Embed Size (px)
Citation preview
tenció al federalisme i l’anarcosindi-calisme tampoc no es refiava massade l’acció parlamentària, donat l’injustsistema de quintes i l’impost de con-sums no s’alteraren. La resposta es-tatal va estar de nou la repressió, i deseguida quasi sense oposició Pavía iMartínez Campos acabaren amb laRepública.
L’hegemonia burgesa tornava aestar una realitat incontestable iaquesta apostà per l’estabilitat insti-tucional per tal de mantenir els seusinteressos conjugant poder políticamb dominació econòmica. Política-ment, el nou sistema descansaria enl’alternància dels partits dinàstics, elConservador i el Liberal, controlantla societat i les eleccions mitjançantun complex entramat caciquil.
L’únic refugi de socialització quequedà aleshores van estar els casi-nos i les publicacions periòdiquesque reberen constants pressions enforma de censura, tancaments tem-porals, multes i empresonament.
Amb tot, al 1881 es fundà la Fe-deración de Trabajadores de la Re-gión Española, heredera de la FRE,que de seguida anà parar a la clan-destinitat per la repressió i es va es-cindir amb la Organización Anar-quista de la Región Española, fins ala reorganització sindical a les da-rreries de segle.
S’hauria d’esperar a la incorpo-ració el sufragi universal masculí, en
EDITA: COMITÉ COnFEDERAL DE LA COnFEDERACIÓ GEnERAL DEL TREBALL DEL PAÍS VALEnCIÀ (CGT-PV) - D. LEGAL: V-155-1987 - FEBRER 2015
El moviment llibertari i el municipalisme
Si partim de la base quel’anarcosindicalisme, perdefinició, i deixant decostat la vesant sindical,tenia com a principi polí-
tic l’enfrontament amb les institu-cions i com a eina fonamental la re-volució social, difícil resulta explicarl’entrada de quatre ministres anar-quistes al govern Largo Caballero alnovembre de 1936. És que de copl’anarcosindicalisme entrà en lestasques institucionals sense més?naturalment, no. no era la primeravegada que la tasca dels llibertarises veia ampliada a col•laboracionsintitucionals, i el seu marc haviaestat el municipalisme. Així que dei-xem de costat el tòpic que l’ha per-seguit fins ara.
La primera organització anar-quista va estar la Federación Regio-nal Española, fundada en 1870 per aveure l’escisió en 1872 dels marxis-tes de la nueva Federación Madrile-ña, que després es convertiria en elPSOE.
L’any anterior es van elebrareleccions municipals com a pont ales eleccions a Corts Constituentsque donaren un triomf clar als repu-blicans gràcies al vot obrer, i aquestera sobretot anarquista, almenasmajoritari en Andalusia i Catalunya,però a les constituents no participa-ren, triomfant els monàrquics. Aixòde l’Estat no anava amb ells i es
enTReViSTAamb José Guerrero, delegatde CGT en l’Ajuntament deBunyolpàg. 8
eDiTORiAlPetites reflexions sobre lallibertat d’expressió pàg. 2
Reflexióla CGT davant un anydecisiu. Acció Socialpàg. 4
SinDiCAlGreenmed, Banc Sabadell,Generalitat Valenciana...pàg. 5
i méSliteratura i compromís,breus, agenda, poesiapàg. 6 i 7
CGT País ValenciàComunicació Cgt-pv
@CGTPV www.cgtpv.org
dona una situació sorprenent: mo-nàrquics moderats, progressistes iunionistes controlaven governs civilsi diputacions, els republicans hofeien als principals ajuntaments del’Estat, i això resultà fonamental per-què acostà els republicans als sec-tors més populars en necessitar elseu recolzament, llur pressió elsportà a plantejar la forma federalistad’Estat. Les reformes locals van ferpor al govern provisional i aquest di-solgué els ajuntaments, radicalit-zant-se els republicans que planteja-ren la insurrecció que va estar dura-ment reprimida abans de començar.Però el govern no va treure profit ies veia cada vegada més dividit, elque va fer que Amadeo abdicara iparadoxalment l’única sortida possi-ble per evitar el retorn dels borbons iel federalisme va estar la proclama-ció de la Primera República per partde les Corts, l’11 de febrer de 1873.
Tot i les reformes mampreses pelnou govern, les eleccions de maig do-naren la victòria als federalistes peròamb una abstenció superior al 70%.Gran part del vot llibertari es quedàpel camí i les Corts contemplaren unaRepública federal de 17 estats. L’ex-periència no passà a més donat elfum d’insurreccions obreres que deri-varen en veritables motins, com el delPetròlio a Alcoi i el moviment canto-nal. I és què els titubejos governa-mentals semblaven un mur de con- Treballadores i treballadors de Correos a Castelló estan
duent a terme una vaga indefinida contra la destrucciód’ocupació i la precarització del servei. Tota la informació en http://www.cgtpv.org
Continua en pàg. 3
SecretariatPermanent del
Comité ConfederalPaís Valencià i Múrcia
Avgda. del Cid 15446014 València (L’Horta).Tels.: 96 383 44 40
96 313 43 53Fax: 96 383 44 47
FEDERACIOnS LOCALS I COMARCALS
FL de València. Avgda. del Cid 154Tel. 96 383 44 40
Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta)[email protected]
• sP de la FL de València,tel. 96 383 44 40
• sindicat de Metall, Energia iMineria, tel. 96 313 43 50
• sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• sindicat de Transports, Comuni-
cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• sindicat de Banca, Estalvi i
Assegurances, tel. 96 383 53 74• sindicat d’Administració Pública,
tel. 96 383 45 08 • sindicat d’Oficis Diversos,
tel.96 383 45 25• sindicat d’Alimentació, Comerç i
Hostaleria, tel. 96 313 41 39
Serveis Afiliats:Biblioteca Llibertària “Ferrer iGuàrdia”, Àrea de la Dona, serveissocials, Gabinet de salut Laboral iAmbiental, servei sindical deNormalització Lingüística.
SU del Camp de Morvedre i l’AltPalància.C/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de sagunt (València)[email protected]
FL de Benidorm.C/ de la Gaviota, 4Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)[email protected]@gmail.com
FL d’Alacant.C/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)[email protected]
FL d’Alcoi.C/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800-Alcoi (Alacant-L’Alcoià)[email protected]
FL La Safor-Gandia.C/ Pintor sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La safor)[email protected]
FL de Puçol.C/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)[email protected]
FIC de Castelló.C/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La [email protected]
Fundació Ferrer i Guàrdia.Avgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València
2 - notícia confederal Febrer del 2015o p i n i ó
els atemptats ocorreguts a Parísens van deixar compungits.Molt especialment pels treballa-
dors de la revista satírica CharlieHebdo. Va ser un sentiment de dolorque va envair a tota França, als païsosaliats i en menor mesura a la resta delmón, per una sèrie de morts absurdesque vam poder presenciar quasi en di-recte.
Ens solidaritzem per unes personesque no coneixíem i que només sabíemque realitzaven el seu treball fent som-riure a molta gent, amb els seus afilatsllapis i la seua intel·ligent ironia. I vamveure també com l'humor pot ofendre,encara que siga en l'ús de la llibertatd'expressió
Pocs dies després, quasi en directe,presenciarem com es solidaritzaven elsgrans líders mundials, tots molt afectatsperquè aquesta vegada la massacre ensha agafat massa a prop. Curiosament,en primera línia, reconeguts genocidescom Netanyahu s'erigien com a para-digma de la democràcia en una macromanifestació. sí, el que tan solament fauns mesos, l'estiu passat, manara bom-bardejar Gaza matant a la poblaciócivil, especialment a xiquets i xiquetesen parcs infantils, platges, hospitals icol·legis, amb l'argument que allí estrobaven membres d'Hamás… sí, allímateix estava el responsable d'eixa ma-tança, donant el condol i defensant lademocràcia com el que més. Com si lesmorts, quan se succeeixen fora de casa,en poblacions de gent pobra, eixesvides no tinguen importància i per laseua insignificància ni comptaren.
Un altre líder mundial allí concentrat,compartint dolor en primera línia, era elnostre Don Mariano Rajoy, pel qualsentim gran respecte per la seua hones-tedat en l'exercici del seu mandat. Elque no complira ni una sola de les seuespromeses electorals. El pertanyent alpartit polític amb més casos de corrup-ció en la història democràtica. El senyorantisistema que desmantella tot el siste-ma de benestar. El que tan solament fauns dies presentara en el Congrés la lleimordassa, disfressada com a “Llei de
seguretat Ciutadana”. És a dir, llei per ala seguretat que necessita aquest equipde sàtrapes, per a blindar-se en els seuscastells i així garantir-se la continuïtatde les seues malifetes polítiques. Lleidissenyada perquè la ciutadania empo-brida i descontenta no es rebel·le en elscarrers i acate amb resignació cristianala seua miserable destinació. Llei per aemmordassar i criminalitzar la llibertatd'expressió. Doncs el que s'ha dit, allíestava Don Mariano defensant la demo-cràcia i la llibertat d'expressió. Quinabarra!
