Embed Size (px)
Citation preview
ARTS FIGURATIVES SEGLE ARTS FIGURATIVES SEGLE XIXXIX
ROMANTICISMEROMANTICISMEREALISMEREALISME
Història de l’ArtHistòria de l’ArtIES Ramon LlullIES Ramon Llull
Maria Assumpció Granero CuevesMaria Assumpció Granero Cueves
Esquema generalEsquema general
En pintura, el segle XIX es va En pintura, el segle XIX es va caracteritzarcaracteritzar per perquè,què, en cada una en cada una de les seves duesde les seves dues meitats meitats, es va donar la presència de, es va donar la presència de dos estils: dos estils:
Primera meitatPrimera meitatNeoclaNeoclasssicismesicismeRomanticisme Romanticisme
Segona meitatSegona meitat RealismeRealismeImpressionismeImpressionisme
Primera meitat: estils i representantsPrimera meitat: estils i representants en pintura en pintura
NeoclaNeoclasssicismesicisme
Jacques-Louis DavidJacques-Louis David
Jean Auguste Dominique Jean Auguste Dominique Ingres Ingres (tots dos francesos)(tots dos francesos)
RomanticismeRomanticisme
Francisco de GFrancisco de Goyaoya y Lucientes y Lucientes (espanyol)(espanyol)
Eugène DEugène Delacroixelacroix
Théodore Géricault Théodore Géricault (tots dos francesos)(tots dos francesos)
John ConstableJohn Constable
William TurnerWilliam Turner (tots dos (tots dos anglanglesosesos))
Caspar David FriedrichCaspar David Friedrich (alemany) (alemany)
Representants principals del RomanticismeRepresentants principals del Romanticisme
Francisco de Francisco de GoyaGoya y Lucientes y Lucientes (espanyol)(espanyol)
Eugène Eugène DelacroixDelacroix
Théodore Géricault Théodore Géricault (tots dos francesos)(tots dos francesos)
John ConstableJohn Constable
William William Turner Turner ((tots dos tots dos anglanglesos)esos)
Caspar David FriedrichCaspar David Friedrich (alemany) (alemany)
El Romanticisme: ContextEl Romanticisme: Context• Sorgeix a Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó Europa després de la caiguda de Napoleó (encara (encara que té les arrels en els darrers anys del segle XVIII). que té les arrels en els darrers anys del segle XVIII). Coincideix Coincideix amb l'oposició de la burgesia a la Restauració deamb l'oposició de la burgesia a la Restauració de l’Absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel l’Absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de VienaCongrés de Viena, , així com amb els moviments liberals a així com amb els moviments liberals a favor defavor de les independències nacionals;les independències nacionals; està relacionat, per està relacionat, per tant, amb el liberalisme i el nacionalisme de la primera meitat del tant, amb el liberalisme i el nacionalisme de la primera meitat del XIX.XIX.
• Es basa, fonamentalment, en Es basa, fonamentalment, en la llibertatla llibertat. L'origen és la pèrdua de . L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova sensibilitat que fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifestaes manifesta pràcticament pràcticament en tots els àmbitsen tots els àmbits, i que dóna , i que dóna prioritat al prioritat al sentiment, el jo interior i, per tant, l’individusentiment, el jo interior i, per tant, l’individu. S’exalten la . S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sensibilitat, la imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sentiments individuals.sentiments individuals.
• Són corrents paral·leles: la Són corrents paral·leles: la llibertat en l’artllibertat en l’art, la llibertat individual , la llibertat individual que exalta el liberalisme, i la llibertat dels pobles que defensa el que exalta el liberalisme, i la llibertat dels pobles que defensa el nacionalisme. nacionalisme.
El Romanticisme: ContextEl Romanticisme: Context• La filosofia de La filosofia de KantKant n’és un n’és un antecedentantecedent: el sentiment com a : el sentiment com a vehicle del coneixement, i l’interior humà com a centre de tot vehicle del coneixement, i l’interior humà com a centre de tot plantejament filosòfic. També plantejament filosòfic. També RousseauRousseau ( (Nova Eloisa)Nova Eloisa), que exalta , que exalta l’amor a la naturalesa i les passions. l’amor a la naturalesa i les passions. FichteFichte diu que no hi ha res diu que no hi ha res fora el jo individual, ja que tot el que existeix forma part de la fora el jo individual, ja que tot el que existeix forma part de la consciència.consciència.
• L’Edat MitjanaL’Edat Mitjana es recupera com a tema, així com les llegendes i es recupera com a tema, així com les llegendes i mites del nord d’Europa. També atrauen molt els mites del nord d’Europa. També atrauen molt els temes exòtics i temes exòtics i orientalsorientals..
• Proposen la tornada a una Proposen la tornada a una religiositat íntimareligiositat íntima i condemnen les i condemnen les institucions eclesiàstiques. institucions eclesiàstiques.
• Poesia i músicaPoesia i música són els mitjans d'expressió idonis del són els mitjans d'expressió idonis del romanticisme.romanticisme.
ROMANTICISMEROMANTICISME
Idees de la Revolució Francesa: “Llibertat, Idees de la Revolució Francesa: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”Igualtat, Fraternitat”..
L’art deixa de ser un servidor del poderL’art deixa de ser un servidor del poder.. IndividualismeIndividualisme.. Subjectivitat, sentimentalisme, Subjectivitat, sentimentalisme,
apassionament...apassionament... Exalçament del pobleExalçament del poble.. Enfrontament entre neoclàssics i romànticsEnfrontament entre neoclàssics i romàntics..
RomanticismeRomanticisme
Característiques generalsCaracterístiques generals
Constitueix una reacció violenta contra el Constitueix una reacció violenta contra el neoclassicismeneoclassicisme..
Exalta allò pintoresc i exòtic (viatgen molt)Exalta allò pintoresc i exòtic (viatgen molt)..
Té un afany de transcendència que reviu ideals Té un afany de transcendència que reviu ideals catòlicscatòlics..
Dóna importància als temes del passat, històricsDóna importància als temes del passat, històrics..
Preeminència de l’expressió emocional per sobre de Preeminència de l’expressió emocional per sobre de la perfecció acadèmicala perfecció acadèmica..
El Romanticisme: Paisatge
Caspar David Friedrich
Mar de gel i
Parella contemplant la lluna
• La pinturaLa pintura és l’art visual preferit dels romàntics, perquè hi és l’art visual preferit dels romàntics, perquè hi troben el vehicle més adequat per manifestar els seus sentiments troben el vehicle més adequat per manifestar els seus sentiments personals i la seva projecció en la visió de la naturalesa.personals i la seva projecció en la visió de la naturalesa.
• La importància que concedien a la representació de la La importància que concedien a la representació de la naturalesa provocà un naturalesa provocà un gran desenvolupament del tema del gran desenvolupament del tema del paisatgepaisatge, , on el pintor projecta el seuon el pintor projecta el seu interiorinterior. El paisatge . El paisatge romàntic prefereix l’aspecte més salvatge i misteriós o els romàntic prefereix l’aspecte més salvatge i misteriós o els desastres naturals; la lluita de la humanitat per la supervivència desastres naturals; la lluita de la humanitat per la supervivència enfront de la natura.enfront de la natura.
Friedrich Monjo a la vora del
mar
• Es pinta l’esser humà sumit Es pinta l’esser humà sumit en la contemplació del en la contemplació del paisatge. Pels romàntics paisatge. Pels romàntics l’ésser humà afirma la seva l’ésser humà afirma la seva individualitat enindividualitat en front del front del món i la naturamón i la natura, i s’hi , i s’hi projecta, amb un fort impuls projecta, amb un fort impuls d’identificació amb l’infinit.d’identificació amb l’infinit.
