Noms: Marta Auladell Natalia Mata Marta Reina Irene ValderramaAssignatura: CatalàCurs: 4 Eso B

ROMANTICISMEEs un moviment literari que paregué a Alemanya i a la Gran

Bretanya al final del segle XVIII, s'estengué per Europa durant els primers decennis del XIX i, replantejà tots els esquemes vigents.

POSICIONS IDEOLÒGIQUES

1. Conservador, confessional i monàrquic: va aparèixer el període anterior al 1830 i projectà les seves inquietuds sobre el passat medieval.

2. Liberal, irreligiós, republicà: i, en certs casos, revolucionari, tipificà el posterior a aquella data i les projectà sobre el futur.

MANIFESTACIONSSocietat i literatura (XVIII-

XIX):• 1830-1840, després d’uns anys

de persecució, provocades per l’absolutisme, es van produïr les revolucions romàntiques. Com a obra a destacar tenim «LA PATRIA» de Bonaventura Carles Aribau.

• 1833-1844, el romanticisme es va introduir a la vida pública. Van aparèixer revistes relacionades amb el romanticisme (ex. El Vapor)

• 1844-1859, quasi tots els escriptors escrivien en castellà.

• 1859, es van fundar els Jocs Florals.

Bonaventura Carles Aribau

CARACTERÍSTIQUESEl Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i

hipercrític de la Il·lustració:

•La major importància del sentiment enfront de la raó.•El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.•La forta tendència nacionalista de cada país.•La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.

•La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.•La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.•L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.

• El "mal del segle": S'anomena "mal del segle" la malenconia que presidí l'estat d'ànim de molts joves autors romàntics.

• La nostàlgia del passat: L'ànsia de fugida fa que molts d'aquests autors girin els ulls cap a l'Edat Mitjana que admiren i cap a la institució de la cavalleria, que propicià tants herois.

• El jo: Com que el més important d'un individu és el seu món interior.

• La natura: que es també un mirall de l’anima.

• El sofriment del poble• El desvetllament de la identitat

nacional

TEMES

EFECTES DEL CANVI REVOLUCIONARI

El moviment romàntic va presentar un canvi profund en la manera d’entendre l’art. Els efectes d’aquesta canvi revolucionari són:• La sensibilitat romantica: es basa

en la capacitat de transmetre emocions i sentiments propis a traves de l’art.

• Estímul de la imaginació i de la llibertat creadora: l’artista romàntic basa la seva estètica en la imaginació, ‘espontaneïtat i la llibertat per crear una obra única.

• L'exaltació dels sentiments nacionals: els romàntic veien reflectits els seus principis de llibertat i espontaneïtat en l’art popular, que fou considerar art nacional.

Alguns autors destacats són: Gustavo Adolfo Bécquer, Àngel Guimerà, Victor Hugo, Mariano José de Larra.

Victor Hugo

Àngel Guimerà

Mariano José de Larra

ELS JOCS FLORALSEls Jocs Florals són certàmens literaris que esdevenen

promotors i difusors d'una llengua. Van ser inaugurats el 1323 a Tolossa de Llenguadoc per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors on hi havia trobadors i poetes catalans.

Els Jocs Florals de Barcelona van instaurar-se per segona vegada el 1859 gràcies a Antoni Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Pàtria, Fides, Amor, en honor als tres premis ordinaris:

•La Flor Natural: s'atorgava a la millor poesia amorosa.

•L' Englantina d' Or: a la millor poesia patriòtica

•La Viola d' Or i Argent: al millor poema religiós.

Antoni Bofarull

Víctor Balaguer

JOCS FLORALS A BARCELONA

Els Jocs Florals aglutinen participants d'ideologies contraposades: republicans, conservadors i generacions més joves. A les darreries del segle XIX, els Jocs començaren a ser considerats una institució anacrònica per això intentaven modernitzar-los.

Josep Carner

•1914: Josep Carner, no va tenir èxit. El punt més polèmic va ser la posició contrària a les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

•1934: Els organitzadors dels Jocs no van acceptar les normes.

•1932: Van aparèixer Lo Rat Penat (entitat fundada a València el 1878 per iniciativa de Carmel Navarro i Llombart, amb la finalitat de promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin la difusió de les idees de la Renaixença al País Valencià de les Normes de Castelló).

Carmel Navarro i Llombard

Els Jocs Florals van sofrir les conseqüències de la repressió catalanista de la dictadura de Primo de Rivera. El 1925 va impedir-se la seva celebració. Del 1926 al 1929 no es va poder celebrar la festa pública d'entrega de premis i es van haver d'entregar de forma privada.

Els últims guardonats són: Lluís Roda el 2010, amb l'obra ‘Nadir’ i l'Albert Roig amb l'obra ‘Tempesta’, el 2011.

Lluís Roda

LA RENAIXENÇALa Renaixença és un moviment cultural del català del segle

XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles en que el castellà va tenir més parlants i importància (període anomenat genèricament Decadència). Apareixen els conceptes de llengua i pàtria.

•Fomentar el coneixement de la pròpia historia per rescatar el passat medieval i la gran tradició cultural de l’oblit.

•La creació de la literatura catalana (en qualsevol gènere), conduïda per una llengua normativitzada.

•La creació d'institucions noves que empenyin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents (Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona…).

PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA

En aquesta etapa es consoliden les editorials catalanes i valencianes. La majoria de la literatura és de temàtica catalana, però s'escriu en castellà.

Es promulga la Llei Moyano, de 1857, que estableix l'obligatorietat de l'ensenyament primari de la llengua castellana. Dos poetes són els que marquen l'inici i el programa de la renaixença: Bonaventura Carles Aribau i Joaquim Rubió i Ors.

LA DIGLÒSSIA

AUTORSEls autors més importants són:

Narcís Oller i Moragas

Àngel Guimerà

Jacint Verdaguer

POEMA:

“LA PÀTRIA”

‘DD.AA’: Nou Estímul Llengua Catalana i Literatura. Pàg. 227

De Bonaventura Carles Aribau.