Reflexionant una mica sobre la lliber-tat d'expressió, com a dret inherent al'ésser humà, sabem que aquest dretestà protegit des de 1948 en la Declara-ció Universal i contemplat pels païsosdemocràtics. Açò pressuposa que lespersones som posseïdores d'eixe dret iper tant no es pot atacar ni perseguir aningú en l'exercici de la seua llibertat.Perquè aquest dret comporta la finalitatque tota persona puga investigar, acce-dir a la informació, informar i expres-sar-se sense censura. No obstant açò, noés un dret absolut, perquè cada personaés responsable de les seues paraules iactes i, per tant, no pot fer un ús indegutd'açò, com per exemple seria ofendre,que en tal cas, no es podria considerarcom un dret. Encara que aquest argu-ment semble una obvietat, és part delconflicte que han generat els atemptatsde París. Però no, sabem molt bé que elcas no és tan simple.
Quan ocorre un atemptat d'aquestamagnitud en països desenvolupats i de-mocràtics, la resposta immediata delsEstats és aplicar mesures encaminadesa difondre la por a la ciutadania desple-gant tot un arsenal policial, perquè lapràctica ha demostrat que açò funciona.Una població desinformada i atemoridaacatarà restriccions i pèrdua de lliber-tats en benefici de la seguretat. D'eixaforma aconsegueixen una ciutadaniamés submissa, davant un govern pro-tector que sabrà rendibilitzar el seu es-forç en les pròximes eleccions.
No obstant açò, aquests governs nofan ni una petita autocrítica del perquè
s'ha generat tant odi per a arribar a tan-tes morts, ni posen en marxen un pla enla cerca d'una solució. I no ho fan per-què coneixen molt bé la resposta perquèla tenen massa a prop. Quan un Estat nointegra a totes les persones per igual isepara religions, races, colors o sexes,està generant racisme i exclusió social.Quan les persones viuen o malviuen enguetos, separades de la resta de la so-cietat, està generant exclusió social.Quan l'aplicació de polítiques neolibe-rals impedeix unes condicions de vidadignes i els joves no tenen futur, s'estàgenerant exclusió social. I és sabut comen molts països europeus, especialmentFrança, Bèlgica, Alemanya, Regne Uniti, en menor mesura Espanya, on existei-xen immigrants de majoria musulmanai viuen en guetos, s'estan creantcèl·lules yihadistes a través de les xar-xes socials, per a reclutar a molts joves,dones i homes disposats a viatjar asíria, Iemen o l'Iraq per a entrenar-se illuitar, des de l'Estat Islàmic, contra l'in-fidel Occident que els margina i al queconsideren enemic.
Els països més desenvolupats han deconsiderar que es presenten davant unproblema de greus dimensions i conse-qüències, per organitzacions fanàtiquesd'idees islamistes amb fluids ancoratsen el segle XIII, però que es mouenamb l'habilitat de les tecnologies delsegle XXI. Per açò, a causa de la seuaimportància, la resposta no pot ser méspolicies en els carrers ni més bombar-dejos a països desolats per la misèria.
Per açò resulta molt atrevit deixar lapolítica per als polítics, perquè en laseua irracionalitat, venuts al capital,prenen mesures neoliberals i sabem queprodueixen pobresa, marginació i elcaos, i mai cercaran el benestar generalni la integració de les persones, perquèno els és rendible.
Per a la CGT, des del punt de vistahumà, totes les vides tenen el mateixvalor i totes les morts suposen la matei-xa pèrdua.
A c c i ó d i r e c t APROGRAmA D’infORmACió SOCiAl i lABORAl De CGT-PV
Tots els dimecres en directe, de 16 a 18 h. (els programes es pengen en web)
ESCOLTA’L I PARTICIPA!! a RÀDiO KlARA 104.4. fm i www.radioklara.org
PURIFICACIÓn EISMAnSecretària Comunicació CGT-PV
editor ia l
petites reflexions sobrela llibertat d’expressió
Els líders mundials en la manifestació de París. Aquesta foto mostra el que va ser un muntatge, ells noencapçalaren ni es barrejaren amb els participants de la mulititudiària protesta. En la següent imatge, la mani.
Febrer del 2015 notícia confederal - 3a n à l i s i s o b r e l ’ a c t u a l i t a t
RICARD CAMIL TORRES I FABRAHistoriador
Moviment llibertari i municipalisme
1890, per a que els marginats polítics tin-gueren cert protagonisme electoral, iaquests tingueren l’oportunitat amb elsblasquistes que, amb una potent basepopulista aglutinaren les despulles delvell republicanisme i al moviment obreral temps que explotava la crisi oberta pri-mer per la guerra de Cuba i després perles del Marroc, a més d’esgrimir un po-tent anticlericalisme. La decidida actua-ció dels blasquistes trobà la seua recom-pensa amb el recolzament dels lliberta-ris, i en 1893, tot i les trampes delsistema electoral dominat pels cacics,aconseguiren representació municipal aValència i Castelló de la Plana. En 1898,Blasco Ibáñez va estar el més votat alseu districte, repetint resultats i sortintsempre escollit fins 1908, quan decidíabandonar la política. naturalment ambel vot obrer. L’aliança va fer que entre1901 i 1911, els blasquistes tinguerenmajoria a l’Ajuntament de València, cosaque es repetiria en alguns pobles impor-tants del país.
El fenomen resulta fàcilment explica-ble: l’acció obrera no tenia capacitat, perdefinició, d’arrossegar objectius mésenllà del merament laboral. Per contra,
els republicans esgrimien un discurs in-cendiari que, a banda d’agradar a certssectors socials, en la pràctica política espresentaven com als seus represen-tants, de manera que obrers i blasquis-tes establiren una simbiosi fecunda: elproletariat votava repulicà i els blasquis-tes es convertien en els seus portaveuspolítics a nivell local sense arriscar elsseus objectius primordials obtenint votsque d’altra manera mai no haguerenpogut arramblar. I aquesta relació esmantindria més o menys estable fins a laSegona República, com ho demostra elseu comportament durant els avalots de1911 a la Ribera i la Costera, on els re-publicans desplegaren tota la seua acti-vitat per tal de defensar tant els seus al-caldes com als anarcosindicalistes per-seguits i reprimits. no debades, la recentcreada CnT va patir una persecució te-rrible a resultes dels fets llur origen s’ha-via de buscar de nou en un sistema dequintes injust i el rebuig a la guerra delMarroc. Els conflictes de 1917 a 1919vingueren a reafermar la simbiosi però al’inici de la dècada dels vint amb el des-plegament del pistolerisme la relació vaanar gelant-se.
La victòria dels republicans en leseleccions municipals de l’abril de 1931va ser possible pel majoritari vot obrer.Un ample sector de l’anarcosindicalismevotà al seu favor i la importància del votllibertari es tornà a demostrar amb laseua abstenció en les eleccions de 1933i en la victòria electoral del Front Popularen febrer de 1936.
Al llarg de la guerra, els llibertaris notingueren objecció en formar part delscomitès locals, des d’on influiren directa-ment en la vida pública i sobretot en lescol•lectivitzacions, però després de larestauració del poder central, a la prima-vera de 1937, quedaren fora de les ges-tores i no tornarien a intentar tindre méspresència fins al colp de Casado en fe-brer de 1939. Aleshores tot era perdut i acontinuació vindria la nit franquista quealterà el seu color només que amb el dela sang i la misèria, que colpejà terrible-ment el moviment llibertari.
// La victòria dels republicansen les eleccions municipalsde l’abril de 1931 va ser pos-sible pel majoritari vot obrer//
Amb aquest article de RicardCamil Torres pretenem re-prendre l'actual debat entorndel projecte municipalista;encara que hauríem de par-
lar de projectes, donat les grans discre-pàncies existents entre aquells que hanfet propostes sota aquest concepte. Entot cas, no deixa de ser una discussióoberta, que ja hem abordat aquests úl-tims anys en debats de la ràdio i en lesjornades llibertàries.
És cert que l'anarquisme ha mantin-gut històricament una gran incidència iimplicació en l’àmbit local, per entendreque és un àmbit molt més proper a lespersones i que permet major participacióde l'individu en la vida col·lectiva i en laresolució dels problemes comuns.