• L’home solitari davant el L’home solitari davant el destí, la visió interior que destí, la visió interior que contempla els misteris de la contempla els misteris de la naturalesa...naturalesa...
Friedrich Viatger sobre un mar de boira i “Abadia en el robledal”(FITXA 127)
• Predomini del Predomini del colorcolor i els seus i els seus valors de sensibilitat i emocióvalors de sensibilitat i emoció, , sobre la línia i al dibuix amb els seus valors racionals (ja evident en sobre la línia i al dibuix amb els seus valors racionals (ja evident en l’obra de Goya). La l’obra de Goya). La llum llum esfuma les figures i accentua el cromatisme. esfuma les figures i accentua el cromatisme.
• Pinzellada ràpida, solta i pastosa (herència dels pintors venecians, Pinzellada ràpida, solta i pastosa (herència dels pintors venecians, dels barrocs flamencs i de Goya).dels barrocs flamencs i de Goya).
• S’utilitzen moltes S’utilitzen moltes altres tècniquesaltres tècniques pictòriques, com l'aquarel·la, el pictòriques, com l'aquarel·la, el gravat, l’aiguafort i la litografia (Goya en serà un exponent).gravat, l’aiguafort i la litografia (Goya en serà un exponent).
• Esdeveniments d’actualitat:Esdeveniments d’actualitat: revolucions polítiques, o desastres revolucions polítiques, o desastres (temes).(temes).
• També També temestemes del del passat, sobretot els ambientats en l’Edat passat, sobretot els ambientats en l’Edat MitjanaMitjana, època molt valorada pels romàntics, en general., època molt valorada pels romàntics, en general. Els Els temes temes exòtics, fantàstics, religiosos… exòtics, fantàstics, religiosos… són també molt freqüents.són també molt freqüents.
• Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures enformat, amb figures en posicions convulses i llums vibrants posicions convulses i llums vibrants (dramatisme)(dramatisme), que junt amb el color fan desaparèixer les formes , que junt amb el color fan desaparèixer les formes escultòriques, pròpies del neoclàssic. escultòriques, pròpies del neoclàssic.
John Constable
La catedral deSalisbury
Romanticisme Romanticisme espanyol espanyol
Francisco de Goya y LucientesFrancisco de Goya y Lucientes
• Francisco de Goya y Francisco de Goya y LucientesLucientes (Espanya, 1746-(Espanya, 1746-1828)1828)
• És considerat l’artista més És considerat l’artista més gran del segle XVIIIgran del segle XVIII..
• Va rebre la influència del Va rebre la influència del pintor neoclàssic Anton pintor neoclàssic Anton Mengs (Alemanya, 1728-Mengs (Alemanya, 1728-1779)1779)..
• No entra en cap categoria No entra en cap categoria estilística: la seva obra dura estilística: la seva obra dura 60 anys: en la seva joventut 60 anys: en la seva joventut va ser rococó, però en la va ser rococó, però en la maduresa arriba a ser maduresa arriba a ser romànticromàntic.. L’home solitari L’home solitari davant el destí, la visió davant el destí, la visió interior que contempla els interior que contempla els misteris de la naturalesa...misteris de la naturalesa...
• Francisco de Goya y Francisco de Goya y LucientesLucientes (Espanya, 1746-(Espanya, 1746-1828)1828)
• DeDe fet, és considerat un fet, és considerat un dels primers exponents del dels primers exponents del romanticisme.romanticisme.
• A més, Goya és precursoA més, Goya és precursorr de l’impressionisme i de de l’impressionisme i de l’expressionisme. En el l’expressionisme. En el primer cas, per la primer cas, per la deformació de les figures deformació de les figures humanes.humanes.
• Un dels seus dons Un dels seus dons principals és penetrar la principals és penetrar la façana dels seus models per façana dels seus models per desemmascarar-ne la desemmascarar-ne la veritat interior.veritat interior.
Goya, Goya, La família de Carles IVLa família de Carles IV, 1800, oli sobre tela, 280 x 336 , 1800, oli sobre tela, 280 x 336 cm, Museu del Prado, Madrid, Espanyacm, Museu del Prado, Madrid, Espanya ( (FITXA 124FITXA 124))
Goya, Goya, Afusellaments del 3 de maig 1808Afusellaments del 3 de maig 1808, 1814, oli , 1814, oli sobre tela, 260 x 345 cm, Museu del Prado, Madrid, sobre tela, 260 x 345 cm, Museu del Prado, Madrid, EspanyaEspanya ( (FITXA 125FITXA 125))
Goya,Goya, El colósEl colós, , 1810-1814, oli 1810-1814, oli sobre tela, 115 x sobre tela, 115 x 105 cm, Museu del 105 cm, Museu del Prado, Madrid, Prado, Madrid, EspanyaEspanya ( (FITXA FITXA 126126))
Romanticisme Romanticisme ffrancèsrancès El romanticisme s’estableix a El romanticisme s’estableix a FrançaFrança després de llarga lluita amb després de llarga lluita amb
el neoclassicisme, art oficial de l’Imperi. Després de la profusió el neoclassicisme, art oficial de l’Imperi. Després de la profusió d’obres que commemoraven l’epopeia napoleònica canviad’obres que commemoraven l’epopeia napoleònica canvia la la concepció de la història:concepció de la història: ja no hi ha heroisme i triomf en els ja no hi ha heroisme i triomf en els quadres, sinó quadres, sinó desesperació, mort i desastredesesperació, mort i desastre. La pintura . La pintura romàntica francesa és una romàntica francesa és una al·legoria de França a la derivaal·legoria de França a la deriva després de caure Napoleó.després de caure Napoleó.
Força suggeridoraForça suggeridora del color (en detriment del dibuix neoclàssic)del color (en detriment del dibuix neoclàssic)..
Acurat tractament de la llum que completa la càrrega simbòlica i Acurat tractament de la llum que completa la càrrega simbòlica i reforça el colorreforça el color..
Composicions dinàmiquesComposicions dinàmiques..
Tractament subjectiu del paisatge: transmet un estat anímicTractament subjectiu del paisatge: transmet un estat anímic..
Temes: revolucions polítiques, desastres, sentiments apasionatsTemes: revolucions polítiques, desastres, sentiments apasionats (assumptes exòtics, dramàtics, malenconiosos, de terror i (assumptes exòtics, dramàtics, malenconiosos, de terror i passiópassió......).).
El retrat: uns dels millors gèneres per a representar l’esperit El retrat: uns dels millors gèneres per a representar l’esperit romàntic.romàntic.
GÉRICAULT i DELACROIXGÉRICAULT i DELACROIX Théodore Géricault i Théodore Géricault i Eugène DelacroixEugène Delacroix
Representants màxims del Representants màxims del romanticisme francèsromanticisme francès, mestres de , mestres de la Revolució que prediquen la Revolució que prediquen l’esperit de rebel·lia i glorifiquen els l’esperit de rebel·lia i glorifiquen els dies revolucionaris de 1820, 1830 i dies revolucionaris de 1820, 1830 i 1848.1848.
Jean Louis André Jean Louis André THÉODORE THÉODORE GÉRICAULTGÉRICAULT(Ruan 1791 - París 1824)(Ruan 1791 - París 1824)
Theodore GéricaultTheodore Géricault (1791-1824): Símbol del romanticisme (1791-1824): Símbol del romanticisme. . Vida curta, plena d’aventures.Vida curta, plena d’aventures.
