realidad, el mundo había empeza-do a terminarse hace ya algún tiempo. Sipor “mundo” entendemos las condicio-nes de la vida social entonces, como mí-nimo, esas condiciones empezaron avolverse cada vez más invivibles con lallegada del industrialismo capitalista, lasociedad de masas y la hegemonía delos estados, con su “chip” estandariza-dor y asfixiante incluido. En una de susnotas, atravesando la desesperaciónfinal, dejó apuntado Simone Weil: “Seprecisa una vida colectiva que, aun ani-mando calurosamente a cada ser huma-no, le deje a su alrededor espacio y si-lencio. La vida moderna es lo contrario”.Supongamos que llamamos “soledad” aesta necesidad de “espacio y silencio”:no parece que se tuviera que entenderentonces la idea de Weil como una rei-vindicación solitaria, evasiva, o acomo-daticia. Más bien hay que prestar aten-ción a que esa defensa de la soledad sehace combinada con la urgencia de unanueva y mejor “vida colectiva”.
Es decir: la soledad ayudaría a vivirde una forma más libre lo común, de lamisma forma que lo común solamentedejaría de ser una manada compulsivasi acoge las condiciones necesariaspara que cualquier singularidad puedadarse ahí. A lo mejor hasta parece con-tradictorio, o paradójico, lo que es jus-tamente de “sentido común”: la soledadnos ayudaría a comprender hasta quépunto necesitamosa quienes no son(como) nosotros,igual que el en-cuentro con otroses posible única-mente en cuanto secruzan posiciones yvivencias distintas,singulares, pues depoco encuentro opoca comunicaciónse puede hablarcuando lo que se reúne es básicamen-te lo mismo. Es lógico. Pero si no nos loparece quizá podría deberse a que noes eso lo que el viejo mundo enseñahoy. Por un lado, lo colectivo (como enlas celebraciones o manifestacionesmasivas, o en la simple vida social dia-ria) se experimenta como un lugar deindistinción, donde una multitud anóni-ma nos recuerda en todo momento quesomos sustituibles, intercambiables.Por mucho que las marcas de modanos ilusionen con una supuesta perso-nalidad original o única, la misma modaconfirma que una multitud está aspiran-do a lo mismo en el mismo momento,de la misma forma. En estas condicio-nes, por otro lado, la soledad se da yaen lo común cuando lo común se ha va-ciado de sentido compartido. La sole-dad en el aislamiento doméstico o indi-vidual, por ejemplo, no es entoncesmás que una prolongación de la sole-dad en compañía. Pocos síntomas máselocuentes de esto que el uso compul-sivo de la telefonía móvil y las nuevastecnologías de la información y la co-municación.
o sea: nos acostumbramos a sentir-nos solos con los demás, a la vez queno sabemos estar a solas si no es en uncontacto virtual con otro a quien le pasa
fundamentalmente lo mismo. En un en-sayo de 1924 escribía el novelista D. H.Lawrence: “Hoy en día los hombres noarriesgan lo más íntimo que tienen. Vanpor la vida enfundados en su propiaidea de sí mismos. Hagan lo que hagan,siempre lo hacen bajo la armadura desu propia idea de sí mismos”. Puesbien, basta cambiar aquí la “idea de símismos” por la “imagen de sí mismos” y
tendríamos, quizá,una instantáneabastante fiel decómo no hemoshecho más que se-guir en la mismasenda de ensimis-mamiento con la ce-lebrada unánime-mente “Era del Sel-fie”. La autoimagense adueña de la ex-periencia común tal
como la vamos puliendo y afinando enfotografías, tuits o posts, tan apresura-dos como insaciables. Fuera de ese la-berinto de espejos, si aún hay alguienesperando, lo más probable es que sedesvanezca en su propio espectro, ensu condición de nadie.
Cuidar el encuentro con el otro pa-saría, así, por comprender hasta quépunto “la soledad es tu pan”, ya que esla soledad la que nos enseña el valordel encuentro, y solamente se da unencuentro cuando lo que se reúne noes más de lo mismo. Esta es la refle-xión (incluido el entrecomillado “la sole-dad es tu pan”) que se extrae de la co-lección de escritos de Gary Snyder titu-lada La práctica de lo salvaje (1990).Snyder plantea este cruce de soledad ycomún de cara a volver resistente elempeño libertario: que “el juego consis-te en alejarse de cualquier rastro deuniformidad”. otro lugar crítico dondeeste cruce se dio antes podrían ser lospoemas y artículos escritos por P.Paolo Pasolini hacia 1970 (antes de serbrutalmente asesinado), donde una yotra vez se denuncia la llegada de un“nuevo fascismo” y se insiste en que,precisamente debido a la amenaza ne-ofascista, “hay que ser muy fuertespara amar la soledad”.
¿Por qué, como diría Pasolini, hayque ser muy fuertes para amar la sole-dad? Quizá porque la soledad es la pre-condición de un encuentro creativo, im-previsto, con el otro. Y quizá por estomismo el fascismo sospecha de la sole-dad y prefiere convertirla en aislamien-to, a la vez que sospecha de la comuni-dad y prefiere convertirla en masa.Quizá. Quizá por esto mismo, hablandodel fascismo clásico, decía Simone Weilque Hitler, sin ir más lejos, “juega afavor del mal; su materia es la masa.nosotros jugamos a favor del bien,nuestra materia es la levadura. En con-secuencia, los procedimientos debenser diferentes”. Por eso “lo nuestro” noes “la cantidad” sino “la calidad”, dandocada cual a esto la forma y contenidoque considere más alejada de la inercianeofascista contemporánea.
Estos “procedimientos diferentes”tendrían que ver, quizá, con una formadiferente de conjugar hoy poética y po-lítica en un mundo que avanza cada vezmás y mejor sin mundo. Política: delgriego “politeia”, lo que nos une y reúne,convivencia, vivir (y no solo sobrevivir)en común. Poética: de “poiesis”, lo quenos singulariza, soledad, vivir (y no solosobrevivir) también en común, y más to-davía cuando la soledad se vuelve cadavez más común, más intensa, y de ahíque su politización sea cada vez unanecesidad más radical.
Política y poética, sociedad y crea-tividad, comunidad e invención… po-drían tenderse de nuevo una manoabierta en medio del vacío, mirarse alos ojos, buscarse como si fueran unapareja de baile. Un nuevo amor, otraforma de amor. Y puede que aquí nosestemos jugando bastante más queun mero debate terminológico o con-ceptual. Puede que nos estemos ju-gando el mundo, o por lo menos unmundo, en tanto solamente desde esecruce creativo y crítico entre soledad ycomún (y no entre aislamiento ymasa) podrá realizarse en algún mo-mento, en algún lugar, ese mundonuevo que aún llevamos en nuestroscorazones.
¿Hace o no falta un nuevo amor paraque un mundo, por fin, se termine?
A N Á L I S I S
AnTonIo MÉnDEz rUbIoProfesor Universitat de València
Un nUeVo aMor
sió, de la ignorància, de ser dona i de lade ser de classe treballadora, i que va sereixa avantguarda la que les va diferenciar,de la resta d’agrupacions de dones,meres corretges de transmissió dels seuspartits o sindicats.
Impulsaren les lleis per regular l’avorta-ment, centraren la vida en les cures, forencapaces de discernir quin era l’origen, l’a-rrel de la discriminació que tant oprimiales dones; i tot això sense oblidar que es-taven enfrontant el feixisme, bé al contrariestant colze amb colze en la lluita; i sensedeixar de costat la batalla del cada dia,foren capaces de generar una força trans-formadora que va penetrar en la ment i elcor de tantes i tantes dones.
Per això, en un moment de tant conflic-te i retrocés com el que estem vivint, en elque la sensació de superficialitat de queles dones hem aconseguit la igualtat s’im-posa a la realitat de que tal igualtat no éssinó un miratge del que sols s’aprofitenuna minoria, prendre el seu record, recu-perar les seues idees, i sobretot les seuesferramentes per buscar solucions quefacen front a l’arrel dels problemes quese’ns plantegen, és imprescindible.
