Programa d'habilitats socials i convivència escolar

PROGRAMA D’HABILITATS SOCIALS I CONVIVÈNCIA

ESCOLAR PER A LA PREVENCIÓ DE L’ASSETJAMENT ESCOLAR

ENTRE IGUALS (AEI) 1r cicle d’ESO

Naïs Sanjuán Chumilla, estudiant de pràctiques de Psicopedagogia.

Programa d’habilitats socials i convivència escolar 1r cicle d’ESO

2


3

Índex INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 5

MARC TEÒRIC ................................................................................................................. 5

L’adolescència ............................................................................................................. 5

Les habilitats socials ................................................................................................... 6

Concepte d’habilitats socials ................................................................................. 6

Classificació de les habilitats socials ................................................................... 7

Característiques de les habilitats socials ............................................................. 8

Estils d’interacció social: passiu, assertiu i agressiu. ........................................ 8

Aprenentatge de les habilitats socials ................................................................ 10

La convivència escolar ............................................................................................. 10

MARC APLICAT ............................................................................................................. 11

DESTINATARIS .......................................................................................................... 11

OBJECTIUS GENERALS DEL PROGRAMA ............................................................ 11

METODOLOGIA GENERAL DEL PROGRAMA ........................................................ 12

CONTINGUTS D’APRENENTATGE I COMPETÈNCIES BÀSIQUES ...................... 14

AVALUACIÓ ................................................................................................................ 16

SESSIONS I ACTIVITATS .......................................................................................... 17

Sessió 1 ................................................................................................................... 17

Sessió 2: .................................................................................................................. 19

Sessió 3 ................................................................................................................... 21

ANNEX ....................................................................................................................................... 24

Annex 1 ................................................................................................................................. 24

Annex 2 ................................................................................................................................. 26

Annex 3 ................................................................................................................................. 27

Annex 4 ................................................................................................................................. 28

Annex 5 ................................................................................................................................. 32

Annex 6 ................................................................................................................................. 33

Annex 7 ................................................................................................................................. 34

Annex 8 ................................................................................................................................. 35

Annex 9 ................................................................................................................................. 36

Annex 10 ............................................................................................................................... 37

Annex 11 ............................................................................................................................... 38

Annex 12 ............................................................................................................................... 40


4

Annex 13 ............................................................................................................................... 41


5

INTRODUCCIÓ El programa que presentem ha estat dissenyat i pensat com a proposta per l’acció

tutorial amb l’alumnat de 1r cicle d’ESO per a prevenir l’assetjament escolar entre

iguals (AEI) i permetre que els alumnes adquireixin una sèrie d’habilitats socials i

estratègies, que permetin millorar la convivència escolar, tot millorant les relacions

interpersonals entre l’alumnat.

Es proposa una marc teòric que aprofundeix en la conceptualització d’alguns termes

importants com l’adolescència, les habilitats socials, la convivència escolar, etc.

A posteriori trobem el marc aplicat, en que s’aprofundeix sobre els aspectes

metodològics, aspectes avaluatius, les activitats que es duran a terme en cada sessió,

etc.

Les activitats poden ser adaptades en funció de les especificitats dels grups amb que

s’apliqui. El que es presenta és un marc general d’actuació en que s’aborden aspectes

com: l’anàlisi de l’AEI, els estils de relació interpersonal, la resolució de conflictes, etc.,

que poden ser útils per a fer reflexionar l’alumnat sobre les relacions amb els

companys en el marc de l’escola. Les activitats plantejades ha estat pensades per a

fomentar la participació i motivació de l’alumnat al llarg del programa. Alhora s’ha

intentat que facilitin la generalització dels aprenentatges en d’altres contextos i

situacions, afavorint l’aprenentatge de les competències bàsiques sobretot vinculades

amb la relació amb els altres i la convivència.

Esperem que la proposta pugui esdevenir un instrument útil per treballar aquests

aspectes amb l’alumnat de 1r cicle de l’ESO i així prevenir algunes dinàmiques

relacionals associades a l’AEI.

MARC TEÒRIC

L’adolescència

L’adolescència és una etapa del desenvolupament humà en que els nois i noies es

troben en un procés de transició cap al món adult. La característica principal és que

l’adolescent es troba en un procés de construcció de la identitat, en que coexisteixen

tant aspectes infantils com aspectes adults incipients que cal atendre. L’adolescència

no és un procés lineal, sinó que s’ha d’entendre com un procés de progressió i

regressió cap a la construcció d’una identitat adulta.

Els adolescents experimenten una sèrie de canvis físics, cognitius i relacionals. Els

canvis biològics que experimenten en la pubertat, reverteixen en canvis psicològics, ja

que tenen una nova manera de veure’s a ells mateixos segons han assimilat aquests

canvis (autoconcepte).

A més passen d’un pensament concret a un pensament abstracte. Tenen noves

capacitats i necessiten explorar nous límits per saber que són capaços de fer per ells

mateixos, se senten més autònoms i per tant més capaços de resoldre situacions per

ells mateixos (autonomia externa); i alhora construeixen criteris propis que impliquen

assumir noves responsabilitats (autonomia interna).


6

L’adolescència representa una transició ecològica cap al món adult, en que

s’assumeixen nous rols, es fan noves activitats i noves relacions interpersonals; amb

l’expansió del nínxol ecològic hi ha un canvi en l’acceptació i compliment de la norma,

passant d’una socialització primària, construïda durant la infància, en que

s’interioritzen les normes en la mesura que

aquestes són significatives pels adults; a una

socialització secundària, que és autodirigida, en

que els adolescents capten les normes de cada

àmbit en que s’insereixen, internalitzant una nova

visió del món. Segons Piaget es passaria de

moral heterònoma a moral autònoma.

També és un estadi en que hi ha canvis en les

relacions socials bàsiques. En quant als canvis en les relacions familiars, podem

afirmar que té lloc una desatel·lització, és a dir, deixen de girar entorn als pares, i les

relacions entre iguals prenen més importància ja que cobreixen la necessitat

d’intimitat, confidència, lleialtat, etc.

Lutte (1991) enumera les funcions del grup d’iguals dels adolescents:

Atorga un estatut simbòlic d’autonomia.

Contribueix a la definició de la identitat.

Estableix referents, metes i valors.

Confereix seguretat al procés d’emancipació familiar.

Constitueix un entorn d’aprenentatge de les relacions socials i sexuals.

Reprodueix els valors sòcio-culturals.

Des d’una perspectiva ecològica, el sistema escolar i el familiar, com a part del

mesosistema de l’adolescent, han de mantenir relació positiva i interaccionar per

promoure un desenvolupament i socialització reeixit de l’adolescent. Es tracta

d’acompanyar-lo en el procés maduratiu i atendre les angoixes pròpies de l’etapa.

Les habilitats socials

Concepte d’habilitats socials

Les habilitats socials són el conjunt de competències de conducta verbals i no verbals

que faciliten establir relacions interpersonals positives, permetent establir vincles

socials i afectius amb els altres i adaptar-se a les exigències socials de l’entorn. Per

ser hàbil socialment es requereixen habilitats comunicatives i un adequat autocontrol

emocional.

Hi ha moltes definicions al respecte, a continuació n’exposem algunes que considerem

representatives, han estat extretes d’uns materials elaborats per la IOC

Definició de Vicente E. Caballo (1986): “la conducta socialment hàbil és un

conjunt de conductes fetes per un individu en un context interpersonal que

expressa sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets d'una manera

adequada a la situació, respectant aquestes conductes en els altres, i que

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M08/web/html/WebContent/u2/a2/continguts.html


7

generalment resol els problemes immediats de la situació mentre redueix la

probabilitat que apareguin problemes futurs.”

Definició de Michelson et al. (1983): “Les habilitats socials s'adquireixen,

principalment, per mitjà de l'aprenentatge (per exemple mitjançant l'observació,

la imitació, l'assaig i la informació); inclouen comportaments verbals i no

verbals, específics i discrets; representen iniciatives i respostes efectives i

adients a cada situació; augmenten el reforç social (per exemple, les respostes

positives del medi social); són recíproques per natura, i impliquen una

correspondència efectiva i apropiada (per exemple, la reciprocitat i coordinació

de comportaments específics). La pràctica de les habilitats socials està influïda

per les característiques del medi (per exemple, especificitat situacional

dependent de factors com l'edat, el sexe i l'estatus del receptor). Els dèficits i

excessos de la conducta social poden ser especificats i objectivats a fi

d'intervenir”.