Per aquest activisme àcrata des dellocal és fàcilment comprensible la prolife-ració entre els segles XIX i XX de revol-tes i proclamacions del comunisme lliber-tari en diverses localitats espanyoles,
l'organització de nombroses col·lectivi-tats i cooperatives locals i el projecte defederació ibèrica de comunes llibertàries,aprovat en el congrés de CnT de 1936.
En essència, el municipalisme lliber-tari és una idea d'organització política
basada en institucions assembleàries lo-cals i de funcionament autogestionari,que es federarien en una confederacióde municipis i comunes lliures, en claraoposició al funcionament de l'Estat cen-tralista. Aquesta idea que l'anarquismeha preconitzat durant dos segles, hasigut arreplegada i actualitzada per mu-rray Bookchin, donant lloc a una gran
difusió del projecte i, desgraciadamenttambé, a la utilització del programa muni-cipalista per polítics i partits que simple-ment proposen formar candidatures, méso menys populars, per a entrar en els go-verns locals; cosa que res té a veureamb el municipalisme dels anarquistes isí molt amb l'obsoleta democràcia repre-sentativa.
De la proposta esbossada per M. Bo-okchin es desprèn que “el municipalismelluita per l'alliberament dels municipis,convertint-los en insubmisos al poder es-tatal, amb la finalitat de, arribats a unpunt, s'aconseguisca l'organització muni-cipal alternativa de les relacions socials,l'econòmica, els serveis i la cultura”. Compot veure's, fet molt allunyat dels objec-tius de la majoria de les candidaturespretendidament municipalistes. Precisa-ment per eixa gran confusió existent,considerem de màxim interès seguir ambel debat sobre aquest tema. Equip de Redacció
// El municipalisme malentés no te res a veureamb el moviment, sinóamb l’obsoleta democràciarepresentativa //
...Ve de portada
municipal i municipalisme
Que no visquem més com a esclausDiu una cançó de La Gossa Sorda que
la nostra pena és una pena d'esperar. Esben cert això. La nostra pena, la de laclasse treballadora, és una pena d'esperartemps millors, de que milloren les coses,de que demà serà un nou dia.
Però mentre esperem, un vell adoloritobri la porta al primer pis d'un edifici d'A-tenes i s'assenta a una cadira. Està enuna clínica autogestionada, on els tracta-ments i els medicaments són completa-ment gratuïts. Aquest vell és un de tantsque s'ha quedat sense Seguretat Social aGrècia, per les retallades
A l'altra cantonada una advocada atu-rada sopa un plat de fideus en l'agradablecompanyia d'altres en la seua situació aun menjador social gratuït, acompanyatsamb la música d'una guitarra.
I en un altre poble, un treballador esfica el mono per entrar a la fàbrica. Vacontent, sap que no ha d’aguantar crits, nipresses, ni llargs horaris. La fàbrica estàen mans de les treballadores.
I així tota una série d'iniciatives i pro-jectes auotogestionaris i horitzontals queara mateixa estan donant-se a Grècia ique estan construint una realitat nova, larealitat que els grecs i les gregues volen ino la que els imposa la Troika. Han aban-donat eixa pena d'esperar i han recuperatl'alegria que dóna sentir que tens el con-trol de la teua vida. La gent que desenvo-lupa aquests projectes, ja no espera solu-cions miraculoses, sinó que ha començata construir eixos temps millors, eixos nousdies.
Exarchia, un barri del centre d'Atenes,és un clar exemple de municipalisme lli-bertari. Allà és la gent del barri la que ges-tiona i controla el barri. La Policia no faidentificacions racistes pels carrers, elsfeixistes no assomen el nas. Ací i allà hi hagent prenent un café a un bar autogestio-nat, llegint un periòdic cooperatiu o veientuna pel•lícula a un cine ocupat. Veus gentcontenta. Contenta perquè no fan horesinterminables a la feina, no tenen gana nidormen al carrer, no depenen dels preusque marque una empresa. Allà, elles deci-deixen com i quant treballen, cultiven i fanel seu menjar, procuren que no falte unsostre, fan les seues pròpies coses, ges-
tionen el seu oci. En definitiva, ningú deci-deix per elles.
Tot això ho vam poder veure a les pre-sentacions del documental “Que no vis-quem més com a esclaus” a València iCastelló, el 15 i 16 de gener, de la mà delseu director yannis youlountas i quepodeu veure gratuïtament a internet. I ésque molta gent ja no vol viure com a es-claus. I per això, han trencat les cadenes ihan començat a construir un món sensecadenes, ni a les mans ni a les ments.
I nosaltres hem de començar a fer elmateix. no podem estar sempre esperant.ja no podem continuar esperant a solu-cions que vinguen volant de la mà de par-tits polítics, nous o vells. ningú ens torna-rà l'alegria, si no ens la tornem nosaltresmateixa. Hem de ficar la primera pedra,com a Can Vies. Si no tenim una bibliote-ca al barri, fem-la. Si no hi ha un gimnàs,fem-lo. Si no hi ha un teatre, construïm-lo.no és impossible. només cal organitzar-se i ser valentes. Si volem controlar lesnostres vides, deixar enrere la pena, hemde començar a construir. ningú ho farà per
nosaltres. Podem seguir esperant i morirde pena o ficar-nos mans a l'obra i co-mençar a viure, a respirar, a gaudir.
A Grècia està passant. A altres indretsdel món també està passant. També sor-geixen projectes i inciatives arreu de l'Es-tat Espanyol i el País Valencià. Cal conso-lidar-les, extendre-les, fer-les grans, por-tar-les als nostres barris.
I és que, eixe món nou que portem alsnostres cors, està creixent en aquest ins-tant.
PD: Des d'aquestes línies vull agraïrl'esforç de tota la gent que d'una manera oaltra ha fet possible que el documental“Que no visquem més com a esclaus” espresentara al País Valencià. També agraïra Yannis i la seua familia haver fet tants ki-lometres per compartir amb nosaltres tan-tes experiències.
MARC BAnyULSSecretari Formació CGT-PV
Presentació del documental en La Cosa nostra de Castelló / CGT CASTelló
La Plataforma de las Marchas de la Dig-nidad (22M) de la que CGT es parte activa,ha celebrado varias reuniones desde lamultitudinaria manifestación del 22 demarzo de 2014 en Madrid. El último deestos encuentros de los movimientos socia-les y el sindicalismo alternativo tuvo lugar,los pasados días 17 y 18 de enero, en laciudad gallega de Cangas (Pontevedra).Fruto de esas sucesivas citas de coordina-ción ha sido la convocatoria de toda unaserie de movilizaciones, a realizar a lo largodel presente año, que tendrán como colofónuna Huelga General, Social y de Consumo,anunciada ya para el 22 de octubre (22-O).
Pero mucho antes de esa esperada y ne-cesaria Huelga General, la primera que seconvoca sin UGT y CCOO y con un clarocomponente social y alternativo, tenemosotras importantes acciones de preparación,que vamos a resaltar, avisando que no esuna lista exhaustiva y cerrada.
Para empezar 2015 tomando esas callesque el poder quiere que vuelvan a sersuyas, el 25 de enero hemos tenido mani-festaciones o concentraciones contra la re-presión y la Ley Mordaza en una veintenade grandes ciudades: Madrid, Barcelona,Valencia, Zaragoza, Valladolid, Córdoba,etc. Ha sido la primera gran respuesta sociala la política de recortes de libertades impul-sada por el capital y el gobierno del PP.
Hay que decir que la manifestación deValencia ciudad discurrió desde el Palaciode justicia hasta el consulado de México,para incluir también la denuncia por los ase-sinatos de activistas sociales en ese país.
La siguiente cita, como no podría ser deotra forma, es el próximo 8 de Marzo, el DíaInternacional de la Mujer Trabajadora. LaCGT y el resto de organizaciones y colecti-vos del 22M nos vamos a sumar en esa sig-nificativa fecha a las manifestaciones con-vocadas por las asociaciones de mujeres,para denunciar la violencia machista y la
Febrer del 2015a n à l i s i , r e f l e x i ó i a c c i ó4 - notícia confederal
la CGT ante un año decisivo
w e b s a l P a í s V a l e n c i à
CGT Castellóhttp://cgtkas.blogspot.com.es/
CGT País Valenciàhttp://www.cgtpv.org
CGT Valènciahttp://www.cgtvalencia.org
CGT Alacanthttp://cgt-alicante.es
a c c i ó s o c i a l
AnTOnIO PÉREZ COLLADOSecretari Acció Social CGT-PV
discriminación que sigue sufriendo la po-blación femenina en todos los sectores, es-pecialmente en el mundo laboral.
