Embed Size (px)
Citation preview
anteriors, deia aquest portaveu. Peròel que havia oblidat esmentar, era elcost social que li va suposar a la ciutatde León aquesta operació, perquè esvan acomiadar a molts treballadors itreballadores i a la resta de la plantillali van baixar els salaris, sent sotmesaa una explotació sense precedents,com a garantia de la continuïtat en elseu lloc de treball.
Com açò no és el que cerquem, acíse'ns presentaria la disjuntiva de la re-municipalització, eixa seria la qüestió,hem d'acceptar la continuïtat per amantenir les condicions laborals demilers de treballadors/es perquè de-penen i emanen d'eixes empreses? Ohauríem d'iniciar un canvi que propiciela recuperació de l'activitat externalit-zada amb nous contractes que se su-broguen, amb el risc que algú esquede en el camí? La tasca no es pre-senta fàcil, per açò creiem que haurande ser aquelles seccions sindicals enles quals tenim implantació les que espronuncien sobre aquest tema, per-què cada ajuntament presentarà ca-suística diferent i pot ser massa cos-tós desfer el lligat.
Les privatitzacions són la joia de lacorona de les pràctiques neoliberals,perquè suposa el debilitament econò-mic dels Estats i la gran aposta perl'enfortiment de les grans companyies,com a pilars indiscutibles d'aquestanova economia, a costa sempre deldesviament descarat dels diners pú-blics. Així ha succeït en sectors coml'Ensenyament i, sobretot, en Sanitat,privatitzant hospitals i serveis i en total'Administració en general, encara quesempre ho hagen portat de la formamés sigilosa possible.
Volem trencar aquesta tendència im-posada que ha generat, atur, injustícia iun servei precari. Volem un model públicde qualitat, transparent, ben gestionat i alservei de les persones, perquè és el mésimportant i és possible i imprescindible.
EDITA: COMITÉ CONFEDERAL DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DEL PAÍS VALENCIÀ (CGT-PV) - D. LEGAL: V-155-1987 - OCTUBRE 2015
Remunicipalització, eixa és la qüestió
mai van deure els gover-nants externalitzar ni pri-vatitzar molts dels ser-veis que prestava l'Admi-nistració perquè ha
suposat el descarat desviament de di-ners públics per a benefici d'empresesprivades. Mai es va haver de lliurar imenys encara, sense la redacció d'unespecífic contracte de condicions, finsal convenciment i garantia del seucompliment total de totes i cadascunade les seues clàusules tancades, ve-tlant sempre per l'interès municipal. Imai es va haver de fer eixe regal aempresaris de dubtosa reputació, ambun resultat del qual solament calia es-perar l'aprofitament de la conjunturaeconòmica: reducció de serveis, deplantilla, de condicions laborals i sala-ris, tot a canvi de embutxacar-se su-culentes quantitats de diners sense elmenor control ni pudor. Ha sigutmassa vergonyant l'espectacle quemoltes d'eixes empreses han oferit enles seues ciutats, molt el sofrimentafegit als seus treballadors i treballa-dores per la inestabilitat i explotacióque han rebut, i moltes les carènciesque la ciutadania ha suportat a causadel deficitari servei prestat.
En l'actualitat, els ajuntaments deles ciutats més concorregudes pre-senten una desvinculació general delsserveis, a causa de l’externalització del'activitat pràcticament íntegra.Aquests ajuntaments, durant dues dè-cades, aproximadament, s'han anatdesentenent, fins i tot de tot control,perquè han signat un contracte i l'ar-gument ha sigut que, mantenir eixosserveis suposava un sobrecost pres-supostari i el dèficit no ho podia per-metre. La veritat és que la pràctica hademostrat que el que realment ha su-posat, ha sigut la gran oportunitat pera l'augment de grans beneficis d'eixesempreses amigues a costa de l'eraripúblic.
ENTrEVISTaamb antonio méndez rubio,poeta i professor de la UVpàg. 8
EdITorIaLCrisi i urgènciapàg. 2
SoCIaL22-o: Et necessitem, etnecessitespàg. 4
drETSCGT-PV dmanda a Carrefourper vulnerar el dret a lallibertat sindicalpàg. 4
I méSdenúncies, contesllibertaris, agenda... pàg. 6 i 7
CGT País ValenciàComunicació Cgt-pv
@CGTPV www.cgtpv.org
Fa tan sol uns dies va eixir a la llum ladecisió que havia pres l'Ajuntament deMadrid en compliment amb el seu pro-grama electoral, de recuperar la totalitatde la neteja dels seus carrers i recollidade brosses. També, de la mateixa ma-nera, diversos ajuntaments s'han pro-nunciat sobre aquest tema a la vista deles noves corporacions de partits emer-gents. L'aparició d'aquestes notícies, hasigut com si de sobte una llum tènue,il·luminara a poc a poc un lloc lúgubre iinhòspit de difícil accés fins al moment.Ha sigut com un aguait d'il·lusió i espe-rança afegida, perquè és una vella rei-vindicació de la CGT i perquè aquestesdecisions, portades amb la prudènciaque requereix, poden desencadenar l'o-bertura de moltes més portes i perquècreiem que una altra forma de gestionarallò públic és possible.
A partir d'ara, aquestes propostesde remunicipalització anunciada, obrinun procés delicat on entrarien nom-broses variables a tenir en compte i ons'albira que el tràmit no ha de ser tanfàcil. Perquè desfer el que està blindatper contracte, com és el cas de moltsajuntaments pel que fa a les empresesadjudicades, porta els seus terminisde temps. D'altra banda, són moltesles contractes i subcontractes queemanen d'eixes empreses, molts elstreballadors i treballadores afectades,on entraria el factor humà i açò ensimporta i molt.
Exemple pràctic del que volem dir ino volem que ocórrega, ho tenim enl'Ajuntament de León governat pel PP,on es va dur a terme una remunicipa-lització en el 2014, recuperant els ser-veis de neteja i recollida de fem. Ara,en complir un any, presumia fa unsdies el seu portaveu, de l'estalvi queaquesta recuperació li havia suposat ales arques d'eixe Ajuntament: quasi 9milions d'euros i prestant un servei dequalitat en la ciutat sense tenir mésqueixes de les què ja existien en anys
Canal CGT País Valencià
SecretariatPermanent del
Comité ConfederalPaís Valencià i Múrcia
Avgda. del Cid 15446014 València (L’Horta).Tels.: 96 383 44 40
96 313 43 53Fax: 96 383 44 47
Fundació Ferrer i Guàrdia.Avgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València
FEDERACIONS LOCALS I COMARCALS
FIC de CastellóC/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La [email protected]@gmail.com
SU del Camp de Morvedre i l’AltPalànciaC/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de sagunt (València)[email protected]
FL de PuçolC/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)[email protected]
FL de ValènciaAv. del Cid 154Tel. 96 383 44 40 Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta)[email protected]
• sP de la FL de València, tel. 96 38344 40
• sindicat de Metall, Energia iMineria, tel. 96 313 43 50
• sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• sindicat de Transports, Comuni-
cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• sindicat de Banca, Estalvi i
Assegurances, tel. 96 383 53 74 • sindicat d’Administració Pública, tel.
96 383 45 08 • sindicat d’Oficis Diversos, tel.96
383 45 25• sindicat d’Alimentació, Comerç i
Hostaleria, tel. 96 313 41 39
serveis Afiliats: Biblioteca Llibertària “Ferrer i
Guàrdia”, Àrea de la Dona, OficinaPrecària CGT
FL La Safor-GandiaC/ Pintor sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La safor)[email protected]
Federació Provincial d’AlacantC/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)[email protected]
SOV d’AlcoiC/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800-Alcoi (Alacant-L’Alcoià)[email protected]
SOV de BenidormC/ de la Gaviota, 4Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)[email protected]
2 - notícia confederal Octubre del 2015o p i n i ó
El Gènesi diu que Adam i Evavan ser els primers que van ini-ciar el llarg i dur recorregut
d'emigrar en ser expulsats del paradís.La literatura i la història estan repletesd'emigracions i, a causa d'elles, els és-sers humans es van expandir per totala terra, fent possible la seua poblacióque gràcies a açò avui omplim tot elplaneta.
Aquest obvi al·legat resulta necessa-ri recordar a causa de les fronteres im-posades pels governs perquè no totesles persones puguen circular lliurement,com si aquests senyors tingueren l'es-criptura que els atorga la propietat d'a-quest planeta.
Curiosament, la globalització capita-lista ha creat grans xarxes d'expansióper a arribar fins a l'últim lloc de laterra, però solament per a la difusió icirculació dels seus productes perquè,paradoxalment, no és així per a totes lespersones, aquestes necessiten molts mésrequisits que els que es precisen per al'exportació d'un pot de Coca-cola.
