Escola El Brot

Elena Aloy

Directora de l’Escola El BROT

DESEMBRE 2013

L’ESCOLA EL BROT UN MODEL INTEGRAL DE TREBALL

ESCOLA EL BROT.

• METODOLOGIA DE L’ESCOLA EL BROT

• Procés científic

• Adaptacions en l’aprenentatge.

• DIFICULTATS DE LECTO-ESCRIPTURA

• Dificultats específiques.

• Importància de la detecció precoç.

• Tractament de la dislèxia

• Orientacions a l’aula.

DISLÈXIA – ESCOLA EL BROT

TRASTORNS DE L’APRENENTATGE

Prevalencia Aula de 25 alumnes

DISLÈXIA 5 – 15 % 1 – 4

TDAH 3 – 8 % 1 – 2

DISCALCULIA 1 – 3 % 0 – 2

És important destacar que les dificultats de lectura

afecten al menys el 80% de la població amb

problemes d'aprenentatge.

TRASTORNS DE L’APRENENTATGE

* 2 - 10 ALUMNES con TA per aula.


FLUIDESA

LECTORA

ORDRE /

ORGANITZACIÓ

EXPRESIÓ ORAL

I ESCRITA

CAPACITAT

D’AUTOCONTROL

ATENCIÓ /

CONCENTRACIÓ

COORDINACIÓ

MOTRIU

DOMINI

ORTOGRÀFIC

CÁLCUL

MATEMÀTIC

ESCOLTAR


DISLÈXIA

És el trastorn d’aprenentatge

més freqüent.

És un trastorn persistent

encara que les

manifestacions siguin

diferents segons l’edat.

DISLEXIA – ESCOLA EL BROT

És un trastorn específic, basat en el llenguatge, d'origen

neurològic, caracteritzat per dificultats en la descodificació

de paraules, que reflexa un processament fonològic

insuficient.

.

Test d’anàlisi de la lectura i l’escriptura en català (TALEC).

Quocient Intel·lectual: WISC-IV, K-ABC, RAVEN.

Test perceptiu de la figura de REY

Proves de psicomotricitat i lateralitat (Borel-Maissony)

Test Fonològic.

Test d’anomenar (RAN)

Test de Vocabulari (PEABODY).

Qüestionari per valorar l’atenció (Conners).

DIAGNÒSTIC. PROVES RECOMENADES


METODOLOGIA DE L’ESCOLA

"Un ensenyament útil per la vida

en la pròpia vida"

(O. Décroly)

Procés científic:

o

MOTIVACIÓ IMPREVISTA

OBSERVACIÓ PROVOCADA

MOTIVACIÓ PER UN PROJECTE ANTERIOR

NOTÍCIAD’ACTUALITAT

Com? Què? Per què? Qui?Ordenem

Classifiquem

•En l’espai•En el temps

•Plasmar les lliçons•Aplicació del càlcul•Expressió abstracta•Expressió concretaLlibreta de classe

Presentació a l’escola

GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES

PROCÉS INTEGRAL

“

“L’aula està al carrer, en el mercat, en el camp, en una parada d’autobús, en una fàbrica…”

O. Decroly.

DIFICULTATS DE LECTO-ESCRIPTURA

Dificultats del llenguatge oral

Absència de consciència fonològica. Dificultats en el

processament fonològic.

Dificultats per evocar ràpidament paraules.

No reconèixer el nom de les lletres (i per consegüent

no memoritzar l’abecedari).

Dèficits fonològics

Dificultats per associar lletra - so.

Dificultats per recordar símbols.

Dificultat per organitzar i categoritzar sons.

Dificultats per analitzar les característiques visuals

d’una paraula.


Dificultats en l’expressió escrita.

Dificultats per seguir una seqüència.

Dificultats per habilitats que requereixin organització.

Història familiar de dificultats especifiques de lectura.


DIFICULTATS DEL LLENGUATGE ORAL

Nivell receptiu

Nivell expressiu


El PROCESSAMENT FONOLÒGIC inclou tres diferents components

d'habilitats:

• Consciència fonològica.

• Anomenar ràpidament.

• Memòria a curt termini.

(DÈFICITS FONOLÒGICS)

ENTRENAMENT FONOLÒGIC

• Percepció fonològica

• Segmentació fonològica

• Integració fonològica

DÈFICITS FONOLÒGICS





Els dèficits en lectura s'han d'avaluar fent comparacions entre

Edat de

lectura

Edat

cronològica


VELOCITAT LECTORA

60-80 p/m2on prim.