Definició de Monjas (1993): “capacitats específiques requerides per executar

competentment una tasca de tipus interpersonal. Són conductes necessàries

per interactuar i relacionar-se amb els iguals i amb els adults de manera

efectiva i mútuament satisfactòria”.

Classificació de les habilitats socials

Per a classificar les diferents habilitats socials, tindrem en compte les aportacions de

diversos autors. Per una banda Goldstein (1989), en la seva obra “Habilidades

sociales y autocontrol en la adolescencia. Un programa de enseñanza” classifica 50

habilitat socials en 6 grups.

I. Primeres habilitats socials

II. Habilitats socials avançades

III. Habilitats relacionades amb els sentiments

Escoltar Iniciar una conversa Mantenir una conversa Preguntar un dubte Donar les gràcies Presentar-se un mateix Presentar altres persones Elogiar als altres

Demanar ajuda Participar Donar instruccions Seguir instruccions Disculpar-se Convèncer als altres

Conèixer els sentiments propis Expressar els sentiments propis Comprendre els sentiments dels altres. Afrontar l’enuig de l’altre Expressar afecte Resoldre la por Auto- recompensar-se.

IV. Habilitats alternatives a l'agressió

V. Habilitats per al maneig de l'estrès

VI. Habilitats de planificació

Demanar permís Compartir quelcom Ajudar els altres Negociar Utilitzar l’autocontrol Defendre els drets propis

Formular una queixa Respondre davant una queixa Esportivitat en el joc Maneig de la vergonya Arreglar-se-les quan et deixen de costat

Prendre decisions Discernir sobre la causa d’un problema Establir un objectiu. Determinar les pròpies habilitats Recollir informació

http://es.scribd.com/doc/70456323/Arnold-Goldstein-des-Sociales-y-Auto-Control-en-Adolescencia

http://es.scribd.com/doc/70456323/Arnold-Goldstein-des-Sociales-y-Auto-Control-en-Adolescencia


8

Respondre a les bromes Evitar els problemes amb els altres No entrar en baralles

Ajudar a un amic Respondre a la persuasió Respondre al fracàs Enfrontar-se a missatges contradictoris Respondre davant d'una acusació Preparar-se per a una conversa difícil Fer front a la pressió grupal

Resoldre els problemes segons la seva importància Prendre una decisió Concentrar- se en una tasca

Cal tenir present que segons les circumstàncies i les exigències tant de l’entorn, com

del/s interlocutor/s amb els que ens relacionem, caldrà posar en marxa un tipus o altre

d’habilitat social. No hem d’entendre aquesta classificació de manera hermètica, ja

que no hem d’entendre les habilitats socials de manera aïllada, ja que sovint s’han de

posar en marxa habilitats socials de grups diferents alhora, per respondre

assertivament a una situació o circumstància determinada. Les relacions són

dinàmiques i per tant les habilitats per relacionar-nos amb altres i per donar resposta a

les demandes de l’entorn també ho són.

Característiques de les habilitats socials

Segons Garcia (2011), les característiques de les habilitats socials són les següents:

1. La conducta social depèn parcialment del context. Cal tenir en compte que els

context és canviant i que està en funció del moment, el lloc, la persona amb la

que interactuem, etc.

2. Les habilitats socials s’han d’entendre dins un context cultural determinat. Això

vol dir que aquestes estan inscrites en unes normes socials establertes en un

moment i cultura determinades.

3. Les habilitats socials estan subjectes a variacions, segons evolucioni la cultura i

la societat en que s’inscriuen. El llenguatge, la vestimenta i els costums socials

estan sotmesos a variacions.

4. L’efectivitat de les habilitats socials que s’utilitzin variaran segons la situació i

la finalitat amb que les usem (el que volem aconseguir). És a dir, una habilitat

pot ser útil en una situació i no ser-ho en una altra.

Estils d’interacció social: passiu, assertiu i agressiu.

La comunicació és un element que condiciona les nostres relacions interpersonals. Les

persones, quan ens interactuem amb els altres podem fer-ho de distintes maneres,

segons el llenguatge verbal i no verbal que utilitzem. Estem parlant dels estils de

relació o interacció social. Hi ha tres estils de relació interpersonal: el passiu, l’assertiu

i l’agressiu.

El més adient i que mostra major habilitat social és l’assertiu. A nivell pràctic, molts

autors defensen que l’assertivitat és el mateix que una conducta socialment hàbil.


9

L’assertivitat es defineix com l’estil d’interacció que capacita la defensa dels propis

interessos sense menysprear els dels altres. Es tractaria de poder autoafirmar els

pròpies drets sense manipular ni esser manipulat, poden expressar lliurament i

respectuosament els propis desitjos, pensaments, opinions i sentiments sense ferir als

altres. Es situaria en l’espai intermedi entre l’estil d’interacció social passiu i l’agressiu.

A continuació s’exposa una taula on s’identifiquen els trets característics de la

conducta passiva, assertiva i agressiva.

Estil passiu Estil assertiu Estil agressiu

Com actua i es mostra davant dels altres?

La persona no té en compte els seus drets però si els dels altres.

No expressa les seves opinions, pensaments, idees i desitjos lliurement.

Evita els conflictes.

No mira als ulls.

To de veu baix.

Es mostra insegur/a i vulnerable.

La persona té en compte tan els seus drets com els dels altres.

Expressa lliurement les seves opinions, pensaments, idees i desitjos sense ofendre els altres.

Expressa sentiments positius i negatius.

Sap dir “no”.

Parla de manera tranquil·la i fluïda.

La persona només té en compte els seus drets i no els dels altres.

Se sent i es mostra per sobre dels altres.

Manipula i coacciona als altres.

To de veu alt.

Interromp als altres.

Envaeix l’espai dels altres.

Comportament hostil.

Amenaça o insulta.

Postura corporal tensa

Expressions que utilitza

És igual...

Com tu prefereixis...

Puc/ em deixes...?

Jo penso/sento/crec que...

Comprenc que tu... però jo...

Què et sembla si...

T’entenc

M’agradaria...

Has de...

Per culpa teva...

Ets un/a... (crítica)

Conseqüències de l’estil de relació

Se sent incòmode.

No afronta el conflicte constructivament.

Baixa autoestima.

És fàcil de manipular

Acaba tenint conflictes interpersonals i

No se sent ni per sobre ni per sota dels altres.

Té control emocional.

Bona autoestima.

És resolutiu/va en les relacions interpersonals.

Poc maneig de la frustració.

Baixa autoestima.

Baix control de la impulsivitat.

Culpabilitat.


10

intrapersonals.

Perd oportunitats.

Frustració, ansietat, impotència i culpabilitat.

Sentiment de soledat i d’indefensió.

Aprenentatge de les habilitats socials

Segons Garcia (2011), el procés d’adquisició de les habilitats socials es pot donar de

diferents formes:

1. Ensenyament directe: es tracta de donar instruccions i d’anar indicant quan

una conducta és hàbilment social en una determinada situació.

2. Modelatge: és l’aprenentatge per observació o aprenentatge vicari (imitació).

És la forma més comú d’adquirir les habilitats socials.

3. Pràctica de conducta: es practiquen diferents habilitats socials en diferents

contextos, situacions i persones. Aquest procés d’aprenentatge facilita la

generalització de les conductes adequades

4. Reforçament de les conductes: aquesta forma d’aprenentatge és herència de

les teories conductistes, es tracta de reforçar positivament les conductes

adequades i no fer-ho quan siguin inadequades. És important estar més atent a

les conductes adequades que a les que no ho són, ja que l’atenció també

esdevé un reforçador

5. Retroalimentació de l’actuació (feedback): durant el procés d’aprenentatge

es va informant a l’aprenent d’allò que s’ha fet de manera correcta i/o

incorrecta.

Al llarg de les activitats del programa es treballaran les habilitats socials a partir de rol

playing (pràctica de la conducta), per tal d’afavorir la generalització. Alhora també

emprarem la retroalimentació de l’actuació i esdevindrem també models positius per

l’alumnat per tal d’afavorir el modelatge.

