95
L’enfocament competencial en l’ensenyament de les llengües a la Primària i l’ESO JM Lucea Berga 12_2_2014

L'enfocament competencial

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: L'enfocament competencial

L’enfocament

competencial en

l’ensenyament de

les llengües a la

Primària i l’ESO JM Lucea

Berga 12_2_2014

Page 2: L'enfocament competencial

1 Explicar què és això de l’enfocament competencial en l’ensenyament de

les llengües (cat, cast, francès i anglès) i veure com hi hem arribat

2 Presentar l’ajuda que ens ofereix el Departament i com aprofitar-la

3 Suggerir propostes de treball a nivell de centre per anar introduint

aquest enfocament competencial a les aules

Currículum Decrets

142 i 143

Objectius de la sessió

Recerca en el

camp de

l’assoliment de

les llengües

Proves Consell

Superior

d’Avaluació: diagnòstiques, i de 6è

PRI i 4t ESO

Orientacions per

treballar

competencialment a

l’aula

ILEC Altres ajuts

Page 3: L'enfocament competencial

Què vol dir ensenyar les

llengües de forma competencial?

Vol dir treballar la llengua a la classe per

ensenyar els alumnes a fer coses de tipus

comunicatiu i significatives per a ells. És a dir,

ensenyar-los a entendre el que escolten i

llegeixen, i a expressar-se verbalment i per escrit

gaudint el més possible.

En aquest sentit, aprofundir en la gramàtica o

teoritzar sobre les tipologies textuals ajuda molt

poc a entendre i expressar-se millor.

Page 4: L'enfocament competencial

1

Recerca

en el camp de

l’assoliment de les

llengües

Page 5: L'enfocament competencial

Treballar les llengües de

forma competencial

no és una moda més!!!!

Page 6: L'enfocament competencial

Aquest enfocament és

fruit de la recerca duta a

terme en el camp de la

psicolingüística

Page 7: L'enfocament competencial

ja que …

aprendre una llengua és un

procés psicolingüístic

Page 8: L'enfocament competencial

Els psicolingüistes vénen

treballant des de fa

dècades, intentant

descobrir com treballa la

ment quan s’està aprenent

una llengua …

Page 9: L'enfocament competencial

...i, conseqüentment,

intentant dissenyar la

didàctica més adient per

ensenyar les llengües amb

èxit

Page 10: L'enfocament competencial

Tres preguntes han guiat la recerca en el

camp de l’aprenentage de les llengües:

1. Què és la llengua?

2. Com treballa la ment quan aprén una llengua?

3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a la

classe?

Page 11: L'enfocament competencial

Tres preguntes han guiat la recerca en el

camp de l’aprenentage de les llengües:

1. Què és la llengua?

2. Com treballa la ment quan aprèn una llengua?

3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a

la classe?

Page 12: L'enfocament competencial

Pregunta. 1. Què és la llengua?

Dues respostes generals:

a)Un sistema d'estructures amb quatre dimensions:

morfologia, sintaxi, fonologia i lèxic, dimensions que cal

estudiar i dominar. Es tracta d’estudiar com funciona la

llengua (fins al final dels anys seixanta)

a)Un instrument de comunicació amb continguts

lingüístics de tipus pragmàtic o d'ús. Es tracta de saber

fer coses de tipus comunicatiu amb la llengua

(començament dels setanta)

(anar en bicicleta / ser usuari de programes informàtics)

Page 13: L'enfocament competencial

Tres preguntes han guiat la recerca en el

camp de l’aprenentage de les llengües:

1. Què és la llengua?

2.Com treballa la ment quan aprèn una llengua?

3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a

la classe?

Page 14: L'enfocament competencial

Preg. 2a Quin paper juga la ment en aprendre una llengua?

Es tracta un procés psicolingüístic amb tres respostes:

(a) Fins als anys quaranta els lingüistes no es qüestionen el paper que juga la ment en aprendre una llengua

Page 15: L'enfocament competencial

Preg 2b. Quin paper juga la ment en aprendre una llengua?

(b) Als anys quaranta, d'acord amb els estudis de lingüística aplicada del moment, es creu que la ment es limita a repetir el que sent al seu voltant, jugant, així, un paper totalment passiu. S'aplica a l'assoliment de les llengües les teories conductistes, basades amb l'estímul, resposta, recompensa, .... (-Skinner-).

Page 16: L'enfocament competencial

Preg 2c. Quin paper juga la ment en aprendre una llengua?

(C) A finals dels 50, Chomsky, amb el seu "Verbal behaviour" qüestiona les tesis conductistes i postula que la ment imita, en part, el que sent, però que, sobretot, mitjançant en MAL, el que fa és processar el que sent, arribant a descobrir com funciona la llengua, i ho fa elaborant i contrastant un seguit d'hipòtesis, basant-se en generalitzacions:

"Mare, l'ocell s'ha morit"

"Yo no he hacido esto"

"Tu ets el cavall i jo la cavalla"

"Ha caigut al suel"

"Yesterday he goed to the cinema”

Page 17: L'enfocament competencial

Breu esquema sobre l’adquisició

natural de la llengua

Input output Comprensible

Oral Oral

Escrit Escrit

MAL Competència

adquirida

Filtre

Page 18: L'enfocament competencial

Model del Monitor

basat en Krashen 1985

Input output comprensible

oral

escrit

Input

Analitzat

Filtre

Filtre

monitor

MAL Competència

Adquirida

Competència

apresa

Page 19: L'enfocament competencial

Aquest MAL (mecanisme d’adquisició de llengües) és un

mecanisme potentíssim i ...màgic. Té, però, algunes

peculiaritats que els professors hem de conèixer:

1 Per funcionar necessita molt i molt aliment (input oral i

escrit) i aquest ha de ser estimulant i motivador

2 És molt capritxós en l’aliment que li agrada, no li és útil

tot el que se li dóna a la classe, tot i que el professor pensi

que és molt important

3 És molt lent. No obstant, com més aliment adequat i més

estímul i motivació rep, més de pressa funciona

4 Descobreix perfectament com funciona la llengua, però

...... no sap quina categoria gramatical tenen les paraules i

les frases que és capaç de produir

Page 20: L'enfocament competencial

I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (1)

Comprensió oral:

Escoltar històries boniques, contes, informacions

interessants i rellevants, ….