Géricault, com a figura romàntica i apassionada, s’aparta del Géricault, com a figura romàntica i apassionada, s’aparta del classicisme oficial de David i s’oposa a l’ideal de bellesa classicisme oficial de David i s’oposa a l’ideal de bellesa clàssica, preferint la clàssica, preferint la bellesa de l’expressivitatbellesa de l’expressivitat. .
Connecta amb la grandesa, les postures i les Connecta amb la grandesa, les postures i les anatomies anatomies dels cossos de Miquel Àngel, el clarobscur de dels cossos de Miquel Àngel, el clarobscur de Caravaggio, la desesperació de Goya, i obre el camí Caravaggio, la desesperació de Goya, i obre el camí del Realismedel Realisme. .
Els Els temestemes preferits són preferits són els cavalls de cursesels cavalls de curses, les , les lluites lluites violentesviolentes, els , els estudis de bojosestudis de bojos… El motiu dominant a la seva … El motiu dominant a la seva obra és l’obra és l’energia, el sentiment apassionat, el dramatisme, la energia, el sentiment apassionat, el dramatisme, la mort i la bogeriamort i la bogeria. Les seves composicions mostren un gran . Les seves composicions mostren un gran dinamismedinamisme, un maneig fàcil del pinzell i una paleta de , un maneig fàcil del pinzell i una paleta de tons tons obscursobscurs. Les formes estan fetes amb . Les formes estan fetes amb masses de colormasses de color. .
Géricault: Géricault: EL RAI DE LA “MEDUSA”EL RAI DE LA “MEDUSA”(FITXA 121)(FITXA 121)
Obra més coneguda de Géricault, Obra més coneguda de Géricault, El El rai de la “Medusa”rai de la “Medusa”, és un quadre , és un quadre d’història contemporània que narra d’història contemporània que narra un assumpte d’actualitat, la tràgica un assumpte d’actualitat, la tràgica odissea viscuda pels nàufrags de la odissea viscuda pels nàufrags de la fragata “Medusa” a bord d’un rai. fragata “Medusa” a bord d’un rai. Aquest desastre va commocionar Aquest desastre va commocionar l’opinió pública, que va culpar al l’opinió pública, que va culpar al govern de la Restauració borbònica, govern de la Restauració borbònica, de designar oficials incompetents que de designar oficials incompetents que provenien de la noblesa.provenien de la noblesa.
El El Naufragi de la fragata “Medusa” el Naufragi de la fragata “Medusa” el juliol del 1814. Deixa 1juliol del 1814. Deixa 15050 passatgers passatgers en un rai. En sobreviuen 15en un rai. En sobreviuen 15..
InterInterèès “periodístic”.s “periodístic”.
Gran dramatisme, moviment, Gran dramatisme, moviment, lluminositat...lluminositat...
Influència de Caravaggio i Miquel Influència de Caravaggio i Miquel ÀngelÀngel..
Théodore Géricault, El rai de la Medusa, 1819, oli sobre llenç, 491 x 717 cm,Museu del Louvre, París
Géricault Géricault El rai de la MedusaEl rai de la Medusa
Théodore Géricault, El rai de la Medusa, 1819, Oli sobre llenç, 491 x 717 cm, Museu del Louvre, París
Homenatge a GéricaultHomenatge a Géricault de Fade Fabrizio brizio FontanaFontana
Géricault: Géricault: Soldats ferits tornant de Rússia (1814)
Els seus Els seus temestemes preferits són preferits són els els cavalls de cursescavalls de curses, les , les lluites violenteslluites violentes, els , els estudis de bojosestudis de bojos……
Géricault: Géricault: La bojaLa boja Va pintar Va pintar retrats de bojosretrats de bojos, ,
per als quals va prendre els per als quals va prendre els models directament dels models directament dels manicomi, i en els quals manicomi, i en els quals domina la domina la penetració penetració psicològicapsicològica..
El motiu dominant a la seva El motiu dominant a la seva obra és l’obra és l’energia, el energia, el sentiment apassionat, el sentiment apassionat, el dramatisme, la mort i la dramatisme, la mort i la bogeriabogeria. .
La boja, 1822-1828, Oli sobre llenç, 72 × 58 cm, Museu de Belles Artes de Lyon
Géricault: Géricault: El boig assassíEl boig assassí Pintat en col·laboració Pintat en col·laboració
amb el psiquiatre E. amb el psiquiatre E. Georget (sèrie de retrats)Georget (sèrie de retrats)..
Penetra en les zones del Penetra en les zones del patiment i la patiment i la irracionalitatirracionalitat,, com a com a continuació de les continuació de les investigacions que va fer investigacions que va fer sobre la psique dels sobre la psique dels supervivents del “rai”supervivents del “rai”..
• Eugène DelacroixEugène Delacroix (França, 1798-1863)(França, 1798-1863)
• Era profundament Era profundament conservador: menyspreava conservador: menyspreava el progrés i valorava la idea el progrés i valorava la idea de la tradicióde la tradició..
• Tanmateix, no era Tanmateix, no era academicista a la manera academicista a la manera dels neoclàssicsdels neoclàssics..
• Va rebre una gran Va rebre una gran influència de Rafael i, en influència de Rafael i, en general, del Renaixement general, del Renaixement italiàitalià..
• És considerat com un dels És considerat com un dels més grans coloristes de la més grans coloristes de la història de l’arthistòria de l’art..
EUGÈNEEUGÈNE DELACROIX DELACROIX Eugène DelacroixEugène Delacroix (1798-1863) company de Géricault. (1798-1863) company de Géricault.
Dramatisme del color. FinalmentDramatisme del color. Finalment,, etapa de temàtica oriental i etapa de temàtica oriental i musulmana després d’un viatge al Marroc.musulmana després d’un viatge al Marroc.
Aquest pintor romàntic treballa amb un estil d’un gran Aquest pintor romàntic treballa amb un estil d’un gran dinamisme i dinamisme i moviment coloristamoviment colorista. L’acció s’uneix al protagonisme del color com . L’acció s’uneix al protagonisme del color com a element expressiu. Utilitza el color com a valor pictòric per ell a element expressiu. Utilitza el color com a valor pictòric per ell mateix, investigant-ne les possibilitats.mateix, investigant-ne les possibilitats.
Per mitjà de la seva pintura, Delacroix mostra interès pels temes Per mitjà de la seva pintura, Delacroix mostra interès pels temes literaris (literaris (La barca de DantLa barca de Dant); històrics, contemporanis, polítics i de ); històrics, contemporanis, polítics i de denúncia (denúncia (La llibertat guiant al pobleLa llibertat guiant al poble) i exòtics o orientals a partir ) i exòtics o orientals a partir d’un viatge realitzat el 1832 a l’Àfrica (d’un viatge realitzat el 1832 a l’Àfrica (Dones d’AlgerDones d’Alger). En els ). En els quadres de tema oriental aclareix la paleta i la llum omple la quadres de tema oriental aclareix la paleta i la llum omple la composició. Obra seva és composició. Obra seva és La Mort de SardanàpalLa Mort de Sardanàpal . .
La seva obra es caracteritza per la perfecció de la línia i una La seva obra es caracteritza per la perfecció de la línia i una composició evocadora de composició evocadora de Miquel Àngel i RubensMiquel Àngel i Rubens. Busca la . Busca la brillantor de l’execució, la transparència i la fluïdesa del brillantor de l’execució, la transparència i la fluïdesa del colorit, el vigor pictòric i la pastositat, l’orientalisme exòtic, colorit, el vigor pictòric i la pastositat, l’orientalisme exòtic, la sensualitat i la violenta diagonal.la sensualitat i la violenta diagonal.