Estem assistint a una crisi humanità-ria sense precedents. Un èxode que haobligat a milions de persones a escapar;unes eixint del seu país d'origen per abuscar-se la vida; unes altres, milionsd'elles, per a salvar la seua. Però aquestèxode no s'ha produït per generació es-pontània, el seu origen ve de les dicta-dures i la corrupció com a creadores depobresa, desigualtat i de la violació sis-temàtica dels drets humans i, quasisempre, amb el beneplàcit de països do-minants com EUA o Rússia, que men-tre els ha interessat econòmicament hananat alimentant a monstres.
Prova d'açò és que EUA és el majorexportador d'armament a països de l'O-rient Mitjà en conflicte. La seua in-fluència ha servit fins i tot per acol·locar al dictador de torn, disposat a
tiranitzar i vendre al seu poble, a canvid'enriquir-se. Així han generat massaodi en països musulmans, convertint aOccident en l'enemic infidel a batre.Després de l'atemptat a les Torres Bes-sones, EUA, en represàlia, va bombar-dejar Afganistan i amb la col·laboracióde països europeus, posteriorment vaenvair l'Iraq. El capritx de la història vavoler que confluïren governants comBuch, Blair i Aznar, així ho vam veureen la famosa foto de les Açores on sola-ment va faltar un altre personatge, Ber-lusconi, i el retrat haguera sigut comuna vinyeta homorística, si no fóra per-què va suposar una de les majors tragè-dies del present segle i tal vegada ladesencadenant del conflicte islàmic.
Avui, milions de persones volen en-trar a Europa provinents d'Afganistan,l'Iraq, Nigèria i molt especialment desíria, on s'ha implantat el terror i l'ex-pansió de l'Estat Islàmic (EI, la versiómés extremista de l'islam sunnita). Peròno podem oblidar que aquesta guerra veproduint-se des de fa més de quatreanys, després de la primavera àrab.Joves del poble sirià van eixir als ca-rrers demanant democràcia front al dic-tador Bashar al Assad. Aquests jovesvan ser abandonats a la seua sort i avuies calcula que són més de 230.000 lespersones assassinades i uns 12 milionsles refugiades per diferents països.
Però com els governants mai estan al'altura, qualsevol resposta és hipòcritao insuficient. L'ONU, l'organisme queno serveix per res, ja ha donat mostresd'açò amb resolucions que no són com-plides. Precisament països membres delConsell de seguretat, com EUA i Rús-sia, són els proveïdors d'armes enaquests conflictes. Massa repugnant.
I què fa la UE? A part de debats retò-rics pel repartiment de persones com siforen mercaderia, en el moment d'es-
criure aquestes línies, encara intentenposar-se d'acord. Mentre els països del'Est tanquen les seues fronteres incom-plint amb el Tractat de schengen. sem-bla mentida que l'Europa que ha siguttan dura amb l'austeritat, avui siga tanblana amb els incomplidors.
I aquest país venent concertines aHongria per a tancar les seues fronteres.Espanya, amb l'experiència que li ator-ga l'haver alçat murs en la frontera ambMelilla, té l’ “honor” de ser l'únic paíseuropeu fabricador d'eixes fulles.
Des que tenim coneixement, mai ha-víem assistit a aquesta desolació i des-trucció contra les persones, contra xi-quets i xiquetes morint, o patint undrama que és injust. És impotència i in-dignació el que sentim perquè els cul-pables mai pagaran, perquè els gover-nants, dins de la seua ineptitud, novolen resoldre-ho per imperatiu d'inte-ressos econòmics i perquè el sistema éspervers.
Fa uns dies va eixir en els mitjansl'intent de fugida de seixanta internsd'un CIE de València, fet que va deixarde manifest com tracten ací a les perso-nes emigrants, tancant-les en presonsencobertes i criminalitzant-les per con-siderar-les il·legals.
Per a la CGT totes les persones sóniguals i per tant han de gaudir dels ma-teixos drets. Però en aquest momenttotes les paraules sonen buides i sentirdolor no és suficient. Hem de posar-nosa treballar al costat de col·lectius i orga-nitzacions socials, per a instar i pressio-nar als governs a que aborden l'arrel delproblema i exigir-los, amb urgència,compromisos i compliments reals.
A c c i ó d i r e c t AProGrama d’INFormaCIó SoCIaL I LaBoraL dE CGT-PV
Tots els dimecres en directe, de 16 a 18 h. (podcasts en www.cgtpv.org)
ESCOLTA’L I PARTICIPA!! a rÀdIo KLara 104.4. Fm i www.radioklara.org
PURIFICACIÓN EISMANSecretària Comunicació CGT-PV i M
editor ia l
crisi i urgència
Octubre del 2015 notícia confederal - 3s i n d i c a l i s m e i m o v i m e n t s s o c i a l s
Marxes de la Dignitat 22M
22-o: Et necessitem, et necessites
Des de la Marxes de la Dignitat, en les quals la CGTha sigut part activa, s'han desenvolupat infinitat d'accionsi protestes en tots els territoris des de fa uns tres anys.Recordarem com a fites més simbòliques les Marxes aMadrid del 22M (22 de març en 2014 i 21 de març de2015) i les Marxes de la Dignitat del País Valencià, en laqual tres columnes (Elx, Bunyol i Castelló) es van posaren camí, a partir del 4 de novembre de 2014, per a con-fluir a València en una manifestació que va reunir entre6.000 i 10.000 persones, i en les quals la CGT-PV va teniruna participació fonamental, tant en el suport a les colum-nes com en l'assistència a la manifestació del 15N, inicia-da després d'una assemblea en la plaça de Patraix.
Però no han sigut aquestes les úni-ques cites; altres actes -importantstambé, malgrat tenir escàs impacte me-diàtic- s'han anat succeint des de lla-vors. Sobretot, han sigut necessàriesmoltes jornades de reunions per aposar en comú les idees i anàlisis depunts i tan diferents col·lectius com par-ticipem en el 22M.
Pels greus atacs als nostres drets i llibertats que hanseguit produint-se en el nostre país, s'ha vist necessaripromoure noves mobilitzacions, fins i tot enguany, tan ca-rregat de cites i fràgils promeses electorals, fixant el mesd'octubre com el marc temporal per a aquesta nova fased'agitació i lluita social. Tenint sempre en compte que lesretallades són conseqüència de les polítiques neoliberalsdel capitalisme internacional i que és des de la UE desd'on s'impulsen i concreten aquestes mesures antisocialsper a tot el continent, es va treballar activament per a ferconfluir la nostra campanya amb les iniciades en la restade països europeus. Per açò, en aquesta edició, les mar-xes es converteixen en EuroMarchas 2015 i transcorreranper tota l'Europa occidental, entre l'1 i el 17 d'octubre, ambuns recorreguts i calendaris que podeu consultar en lesnostres pàgines webs.
Considerant que ni els terminis ni els ànims de la col-pejada i desmobilitzada classe treballadora donen enaquests moments per a la Vaga General acordada i pro-posta per la CGT (i, per descomptat, sense renunciar aella) en els successius debats de les Marxes s'han anatperfilant les diferents convocatòries per a la nostra espe-rada tardor calenta.
Així, i sense deixar de participar en les Euromarxesamb un autobús que serà rebut al seu pas per Cadis, Se-
villa, Toledo, Madrid, Saragossa, Barcelona, etc. per aparticipar en la grans manifestacions de Brussel·les (15,16 i 17 d'octubre), s'ha acordat llançar la crida unitària pera una gran jornada de mobilització durant el pròxim 22d'octubre, amb totes les reivindicacions que en aquestmoment tenim els sectors més castigats de la societat es-panyola:
- Defensa de les llibertats i contra la repressió (LleiMordassa i altres).- Serveis públics universals i gratuïts (sanitat, edu-cació, pensions, dependència...).- Contra la privatització d'hospitals, escoles, aigua,transport, cultura, etc.- Dret a un habitatge digne i contra els desnona-ments.- Per la derogació de les reformes laborals i l'ocu-pació estable i amb drets.- Dret al salari digne i la renda bàsica.
- Per un desenvolupament querespecte la naturalesa i protegis-ca el medi ambient.- Contra la corrupció i la impuni-tat. Per l'ètica i la transparència.- No al TTIP i altres acords delliure comerç.- Contra la guerra i pel refugi ales persones desplaçades per
conflictes bèl·lics o econòmics.- Per l'impagament del deute il·legítim, injust iil·legal.Necessitem que la jornada de mobilització del 22-O
supose un nou esglaó en la llarga lluita pels nostresdrets, que demostre als poderosos la força de la unitatper la base i deixe clar a polítics, empresaris i banquersque estem dient prou a les seues retallades i a l'espolique practiquen sobre béns i recursos col·lectius.