I … aprendre a entendre allò que escolta: captar

les idees principals, fer un resum, fer un

esquema amb la informació, deduir el significat

de les paraules desconegudes, veure quina és

l’estructura d’aquest text oral, …

Page 21: L'enfocament competencial

I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (2)

Expressió oral:

Tenir oportunitats i ser estimulat a expressar-se

oralment: davant de la classe, en parelles, en

petits grups, …. Per explicar coses interessants:

contes, històries, afeccions, coses de la família,

d’algun viatge, vida d’animals, jocs, ….

I aprendre a estructurar el discurs oral: dominar

la cohesió, la coherència, el to de veu, modular la

veu, …. (comunicar bé). A partir de models que

van de menys a més difícils

Page 22: L'enfocament competencial

I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (3)

Comprensió lectora:

Llegir molt, sempre que es tracti de quelcom que

li agrada: contes, històries boniques, poesia,

textos de tot tipus, novel.les, daris, revistes, …

(llegir per plaer, llegir per aprendre, …)

I …aprendre a entendre allò que està llegint

I …aprendre a fixar-se com estan escrites les

paraules i practicar la memòria ortogràfica visual

conscient

Page 23: L'enfocament competencial

I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (4)

Expressió escrita:

Veure’s motivat a escriure tot tipus de textos,

textos que siguin motivadors i el màxim de

comunicatius possible: e-mails, descripcions,

processos, guies de viatges, …

I …aprendre a estructurar el text, a escriure amb

correcció ortogràfica, …. a partir de models que

van de menys a més difícils

Page 24: L'enfocament competencial

El que li agrada i és útil al MAL

És a dir ....el que al MAL li agrada i

li és útil és la llengua que es

treballa competencialment: per fer

coses que són significatives pels

alumnes i que tenen l'objectiu de

comunicar alguna cosa

Page 25: L'enfocament competencial

Què no li agrada i no li és útil?

Reflexionar molt sobre com funciona la llengua:

>Activitats d’anàlisi morfològica i sintàctica >Tasques mecàniques: formació de les paraules, … Teoritzar sobre tipologies textuals

Aprendre regles ortogràfiques de memòria

Page 26: L'enfocament competencial

Tres preguntes han guiat la recerca en el

camp de l’aprenentage de les llengües:

1. Què és la llengua?

2. Com treballa la ment quan aprèn una llengua?

3. Quina és la didàctica més idònia per

utilitzar a la classe?

Page 27: L'enfocament competencial

Preg 3a. Com s’organitza l'activitat didàctica

considerant la llengua com un sistema?

A les classes es fa un èmfasi molt

important, en alguns casos, fins i

tot, prioritari, a conèixer com

funciona la llengua, és a dir, es fa

molt treball gramatical: molta

anàlisi morfològica i sintàctica.

Page 28: L'enfocament competencial

Preg 3b. Com s’organitza l'activitat didàctica

considerant la llengua com un instrument de

comunicació?

Èmfasi prioritari a utilitzar la llengua per fer alguna cosa

en termes comunicatius, tot potenciant el domini de les

quatre habilitats bàsiques. Es treballen prioritàriament

les estratègies per aconseguir un bon domini en

aquestes habilitats, les quals s'avaluen independentment:

comprensió oral

comprensió escrita (lectura)

expressió oral

expressió escrita (escriptura)

petites reflexions gramaticals

Page 29: L'enfocament competencial

Preg 3b. Com s’organitza l'activitat didàctica

considerant la llengua com un instrument de

comunicació?

Llavors, a l’hora d’esmicolar la llengua per

treballar-la amb els alumnes, el que es

treballa prioritàriament són les funcions a

realitzar amb la llengua, a nivell receptiu i

productiu: fer descripcions, demanar

disculpes, fer invitacions, presentar-se un

mateix, …

Page 30: L'enfocament competencial

Preg 3b. Com organitzar l'activitat didàctica

considerant la llengua com un instrument de

comunicació?

I … quan a la classe es treballa la llengua

per ensenyar els alumnes a fer coses en

termes comunicatius (entendre i produir

textos orals i escrits) estem parlant d’un

ENFOCAMENT COMPETENCIAL

DE L’ENSENYAMENT DE LES

LLENGÜES

Page 31: L'enfocament competencial

Sí, però, i … com podem

treballar les llengües

competencialment?

Els llibres de text i els materials al

nostre abast no ens ajuden gaire

Recollir i elaborar material propi adient

no és fàcil

Page 32: L'enfocament competencial

Això que acabem de veure és el

que ens diu la recerca en el camp

de la psicolingüística.

El que veurem ara serà el

currículum i les proves del Consell

Superior d’Avaluació inspirats en

una determinada política

educativa

Page 33: L'enfocament competencial

2

Currículum Decrets

142 i 143

Page 34: L'enfocament competencial

Objectius de les llengües a Primària:

capacitats a desenvolupar (1)

1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa

personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un

món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast,

incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips

lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l'escola per

comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions

personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i

socials.