Elles, des del primer moment vansaber que la solució venia per l’educació ila capacitació de les dones per ser autò-nomes, independents i que sols des d’ei-
xa llibertat serien capaces d’aportar totala solidaritat i el suport mutu que reivindi-ca el moviment llibertari i que fa possibleconstruir la revolució.
Des del primer moment lluitaren per-què les dones aprengueren puericultura,higiene, sí, però també una educació mésgeneralista i les habilitats que els ferenpossible tenir una professió; però a més, isobretot, la capacitat de pensar per ellesmateixes i rebel·lar-se davant de l’opres-sió. Tota l’opressió: la de l’Estat i el patró,per suposat, però igualment la dels seuscompanys varons que educats en el mésranci patriarcat rere una jornada de lluitaen la fàbrica o en el taller, reproduïen enles seues cases iguals opressions i sot-metiments a les seues dones, mares, ger-manes o companyes.
no és fàcil oblidar la carta que LucíaSánchez Saornil va escriure a DoloresIbarruri reivindicant el dret de les MujeresLibres a la seua autonomia, trobant-se onfóra necessari, però sempre des de la ca-pacitat de les dones anarquistes a autoor-
ganitzar-se des d’elles mateixes, gestio-nar el seu treball i aportar allò que havienconstruït.
I encara que ara ens parega que l’edu-cació és una etapa ja superada, si ensparem a pensar amb deteniment podemconcloure que novament és el problema aabordar.
Perquè si els pensadors llibertaris i co-munistes van ser conscients del poderque proporcionava l’educació del poble,els grans poders no ho van ser menys, ien una de tantes maniobres, donat que jano podien parar el procés d’ensenyamentque s’havia iniciat, optaren per controlar-lo i convertir-lo en un arma al seu favor.
Ara ningú pot ensenyar si no són elscontinguts aprovats en les lleis educati-ves; ningú pot eixir-se dels programesconcertats i encaminats a anul·lar la ca-pacitat de pensar de forma individual, isols assumir com reals les directrius queens adotzenen i fomenten la nostra sub-missió.
I ningú pot utilitzar altres texts que elsoferits per les editorials oficials, controla-des per grans corporacions obstinades enperpetuar un poder i un ordre preesta-blert: el del capitalisme patriarcal que tanbons resultats genera.
Llibres de text on les imatges traslla-den una i altra vegada el poder de l’home,
blanc, occidental i exempt de qualsevolvariable que el faça diferent; llibres de textrealitzats per un patriarcat que ocultensense cap dissimul els èxits assolits perles dones al llarg de la història, que ometsense pudor a les milers de dones quetreballen en les fàbriques, enginyeres,músiques, escriptores, metgesses, espor-tistes i a les que en escassíssimes oca-sions en les que les treuen és realitzanttasques domèstiques, evitant que siguenprotagonistes; millor en grup, en un llocsecundari i baix la vigilància d’un home,que és el que mana.
I d’aquesta forma usurpen a les xi-quetes els espills en els que posar lesseues aspiracions, frustrant en moltesocasions les ganes de desenvolupar ac-tivitats per les que tenen aptituds i voca-cions, i reconduint-les a altres més“apropiades per al seu sexe” que portaamb si una gran càrrega a l’home enparticular i a la societat patriarcal en ge-neral.
Alternatives a l’educació oficial, seguintla llarga tradició pedagògica llibertària, ésla batalla que imagine que hagueren lliu-rat Mujeres Libres avui, i és la batalla quehem d’afrontar si volem construir eixemón en que capigam totes per igual:homes, dones, negres i blancs, coixes icegos i, inclús religioses i àcrates.
// recuperar les seues idees ieines per a afrontar d’arrel
els problemes actuals //
// Política y poética, sociedad y creatividad,
comunidad e invención...podrían tenderse de nuevo
una mano abierta en medio del vacío //
seua capçalera estava registrada des de1987 encara que elprimer número queconservem és demaig-juny de 1991.
La fortalesa dela premsa confe-deral escrita eraun fet destaca-ble ja que apa-reixen reflec-tides una re-lació de 15revistes ibutlletinsvinculatsals dife-r e n t ssindi-cats if e -de-
r a -cions en
aquell any 1991 en-cara que s'editaven prop de
20 segons ve recollit. El nC mantéintacta la seua capçalera, amb xicotetesvariacions, des de la seua inicial marxa.
Juliol del 2017s i n d i c a l i s m e e n l l u i t a4 - notícia confederal
w e b s a l P a í s V a l e n c i àCGt País Valenciàhttp://www.cgtpv.org
CGt Valènciahttp://www.cgtvalencia.org
CGt Castellóhttps://cgtkas.blogspot.com.es
CGt alacanthttp://cgt-alicante.es
La Confederació General del Treballdel País Valencià, CGT-PV, va iniciar laseua marxa, diguem oficial, a l'abril de1990. I matise oficialment perquè si revi-sem els seus primers estatuts, com aixíconsten en el registre administratiu, elsmateixos són una modificació sobre elsestatuts registrats de la Confederació re-gional del País Valencià i Murcia de laConfederació nacional del Treball (CnT).
Es començava una nova marxa moti-vada per la sentència referent a l'ús de lessigles “CnT”, imposada pel Tribunal Su-prem del regne d'Espanya un any abans(1). Es “tancava” una fase d'un convulsprocés que arrancava en 1979 quan laCnT es partia novament, en el seu V Con-grés Confederal, i més de 100 sindicatses confederaven un any després en la de-nominada CnT-Congrés de València (2).no era aquesta la primera ruptura orgàni-ca en el si de l'anarcosindicalisme ibèric(3) encara que, possiblement, la més in-fluent per a l'esdevenir posterior del propimoviment obrer d'orientació llibertàriadesprés de la reconstrucció confederal re-alitzada en 1976.
Deixant aquesta part transcendentalde la nostra memòria històrica més re-cent, com dèiem al principi, la CGT-PVmodificava els seus anteriors estatuts i fi-
Història de la CGt-PV. Una Confederació per a la lluita
A N A R C O S I N D I C A L I S M E
JoSÉ ASEnSIoEquip Comunicació CGT-PV
xava la seua seu en el carrer blanque-ries, 4 primer, de la ciutat de València.Aquest edifici va acabar sent derruït per aconstruir la posterior seu del PSoE-PSPV. L'àmbit territorial de la nova Con-federació abastava, amb la deno-minació oficial estatutària, laComunitat Valencia-na, encaraque en lesmodificacionses ta tu tà r iesposteriors des-apareixerà perla de País Valèn-cia. Aquells pri-mers estatuts vanser ampliats poste-riorment, en algunmoment de 1994,passant dels primitius29 articles a 64, més 6disposicions i un annexque defineix les atribu-cions de la Secretaria Ge-neral. Els canvis estatutarises van centrar principalmenta definir més àmpliament elsprincipis generals o rectors i adesenvolupar l'estructura orgà-nica i de funcionament. Poste-riorment, en data 14 de febrer de2005, es van registrar els actual-ment vigents.
L'òrgan d'expressió de la confe-deració valenciana era, i segueixsent, el Notícia Confederal (nC). La
Un fet va marcar la vida de la CGT-PVi va ser àmpliament destacat en la prem-sa de l'època. Les diferents seus que s'a-naven utilitzat des de la Transició acaba-ven tancant-se pels seus alts lloguers i lasituada en el carrer La Pau, 28, desapa-reixia després d'un incendi. El ComitèConfederal decidia donar un colp sobre lataula en la qual l'administració, sota la di-recció del llavors delegat del govern so-cialista, Francisco Granados, seguia dila-
tant la cessió (poc ha canviat des de lla-vors la dinàmica) d'algun local del'extensíssim patrimoni històric sindical(4) confiscat.