Per açò no es pot quedar tot en una manifestaciómés, en el simple repartiment d'unes octavetes i, en defi-nitiva, en una data condemnada a ser oblidada per lagran majoria social. La importància del 22-O no va a estaren la gent que es manifesta, que va a ser molta i ens in-teressa que així siga; l'èxit -com ja va succeir amb l'últi-ma Vaga General- serà que la gent es mobilitze en elsbarris, en els centres d'ensenyament, en els hospitals iambulatoris, en els mercats i en els centres socials, enquè es facen moltes assemblees i xarrades informatives,en què s'aplique una vaga de consum, el boicot a bancsi multinacionals, en què s'ocupen durant tot el dia els es-pais públics; que el protagonisme siga de les personescomunes i no de líders d'un o un altre pelatge. Si ensconvencem de la capacitat d'organitzar-nos i lluitar desd'a baix haurem donat un gran pas en la defensa de la
nostra dignitat i de tots els nostres drets i els de les ge-neracions que vénen darrere.
Animem per tant al conjunt de la CGT, a la seua militànciai a tota l'afiliació, a tot el nostre entorn social i ideològic, a im-plicar-se activament en la preparació i el desenvolupament dela jornada de lluita del 22-O i les dates properes. Però que cri-dem a l'acció popular no significa de cap manera que la Con-federació General del Treball vaja a renunciar al seu compro-mís de convocar, recolzar, assessorar i donar suport a totesles seues seccions, sindicats i federacions.
Des del Comitè Confederal estarem treballant amb lesMarxes de la Dignitat per a dinamitzar aquest 22-O, peròtambé us convidem a què en les localitats, barris o cen-tres de treball on hi haja companys i companyes de CGTens incorporem activament en les plataformes coordina-dores d'aquesta transcendental mobilització social, sindi-cal i política.
Ens veiem, una altra vegada, al treball i en els carrers!Tota la info en: www.cgtpv.org
ANTONIO PÉREZ COLLADOSecretaria Acció Social CGT-PV
// És una crida unitària ambtotes les reivindicacions delssectors més castigats de la
societat espanyola //
Que qualsevol treballador té dret asindicar-se lliurement i que tractar desoscavar eixa llibertat comporta la vul-neració d’un dels drets fonamentals dela Constitució Espanyola així com unaviolació de la Llei Orgànica de LlibertatSindical, és un fet que la multinacionalCarrefour sembla haver oblidat. LaConfederació General del Treball delPaís Valencià ha interposat una de-manda davant el Jutjat Social de Va-lència arran les actuacions de diver-sos caps i comandaments de Super-mercados Champion SA del CentreComercial Arena (pertanyent al GrupoCarrefour) que van tractar de dissuadira cinc empleats que es presentaren enles llistes de CGT per a les eleccionssindicals celebrades el passat mes dejuliol. L’organització anarcosindicalis-ta, que va aconseguir obtenir dos de-legats, denuncia judicial i públicamentaquests fets i assenyala que, possible-ment, els demandats hagen incorreguten delictes penals.
Cinc treballadors del CarrefourArena de València van patir coaccions,amenaces, xantatges i fins i tot la in-clusió del seu nom sense permís en lallista del sindicat amic de l’empresa–Fetico– a partir de la presentació deles seues candidatures a les eleccionssindicals celebrades l’estiu passat.
No obstant açò, conscients delsseus drets i de la il·legalitat en la qualestava incorrent l’empresa en promou-re, a través d’alguns caps i comanda-ments, una forta pressió als candidatsde CGT, aquests no solament van se-guir endavant amb la llista amb la qualhavien decidit concórrer sinó que vanaconseguir entrar en el Comitè d’em-presa amb 2 dels 5 delegats en joc.
D’aquesta forma, la CGT-PV recor-da que els xantatges, habituals en al-gunes companyies, de l’estil “si no etpresentes per aquest sindicat et puja-ré el sou, et promocionaré…” o les
amenaces com “la teua relació ambl’empresa va a canviar si continues eneixa organització” són susceptibles deconstituir una flagrant vulneració d’undret democràtic fonamental com és elde llibertat sindical, desenvolupat através de la Llei Orgànica de LlibertatSindical.
Així mateix, el sindicat apunta queés imprescindible conèixer quines sónles eines de les quals disposen els i lestreballadores i, sobretot, no fer un pasenrere ni tolerar actuacions que impo-sen de facto la dictadura empresarialen els centres de treball. És a dir, or-ganitzar-se per a defensar els interes-sos comuns dels treballadors com aclasse és, a més d’un dret inalienable,una necessitat front a les il·limitadespretensions de l’empresariat.
La demanda interposada contraGrupo Carrefour suposarà la celebra-ció d’un judici, i, en cas de sentènciafavorable a la CGT-PV, el cessamentimmediat del comportament antisindi-cal, la remissió al Ministeri Fiscal a l’e-fecte de depuració d’eventuals con-ductes delictives i una indemnitzacióper danys i perjudicis.
CGT-PV demanda a Carrefour pervulnerar el dret a la llibertat sindical
E n d E f E n s a d E l s d r E t s
Gabinet de Premsa CGT-PV
// Cinc treballladors vanpatir pressions en presen-tar candidatura per CGT //
CGT-PV i m editaadaptada la “Breu Guiad’autodefensa Laboral
per a Precàries”Es tracta d’un reedició bilingüe (castellà i
valencià) de la Guia elaborada per la
CGT-Catalunya
Concebuda comuna eficaç eina adisposició de pre-caris precàries,aquesta nova edi-ció s’adapta a la le-gislació del PaísValencià i de laRegió de Múrcia.
El Comitè Con-federal de la CGT-PV i M edita 5.000exemplars queseran presentats alllarg del territori enels pròxims mesos.
Per a programarpresentacions irebre exemplars, contactar amb la Secretaria de For-mació:
Després de llargs anys de prometre reor-ganitzar la plantilla del personal d'adminis-tració i serveis (PAS) en honor de fer-la mésracional, eficient i justa, per fi la Universitatens ofereix una reestructuració, però en elcamí s'han perdut tots i cadascun dels seusobjectius per a canviar-los per altres: reta-llades, precarietat, i mercantilització.
Fa ja molts anys que cada nou responsa-ble assegurava que la improvisació i el des-ordre de la plantilla serien resolts, no obs-tant açò després de la presa de possessióles promeses eren oblidades, les categoriescontinuaven afegint-se i els organigrameshan arribat a ser quasi tants com a unitatsadministratives tenia la Universitat.
I no solament no es va reorganitzar ni ra-cionalitzar la plantilla, sinó que la provisio-nalitat, la improvisació i la precarietat vananar fent-se la rutina. Afegim un cap ací, re-duïm allí, creem un nou servei imprescindi-ble per a ser excel·lents, que vesteix molt idóna recursos, encara que clar, no desti-nats a oferir un millor servei de l'educació,sinó per a seguir lluint...
El 2006 va portar dues importants lleisper a les Universitats: l'Estatut Bàsic del'Empleat Públic, i la modificació del PSOEde la Llei Orgànica d'Universitats que unany abans havia aprovat el PP. La primerava obrir la porta a la Universitat a la con-tractació de personal eventual i no va tardarmolt a utilitzar-ho, relegant al personal deplantilla qualificat a l'ostracisme, posant enel seu lloc a sempiternos antics alumnesque ho havien sigut tot com a tals en la po-lítica universitària, i periodistes emergentsamb salaris de gran fitxatge. La segona vafacilitar la creació de serveis dirigits per “di-rectors”, és a dir catedràtics que en la ma-joria de les ocasions no tenien formació peral treball que se'ls havia assignat, però querebien un substancial increment salarial iuna reducció en les obligacions docents;estrangulant així la carrera professional delpersonal d'administració i serveis i consoli-dant l'estructura estamental tan poc plural idemocràtica de la Universitat.
Aquestes normatives, i altres posteriors,afavoreixen al Professorat funcionari uni-versitari –càtedres i titulars–, atès que sónels qui dirigeixen les universitats espanyo-les i una regulació beneficiosa als seus in-teressos afavorirà unes universitats públi-ques dòcils als designis de l'Estat, o el quepot ser encara pitjor, a les grans empresesobstinades en mercantilitzar el coneixe-ment.
Al mateix temps que s'enfortien els privi-legis de l'elit universitària, es precaritzava laresta del personal docent –ajudants, con-tractades doctores, associats…–, es posa-va l'accelerador en les privatitzacions en eld'administració i serveis i deixava de convo-car-se oposicions, cobrint-se les vacants iplaces de nova creació a través d'un serveid'ocupació tot menys transparent.
Llargs anys d'aquestes polítiques vanportar una plantilla amb més del 30% depersonal inestable, i per tant més dòcils, al-hora que es creaven noves places de per-sonal tècnic cobertes per cares desconegu-des en ocasions amb cognoms molt fami-liars.
Octubre del 2015a n à l i s i , r e f l e x i ó i a c c i ó4 - notícia confederal
reestructuració de la plantilla de la Universitat de València: camí a la privatització
w e b s a l P a í s V a l e n c i à
CGT País Valenciàhttp://www.cgtpv.org
CGT Valènciahttp://www.cgtvalencia.org
CGT alacanthttp://cgt-alicante.es
E n s En y amE n t p ú bl i c vs p ri va ti t z at
EMILIA MORENOSecretària General CGT-PV
Anys en els quals al CEU, tradicionalUniversitat privada solament a l'abast demolt poques persones, s'anaven sumant al-tres noves, sense que ningú li donara im-portància, i a les quals la centenària Uni-versitat de València mirava de dalt a baix,convençuda que res podia fer ombra al seuestatus.