9 anys 3er prim.100 p/m

6è prim.160 p/m

DISLEXIA SEVERA

0-50 p/m

- 100p/m +100p/m

DISLEXIA

50-80 P/M

4art 125 p/m

ESTÀNDARD

190 p/m

SUPERIOR

DISLÈXIA – ESCOLA EL BROTAPRENENTATGE DE LA

LECTURANUCLI DEL

TRANSTORN

• 90 p/m 15 ERRORS

2on de primària


3er de primària


4art de primària

Segons MARGARITA NIETOEN LECTURA ORAL


5è de primària


6è de primària


Dificultats per automatitzar les normes ortogràfiques

Dificultats per fer una representació mental ortogràfica de

les paraules, per això omet, afegeix, junta i separa paraules

quan:

• Còpia del llibre o pissarra

• En el dictat per no poder seguir el ritme

• Quan expressa el seu pensament per escrit

DIFICULTATS EN L’EXPRESSIO ESCRITA



Dictat2on ESO


Text lliure

2on ESO

La disgrafia és un trastorn de l’escriptura. Les dificultats visual-

motrius de la coordinació ull/mà poden afectar l’escriptura.

L’escriptura pot ser lenta, laboriosa amb males formacions. Quan

va acompanyada de la dislèxia es considera d’origen genètic. No

obstant, la disgrafia pot existir aïllada.

DIFICULTAT EN LA GRAFIA DE LES LLETRES


MATEMÀTIQUES

DIFICULTATS D’APRENENTATGE EN EL CÀLCUL

DISCALCULIA


PROBLEMES DE LATERALITAT

A NIVELL DEL COS

Dificultat en lateralitzar-se correctament

ull

oïda

mà

peu

DOMINANCIA HOMOGÈNCIA/HETEROGÈNIA

Dificultats de creuar la línia mitja del cos.

Coneixement dreta-esquerra


Comprensió lectora fragmentària

Dificultats d’atenció i concentració

SIMPTOMES SECUNDARIS


CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS QUE GENERA LA

DISLÈXIA

SOMATITZACIONS-REGRESSIONS

SOBRECOMPEN-SACIÓ

INSEGURETAT-FUSTRACIÓ

MOTIVACIÓ-ANSIETAT-BAIXA

AUTOESTIMA

DESENCAIXA-MENT

FAMILIAR

CULPABILITAT

RESIGNACIÓ


DETECCIÓ PRECOÇ

Colorado (EEUU)

Nens tractats a 1er i 2on 82% superen bastant bé

Nens tractats a 3er 46% superen bastant bé

Nens tractats a 5è 10 a 15% superen bastant bé


•:

DETECCIÓ PRECOÇ

A NIVELL ORAL

A NIVELL

MOTOR

ORGANITZACIÓ

SEQÜENCIACIÓ

DIRECCIONALITAT

ACTITUD I

COMPORTAMENT

SENYALS DE RISC


TRACTAMENT DE LA DISLÈXIA

ELS TRACTAMENTS MÉS FREQÜENTS

PSICOLÒGIC

PEDAGÒGIC

SENSORIAL


L’ABECEDARI

Captura de pantalla (24 mar

2012)


EL MÈTODE ORTON-GILLINGHAM és un mètode per treballar amb

alumnes amb dificultats del llenguatge escrit. S. Orton (1879-1948)

neuropediatre de la universitat de Colòmbia, va estudiar a la dècada de

1920 a infants amb dificultats en el processament del llenguatge escrit.

ENFOC FONÈTIC-MULTISENSORIAL


Programa Alfa-Omega. Molt utilitzat a Gran Bretanya (Hornsby y

Shear 1976), es treballa partir de les consonants i les combinacions

entre consonants i vocals.

Programa Hickey. Utilitzat per l’institut de la Dislèxia. Comença dividint

les paraules en síl·labes.

ENFOC FONÈTIC-MULTISENSORIAL

ESTRUCTURAT

SISTEMÀTIC

SEQÜENCIAL

ACUMULATIU

RACIONAL


La lletra escrita perquè el nen la dibuixi, Espai perquè el nen copii la lletra,dient el nom mentre l’escriu. dient el nom abans d’escriure-la.

Espai perquè el nen escrigui la lletra Espai perquè el nen escrigui la lletra amb els de memòria, dient el nom abans ulls tancats, dient el nom mentre l’escriu. d’escriure-la.

PRÀCTIQUES DE LLETRES


SED (SIMULTÀNIAMENT ESCRIURE I DIR)


Tècnica correctiva amb el S.E.D

1. El mestre escriu la paraula a corregir, per exemple “bellugar”.

2. El nen llegeix “bellugar”

3. El nen lletreja “bellugar”.

4. El nen escriu la paraula lletra a lletra, mentre va dient el nom de cada una

d’elles al mateix temps que l’escriu.

5. El nen compara la seva paraula escrita amb el model del mestre.

6. El nen escriu amb els ulls tancats i torna a comparar amb el model del

mestre.

7. El nen escriu la paraula amb els ulls oberts en el seu full o llibreta.

El SO per llegir El NOM DE LA LLETRA per llegir

Hi ha en elmón una terraonl‘estiu és molt curt:no dura mésdetres mesos.