3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o

escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i

l'expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.

4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final

de l'educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.

5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions

comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.

6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de

l'aula.

7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l'àmbit escolar i en el context

social i cultural proper.

Page 35: L'enfocament competencial

Objectius de les llengües a Primària:

capacitats a desenvolupar (2)

8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos

dels alumnes, els dels altres i el món que ens envolta.

9. Comprendre textos escrits que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper.

10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de

les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.

11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la

informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

12. Utilitzar les llengües eficaçment en l'activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació,

com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.

13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural,

amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l'edat.

14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic, a partir de situacions de

comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per

comprendre textos orals i escrits.

15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició

literària.

16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se

en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i

d'ús de les llengües.

Page 36: L'enfocament competencial

Objectius de les llengües a l’ESO:

capacitats a desenvolupar (1)

1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d'un

mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l'enteniment i

mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus

de discriminació i estereotips lingüístics.

2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llengües de l'escola

per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d'informació, i en la

transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals,

apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o

escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l'expressió, i

per a la seva participació en les creacions culturals.

4. Aconseguir la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de

l'educació obligatòria, s'utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.

5. Aconseguir la competència en llengües estrangeres com a eina d'aprenentatge de continguts

diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a porta oberta a altres persones i

cultures.

6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la

informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats

informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

Page 37: L'enfocament competencial

Objectius de les llengües a l’ESO:

capacitats a desenvolupar (2) 7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera

coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa

i de cooperació.

8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua

estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada,

participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia.

9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i

cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un

mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels

gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el

coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l'experiència individual i

col·lectiva.

11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les

normes d'ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació,

coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que

s'aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge.

12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d'Espanya i del món actual, i valorar les varietats

de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural.

13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat

d'aprenentatge i d'us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi

aprenentatge i el dels altres.

Page 38: L'enfocament competencial

Els objectius d’etapa queden

concretats per a cada cicle o curs

en uns criteris d’avaluació

(allò que els alumnes han de saber en

acabar el cicle o el curs)

> de cicle (primària)

> de curs (secundària)

Cal diferenciar-los dels criteris de

qualificació

Page 39: L'enfocament competencial

Criteris d'avaluació 3r cicle EP

català (1)

1.Valorar la participació activa en les converses de classe i l'ús d'un llenguatge comprensible per a les

funcions bàsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar experiències viscudes, imaginar. Així mateix,

ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.

2.Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents

mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s'hi

han exposat.

3.Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris d'actualitat, entre altres)

amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització

de material gràfic.

4.Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de

tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual,

5.Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d'altres) i

audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos

que s'han llegit o mirat.

6.Conèixer el funcionament d'una biblioteca .també de les virtuals., per localitzar llibres de coneixements i

lectures literàries.

7.Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext.

8.Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents .a mà i fent ús de TIC. ben

construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar escriure o elaborar i revisar.

9.Conèixer i aplicar l'estructura que determina la tipologia dels textos.

10.Expressar idees a través d'esquemes.

11.Utilitzar programari per comunicar-se amb l'exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.

Page 40: L'enfocament competencial

Criteris d'avaluació 3r cicle EP

català (2)

11.Utilitzar programari per comunicar-se amb l'exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.

12.Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lèxic i estructura que s'adigui al tipus de text, a les

intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos d'un mateix o dels altres.

13.Conèixer la terminologia gramatical bàsica i la funció de cada element en un enunciat.

14.Mostrar seguretat en l'ortografia de base, bon coneixement de les normes ortogràfiques que responen a

lleis constants i haver après algunes normes d'excepció i algunes excepcions; haver memoritzat les

paraules d'ús freqüent.

15.Aplicar l'accentuació gràfica en la majoria de casos en els textos de producció.

16.Coneixement dels mecanismes de la llengua per crear significat, com derivació, composició, sentit figurat

i tots els treballats durant el curs. Aplicació en els textos de producció pròpia.

17.Mostrar progressiva autonomia en l'aprenentatge: reflexió sobre el procés, organització i planificació del

treball, acceptació dels errors, autocorrecció i autoavaluació de tot el procés.

18.Mostrar comprensió dels llibres de literatura que llegeixen: saber explicar com són els protagonistes, la

trama, els escenaris. Valorar el llenguatge i la il·lustració. Saber-ne fer una valoració global.

19.Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies.

20.Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, d'Espanya i del món, amb actitud de

respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès a comprendre-les.

21.Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt

de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món.

22.Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos

multilingües sabent adaptar els missatges.

23.Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes,

sexistes i classistes.

Page 41: L'enfocament competencial

Criteris d'avaluació 3r cicle EP

anglès (1)

1.Captar el missatge global i específic de produccions i interaccions orals variades

procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn

més proper.

2.Expressar-se amb certa fluïdesa davant les produccions i interaccions orals més

habituals en l'àmbit escolar i personal.

3.Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar

aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les produccions

orals pròpies i respecte per les produccions orals dels altres.

4.Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l'entonació, el

ritme i les estructures pròpies per transmetre informacions diverses d'acord

amb una finalitat comunicativa i emprant els recursos disponibles.

4.Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les

diferents àrees del coneixement.

5.Comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia

diversa i en diferents suports i formats.

6.Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i

tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat comunicativa.

Page 42: L'enfocament competencial

Criteris d'avaluació 3r cicle EP

anglès (2)

7. Mostrar cura i interès per les produccions escrites així com dels elements que en

són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió).

8. Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència

del propi aprenentatge i mostrar un cert grau d'autonomia a l'hora de resoldre

situacions d'aprenentatge.

9. Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès per

comprendre-les.

10.Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres

persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en

llengua estrangera.

11.Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i

diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres

maneres de veure el món.

12.Tenir interès per solucionar el problemes de comprensió i comunicació que es

produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els missatges.

13.Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb

els prejudicis racistes, sexistes i classistes.

Page 43: L'enfocament competencial

Criteris d'avaluació 4t ESO

Català i Castellà (1)

1. Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l' aprenentatge i per a

les relacions socials, dintre i fora de l'aula i amb l'ús dels recursos de les TIC, identificant els problemes de

comunicació i sabent resoldre-les convenientment.

2. Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a l'expressió d'idees i

raonaments, expositius per a la presentació de treballs i informes, conversacionals per a l'obtenció d'informació

i administratius per a la relació formal amb l'administració i amb el món laboral.

3. Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades

amb diversa tipologia de textos.

4. Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que siguin d'interès de l'alumnat o continguts

curriculars, amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC.

5. Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals,

utilitzant diverses estratègies.

6. Produir textos de diferents tipus: argumentació ideològica, treballs i informes, i administratius, usant

procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees dins del text. Aplicar les

estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos.

7. Conèixer les característiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats, posant

especial atenció en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats oracionals i la relació

amb el context.

Page 44: L'enfocament competencial

Criteris d'avaluació 4t ESO

Català i Castellà (2)

8. Aplicar procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d'estil (ús d'anàfores i eliminació de

repeticions), mitjançant la precisió lèxica i l'aplicació de fórmules genuïnes, tant de lèxic com modismes o

proverbis.

9. Mostrar interès per la millora de l'expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i respectar les

opinions d'altri.

10.Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura d'una obra completa adequada a l'edat; avaluar

l'estructura i l'ús dels elements del gènere, l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; situar el sentit

de l'obra en relació amb el context històric i cultural i amb la pròpia experiència.

11.Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, tot tenint

en compte alguns temes i motius recurrents, les característiques del gènere, el valor simbòlic del

llenguatge poètic i la funcionalitat dels recursos retòrics del text.

12.Mostrar coneixement d'autors/es, obres i períodes més significatius de la literatura catalana i castellana

de l'Edat Mitjana al segle XX.

13.Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l'aula.

14.Reconèixer i valorar la diversitat lingüística d'Europa i del món, analitzant la realitat de la vida i mort de

les llengües.

15.Participar activament i reflexivament en l'avaluació (autorregulació, coavaluació) del propi aprenentatge

i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i ús de les

llengües.

Page 45: L'enfocament competencial

Criteris d'avaluació 4t ESO

llengües estrangeres (1)

1. Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d'interès

personal i amb finalitats comunicatives diferents, utilitzant les convencions pròpies de la

conversa i les estratègies necessàries per resoldre les dificultats durant la interacció.

2. Fer ús de fórmules característiques del llenguatge formal i informal en les comunicacions orals

i escrites.

3. Comprendre la informació general i específica, de missatges i documents autèntics, incloent-hi

els procedents dels mitjans de comunicació i semi-autèntics en suport i format de tipologia

diversa, sobre temes d'interès dels àmbits personal i educatiu.

4. Comprendre la informació general i específica de diferents textos escrits, autèntics i adaptats,

d'extensió variada, i reconèixer la seva intenció comunicativa.

5. Elaborar textos diversos, orals o escrits, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i

alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors

als destinataris o destinatàries.

6. Utilitzar de forma conscient, en contextos de comunicació variats, els coneixements adquirits

sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera com a instrument d'autocorrecció i

d'autoavaluació de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre

Page 46: L'enfocament competencial

Criteris d'avaluació 4t ESO

Llengües estrangeres (2)

7. Utilitzar de forma conscient, en contextos de comunicació variats, els

coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera

com a instrument d'autocorrecció i d'autoavaluació de les produccions pròpies

orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres.

8. Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar

informació, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu

electrònic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu

ús.

9. Mostrar una actitud respectuosa, d'interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida

diferents a la pròpia.

10.Participar en l'avaluació de les produccions pròpies i les dels altres i mostrar una

actitud activa i de

confiança en la capacitat d'aprenentatge de llengües.

11.Participar activament en el treball col·laboratiu.

Page 47: L'enfocament competencial

Som davant de dos Decrets

de l’any 2007 que ja són

competencials: tots dos

parlen de competències i de

capacitats que han d’assolir

els alumnes

Page 48: L'enfocament competencial

Sí, però, i … com es fa per

per ajudar a assolir el que

ens marquen els criteris

d’avaluació?

Els llibres de text al nostre abast no ens

ajuden gaire

Recollir i elaborar material propi adient

no és fàcil

Page 49: L'enfocament competencial

3

Proves Consell

Superior d’Avaluació:

6è PRI i 4t ESO

Page 50: L'enfocament competencial

Proves de llengües elaborades pel Consell

Superior d'Avaluació: Primària

La llengua com a instrument de comunicació a les proves de les llengües a Primària:

Proves diagnòstiques de Cat i Cast: 2 comprensions lectores

1 expressió escrita

Proves externes de 6è: Català i castellà:

1 comprensió oral (dictat)

2 comprensions lectores

1 expressió escrita (redacció)

Anglès:

2 comprensions orals

2 comprensions lectores

1 expressió escrita

Page 51: L'enfocament competencial

Proves de llengües elaborades pel Consell

Superior d'Avaluació: ESO

La llengua com a instrument de comunicació a les proves de les llengües a l'ESO:

Proves diagnòstiques de Cat i Cast de 3r: 2 comprensions lectores

1 expressió escrita

Proves externes de 4t d'ESO: Català i castellà:

2 comprensions lectores

1 expressió escrita

Anglès:

2 comprensions orals

2 comprensions lectores

2 expressions escrites

Page 52: L'enfocament competencial

Sí, però, … com preparar els

alumnes per excel.lir en aquestes

proves de tipus competencial?