El 10 de setembre de 1993 la CGT-PVocupava l'edifici Levante situat en l'Avin-guda del Cid, 154, de la ciutat del Túriafarta d'unes negociacions totalment estè-rils. L'acció que pretenia ser provisionalmentre l'Administració cedia un immobledel patrimoni acumulat, va ser recolzadaper nombroses organitzacions socials de
imatge de la manifestació celebrada amb motiu de l’ocupació per part de la CGt del País Valencià de l’edifici Levante -avinguda del Cid, 154 València- en 1993 / extreta d’Un Vídeo fet Per fL VaLènCia
// L’acció va ser recolzadaper nombroses organitza-cions socials de l’època i pràcticament per tota
l’esquerra valenciana //
notícia confederal - 5Juliol del 2017 s i n d i c a l i s m e e n l l u i t a
A N A R C O S I N D I C A L I S M E
Militants de la CGt-PV durant l’ocupació.
l'època i per pràcticament totes les orga-nitzacions polítiques de l'esquerra valen-ciana, acostant-se físicament a l'ocupa-ció. La resposta oficial va vindre en formade violentes càrregues policials contra elnombrós grup de persones que es vanconcentrar a les portes de l'edifici en soli-daritat amb la Confederació i en la pro-mesa de l'Administració en la cessió d'unimmoble al centre històric de la ciutat deValència.
Finalment la CGT-PV va acabar ocu-pant diverses plantes de l'edifici ocupat iels seus diferents sindicats confederats, ila pròpia Federació Local de València,van anar traslladant-se des de la seuaubicació provisional en l'edifici que elshavia albergat, fins a la construcció de laseua nova seu, al sindicat UGT en l'avin-guda del regne de València, 58. Es vanocupar totes les plantes excepte les duesque mantenien dependències administra-tives, posteriorment vinculades al regis-tre Electoral dependent de l'Ajuntament.
Eren temps en els quals la Confedera-ció valenciana aspirava a situar-se com aprincipal organització sindical alternativaal binomi que anaven formant les estruc-tures de les Comissions obreres amb elsindicat socialista. Ambdues organitza-cions sindicals anaven mutant la seua es-tratègia, marcada després dels Pactes dela Moncloa, front a la realitat del conflictecol·lectiu dins del món del treball per unadinàmica de pactisme en les relacions la-borals i, de pas, arraconaven, o expulsa-ven directament, als seus nuclis obreris-tas més conscien-ciats.
L'afiliació confede-ral va créixer ràpida-ment després de l'o-cupació i l'estructuraorgànica en el PaísValencià s'establia en9 sindicats federats, 7federacions locals iuna comarcal. L'activitat era molt intensa,arribant a realitzar dos programes setma-nals en ràdio Klara o a muntar barracallibertària en les festes barrials de SantMarcel·lí, a part de tota l'activitat sindicali social en la qual es participava.
Aquella “provisionalitat” camina capals 24 anys i la CGT-PV continua sent unreferent important en la resistència a uncapitalisme cada vegada més depreda-dor i globalitzat, amb una reculada impor-tant en els drets i les llibertats individualsi col·lectives, i amb tots els canvis esde-vinguts des de llavors en la consolidacióde les polítiques sindicals pactistes dinsde l'anomenat règim del 77.
notes
(1) La sentència d'abril de 1989 dona-va “exclusivitat” per a la utilització d'a-questes sigles a la CnT-AIT. Va ser reco-rreguda davant el Tribunal Constitucionalper la CnT-renovada de José Marchdesprés d'un Congrés Extraordinari cele-brat a Madrid el 29 d'abril on també es vaacordar que provisionalment s'utilitzarienles noves sigles CGT. Durant eixe any vahaver-hi diversos intents des del sector“renovat” amb l’ “històric” per a solucionar
l'assumpte via extrajudicial encara que noes va aconseguir capacord. Finalment en1992 es desestimavael recurs.
(2) En 1983 laCnT-AIT pateix unanova escissió després
del seu congrés a barcelona. Aquest sec-tor celebra un anomenat Congrés d'Unifi-cació on sindicats escindits acorden de-nominar-se CnT-renovada. L'ús de totesaquestes denominacions, Congrés Va-lència, renovada o solament CnT, serà“normalitzat” fins a la sentència de les si-gles del 89.
(3) Les principals ruptures orgàniquesvan començar entre 1946 i 1963 afectantals grups i federacions en l'exili. Desprésdel Congrés de Montpellier de 1965 laCnT es torna a partir en dos blocs fins ala reconstrucció de 1976. Des de llavorsles tensions internes en la CnT-AIT han
seguit existint i provocant escissions i ex-pulsions. És difícil valorar aquestes ruptu-res encara que cap estudi profund excloula influència negativa de les mateixesentre l'afiliació.
(4) El patrimoni sindical es dividia endos grans blocs. Un el denominat patri-moni històric espoliat a la CnT i a la UGTdurant la guerra i un altre l'anomenat pa-trimoni acumulat, fins i tot més ampli quel'anterior, que venia de les obligatòriescotitzacions obreres, i empresarials, al'estructura sindical franquista. El patri-moni va acabar “repartint-se” entre sindi-cats que no existien després de la confis-cació de 1939 pel règim franquista (comCCoo, USo,…), a dotar d'immobles ales organitzacions empresarials, a aug-mentar els edificis per a les diferents ad-ministracions públiques post Transició ien mans de partits polítics que gens te-nien a veure amb aquest patrimoni. LaCnT-AIT ha rebut diferents quantitatseconòmiques a partir de l'any 1993 perío-de en el qual l'administració va concedirla quantitat de 248 milions de pessetesen concepte de “compensació” per l'es-poli realitzat al patrimoni històric de tota laCnT, incloent els seus ateneus (UGTrebia pels mateixos motius 4.114 milionsde pessetes aportant “proves de propie-tat” de 520 locals) Actualment té pen-dents diverses demandes en el TribunalConstitucional després de l'aprovació pelgovern de zapatero del reial decret-Llei13/2005 que va posar punt i final al que areclamacions del Patrimoni Històric es re-fereix.
// L’afiliació confederal vacréixer ràpidament després
de l’ocupació //
Fa poc més d'un any, el 25 de maig de 2016,les Educadores d'Educació Especial i les Edu-cadores d'Educació Infantil decidiren plantarcara al nou conseller d'Educació, Vicent Marzà,de Compromís. Estem parlant d'un col·lectiu dequasi 1.000 funcionàries de la Generalitat Va-lenciana, en el qual més del 90% són dones imés del 80% són interines.
El conseller havia tingut temps per conéixer ivariar la situació precària en la que havien dei-xat a les educadores elsConsells antecessors, delPSoE i del PP. Però si algu-na esperava un canvi en lapolítica de personal de laGeneralitat, en eixe momentja es constatava que el con-seller mantenia les matei-xes línies que les seues an-tecessores.
Les educadores, organit-zades assembleàriament enPlataformes (una per cadaprovíncia) han omplit el curs2016-12017 de mobilitzacions: concentracions,assemblees, ciberactivisme i aturades.
CGT hem participat activament en les mobilit-zacions: notes de premsa, intervencions radio-fòniques, difusió en les xarxes socials, escrits al'Administració, al·legacions, participació en lesconcentracions i en la vaga, etc.
CGT començàrem el curs amb el lema "LesEducadores volem deixar de ser invisibles", ipodem dir que les mobilitzacions de les educa-dores han aconseguit que deixem de ser invisi-bles. En aquests moments a l'agenda de l'Admi-
nistració autonòmica apareix el conflicte laboralde les educadores.
Altre guany de les mobilitzacions de les edu-cadores ha estat que els sindicats amb repre-sentació en la Mesa (CGT per poc en les últi-mes eleccions no obtinguérem representació enles Meses de negociació) no refrendaren unesInstruccions que eren més lesives que les vi-gents. UGT és l'únic sindicat que obertaments'ha posat del costat dels postulats de l'Adminis-tració Autonòmica, en un clar seguidisme polítical nou Consell (PSoE i Compromís).