DICTAT VERTICAL


ORIENTACIONS

•Reduir la quantitat d'informació que s'ha d'avaluar

•Variar els nivells de respostes i exigències

•Posar exemples del procediment que cal seguir

•Claredat en el llenguatge

•Deixar temps suficient (amb possibilitat, si cal, de perllongar-lo)

•Donar esquemes organitzatius

•No incloure material nou o d'exposició recent

•Abans de l'examen

•Realitzar activitats model

•Informar sobre el tipus d'examen

•Text

•Anàlisi

•Pregunta / resposta

•Preguntes estructurades i clares

•No donar "sorpreses"

COM DISSENYAR UN EXAMEN


•En l'examen

•Llegir la pregunta en veu alta prèviament

•Concretar el tipus de resposta que es vol

•Escriure a la pissarra les paraules clau del tema

•Donar possibilitats de fer un examen oral

•Donar més temps

• Avaluar solament el contingut, mai pels errors ortogràfics.

Donar els resultats amb rapidesa.

Dedicar un temps a l'explicació de l'error.

Exercitar les activitats no aconseguides.

Donar oportunitat de pujar la nota amb un treball extra.


SUGGERIMENTS PELS MESTRES DE

PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA.


“El mestre parla poc. Mostra, fa

observar en viu, analitzar,

manipular, experimentar,

confeccionar, col·leccionar.”

O.Decroly

PRIMÀRIA

• 1. Coneixes les seves dificultats (que ho sàpiga) i que intentaràs ajudar-lo.

• 2. Consentiment per llegir en veu alta a la classe, davant els altres

companys.

• 3. No recomanis que llegeixi a casa. No ho farà i sovint és un motiu de

conflicte familiar. Cal recomanar que li llegeixin els adults, i això fins que ell

vulgui (“fer la demanda”).

• 4. Llegeix-li en veu alta els textos de les fitxes, problemes, lliçons, proves,

etc.

• 5. No esperis que aprengui a ortografiar bé una paraula escrivint-la unes

quantes vegades, o amb moltes còpies o dictats. Gairebé segur que així no

ho aconseguirà.

SUGGERIMENTS PELS MESTRES


• 6. Explica-li que pot utilitzar tots els cops que li faci falta les taules de

multiplicar per fer les operacions.

• 7. Cal controlar i conèixer el temps que necessita per fer les diferents

feines.

• 8. Expressa-li que aprecies el seu esforç. Els errors d’ortografia, que

segur hi haurà als examens, mai han de fer baixar la nota final.

• 9. Possiblement les respostes que escrigui a l’examen no corresponen

als seus veritables coneixements, i podem completar la prova de

manera oral.

• 10. Cal estimular el nen a classe fent-li preguntes sobre les coses que

sabem que pot respondre, que domina, a fi d’anar reforçant la seva

seguretat i autoestima. Sovint són nens que aprenen i obliden, o sigui, a

casa amb els pares han aconseguit aprendre la lliçó (sovint després de gran

esforç i de discussions esgotadores pel nen i pels pares) i l’endemà quan el

nen arriba a l’escola la té “oblidada”.itables coneixements, i podem completa

• 11. Millor reforçar les coses que ell pot fer bé que estar pendents del seu

comportament. El comportament pot canviar si el nen va augmentant

d’autoestima (o sigui va adonant-se de que pot llegir millor,escriure amb

menys errors, fer els problemes com els seus companys, etc).

• 12. Utilitza poc o gens l’expressió: “t’has d’esforçar més”. Utilitza l’expressió

“te n’estàs sortint”


CALDRIA COMPRENDRE QUE...

Exigir a un individu que pateix dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o

lectors que als altres alumnes no afectats, és abocar al fracàs a qui presenta

aquests problemes d’automatització.

Pensem que aquests alumnes tenen el dret a estratègies adequades a la seva

dificultat. Malgrat tinguin un Pla Individualitzat, també cal aplicar alguns d’aquests

suggeriments o d’altres semblants que segurament els propis professors trobaran:


EL NIÑO DISLEXICO. Margarita E.Nieto Herrera. Editorial Médica Mexicana. México

LA DISLEXIA VRAIE. M. Critchley. Privat, editeur. Toulousse 1974

DISLEXIA. Robert Vallet Ceac. Barcelona 1985

DISLEXIA (Perspectiva neuropsicológica). George W. Hynd - Morris Cohen. Editorial

Médica Panamericana. Buenos Aires, 1987

DISLEXIA. Su naturaleza, evaluación y tratamiento. Michael E.Thomson. Alianza

psicologia. Madrid. 1984.

TRASTORN DÈFICIT ATENCIÓ

NIÑOS HIPERACTIVOS. Russell A. Barkley. Editorial Paidós

Barcelona 1999.

COMO TRATAR Y ENSEÑAR AL NIÑO CON PROBLEMAS DE ATENCIÓN E

HIPERACTIVIDAD. Sandra F Rief . Editorial Paidós. Barcelona 1999

BIBLIOGRAFIA


MOLTES GRÀCIES

email: [email protected]

[email protected]

mailto:[email protected]

Education

Escola El Brot