Els llibres de text al nostre abast no ens

ajuden gaire

Recollir i elaborar material propi adient no

és fàcil

Page 53: L'enfocament competencial

És la tercera vegada que, en el

decurs d’aquesta exposició, ens hem

fet aquesta pregunta

Com a resposta, el

Departament ofereix tot un

seguit d’ajuts per arribar a

treballar les llengües

competencialment

Page 54: L'enfocament competencial

4

Ajuda que ens

ofereix el

Departament

Page 55: L'enfocament competencial

Document del Departament per ajudar

els centres a desenvolupar el

currículum, és a dir, com organitzar

l'activitat didàctica, considerant la

llengua com un instrument de

comunicació:

“Competències

bàsiques de l’àmbit

lingüístic”

Page 56: L'enfocament competencial
Page 57: L'enfocament competencial

“El Departament d’Esenyament promou i lidera

una ofensiva de país a favor de l’èxit escolar amb

l’objectiu de millorar resultats, reduir les taxes de

fracàs escolar i d’abandó dels estudis”

“Document d’orientacions per al desplegament

de les competències bàsiques”

“Elaborat per ajudar els centres a l’hora de

desenvolupar el currículum”

“Desplega i completa el currículum vigent

(decrets 142 i 142)”

No és, per tant, una programació

Page 58: L'enfocament competencial

Currículum de les llengües a l'ESO

La llengua com a instrument de comunicació

Currículum de les llengües a Primària i ESO i

document d’Orientacions de les competències

bàsiques

Competènices bàsiques de l’àmbit

lingüístic (Prim i ESO)

Ojectius d’etapa de les llengües (Prim i ESO)

ORIENTACIONS DECRETS

Page 59: L'enfocament competencial

Currículum de les llengües a l'ESO

La llengua com a instrument de comunicació

Currículum de les llengües a

Primària i ESO i orientacions

Continguts clau de les competències

Continguts de les llengües (Prim i

ESO)

ORIENTACIONS DECRETS

Page 60: L'enfocament competencial

HABILITATS, DIMENSIONS, COMPETÈNCIES

Primària: •Dimensió comprensió lectora 4 competències

•Dimensió expressió escrita 3 competències

•Dimensió comunicació oral 3 competències

•Dimensió literària 2 competències

•Dimensió plurilingüe i intercultural (2 compentències)

Secundària: •Dimensió comunicativa -Comprensió lectora(3 comp.) -Expressió escrita (3 comp.) -Comunicació oral (3 comp.) •Dimensió literària (3 comp.) •Dimensió actitudinal (3 comp.)

Quatre habilitats tradicionals: Comprensió oral i escrita Expressió oral i escrita

Page 61: L'enfocament competencial

Document d’orientacions sobre les

competències bàsiques en els diferents

àmbits

Competència (14 a Primària i 12 a l’ESO)

Explicació

Gradació

Continguts clau

Orientacions metodològiques

Orientacions per a l’avaluació

Exemples d’activitats

Page 62: L'enfocament competencial

Un altre ajut per part del Departament: l’ILEC

Document Orientacions Competències Bàsiques

PRIMÀRIA (Dimensió comprensió lectora)

SECUNDÀRIA (Dimensió comunicativa: Comprensió lectora)

Publicació: La lectura en un centre educatiu

Page 63: L'enfocament competencial

Un altre ajut per part del Departament:

Xarxa de Competències Bàsiques (CB)

La Xarxa CB està formada per un equip de docents de

centres d'educació primària i d'educació secundària

que té com a objectiu reflexionar sobre la gestió i

l’avaluació del currículum per competències en vistes a

la millora de resultats de l’alumnat.

Veure “Històric Xarxa CB”: instruments i recursos creats

Page 64: L'enfocament competencial

Uns altres ajuts per part del Departament:

Seminari de les Cb

Programes:

Biblioteca escolar: “PUNTEDU”

“Aprenentage Inicial de la Lectura”

“El Gust per la Lectura”

Page 65: L'enfocament competencial

Uns altres ajuts per part del Departament:

Seminari de les Cb

ARC: Aplicació de Recursos al Currículum

SFEC: seminaris de formació d'equips de centre en Cb

Conferències sobre el llenguatge oral (5) “Del

llenguatge oral a la llengua escrita: la competència

comunicativa oral”

Fòrum de reflexió en competències bàsiques

FIC: formació interna de centre

Page 66: L'enfocament competencial

Currículum Decrets 142 i 143

Objectius

d’etapa

Orientacions

Competècies

bàsiques

ILEC

Criteris

d’avaluació

(cicle/curs)

Xarxa

Cb D’Altres

Page 67: L'enfocament competencial

MECR MARC EUROPEU COMÚ

DE REFERÈNCIA PER A

LES LLENGÜES

Un altre ajut per ajudar-nos a fer una

gradació del nivell de dificultat dels criteris

d’avaluació

Page 68: L'enfocament competencial

C

O

M

P

R

E

N

D

R

E

C

O

M

P

.