També valorem molt positivament l'organitza-ció assembleària de les educadores, a través deles Plataformes.
En negatiu trobem que no s'ha avançat en lamillora de les condicions la-borals. Les educadores se-gueixen patint unes condi-cions laborals injustes iestan sota l'arbitri discrecio-nal de les direccions delscentres, que incompleixen lanormativa laboral sistemàti-cament amb el beneplàcit dela Conselleria.
Entre les reivindicacionsconcretes trobem: eliminacióde les hores extres, respectea les pauses de descans i
dinar, participació en els claustres i reunions decoordinació amb la resta de l'equip educatiu,dret a la formació durant el curs, respecte de lanormativa laboral de les funcionàries del Con-sell i no realitzar tasques de monitores de men-jador.
Les Plataformes d'Educadores han planificatuna sèrie de mobilitzacions per al primer trimes-tre del curs 2017-2018 (concentracions, atura-des, vagues, etc.). CGT dóna suport i impulsaràaquestes mobilitzacions. només organitzant-nos i lluitant vencerem.
Les educadores planten cara a la Conselleria d’educació
E D U C A C I Ó I I N T E G R A C I Ó
VÍCTor TorMo rUIzCGT-Generalitat Valenciana
// El conseller havia tingut temps per conéixer i variar la situació precària
en la que havien deixat a les educadores els
Consells antecessors //
6 - notícia confederal Juliol del 2017N o t í c i e s i a c c i ó
B R E V E S
nuevo sP de CGt-Camp de Morvedre
La Asamblea General delSindicato Único del Camp deMorvedre-CGT (SUCM-CGT)
eligió en el mes de abril un nuevoSecretariado Permanente y marcólos objetivos principales de laorganización sindical. (...) ElSindicato Único del Camp deMorvedre quiere recuperar las
mejores tradiciones de lucha del sector industrial de la comarca. (...). Espoleadaspor la crisis financiera de 2007, la escasez de energías baratas y el fin de ciclo dela globalización neoliberal, las élites económicas necesitan transformar losprocesos productivos para evitar el colapso del capitalismo, lo que conlleva másprecariedad, privatización de los servicios públicos estatales, desempleopermanente, exclusión social, destrucción del territorio, etc. (...) Desde el SUCM-CGT pensamos que estamos ante una oportunidad para recuperar la soberaníasocial y controlar y poner al servicio del bien común las nuevas tecnologías(robótica, bioingenieria, genética). (...) Queremos reforzar nuestra presenciamediática, poner en marcha medios de comunicación propios (tradicionales ydigitales), conocer(nos) mejor la realidad industrial y los nuevos sujetos colectivosnacidos de la precariedad laboral, promocionar la cultura y la auto-formación. Endefinitiva, queremos dar continuidad al anarcosindicalismo en nuestros barrios ycentros de trabajo e innovar con la inmersión en las nuevas estéticas,subjetividades y precupaciones de la juventud (...). sUCM-CGt (Comunicadocompleto en www.cgtpv.org)
La primera de ellas condena a la tomatera alicantina a pagar 3.000 euros aCGT por no informar de un ErE y la segunda ampara en el derecho a lalibertad sindical la pancarta “bonnysa, morosa, explota, cobra y no paga”.
“La empresa no cumple con entregar al comité de empresa la documentaciónrequerida por el actor, delegado sindical de CGT que no es miembro del comité deempresa, por lo que debe declararse que es antisindical su conducta”, precisa lasentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, y fija unaindemnización por daños morales de 3.126 euros a favor del demandante. Encuanto a la segunda de las sentencias, una juez de Alicante ha desestimado unademanda de la misma mercantil (bonnysa Agroalimentaria, una de las principalescomercializadoras de tomate en España), que reclamaba 6.000 euros deindemnización al sindicato al considerar vulnerado su derecho al honor por instalardicha pancarta frente al edificio de la Diputación de Alicante. La sentencia señalaque: “Cuando se realiza una crítica en el ámbito de la actividad sindical, ésta, porsu naturaleza, suele ser molesta e incómoda para quien la recibe y, desde el puntode vista subjetivo del empleador, puede resultar ofensiva, pero este tipo de críticadebe quedar amparada dentro del ejercicio del derecho a la libertad sindicalsiempre que no resulte excesiva, por cuanto de otro modo este derecho quedaríavacío de contenido”.
a la espera de sentencia del juicio contra 21trabajadores de baux por una huelga en 2007
Los días 22, 24 y 26 de mayo secelebró, diez años después, el juiciocontra los 21 trabajadores de bAUX,
acusados de impedir el acceso a la fábricaa los no huelguistas. Tras lasdeclaraciones de los acusados vinieron lasde los denunciantes y miembros de laGuardia Civil. Los denunciantes declararontodos por videoconferencia y la GuardiaCivil en persona. Excepto el sargento que
estaba destinado en otra provincia del Estado, las declaraciones de estos fueronsiempre que no había ocurrido nada fuera de lo normal y que fue una huelga muytranquila. A uno de los denunciantes la juez le recriminó que por qué estabaleyendo un papel para contestar a las preguntas que le hacía el fiscal ya que seveía claramente que este leía cada respuesta. Al final del juicio, el fiscal rebajó lapetición de los 42 meses de prisión a 21meses de multa a 15 € por día, 9450 € poracusado, y la acusación particular sigue empeñada en solicitar 56800 € para elbloque de los 21 encausados.Al cierre de la edición, aín no tenemos la sentencia, la cual esperamos sea absolu-toria. Juanjo ripoll, secretario General CGt-Camp de Morvedre
dos sentencias judiciales ponen en su lugar a la empresa bonnysa
assemblea de Parades i Precàries CGt-València: Tots els dilluns a les 18h enl’Avinguda del Cid, 154, València. Els grups de treball de l’Assemblea són: CAoS(Cistella Autogestionada obrera Solidària), Grup de costura, Grup d’hortes, Grupde multioficis i Projecte AU (www.projecteau.org).
Cooperativa L’aixada com eixida: La seu del sindicat a València és punt derecollida dels productes de L’Aixada. Pots consultar tota la info en:http://aixadacomeixida.wixsite.com/aixadacomeixida
ateneu Llibertari altozano: Aposta per la cultura llibertària en la ciutat d’Alacant, enl’antiga seu de la CGT (Av. d’Alcoi, 155, entrl. Esq.). naix per a l’autoformació i lacultura lliure. Compta amb biblioteca amb prop de 800 volums registrats iinventariats per a integrar en el catàleg col·lectiu de la Xarxa de biblioteques Socials.
Punts d’interés al País Valencià
A finals de 2016, una sentència del Jutjatd'Allò Social nº 7 de València dictaminava lanul·litat de l'acomiadament d'una delegadade CGT per part de Marktel TeleserviciosSL.
El motiu de fons de la sentència judicial, lavulneració del dret fonamental a la llibertatsindical, va posar nomal que l'empresa ha sis-tematitzat com a políti-ca des que l'organitza-ció anarcosindicalista ala qual pertany PepaVañó, protagonista in-voluntària d'aquesta història, es convertiraen una eficaç eina de lluita pels drets delstreballadors.
Quan Pepa Vañó va trepitjar per primeravegada l'empresa de telemarketing Marktell'any 2004, ni se li va passar pel cap augurarque li dedicaria més d'una dècada de laseua vida. Havia aconseguit graduar-secom a Graduada Social, i el que en teoria noera més que una feina temporal a tempsparcial mentre trobava quelcom millor vapassar a convertir-se en un treball que sem-blava definitiu.
Fins que en 2014 prenguera la determina-ció de formar part de la candidatura de CGTal Comitè d'empresa, impel·lida per la pre-carietat que dia a dia imposava amb cadavegada menys traves l'empresa del Mar-quès de Vivanco, Pepa era considerada perla direcció com una empleada exemplar.
ocupava la categoria de teleoperadoraespecialista, 30 hores de jornada setmanal,700 euros nets mensuals. La falta de res-pecte a la normativa laboral i els abusoseren la tònica general.