Delacroix, Delacroix, Òrfena en Òrfena en un cementiriun cementiri, 1824, , 1824, oli sobre tela, 65 x 54 oli sobre tela, 65 x 54 cm, Museu del cm, Museu del Louvre, París, FrançaLouvre, París, França
Eugène Eugène Delacroix, Delacroix, La Barca de DantLa Barca de Dant, 182, 18222, oli sobre , oli sobre llençllenç, , 189189 x x 224411 cm, Museu del Louvre, París, França cm, Museu del Louvre, París, França
Eugène Eugène Delacroix, Delacroix, Dones d’Alger (Femmes d’Alger dans leur Dones d’Alger (Femmes d’Alger dans leur appartement)appartement), 18, 183434, oli sobre , oli sobre llençllenç, , 180180 x x 229229 cm, Museu del cm, Museu del Louvre, París, FrançaLouvre, París, França
Délacroix:Délacroix: La mort de La mort de SardanàpalSardanàpal 18271827..
Mestre Mestre indiscutible del indiscutible del romanticisme romanticisme francèsfrancès..
Èxit de la seva Èxit de la seva obra carregada obra carregada de dramatisme i de dramatisme i movimentmoviment..
Delacroix, Delacroix, La mort de SardanàpalLa mort de Sardanàpal, oli sobre tela, 1827, , oli sobre tela, 1827, 391 x 496 cm, Museu del Louvre, París, França 391 x 496 cm, Museu del Louvre, París, França
Délacroix: Délacroix: La llibertat guiant el La llibertat guiant el poblepoble
Tema patriòtic i emotiu: Revolta de les Tema patriòtic i emotiu: Revolta de les “tres jornades glorioses” (27-29 de juliol “tres jornades glorioses” (27-29 de juliol de 1830)de 1830). . En En La llibertat guiant al pobleLa llibertat guiant al poble, , Delacroix tria un tema de l’actualitat que Delacroix tria un tema de l’actualitat que l’envolta. Aquest quadre polític i l’envolta. Aquest quadre polític i contemporani exalta la contemporani exalta la revolució liberal revolució liberal de 1830.de 1830. A aquest esdeveniment històric A aquest esdeveniment històric hi uneix la realitat i la ficció, la història i hi uneix la realitat i la ficció, la història i l’al·legoria. La dona que fa onejar la l’al·legoria. La dona que fa onejar la bandera sobre les barricades és alhora la bandera sobre les barricades és alhora la Llibertat i França. Llibertat i França. “Si no he lluitat per la “Si no he lluitat per la pàtria com a mínim pintaré per a ella”pàtria com a mínim pintaré per a ella”..
Influència de Goya, Rubens iInfluència de Goya, Rubens i GéricaultGéricault.. Utilització de vernissosUtilització de vernissos..
Franck ChoFranck Cho En aquesta imatge En aquesta imatge
promocional de la promocional de la seva sèrie seva sèrie Liberty Liberty MeadowsMeadows fa un fa un homenatge literal homenatge literal de l’obra alde l’obra al·l·legòrica egòrica de Delacroix: de Delacroix: La La Llibertad guiant el Llibertad guiant el poble.poble.
Franck ChoFranck Cho
Delacroix, Delacroix, Llibertat Llibertat guiant el guiant el poblepoble, 1830, , 1830, oli sobre oli sobre tela, 260 x tela, 260 x 325 cm., 325 cm., Museu del Museu del Louvre, Louvre, París, FrançaParís, França
Paisatge romànticPaisatge romàntic
John ConstableJohn Constable (An(Anglaterra, 1776-1837)glaterra, 1776-1837)..
Joseph William TurnerJoseph William Turner (Anglaterra, 1775-(Anglaterra, 1775-1851)1851)..
Màxim exponentMàxim exponent d’ d’AlemanyAlemany: : Caspar David Caspar David FRIEDRICHFRIEDRICH (1774-1840) (1774-1840), , ququee concep l’art concep l’art com a expressió de visions interiors i com a expressió de visions interiors i sentiments místics, espiritualssentiments místics, espirituals..
John ConstableJohn Constable(Anglaterra, 1776-1837)(Anglaterra, 1776-1837)
• És un pont entre el romanticisme i el És un pont entre el romanticisme i el realisme; alguns el situen, amb Turner, realisme; alguns el situen, amb Turner, en l’anomenaat “paisatge romàntic”en l’anomenaat “paisatge romàntic”..
• Tanmateix, també es pot situar en el Tanmateix, també es pot situar en el realisme, perquè, a diferència de Turner, realisme, perquè, a diferència de Turner, respecta molt més l’objectivitat del que respecta molt més l’objectivitat del que pintapinta..
• S’ha dit que a Turner li agradava la S’ha dit que a Turner li agradava la grandiositat i, en canvi, a Constable la grandiositat i, en canvi, a Constable la senzillesa d’allò naturalsenzillesa d’allò natural..
• Va exposar a la Royal Academy i al Saló Va exposar a la Royal Academy i al Saló Oficial de ParísOficial de París..
• Desenvolupà la pintura al natural, i és Desenvolupà la pintura al natural, i és un precursor de l’Escola de Barbizon i un precursor de l’Escola de Barbizon i dels impressionistes francesosdels impressionistes francesos..
• Destaca per l’ús d’alguns colors, per Destaca per l’ús d’alguns colors, per exemple, el verd, intensament viuexemple, el verd, intensament viu. Escull . Escull paisatges amb núvols inestables, paisatges amb núvols inestables, canviants, i els treballa amb una tècnica canviants, i els treballa amb una tècnica pastosa. espessa, aplicada amb espàtula, pastosa. espessa, aplicada amb espàtula, lluny de la netedad i claror de la tècnica lluny de la netedad i claror de la tècnica de moda, l’aquarel·la.de moda, l’aquarel·la.
Constable, Constable, Wivenhoe Park (Essex)Wivenhoe Park (Essex),, 1816, oli sobre tela, 56 1816, oli sobre tela, 56 x 102 cm, National Gallery of Art, Washington, DC, Estats x 102 cm, National Gallery of Art, Washington, DC, Estats UnitsUnits
Constable, Constable, El cavall blancEl cavall blanc, 1819, oli sobre tela, 130 x 188 , 1819, oli sobre tela, 130 x 188 cm, The Frick Collection, Nova York, Estats Unitscm, The Frick Collection, Nova York, Estats Units
John Constable (1776-1837),John Constable (1776-1837), La catedral de Salisbury vista La catedral de Salisbury vista des del jardí del palau episcopaldes del jardí del palau episcopal, (1823), Oli sobre llenç, , (1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres
Autoretrat John ConstableJohn Constable
(An(Anglaterra, 1776-1837)glaterra, 1776-1837)..
John Constable, John Constable, StonehengeStonehenge, , (1835)(1835)
John Constable, John Constable, StonehengeStonehenge, , (1835)(1835)
• Joseph William TurnerJoseph William Turner(Anglaterra, 1775-1851)(Anglaterra, 1775-1851)
• Representant màxim de Representant màxim de l’anomenat “paisatge romàntic” l’anomenat “paisatge romàntic” (juntament amb Constable, tot i (juntament amb Constable, tot i que aquest l’ubicarem dins el que aquest l’ubicarem dins el realisme)realisme)..
• En un començament va ser un En un començament va ser un gran aquarel·listagran aquarel·lista..