La convivència escolar

Segons Ortega (1997) la convivència escolar és “el conjunt entramat de relacions

interpersonals que es donen entre tots els membres de la comunitat educativa, i en el

que es configuren processos de comunicació, sentiments, valors, actituds, rols, estatus

i poder”.


11

Segons el Projecte de convivència i èxit educatiu

del 2012 elaborat pel Departament d’Educació

de la Generalitat: “Conviure significa viure

plegats i en bona relació. La convivència, entesa

com la necessària relació entre persones

basada en xarxes de sentit compartit, demana la

formació integral de la persona i es fonamenta

en els valors de la pluralitat, la participació

democràtica, la inclusió social, la igualtat

d’oportunitats, el respecte a la diferència, la

gestió positiva de conflictes i la cultura de pau.

La convivència comporta una consciència de la pròpia identitat que implica l’acceptació

de l’altre i un sentit de pertinença i contribució personal a la societat”.

L’escola a més de ser el lloc on s’ensenyen i aprenen els continguts curriculars, també

és el lloc on preparem als nostres alumnes per a viure i conviure en societat. La

convivència és una finalitat educativa en sí mateixa.

La convivència escolar s’ha de basar en el respecte, la confiança i el reconeixement

mutu i implica la participació de tota la comunitat educativa. Tots els membres de la

comunitat tenen un paper important en la definició de les regles de convivència ja que

han de ser consensuades per tal que tots s’hi puguin identificar.

L’espai de tutoria és un dels més adients per treballar els valors, les habilitats socials i

l’educació per la convivència.

MARC APLICAT

DESTINATARIS

El programa ha estat dissenyat per ser aplicat amb l’alumnat de 1r cicle d’ESO,

concretament amb els alumnes de 2n d’ESO, per tant els destinataris són tots els

alumnes d’aquest curs acadèmic

A més també en són destinataris els membres de l’Equip Psicopedagògic, ja que la

idea és que aquestes figures puguin assegurar una continuïtat del projecte iniciat, per

poder orientar l’aplicació del programa al llarg dels cursos vinents amb diferents grups

d’alumnes.

En un segon terme també ho són els tutors dels grups de 2n d’ESO, ja que la proposta

s’inscriu dins l’acció tutorial. L’Equip Psicopedagògic serà l’estament que tindrà

l’encàrrec de formar als tutors en l’aplicació del programa, és per aquest motiu que

assistiran a les sessions de desenvolupament de l’experiència pilot que es

desenvoluparà aquest curs per primera vegada.

OBJECTIUS GENERALS DEL PROGRAMA

Els objectius generals del programa són els següents:

Sensibilitzar l’alumnat envers l’AEI per prevenir-lo.

Reconèixer situacions de risc associades a l’AEI.


12

Contribuir al desenvolupament moral i social de l’alumnat.

Millorar les relacions interpersonals entre l’alumnat per tal d’afavorir la

convivència escolar.

Afavorir l’adquisició d’habilitats socials.

Conèixer com resoldre conflictes.

METODOLOGIA GENERAL DEL PROGRAMA

"Dime algo y lo olvidaré, enséñame algo y lo recordaré, hazme participe de algo y lo

aprenderé”. -Confucio-

La metodologia que proposem pren com a referència la concepció constructivista de

l’ensenyament i l’aprenentatge. A continuació apuntem algunes idees per

conceptualitzar el procés instructiu que emprarem.

Com a premissa, partirem d’algunes idees que aporta el Doctor Cèsar Coll: l’alumne

ha de ser considerat l’agent actiu del procés de construcció de coneixement, ja que

n’és l’últim responsable; els continguts d’aprenentatge tenen una significativitat que ha

de ser compartida; i per últim, el mestre/mediador actua com a guia, acompanyant a

l’alumne/aprenent en el procés de construcció del coneixement a través de la

interacció social i col·laborativa al llarg de les activitats plantejades a la seqüència

didàctica.

Altres concepte i teories que guiaran el desenvolupament del programa seran:

Aprenentatge significatiu: Ausbel ens aporta la teoria de l’aprenentatge significatiu,

emfatitza la importància dels coneixements previs, que s’han de relacionar amb els

nous materials d’aprenentatge (continguts), d’aquesta manera es facilita l’atribució de

significativitat d’aquests i la construcció de nou coneixement per part de l’alumne a

través del processos de revisió, modificació i creació dels seus esquemes de

coneixement. Al llarg de les diferents activitats que presentem en les diferents

sessions, es tractarà de partir dels coneixements previs de l’alumnat i a partir

d’aquests el docent, com a mediador, potenciarà que l’alumnat pugui anar construint

nous coneixements.

Zona de Desenvolupament Pròxim: També hem pres com a referència a Vigotsky i

la seva teoria de la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Podem definir la ZDP

com la diferència entre el que la persona és capaç de fer amb l’ajuda d’una persona

(desenvolupament real) i el que és capaç de fer de manera autònoma

(desenvolupament potencial), en aquest sentit l’ensenyament s’ha de situar sempre

unes passes per endavant del que l’alumne es capaç de fer per tal que avanci en el

seu aprenentatge. L’ensenyament s’ha de situar en aquesta zona per tal de produir

influència educativa i així promoure la construcció de significat i l’atribució de sentit

vers els continguts a treballar.

Remetent-nos a la línia social i cultural del desenvolupament, la característica de la

qual són els processos mediats per signes, que condueixen a la seva execució

autoregulada i conscient, cal destacar que els processos de la línia social i cultural del

desenvolupament s’originen sempre entre persones i després en el pla individual.

Estem fent referència doncs, a la llei de doble formació dels processos superiors, en

que hi ha el pas de la regulació intermental a la regulació intramental. Primerament és


13

necessita de la interrelació amb d’altres, per mitjà de la seva ajuda, per després estar

capacitats per poder reconstruir internament les formes de mediació i els processos

utilitzats en l’activitat conjunta, gràcies al procés de la internalització.

Partint d’aquestes idees a través de la mediació al llarg de les activitats del programa

pretenem que l’alumnat integri noves maneres de relacionar-se amb els altres i de

resoldre els conflictes originats en les relacions interpersonals.

A continuació apuntem com es concretaran tots aquests aspectes a l’aula.

Metodologia experiencial i participativa: Per tal de promoure una aprenentatge

significatiu i una activitat constructiva per part de l’alumne que li permeti la

transferència dels aprenentatges adquirits en d’altres contextos, proposem una

metodologia activa i experiencial, és tracta d’aprendre fent: “learn by doing”, teoria

defensada per Roger Schank, per tal de promoure noves habilitats, competències i la

construcció de nous coneixements.

Al llarg de les sessions del programa emprarem el “rol playing” (joc de rols) com a

metodologia que contribueix a la consciència cognitiva i social de les conductes i que

afavoreix el desenvolupament de l’empatia. Es tracta de presentar models de

situacions reals que siguin properes i despertin l’interès de l’alumnat per tal de facilitar

el diàleg posterior i la generalització de certes conductes i habilitats socials.

En les activitats en que s’utilitzi el rol playing com a metodologia es procedirà de la

següent manera:

Es presentarà el tema a tractar i dramatitzar.

S’assignaran els rols als participants (és molt important que els rols assignats

siguin diferents als perfils de l’alumnat, per permetre que l’alumnat explori

noves conductes, en reflexioni i s’afavoreixi l’empatia.

Els alumnes participants prepararan la dramatització (el seu paper), amb les

consignes que se’ls aporti.

La dramatització de la situació.

El debat posterior entre tots el grup, per tal de poder reflexionar sobre el tipus

de conductes que s’han posat en joc i poder fer un retorn o feed-back segons

els continguts implicats en la dinàmica i afavorir la generalització de conductes

socialment hàbils.

L’aprenentatge cooperatiu: aquesta metodologia resulta molt interessant per aquest

programa, ja que permet posar en marxa moltes habilitats socials, en el sí de les

relacions interpersonals necessàries per tirar endavant les tasques que es proposin.

L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia en que els alumnes s’agrupen en petits

grups de treball per assolir unes metes i objectius comuns. El més idoni és formar

grups heterogenis de 3-5 alumnes. Seguint el model de Johnson i Johnson (1997),

enumerarem les cinc premisses imprescindibles per garantir el seu funcionament:

Interdependència positiva: Es podria dir que els alumnes del grup depenen

positivament els uns dels altres per tal d’assolir els objectius que plantegi la

tasca. És molt important que cada membre del grup tingui un rol específic

assignat, amb el que haurà de complir per tal que la tasca tingui èxit.