Es feia molt difícil la conciliació per exem-ple, Pepa va ser mare per primera vegadaen 2005, i la reforma laboral de 2012 vaaconseguir aprofundir en la indefensió de laplantilla. Enfront d'açò els sindicats presentsen el Comitè d'empresa a penes si aconse-guien fer poc més que asseure's a negociari signar retallades.
Va ser precisament un nou pacte regressiuentre UGT, CSIF i dos delegats de CGT enforma de conveni d'empresa, la fita que vaengegar als treballadors més combatius. L'a-cord va ser denunciat per imposar condi-cions per sota del conveni del sector, ja deper si mateix molt millorable, i els represen-tants de CGT que ho van rubricar van dimitir.
En l'estiu de 2014 es van celebrar unesnoves eleccions sindicals el resultat de lesquals va apuntalar la labor de la Confedera-ció: 5 delegats de CGT en un Comitè d'em-presa de 9 membres.
L'experiència, la voluntat de fer valdre elsdrets, el bon assessorament i l'organitzacióefectiva no van poder ser tolerats per GrupoMarktel: no en va, la seua trajectòria eviden-cia que ha aconseguit imposar a la plantillasalaris i condicions sociolaborals inferiors ala mitjana en el sector.
Tal com arreplega el text de la sentènciafavorable a Pepa Vañó, la persecució sensepal·liatius a l'acció sindical de CGT va co-mençar amb la limitació als delegats deCGT per a l'exercici de les hores sindicals.El marcatge a Pepa en particular es va tra-duir en una sanció per falta lleu al maig2015, als dos dies de sol·licitar la sindicalis-ta una excedència per a la cura de familiars,per no haver retornat signada en el mateixdia la normativa interna de l'empresa.Aquesta sanció, que va ser denunciada, se-gueix pendent de resolució. I al mes se-güent, després d'interposar la CGT una de-manda sol·licitant a l'empresa l'aplicació delconveni col·lectiu del sector del Contact
L'acomiadament de Pepa Vañó, delegada de CGt en Marktel
teleservicios, va ser declarat nul
T E L E M A R K E T I N G
EQUIP CoMUnICACIÓ CGT-PV Center en lloc del conveni col·lectiu d'em-presa, Marktel, una vegada finalitzat l'actede conciliació, va comunicar la incoaciód'un expedient disciplinari a Pepa imputant-li una falta molt greu de “transgressió de labona fe contractual”.
Què va al·legar la direcció per a justificarl'acomiadament disciplinari fulminant de ladelegada? ni més ni menys que un segui-ment realitzat per un detectiu privat quepretenia demostrar l'ús per part de la sindi-
calista de les hores sin-dicals per a qüestionspersonals. I davantaçò, els delegatsd'UGT i CSIF membresdel Comitè d'empresavan recolzar la decisió
de lla direcció presentant un escrit en elqual manifestaven el seu “dret de no realit-zar al·legació alguna (contra la sanció aPepa) en entendre que l'actuació de la re-presentant atempta contra els nostres inte-ressos en el Comitè”.
A continuació, va entrar en escena la “As-sociació de Treballadors de Marktel”, unaorganització fantasma que va complir ambl'objectiu de remoure, esperonar i intoxicarels ànims de la plantilla. Per a açò, es vandedicar a elaborar pamflets que distribuïenen els llocs de treball, en els taulons sindi-cals, titllant de “lamentable la situació sindi-cal de la CGT”, acusant també als repre-sentants anarcosindicalistes de “improduc-tius”, repetint l'argumentari empresarial del'ús indegut de les hores sindicals per partde Pepa.
I l'escenari es va fer propici perquè la di-recció i els seus agents mogueren fitxa iferen escac i mat a la representativitat de laCGT en Marktel Teleservicios. Al juliol de2015 van convocar una “assemblea de re-vocació de la totalitat dels membres del co-mitè d'empresa del sindicat CGT així comdels suplents de la candidatura”. Es vanmuntar dues meses per a la votació, unapresidida per CGT, una altra per la resta demembres del Comitè… I la plantilla vavotar.
Van eixir dos resultats contraposatssobre la revocació, i el que finalment va servalidat després de diverses demandes judi-cials, va resultar ser el corresponent al de-fensat per UGT i CSIF, a tenor del censelectoral que es va utilitzar en una i altramesa.
Malgrat les enormes dificultats i de la de-rrota tàctica que va patir la CGT en totaquest procés, Pepa Vañó, va recórrer elseu acomiadament.
La sentència és clara i, no solament ésfavorable a la treballadora, sinó que consi-dera fets provats una realitat que empresa iempleats sense consciència de classe vantractar de negar, maquillar i pervertir. I ésque, no solament el seu acomiadament dis-ciplinari era injustificat i Pepa va fer un úscorrecte del seu crèdit horari com a delega-da sindical, sinó que eren absolutament fal-ses i tendencioses les acusacions que esvan llançar contra ella. Amb el que la con-ducta de l'empresa va constituir una vulne-ració als seus drets fonamentals.
L'anul·lació de l'acomiadament va implicarque Pepa fóra readmesa en Marktel. Però,finalment, va tornar a ser acomiadada.
Eixa segona vegada, Pepa Vañó va deci-dir emprendre un nou caní en la seua vida.Si en Grupo Marktel eren incapaços d'assu-mir les normes de democràcia més bàsi-ques, ella les faria valdre d'una altra mane-ra, com a assessora externa a treballadorsi treballadores que es trobaren en situa-cions complicades i necessitaren de suporti coneixements sindicals.
Perquè la guerra de classes no ha aca-bat, la lluita segueix.
// L’empresa va vulnerar elsseus drets fonamentals //
Juliol del 2017 e n t r e v i s t a
si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...
notícia confederal - 7
“El que el moviment feminista desitja és que totes les dones visquem lliures i bé”
CONTINUACIÓ ENTREVISTA AMB YANIRA HERMIDA
punts comuns amb altres col·lectius dedones, hem d'entendre açò.
El perill és que ens deixem portar nomésper aqueix tipus de feminisme, cal recolzar-lo en les demandes que siguen justes, per atota la humanitat i per a totes les dones.Però igual que entenem que col·lectius co-crets com les dones gitanes, o les dones ne-gres o trans, tenen les seues pròpies expe-riències de lluita o les seues pròpies deman-des, les dones burgeses també ho fan, ellestenen també la seua pròpia traïció de classe.no cal ser tampoc tan cíniques, cal fer pac-tes honrats amb elles sabent els abismesque hi ha entre nosaltres. És l'única cosaque podem fer front a aqueixos avanços, iper descomptat fugir de reproduir els eslò-gans que ens vulga vendre el capitalismesabent que ens voldran utilitzar i desvirtuar.Com el repartiment de tasques, la idea deles quotes de poder, la participació políticaen el propi joc, jo les entenc i les recolzaréen una part. Una dona feminista és interes-sant tenir-la en qualsevol àmbit, però açò nosignifica que siga il·lusa i no entenga queella respondrà als seus interessos de clas-se. Per què és preferible una dona feministaa qualsevol altra persona en un àmbit depoder? Perquè va a ser permeable a deter-minades demandes que ens poden interes-sar, però açò no va a significar que vaja a feruna política en contra dels seus interessos,en absolut, ella respondrà al seu partit i alsseus interessos concrets, però almenys enspot assegurar, per exemple, un accés gratuïta l'avortament. L'important és saber que ésuna qüestió d'estratègia i digna, però no ésla nostra finalitat. A nosaltres no ens pot fre-
nar, ferir, ni descoratjar aqueix feminisme.Igual que hem de fer pactes de classe ambels nostres companys homes, perquè patei-xen les condicions del precariat però ensestan donant molta canya en altres aspec-tes, hem d'establir sinergies de lluita i de re-conciliació contínua per a poder assolir elsnostres objectius. Doncs amb elles és el ma-teix. Hem de compartir punts de lluita peròsense perdre els nostres propis principis iels nostres propis programes.