• Se l’hi va criticar la indefinició Se l’hi va criticar la indefinició pels contorns, la utilització poc pels contorns, la utilització poc apropiada del color i la infidelitat apropiada del color i la infidelitat a la naturalesaa la naturalesa..
• Tanmateix, això va arribar a ser Tanmateix, això va arribar a ser la seva gran virtut com a pintorla seva gran virtut com a pintor..
• S’interessa pels efectes S’interessa pels efectes atmosfèrics (de la llum), i és un atmosfèrics (de la llum), i és un clar precursor de Monet i de clar precursor de Monet i de l’impressionismel’impressionisme..
• És un antecedentÉs un antecedent,, molt anterior molt anterior,, de l’abstracde l’abstraccióció del segle XX del segle XX..
Turner, Turner, Illa WightIlla Wight, 1827, aquarel·la en paper, col·lecció , 1827, aquarel·la en paper, col·lecció privadaprivada
Turner, Turner, El gran canal de VenèciaEl gran canal de Venècia, 1835, oli sobre tela, , 1835, oli sobre tela, Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats UnitsMetropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units
William Turner, Vaixells alemanys ... (1801)
William Turner, William Turner, Paisatge amb riu i una badia al fons Paisatge amb riu i una badia al fons (1835)(1835)
William Turner,Llum i color
(teoria de
Goethe)
Turner, Turner, Tempesta de neuTempesta de neu, 1842, 91 x 122 cm, Tate , 1842, 91 x 122 cm, Tate Gallery, Londres, Regne UnitGallery, Londres, Regne Unit
William Turner, Rain, Steam and Speed The Great Western Railway before 1844
Joseph Mallord William Turner, Pluja, vapor i velocitat. El Gran Ferrocarril Occidental, (1839-44), escola de paisagistes anglesos, oli sobre tela, 92 cm x 123 cm, National Gallery de Londres
Romanticisme Romanticisme aalemanylemany Època d’esplendor de la cultura alemanya Època d’esplendor de la cultura alemanya
(Beethoven, Goethe, Schiller…)(Beethoven, Goethe, Schiller…)..
CalCal tenir en compte: el nacionalisme i la tenir en compte: el nacionalisme i la religiositat (protestant o catòlica)religiositat (protestant o catòlica)..
Màxim exponent: Caspar David Màxim exponent: Caspar David FRIEDRICHFRIEDRICH, , ququee concep l’art com a concep l’art com a expressió de visions interiors i sentiments expressió de visions interiors i sentiments místics, espiritualsmístics, espirituals..
• Caspar David FriedrichCaspar David Friedrich((GreifswaldGreifswald, 177, 17744-- Dresde, Dresde, 18184040))
• Fou un dels pintors més Fou un dels pintors més importants del romanticisme importants del romanticisme alemany, sobre el qual ell, alemany, sobre el qual ell, juntament amb Philipp Otto juntament amb Philipp Otto Runge, va exercir una Runge, va exercir una influència sense parió. influència sense parió.
• Les seves obres sovint Les seves obres sovint representen paisatges, i la representen paisatges, i la natura presenta amb un natura presenta amb un caràcter transcendent.caràcter transcendent.
Friedrich:Friedrich: La creu a lLa creu a laa muntany muntanyaa (1808)(1808) Primer paisatge Primer paisatge
religiós.religiós.
Intenta representar Intenta representar sentiments místics sentiments místics abans que plasmar abans que plasmar llocs concretsllocs concrets..
Religiositat i misteriReligiositat i misteri..
Tinta sèpia: una sola Tinta sèpia: una sola tonalitattonalitat..
Friedrich:Friedrich: Monjo a la vora del Monjo a la vora del marmar (1808-1810)(1808-1810)
Soledat i indefensió d’intensitat Soledat i indefensió d’intensitat aclaparadoraaclaparadora. Figura diminuta . Figura diminuta d’un monjo caputxí, que contempla la immensitat d’un mar d’un monjo caputxí, que contempla la immensitat d’un mar buit, en una composició d’extrema sencillesa, en què la buit, en una composició d’extrema sencillesa, en què la representació dels elements més monòtons del paisatge representació dels elements més monòtons del paisatge aconsegueixen plasmar, de forma insuperable la soledat del aconsegueixen plasmar, de forma insuperable la soledat del l’home davant la creació d’un Déu absent.l’home davant la creació d’un Déu absent.
Redueix el paisatge a tres franges de color: la terra, el mar i el Redueix el paisatge a tres franges de color: la terra, el mar i el cel, i situa la figura humana molt per sota de la línia de cel, i situa la figura humana molt per sota de la línia de l’horitzó de manera que l’home queda empetitit davant la l’horitzó de manera que l’home queda empetitit davant la natura inabastable.natura inabastable.
Model per als surrealistes del s. XX (tendència a representar Model per als surrealistes del s. XX (tendència a representar espais opressius, que interroguen...)espais opressius, que interroguen...)..
La seva pintura l’han comparada amb la música del Schubert, La seva pintura l’han comparada amb la música del Schubert, romàntic que considerava normal que la música estiguès romàntic que considerava normal que la música estiguès mancada d’alegria.mancada d’alegria.
Friedrich:Friedrich: Viatger en un mar de Viatger en un mar de
boiraboira ““Tanca els ulls físics Tanca els ulls físics
per veure abans el per veure abans el teu quadre amb els teu quadre amb els ulls espiritualsulls espirituals””..
Posa d’esquena un Posa d’esquena un personatge que personatge que s’encara a la s’encara a la immensitat, símbol immensitat, símbol del destí, de la del destí, de la incertesa...incertesa...
El caminant sobre un mar de núvols El caminant sobre un mar de núvols o Viatger sobre un mar de boirao Viatger sobre un mar de boira Pintor:Pintor: Caspar David FriedrichCaspar David Friedrich Data de realització:Data de realització: 1818 1818 Estil:Estil: Romanticisme Romanticisme Mides:Mides: 74,8 x 94,8 cm 74,8 x 94,8 cm Localització:Localització: Museu Kunsthalle, Museu Kunsthalle, Hamburg (Alemanya, Hamburg (Alemanya, FITXA 127FITXA 127) )
EsculturaEscultura Segle XIX, escultura lligada a moviments pictòrics.Segle XIX, escultura lligada a moviments pictòrics.
Dependència molt forta dels encàrrecs oficials: tendència Dependència molt forta dels encàrrecs oficials: tendència arcaïtzant si la comparam amb la pintura, que assoleix arcaïtzant si la comparam amb la pintura, que assoleix més ràpidament un grau elevat d’autonomia.més ràpidament un grau elevat d’autonomia.
Segle XIX pintura descriu corba ascendent, del Segle XIX pintura descriu corba ascendent, del Romanticisme al Realisme i a l’Impressionisme, mentre Romanticisme al Realisme i a l’Impressionisme, mentre que l’escultura un corba descendent que des de Canova que l’escultura un corba descendent que des de Canova porta a un academicisme reiteratiu.porta a un academicisme reiteratiu.
La figura més important de l’escultura romàntica és La figura més important de l’escultura romàntica és François Rude (1784-1855) que a la seva maduresa es François Rude (1784-1855) que a la seva maduresa es veu influït per Delacroix.veu influït per Delacroix.
La MarsellesaLa Marsellesa, François , François RUDERUDE, (1784-1855), (1784-1855)
• La Marsellesa (La marxa La Marsellesa (La marxa dels voluntaris el 1792).dels voluntaris el 1792).