Sin apenas tiempo para reponernos de laanterior convocatoria, ya estaremos meti-dos en otro llamamiento trascendental. y esque el 21M estamos todos los territoriosconvocados a otra gran manifestación uni-taria en Madrid. Los movimientos y organi-zaciones de Madrid realizarán actos y mar-chas durante toda esa semana y el sábado(21 de marzo) iremos en autobuses desdeel resto de territorios del país. Evidente-mente, la CGT fletará sus propios autobu-ses, con el sistema habitual de cubrir losgastos. Es muy importante que desde todaslas Federaciones y Sindicatos de la CGT-PV se movilice a la afiliación para que po-damos llevar, de forma coordinada desde elSP, el máximo de autobuses a Madrid.
La siguiente fecha a recordar, aunquedesde el anarcosindicalismo nunca lahemos olvidado, es la del 1º de Mayo. Lapropuesta desde la Marchas de la Dignidad
es, allá donde se pueda, unificar todas lasfuerzas y realizar un 1º de Mayo lo más uni-tario posible, sin renunciar cada organiza-ción o colectivo a sus señas de identidad.Es cierto que la CGT lleva años realizandosus propios primeros de Mayo, pero enesta ocasión es una gran oportunidad paraaglutinar a todos los grupos sociales y sin-dicales que estamos por la lucha, dejandoa UGT y CCOO sin mayor apoyo que el desus menguantes fuerzas y sus reducidoscolectivos satélites de tinte reformista.
De todas las fechas previstas hastaahora, la del 22 de octubre supone el punto
crucial de toda la campaña. Ese día esta-mos decididos a realizar la primera HuelgaGeneral, Social y de Consumo que se con-voca en este país sin el sindicalismo oficial.Es un gran desafío, sin duda, pero el alu-vión de recortes y agresiones sin fin queestamos sufriendo las clases popularesexige una respuesta de este nivel. ya nocaben respuestas simbólicas. Van a portodos nuestros derechos y conquistas, y nonos queda otro remedio que defenderlos;para las generaciones actuales y para lasque nos sucedan.
Aunque esta fecha parece todavía leja-na, hay que empezar ya a trabajar contodos los colectivos, plataformas, organiza-ciones, asambleas y comités de empresa,etc. que pudieran tener interés en participaren esta histórica cita. no va a ser fácil rom-per con el inmovilismo y el miedo que sehan apoderado de las plantillas, pero tene-mos que intentarlo. Además, en esta oca-sión, también contamos con los barrios, losestudiantes y los colectivos sociales pararealmente parar el país; no sólo la produc-ción, sino también el consumo, la enseñan-za, el transporte, etc.
Por lo que respecta al País Valenciá, yasabéis que hay una plataforma territorial,que se reúne de forma itinerante (la másreciente ha sido la del 6 de febrero, en Valld´Uixó) y varias de ámbito comarcal o local.
Por ello os proponemos que, en los sitiosdonde todavía no se haga, impulséis esaimprescindible coordinación; sobre todo decara a conseguir que la Huelga General del22-O tenga un seguimiento importante.
Pero, como ya estaréis pensando, meter-se hasta las cejas en esta intensa campa-ña de las Marchas de la Dignidad no quie-re decir que –como CGT – nos vayamos aolvidar del resto de luchas en la que esta-mos presentes: cierre de los CIE, objeciónfiscal, renta básica, energías renovables,violencia machista, vivienda digna, ley mor-daza, TTIP, solidaridad local o internacio-nalista, etc.
Reconocemos que nos estamos exigien-do un gran esfuerzo, pero también es cier-to que la Organización se ha puesto laspilas para asesorar y reforzar allá dondehaga falta. Para cualquier consulta o peti-ción de ayuda al respecto, no dudéis en po-neros en contacto con el SP o el Equipo deComunicación.
Desde todos los entes de la CGT tene-mos mucha ilusión y confianza en quevamos a impulsar colectivamente estasluchas y de que la CGT se hará visibleante el conjunto de la clase trabajadoracomo el sindicato combativo, solidario yparticipativo que en este nuevo siglo senecesita para frenar la durísima ofensivadel capital.
// El 22-O tendrá lugar la primera Huelga General, Social y de Consumo que se convoca sin el sindicalismo oficial //
Manifestació celebrada el 24 de gener a Alacant contra els desnonaments / CGT AlACAnT Protesta contra la Llei Mordassa del 25 de gener a València / JuAn RAmón feRRAnDiS
notícia confederal - 5Febrer del 2015 l l u i t e s s i n d i c a l s
Aquest conflicte s’arrossegades de l’any 2011, sent l’adjudica-tària l’empresa ASER que fraudu-lentament va deixar de pagar lesnòmines durant més de 6 mesoshavent d’arribar a la vaga i fins itot arribar a de-nunciar a la Con-selleria de Be-nestar Social i laGeneralitat Va-lenciana.
Posteriormental maig del 2012la gestió de laCasa d’Acollida se li va subrogara la fundació DIAGRAMA quetampoc va voler complir amb elseu deure de pagar les nòminespendents. Amb aquesta sentèncias’ha fet justícia a la lluita d’unescompanyes que atenien a donesmaltractades, cosa que no va fre-nar per a elles el maltractamentlaboral i econòmic cap a elles ihan tardat més de dos anys i miga cobrar i no van abandonar elseu lloc de treball.
CGT denuncia que les retalla-des en els serveis socials no sónètics, són un frau laboral queatempta contra els drets bàsics de
les treballadores, i causen moltís-sim dolor.
Amb la sentència 174/13 deljutjat Social número 1 de Caste-lló s’ha retornat no solament elsdiners que les pertanyia, també
la dignitat que enel seu momentvan pretendrearrabassar enpatir l’impaga-ment de més demig any de tre-ball. La victòriano és solament
de CGT sinó de tot el col•lectiude dones lluitadores que no esvan rendir en aquesta difícil bata-lla.
La discriminació que van patir laconsiderem indecent i va sertransmesa en la carta al Presidentde la Generalitat Valenciana per ladesvergonya que van patir en tre-ballar sense cobrar i mirar les ins-titucions cap a un altre costat.
La seua honradesa i ètica esvan mantenir fortes en treballarsense cobrar per a que no es dei-xara d’assistir cap dia a donesvíctimes de la violència masclista.CGT Castelló
CGT Castelló guanya persentència judicial elssalaris de totes les
treballadores de la Casad’Acollida de Dones
Generalitat valenciana
f o t o n o t í c i e s
La Secció Sindical de la CGT en Greenmed Sollana es va manifestar a finals de l’any passatcontra la política d’assetjament, abús i falta de respecte que la direcció de l’empresa citrícola,amb l’ajuda del seu sindicat grog, mostra cap a les treballadores en general i cap a les afiliadesa la CGT en particular. Arran la Reforma Laboral de 2012 i la domesticació aconseguida mitjançant el discurs de la crisi(estafa), Greenmed ha arribat a instal·lar una autèntica distopia en el centre de treball de LaRibera. Però, com tot el món sap, el temps deixa les coses al seu lloc. Continuarem informant.
Moment de la concentració a les portes de Greenmed Sollana / AnTOniO PéRez
Més de 200 persones es van concentrar davant l’Ajuntament de Gandia, per tal de mostrar el seurebuig a les declaracions realitzades per Arturo Torró, amb motiu de la mort d’un policia al metrode Madrid. La convocatòria tenia com a objectiu desmarcar a la ciutadania de les paraules de qui,oficialment, és el representant de la ciutat i que «en cap cas representa el sentir de les personesque vivim a Gandia, que el què volem és viure i conviure amb les nostres veïnes i veïns,independentment de quina siga la seua procedència». Es va fer palès que “la políticad’empadronament és il·legal i excloent”.
Manifestació convocada per CGT a Gandia contra les declaracions racistes de l’alcalde / CGT lA SAfOR
El 9 de febrero, se ha celebrado en el SIMA, infructuosamente,el procedimiento de mediación enmateria de Conflicto Colectivo,que CGT promueve frente aBanco Sabadell por las continuasprolongaciones de jornada que seproducen en el banco, por la faltade registro de dichas prolongacio-nes y de nuestro horario legal detrabajo, por no comunicar lashoras extra realizadas a los sindi-catos, por no abonar o compensarlas mismas y por incumplir los re-querimientos realizados, hasta elmomento, por siete Inspeccionesde Trabajo de las 22 denunciadaspor CGT.
Ante los incumplimientos reite-rados de la legislación laboral vi-gente y del Convenio Colectivo deBanca, reclamamos a la direccióndel banco que implante un sistemade registro adecuado de la jornadade trabajo, que permita constatarla fecha de realización de horasextraordinarias, su causa y formade compensación, y en todo caso,instaure mecanismos automatiza-dos de control de entrada y salidade los centros de trabajo y cómpu-to de la jornada laboral, así comoque proceda a informar a las y losrepresentantes de la plantilla delas horas extras realizadas.