14

Interacció cara a cara: Els membres del grup s’han de comunicar, establir un

diàleg, arribar a acords, prendre decisions, ajudar-se els uns als altres, etc.

Responsabilitat i compromís individual: Per tal d’arribar a assolir els objectius

plantejats, cada membre del grup s’ha de responsabilitzar de les tasques i

subobjectius que se li assignin i complir amb el seu rol, tot contribuint també a

la consecució dels objectius comuns.

Desenvolupament d'habilitats socials: A més a més dels continguts específics

que es posin en joc en les tasques proposades, els grups han de posar també

en marxa una sèrie d’habilitats socials necessàries per comunicar-se

efectivament, resoldre conflictes, arribar a acords, prendre decisions, etc.

Valoració del funcionament com a grup: El grup ha d'avaluar com ha dut a

terme el treball, els problemes que han sorgit, com s’ha sentit cada membre,

com valoren el resultat de la tasca i el funcionament grupal, aspectes a millorar

i aspectes positius, etc. Això permet la regulació del propi aprenentatge i donar

importància al procés de treball.

CONTINGUTS D’APRENENTATGE I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les vuit competències bàsiques, que representen l’eix dels processos educatius

escolar, es sustenten en continguts de diferent tipologia (conceptuals, procedimentals i

actitudinals) de les propostes didàctiques. El currículum d’ESO contempla 8

competències bàsiques, són les següents:

1. Comunicativa lingüística i audiovisual

2. Artística i cultural.

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Matemàtica

5. Aprendre a aprendre

6. Autonomia i iniciativa personal

7. Coneixement i interacció amb el món físic

8. Social i ciutadana

A continuació presentem una taula en la que fem correspondre els contingut treballats

al llarg de les diverses activitats i sessions del programa amb les competències

bàsiques que s’han treballat.


15

CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Se

ss

ió 1

Conceptuals Procedimentals Actitudinals Comunicativa lingüística i audiovisual.

Artística i cultural

Tractament de la informació i competència digital.

Aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal

Coneixement i interacció amb el món físic.

Social i ciutadana

- Concepte d’AEI.

- Perfils dels protagonistes en els casos d’AEI.

- Elaboració d’una definició de l’AEI.

- Coneixement de la dinàmica de l’AEI.

- Representació de situacions d’AEI.

- Comprensió de les conseqüències de l’AEI en els implicats.

- Rebuig vers l’AEI. - Col·laboració en el

treball grupal. - Reflexió sobre les

implicacions de l’AEI.

- Respecte cap als altres.

- Responsabilitat en el treball grupal.

Se

ss

ió 2

Conceptuals Procedimentals Actitudinals Comunicativa lingüística i audiovisual


Tractament de la informació i competència digital

Aprendre a aprendre


Coneixement i interacció amb el món físic

Social i ciutadana

- Estils de relació interpersonal.

- Assertivitat.

- Formulació de diferents maneres d’abordar una situació.

- Identificació d’estratègies positives davant l’AEI.

- Comprensió dels beneficis de l’estil de relació assertiu.

- Reflexió sobre com millorar les relacions amb els altres.

- Respecte cap a les opinions dels altres.

- Comprensió que en els casos d’AEI hi està implicat tot el grup.

Se

ss

ió 3

Conceptuals Procedimentals Actitudinals Comunicativa lingüística i audiovisual


Tractament de la informació i competència digital

Aprendre a aprendre


Coneixement i interacció amb el món físic.

Social i ciutadana

- Concepte de resolució de conflictes

- Procés de resolució de conflictes-

- Anàlisi de situacions conflictives.

- Transformació positiva de conflictes.

- Recerca de solucions en casos de conflicte.

- Presa de decisions per a la solució d’un conflicte.

- Comprensió - Actitud

cooperativa en el treball grupal.

- Responsabilitat en el treball grupal.


16

AVALUACIÓ

L’avaluació del Programa d’habilitats socials i convivència escolar s’avaluarà de

diferents maneres, en diferents moments i amb diferents agents.

Qüestionari d’avaluació inicial i final per l’alumnat:

Per una banda, s’administrarà un test d’avaluació inicial i final amb l’alumnat amb el

que s’aplicarà el programa. Es tracta, en un primer moment de recollir informació sobre

els seus coneixements previs, per tal de prendre’ls com a punt de partida i poder anar

introduint nous conceptes al llarg de les activitats dissenyades en cada sessió per tal

de promoure el seu aprenentatge. En l’última sessió s’administrarà el qüestionari

d’avaluació final, que serà molt similar a l’inicial, i en que s’hi afegiran ítems que

permetin tant valorar l’aprenentatge adquirit per l’alumnat, com la seva opinió i

valoració vers el programa. El fet de que el qüestionari inicial i el final siguin molt

similars es justifica perquè d’aquesta manera es pot contrastar la comprensió dels

continguts treballats.

Podeu trobar el qüestionari d’avaluació inicial a l’annex 1 i final a l’annex 11 .

Graella d’avaluació del desenvolupament de les sessions:

Per tal d’avaluar el desenvolupament de les sessions del programa, a persona que el

desenvolupi comptarà amb una graella on anar registrant les seves impressions sobre

diferents aspectes com: l’adequació de la metodologia i les activitats proposades, la

suficiència o insuficiència dels recursos emprats, els aspectes positius i negatius de la

sessió, la idoneïtat i assoliment dels objectius plantejats, etc. La finalitat d’aquest tipus

d’avaluació es poder anar introduint els canvis pertinents al llarg del programa segons

la funcionalitat dels aspectes de la proposta educativa.

Podeu trobar la graella a l’annex 12.

Qüestionari pels agents educatius participants a les sessions del programa:

Per altra banda, també es comptarà amb la valoració dels agents educatius

participants a les sessions del programa a través d’un qüestionari. Per una banda es

pretén recollir informació sobre aquells aspectes positius del programa, com també els

aspectes susceptibles de millora, en vista a poder introduir les modificacions

oportunes. No hem de perdre de vista que es tracta d’una experiència pilot i que

l’objectiu del programa és que sigui una proposta útil per a prevenir l’AEI en l’etapa

d’ESO i millorar la convivència escolar d’ara en endavant. Per aquest motiu és

important introduir-hi les millores que s’identifiquin i poder valorar-ne les debilitats i

fortaleses. Per altra banda, el qüestionari també recollirà ítems referits a si els agents

educatius participants se sentirien capacitats per desenvolupar el programa de manera

autònoma amb l’assessorament de l’Equip Psicopedagògic, ja que la idea és que sigui

una proposta inscrita dins l’acció tutorial. Podeu trobar el qüestionari de valoració dels

assistents al programa a l’annex13.n

Reunió d’avaluació final amb els membres de l’Equip Psicopedagògic:

Per últim, es realitzarà una reunió d’avaluació final amb els membres de l’Equip

Psicopedagògic per tal de fer una avaluació general del programa. En aquesta reunió


17

es tindran molt en compte les avaluacions que hem anat apuntant i s’avaluarà el

projecte des de la vessant més psicopedagògica, fent èmfasi en tot el procés de

treball.

SESSIONS I ACTIVITATS

Sessió 1

Activitat 1:

Introducció al programa

Temporització

5 minuts

Objectius

Explicar en que consistirà el programa i la metodologia de treball.

Fomentar la participació de l’alumnat.

Fixar pautes de funcionament al llarg de les sessions.

Desenvolupament

Es presentarà el programa a l’alumnat, explicant que es realitzaran 3 sessions dins l’espai de tutoria per treballar aspectes relacionats amb les habilitats socials i la convivència escolar amb l’objectiu de prevenir situacions d’AEI (bullying). Es comentarà que es realitzaran diverses activitats que seran de caire dinàmic i participatiu que han estat pensades per a què els resultin atractives i que s’espera la implicació de tots al llarg de les sessions, on a partir de vídeos, debats, treballs cooperatiu, rol playing s’anirà aprofundint sobre diverses qüestions. Per últim es donaran unes pautes de funcionament a nivell de grup: no es permetrà cap falta de respecte a l’aula, tothom pot participar però aixecant la mà abans de parlar, respectant el torn del company i donant la seva opinió amb respecte i sense ofendre a ningú.