A

U

D

I

T

I

V

A

A 1 A 2 B 1 B 2 C 1 C 2

Puc reconèixer

paraules familiars i

expressions molt

bàsiques sobre

temes propis de la

família i ’entorn

concret i immediat,

si la gent parla a

poc a poc i amb

claredat.

Puc comprendre

expressions i el

vocabulari més

freqüent sobre temes

d’interès personal (per

exemple, informació

personal i familiar

molt bàsica, compres,

lloc de residència,

ocupació laboral). Puc

entendre la idea

principal de missatges

i avisos curts, clars i

senzills..

Puc comprendre les idees

principals d’un discurs clar

i en llenguatge estàndard

sobre temes familiars, que

es poden trobar a la feina,

a l’escola, durant el temps

lliure, etc. Puc comprendre

la idea principal de molts

programes de ràdio i

televisió que tracten sobre

assumptes actuals o

d’interès personal o

professional, si l’articulació

és relativament lenta i

clara.

Puc comprendre

conferències i

discursos llargs i,

fins i tot, seguir

una argumentació

complexa si el

tema és

relativament

familiar. Puc

comprendre la

majoria de les

notícies de

televisió i els

programes

d’actualitat. Puc

comprendre

la majoria de les

pel.lícules en

registre

estàndard.

Puc comprendre

discursos llargs, encara

que no estiguin ben

estructurats i que

les relacions només

siguin implícites i no

estiguin assenyalades

explícitament.

Puc comprendre

programes de televisió i

pel·lícules sense gaire

esforç.

No tinc cap dificultat

per comprendre

qualsevol tipus de

producció oral en

directe o emesa pels

mitjans de

comunicació, encara

que la velocitat de

parla sigui ràpida

com la d’un nadiu, a

condició que tingui

temps de

familiaritzar-me

amb l’accent.

C

O

M

P.

L

E

C

T

O

R

A

Puc comprendre

noms familiars,

paraules i frases

molt senzilles; per

exemple,

les que apareixen

en anuncis,

cartells i catàlegs.

.

Puc llegir textos molt

curts i senzills. Puc

trobar informació

específica i

previsible en

documents escrits

senzills i quotidians

com ara anuncis,

prospectes,

menús i horaris, i puc

comprendre cartes

personals curtes i

senzilles.

Puc comprendre textos

que utilitzen un llenguatge

molt habitual i quotidià

o que està relacionat amb

la feina. Puc comprendre la

descripció de fets,

sentiments

i desitjos en cartes

personals.

Puc llegir articles

i informes sobre

problemes

contemporanis en

què els autors

adopten una

posició o un

determinat punt

de vista. Puc

comprendre

prosa

literària

contemporània.

Puc comprendre textos

llargs i complexos de

caràcter literari o

basats en fets, i puc

apreciar-ne les

diferències d’estil. Puc

comprendre articles

d’especialitat

i instruccions tècniques

llargues, encara que no

tinguin relació amb el

meu camp

d’especialitat.

Puc llegir amb

facilitat qualsevol

mena d’escrit,

incloent-hi textos

abstractes,

estructuralment o

lingüísticament

complexos, com ara

manuals, articles

d’especialitat i obres

literàries.

MECR: MARC EUROPEU COMÚ DE REFRENCIA PER A LES LLENGÜES

Page 69: L'enfocament competencial

P

A

R

L

A

R

I

N

T

E

R

A

C

C

I

Ó

O

R

A

L

A 1 A 2 B 1 B 2 C 1 C 2 Puc comunicar-me

de manera senzilla a

condició que

l’interlocutor stigui

disposat a repetir el

que ha dit o a dir-ho

amb altres paraules i

més a poc a poc i

que m’ajudi a

formular el que

intento dir. Puc

plantejar i respondre

preguntes

senzilles sobre temes

familiars o sobre

temes relacionats

amb necessitats

immediates.

Puc comunicar-me en

tasques senzilles i

habituals que

exigeixen un

intercanvi

senzill i directe

d’informació sobre

temes i activitats

familiars. Puc

mantenir

intercanvis socials

molt breus encara

que, en general, no els

entengui

prou com per mantenir

o dirigir jo mateix una

conversa.

Puc fer front a la majoria

de situacions que poden

aparèixer en viatjar a un

indret

on es parla la llengua

objecte d’aprenentatge.

Puc participar

espontàniament

en una conversa sobre

temes familiars o d’interès

personal o relatius a la

vida

quotidiana (per exemple,

família, afeccions, feina,

viatges i fets quotidians).

Puc comunicar-me

amb una certa

espontaneïtat i

fluïdesa, cosa que fa

possible la interacció

amb parlants nadius.

Puc participar

activament en una

conversa en contextos

familiars, presentant i

defensant les meves

opinions.

Puc expressar-me

espontàniament i

amb fluïdesa sense

haver de buscar

gaire les paraules.

Puc utilitzar la

llengua de manera

flexible i eficaç

amb finalitats

socials i

professionals. Puc

formular, de

manera precisa,

idees i opinions i

relacionar

hàbilment la meva

contribució al

discurs amb la

dels altres

interlocutors.

Puc participar sense

esforç en tota mena de

converses i

discussions, i mostrar

un bon ús

d’expressions

idiomàtiques i

col·loquials. Puc

expressar-me amb

fluïdesa i transmetre

matisos subtils de

significat amb

precisió. En cas de

dificultat, puc fer

marxa enrere,

reestructurar el

discurs i corregir-lo de

manera que els altres

interlocutors

difícilment se

n’adonin.

E

X

P

R

E

S

S

I

Ó

O

R

A

L

Puc utilitzar

expressions i frases

senzilles per

descriure el lloc on

visc i la gent que

conec.