La dirección sigue negandoesta grave problemática laboral,sigue negándose a registrar la jor-nada ya que no le interesa que sepueda constatar el gran número dehoras extras que se realiza deforma habitual en el banco, siguecomunicando que en banco Saba-dell no se realiza ni una sola horaextraordinaria. Hemos intentadosolucionar esta grave irregularidadlaboral mediante el diálogo, obte-niendo siempre respuestas negati-
CGT lleva ante la Audiencianacional las prolongaciones
de jornada en Banco Sabadell
b a n c a
CGT-Banco Sabadellvas a nuestras pretensiones(ahora debido a las sanciones im-puestas por las Inspecciones, pre-tenden implantar un control ma-nual de la jornada para el perso-nal administrativo: 14% de laplantilla en el banco, lo que consi-deramos francamente insuficientereclamando el control para toda laplantilla), por lo que, ahora, serála Audiencia nacional quien tomecartas en el asunto y solucione elproblema con carácter definitivo.
Llevamos dos años luchandocontra esta lacra social que vivi-mos en banco Sabadell, hemospresentado 22 denuncias ante lasInspecciones de Trabajo provin-ciales, primero trabajando conjun-tamente con algunos sindicatos;
cuando estos abandonaron(según ellos la situación ya estabanormalizada y no consiguiríamosnada) continuamos en solitario,consiguiendo hasta la fecha sieterequerimientos y cuatro actas deinfracción graves, que nos sirvenpara poder plantear este conflictocolectivo.
nuestra actuación persigueque se cumpla la legislación vi-gente, el convenio colectivo, lajornada legal pactada en elbanco, pero a la vez nos protegecontra futuros despidos colecti-vos (la dirección sigue plantean-do que sobra plantilla en elbanco) y contra futuras reduccio-nes de nuestras condiciones la-borales (no olvidemos la reduc-ción de 3 días de vacaciones y lasuspensión de aportaciones alplan de pensiones pactada porCCOO, Cuadros, UGT, ELA, Alta,Vietnamita, Csica, con la excusa
de un falso sobrante de plantillaen Catalunya y Aragón).
Además nos sentimos abo-chornados del trabajo sumergidoque se realiza en el banco, quesupone un claro fraude en cotiza-ciones a la Seguridad Social, im-pago de salarios y de impuestos,en un país inmerso en la mayorcrisis económica de su historia,donde constantemente reducenprestaciones sociales y aumentael desempleo. Sentimos verdade-ra vergüenza cuando ante las vi-sitas de las Inspecciones de Tra-bajo, desalojan a nuestras com-pañeras y compañeros por laspuertas traseras de los servicioscentrales, como si fuéramos de-lincuentes.
Queremos dejar bien claroque la responsabilidad de todoeste trabajo encubierto e ilegal estotalmente de la dirección delbanco. La plantilla se ve someti-da a continuas amenazas y pre-siones para prolongar la jornadalegal de trabajo, pero ha llegadoel momento de decir basta: LAMEjOR MAnERA DE PROTE-GER nUESTROS EMPLEOS ESnO REALIZAR PROLOnGACIO-nES ILEGALES DE jORnADA ySI SE REALIZAn HORAS EX-TRAS DEBEn REGISTRARSE yPAGARSE O COMPEnSARSE,de esta manera evidenciamos lafalta de personal que todo elmundo sabe existe en banco Sa-badell.
Esta campaña que realizamosen banco Sabadell: denuncia ymovilizaciones, está siendo pro-movida por CGT en todo el sectorde banca, ya que el problemaexiste con carácter general entodos los bancos del país. Espe-ramos que esta vez, los sindicatosmayoritarios no miren hacia otrolado y aborden el problema conhonestidad y responsabilidad, ad-hiriéndose a nuestra demanda.
Imatge d’una de les concentracions que tingueren lloc al 2012
// La responsabilidades totalmente de la dirección del banco //
// Les retallades són un frau laboral que
atempta contra els drets //
6 - notícia confederal Febrer del 2015s i n d i c a l i s m e e n l l u i t a
“Decidí denunciar las injusticiasa través de la literatura”
Nació en Madrid en 1956. Se apasionópor la lectura a muy cortad edad y susdosis de imaginación la llevaron a escribirhistorias, cuentos, pequeñas obras de te-atro y relatos cortos.
Comenzó muy joven a trabajar y, al ini-ciarse la transición democrática en Espa-ña, en 1976, comenzó su andadura sindi-cal que no ha abandonado.
Se licenció en Sociología por la Univer-sidad de Alicante. Siendo sensible con lasdesigualdades sociales, decide escribir suprimera novela “Makuba”, con la que nostransporta a las entrañas de uno de lospaíses más explotados de la tierra, la Re-pública Democrática del Congo
La novela de Makuba es una historiaque no solo trata temas humanos como elamor o la amistad, sino que al hilo de latrama y de la historia de Marta Mingot,protagonista de la novela, el lector se veráirremediablemente inmerso en la realidadpolítica, social y cultural de la zona de losGrandes Lagos de África, región muy ricay heterogénea que ha vivido constantestensiones y conflictos bélicos especial-mente cruentos desde que concluyera elproceso de descolonización.
La autora aprovecha este viaje a travésde la ficción para reflexionar en boca delos protagonistas acerca de la explotaciónde los recursos naturales y de las perso-nas en aquel rico lugar de África, por losintereses económicos de las grandes mul-tinacionales, la corrupción política y eldesentendimiento del resto del mundo yde la propia ONU. Un matiz político quesuma profundidad a la obra y que resitúaen primera fila del panorama mundial, eldrama de los conflictos civiles, económi-cos y políticos en África.
En el libro se introducen determinadospersonajes reales, que forman o han for-mado parte de la actualidad viva de laR.D. del Congo, principalmente, luchado-res por los derechos humanos, así comoel nombre de determinadas compañíascompradoras de coltan que son parte ne-cesaria en el conflicto eterno de ese país.
¿Qué es lo que te induce a escribir?necesito expresarme, dejo simplemente
que los dedos hablen, puedo parar cuandoquiero, cerrar los ojos y buscar la formamás clara de decir. Me expreso mejor es-cribiendo que hablando. necesito comuni-car y describir el mundo como yo lo veo.
¿Por qué esta novela orientada en elCongo?
Te cuento lo vivido. Hace años, allá porel 2001 ó 2002, leí un artículo titulado "La
Guerra del Coltan". Ahí fue donde empecéa interesarme por ese mineral que enaquellos años casi nadie conocía en Es-paña, a pesar de que ya lo utilizábamosen nuestros teléfonos móviles y en nues-tros ordenadores. Empecé a buscar infor-mación sobre él e inevitablemente teníaque empezar por su origen: la RepúblicaDemocrática del Congo.
He leído tanto sobre su historia, su oro-grafía, sus penurias como colonia perma-nente de unos países y de otros, sobre la ex-plotación brutal de sus recursos, sobre eltrato inhumano que ha recibido la poblaciónde aquel país a lo largo de su historia, quede alguna manera sentí que tenía que escri-bir sobre todo eso y hacer que la gente su-piera que esa realidad y que todo ese horrorexiste hoy y ha existido desde siglos atrás,sin esperanza y en la trastienda del mundo.
Pero dejé al menos 100 folios llenos dedatos dentro de un cajón porque comencéa estudiar mi carrera de Sociología en laUniversidad y ahí se quedó durante años.Me resultaba imposible tener tiempo parael trabajo, la casa, el sindicato y los estu-dios. y entonces, parece que la vida me dioun aviso. Porque todos esos años de estrés(creo yo que influyó mucho), me hicieronfrenar cuando me detectaron un cáncer demama.
Cuando me vi en casa, decidí tomarmela vida de otra manera y retomar aquelmontón de folios llenos de datos sobre elcoltan y el Congo, para escribir, comunicary denunciar las injusticias a través de mi li-teratura y a mi estilo. Equip de Redacció
Entrevista a Maruja Moyano
Maruja es la Secretaria General de la Sección Sindical ONCE-Alicante y, además de trabajadora, es escritora, articulista ybloguera. Desde septiembre del año pasado escribe a travésde su blog del Diario Información de Alicante
el 18 de febrero a las 19h, marujapresentará su libro en la fnAC de Alicante
Cuando pensamos en los derechos de las mujeres con discapacidad, seguramenteque pensamos en “buen trato”, “educación”, “acceso a bienes”, “vivienda”, “pensio-nes”…y poco más. no aparece como opción, como categoría de pensamiento, el tra-bajo.