Recursos materials

Cap.

Activitat 2:

Qüestionari d’avaluació inicial

Temporització

10 minuts

Objectius

Obtenir informació sobre els coneixements previs de l’alumnat en relació a l’AEI.

Adequar els continguts i les activitats del programa segons la informació obtinguda

Utilitzar el qüestionari com a instrument d’avaluació i poder valorar el grau d’assoliment dels objectius tot contrastant-lo amb el qüestionari d’avaluació final.

Desenvolupament

Es passarà un breu qüestionari d’avaluació inicial a l’alumnat sobre l’AEI per conèixer que en saben sobre l’AEI. Al final de programa se’ls passarà un qüestionari d’avaluació final, en part similar, que permetrà contrastar si s’han assolit els objectius plantejats i si els alumnes saben identificar situacions de risc associades a l’AEI i tenen respostes alternatives per respondre-hi.

Recursos materials

Qüestionari d’avaluació inicial. Annex 1.


18

Activitat 3:

Què és realment l’assetjament escolar entre iguals (bullying)?

Temporització

25 minuts

Objectius

Explorar els coneixements previs de l’alumnat.

Connectar l’alumnat amb situacions reals.

Afavorir la interacció positiva a partir del treball cooperatiu.

Observar les dinàmiques grupals i la manera de relacionar-se de l’alumnat.

Identificar conductes associades a l’AEI.

Identificar als protagonistes dels casos d’AEI.

Conceptualitzar l’AEI.

Desenvolupament

Es facilitarà a l’alumnat un document escrit on es relata breument un cas de bullying. Es formaran grups aleatoris de 4 membres aproximadament i se’ls demanarà treballin cooperativament per crear una definició de l’AEI o bullying. Se’ls demanarà que llegeixin el text i que iniciïn una pluja d’idees sobre que és el bullying i quines característiques té, amb l’ajuda d’una pauta que també se’ls proporcionarà. Cada membre del grup tindrà un rol assignat, que seran els següents:

Lector: llegirà la notícia amb veu alta pels membres del grup.

Anotador: anirà anotant en un paper les idees que vagin sortint.

Controlador: anirà controlant el temps transcorregut durant l’activitat i mirarà que el grup avanci i no es quedi estancat.

Comunicador: en acabar l’activitat serà el portaveu del grup que comunicarà a la resta la definició resultant.

Passats 20 minuts se’ls demanarà que el portaveu del grup posi en comú amb la resta de companys la seva definició sobre AEI. Es recolliran totes les aportacions a la pissarra o en una cartolina o paper d’embalar gros.

Recursos materials

Document escrit que relata un cas d’AEI: annex 2.

Pauta per a l’elaboració de la definició sobre AEI: Annex 3.

Cartolina, paper d’embalar gros o pissarra.

Activitat 4:

Rol playing sobre AEI

Temporització

20 minuts.

Objectius

Connectar l’alumnat amb situacions reals.

Identificar situacions de risc.

Afavorir la reflexió sobre la dinàmica del bullying.

Comprendre que el bullying es cosa de tot el grup.

Caracteritzar els protagonistes implicats en els casos d’AEI.

Conceptualitzar l’AEI.

Desenvolupament

S’exposarà una situació al grup d’alumnes i s’explicarà que l’activitat consisteix en un rol playing sobre el bullying. Es comentarà que és tracta de fer una dramatització (teatre) i


19

s’assignaran els rols. Es tindrà en compte el coneixement del grup per no assignar rols amb els que l’alumnat s’hi identifiqui excessivament S’assignaran els següents rols:

Líder (agressor): una persona

Seguidors (sequaços): hi hauran 3.

Víctima: hi haurà 1.

Espectador 1: hi hauran 3.

Espectador 2: hi hauran 2.

Defensor 1: hi haurà 1.

Defensor 2: hi hauran 2.

Observadors: la resta d’alumnes. Posteriorment es farà un petit debat sobre com s’han sentit els implicats i com ho ha vist la resta del grup que actuaven com a observadors. S’aprofundirà sobre els perfils dels implicats, el cercle de l’AEI, les conductes que s’han posat en joc, els tipus de maltractament exercit, etc.

Recursos materials

Papers amb els rols que s’assignaran: annex 4

Sessió 2:

Activitat 1:

MANERES DE RELACIONAR-NOS AMB ELS ALTRES

Temporització

20 minuts.

Objectius

Afavorir la comprensió de les diferents maneres en que ens podem relacionar amb els altres.

Conceptualitzar els estils de relació interpersonal.

Aprofundir en l’estil de relació assertiu.

Promoure l’assertivitat en les relacions amb els altres.

Identificar obstacles en les relacions amb els altres i com superar-los.

Desenvolupament

Es farà una petita introducció reprenent el treball iniciat a la sessió anterior. S’explicarà als alumnes que les relacions amb les persones no sempre són fàcils i que hi ha diferents maneres de relacionar-nos i comunicar-nos amb els altres que tenen conseqüències per a les nostres relacions i per a nosaltres mateixos. S’indicarà que a continuació es veurà una presentació de Power Point que ens parla sobre això i que si tenen algun dubte o volen fer algun comentari relacionat amb el tema poden aixecar la mà. En acabar de veure la presentació s’iniciarà un torn de paraules.

Recursos materials

Power Point: “Com podem relacionar-nos millor amb els altres?” : Annex 5.

Projector o pissarra digital.

Memòria USB on guardar els arxius necessaris.

Activitat 2:

BULLY DANCE: VISIONAT I DEBAT GRUPAL

Temporització

25 minuts.

Objectius


20

Afavorir la reflexió sobre la dinàmica del bullying.

Comprendre que el bullying es cosa de tot el grup i que tots els membres en tenen part de responsabilitat.

Identificar i caracteritzar els protagonistes implicats en els casos d’AEI.

Promoure conductes assertives en les relacions amb els altres.

Identificar estratègies positives que poden utilitzar les víctimes d’AEI.

Reconèixer que els agressors en casos d’AEI poden canviar la seva conducta.

Aprendre a identificar obstacles en les relacions amb els altres i com superar-los.

Afavorir la reflexió grupal a través del debat.

Desenvolupament

Es dirà als alumnes que a continuació es projectarà un vídeo animat que parla sobre el bullying. En un primer moment s’intentarà connectar als alumnes amb els seus coneixements previs i els continguts treballats a la sessió anterior. S’explicarà que segons es va poder veure al rol playing, en els casos de bullying hi ha uns protagonistes que tenen diferents rols i exerceixen unes conductes sobre la persona assetjada que tenen greus conseqüències tant a nivell personal, com a nivell relacional. Se’ls dirà que en el vídeo que es veurà a continuació, es poden identificar clarament els perfils dels implicats, el cercle del bullying, les conductes que es posen en joc i les conseqüències pels implicats. Se’ls indicarà també que tinguin en compte el que s’ha treballat en l’activitat anterior en que s’han ofert algunes orientacions per millorar les relacions amb els altres. Se’ls donarà un full amb un seguit de preguntes (annex 5) que podran anar contestant mentre veuen el vídeo i uns minuts després. A continuació se’ls indicarà que s’obrirà un petit debat per anar posant en comú les respostes a les preguntes plantejades per tal que entre tots es puguin analitzar maneres alternatives de donar resposta al bullying. Se’ls demanarà que aixequin la mà abans d’intervenir per tal que tots i puguin participar d’una manera ordenada i que respectin les aportacions i opinions dels companys i companyes. L’educador oferirà orientacions als alumnes davant les qüestions plantejades a partir de l’annex 6.

Recursos materials

Arxiu de vídeo http://www.youtube.com/watch?v=3LlzQ0ci3Jk

Proposta didàctica sobre el visionat del vídeo: annex 6.

Possibles respostes a la proposta didàctica: annex 7.

Projector o pissarra digital.

Memòria USB on guardar els arxius necessaris.

Activitat 3:

DECÀLEG ANTI-BULLYING

Temporització

15 minuts.

Objectius

Afavorir la interacció positiva a partir del treball cooperatiu.

Implicar a l’alumnat en la prevenció de l’AEI.