Però quan es solaçava en la seua anti-guitat, i la seua tradició, permetent que laGeneralitat li regatejara constantment elsmitjans als que tenia dret per llei i dirigira lesseues escasses aportacions cap a la rajola,
la mateixa Generalitat anava engreixant almonstre que l'acabarà engolint si la societatno defensa el que és seu, perquè les seuesinstitucions són incapaces de fer-ho.
Hem anat veient com cada curs apareixiauna nova titulació de la catòlica universitatSant Vicent Ferrer, instal·lada en magníficsedificis del centre de la ciutat, cedits, do-nats, amb els diners que hauria d'haveranat a les Universitats públiques i queningú va reclamar de forma clara i contun-dent.
Hem vist com “La Catòlica”, taninstal·lada i consolidada en la nostra ciutatque és recognoscible amb un simple àlies,ha anat fitxant a prestigiosos docents quela Universitat es va permetre el luxe de nin-gunejar en un prepotent nepotisme que–afortunadament no sempre– privilegia lamediocritat perquè ningú qüestionara elpoder d'aquelles persones que són elsamos d'alguns departaments.
I així ens agafa el 2011, amb un mandateuropeu d'estrènyer fins a la mort sobtadales administracions i un govern lliurat acomplaure-lo sense dir ni piu; ens imposenla prohibició de cobrir baixes, per mitjà dela taxa de reposició zero. Durant dos anysno ha sigut possible cobrir cap vacant en laUniversitat, i després a comptagotes; cadavacant siga el que siga el seu motiu, deixa-va un buit que havia de ser cobert amb eltreball de la resta del personal del centre oservei. Açò sí, per a pal·liar les conseqüèn-cies, –almenys en els primers temps– ensvan incrementar la jornada laboral, però ladesaparició de plantilla i els seus efectessón inexorables.
Si ja haguera sigut un greu problema encondicions de normalitat, les conseqüèn-cies de la taxa de reposició zero sobre unaplantilla tan inestable i desorganitzada hansigut devastadores:
Les polítiques seguides han generat unpersonal envellit, on abunden les jubila-cions, i per tant les vacants sense cobrir. Id'altra banda, després de tants anys sensequasi convocar oposicions, amb personesen interinitats perpètues, es realitza unaoferta d'ocupació pública que pretén esta-bilitzar la plantilla, però que produeix l'efec-te contrari, tothom es presenta a totes lesconvocatòries, siga de la categoria quevenia exercint o no, per a assegurar-se unaplaça, encara que siga d'un grup inferior, o
per fi promocionar després de mitja vidaestancada, i són moltes les persones queaproven dues, tres o més oposicions, pre-nent possessió en una, i deixant un llargsolc de vacants sense possibilitat de serocupades.
Cada dia són més els centres de treballque quasi no tenen personal suficient per acobrir el treball imprescindible, però és que,a més, les polítiques d'excel·lència d'unabanda, i de control del personal per part del
govern per una altra, l’han duplicat i buro-cratitzat enormement.
I és en aquesta situació quan la Universi-tat es planteja de debò l'ordenació delsllocs de treball, però després de tants anysdemanant-la i exigint la seua racionalitza-ció, ens trobem amb que l'únic objectiu del'equip rectoral, incapaç com sempre d'al-çar la veu i negar-se a complir una norma-tiva que li impedeix aconseguir els objec-tius d'educació superior per als quals hansigut designats; és repartir l'escàs personalque li queda de manera el més proporcio-nada possible, però sense lògica, i per des-comptat sense possibilitat ni voluntat de mi-llorar les condicions de treball del seu per-sonal, ni el que és pitjor, millorar el servei.
Un pegat que va a suposar el trasllat for-çat de moltes persones, algunes de lesquals s'han esforçat a tenir millor currícu-lum per a assegurar-se un lloc que ara liamortitzen sense dret a triar ni horari ni ser-vei, un pegat que continuarà generant si-tuacions d'assetjament i depressió; perquèla salut mental de la universitat amb aques-tes polítiques és deplorable. Un pegat queva a servir per a calmar a alguns serveis a
la vora del col·lapse a canvi de deixar igual-ment en precari a uns altres que encaramantenien uns mínims. Un pegat que hadeixat en evidència el menyspreu de la di-recció de la Universitat cap al seu personald'administració de serveis en general, peròtambé i sobretot del personal més feble,demostrant el classisme de la cinc vegadescentenària institució. Un pegat que no va aresoldre res, ja que res s'ha pretès solucio-nar, excepte la imatge.
La deriva de precarització, sobrecàrregai burocratització, i reducció de plantilles noha sigut patrimoni del personal d'Adminis-tració i serveis, sinó que s'ha anat aplicantamb igual fermesa en el professorat; i l'a-provació del Docentia, un altre dels sinis-tres rastres que va anar deixant l'exministreWert per tota l'educació, amb l'oposicióúnica de CGT és solament qüestió de dies,rematant una educació universitària públicacada vegada més esgotada i depauperada.
S'alça, doncs, davant els nostres ulls unpanorama de personal ja molt envellit, can-sat i desmotivat; una estructura docent for-tament jerarquitzada, on la càrrega de tre-ball cau de forma exponencial sobre els quipodrien ser el revulsiu de no estar dedicatsa la realització de tasques en moltes oca-sions absurdes i desil·lusionants.
Com a conseqüència hi ha una progres-siva pèrdua d'alumnat per dues vies. Una,la impossibilitat de seguir estudiant de mol-tes persones després de la crisi i les puja-des de taxes, de les quals la Universitats'ha aprofitat per a aconseguir finançamentsense cap escrúpol; i per una altra, l'ofertade les universitats privades, que ofereixeniguals titulacions per uns preus que cadadia s'aproximen més a les taxes de la pú-blica, i arrepleguen els excedents de lescarreres estrela.
Però la nostra institució segueix procla-mant la seua excel·lència, sense adonar-seque està perdent l'arrelament que sempreva tenir en la societat, i que està abocantl'ensenyament universitari a la seua priva-tització i a convertir-se en un mer braç delsgrans capitals.
// Les conseqüències de lataxa de reposició zerosobre una plantilla tan inestable i desorganitzadahan sigut devastadores //
// Aquesta deriva no hasigut patrimoni del PAS,sinó que s'ha anat aplicantamb igual fermesa en elprofessorat //
notícia confederal - 5Octubre del 2015 s i n d i c a l i s m e e n l l u i t a
“Quan les dones prenem els ca-
rrers el patriarcat tremola. Suma't a
la marxa!”; amb aquest lema s'en-capçala la marxa feminista del 7 deNovembre per a denunciar el fàstici rebuig davant la insuportable si-tuació de violència masclista quees viu en l'Estat espanyol.
Enguany 2015, hem perdut a 75persones en crims masclistes, enels tres últims dies s'han assassinata 4 dones (en Erandio una dona de39 anys, hores després a Benieluna dona de 23 anys, a Vigo unadona de 33 anys i en Guardo es vatrobar el cos d'una dona assassina-da al costat del del seu assassí).Les elevades xifres d'assassinatsde dones són l'espantós reflex de laincapacitat de l'Estat i de la societatespanyola per posar fre a la misogí-nia homicida.
Davant aquesta situació límit elmoviment feminista crida a la mobi-lització de totes aquelles persones icol·lectius socials que defensen elsideals d'una humanitat justa, equita-tiva on la igualtat siga un valor enalça i no un concepte de polítiquesbuides, perquè marxen a Madrid elpròxim 7 de Novembre, a la mateixas'han adherit més de 150 grups icol·lectius de tot l'estat espanyol.Des de la CGT ens unim a aquestamobilització per a recordar a la so-cietat espanyola que els avançosfeministes es van consolidar en lalluita en el carrer, que els primerscentres d'atenció a víctimes de vio-lència de gènere van nàixer de l'au-togestió de diferents iniciatives fe-ministes, i que una vegada l'estats'ha fet càrrec dels mateixos, no haaconseguit mantenir l'eficiència ne-cessària per a eradicar aquestaxacra social, que ha desdibuixatdels seus interessos principals sotael context de la crisi social i la des-integració de les polítiques de be-
marxa del 7N a madrid
d o n E s
Secretaria Dona CGT-PV i M
nestar social. Comprenent que laviolència de gènere és una qüestiód'estat, d'un estat capitalista i pa-
triarcal com l'espanyol les deci-sions polítiques del qual consolidenla discriminació sistemàtica i el so-friment de gran part de la població.
Pel que els assassinats d'a-questes dones són responsabilitatd'un estat i unes institucions auto-nòmiques incompetents, així comés la seua responsabilitat les polí-tiques mediocres que consolidenla re-victimització de les dones ex-posades a la violència institucionalen denunciar i recórrer als recur-sos existents, de la por de lesdones a les conseqüències queper a elles suposa l'acte de formu-lar una denúncia contra el seuagressor, de la situació d'indefen-sió de les víctimes de violència degènere davant les dificultats per areprendre les regnes de la seua in-dependència econòmica, etc.