és possible construir un món nou sensedestruir el vell?
En cas d'una gran hecatombe zombiigual podríem, si només es salvaren mentspures (riures)... però crec que no. Tot canvien la humanitat ve d'un procés en el qualarrosseguem coses del passat. Però açòtambé és el que ens identifica, el nostre con-text històric ens permet somiar amb aquei-xes utopies i donar-les sentit i el poder cami-nar cap a elles és el que va construint socie-tats una mica més justes almenys.
La realitat dels moviments socials és lade creixent fragmentació, què fer per ano caure en una vorágine reforçada, perexemple, a través de les xarxes socials ialtres factors de poder…?
És complex. Crec que és important man-tenir qualsevol lluita en qualsevol espai, açòés el que marca les diferències. Per exem-ple, companys que en la docència estansols i aïllats del món intentant oferir als pibesuna altra visió de la societat, amb que arri-ben i canvien a un sol xiquet, ja és un èxit ro-tund. Encara que sí hem d'esforçar-nos pereixir de l'aïllament.
Front a les possibilitats que dóna l'entornvirtual que està molt bé i que cal aprofitartambé, hem de cuidar els entorns més primi-tius que posseïm que és la trobada properaamb els nostres iguals, és necessari enten-dre la força que té.
Quan parlen de les vagues com un ins-trument del passat per a canviar i que ara tothauria de ser un atac tecnològic… penseque seria genial que, d'una banda, hi hague-ra atacs tecnològics contra el capitalisme -estic disposada a quedar-me sense internettota la vida- però li dóna molta por al sistemaquan hi ha molta gent amb esperances jun-tes i cuidant-se. És el més proper que tenimcom a éssers vius i és la nostra força mésrevolucionària, que siguem capaces de ge-nerar xarxes de cures i d'enteniment, per-què açò és el que fa que l'ésser humà sigaindestructible. Un ésser humà aïllat és moltfàcil d'esborrar, i de fet, quasi tota la nostrasocietat actual es basa a bombardejar-nosperquè assumim les postures individualis-tes. I les postures comunes i les xarxestenen el seu costat pervers, cert, però tambésón les que ens fan tan forts. Ens fan anarmés enllà de nosaltres mateixes i açò és unperill molt gran.
L'estratègia comuna per al feminismeseria doncs establir xarxes feministes dedones múltiples i diverses com som, basa-des en aqueixos punts comuns que tenim: lalluita contra la violència de gènere, contra latracta… no ficar-nos en altres debats queens dispersen. La prostitució no anem a dirsi legal o no, anem a anar contra la tracta,perquè ací estem d'acord totes, i a favor d'u-nes condicions dignes de vida per a lesdones que lliurement es prostituïsquen. Ésllevar del debat les coses que ens separen,que tampoc és tan difícil.
temes com la maternitat subrogada i laprostitució generen agres debats en lesorganitzacions feministes. des de laperspectiva que genera ser historiadora iinvestigadora, com et posiciones ací iara?
A nivell personal són temes que per a misón molt difícils. Les dones que s'han pros-tituït o que es dediquen a la prostitució, i johe conegut, no m'han transmès la idea queaçò siga la panacea.
Però clar, quant més empoderades esti-guen les dones, millor. no es pot qüestionarla seua eina d'empoderament, la d'apropiar-se de la seua sexualitat i del seu cos. Açò
l'he de recolzar, una altra cosa és que m'a-grade la prostitució, cosa que com a histo-riadora rebutge. Teòricament, des d'aqueixpunt de vista, estic en contra de la prostitu-ció com estic en contra del matrimoni, i jomateixa estic casada. Si jo tinc les meuescontradiccions entenc que altres dones lestinguen, igual que estic en contra del treballremunerat, del treball que siga, perquèvolem abolir tot açò. Entraríem així en altresqüestions, però igual que plantegem lluitesperquè els treballadors i les treballadoresassalariades tinguen millors condicions devida ací i ara, també entenc que les donesque estiguen en condició de viure de laprostitució lliurement tinguen les mateixescondicions que la resta de treballadors, perdescomptat. Enfrontar-nos és fer-nos ressòde debats que el que pretenen és dividir-nos.
no cal caure en l'amplificació de lesqüestions més absurdes que puguem tenirels éssers humans, com va ocórrer amb ellinxament d'algunes dones com Amarna Mi-ller qui fa poc va parlar de la seua professiócom a actriu porno. Una cosa és que a mim'agrade el seu treball, pot haver-hi moltstreballs que no m'agraden, però perquè hihaja altres reflexions sempre vaig a agrairque siga la reflexió d'una dona feminista. Amés, jo vaig escoltar tota la seua entrevistasobre els mites del porno i planteja cosesmolt interessants. Crec que també és es-candalós que no tinguen condicions laboralsdignes els actors i les actrius porno. I no ensfem ressò de les seues reivindicacions.Estem fent-nos ressò de si ella va dir que a
voltes no gaudia o no tenia ganes de fer elseu treball i açò reproduïa la cultura de laviolació... que pot ser, no ho vaig a negar,però l' altre també és important i no s'està di-fonent. Per a mi, aquests debats estan en-fangant molt les reivindicacions de lesdones. Jo no diré que ella no és feminista, siés una companya feminista preferisc queestiga ací: on estiguem les dones amb undiscurs així anem a aconseguir moltes méscoses que dones que assumisquen l’statuquo sense qüestionar-lo. Si s'és capaç degenerar canvis en el lloc en el què estan, emsembla absolutament admirable.
Allò de comprar la capacitat reproductivade les dones… Doncs depèn de com esvulga fer, de quins cossos es vagen a com-prar… si es tracta de dones que viuen enuna misèria absoluta i estan sent explotadesper un capitalisme neoliberal que ja no té lí-mits ètics amb res, o estem parlant realmentdel dret reproductiu de famílies que notenen mitjans per a tenir descendència… ones posaria el debat? Doncs jo crec que eldebat seria el més immediat. D'una banda,per què existeix i augmenta aqueixa pobre-sa atroç de gran part de les dones del plane-ta que es veuen forçades a vendre el seuúter; i per una altra, perquè hi ha moltes per-sones, sobretot de l'àmbit LGTb, que han derecórrer a aquest tipus de pràctiques al nopoder trobar altres maneres de tenir la seuapròpia família. Llavors, quines serien lespràctiques menys agressives per al conjuntde la humanitat? Se'ls reconeixen a les fa-mílies LGTbIQ el dret a adoptar a menorsen les mateixes condicions que a les famí-lies hetero? o que s'està negant a donesque volen ser mares i a parelles de lesbia-nes en l'Estat espanyol que tinguen dret a lareproducció assistida?
Cal situar els debats sabent quins són elstemes de fons que ens estan portant a plan-tejar determinades coses i veure si la priori-tat és el tema que es planteja o són uns al-tres els que estan quedant darrere.
El que s'està intentant és dividir i cansaral moviment feminista plantejant debats queja haurien d'estar solucionats. El mateix quereprendre el tema de l'avortament. Aqueixava ser una estratègia per a afeblir. o els
drets de les persones LGTb. Si permetemque es casen però els anem a llevar la pos-sibilitat de tenir la seua descendència; i finsi tot de travar el reconeixement a famíliesque ja estan creades com a tals. És kafkià,però què s'intenta? Canviar, buidar, avorrir ala gent, i que es quede més tranquil·la en laseua casa veient la tele. En açò les feminis-tes no hem de caure, no hem d'enfrontar-nos.
