NEOCLASSICISME I

ROMANTICISME

Context històric

Revolució francesa (1789) i revolució industrial engeguen els processos de transformació política, econòmica i social que es desenvoluparan al llarg del segle XIX.

Revolució francesa, triomf de la burgesia i la fi de l’Antic Règim.

Revolució industrial, aparició del proletariat.

Emancipació de les colònies europees al continent americà.

Consolidació de la classe burgesa i el procés d’ industrialització van portar a un augment notable del transport i l’aparició de noves fonts d’energia.

Creixement demogràfic important, sobre tot a les àrees urbanes, fet que va provocar l’enderrocament de les muralles.

A més els problemes derivats de la societat industrial van generar el sorgiment de noves doctrines socials com el socialisme, l’anarquisme i de moviments reivindicatius i revolucionaris.

Neoclassicisme: característiques generals

Roma serà el focus principal de recerca del Neoclassicisme.

Es desenvolupa paral·lelament a la Il·lustració i coexistirà des d’un punt de vista teòric amb la fi del rococó.

Terme que sorgeix a la primeria del segle XIX amb valor pejoratiu i que s’utilitza per designar una etapa breu d’imitació dels models grecs i romans.

Art intel·lectualista, academicista i impersonal.

Aquest interès pel món clàssic, pel model polític republicà, per les teories filosòfiques clàssiques, etc s’estén per Europa a partir de la segona meitat del segle XVIII.

Va ser una reacció contra els excessos del Barroc i del Rococó.

Abandonar la imaginació i sotmetre l’art al predomini de la raó, cercant l’equilibri i l’harmonia ideal de les formes clàssiques.

L’academicisme (la necessitat d’ajustar-se a unes normes establertes per les acadèmies) serà molt important durant el Neoclassicisme, coincidint aquest fet amb l’esperit racionalista de la Il·lustració, rebutjant el decorativisme rococó (gust decadent aristocràtic).

Pintura neoclàssica

S’inspira en l’ordre i l’equilibri de l’antiguitat clàssica i fidels a aquest

concepte s’establiran tres característiques pictòriques principals:

1. Aplicació estricta de la perspectiva lineal, situant els personatges en un

pla únic ( com els relleus clàssics).

2. Predomini del dibuix sobre el color i ús de colors purs per precisar-ne els

contorns i una llum freda donant solemnitat al conjunt.

3. Temàtica preferentment clàssica, figures nues i continguts ideològics,

heroics i moralitzadors.

Va voler traslladar la coherència compositiva racional a la nova situació

revolucionària, reflectit en els temes tractats: clàssics, històrics,

mitològics, amb referències constants a la llibertat i als sentiments que

donaran pas al Romanticisme.

Principals pintors: Mengs, David.

Pintura neoclàssica

El jurament dels Horacis (1784)

Jean Jacques Louis DAVID La mort de Marat (1793)

Jean Jacques Louis DAVID

Característiques generals del Romanticisme

Durant el Romanticisme, París esdevé el lloc de referència obligat de l’art europeu.

Aquest lideratge s’accentua en el camp pictòric, en el qual, l’escola francesa va iniciar una influència que es va prolongar durant tot el segle XIX.

Aquest terme a França, es va començar a utilitzar per referir-se a la pintura i concretament per oposar-lo a la pintura neoclàssica.

El romanticisme no sorgeix tan sols com un estil artístic, sinó també com una actitud vital que afecta l’art, la literatura i la música.

Neix com a contraposició al càlcul i l’harmonia neoclàssiques, una exaltació vitalista.

La necessitat d’explorar camps nous: exotisme oriental, conflictes bèl·lics, anàlisi psicològica, exaltacions nacionalistes i religioses, costums populars, passions amoroses, cementiris, bandolers, viatges i aventures, el suïcidi, la bogeria, tempestes, paisatges exòtics, etc.

Pintura romàntica

Moviment eminentment pictòric, on destaquen:

L’aspiració a la llibertat individual i nacional (revolucions

burgeses).

L' historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat,

sobre tot en l’Edat Mitjana.

La comprensió i el sentiment de la natura des dels vessants

sensible i religiós.

Predilecció per l’exòtic, l’imaginari i l’irracional (món àrab

nord-africà i la cultura oriental).

Presenta una gran diversitat estilística, fruit de l' individualisme i el

nacionalisme característic del període, així com de la llibertat

creativa.

Pintura romàntica

Es distingeixen dues grans tendències:

La majoritària, de composició barroca amb predomini del color.

La classicista amb predomini del dibuix.

Aquestes dues tendències són presents en la pintura romàntica francesa.

També apareixeran diferents grups o escoles:

Natzarens alemanys.

Prerafaelites anglesos.

La temàtica es força homogènia: gènere històric, on prenen gran

importància els espais naturals, les ruïnes medievals i els escenaris exòtics

i orientals. També la temàtica religiosa dels natzarens i prerafaelites.

Pintura romàntica

Romanticisme francès. • 1820-1840. Recupera el predomini del color i el dinamisme de

la composició sobre el dibuix i la forma.

• S’accentuen els efectes lumínics i atmosfèrics, alhora que els personatges tornen a mostrar gestos dramàtics.

• Interès pel moviment i la complexitat compositiva: ús de diagonals, gestos violents, etc.

• Pinzellada solta i pastosa.

• Pintors destacats: Delacroix i Géricault.

• Paral·lelament es desenvolupa una tendència classicista on destaca Ingres (interès per la cultura oriental i els ambients exòtics).

Pintura romàntica

La llibertat guiant al poble (1830)

Eugène Delacroix

La massacre de Quios (1824)

Eugène Delacroix

Pintura romàntica

El rai de la medusa (1819) Theodóre Géricault

Pintura romàntica

Romanticisme alemany. • Pintura dominada pels principis neoclàssics on sorgeix un

grup d’artistes que creen a Roma una fraternitat de caràcter estèticoreligiós els NATZARENS.

• Creen un art espiritualista i cristià, ells vivien en comunitat amb l’objectiu de regenerar-se artísticament tornant a l’estil dels primitius quattrocentistes.

• Pintors destacats: Friedrich Overbeck, Peter von Cornelius,

• Al marge dels natzarens cal destacar a Otto Runge i Caspar David Friedrich.

• On predomina el paisatge, les ruïnes medievals, paisatges freds, atmosferes melancòliques, etc.

Pintura romàntica

Un home i una dona contemplant

la lluna (1824)

Caspar David Friedrich Caminant damunt un mar

de boira (1818)

Caspar David Friedrich

Pintura romàntica

Romanticisme anglès. • Important la figura de Heinrich Füssli precursor d’una temàtica insòlita que utilitza al·legòricament figures animals i crea un ambient oníric fantàstic que anticipa al Surrealisme.

• Importància del contacte directe amb la natura, fins aleshores els paisatges eren reproduïts al taller de l’artista.

• Paisatgistes anglesos: William Turner i John Constable (precursors dels impressionistes pel tractament de la llum, el color o l’atmosfera).

Pintura romàntica

Scarlet Sunset (circa 1830-1840) William Turner

Pintura romàntica

Carro de farratge (1821) John Constable

EXERCICIS

Neoclassicisme francès. Segueix els passos fins ara utilitzats per

comentar dues obres de David (dibuixístic/pictòric, volum, profunditat,

colors, perspectiva, dinamisme, iconografia, etc).

Romanticisme. Comenta una obra dels següents pintors romàntics. No

només has de comentar els passos fins ara utilitzats, sinó també com

reflecteixen les característiques romàntiques particulars de cada país als

seus quadres.

1. Delacroix (romanticisme francès)

2. Géricault (romanticisme francès)

3. Friedrich (romanticisme alemany)

4. Turner (romanticisme anglès)

5. Constable (romanticisme anglès)