Amb la idea de mobilitzar a lanostra afiliació en aquesta impor-tant jornada de lluita i reivindicaciódes de València s'organitzarà unbus cap a Madrid. Així mateix CGTCastelló ja ha començat la prepa-ració del viatge, dimecres 18 d'Oc-tubre com a data límit per a apun-tar-se, sent el viatge gratuït per ales persones afiliades i amb preude 10 euros per a les què no esti-guen afiliades al sindicat, per aapuntar-se al mateix haurà de re-metre's un missatge de Facebooko un correu electrònic a la CGT deCastelló. L'autobús eixirà a prime-ra hora del carrer Cerdan de Talla-da nº23.
http://www.feminicidio.net,aquesta web aporta les dades méscompletes i mostra la realitat de vio-lència patriarcal que no arreplega lamediocre llei estatal per quedar jaque no abasta totes les categories
de violència masclista segons l'esta-blit per l'ONU en la Declaració sobrel'eliminació de la violència contra ladona. Resolució de l'Assemblea Ge-neral 48/104 del 20 de desembre de
1993.
Assemblea de CGT-Castelló #JoVaig7N / VíCTor Tormo
// Les elevades xifresd’assassinats reflecteixen la
incapacitat de l’Estat //
l l u i t a E n i m a t g E s
Manifestació celebrada a Alacant en suport a els i les refugiades (15-S)/ CGT-aLaCaNT
La militància de la CGT-PV es va solidaritzar amb Laura i Eva a Barcelona el 6-O / PICóN
CGT posa en evidència la insolidaritat de l’ONCE en el lliurament dels "PremiosSolidarios ONCE Comunidad Valenciana" / aNToNIo PérEz CoLLado
Concentració en l’Estació del Nord de València en una de les jornades de vagaconvocades a nivell estatal contra el desmantellament del ferrocarril públic / a.P.C.
CGT es mobilitza també a Alacant contra la persecució sindical i la vulneracióde drets fonamentals per part de l’empresa Marktel a València / CGT-aLaCaNT
El V Conveni Col·lectiu de les Uni-tats de Brigades d’Emergències queoperen a el País Valencià va deixar queuna sèrie de places (jubilacions par-cials, baixes per maternitat, etc.) es co-briren per lliure disposició per part del’empresa i no a través de la Borsa d’O-cupació. Tragsa, gestora del servei delquè és titular la Generalitat Valenciana,pretén ara que la part social ratifiqueeixa pràctica injustificable en la Comis-sió de Seguiment del VI Conveni signatenguany, Comissió en la qual, a dife-rència d’en l’anterior conveni, CGT estàpresent
Les Unitats de Brigades d’Emergen-cies, són un servei essencial d’interven-ció, que s’encarrega de la majoria d’e-mergències en l’àmbit rural, especial-ment de la prevenció i extinciód’incendis forestals que assolen el nos-tre territori, i que estan regulades per laLlei 13/2010, de 23 de novembre, de laGeneralitat, de Protecció Civil i Gestiód’Emergències de la Comunitat Valen-ciana. Aquest servei essencial d’inter-venció està gestionat per l’empresa pú-blica Tragsa sent el titular del Servei laGeneralitat Valenciana, i té reguladesles seues condicions laborals segonsl’acordat en el VI Conveni Col·lectiu.
CGT denuncia nepotisme
t r a g s a
CGT Tragsa País ValenciàLa Secció Sindical de CGT en Trag-
sa assenyala que dins del personal delServei existeix gran malestar per la si-tuació creada des de l’any 2010, quanes va aprovar el V Conveni que deixa-va en el carrer a uns 300 treballadors itreballadores, així com deixava sensepossibilitat de progressar i treballar totl’any a uns 90 brigadistes fixos discon-tinus, és a dir que van passar a treba-llar solament la campanya de l’estiu.
Així mateix, el V Conveni va deixarque una sèrie de places (jubilacionsparcials, baixes per maternitat, etc…)es cobriren per lliure disposició per partde l’empresa, i no per la Borsa d’Ocu-pació que es va crear per a ocupartotes les places vacants que es gene-raren en el Servei, per la qual cosal’empresa posava a qui li “interessava”passant olímpicament de la Borsa d’O-cupació, ja que així ho van signar i vanacordar els representants sindicals il’empresa.Açò mateix és el que preténl’empresa en l’exposat en la reunió dela Comissió de Seguiment del VI Con-veni, perquè la part social done el seubraç a torçar i ratifique el que va acor-dar en el seu moment en el V Conveni,és a dir que l’empresa tinga potestatper a endollar a qui li done la gana deforma totalment legal (“reservar placesper a compromisos”, l’anomena l’em-presa), per la qual cosa una part de larepresentació social s’oposa tallant-
ment i l’altra vacil·la, ja que també trauprofit d’aquesta jugada.
Tot açò és la punta de l’iceberg d’unsistema caciquil de vots per treball, desde fa més de 5 anys, que per a optar auna plaça d’interí el criteri que se se-gueix és el de tenir carnet.
La Secció Sindical de la Confedera-ció General del Treball en Tragsa alPaís Valencià considera que també po-dria existir un delicte de malversació decabals públics, ja que la majoria d’a-quests endollats que treballen per ve-gada primera no compten amb el CursBàsic de noves incorporacions, requisitfonamental per a treballar en el Servei,tenint l’administració o l’empresa quepagar el cost d’aquest curs, quan hi hapersonal que ja té el curs (unes 300persones afectades per l’ERO enco-bert de 2010, així com unes 90 perso-nes fixes discontínues i el personal queha treballat en la 2ª Borsa d’Ocupació),i que amb la formació i l’experiènciase’ls hauria d’oferir una vacant provisio-nal.Finalment, CGT apunta que caldriapreguntar a l’empresa Tragsa quins cri-teris segueix en la contractació d’inte-rins, ja que el més transparent i correc-te seria contractar al personal del Llis-tat, creat i baremat segons l’article 26del VI Conveni, precisament per a co-brir totes les vacants provisionals i per-manents del Servei de Brigades d’E-mergència.
6 - notícia confederal Octubre del 2015c r e a t i v i t a t , c u l t u r a i a c c i ó
Tiene la infancia esa naturalidad clara y concisa, que tanto nos cuesta entender a las personas adultas.Tienen además la facilidad de verbalizar, sin prácticamente cortapisas, aquello que piensan. Y oído de susbocas las reflexiones adquieren una crudeza que muchas veces alegra, otras sorprende, otras duele. Y aquelsábado de abril, camino de una presentación en el marco de la XV Mostra del Llibre Anarquista de València,las palabras sonaban desde muy temprano a rigurosa realidad.
El niño, de nombre Manuel, miraba el periódico desde todos los ángulos que unas hojas de papel puedentener. En medio de la metódica observación leía algún titular en voz alta para sorprender a una madre que desorpresas tenía el día lleno. Uno llamó su atención poderosamente. Juntó las cejas. Leyó despacio. Elteniente alcalde, el hombre fuerte de la alcaldesa. Tras leerlo y releerlo dos veces más, preguntó a su madre:
-¡Mama! ¿Quién manda más el teniente alcalde o la alcaldesa?La madre, reacia a empezar el espontáneo juego de preguntas y respuestas, lo miró mientras le respondía
desganada:-La alcaldesa.Quedó Manuel pensativo. Miró por los cristales del tranvía. Seguro quedé que en su observación no veía lo
mismo que yo podía ver a través de ellos. Tras la pertinente reflexión volvió a la carga:-¡Mama! ¿Quién manda más un ministro o la alcaldesa?La madre, obligada a responder ante las evidentes muestras de sonrisas cómplices en un pasaje pendiente
de su hijo y sus tempranas dudas, respondió secamente:-¡Manuel, yasta! Un ministro.El niño quedó pensativo, miró el periódico, leyó para sus adentros otra vez el titular y tras analizar, supuse
yo, las respuestas de su madre le dijo:-¡Mama! Yo de mayor quiero ser teniente alcalde, ministro y alcaldesa.
Contes llibertarisPer Farnes
La tierna infancia y su naturalidad
Cualquier disposición que incluyera una reducción delgasto público sanitario, el que fuera o fuese, tendría queser aprobada obligatoriamente en cualquier parlamento oestamento a nivel mundial con, al menos, una disposiciónadicional que contuviera una “cláusula de enjuiciamientocriminal”
Así, por cada persona fallecida a consecuencia de la noconstrucción de un hospital, o de la reducción de camashospitalarias o de la privatización de servicios sanitarios,por poner algún ejemplo de causa efecto en dicha norma,se abriría un procedimiento penal urgente para cada unade las personas que impulsaron aquella normativa derecorte presupuestario. Principio de equidad yresponsabilidad en salud pública.