Em passa moltes vegades que un co-rrent em considera abolicionista i totalmentcarca, i després dins de l'altre corrent emconsideren una boja pro sexe i que recolzaa les màfies que trafiquen amb éssers hu-mans per a satisfer els desitjos del masclis-me més esborronador. no saps molt bé onsituar-te i no és tan difícil. només cal pre-guntar-se què volem. I la resposta és quetotes les dones visquem lliures i bé, açò ésel primer en el moviment feminista. Alesho-res, anem a aconseguir-ho, i després ja,aquelles que creiem que el sexe ha de sertan lliure com les persones, doncs seguiremla nostra lluita per un altre camí. I les que noestiguen contentes amb açò, doncs es dedi-caran a altres lluites. I com l'enemic és tanconfús, tan gran i té tentacles tan potents entants ambients, quantes més estratègiesdisperses i diverses generem en la nostraexistència, estarem guanyant. no vaig a cri-ticar mai l'estratègia d'una dona per a eixirde la seua opressió encara que no la com-partisca: si veig que el seu atac pot ser inte-ressant front a l’heteropatriarcat capitalista,l'hauré de recolzar, encara que no tinga aveure amb el meu. Eixa és la meua reflexió.
Per què consideres la CGt una eina útilper a la lluita contra el sistema d'explota-ció heteropatriarcal?
Com a treballadora vaig veure que erauna organització que podia adaptar-se a laproblemàtica que tenia en l'àmbit laboral.Perquè sóc una treballadora i com a tal sócvulnerable, i entenc la importància que té unsuport sindical. no és un element que s'hajaquedat obsolet, crec que encara és impor-tant, que té molt a veure amb com seguei-xen organitzats els éssers humans. I CGTdóna resposta a açò.
També perquè quan vaig entrar, vaigtenir l'oportunitat de conèixer els grups dedones i va suposar trobar a companyes me-ravelloses que dins del sindicat fan un tre-ball brillant. Moltes vegades no vaig a estard'acord amb totes les companyes, és cert,puc tenir conflictes molt grans amb elles,però la seua labor és, per a mi, impressio-nant i meravellosa. I que hi haja dones quedurant molt temps seguisquen en aquestsindicat amb aquestes lluites, jo em lleve elbarret davant totes elles.
Conèixer-les va ser enamorar-me tambéde les possibilitats que té lluitar dins de laCGT. I m'anima molt, moltes d'elles són lesque aconsegueixen que jo mantinga el meucarnet. Igual que alguns companys. Es co-neix gent molt interessant dins del sindicat,gent que, malgrat moltíssimes coses i unatrajectòria brutal, ací es mantenen amb co-herència, humilitat, amb aqueixos qüestio-naments ètics que tanta falta ens fa…
respecte que hi haja molts companys icompanyes que ho troben en altres col·lec-tius. M’entusiame quan compartisc mo-ments de trobada amb les gents de la CnT,i em fascina que hi haja tantíssima capacitatde generar grups llibertaris que no tinguen aveure amb els sindicats, com a Joventuts lli-bertàries, grups autònoms de dones, ate-neus... crec que és una de les grandesesdel moviment llibertari, generar estratègiesmolt diverses amb unes mateixes motiva-cions i idees. M'agrada sentir-me part d'açò.
Vols afegir alguna cosa més?Que moltíssimes gràcies.
// Una de les grandeses del moviment llibertari és
generar estratègies molt diverses //
// S'intenta dividir i cansaral moviment feminista
plantejant debats que ja haurien d'estar solucionats //
...Ve de contraportada
Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Comité de redacció: AntonioPérez Collado, Libertad Montesinos, Emilia Moreno, José Asensio i Josefina Juste.Fotografies: Fons documental propi i expropiat. Traduccions: servei deNormalització Lingüística de la CGT-PV.
HI COL·LABOREN:sECCIONs sINDICALs, sINDICATs, sECRETARIEs I FEDERACIONs LOCALs DE CGT-PV,
ENRIC LLOPIs, ANTONIO PÉREZ COLLADO, EMILIA MORENO, ANTONIO MÉNDEZRUBIO, JOsÉ AsENsIO, VÍCTOR TORMO RUIZ I JUANJO RIPOLL.
ARTICLE DE PORTADA: ENRIC LLOPIs (PERIODIsTA)
MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTEsINOsFOTOMECÀNICA I IMPREssIÓ: IMPREsA NORTE
EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA
Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47
www.cgtpv.orgCorreu electrònic: [email protected]
Entrevista amb Yanira Hermida, militant anarcofeminista, investigadora i autora del llibre “Luchaban por un mundo nuevo”
“La nostra major força són les xarxes de cures i enteniment, fan a l'ésser humà indestructible”
Nascuda a Madrid per causalitat, aquesta illenca de 34 anys s'ha criat “amb gofio”,concretament en La Orotava, Tenerife, en el considerat municipi més alt de l'Estat es-panyol. I d'açò dóna fe la seua amplitud de mires, cultivada en el si d'una família militantd'esquerres (afí a l'independentisme i al marxisme) i dels seus estudis universitaris enla Universitat de La Laguna, on es va llicenciar en Història: “Em vaig enamorar d'aqueixadisciplina”, afirma. La música de la seua infància va ser la cançó protesta, però com afilla conscient del seu lloc d'origen, del precariat, no va tardar a trobar les contradic-cions entre teoria i pràctica, entre raó i emoció. D'aquesta manera, la família es va con-vertir en un dels seus “primers camps de batalla”. El masclisme, atàvic i interioritzat pelsseus, es va evidenciar quan va deixar de ser una xiqueta: “De sobte ser dona no valia.La meua primera responsabilitat era tenir la casa neta, i si la casa estava neta llavors jopodia asseure'm a estudiar. Era una cosa que em guanyava, el meu oci, el meu tempslliure, el meu premi…” La seua entrada en la Universitat li va desvetlar ja en el primercurs que “el que allí anàvem a veure estava distorsionat, perquè ens anaven a parlar
només de la visió dels homes dins de la Història”. Un fet que va despertar la seua curio-sitat i que va marcar la carrera investigadora que a dia d'avui segueix desenvolupant.
El pas per la militància política en Esquerra Unida li va portar a desencantar-se total-ment d'aqueix món. Fins que en 2012, després de sospesar-ho llargament, es va afiliara la CGT. Treballava aleshores en el servei de violència de gènere de la illa i havia cone-gut el funcionament de les secretaries de la dona del sindicat a través de les pràctiquesd'un màster en Intersindical Canària: “Allí estaven algunes de les dones que considereles meues mestres en el feminisme”.
Va començar en 2013 un màster online en la UJI (Universitat Jaume I de Castelló), fruitdel qual és la seua obra sobre Lucía Sánchez Saornil i Sara Berenguer Laosa “Luchabanpor un mundo nuevo”. Eixe any va assistir a una reunió de dones de CGT a Madrid i, des-prés de realitzar uns tallers feministes en una segona trobada, va conèixer a la seua ac-tual parella i es va traslladar a València. En l'entrevista que ofereix al notícia Confederal,Yanira reflexiona sobre feminisme, capitalisme, actualitat i estratègies per a la lluita.
et definiries com anarcofeminista? Perquè?
M'encantaria arribar a ser anarcofeminis-ta. L'etiqueta d'anarquista, no sé si és que lasitue molt a dalt o és que cal treballar-se en-cara moltes coses per a arribar a ser el queconceptualitzem. I em costa identificar-lo alcent per cent en la meua vida i en la meuapraxi. Intente anar per aqueix camí i suposeque algun dia diré que ho he aconseguit.Igual que el feminisme obliga a treballar-semoltíssimes coses a nivell personal i a can-viar profundament en la forma de pensar i deposicionar-se, crec que l'anarquisme també.És una escola de vida i jo estic per aqueixasenda donant petits pasos.
a través de la teua labor investigadorareivindiques l'espai que encara no ocupael feminisme llibertari en la historiografia,no és açò una utopia?