Sin embargo, mucha de la problemática que aqueja a las mujeres con discapacidad(llámense “malos tratos”, “falta de socialización”, “baja autoestima”… “independencia”tanto económica, como social y cultural) se solucionaría (o, al menos, sería un co-mienzo) con un trabajo.
Tirar abajo los prejuicios sociales, en general y, en particular, los de las mismas mu-jeres con discapacidad es el desafío. La sociedad los tiene porque les ha asignadodesde hace mucho el rol pasivo que, en otros tiempos, tuvieron las mujeres en gene-ral (prejuicio que aumenta con la edad de las personas involucradas y en los estratossocioculturales de bajo nivel). y las mujeres con discapacidad, sectorizadas de acuer-do con su edad tanto como por el nivel educativo adquirido, también están divididas ysacudidas tanto por los estigmas adquiridos (y no elegidos) como por la necesidad deusar los elementos (sumisión y dependencia) como por las estrategias que eligen, mu-chas veces sin otra opción (cobro de pensiones, así como culpabilización y responsa-bilización de los otros).
Por todo lo expuesto, pensamos que la lucha por el acceso al trabajo de las muje-res con discapacidad debe ir unida a la lucha por el derecho al mismo: no es un avan-ce de los tiempos, es un triunfo en la lucha por el total ejercicio de un derecho como esla independencia. Josefina Juste
mujeres con derechos
8 d e m a r ç
Companyes i companys volem infor-mar que s'ha constituït el grup de treballLGTB-CGT Diversitat Sexual i de Gèneredins de Dones Lliures.
Es forma aquest grup per la necessitatde donar cabuda a les diferents proble-màtiques que han arribat fins al nostresindicat des de l'àmbit LGTB, a més decrear un espai de reflexió llibertari sobre larealitat entorn de la diversitat sexual i degènere.
El nostre propòsit és sensibilitzar i visi-bilitzar, tant dins del sindicat com en elsdiferents àmbits laborals on treballem, deles diferents discriminacions laborals i so-cials de la població LGTB.
També volem acostar les eines de lesquals disposem en CGT i oferir una xarxade comunicació que servisca d'enllaç ambaltres col·lectius.
A data d'avui ja hem participat en els26º trobades estatals LGTB, en les prime-res jornades LGTB de Tenerife, en l’onzècongrés de Lambda València, i amb la in-tenció de reactivar la col·laboració amb ditcol·lectiu, així com l'organització de tallersi formacions dins i fora del sindicat. I
volem animar a totes i a tots a participaren les jornades de lluita del dia de l'orgulld'enguany.
Convidem a totes les persones quevulguen participar en aquest projecte quees posen en contacte a través de correuelectrònic [email protected] i@lgtbcgt en twitter.
es constitueix el grup de treball lGTB-CGT
Diversitat Sexual i de Gènere
l G t b
Febrer del 2015 b r e u s , a g e n d a i c o n t e s l l i b e r t a r i s
Si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...
a G e n d a i n o t í c i e s
Segundas Jornadas sobre la Guerra Civil en el Alto Palancia
Dels averns vinc
al no-res de l’infinit.
Si vols federar-te amb mi
pam a pam farem camí
forestant tots els racons
solidaris de totes les causes,
evocats per ambients
d’intuïtives radiacions.
Guerrillers de la justícia
amb mots precisos,
alenades fogoses
pensaments d’interseccions.
Amb els fets trencarem
etnocentrismes de l’usura
per obrir nous afectes
amb somriures somnolents.
Vine, anem,
la batalla està per fer
poema a poema
amb guix d’atzucac.
“Guix d’Atzucac”, Edicions “Al Margen”
Poesia
En abril de 2015 vamos a organizar las segundas jornadas sobrela Guerra Civil en el Alto Palancia. Este año estamos preparandoun conjunto de charlas muy interesantes y que intentaran abrirnuevos caminos para entender lo acontecido durante aquellosaños. Para empezar queremos contaros que ya tenemos confirmada laasistencia del conocido historiador libertario Miquel Amorós que re-petirá en esta segunda edición de las jornadas. Hace un par deaños Miquel nos contó la historia de la Columna de Hierro, unacharla que abarrotó la librería Athenas y que sirvió para ampliar elconocimiento de estos primeros grupos organizados en los primerosdías de la contienda, que acabaron siendo los verdaderos respon-sables de mantener el ideal libertario en el frente y la retaguardia. Joaquín Perez navarro. Este año hemos propuesto a Miquel tra-tar un tema completamente diferente. Miquel trazará una semblan-za del libertario joaquín Pérez navarro, nacido en Campos deArenoso y que formó parte del grupo "Los Amigos de Durruti". jo-
aquín fue un libertario que le tocó vivir una de las mayores tragedias del anarquismo en la penín-sula, los hechos de Mayo, donde fue duramente torturado por los estalinistas. Miquel conoció enLondres a joaquín antes de morir. Le realizó varias entrevistas y recibió parte de los escritos deeste luchador nacido en un pueblo vecino. Próximamente iremos comunicando las nuevas charlasque se vayan cerrando. Para más información sobre joaquín Perez navarro: http://elecodelpalan-cia.blogspot.com.es/2013/02/en-memoria-de-joaquin-perez-navarro.html. fuente: Ateneo liberta-rio "Octubre del 36"
Per Vicent martínez i Aguilar
Curs d’Horticultura ecològica10, 11 i 12 de març, de 9h a 15h, local CGT (Av. del Cid, 154-València).Imparteix Centre de Desenvolupament Tecnològic de Carcaixent. Conselleria d’Agricultura.Més informació en www.cgtpv.org
Curs de formació básica en Comunicació iRelacions amb els mitjans de Comunicació
El curs el realitza CGT-La Safor en col·laboració amb la Secretaria de Formació de CGT-PVM.Dissabte 21 de febrer: de 10:00 a 14:00 hores i de 15:00 a 18:00 hores.lloc: Seu de CGT-la Safor C/ Pintor Sorolla, 39 baix, DP 46700 Gandia.Objectius: Conèixer el funcionament dels mitjans de comunicació i les estratègies per dirigir-nos aells per tal que les nostres convocatòries, accions, activitats i comunicats tinguin un ressò adequat.Destinataris: Secretaris, secretàries i responsables de comunicació, delegats/des o qualsevol afi-liat/da interessat/da a portar temes de comunicació de seccions sindicals, sindicats i federacions.Ponents: Vicent Canet, periodista de gabinets i mitjans de comunicació.Caldrà inscripció prèvia: Omplir la fitxa d’inscripció que trobareu en www.cgtpv.org, enviant-la [email protected] acudint al local de CGT-La Safor (C/ Pintor Sorolla, 39 Gandia) en l’horari d’atenció: Dilluns i Di-mecres de 10:30 a 13:30 i de 16:30 a 19:00 i Divendres de 10:30 a 13:30.I telefonant al 962877060 en l’horari d’atenció.