Exterminio
a g E n d a c u l t u r a l
La CrTr organitza les V Jornadesanticapitalistes de Castelló
Les Jornades començaren el 3 d’octubre, però publiquem aque-lles activitats que tindran lloc una vegada finalitzada l’edició delNC. Tota la info en: http://coordinadora-repartim-treball-rique-sa.blogspot.com/
dijous 15 octubre 19:00 Xerrada: "Conseqüències de l'imperialisme: Síria, Líbia,Grècia, TTIP." Lloc: La Cosa Nostra. Organitza: PCPE i CJC.
divendres 16 octubre 19:00 Xerrada: "La cambra secreta del TTIP." Lloc: Llotja del Cànem. Organitza: Compromís.
dissabte 17 octubre 19:00 Festa d'aniversari del Casal Popular de Vila-real. Presenta-ció de la publicació "La Llavoreta."Lloc: Casal Popular de Vila-real. Organitza: Casal Popular deVila-real.
dijous 22 octubre 19:00 Xerrada: "Troika i memoràndums, ni a Grècia ni enlloc." Lloc: Casal Popular de Vila-real. Organitza: PCPE i CJC.
dissabte 24 octubre aCTE CENTraL de les V JorNadES aNTICaPITaLISTES17:00 Fira d'entitats. 18:30 Taula rodona sobre el TTIP amb Isabel Vallet d'Endavant (OSAN) i Desiderio Martín de CGT.21:00 Sopar popular.22:30 Concert.Lloc: plaça l'Ereta (plaça Isabel la Católica)
dimecres 28 octubre 11:00 Concentració: accident laboral = terrorisme patronal. Lloc: plaça Maria Agustina. Organitza: CGT. 19:00 Xerrada: "accident laboral = terrorisme patronal"Lloc: La Cosa Nostra. Organitza: CGT.
dijous 29 octubre 19:00 Xerrada: "Troika i memoràndums, ni a Grècia ni enlloc."Lloc: Casal Jaume I de la Vall d'Uixó." Organitza: PCPE i CJC.
dijous 5 novembre 18:00 Xerrada: "Ca l'Estudiantat. Una experiència d'autogestió estudiantil." Lloc: Casal Popular de Castelló. Organitza: SEPC.
divendres 6 novembre11:30 Xerrada: "TTIP: CETA la porta del darrere."Lloc: UJI. Organitza: Campanya NO al TTIP.
dissabte 7 novembre 06:00 Autobús a Madrid per la manifestació contra les violències masclistes. Lloc: CGT. Organitza: CGT.18:00 Xerrada: "El paper del món del treball en el capitalisme post-industrial." Lloc: Intersindical Valenciana. Organitza: Podem.
divendres 13 novembre 19:00 Xerrada: "Llei mordassa i moviments socials." Lloc: Casal Popular de Castelló. Organitza: Endavant (OSAN).
divendres 20 novembre 19:00 Xerrada: "Atacs i respostes del jovent al món obrer." Lloc: Esquerra Unida. Organitza: UJCE-PV.
dissabte 21 novembre 19:00 Manifestació: Racisme i feixisme instruments del capitalisme! Lloc: plaça de la Independència. Organitza: BAF.
Pròximes activitats en la Biblioteca Llibertària Ferrer i Guàrdia de València
Presentem a continuació les pròximes activitats previstes en la Biblioteca Llibertària Ferrer iGuàrdia, espai que trobaràs en la 3ª planta del local del sindicat en l’avinguda del Cid, 154 deValència.
dijous 15 octubre “Tercer viaje a ECOTOPIA”+ Fiesta de Fin de Viaje.A les 19h.
divendres 23 octubre Presentació del llibre “Palabras por la izquierda de la izquierda”de José Asensio, Farnes.Acte amb la col·laboració del guitarrista J.M. Jiménez.A les 20h.
dijous 29 octubre Presentació i lectura del “Santo Rosario”de Héctor Solsona Quiles.Presenta: Juan Noyes Kuehn “Chantri”.A les 19h30.
Octubre del 2015 c u l t u r a i e n t r e v i s t a
Si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...
notícia confederal - 7
continuació EntrEvista méndEz rubio
a hacer inviable el sindicalismo. Eso, desdeluego, no impide defender la lucha sindicalcomo una mediación más en la lucha por lajusticia social, una mediación necesaria en la(re)construcción de posiciones críticas com-partidas. Es de hecho una labor contraco-rriente impagable. Pero la presión asfixiantedel sistema productivo y financiero está des-mantelando el sindicalismo y su defensa de lajusticia en el trabajo atacando, de hecho, lascondiciones básicas del trabajo en la repro-ducción social. Por otro lado, la utopía liberta-ria del sindicalismo más desafiante, el quereunió por ejemplo a multitudes en los movi-mientos revolucionarios anarcosindicalistasdel primer tercio del siglo XX, ese pulso utópi-co se ha visto atrapado en el efecto-pinza ac-tivado por la complacencia socialdemócratade los sindicatos más influyentes o mayorita-rios. En lo que puede ser su último texto antesde suicidarse ante la inminencia de ser captu-rado por el fascismo, hacia 1940 (Tesis de fi-losofía de la historia), ya W. Benjamin anota-ba que la socialdemo-cracia había cortado losnervios de la mejorfuerza revolucionaria. Yque en la escuela so-cialdemócrata las cla-ses más humildes des-aprendieron “tanto elodio como la voluntadde sacrificio. Puestoque ambos se alimentan de la imagen de losantecesores esclavizados y no del ideal de losdescendientes liberados”. Pero, ya entrandoen el siglo XXI, hasta la proyección de esteideal emancipatorio para nuestros descen-dientes se ha visto precarizada y esclerotiza-da por la dictadura del nuevo fascismo tecno-mercantil y consumista. De ahí que la preca-riedad se haya convertido también en unespacio desde el que devolver el golpe letal ylegal sobre nuestra ansia común de un mundomejor. Claro que por “precariedad” no me re-fiero aquí a elegir un trabajo peor si puedeconseguirse uno mejor. Me refiero a algo asícomo decirle al capitalismo: “No me dasmiedo. No puedes volverme más precario/ade lo que ya soy”.
Utopía en movimiento. ¿Qué opinas sobreel título que hemos elegido para estanueva edición de las Jornadas Libertarias?
Un acierto, como el dedo en la llaga. Lapotencia utópica, así como su raíz en la impo-tencia y la desesperación actual, solamentepuedo concebirla como un proceso, una dis-ponibilidad para el avance, para incitar nue-vas trayectorias compartidas, por provisiona-les o paradójicas que puedan ser. Como decíaGaleano, más un camino que un horizonte.Un camino no trazado en ningún mapa: con-tra un “fascismo de baja intensidad”, una in-seguridad de intensidad máxima que no nosdeje quedarnos indiferentes o inmóviles. Aunasí, quizá tendría cuidado con la llamada almovimiento dentro de un espacio totalizado,encapsulado como (anti)social, gracias preci-samente a su reclamo omnipresente hacia laaceleración intensiva y la “movilización global”(López Petit). Es razonable introducir en esadiscusión un componente de cortocircuito, dedesmovilización, como de hecho ha planteadoel Institut de Démobilisation en su ensayo co-
lectivo Tesis sobre el concepto de huelga(2014). Aquí se reelabora polémicamente laidea obrerista de huelga para adaptarla a uncontexto post-industrial y global: “la huelgaprovoca el hundimiento; no necesita ir a tomarnada afuera. Y si la violencia viene de formanatural a la huelga siempre es por parte delEstado”. Si así fuera, si “la huelga se instalaen el interior de las cañerías para reventar-las”, entonces esta abierta y provocativa no-ción de “huelga” podría colaborar en la corro-sión de una realidad que se pretende total, to-talitaria, sin exterior.
Esta pregunta es de parte de cualquierjoven con inquietudes que está fundamen-tando su formación ética y política, o decualquier adulto que se sienta desnortado.¿Cuáles son las obras y autores impres-cindibles para conformarse una cultura an-tifascista?