Supose que sí, i si ho és, genial, perquèles utopies podem tocar-les, podem arribar arealitzar-les. Com deia Galeano, és el queens impulsa a caminar sempre. I hem acon-seguit moltíssimes coses. El que em redi-meix amb la humanitat és veure que tenim lacapacitat de crear utopies i d'arribar a elles,que podem canviar les coses.
no estem tan fora de la historiografia aca-dèmica. Depèn de llocs i de contextos. no ésel mateix estudiar-lo en les Illes, on és quasiinvisible, que ací. Allí hi ha treballs interes-sants, però en els grans programes acadè-mics no existeixen.
En canvi a València sí es pren en comptei en la facultat hi ha molta gent que l’aborda.El que m'impulsa a treballar-lo és que consi-dere que, com qualsevol tema, ha d'estudiar-se des de molts punts de vista, especialmentdes del punt de vista de aquells que l’ente-nem com un arma de lluita. Si no, altres co-rrents es poden apropiar de la història de l'a-narquisme com a objecte d'estudi dins delsseus interessos.
respecte al feminisme llibertari, ocorremés o menys el mateix. Quan vaig fer elmàster en les Illes, el feminisme llibertari esva esmentar cinc minuts en l'assignatura d'-Història de les Dones, tractant l'experiènciade Mujeres Libres durant la guerra, citant aMary nash... i passàrem a un altre tema.
Però hi ha estudis de feministes en lesCanàries. Un d'ells és el dut a terme per laprofessora de pedagogia Teresa GonzálezPérez, que ha estudiat l'anarquisme des del'àmbit educatiu, les propostes del movimentllibertari en les Illes, i també el paper de mes-tres, sobretot, perquè elles fan molta històriade l'educació d'algunes dones de l'àmbit lli-bertari en el període de la Segona repúblicai el que va ser l'inici de la Guerra Civil.
I després hi ha una altra companya de laCnT, raquel Pérez brito, que té un treballmolt interessant sobre les dones llibertàries.És a dir, que està i existeix però la Universitatno l’arreplega.
En canvi ací, pel que jo conec, en els es-tudis del màster sobre gènere de la Universi-tat de València sí que es treballa. Ho fa AnaAguado, qui dins de la seua assignaturaaborda el paper de les dones llibertàries. La
diferència és abismal. Així i tot segueix sentuna minoria dins de la reconstrucció del mo-viment feminista, quasi sempre s’invisibilitzala contribució de les dones llibertàries. És untema que es queda en “Proudhon era unmasclista” i tampoc interessa mostrar elsgrans discursos dels quals s'apropien. I des-prés, una cosa és els estudis historiogràficsreals i una altra cosa és la difusió de la his-tòria en la societat. Ací hi ha un salt.
enguany es compleix el 80 aniversari dela fundació de Mujeres Libres. Què se-gueix sent vàlid de l'experiència d'aque-lles dones que van simbolitzar l'arquetipde dona proletària en un període tan con-vuls com el de la Guerra civil?
El fascinant de Mujeres Libres és la seuainnovació. El seu posicionament va ser un fettotalment excepcional i pioner. Van aconse-guir generar praxis pròpies d'alliberamentque arreplegaven una tradició de planteja-ments llibertaris sobre el paper de la dona enla revolució.
Sempre ho dic, moltes de les reivindica-cions que fa el feminisme de masses en lahistoriografia tradicional, que comencen aplantejar en els anys 60 en l'àmbit anglosaxói en la lluita dels drets civils, el cos de lesdones com un territori de lluita, els drets se-xuals i reproductius, la traïció de gènere quefan els companys de classe de la qual es fanressò les teòriques del sistema dual que té aveure amb el marxisme nord-americà i euro-peu... tot açò, ja ho van tractar aquestes
dones en els anys trenta. En el discurs deLucía Sánchez Saornil, ella ja està dient alscompanys que han traït a les dones quanmiren cap a un altre costat en el sistema decondicions laborals que aquestes han de su-portar.
Després, els plantejaments quant a la im-portància del cos, a la idea de les materni-tats, que açò s'està escoltant ara, el tema deles maternitats conscients, de com empode-rar en aqueix procés a les dones, el de lalactància, eixa volta a donar-li sentit, ellesl'estaven mantenint en els anys trenta, fins itot abans. Jo almenys no he trobat altresmoviments d'aqueixa època que els tingue-ra.
Eixos discursos són molt interessants, ies podrien recuperar però tenint en compteque estem en un altre context i que no tenimres a veure amb el seu entorn immediat. Enel seu discurs estava molt present que elleseren proletàries, elles ho tenien molt clar.Avui dia, el què podem entendre com a clas-se treballadora no es considera a si mateixacom a tal, i és una de les coses que haaconseguit el capitalisme, i ho ha fet moltbé. Hauríem de començar potser, per a mo-bilitzar a aqueixes masses tan complexesde gent que viuen en la discriminació contí-nua d'aquest sistema, per elaborar nousconceptes que els identifiquen més. Comquan es parla del precariat, no parlar delproletariat, sinó de les condicions precàriesque pots tenir en la teua existència. Peròaçò és part de la nostra lluita actual. Elles ho
LIbErTAD MonTESInoSEquip de Comunicació CGT-PV
tenien més clar perquè l'enemic era moltmés fàcil de distingir i era més fàcil posicio-nar-se front a ell. D'una banda perquè tenienmolt clar que eren treballadores, ho marca-va la societat contínuament, no cabia dub-tes, i açò permetia crear aqueixa solidaritathoritzontal: la lluita d'una era la lluita detotes. Avui hi ha moltes lluites, s'ha indivi-dualitzat molt, llavors és més difícil. Lesdones actuals hem de veure com fer-ho, elnostre context ens exigeix cercar llocs co-muns, per a traçar aliances i poder enfron-tar-nos al mateix enemic. Al cap i a la fi ésuna qüestió de perspectiva, però l'enemicno ha canviat. El problema és que totes si-guem capaces d'identificar-lo, en les seuesdiferents formes i posant-li l'etiqueta que liposem. El capitalisme ho ha fet molt bé: s'hadispersat i ens ho hem cregut.
davant l'avanç del feminisme i la recom-posició del capitalisme com a sistemaeconòmic, el discurs oficial ha optat perassimilar la lluita de les dones. Pots tra-çar a grans trets els mecanismes d'a-quest engany i establir els punts sobreels quals mai convergiran el feminismeburgés i el feminisme de les treballado-res?
Tenim la “sort” de presenciar la unió per-fecta de dos sistemes que són adaptatius, iara amb el tema dels drets de les dones hanposat les dues màquines a treballar contraaqueix enemic comú: ells tenen molt clard'on vénen els perills.
D'una banda, el patriarcat. És molt difícilsituar el seu origen precís però és un siste-ma que ve de molt arrere i que ha sobrevis-cut i nodrit diversos sistemes d'organitzaciósocial i d'organització econòmica. Alesho-res, sap com canviar perfectament, davantun avanç dels drets de les dones hi ha hagutuna reacció del patriarcat. I sempre ho ha fetmolt bé: ha utilitzat la ciència, la política…tots els mecanismes, com diu Susan Faludi,que ha pogut en el seu propi benefici. I s'hacasat, afirmaven en els anys seixanta algu-nes teòriques, amb el capitalisme que és unaltre sistema que sap molt bé nodrir-se deles seues pròpies crisis i eixir sempre refor-çat.
Ara estem veient que ells tenen molt clarcom han de neutralitzar el feminisme. I unade les formes és reapropiar-se del nostrediscurs, ho van fer amb moviments d'esque-rra o fins i tot amb el concepte de revolució.Ara ens toca a nosaltres, que agarren lesnostres lluites i que intenten vendre-les bui-des de significat. Hem d'estar preparadesper a açò. El punt insalvable entre el femi-nisme burgés i el de les treballadores és queelles poden arribar a assumir determinatspactes perquè li’ls són favorables dins delsseus interessos de classe perquè els teneni és legítim, però no són suficients per a no-saltres. En traçar estratègies i arribar a
Yanira en un moment de l’entrevista / Libertad Montesinos
Continua en p.7