Dirigit a totes les afiliades i afiliats de CGT que tinguen nuls o escas-sos coneixements d'informàtica, i desitgen adquirir-los. El Curs l’impar-teix el companys LAyO amb la col·laboració de la Cooperativa Integrald'Informàtica, i les condicions de mitjans i aules permeten l'assistènciaal mateix a 18 persones. Aquest curs s'impartirà en dues vesprades,de 16h a 20h, els dies 23 i 25 de febrer en el local de CGT (Av. delCid, 154-València). En cas que se supere el nombre d'alumnes esta-blit es durien a terme successius cursos. Apuntar-se passant o telefo-nant al local, 963834440. formació CGT-València
Homenatge a Josefina Juste En la vesprada del 8 de gener, la com-panya josefina juste (Dones Lliures,Equip Comunicació CGT-PV, RàdioKlara...) va rebre un emotiu homenat-ge sorpresa. Unes trenta persones dediferents àmbits on josefina desenvo-lupa el seu compromís amb els dretshumans, li mostraren el seu reconeixe-ment i agraïment. Tota la informacióen Rojo y Negro Febrero 2015
Ante la huelga en la uR9 de la calle San Vicente, Correos cubre todas las secciones de re-parto en los nueve centros de ValenciaEl pasado día 3 de febrero, lxs carterxs de la UR9 de la calle San Vicente de Valencia decidieronen asamblea y de forma espontánea declararse en huelga ante la decisión de la empresa de su-primir varias secciones de reparto en la unidad. A esto se une la falta de cobertura por bajas, per-misos etc..., por lo que consideraban inasumible la carga de trabajo que les correspondía paraese día. En esta situación, la empresa ha dado un paso atrás ante la presión de lxs trabajadorxs haciendocobertura de todas las secciones de reparto, en los 9 centros de reparto que Correos tiene en Va-lencia capital. Esta movilización ha surgido sin la tutela de la representación sindical. Han sido lavalentía y el esfuerzo económico de los compañeros de la cartería de San Vicente los que hanhecho posible esta lucha. Un ejemplo a seguir.Durante todos estos años los sindicatos mayoritarios en la provincia de Valencia elegidos en laselecciones sindicales de 2011 han hecho caso omiso a los diversos llamamientos de CGT para laconstitución del Comité de Empresa. Por lo cual, y ante la destrucción de empleo que han sufridolos trabajadores de Correos en la provincia de Valencia, CGT se ha visto en la obligación de inter-poner varios conflictos colectivos en solitario contra la supresión de estos puestos y contra el cie-rre de centros de trabajo, que parece, asumen con total naturalidad estos sindicatos.Ante esta nueva agresión a la clase trabajadora que supone la supresión de 116 nuevos puestosde trabajo, CGT ha vuelto a hacer un llamamiento a los delegados electos del Comité de Empresapara su constitución y ejerzan la responsabilidad para la que fueron elegidos, que se supone quees la defensa de los derechos de los trabajadores en ese órgano. De modo que se haga efectivoel derecho a la información y negociación colectiva de los trabajadores de esta provincia ante laimposición unilateral y arbitraria de los intereses empresariales.También, desde CGT y ante la falta de responsabilidad de esos representantes de lxs trabaja-dorxs iniciaremos en solitario el procedimiento para interponer un nuevo conflicto colectivo poresta destrucción de empleo. CGT-Correos Valencia
notícia confederal - 7
JORnADAS CulTuRAleSxxix AniVeRSARiO Del AlTeneO liBeRTARiO Al mARGen
Del 23 al 27 de febrero de 2015
Lunes, 23 19.30h. Inauguración de la exposición “Al Mar-gen de la Ilustración” de jorge Albuin22.30h. Proyección audiovisual: “10 años / 100imágenes del Grupo de Senderismo”
Martes, 2419h. Presentación documental: “Stanbrook. Lamemoria viva”
Miércoles, 25 (en el Col·legi Major Rector Peset/ Pl. Horno de San nicolás)19h. Charla de Carlos Taibo: “¿Por qué las ideas libertarias son más actuales que nunca?”
jueves, 2619h. Charla: “Contenidos y objetivos de la LeyMordaza”. A cargo de Àngels Blanco, abogada yactivista social
Viernes, 2721h. Aperitivo y Cena Popular22h. Fallo del XII Certamen de narrativa Social22.30h. Recital flamenco Al cante: Simón de juanGuitarra: Faelo
C/ Palma, 3, Barri del Carme (Valencia)
DeSTAQuem
Curs d’informàtica bàsica
Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Comité de redacció: AntonioPérez Collado, Puri Eisman, Libertad Montesinos, Emilia Moreno, José Asensio iJosefina Juste. Fotografies: Fons documental propi i expropiat. Traduccions:
servei de Normalització Lingüística de la CGT-PV.
HI COL·LABOREN:sECCIONs sINDICALs, sINDICATs, sECRETARIEs I FEDERACIONs LOCALs DE CGT-PV,
PURIFICACIÓN EIsMAN, MARC BANYULs, ANTONIO PÉREZ COLLADO, CGT-BANCO sABADELL, CGT-CAsTELLÓ, JOsEFINA JUsTE, GRUP LGTB-CGT,
VICENT MARTÍNEZ I AGUILAR
ARTICLE DE PORTADA: RICARD CAMIL TORREs I FABRA
MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTEsINOs
FOTOMECÀNICA I IMPREssIÓ: GRAFILAN
EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA
Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47
www.cgtpv.orgCorreu electrònic: [email protected]
Entrevista a josé Guerrero, nou delegat de CGT en l’Ajuntament de Bunyol
“Des d'a dalt no veig cap possibilitat de canvi, nosaltres hem de ser eixe canvi”
José Guerrero Moliner va nàixer en 1975 a Madrid, “circumstancialment” perquè laseua família, molt relacionada des de sempre amb la música, és valenciana. Viu aBunyol, una localitat de 10.000 habitants cap de la comarca de la Foia, des dels 21anys. Va realitzar estudis musicals encara que va fer un parèntesi per a treballarquatre anys en una fàbrica de paper: “Jo sé el que és treballar i tirar tros en una fà-brica de paper”, afirma. Després d'acabar la carrera superior de música, va trobarel seu primer treball en el sector públic en la Generalitat de Catalunya, fent classes
durant tres anys en secundària. Finalment, va eixir la plaça per al Conservatori Mu-nicipal de Bunyol i la va traure. Toca el violí i dirigeix l'orquestra d'una de les duessocietats musicals del poble. Amb una plaça que no arriba ni a la meitat de la jor-nada completa, ha de complementar la seua feina en una escola musical. Ell mateixes descriu com un “funcionari en precari”. El passat mes de gener, es va presentarper CGT en l'Ajuntament. La Confederació va aconseguir 4 dels 10 delegats en joc.Era la primera vegada que CGT es presentava.
Com arribes a la CGT?Fins a fa quatre anys que va sorgir el 15M,
jo era una persona completament aliena al quesucceïa al meu voltant. Totalment despolititzada,solia ser bastant egoista, com a moltes de lespersones que passejàvem sense rumb. Fins aeixe moment, l'única cosa que havia fet era par-ticipar en la manifestació contra la guerra a l'Iraqen 2003, alguna per l'estat de l'educació Públicaen el País Valencià, i poc més.
Vaig començar a interessar-me per la políti-ca a partir del moment en què va esclatar la su-posada crisi. Vaig començar a preguntar-mecoses perquè sentia que passava alguna cosaestranya. A finals de 2010, vaig començar a in-teressar-me per tot el que passava a València.Que hi havia una manifestació contra la corrup-ció, doncs jo anava. Que hi havia una mani peltancament de la Central nuclear de Cofrents, allíestava jo. I a poc a poc vaig començar a ficar-meen un rotllo que cada vegada em cridava més imés.
I després va arribar el 15M i em vaig dir:“hòstia!, açò és el que esperava. Per fi eixe ma-lestar s'ha traduït en alguna cosa!” I a partir d'acíja, l'acampada en la plaça, les assemblees, co-nèixer gent, saber que eixa gent estava en elmateix punt que jo... Açò va ser definitiu. Des-prés es va crear l'Assemblea del 15M a Bunyol ila meua vida va canviar per complet, tot es vatransformar. Era estar ací currant braç a braç ipensant les 24 hores del dia a fer coses, per aaconseguir que altres persones patiren el meumateix procés.
Comences a despertar com a persona. Iuna vegada t'has despertat, comences a serconscient del que hi ha i del que passa, i ja novols estar més en eixe estat profund d'apatia.Eixe primer any, en el qual jo encara pensava in-gènuament que, al marge de conèixer el verta-der problema que és el sistema, hi havia algunspartits polítics que encara podien aconseguir uncanvi. Avui, no obstant açò, i després de conèi-xer i practicar més a fons les idees llibertàries, jano crec en eixa possibilitat.
A poc a poc, sense voler-ho, jo a soles, vaigcomençar a adonar-me que hi havia una altraforma de fer política que és des del carrer, desde l'organització de les persones. Per aquelltemps jo, sense saber-ho, ja començava a perfi-lar el meu pensament cap a les pràctiques lli-bertàries, basades en l'acció directa, l’assemble-arisme i l'autogestió. Eixa primera etapa va co-mençar a definir-me com a subjecte políticconscienciat i ferm defensor del poder popular.
Sempre em dic, que a mi, el moviment 15Mem va convertir en un anarquista convençut. Vaportar el seu procés, però mira, ací estic. Penseque l'organització ciutadana, l'organització desd'a baix, és l'única possibilitat que ens quedad'albirar un futur millor a mig termini. Perquè desd'a dalt, per molt bé que se'ns pinta, no veig cappossibilitat de canvi. nosaltres hem de ser eixecanvi.
Quant a com vaig arribar a CGT, evident-ment va tenir molt a veure l'estudi i descobri-ment de l'anarcosindicalisme, que proposa lalluita i l'acció directa front a la burocratitzaciódels dos grans sindicats de pacte que haviendegradat tant el sindicalisme en aquest país.A més de que com a treballador, m'interessa-va aprofundir en la lluita sindical, entesa clar,des d'una altra perspectiva diferent a la quèhavia conegut en els anys com a currant. Icom el 15M va posar damunt de la taula eltema de la falta d'una democràcia real, vaigpensar que eixa democràcia també s'haviade trobar en els centres de treball. Va posarles vergonyes a l'aire d'eixe sindicalisme depacte, de traïció i de corrupció sistèmica queexistia i existeix dins dels dos grans sindicats.