Hay jóvenes que me han ayudado a mí,sabiéndolo o no, a clarificar ideas y conocer
puntos de vista antifas-cistas que no conocía.También gente de cual-quier edad. En este libri-to “Fascismo de baja in-tensidad” se recogenlecturas que han tratadoel asunto de forma aten-ta y profunda, preparán-donos para articular una
crítica radical dispuesta a enfrentarse al pre-sente, y no a vivir de seguridades que veníansin tocarse desde un pasado cada vez másremoto y más idealizado. Es importante estaralerta, antes que nada, contra la facilidad (¡tanrentable!) de mensajes anti-fascistas al estilode La lista de Schindler y similares, donde lademonización del fascismo clásico se hace acosta de ocultar y reforzar la vigencia delnuevo fascismo industrialista y capitalista.Estar alerta aunque solamente fuera por laclaridad con que nos avisó Pier Paolo Pasoli-ni (apenas días antes de morir brutalmenteasesinado) de cómo el nuevo fascismo fun-cionaría mejor como anti-fascismo. Es espe-cialmente clarificador el film La cuestión hu-mana (2007), de N. Klotz, por la forma en quese plantea cómo el management empresarial,la cultura del coaching y el poder psicotera-péutico toman ahora el relevo aniquilador delfascismo clásico. Están ahí películas de valorpedagógico como La ola (D. Ganzel, 2008) oantes Jeanne Dielman, 23 quai du Commer-ce, 1080 Bruxelles (Ch. Ackerman, tambiénde 1975) o El espejo (A. Tarkovsky, 1975) o,músicas como las de Cage o Zappa, o Lai-bach o Pixies, el teatro de Brecht o Beckett, lapoesía de Paul Celan o Alejandra Pizarnik…Pensando en lecturas juveniles, o incluso in-fantiles, que quizá ahora necesitamos másque nunca, recuperaría las historias de PippiCalzaslargas (A. Lindgren, 1945-1956), queson todavía un saludable antídoto contra elrealismo inercial y la obediencia ciega. Lasperipecias de una niña que puede llegar adecir que “la policía es lo mejor del mundo,aparte de las fresas con crema” me pareceque todavía se merecen una oportunidad.
¿Quieres añadir algo más?Daros las gracias por querer escuchar,
por vuestra tarea constante.
La elección del título “Utopía en movimiento”para las XVII Jornadas
Libertarias es un acierto,como el dedo en la llaga
X v i i j o r n a d E s l l i b E r t à r i E s
“Utopia en moviment”del 14 al 18 de desembre 2015
Aquesta nova edició de les Jornades culturals i de debat de la CGT València escelebrarà, com ja és tradicional, en l’Octubre CCC (C/ Sant Ferran, 12).
A continuació, un avanç del programa:
Exposició “Mirant la utopia” Fotografies dels guanyadors del concurs fotogràficpromogut per la CGT (v. bases)
dilluns 14 desembre: 12h: Presentació de les Jornades i de l'Exposició.
18h30: Xerrada-debat "La revolució com a necessitat dels pobles”.
dimarts 15 desembre: 18h30: Xerrada-debat "Descomposició de la idea d’Europa. Llibertat versus capital”
dimecres 16 desembre:18h30: Xerrada-debat “Nova Transició i Unitat Popular. El maquillatge estatal "
dijous 17 desembre: 18h30: Xerrada-debat "La resistència social front a la repressió"
divendres 18 desembre: 18h30: Xerrada-debat "La València en lluita. Ací i ara”.
21h30: Festa llibertària en el local de CGT. Av. del Cid, 154-València
Bases Concurs de Fotografiamirant la utopia
Les fotografies guanyadores seran seleccionades per a formar part de l’exposiciófotográfica que tindrà lloc del 14 al 18 de desembre en l’Octubre Centre de Cultu-ra Contemporània (C/ Sant Ferran, 12 València) en el marc de les XVII Jornades
Llibertàries.
1. Els temes fotogràfics versaran sobre la plasmació de la utopia en imatges. Estracta de fer una mostra on els participants revelen en què consisteix per a ells ielles eixe lloc que encara no existeix en la realitat com a sistema però sí en elsnostres cors, en els nostres desitjos, en moments efímers, en la nostra voluntat.
2. El número de fotografies a presentar per participant estará limitat a 5.
3. El format de les fotografies será digital, en arxiu JPEG, amb una resolució de300 ppp i una grandària de 30 cm.
4. Les fotografies seran enviades per correu electrònic a l’adreça [email protected]
5. Cada fotografia portarà un títol escrit en el cos del missatge de correu electrò-nic, amb el nom de l’autor, la data, lloc i acte al que pertany la imatge i un telèfon
de contacte.
6. La data límit per a la presentació de les fotografies és el dia 25 de novembre.
7. De totes les fotografies rebudes seran seleccionades 30.
8. Les fotografies participants guanyadores en el concurs seran exposades en l’Octubre CCC des del dia 14 fins al 18 de desembre de 2015 en el marc de les
XVII Jornades Llibertàries de CGT-València.
9. Les fotografies seleccionades passaran a formar part de l’arxiu de les JornadesLlibertàries de CGT-València. La resta será eliminada.
10. Participar suposa acceptar aquestes bases i la inapel·lable decisió del jurat,que estarà format pels integrants de la Comissió Organitzadora de les XVII Jorna-
des Llibertàries de CGT-València.
http
://rojo
yneg
rotv.o
rg/
Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Comité de redacció: AntonioPérez Collado, Puri Eisman, Libertad Montesinos, Emilia Moreno, José Asensio iJosefina Juste. Fotografies: Fons documental propi i expropiat. Traduccions:
servei de Normalització Lingüística de la CGT-PV.
HI COL·LABOREN:sECCIONs sINDICALs, sINDICATs, sECRETARIEs I FEDERACIONs LOCALs DE CGT-PV,PURIFICACIÓN EIsMAN, JOsÉ AsENsIO, EMILIA MORENO, BIBLIOTECA LLIBERTÀRIAFERRER I GUÀRDIA, JOsEFINA JUsTE, ANTONIO PÉREZ COLLADO, TRAGsA CGT-PV,
sECRETARIA DONA CGT-PV I M, CRTR, GABINET DE PREMsA CGT-PV
ARTICLE DE PORTADA: PURIFICACIÓN EIsMAN PATON
MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTEsINOs
FOTOMECÀNICA I IMPREssIÓ: GRAFILAN
EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA
Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47
www.cgtpv.orgCorreu electrònic: [email protected]
Entrevista a Antonio Méndez Rubio, poeta, profesor de la Universitat de València y autor del libro “(FBI) Fascismo de Baja Intensidad”
“Estamos ante un fascismo disperso,difuso y ambiental”
Nace en Fuente del Arco (Badajoz), en 1967. Desde una Extremadura castigadapor la pobreza, su infancia forma parte de las emigraciones de los años setenta,primero en Galicia y luego en la periferia obrera de Valencia. De familia de clasetrabajadora, después de experiencias laborales de supervivencia, accede a losestudios universitarios y a realizar un doctorado interdisciplinar en comunica-ción, filosofía y estudios culturales. Entre 1990 y 2010, participa activamente endiversos espacios de intervención social como Unión de Escritores, Comunidad
Ignacio Ellacuría, Asociación de Vecinos Malvarrosa, Foro Social de las Artes oCGT, entre otros. Reconocido como uno de los poetas más destacados de su ge-neración, ha colaborado con distintos medios de información y sensibilización,y ha escrito además sobre crítica cultural los libros Encrucijadas (1997), Laapuesta invisible (2003), La destrucción de la forma (2008) y La desaparición delexterior (2012). En el Notícia Confederal le preguntamos sobre la última de susobras (FBI) Fascismo de Baja Intensidad (Santander, La Vorágine, 2015)
¿Qué te ha llevado a escribir una obracomo FBI en la que no sólo sostienes queel fascismo no perdió la guerra, sino queha logrado adaptarse hasta el punto de serinvisible para la mayoría y por tanto sermucho más eficaz?
La expresión “los nazis no perdieron laguerra” la oí por primera vez en la canción “Ladictadura científica acaba de empezar” de LosNiños Estelares. Esa y otras canciones, lectu-ras, imágenes, noticias de actualidad, comen-tarios anónimos… han ido formando con eltiempo un ruido en mi cabeza que necesitabaorganizar y compartir. A principios de 2015, lalibrería asociativa La Vorágine, de Santander,me ofreció intervenir en su Escuelita de Des-aprendizaje Político, y después publicar comolibro esa intervención. Esa invitación me em-pujó a escribir esta especie de anti-libro: sinunidad, atravesado por voces sin centro, dis-perso, fragmentario… inspirado en la formade entender el montaje que había encontradoen dos libros muy importantes en mi forma-ción: “Libro de los pasajes”, de Walter Benja-min, y “El corto verano de la anarquía”, deHans Magnus Enzensberger. Esa (des)es-tructura del libro me ayudaba a reproducirmejor la sensación de estar ante (y dentro de)un fascismo también disperso, difuso, am-biental, así como a dar a la lectura una posi-ción abierta, activa, respirable, a la hora deentrar ahí.
¿Cuáles son las claves para reconocer elfascismo?
Puede que lo más a mano que tengamossea la expropiación de nuestro propio cuerpo.Y en este sentido, ante todo, la conversiónnormalizada de nuestro cuerpo en autoima-gen. El malestar y la soledad, así como lafuerza y el deseo, que arraiga en nuestro“sensorium” corporal, es traducida (por unaespecie de convertidor cultural, automático)en un anhelo superyoico y narcisista de imá-genes de sí mismo. El ansia del “selfie” va enproporción al acorazamiento contra nuestrosufrimiento y nuestra insuficiencia, que quizásean el mejor lugar desde el que justamentereconstruirnos como un vivir en común, y nocomo una identificación automática entre viviry sobrevivir, que es lo que hoy se nos pide yaceptamos de peor o mejor gana. El poder delnuevo fascismo se infiltra precisamente en lareducción del vivir a sobrevivir, y desde ahípropicia que las cosas, como “por sí solas”,conduzcan a una erosión del querer-vivir, osea, a una anomalía que vivimos como “pro-blema personal”. En gran medida, este dañose intenta evitar mediante una proliferación deimágenes “guays” que supuestamente nossingularizan, pero que a la vez nos introducenen una masa saturada e indiferenciada de es-tímulos intercambiables.
Esta hiperestimulación, como se sabe,tiende a la adicción. En muchos casos, se en-cuentra salida en una agresividad muy propiade la “sociedad de masas” contra el otro, oel/la débil. Donde hay masas, hay la premisade que hemos de seguir a líderes que verda-deramente saben lo que hay que hacer. Y losactos peores se vuelven compulsivos. Tene-mos ya informes que registran cómo en tornoa la mitad de las personas sin hogar sufrenagresiones y vejaciones en la calle, dos decada tres agresiones con testigos pasivos, ymayormente provocadas por jóvenes que in-cluyen esa violencia en sus noches de diver-sión. Se genera así el lado violento de la co-raza con la que quisiéramos protegernos deun entorno hostil, pero que acaba volviendoese entorno más hostil todavía. A gran escala,cuando los débiles constituyen por sí mismos
una multitud de personas empobrecidas, en-tonces el sistema reacciona (como ha dichouna y otra vez la opinión pública a propósitodel control fronterizo de refugiados sirios) conmétodos “que recuerdan otros tiempos”. Porlo demás, por supuesto, siempre queda la op-ción de dejar que los inmigrantes mueran porgoteo en el Mediterráneo, en lo que podría serconsiderado un “holocausto de baja intensi-dad”, no ya por razones identitarias, o políti-cas o raciales, pero sí funcionales, o econó-micas o de clase.
¿Qué papel juega la utopía como conceptopara conseguir despertar o abrir los ojos ala posibilidad de un mundo diferente yopuesto al capitalismo? ¿Por qué la indus-tria cultural nos ha alejado de la utopía?
La raíz griega de la palabra “utopía” (u-topos) señala un sin-lugar, un fuera-de-lugar,de cuya capacidad crítica me había ocupadoen un breve ensayo hace tiempo, titulado Po-esía y utopía (1999). Una nueva política tienela ocasión de aprender de lo poético a mane-jarse en/desde un fuera de lugar que a la vezmuestra al lugar (de la realidad establecida)sus límites y su redundancia. De esa redun-dancia, de hecho, se alimentan las ficcionesaudiovisuales (de Hormigaz a El Show de Tru-man, de Prison Break a La isla o Home…) queexplotan una idea de fuga o salvación en laque el destino utópico (como la Insectopía dela simpática hormiguita que es Zeta) se con-funde con la realidad del capitalismo existen-te. En este sentido amplio (de la poética comocreatividad y como crítica del sentido) creoque puede entenderse la propuesta de una“poética política” hecha recientemente por J.Alemán en su ensayo Soledad: común: esdecir, la utopía como una experiencia de lacrisis, una crisis de la experiencia que con-vierte la sensación de extrañamiento o de ex-tranjería en motor de creatividad y cambio.
Lo que nos ocurre con esta “crisis” es queinevitablemente es al mismo tiempo una crisisde la conciencia como monitor del entendi-miento y la acción. El reclamo tradicional auna “toma de conciencia” ha sido arrasadopor el tsunami de la pobreza extrema, del cri-men masivo indiscriminado, del terror estruc-
Antonio Méndez Rubio en “Mostra Viva del Mediterrani 2014”
tural. Así que hoy día no hay nada más dolo-roso, y quizá más imposible en sentido literal,que “abrir los ojos”. A la vez, dado que estambién imposible mantenerlos todo el tiem-po cerrados, el daño y la angustia se estánvolviendo también ambientales, inevitables,insoportables. La pandemia de la ansiedad yla depresión, la extensión acelerada de nue-vas “enfermedades de la normalidad”, o elhecho de que en España, desde la llegada dela “crisis”, se pueda hablar de doscientos in-tentos de suicidio al día, y de una media dediez suicidios diarios… quiere decir como mí-nimo que el hecho elemental de estar en elmundo, de parpadear, se ha convertido enuna proeza que va dejando vidas en el cami-no. La quiebra de la conciencia, al tiempo,abre fisuras por las que empiezan a emergerpotencialidades que no sabíamos reconocerni canalizar, ni siquiera asumir, y que ahorasentimos como necesarias y urgentes en lopersonal, pero también en lo político. Me re-fiero por ejemplo al dolor y la rabia. La ideade que lo personal es político, que ya avan-zaron algunos movimientos feministas, se hapuesto al orden del día y es ahora un desafíono solo de cara a subvertir la política oficial,sino a reinventar los modos de entender lopolítico que nos puedan llevar a un mundomás libre y más igualitario.
La razón es lo que nos hace esencialmen-te humanos. Sostienes que el autoritaris-mo surge de interiorizar los aspectos irra-cionales de la sociedad moderna. ¿Es unaparadoja hablar del autoritarismo de larazón o ésta en sí misma es antiautorita-ria?
A lo mejor lo que nos hace esencialmen-te humanos es que no tenemos una esenciafija e inmutable, que no estamos condenadosa estar en deuda con algo de una vez portodas, de forma innata. Como sugería En-gels, lo único que se puede decir con certezasobre la naturaleza humana es que es social.Que somos animales políticos, como diríaAristóteles, que nos debemos a una vida encomún, y que nos comunicamos de unaforma hasta cierto punto imprevista, creativa,libre. Cada conversación es irrepetible, y no Equip de Comunicació CGT-PV
podemos quitarnos de la cabeza ni del cora-zón la necesidad de un mundo nuevo, pormucho que haya quienes se hayan fijado lameta de bloquear esta necesidad. En el cinecomercial de Hollywood, sin ir más lejos, esmás fácil encontrar representaciones del findel mundo, de que la humanidad se acabadel todo, antes que propuestas imaginativassobre el final del capitalismo. La industria cul-tural prefiere el apocalipsis antes que unmundo nuevo. De paso, se nos esconde laobviedad de que la humanidad es justamen-te lo que está desapareciendo de un mundocomo éste. Recuerdo la polémica hace añoscon una película de realización latinoameri-cana que apenas insinuaba esta cuestión, y ala que se procuró impedir que premiada enlos Óscar; se titulaba Un lugar en el mundo(A. Aristarain, 1992)… En cuanto a “larazón”…. ¿quién la tiene? ¿quién mantieneaún la capacidad de dársela a los otros? Sa-cudida por la crisis radical de la realidad y porla ceguera inducida a escala masiva, másbien parece que fuera lo que fuera “la razón”se haya quedado reducida a un mero rótulopara identificar a un periódico cuya línea edi-torial es obsesivamente reaccionaria.
Tu libro pone el acento en la necesidad desuperar los problemas radicales que posi-bilitan el FBI: los mercados, el autismo, elnarcisismo, el individualismo, el aisla-miento provocado por las nuevas tecnolo-gías y el móvil… ¿Cómo ha de ser la ne-cesaria revolución que acabe con el dis-curso del amo y la estructura económicasobre la que se sustenta: violenta o pacífi-ca, colectiva o individual, con o sin lasnuevas tecnologías…?
En primer lugar, el nivel de destrucción esya tal que no podemos permitirnos el lujo deexcluir ninguna opción, por parcial que sea.¿Podríamos sustituir las “o” de la preguntapor una “y” más inclusiva? Eso nos ayudaríaa repensar mejor nuestras formas de actuar,a ver que actuar y pensar deben ir juntos, yque pensar lo común es de hecho una va-riante más del hacer en común. Mientras in-tentamos hacer esta travesía, lo único firmees que la respuesta a una pregunta así ha deser social, puede que invisible, puede queanónima. Si el fascismo moderno ha aprendi-do a volverse etéreo y a ser somatizadocomo una especie de realidad ambiental (yaMarx avisó de que con el capitalismo “todo losólido se desvanece en el aire…”) entonceslas respuestas, o intervenciones, o interrup-ciones de ese circuito, empiezan a necesitarasumir también su condición aérea, vibrato-ria, somática. A lo mejor desde ahí recomien-za una (des)movilización no ingenua y no ne-cesariamente representable en imágenes niconvenciones más o menos simbólicas. Mesigue pareciendo oportuna, en este trayectoimposible del tiempo-sin-tiempo, o de unlugar-sin-lugar, la interjección de M. Foucaulten un texto suyo poco conocido, que se tituló“Introducción a la vida no fascista” (¡de1977!): “¡no os enamoréis del poder!”.
Háblanos del sindicalismo… ¿Te pareceun instrumento imprescindible y haciadónde crees que debe caminar?
Me temo que si el sindicalismo fuera im-prescindible la llegada de un mundo nuevosería inviable. Más bien, tras casi ciento cin-cuenta años de lucha, el capital ha aprendido
Continúa en pág. 7