Comprendre que en els casos de bullying hi està implicat tot el grup.

Prendre consciència dels drets i deures que com a persones tenim davant de l’AEI.

Desenvolupament

Es formaran petits grups de 4 persones partir del coneixement del grup d’alumnes, per tal que la interacció entre companys resulti positiva. S’indicarà als alumnes que aquesta activitat consisteix en elaborar un decàleg per combatre l’assetjament escolar, una sèrie de regles que enumerin aquells principis bàsics que hem de tenir presents per lluitar contra l’AEI. Es facilitarà una guia per l’elaboració del decàleg anti-bullying que serveixi de pauta a

http://www.youtube.com/watch?v=3LlzQ0ci3Jk


21

l’alumnat per realitzar l’activitat. Es recolliran totes les aportacions dels grups i s’enumeraran i posaran en comú en gran grup. Es tindran en compte totes les respostes com a enriquidores i s’aglutinaran en un sol document que es penjarà a l’aula.

Recursos materials

Guia per l’elaboració del decàleg anti-bullying: annex 8

Sessió 3

Activitat 1:

COM PODEM RESOLDRE CONFLICTES?

Temporització

20 minuts.

Objectius

Connectar amb situacions de la vida diària.

Conèixer que es pot resoldre un resoldre un conflicte sense violència.

Explorar maneres de resoldre conflictes.

Conèixer les fases per a la resolució de conflictes

Analitzar les actituds que prenem davant dels conflictes

Desenvolupament

Es dirà a l’alumnat que en aquesta última sessió es treballarà la resolució de conflictes. Per emmarcar el tema i connectar amb els coneixements previs dels alumnes se’ls preguntarà sobre:

Penseu que els conflictes són positius o negatius? De què depèn?

Quan teniu un conflicte amb algú, com el resoleu? A través d’un Power Point que servirà com a suport de l’explicació primerament es dirà que els conflictes són naturals i sorgeixen de la convivència amb altres. Els conflictes en si mateixos no són ni positius ni negatius, el que si pot ser-ho és la manera de solucionar-los. A continuació, es donaran alguns consells previs d’actuació davant d’un conflicte, i seguidament s’explicaran el procés que es pot seguir per a resoldre un conflicte. Un cop acabada la presentació s’obrirà un torn de paraules i es resoldran possibles dubtes.

Recursos materials

Power Point. “Resolució de conflictes”: annex 9.

Activitat 2:

DINÀMICA DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Temporització

20 minuts.

Objectius

Analitzar situacions conflictives.

Afavorir la generalització dels procediments de resolució de conflictes a situacions quotidianes.

Posar en marxa habilitats per a la transformació positiva de conflictes.

Potenciar el pensament causal, conseqüencial, alternatiu, de perspectiva i de mitjans i fi.

Desenvolupament

Es demanarà al grup classe si alguna persona vol explicar algun conflicte que hagi tingut, entre totes les situacions que s’exposin, a mà alçada se’n triarà una. Es formaran grups de 5 persones, que amb l’ajuda d’una pauta hauran de buscar una solució per a resoldre el


22

problema planejat. Per a fer-ho és necessari establir un diàleg i prendre decisions sobre quina pot ser la millor opció. L’educador/a anirà passant pels grups per si hi ha algun dubte. Aquesta primera part de l’activitat s’haurà de realitzar en 10 minuts. A continuació, un portaveu de cada grup dirà en veu alta a la resta de companys quina solució ha triat el seu grup i dir-ne els motius. Com a conclusió es dirà que hi ha moltes maneres de resoldre conflictes, i que per a fer-ho ens hem de centrar en com es pot solucionar el problema entre tots. En el procés de resolució de conflictes, allò important és que amb la solució tots els implicats hi surtin guanyant

Recursos materials

Pauta per a la resolució de conflictes: annex 10.

Activitat 3:

QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ FINAL

Temporització

5 minuts.

Objectius

Obtenir informació sobre els progrés de l’aprenentatge de l’alumnat.

Utilitzar el qüestionari com a instrument d’avaluació i poder valorar el grau d’assoliment dels objectius tot contrastant-lo amb el qüestionari d’avaluació inicial.

Conèixer la opinió i valoració de l’alumnat vers el programa.

Conèixer quines activitats han despertat més interès.

Desenvolupament

Es passarà un breu qüestionari d’avaluació final a l’alumnat relacionat amb els aspectes treballats al llarg del programa. El qüestionari serà similar al qüestionari d’avaluació inicial, però contemplarà altres ítems de valoració personal sobre el programa. La finalitat és poder contrastar ambdós qüestionaris per saber si s’han assolit els objectius generals del programa. S’indicarà a l’alumnat que en cap cas es tracta d’una prova o examen i que és important que responguin amb sinceritat ja que les seves opinions són valuoses per introduir modificacions al programa. En acabar se’ls agrairia la seva participació i col·laboració.

Recursos materials

Qüestionari d’avaluació final: Annex 11.

Activitat 4:

DINÀMICA DE TANCAMENT: “LA TROCA”

Temporització

15 minuts.

Objectius

Afavorir l’autoestima dels membres del grup.

Potenciar les relacions personals del grup classe.

Valorar els aspectes positius dels companys.

Afavorir la consciència de grup.

Desenvolupament

S’indica als alumnes que es farà una dinàmica com a activitat de tancament del programa. Se’ls dirà que han de formar un cercle. Un cop fet això l’educador agafarà una troca de llana, s’enrotllarà un tros de llana a la mà, i dirà alguna cosa positiva (característica, alguna cosa que ens agradi d’ell, alguna cosa que se li doni molt bé, etc.) d’un altre membre del grup, al que llançarà la troca. La persona a qui li llancin la troca haurà de fer el mateix, enrotllar-se a la mà un tros de llana, dir-li a algun company un aspecte positiu i llançar-li la troca. Es farà així successivament fins que la troca hagi passat per tots els membres formant un entramat o


23

xarxa en el grup. Es preguntarà als alumnes com s’han sentit quan se’ls llançava la troca i se’ls deia quelcom positiu. A continuació es reflexionarà sobre la xarxa que entre tots han construït. Es preguntarà als alumnes quin ha estat el resultat de la dinàmica. Quan diguin que s’ha creat un entramat o xarxa, reflexionarem sobre el seu significat. Algunes de les possibles reflexions són: formar un grup fa que el que cada persona fa tingui efectes en els altres, connecta als alumnes entre ells. Per exemple es pot dir: si algú volgués marxar això afectaria a la xarxa? Com a grup classe, si en sentit figurat sou com una xarxa, com us afecteu els uns als altres? De quina manera? *Orientacions: si es detecta o percep que alguna persona no rebrà la troca, l’educador o algun adult participant l’agafarà i la llançarà cap a aquella persona

Recursos materials

Una troca de llana


24

ANNEX

Annex 1

QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ INICIAL PELS ALUMNES DE 2n D’ESO:

Saps que és l’assetjament escolar entre iguals (AEI) o bullying?

Sí

No

En cas que ho sàpigues, podries definir-ho?

Quines de les següents accions penses que poden ser AEI?

Sí No Depèn

Parlar malament d’un/a company/a

Animar en una baralla

Donar empentes

Amenaçar

Fer burles d’un/a company/a

Ficar-se amb algú pel facebook, twitter, whatsapp, Ask fm, mòbil, etc.

Pegar

No fer res quan es fiquen amb un/a company/a

Ridiculitzar

Riure quan algun/a company/a fa burla d’un altre

Posar “motes”

Trencar objectes d’un/a company/a

Ignorar a un/a company/a

Dir rumors d’un/a company/a

Insultar

No deixar participar a un/a company/a en un joc o activitat

Robar objectes d’un/a company/a

Algun cop t’ha passat que algun/s company/s o companya/es t’hagin assetjat o

intimidat a l’escola?

Sí

No

Has estat testimoni d’algun cas d’AEI?

Sí

No

En cas que sí, quin creus que ha estat el teu paper?

Agressor

Víctima

Espectador

Defensor


25

No ho sé

Què faries si sabessis que algun company està patint AEI?

Ficar-me amb qui el molesta perquè el deixin en pau

Explicar-ho als companys de la classe per veure que podem fer entre tots

Dir-ho a algun mestre

Explicar-ho a algú de la família

No dir res a ningú

Intentar buscar una solució

No faria res

Altres

En cas que hagis dit altres, que faries?