Puc utilitzar una sèrie

d’expressions i frases

per descriure de

manera senzilla

la meva família i altra

gent, les meves

condicions de vida, el

meu bagatge

educatiu i la meva

feina actual o l’última

que vaig tenir.

Puc connectar frases

d’una manera senzilla per

tal de descriure

experiències i fets,

els meus somnis, les

meves esperances o les

meves ambicions. Puc

donar raons

o explicacions breus

sobre opinions i

projectes. Puc explicar

una història o

relatar l’argument d’un

llibre o d’una pel·lícula i

descriure les meves

reaccions.

Puc presentar

descripcions clares i

detallades sobre una

àmplia gamma de

temes

relatius als meus

centres d’interès. Puc

explicar el meu punt

de vista sobre

un tema i exposar els

avantatges i els

inconvenients de

diferents opcions.

Puc presentar

descripcions

clares i etallades

sobre temes

complexos que

inclouen altres

temes,

desenvolupar

alguns punts

concrets i arribar a

una conclusió

apropiada.

Puc presentar una

descripció o una

argumentació d’una

manera planera i

fluida en un estil

adequat al context i

amb una estructura

lògica i eficaç que

ajudi el destinatari a

advertir i recordar els

punts més

significatius.

Page 70: L'enfocament competencial

E

S

C

R

I

U

R

E

E

X

P

R

E

S

S

I

Ó

E

S

C

R

I

T

A

A 1 A 2 B 1 B 2 C 1 C 2

Puc escriure postals

curtes i senzilles; per

exemple, per enviar

felicitacions.

Puc emplenar

formularis amb dades

personals; per

exemple, el nom, la

nacionalitat i l’adreça

en una fitxa de

registre d’hotel.

Puc escriure notes i

missatges curts i

senzills relatius a

necessitats immediates.

Puc escriure cartes

personals molt senzilles,

per exemple, per agrair

alguna cosa a algú.

Puc escriure textos

senzills i ben

cohesionats sobre

temes familiars o

d’interès personal.

Puc escriure cartes

personals que

descriuen

experiències i

impressions.

Puc escriure textos

clars i detallats sobre

una àmplia gamma

de temes relatius

als meus interessos.

Puc escriure un

assaig o informe i

transmetre una

informació o donar

raons a favor o en

contra d’una opinió

determinada. Puc

escriure cartes que

remarquin la

importància que

tenen per a mi alguns

fets o algunes

experiències.

Puc expressar-me

mitjançant textos

clars i ben

estructurats, i

desenvolupar

el meu punt de vista

amb una certa

extensió. Puc

escriure sobre

temes complexos

en cartes, assajos o

informes, i

subratllar-ne els

aspectes que

considero més

importants. Puc

seleccionar l’estil

apropiat en funció

del lector a qui van

adreçats els meus

textos.

Puc escriure textos

clars, d’una manera

planera i fluida amb

un estil adequat.

Puc escriure cartes,

informes o articles

complexos que

presentin arguments

amb una estructura

lògica i eficaç que

ajudi el destinatari a

fixar-se en els punts

més significatius i a

recordar-los. Puc

escriure resums o

ressenyes d’obres

professionals o

literàries.

Page 71: L'enfocament competencial

Com acordar el currículum i

les orientacions del

Departament?

Tasca del centre

Page 72: L'enfocament competencial

Exemple pràctic

Page 73: L'enfocament competencial

Criteris d’avaluació: Cat i Cast, 4t curs ESO

4 Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que

siguin d'interès de l'alumnat o continguts curriculars,

amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de

les TIC.

Criteris d’avaluació: Cat, 3r cicle, Primària

2 Comprendre produccions orals (conferències,

exposicions, explicacions), provinents de diferents

mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també

oral a partir de les idees principals que s'hi han

exposat.

Triem un parell d’exemples:

Page 74: L'enfocament competencial

Esquema de treball a l’hora de treballar

els criteris d’avaluació a les classes

Criteris d‘avaluació

de cicle/curs

Orientacions

competències bàsiques

ILEC, …

Llibre de text

Altres materials

Page 75: L'enfocament competencial

És a dir, l’eix conductor de la pràctica

docent a l’aula són les criteris d’avaluació

dels Decrets, allò que l’alumne ha de ser

capaç de fer amb la llengua en acabar el

cicle o el curs, i no pas el seguiment del

llibre de text, unitat darrere unitat.

Caldrà, doncs, fer un ús diferent del llibre

de text. Aquest serà solament una font

més de materials a utilitzar a l’aula.

Page 76: L'enfocament competencial

5

Treball

realitzat a les

classes

Page 77: L'enfocament competencial

Fins ara hem vist que hi ha

coherència entre el que diu la

recerca psicolingüística, el

currículum (amb les

orientacions sobre CCBB) i les

proves del Consell Superior

Page 78: L'enfocament competencial

Currículum (Decrets 142 i

143)

Coherència entre la recerca, el currículum i

les proves del Consell Superior

Recerca en el

camp de l’assoliment

de les llengües

Proves Consell

Superior d’avaluació: 6è

PRI i 4t ESO

Orientacions

CCBB

ILEC, …

Page 79: L'enfocament competencial

Pregunta

Page 80: L'enfocament competencial

Currículum (Decrets 142 i

143)

Hi ha coherència entre la recerca, el

currículum, les proves i ….l’activitat didàctica a

les nostres aules?