En l'Ajuntament de Bunyol, el meu centre de
treball, vaig decidir cercar una alternativa, i posaren pràctica un altre tipus de sindicalisme. Lla-vors vaig decidir afiliar-me a CGT. Perquè se-gons el que he viscut en els carrers, recolzantles lluites, vaig veure moltes vegades la presèn-cia de la CGT. I açò em va cridar l'atenció. Veureel suport de CGT de forma desinteressada enels diferents espais de lluita, encara que no tin-gueren a veure amb la lluita merament laboral. Amés, no anaven amb la bandera de CGT. Fins itot abans de pensar que en un futur prendria ladecisió de presentar-me a la junta de personal,em vaig afiliar. Va ser a l'octubre de 2013.
Què és el que us vincula a la diferent gentque conformeu la candidatura de CGT en l'A-juntament de Bunyol?
El primer que ens vincula als quatre dele-gats que hem eixit, i a la resta de gent que tambéanava en la llista, és a priori que, dins de l'Ajun-tament, tant el Comitè d'empresa com la juntade personal, s'havien anquilosat de tal maneraque el que estava, manifassejava per al seu llocde treball. És el mateix que està passant enmolts centres de treball. El que ens va portar aprendre la decisió d'entrar va ser intentar canviareixa dinàmica. Anem a cercar l'interès general,per descomptat sense descurar el que ens co-rrespon per sectors, perquè dins de l'Ajuntamenthi ha diferents col·lectius, molt fragmentats. Eixeés el reflex de la societat, i també el que volemintentar canviar. Anem a cercar el mateix per atots i totes.
Com has vist evolucionar l'Ajuntament deBunyol durant aquests últims deu anys pelque fa als serveis que el consistori ha d'ofe-rir a la població?
Hi ha opinions contradictòries. Si s'agafa l'a-juntament de Bunyol i es compara amb altresajuntaments, alguns dirien, “però si teníeu unapiscina coberta, un centre ocupacional, unaguarderia, un Conservatori, una ràdio... per a10.000 habitants!” Per açò gent d'altres pobleses pregunta de què ens queixem, si en lesseues localitats no hi ha res d'açò, que què re-clamem nosaltres... Fa dos anys, amb l'excusadel dèficit, van decidir tancar la piscina, causavabastants pèrdues perquè estava mal feta. Al-guns llocs es van recol·locar, i uns altres es vanquedar en el carrer. Eixe va ser un dels primerssacrificis en nom de "la crisi".
josé en un moment de l’entrevista. Foto / L.M.
És cert que a partir d'ací, la resta de serveiss'ha mantingut, i el tripartit que està en el governmunicipal de Bunyol ha intentat mantenir elsserveis. El conservatori, fins i tot abans de lacrisi, sempre ha estat en el disparader. Deienque donava pèrdues, però és que, com va adonar guanys un centre educatiu?, no es potpretendre guanyar diners, sempre va a donarun dèficit, encara que bé, açò després el co-breixes formant a futurs músics professionalsque viuran de la música. Eixa impressió és laque donaven els polítics. Sempre han dit queera un luxe tenir un Conservatori a Bunyol, unluxe que no ens podem permetre. Bunyol és unpoble amb gran tradició musical, té dues gransbandes i hi ha molta gent vivint de la música. nosolament no volem perdre la nostra ocupació,sinó que no volem que es perda el patrimonicultural del poble.
L'ajuntament en aquests últims deu anys,no ha amortitzat massa llocs de treball però arasí que sembla que comença eixa deriva. Ambl'excusa que "estan atabalats", que cal pagardeute, que estem intervinguts, no es pot con-tractar. Anem a estudiar-ho des del grup, des dela junta i el Comitè, perquè segurament hi haaltres formes de contractació que permeten ofe-rir llocs de treball encara que siga de forma tem-poral.
Com valores la reforma del règim local?Molt mal. Aquesta reforma és un atemptat
directe i definitiu contra l'autonomia de les cor-poracions locals. Si açò s'arribara a posar enpràctica, estic quasi convençut, que el conser-vatori, en el cas de Bunyol, desapareixeria coma servei oferit per l'ajuntament. ja veuríem si laDiputació l’oferiria perquè la Generalitat, queestà en fallida, segur que no l’assumiria.
Precisament, aquesta és una lluita que s'hadut a terme anys arrere, que el conservatori deBunyol fóra assumit per la xarxa de conservato-ris de la Generalitat. Però com Bunyol sempreha sigut un poble governat per les esquerres i elPP porta més de vint anys en la Generalitat,doncs mai s'ha aconseguit. Van fer el conserva-tori de Requena, que és de la xarxa de Gene-ralitat, i després van transformar el conservatorimunicipal d'Utiel, que està a quinze quilòmetresde Requena, en conservatori de la xarxa de Ge-neralitat. El resultat és que ni Requena té alum-nes suficients, ni Utiel tampoc. A més, la tradició
jOSÉ ASEnSIO I LIBERTAD MOnTESInOSEquip de Comunicació CGT-PV
musical està en Bunyol.Les coses ara estan difícils. Sobretot en les
Administracions Públiques, amb l'excusa deldeute. Els quatre delegats que estem ací somconscients del complicat de la tasca d'estar avuidia en una junta de personal i en un Comitè d'em-presa d'una administració com un ajuntamentque cada vegada té menys sobirania, menys au-tonomia, i les mans lligades a l'hora de fer políti-ques públiques. Sembla que cap a on anem ésque al final açò ho gestionen els tecnòcrates.
Què altres sectors econòmics hi ha en la co-marca?
Bunyol va triar el camí de la industrialitza-ció. És un poble que està en una vall, quecompta amb molta aigua i amb moltes possibili-tats per a l'agricultura. Però fa més de cent anyses va optar per la indústria paperera. Desprésestava la cimentera, que va començar a emprara gent. Potser per açò, en haver-hi més indús-tria, ha sigut un poble de tradició d'esquerres.Perquè havia sentit de la classe obrera.
Segons ha anat desapareixent el teixit in-dustrial, han desaparegut tots els tallers mecà-nics que treballaven per a eixes fàbriques. La ci-mentera, entre EROs, prejubilacions i substitu-ció de mà d'obra per tecnologia, s'ha quedat enpoc més de 100 treballadors i treballadores.
Les úniques possibilitats estan a Xest, unaltre poble de la comarca, en la indústria càrni-ca Martínez Loriente. Els estan explotant, treba-llant diumenges, dissabtes a la vesprada...
D'altra banda crec que CGT ha de tenir al-tres mires a part de la lluita en el centre de tre-ball. En CGT hem de tractar d'estendre propos-tes d'autoocupació a través de cooperatives quepoden ser de serveis, integrals, o un altre tipusde lluites, vinculant-les i transversalitzant-les.
Cal generar propostes alternatives d'ocupa-ció. Però ací cal fer un treball de conscienciacióbrutal amb la gent. Perquè la gent el que vol ésun treball a l'ús i no complicar-se la vida.
En els pobles de l'interior, al marge d'algu-nes assemblees del 15M i de la lluita per l'habi-tatge amb la PAH comarcal, que va sorgir peruna necessitat concreta, no hi ha més teixitquant a moviments socials. Eixe és un handicapque tenim i una assignatura pendent.
És necessari un grup de col·lectius, múscul,gent que es crea els projectes per a no depen-dre de l'ajuntament perquè si tu depens de l'a-juntament d'alguna manera no acabes de mos-segar la mà que et dóna de menjar.
Mentre ens queden energies, cal resistir.
Quina intervenció social us plantegeu enBunyol des de CGT?
Pel que fa a l'Ajuntament, anem a intentarcanviar la perspectiva que es té sobre els sindi-cats, açò en primer lloc. Crec que es pot acon-seguir intentant fer partícips als treballadors, in-formant-los, fent-los veure que la lluita sindicalés qüestió de tots i de totes.
Fora de l'Ajuntament, intentar promoure al-tres iniciatives d'ocupació, bé siga a través decooperatives, plataformes d'aturats i aturades,d'associacions.
I després està la via del suport mutu. És ne-cessari crear una xarxa de suport mutu en elspobles de l'interior: repartiment d'aliments, deroba, i aquest tipus de coses, des d'una òpticallibertària. Es tracta de "enredar" a la gent per-què siguen subjectes actius del canvi. M'agradamolt eixa paraula. Estic molt content de comen-çar aquesta nova etapa en la lluita sindical.Vegem què ens ofereix.