Què faries si fossis tu qui està patint una situació d’AEI?

Tornar-me contra qui m’està molestant

Explicar-ho a un amic o amiga o a un/a company/a de classe



Informar a l’escola de manera anònima

No dir res a ningú


No faria res



26

Annex 2

CAS DE BULLYING: LA HISTÒRIA DE LA CARLA

El bullying va començar quan tenia 12 anys a la seva escola de Terrassa (Barcelona).

La Carla era una mica grassoneta i de seguida es va quedar sola, cada vegada més

sola. Llavors es va anar tancant en si mateixa, no s'atrevia a parlar, ni a mirar als ulls

dels altres. Anar a l'escola era horrible

Pesava tant la solitud que als 14 anys va fer tot el possible per integrar-se en un grup, i

llavors va començar l'assetjament grupal contra ella, hi havia la líder, que era seguida

a cegues per les altres. La Carla assegura que no sabia qui era, ni què li agradava, ni

què volia, però no sabia per què se sentia així.

El grup va iniciar una pressió psicològica subtil que en un primer moment la va deixar

confosa. Després, amb comentaris sarcàstics el grupet la feia sentir inferior i després

un cop ho van aconseguir, van continuar fent-li la vida impossible, semblava que

tinguessin una guerra contra ella, la humiliaven i se’n reien d’ella fins que la van

convertir en un simple objecte fàcil de manipular.

Les noies del grup quedaven per organitzar com l’anaven a humiliar. La Carla vivia en

un món cada vegada més negre. Li van posar tot tipus d'etiquetes i “motes”, es

considerava ximpleta, una noia problemàtica, ... i com més s'humilia a una persona,

més mal es deixa aquesta infligir.

La Carla recorda que es sentia inútil, creia que no era ningú, tenia angoixa,

desesperança, depressió ..., sentia que l’humiliaven psicològicament, i també

físicament, la van convertir en la seva diversió. La Carla mai va explicar els problemes

que estava patint a l’escola a cap professor ni a la seva família.

Adaptat de: http://www.lavanguardia.com/vida/20120915/54350426598/vicitma-

bullying-sufrimiento-ayudar-jovenes-acoso-escolar.html#ixzz2yJWVJzER

http://www.lavanguardia.com/vida/20120915/54350426598/vicitma-bullying-sufrimiento-ayudar-jovenes-acoso-escolar.html#ixzz2yJWVJzER

http://www.lavanguardia.com/vida/20120915/54350426598/vicitma-bullying-sufrimiento-ayudar-jovenes-acoso-escolar.html#ixzz2yJWVJzER


27

Annex 3

PAUTA PER ELABORAR LA DEFINICIÓ DE BULLYING:

1) Quines conductes (maltractaments) s’inclourien en el que anomenem bullying?

2) Quines persones hi ha implicades en el cas?

a) Qui pateix bullying? Com se sent?

b) Qui exerceix bullying? Com se sent?

c) Dels qui exerceixen bullying, hi ha algun actor principal?

3) El relat que s’explica va ser una cosa puntual o es va repetir al llarg del temps?

4) Creieu que el que li feien a la Carla era premeditat i/o malintencionat?


28

Annex 4

Rol playing bullying:

Situació:

Esteu al canvi entre classe i classe heu fet català, la profe us ha posat un examen per

dilluns. Ara toca matemàtiques, però la professora triga en arribar, i mentre esteu

sortint tots de classe cap al passadís...

LÍDER/AGRESSOR: Surts de classe amb ganes de gresca. Sempre us fiqueu amb la víctima, la teniu atemorida i aprofiteu qualsevol moment per mortificar-la. T’has de mostrar agressiu, vols dominar a la víctima. Pots dir insults i motes (tampoc et passis), acorralar i fins i tot robar-li coses a la víctima, en cap moment penses com es sent. Busques el recolzament del grup per aïllar a la víctima, sobretot del teu grupet d’amics. Tu t’has de sortir amb la teva, ets el líder del grup i els altres seguiran el que facis.. A tu ningú t’ha de dir el que has de fer o dir. Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.

VÍCTIMA: Surts de classe ràpidament, vols passar desapercebut/a. Has de portar alguna cosa a sobre (motxilla, estoig, mòbil, material escolar), ja saps que possiblement et voldran fer alguna cosa, com de costum. T’ho passes molt malament a l’escola. T’has de mostrar molt passiu, amb un to de veu baix, et mostres insegur/a davant els altres.. No sols dir el que penses perquè tens por del que et pugin fer. No vols buscar-te problemes, quan et diuen o fan alguna cosa plores i intentes fugir de la situació. Contra més coses et fan més petit/a i indefens/a et sents. Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.

SEGUIDOR: Tu donaràs suport a tot el que digui o faci el líder. Li has de seguir el rotllo perquè és el més guay del vostre grupet i encara que de vegades es passa, en certa manera et convé tenir-lo d’amic. Si ell insulta, tu també, si li vol robar alguna cosa tu hi estaràs d’acord i l’ajudaràs. Hi ha vegades que es passa molt però tu el segueixes igualment, ja saps que tu per tu sol no faries això a la víctima, però és com un joc i contra més pateix la víctima més gresca munteu. Si algun company de classe vol tallar el rotllo tu ho impediràs i li diràs que de qui s’ha pensat que és. Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.


29



ESPECTADOR 1: Surts de classe i estàs al teu rotllo parlant amb els teus companys sobre l’examen que us acaben de posar. Quan veus el que passa entre els companys, et poses a fer “corro” i en certa manera animes. Avui hi ha baralla, ja tens un entreteniment per desconnectar de l’examen que tens per dilluns. Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.



30


ESPECTADOR 2: Surts de classe i els de sempre l’estan muntant al passadís, ja s’estan ficant amb el/la de sempre... a tu ni et va ni et ve, no et sembla bé el que fan, però no és el teu problema. A més no penses ser el xivato de classe, així que t’ho mires però no fa res. Ni animes al líder, ni defenses a la víctima. Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.

ESPECTADOR 2: Surts de classe i els de sempre l’estan muntant al passadís, ja s’estan ficant amb el/la de sempre... a tu ni et va ni et ve, no et sembla bé el que fan, però no és el teu problema. A més no penses ser el xivato de classe, així que t’ho mires però no fa res. Ni animes al líder, ni defenses a la víctima. Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.

DEFENSOR 1: Quan surts de classe, veus que al passadís es munta un petit “corro”, el grupet de classe que va de xulo s’està ficant amb el/la de sempre. No et sembla just el que li fan i no pots permetre que la situació continuï. Passes a l’acció i intentes aturar al grup. Els hi dius que parin i que no et sembla bé el que fan. Si cal aniràs a dir-ho a algun professor. Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.


31

DEFENSOR 2: Quan surts de classe, veus que al passadís es munta un petit “corro”, el grupet de classe que va de xulo s’està ficant amb el/la de sempre. No et sembla just el que li fan. Un company surt en la seva defensa i tu el recolzes. Heu d’intentar frenar la situació Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.

DEFENSOR 2: Quan surts de classe, veus que al passadís es munta un petit “corro”, el grupet de classe que va de xulo s’està ficant amb el/la de sempre. No et sembla just el que li fan. Un company surt en la seva defensa i tu el recolzes. Heu d’intentar frenar la situació Improvisa! ***Recordeu que es tracta d’una escenificació, estem fent teatre, feu el vostre paper però no us passeu del límits.


32

Annex 5

Presentació en Power Point de la activitat 1 de la sessió: ESTILS DE RELACIÓ

INTERPERSONAL

Es facilitarà en un arxiu Power Point. Accessible a:

http://www.slideshare.net/naissanjuan/power-activitat-1-sessi-2

http://www.slideshare.net/naissanjuan/power-activitat-1-sessi-2


33

Annex 6

PROPOSTA DIDÀCTICA BULLY DANCE:

Us recordem, que tal i com vam poder analitzar en la primera sessió, en els casos de bullying,

sempre hi ha almenys 3 protagonistes principals: l’agressor, la víctima i els testimonis.

A continuació, respongueu les següents preguntes:

1. En el vídeo es veu lo malament que ho passa la víctima i com aquesta pateix en

silenci. Què hauria pogut fer la víctima per evitar l’assetjament? Proposeu almenys

dues estratègies o maneres de fer que podrien haver evitat la situació.

2. Penseu que la pel·lícula acaba bé? Digueu per què penseu que si o que no. En cas

digueu que no, que hauria de passar perquè acabés bé?

3. Suggeriu a l’agressor o intimidador tres maneres de reparar el dany ocasionat a la

víctima


34

Annex 7

POSSIBLES RESPOSTES A LA PROPOSTA DIDÀCTICA BULLY

DANCE:

1. REACCIÓ DE LES VÍCTIMES

Sovint, les víctimes de persecucions sofreixen en silenci i es creuen impotents de cara

al seu agressor. Poden tanmateix aprendre a reaccionar de tres maneres:

EVITAR trobar-se sol davant del perseguidor.

BUSCAR AJUDA d’un professor o d'un adult.

ENFRONTAR-SE al perseguidor, sobretot amb l'humor o mostrant-se

segur.

2. COM HAURIA FINALITZAR LA PEL·LÍCULA PER RESOLDRE LA

SITUACIÓ:

Algunes de les coses que haurien de passar per a què la pel·lícula acabés bé són:

Que acabessin tots jugant junts a la mateixa rotllana per evitar que el toro sigui

la següent víctima (formiga)

Que no s’exclogués al toro.

Què el toro es disculpés.

Que no jutgessin al toro, perquè la situació era responsabilitat de tots, ja que

ningú va fer res per evitar tot el que va passar.

Que els companys ensenyessin al toro noves maneres de relacionar-se.

3. REACCIONS DE L’INTIMIDADOR O AGRESSOR:

És possible posar fi a la intimidació aplicant l’estratègia STOP següent. Escriure a la pissarra:

SUSPENDRE immediatament la intimidació: res d'excuses.

TROBAR el mitjà d'ajudar la víctima i de reparar els plats trencats.

OBRIR-SE a noves maneres de fer i preguntar-se allò que un pot fer a l'escola per ajudar els altres més que perjudicar-los.

PREVENIR les situacions que poden portar a la intimidació i trobar amics a qui

agrada divertir-se més que perjudicar els altres.


35

Annex 8

GUIA PER L’ELABORACIÓ DEL DECÀLEG ANTI-BULLYING:

Què és un decàleg? Un decàleg és un conjunt de 10 de normes o regles que han de

servir per guiar la conducta moral.

El decàleg que elaboreu ha de recollir els 10 aspectes més importants que penseu que

s’han de complir per evitar el bullying o per respondre-hi quan identifiqueu una situació

en la que es pot, s’està, o s’ha produït.

Algunes pistes per ajudar-vos a confeccionar el decàleg anti-bullying:

- Què s’ha de fer quan se sap que algú està patint bullying.

- A què tenim drets totes les persones en relació al bullying.

- Com a alumnes quins deures teniu davant casos de bullying.

- Com no li agrada a ningú sentir-se.

Alguns exemples:

- Tots tenim dret a ser respectats encara que siguem diferents.

- Cap persona ha de tolerar un cas de bullying.

- Tothom té dret a assistir a l’escola sense ser assetjat o intimidat pels

companys.

- Etc.


36

Annex 9

Presentació en Power Point de la activitat 1 de la sessió: RESOLUCIÓ DE

CONFLICTES

Es facilitarà en un arxiu Power Point. Accessible a:

http://www.slideshare.net/naissanjuan/resoluci-de-conflicte-activitat-1-sessi-3

http://www.slideshare.net/naissanjuan/resoluci-de-conflicte-activitat-1-sessi-3


37

Annex 10

PAUTA PER L’ANÀLISI DE SITUACIONS CONFLICTIVES:

Per tal de resoldre aquesta activitat, us proposem que seguiu els següents passos:


38

Annex 11

QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ FINAL PELS ALUMNES DE 2n D’ESO:

Saps que és l’assetjament escolar entre iguals (AEI) o bullying?

Sí

No

En cas que ho sàpigues, podries definir-ho?

Quines de les següents accions penses que poden ser AEI?

Sí No Depèn

Parlar malament d’un/a company/a

Animar en una baralla

Donar empentes

Amenaçar

Fer burles d’un/a company/a

Ficar-se amb algú pel facebook, twitter, whatsapp, mòbil, Ask Fm, etc.

Pegar

No fer res quan es fiquen amb un/a company/a

Ridiculitzar

Riure quan algun/a company/a fa burla d’un altre

Posar “motes”

Trencar objectes d’un/a company/a

Ignorar a un/a company/a

Dir rumors d’un/a company/a

Insultar

No deixar participar a un/a company/a en un joc o activitat

Robar objectes d’un/a company/a

Proposa alguna alternativa a aquests comportaments? (com es poden evitar?)

Algun cop t’ha passat que algun/s company/s o companya/es t’hagin assetjat o

intimidat a l’escola?

Sí

No

Has estat testimoni d’algun cas d’AEI?

Sí

No


39

En cas que sí, quin creus que ha estat el teu paper?

Agressor

Víctima

Espectador

Defensor

No ho sé

Què faries si sabessis que algun company està patint AEI?

Ficar-me amb qui el molesta perquè el deixin en pau

Explicar-ho als companys de la classe per veure que podem fer entre tots



No dir res a ningú


No faria res

Altres


Què faries si fossis tu qui està patint una situació d’AEI?

Tornar-me contra qui m’està molestant

Explicar-ho a un amic o amiga o a un/a company/a de classe



Informar a l’escola de manera anònima

No dir res a ningú


No faria res


En general, t’ha agradat la formació?

Molt

Bastant

Poc

Gens

Quina activitat t’ha agradat més? I menys? Digues breument per què.

Què milloraries del programa?


40

Annex 12

Graella d’avaluació del desenvolupament de les sessions:

SESSIÓ:

GRUP:

ASPECTES POSITUS

ASPECTES NEGATIUS

PROPOSTES DE MILLORA

OBJECTIUS

CONTINGUTS

METODOLOGIA

ACTIVITATS

RECURSOS PERSONALS I MATERIALS

CLIMA D’AULA

PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT


41

Annex 13

PAUTA DE VALORACIÓ PER PART DELS ASSISTENTS A LES SESSIONS DEL

PROGRAMA:

A continuació us demanem la vostra col·laboració per tal d’avaluar el programa en

habilitats socials i convivència escolar aplicat amb els alumnes de 2n d’ESO, per tal de

poder-lo avaluar i introduir-hi les millores pertinents. Gràcies per anticipat.

1 2 3 4

Molt Força Poc Gens

ASPECTES CURRICULARS 1 2 3 4

S’han assolit els objectius plantejats en cada sessió?

Els continguts treballats han estat adients per assolir els objectius de cada sessió?

Com valores la metodologia emprada al llarg de les sessions?

Creus que la metodologia ha resultat atractiva per l’alumnat?

Creus que les activitats plantejades han estat adequades?

Els materials eren adients i suficients?

Els alumnes han pogut adquirir nous coneixements respecte l’AEI?

Les activitats fomenten la generalització dels aprenentatges a situacions quotidianes?

CLIMA D’AULA I PARTICIPACIÓ 1 2 3 4

Creus que s’ha establert un clima positiu a l’aula?

Creus que els agrupament d’alumnes i la metodologia plantejada fomentava la participació de l’alumnat en les activitats?

S’ha donat resposta als dubtes plantejats per l’alumnat?

S’ha donat suport a l’alumnat quan aquest topava amb alguna dificultat?

PROGRAMA EN HABILITATS SOCIALS I CONVIVÈNCIA ESCOLAR

1 2 3 4

En general com valores la formació impartida?

Consideres que el programa, emmarcat dins l’acció tutorial pot ser una eina útil per prevenir el bullying i millorar la convivència entre l’alumnat?

Et sentiries capacitat de desenvolupar el programa comptant amb els materials i l’orientació de l’Equip Psicopedagògic


42

En general quins aspectes valores com a més positius? I com a negatius?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quines millores incorporaries al programa?

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Si hi ha algun altre aspecte més sobre la valoració del programa que hagis

tingut ocasió d’exposar o pots fer a continuació:

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Education

Programa d'habilitats socials i convivència escolar