• Rude compon el grup de Rude compon el grup de manera inconnexa: en la manera inconnexa: en la part superior, Belona (la part superior, Belona (la deessa romana de la guerra) deessa romana de la guerra) avança decididament i incita avança decididament i incita els voluntaris a seguir-la; a els voluntaris a seguir-la; a la part inferior, hi ha un grup la part inferior, hi ha un grup de soldats esculpits a la de soldats esculpits a la manera dels exèrcits de manera dels exèrcits de l’antiguitat.l’antiguitat.
• Rude utilitza elements i Rude utilitza elements i formes clàssiques per formes clàssiques per exalçar un esdeveniment exalçar un esdeveniment contemporani.contemporani.
La MarsellesaLa Marsellesa, François , François RUDERUDE, , (1784-1855)(1784-1855)
El Realisme: ContextEl Realisme: Context• El realisme va ser un moviment artístic que va néixer a El realisme va ser un moviment artístic que va néixer a FrançaFrança a a mitjans segle XIXmitjans segle XIX i es va estendre per la resta d’ i es va estendre per la resta d’EuropaEuropa, i que , i que aspirava a donar una representació vertadera i objectiva del món, aspirava a donar una representació vertadera i objectiva del món, basada en l’observació detallada de la vida. Es va desenvolupar en la basada en l’observació detallada de la vida. Es va desenvolupar en la literatura i en les arts plàstiques, especialment en pintura. literatura i en les arts plàstiques, especialment en pintura.
Característiques generalsCaracterístiques generals
• Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. la fantasia i dels somnis.
• Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.natura humanitzada.
• Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social.critica social.
• Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs (detallisme); el dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs (detallisme); el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials. humans i socials.
El realisme pictòricEl realisme pictòric
Context històric general:Context històric general:
• El El romanticismeromanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i la seva idealització de la història, de la societat i sobretot de la i sobretot de la naturalesanaturalesa, el tractament de la qual era un , el tractament de la qual era un motiu motiu d’evasió purad’evasió pura, va cedir el pas, en les dècades centrals dels segle , va cedir el pas, en les dècades centrals dels segle XIX, a un XIX, a un corrent d’interès per la realitat concretacorrent d’interès per la realitat concreta. Diversos . Diversos procediments hi van contribuir:procediments hi van contribuir:
a)a) La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les revolucions de 1848. L’idealisme romàntic de l’època de les revolucions de 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va deixar d’interessar-li.revolucionaria va deixar d’interessar-li.
b)b) El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiència les fonts úniques de coneixement. El l’observació i l’experiència les fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura (Zola).realisme també s'estén a la literatura (Zola).
c)c) La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats. plantejats per la industrialització i les desigualtats. CoubertCoubert afirmava que la missió de l’artista consistia a abandonar el món afirmava que la missió de l’artista consistia a abandonar el món de les idees abstractes i de les evasions estètiques i a denunciar de les idees abstractes i de les evasions estètiques i a denunciar aquests problemes socials.aquests problemes socials.
d)d) El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els temes polítics i es centra en temes socials. banda els temes polítics i es centra en temes socials.
EL REALISME PICTÒRICEL REALISME PICTÒRIC Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del sFactors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del segleegle
XIX:XIX:
– Implantació definitiva de la burgesiaImplantació definitiva de la burgesia..– Positivisme filosòfic (Positivisme filosòfic (Auguste Comte, Auguste Comte, Zola, Dickens...)Zola, Dickens...)..– Problemes socials de la industrialitzacióProblemes socials de la industrialització..– Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no
temes polítics, sí socials)temes polítics, sí socials)..
Negació a idealitzar les imatgesNegació a idealitzar les imatges.. Home i dona representats en les feines quotidianes (Home i dona representats en les feines quotidianes (ttema ema
molt freqüent: La fatiga)molt freqüent: La fatiga).. Màxims representants:Màxims representants:
– JeanJean--François MILLET François MILLET – Goustave COURBETGoustave COURBET– A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDAA Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA
Segona meitat: estil i representantsSegona meitat: estil i representants
RealismeRealisme
John CJohn Constableonstable (anglès) (anglès)
Honoré DaumierHonoré Daumier (francès) (francès)
Jean-Baptiste CamilleJean-Baptiste Camille Co Corot rot (francès)(francès)
Prerafaelistes Prerafaelistes (anglesos)(anglesos)
Escola de BarbizonEscola de Barbizon (francesa) (francesa) Jean-François MilletJean-François Millet
Gustave CGustave Courbetourbet
Edouard MEdouard Manet anet (t(tots dos francesos)ots dos francesos)
• El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX (Revolució burgesa de El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX (Revolució burgesa de 1848). 1848).
RealismeRealisme
Realisme descripció
objectiva de la realitat
La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i infants, pèssimes condicions d’habitacle...
Els artistes compromesos davant els grans problemes polítics i socials.
(acusats de socialistes i revolucionaris)
Aparició de FOTOGRAFIA
TEMES SOCIALS
La gent humil, la seva feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges, són la temàtica preferida.
Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES
Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS.
El 1848 es l'any del “Manifest comunista"
Context històric a FrançaContext històric a França
• Al febrer de 1848 esclatà a París la revolució que va dur a la Al febrer de 1848 esclatà a París la revolució que va dur a la creació de l’efímera II República. Durant varis mesos els ideals creació de l’efímera II República. Durant varis mesos els ideals socialistes i republicans es manifestaren en tots els àmbits i en socialistes i republicans es manifestaren en tots els àmbits i en particular en l’art. La República va sol·licitar la participació dels particular en l’art. La República va sol·licitar la participació dels artistes en el seu projecte social. El concepte modern, d’artista artistes en el seu projecte social. El concepte modern, d’artista compromès neix, probablement, en aquesta època.compromès neix, probablement, en aquesta època.
• En matèria d’art el 1848 coincidí amb una situació nova. Molts En matèria d’art el 1848 coincidí amb una situació nova. Molts artistes abandonen la visió romàntica i s’inspiren en la nova artistes abandonen la visió romàntica i s’inspiren en la nova societat per triar els seus temes. Se separen de les normes societat per triar els seus temes. Se separen de les normes definides des de dalt, com l’Acadèmia.definides des de dalt, com l’Acadèmia.
Revolució Revolució de París (1848)de París (1848)
Napoleó IIINapoleó III
El Saló i l’Acadèmia francesesEl Saló i l’Acadèmia franceses
A França, al segle XIX, només aquells artistes que presentaven les A França, al segle XIX, només aquells artistes que presentaven les seves obres al Saló (Exposició oficial d’art, celebrada cada dos seves obres al Saló (Exposició oficial d’art, celebrada cada dos anys) podien tenir alguna oportunitat al mercat d’art francès. anys) podien tenir alguna oportunitat al mercat d’art francès. L’admissió al Saló depenia de la decisió dels membres de L’admissió al Saló depenia de la decisió dels membres de l’l’Académie des BeauxAcadémie des Beaux Arts, Arts, nomenats de manera vitalícia per nomenats de manera vitalícia per l’Estat. La tutela del poder sobre els artistes datava de l’època de l’Estat. La tutela del poder sobre els artistes datava de l’època de Lluís XIV. Des de 1673 es varen anar celebrant aquestes Lluís XIV. Des de 1673 es varen anar celebrant aquestes exposicions de manera regular, controlades per l’Acadèmia reial al exposicions de manera regular, controlades per l’Acadèmia reial al Salón CarréSalón Carré, una sala del , una sala del Louvre.Louvre. Aquest és l'origen dels mots Saló Aquest és l'origen dels mots Saló o “art de saló” o acadèmic, és a dir, art que s’ajustava a les o “art de saló” o acadèmic, és a dir, art que s’ajustava a les normes oficials.normes oficials.