Recerca

en el camp

de

l’assoliment

de les

llengües

Proves

Consell

Superior

d’avaluació:

6è PRI i 4t

ESO

Treball

realitzat a

l’aula

Orientacions

CCBB

ILEC

Page 81: L'enfocament competencial

Reptes pels

professors

Page 82: L'enfocament competencial

Aconseguir que la tasca

docent a l’aula sigui també

coherent amb el que ens

mana el currículum, inspirat

en la recerca, i el que ens

demanen les proves del CS

Page 83: L'enfocament competencial

Si no és així, correm el perill de

treballar d’esquena al que ens

diu la recerca, el que prescriu el

currículum i el que ens demanen

les proves del CS.

Pot arribar a donar-se el cas de

que a les aules es treballin les

llengües “en contra de la

evidència científica”

Page 84: L'enfocament competencial

Aconseguir que l'aprenentatge

de les llengües sigui pels

alumnes quelcom més que una

assignatura del currículum,

aconseguir que arribin a

entendre que la llengua és un

instrument que cal dominar per

triomfar a la vida, tant a nivell

personal com professional

Page 85: L'enfocament competencial

Un bon domini de

llengua ens dóna

una millor qualitat

de vida

Page 86: L'enfocament competencial

6

Propostes de

treball per als

centres

Page 87: L'enfocament competencial

Propostes de treball per als centres (1):

Proporcionar a cada professor/mestre un

exemplar del document de les

competències bàsiques lingüístiques,

matemàtiques, TIC, …

Facilitar al professorat i als alumnes de

secundària els criteris d’avaluació de

l’àrea o matèria que imparteix.

Page 88: L'enfocament competencial

Propostes de treball per als centres (2):

Crear un grup impulsor per anar fent

propostes i seguiment de la

implementantació d’aquest nou

enfocament didàctic al centre, tal com es

fa als centres amb un PAC o als que tenen

l’ILEC

Page 89: L'enfocament competencial

Propostes de treball per als centres (3):

Divulgar i treballar al centre el document: Propostes de

discussió i treball en els centres dels “Documents per a la

indentificació i el desplegament de les competències

bàsiques”

http://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiques

En aquest document s’ofereixen 4 propostes de treball als centres:

A.Centres en un estadi inicial en la introducció de les CCBB a nivell

general

B.Centres amb dificultats en una determinada àrea o matèria

(detectades a les proves de 6è o de 4t, diagnòstiques, …)

C.Centres amb dificultas en una determinada dimensió o competència

(detectades a les proves de 6è o de 4t, …..)

D.Centres amb una certa experiència en l’enfocament competèncial en

el seu projecte pedagògic.

Page 90: L'enfocament competencial

Propostes de treball per als centres (4):

Promoure estratègies a nivell de centre

perquè el professorat utilitzi aquests dos

documents:

>graelles amb els criteris d’avaluació

>document d’orientacions per a les Cb

(experiència realitzada en alguns centres)

Page 91: L'enfocament competencial

Llengua catalana i literatura 3r cicle 1.Valorar la participació activa en les converses de classe i l'ús d'un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar experiències viscudes, imaginar. Així mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.

2.Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s'hi han exposat.

3.Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris d'actualitat, entre altres) amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de material gràfic.

4.Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual,

5.Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d'altres) i audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que s'han llegit o mirat.

6.Conèixer el funcionament d'una biblioteca .també de les virtuals., per localitzar llibres de coneixements i lectures literàries.

7.Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext.

8.Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents .a mà i fent ús de TIC. ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar escriure o elaborar i revisar.

9.Conèixer i aplicar l'estructura que determina la tipologia dels textos.

10.Expressar idees a través d'esquemes.

10, 11, 12...23

PROVA Data

Page 92: L'enfocament competencial

Llengua i literatura (catalana i castellana) 4t ESO 1.Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a

l' aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l'aula i amb l'ús dels recursos

de les TIC, identificant els problemes de comunicació i sabent resoldre-les

convenientment.

2.Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a

l'expressió d'idees i raonaments, expositius per a la presentació de treballs i informes,

conversacionals per a l'obtenció d'informació i administratius per a la relació formal amb

l'administració i amb el món laboral.

3.Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de

comunicació, relacionades amb diversa tipologia de textos.

4.Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que siguin d'interès de l'alumnat o

continguts curriculars, amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC.

5.Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o

audiovisuals, utilitzant diverses estratègies.

6.Produir textos de diferents tipus: argumentació ideològica, treballs i informes, i

administratius, usant procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió

interna de les idees dins del text. Aplicar les estratègies per a la correcció lingüística i

revisió gramatical dels textos.

7.Conèixer les característiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats,

posant especial atenció en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats

oracionals i la relació amb el context.

8,9,10...15

PROVA Data

Page 93: L'enfocament competencial

Propostes de treball per als centres (5):

Treball d’equips de cicle o departaments:

animar els professors a crear arxius de

materials amb activitats d’expressió oral,

comprensió oral, … per nivells (cicles,

cursos, ...)

Page 94: L'enfocament competencial

Aquest enfocament qüestiona creences molt profundes:

la gramàtica ens ajuda a dominar millor la llengua

Encara estem molt lligats al llibre de text

No hi ha gaires materials al mercat amb aquest

enfocament en el cas del català i el castellà, sí que n’hi

ha, en cavi, en anglès

Tot canvi provoca una certa inseguretat i donat que fer

classe avui no és una tasca gens senzilla ….

Fer el canvi per part del professorat

cap un enfocament competencial no

és gens fàcil

Page 95: L'enfocament competencial

Per afrontar el repte d’ensenyar,

ens hem de sentir bé!!!

I per acabar, cal recordar que els

docents hem de tenir molt clar que: