Upload
palomavina
View
232
Download
3
Embed Size (px)
Citation preview
SINDROMES SINDROMES PEDIÀTRICSPEDIÀTRICSSINDROMES SINDROMES PEDIÀTRICSPEDIÀTRICS
Introducció• A l’hora de valorar l’estat general
d’un nen hem de tenir en compte que tenen valors diferents als adults, i que de vegades els símptomes son poc valorables, a més de que afegim la poca capacitat per expressar-se.
Mort sobtada del lactant
• Mort sobtada i inesperada d’una lactant aparentment sa, després d’una període nounatal (els primers 28 dies de vida.
• No es manifesten símptomes, alteració de la respiració que desemboca en la seva mort mentre dorm.
Evitar factors de risc• Ésser prematur• Antecedents de germans morts • Patir apnees• Dormir de bocaterrosa• Dormir al llit dels pares• Base del llit blana• Mare fumadora o consumidora psicoactius• Mare adolescent• Intervals breus entre embarassos• Cura prenatal tardana o no haver-ne rebut• Viure en situació de pobresa
Recomanacions• Col·locar en supí o lateral• Retirar coixins i cobrellits• Nens amb reflux gàstric de bocaterrosa• Crear ambient sense fum, temperatura adient, sense
excés de roba• No cobrir el cap del lactant mentre dorm• Mentre està despert que rodi evitant punt plans• Deixar que dormi a l’habitació dels pares però al
mateix llit• Matalassos ferms• Xumet o biberó• No donar mel al lactant abans d’una any
SÍNDROME FEBRIL• Una elevació de la temperatura per damunt dels
38ºC es conseqüència d’una infecció i la seva durada sol ésser un poc menys d’una setmana.
• És el principal motiu de consulta d’urgències.
Febre • És un mecanisme de defensa que
s’activa a la resposta a una infecció (vírica o bacteriana), d’aquesta manera creem un context hostil a on el germen te menys possibilitats per viure.
Canvis en la composició de la sang
• Ens trobem un augment de determinades molècules i cèl·lules que intervenen en la fase aguda i que ens indiquen que hi ha un focus productor de febre.
Símptomes de la febre• Nens més grans: sensació de fred,
malestar, cansament, disminució de la gana o, dies abans mal de cap, cansament, mal de cames
• Nens més petits: estan plorosos, gemeguen, rebutgen el menjar i estan calents
Què no hem de fer?• En contra del mite que la febre hi
ha que sudorar-la, no hem d’ajudar a que el nen sui, l’hem de destapar SENSE hipotermia per que així elimini l’excés de temperatura corporal.
Què podem fer?• Destapar sense que agafi fred• Aplicar panys humits templats mai amb
alcohol, en front, aixelles, ingles, plecs d’extremitats (zones vascularitzades)
• Bany a temperatura corporal 37ºC• Fer servir antitèrmic pautat pel pediatre• Donar líquids per evitar deshidratació• Dieta tova sense forçar a menjar• Roba lleugera i transpirable
Avisarem al metge• Nadons amb febre o hipotèrmia
<35,5ºC• De 1 a 3 mesos amb 38ºC o 37,5
durant més de 24 hores• > 3 mesos >38,5ºC evolució o
dura mes de tres dies
Situacions crítiques• El millor és que siguin els pares o cuidadors que portin el nen a urgències
sense esperar que arribi el metge.• Canvis comportament• Convulsions• Vòmit i diarrees constants• Boca seca, mal de gola• Mal d’orella• Febre que apareix i desapareix• Plor fort• Irritabilitat• Manca de gana i pal·lidesa• Mal de cap• Un símptoma es la erupció cutània.• Articulacions adolorides• Valorar possible meningitis, rigidesa del coll, inflamació fontaneles• Ploricó
SÍNDROME RESPIRATORI
• Es deu a una afectació del aparell respiratori en qualsevol dels seus trams: orelles (otitis), sinus (sinusitis), faringe (faringitis), bronquis (bronquitis, bronquiolitis), pulmons (pneumònia)..
• Cada afectació localitzada tindrà uns signes i símptomes.
Tos • És un mecanisme que no guarda
relació amb el procés que la provoca, sol ésser secundària al procés respiratori infecciós de les vies superiors.
• En general s’intensifica al vespre amb el decúbit.
Dispnea• És el terme tècnic de l’alteració que produeix
una dificultat respiratòria.• Manca d’alè, incapacitat de respirar
profundament, sensació de no rebre prou aire.. Tot això sol produir angoixa amb les manifestacions:– Respiracions ràpides, profundes o superficials– Renous– Cianosi– Febre i/o tos– Inflors a la cara, llegua, gola..
IRAValoració Interpretació Aplicació
IRA Lleu Otitis, sinusitis, constipat
Tranquil·litzarO2
IRA Moderada
Asma, pneumònia, laringitis, cos estrany, bronquitis
Assegut
IRA Severa Bronquiolitis, meningitis
Valorar UVI
Actuació• Avaluació urgent de la víctima,
demana-li per traumatismes al cap, coll o tòrax i cerca els signes que acompanyen aquesta dispnea.
• S’hi ha contusions o fractures, tranquil·litza la persona i mantingues-la en repòs asseguda i semireclinada, si te ferides tapa-les amb cura, ja que xuclen l’aire.
SÍNDROME CIRCULATORI
• En els nens les cardiopaties solen ser congènites i es manifesten després del seu naixement o poc després.
• Son per tant nens amb cures especials que han de conèixer els seus cuidadors.
SÍNDROME DIGESTIU• És un dels motius més freqüents
de consulta.• Poden ser processos banals o be
formar parts de patologies més greus.
• Segons les edats hi haurà més tendència a manifestar-se o no.
Vòmits• Depèn del seu contingut i el moment
en que es presenta ens orientarà cap a un diagnòstic o altre.
• Hem de tenir en compte la repercussió hemodinàmica a la que pot conduir si va acompanyat de diarrees i tolerància nul·la d’aliments.
Dolor abdominal• És important valorar el grau de
prioritat, que vindrà donat per l’estat general del pacient, impressió de resolució.
Diarrea• El realment important és la
repercussió en el estat general del pacient.
• Valoració de la deshidratació.
SÍNDROME NEUROLÒGIC
• Com més petit és el nen més difícil és la valoració del estat de consciència i menys el sistema neurològic.
• Escala Glasgow per lactants: Ocular, Verbal i motor
Convulsions• Comencen entre 6 mesos i 5 anys.• Poden ser de caràcter febril 80%,
duren de 30 ‘’ a 10’• Afebrils es descartaran que es
tracti d'epilèpsia.
Actuació • Posar-lo al llit, lliure de objectes
que no es lesioni, si és possible de costat per si vomita.
• Mantenir via respiratòria oberta.• Baixa-li la temperatura.• Recomana als pares que el duguin
al metge.
L’epilèpsia• És una malaltia crònica del cervell,
la manifestació més comuna són els atacs epilèptics generalitzats, que combinen les convulsions tòniques amb les clòniques i la pèrdua de consciència.
Atac o crisi epilèptica• Pot començar amb mareig, al·lucinacions
olfactives i espasmes musculars, menys d’un minut desprès emeten un crit ronc, cau a terra inconscient i comença a patir convulsions tòniques i clòniques.
• L’atac pot durar de segons a tres minuts, després pot quedar-se adormida, estuporosa i recuperar la consciència.
Actuació• Estira la víctima a terra• Si és possible posa-la de costat• Posa-li algun coixí al cap i algun objecte
entre les dents tovallola petita, mocador• Afluixa les peces de roba coll i cintura• En la fase de recuperació; valora la
víctima, tranquil·litza-la, aigua a glops petits i deixa-la que reposi.
Cefalea• Hem de considerar si es un procés
agut (5 dies)• Si el nen te febre o no.• Si te altres signes.
Alteració nivell de consciència i coma
• La disminució de la consciència amb absència de resposta a estímul extern.
• Coma, reflexa una situació crítica neurològica, pot ser de forma aguda (origen epilèptic, vascular, hipòxic) o progressiu (infecciós, metabòlic, traumàtic).