1863, 1863, VenusVenus. . Obra de Obra de Cabanel Cabanel que que s’ajustava a s’ajustava a les normes les normes marcades per marcades per l’Acadèmial’Acadèmia
• El realisme no volia idealitzar cap imatge. Homes i dones es representen fent les feines quotidianes; la fatiga també fou un tema molt tractat.
Jean-François Millet fou l’iniciador d’aquesta línia. Fou fill d’una família camperola, ell mateix treballà la terra. Els seus quadres són senzills, inspirats en la tranquil·litat de la natura. Res a veure amb la teatralitat i l’efectisme romàntics.
RealismeRealisme
Característiques generalsCaracterístiques generals
És una representació fidel de la realitatÉs una representació fidel de la realitat..
Té un enfocament marcadament socialTé un enfocament marcadament social..
És un art típicament burgèsÉs un art típicament burgès..
És l’art oficial, molt del gust del públic pels seus És l’art oficial, molt del gust del públic pels seus temes bons de reconèixertemes bons de reconèixer..
El seu gran mèrit és descobrir el paisatge i el El seu gran mèrit és descobrir el paisatge i el pintar a l’aire lliure (Escola de Barbizon)pintar a l’aire lliure (Escola de Barbizon)..
• Honoré DaumierHonoré Daumier (França, 1808-1879)(França, 1808-1879)
• Executa les seves obres Executa les seves obres mitjançant masses de color mitjançant masses de color sense interessar-se pel dibuixsense interessar-se pel dibuix..
• És una font del futur És una font del futur impressionisme i impressionisme i expressionismeexpressionisme..
• Es va interessar per temes Es va interessar per temes literaris, per exemple, el literaris, per exemple, el QuixotQuixot..
• Un altre dels seus temes és Un altre dels seus temes és la sàtira social, per exemple, la la sàtira social, per exemple, la figura del funcionari judicialfigura del funcionari judicial..
• Pels seus problemes visuals, Pels seus problemes visuals, treball al final de la seva vida treball al final de la seva vida amb taques, de manera que amb taques, de manera que s’acosta a l’expressionismes’acosta a l’expressionisme..
• Honoré DaumierHonoré Daumier (1808-1879) (1808-1879)Fou un dels millors dibuixants Fou un dels millors dibuixants de la seva generació. Posà el de la seva generació. Posà el seu realisme al servei de la seu realisme al servei de la causa republicana i en contra causa republicana i en contra de l’ordre establert.de l’ordre establert.
Caricatura de Víctor Caricatura de Víctor HugoHugo
Capitulació de Capitulació de Sedan, 1870Sedan, 1870
Daumier, Daumier, Don Quixot i Don Quixot i Sancho PanzaSancho Panza, 1849, oli , 1849, oli sobre fusta, Museu sobre fusta, Museu Bridgestone, Tòquio, Bridgestone, Tòquio, JapóJapó
Daumier, Daumier, Compartiment Compartiment o el vagó o el vagó de tercera classede tercera classe, 1860, , 1860, oli sobre tela, The Metropolitan Museum of Art, Nova York, oli sobre tela, The Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats UnitsEstats Units
El col·leccionista
Dibuixos i caricatures
La bugadera
En el teatre
The Legislative Belly. Perspective View of the Ministers' Seats of 1834.
Daumier, Daumier, Una causa famosaUna causa famosa, 1862, guaix i aquarel·la en , 1862, guaix i aquarel·la en paper, Museu d’Orsay, París, Françapaper, Museu d’Orsay, París, França
Els captaires i Dona i nen (1845)
Volem Barrabà, 1852 La bugada, 1853
Jugadors d’escacs, 1863
• Jean-Baptiste Camille CorotJean-Baptiste Camille Corot (França 1796-1875)(França 1796-1875)
• S’allunya de l’ampul·lositat dels S’allunya de l’ampul·lositat dels romàntics i cerca la veracitat de la romàntics i cerca la veracitat de la naturalesanaturalesa..
• El 1825 va anar a Itàlia, viatge que El 1825 va anar a Itàlia, viatge que va influir en la seva carrera, per va influir en la seva carrera, per exemple, va experimentar la pintura exemple, va experimentar la pintura a l’aire lliure, que s’expressa en la a l’aire lliure, que s’expressa en la representació autèntica de la llumrepresentació autèntica de la llum..
• Això influirà fortament en l’Escola Això influirà fortament en l’Escola de Barbizon i en els impressionistesde Barbizon i en els impressionistes..
• Cercava la imitació a consciència, Cercava la imitació a consciència, però alhora volia transmetre una però alhora volia transmetre una emocióemoció..
• El 1850 el seu estil pateix un canvi: El 1850 el seu estil pateix un canvi: es torna més nebulós i artificial, cosa es torna més nebulós i artificial, cosa que l’acosta a un major públicque l’acosta a un major públic..
Corot, Corot, Església de la TrinitatEsglésia de la Trinitat, 1826-1828, oli sobre tela, , 1826-1828, oli sobre tela, 27.3 x 44.7 cm, Musée d'Art and d'Historie, Ginebra, 27.3 x 44.7 cm, Musée d'Art and d'Historie, Ginebra, SuïssaSuïssa
Corot, Corot, Paisatge amb un llac,Paisatge amb un llac, 1860-73, 53 x 65.5 cm, 1860-73, 53 x 65.5 cm, Museu L’Ermitage, Sant Petersburg, RússiaMuseu L’Ermitage, Sant Petersburg, Rússia
Corot, Corot, AgostinaAgostina, , 1866, oli sobre tela, 1866, oli sobre tela, 130 x 95 cm, The 130 x 95 cm, The National Gallery of National Gallery of Art, Washington, DC, Art, Washington, DC, Estats UnitsEstats Units
PrerafaelistesPrerafaelistes
• Moviment anglès de mitjan segle XIX que reacciona contra el realisme influït per l’obra de Rafael; consideren aquesta tendència teatral i hipòcrita.
• Varen formar una socitat secreta anomenada Germandat Prerafaelista, amb referència a l’estil de principi del Renaixement i que és anterior a Rafael.
• Varen abastar una combinació de realisme i simbolisme (s’inspiraven en la poesia); pintaven temes seriosos, generalment religiosos o romàntics (s’oposaven a la pintura històrica, molt de moda aleshores).
• El 1849 es coneix l’existència d’aquesta societat secreta, la qual cosa causa gran indignació a Anglaterra; tanmateix, no deixen d’exposar a la Royal Academy.
• Des del 1852 adquireixen gran popularitat, però aviat passen de moda.
• Entre els seus exponents destaquen John Everett Millais, William H. Hunt (tots dos anglesos), i Dante Gabriel Rossetti (italià)
William Holman HuntWilliam Holman Hunt (Anglaterra, 1827-1910)(Anglaterra, 1827-1910)A les costes anglesesA les costes angleses, 1852, oli sobre tela, 43 x 58 cm, , 1852, oli sobre tela, 43 x 58 cm, Tate Gallery, Londres, AnglaterraTate Gallery, Londres, Anglaterra
Dante Gabriel RossettiDante Gabriel Rossetti (Itàlia,1828-1882)(Itàlia,1828-1882)
Son diürn,Son diürn, 1880, oli 1880, oli sobre tela, 160 x 92 sobre tela, 160 x 92 cm, Victoria and cm, Victoria and Albert Museum, Albert Museum, Londres, AnglaterraLondres, Anglaterra
Escola de BarbizonEscola de Barbizon
• Es tracta d’un grup de paisatgistes que en la dècada del anys trenta es trasllada de París a Barbizon, un petit poble situat als afores del bosc de Fontainebleau.
• Hi reben les visites de Corot, que va exercir una gran influència sobre el grup; a més, se senten influenciats pels paisatges de Constable.
• La idea d’aquesta escola és aconseguir el major naturalisme possible, i, per això, desenvolupen la pintura a l’aire lliure.
• Un dels seus principals exponents és el francès Jean-Francois Millet (1814-1875), que es caracteritza per mostrar els pagesos treballant amb una certa dosi d’immobilitat (ajudada pel daurat dels fons).
• Avui aquests quadres són considerats sentimentals, però en el seu moment varen ser titllats de “radicals” pel seu realisme social.
Jean François MILLETJean François MILLET (1814-(1814-1875)1875) Vinculat a la terra que Vinculat a la terra que
treballava per subsistirtreballava per subsistir..
Només troba la senzillesa i Només troba la senzillesa i la calma als boscos i la calma als boscos i campscamps..
Esperit de fraternitat Esperit de fraternitat humana (treball comú a humana (treball comú a tots)tots)..
Allunyat de l’efectisme i Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romànticsteatralitat dels romàntics..
L’ÀngelusL’Àngelus
Millet, Millet, L’ÀngelusL’Àngelus, , 1851857-597-59, oli , oli sobre tela, 55.5 sobre tela, 55.5 x 66 cm, Museu x 66 cm, Museu d’Orsay, París, d’Orsay, París, FrançaFrança
Angelus Angelus de Dalíde Dalí
Angelus arquitectònicAngelus arquitectònic
Gala i l’Àngelus de Gala i l’Àngelus de Millet abans de Millet abans de l’arribada imminent l’arribada imminent de les anamorfosis de les anamorfosis cròniques (1933)cròniques (1933)
Millet, Millet, L’ÀngelusL’Àngelus, 185, 1857-597-59, oli sobre tela, 55, oli sobre tela, 55’’5 x 66 5 x 66 cm, Museu d’Orsay, París, Françacm, Museu d’Orsay, París, França
Jean François MILLETJean François MILLET (1814-(1814-
1875)1875) Les espigolairesLes espigolaires..
Oli sobre telaOli sobre tela (1857).(1857).
¡¡ 83,5 x 111 cm83,5 x 111 cm..
Museu d’Orsay Museu d’Orsay (París)(París)..
Millet, Millet, Les espigadoresLes espigadores, 1857, oli sobre tela, 83 x 102 cm, , 1857, oli sobre tela, 83 x 102 cm, Museu d’Orsay, París, FrançaMuseu d’Orsay, París, França
Influència en l’obra de Influència en l’obra de SeuratSeurat
Millet, Millet, Camí a la feinaCamí a la feina
Millet, Millet, Descans a migdiaDescans a migdia
Millet, Millet, Pastora amb el seu ramatPastora amb el seu ramat
• Gustave CourbetGustave Courbet(França, 1819-1898)(França, 1819-1898)
• Per a molts, és el màxim Per a molts, és el màxim representant del realisme representant del realisme francèsfrancès..
• Fa un estil naturalista en Fa un estil naturalista en què representa escenes de què representa escenes de la vida quotidiana, retrats, la vida quotidiana, retrats, paisatges, etc.paisatges, etc.
• Rebutja tota idealització Rebutja tota idealització de la naturalesa; mantenia de la naturalesa; mantenia que només el realisme era que només el realisme era democràticdemocràtic..
• Va participar en la Va participar en la Revolució de 1848; per Revolució de 1848; per això, en moltes de les això, en moltes de les seves obres mostra seves obres mostra treballadors i gent humiltreballadors i gent humil..
Gustave Gustave COURBETCOURBET (1819- (1819-1898)1898) L’enterrament L’enterrament
d’Ornansd’Ornans..
Polèmica pel Polèmica pel tema i pel tema i pel tractament dels tractament dels personatgespersonatges..
Courbet, Courbet, Enterrament a OrnansEnterrament a Ornans, 1849-1850, oli sobre , 1849-1850, oli sobre tela, 314 x 663 cm, Museu d’Orsay, París, Françatela, 314 x 663 cm, Museu d’Orsay, París, França
Courbet, Courbet, Bon Bon dia, senyor dia, senyor CourbetCourbet, , 1854, oli 1854, oli sobre tela, sobre tela, 130 x 150 cm, 130 x 150 cm, Museu Fabre, Museu Fabre, Montpellier, Montpellier, FrançaFrança
Gustave COURBETGustave COURBET (1819-18 (1819-189898))
Pintura polèmica a causa Pintura polèmica a causa dels temes escollits i per dels temes escollits i per les seves idees sobre les seves idees sobre l’art: Organitza una l’art: Organitza una mostra paral·lela a l’expo mostra paral·lela a l’expo de 1855 (de 1855 (Pavelló del Pavelló del RealismeRealisme))..
Gran activitat política Gran activitat política (Director de Belles Arts (Director de Belles Arts durant la durant la Comuna de Comuna de París del 1871)París del 1871)..
Mor exiliat a SuïssaMor exiliat a Suïssa..
El taller de l’artistaEl taller de l’artista
Courbet, Courbet, El taller del pintorEl taller del pintor, 1855, oli sobre tela, 361 x 597, , 1855, oli sobre tela, 361 x 597, Museu d’Orsay, París, FrançaMuseu d’Orsay, París, França
Gustave Gustave COURBETCOURBET (1819- (1819-1898)1898) EEls Picapedrersls Picapedrers..
• Edouard ManetEdouard Manet (1832-1883)(1832-1883)
• Se’l sol incloure en l’impressionisme, però Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en realitat és més realista que no en realitat és més realista que no impressionistaimpressionista..
• El fet cert és que és l’antecedent immediat El fet cert és que és l’antecedent immediat de l’impressionisme: Manet utilitzava una de l’impressionisme: Manet utilitzava una pinzellada ràpida i empastadapinzellada ràpida i empastada..
• Pertanyia a una família acomodada, i era Pertanyia a una família acomodada, i era un home bastant culteun home bastant culte..
• Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Goya i Velázquezde Goya i Velázquez..
• És el pintor de la vida moderna, de És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir quotidiàl’esdevenir quotidià..
Manet, Manet, Natura morta: fruita i meló en un aparadorNatura morta: fruita i meló en un aparador, 1866, , 1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats UnitsWashington, DC, Estats Units
Manet, Manet, L’estacióL’estació, , 1873, oli 1873, oli sobre tela, 94 sobre tela, 94 x 115 cm, The x 115 cm, The National National Gallery of Art, Gallery of Art, Washington, Washington, DC, Estats DC, Estats UnitsUnits
MARIÀ FORTUNYMARIÀ FORTUNY (1838-1874)(1838-1874)
Minuciositat i Minuciositat i efectismeefectisme..
La VicariaLa Vicaria: Obra : Obra costumista, del gust de costumista, del gust de ll’è’èpocapoca..
A partir de l’observació A partir de l’observació (vestits, ambients...) de (vestits, ambients...) de la preparació del seu la preparació del seu casament.casament.
Influència de Goya en Influència de Goya en l’ús de la taca aïlladal’ús de la taca aïllada
ImpressionismeImpressionisme
MonetMonet
RenoirRenoir
Pissarro Pissarro
Morisot Morisot
(tots francesos)(tots francesos)
Cassatt Cassatt (nord-americà)(nord-americà)
SisleySisley (anglès) (anglès)
COMENÇA …
