El conflicte àrabo-israelià

La diàspora jueva• En temps de l’Imperi romà, els jueus són expulsats de les

regions de Judea i Palestina (ss.II – III d.C). Comença la diàspora o dispersió pel món.• Més enllà de la religió, els jueus es consideren nació per la

seva cultura i llengua pròpia. Han estat perseguits i expulsats de molt països al llarg de la història.

Islamització de Judea i Palestina (s.VII)

• Judea i Palestina s’islamitzen amb l’expansió dels àrabs. Posteriorment, aquests territoris passen a formar part de l’Imperi turc, també de religió musulmana. • Tot i la islamització, hi continuaran havent comunitats jueves

a la zona i els jueus d’arreu del món la consideraran la seva terra d’origen.

El sionisme• Al segle XIX, sota influència dels moviments nacionalistes,

apareix el sionisme, ideologia que proposa la necessitat de crear un estat propi pels jueus. Situen aquest estat al territori històric dels jueus, la “terra promesa per Jahvé”.• A partir de 1881 s’aniran succeint diverses aliyás o

migracions massives de jueus.

Theodore Herzl, ideòleg del sionisme

Antic regne d’Israel (ss. X-XI abans de Crist)

Palestina, mandat britànic• La derrota de l’Imperi turc a la Primera Guerra Mundial, fa que

els seus territoris quedin repartits entre França i el Regne Unit. Palestina queda sota mandat britànic juntament amb altres territoris. • El 1917 els britànics aproven la declaració Balfour, per la qual

s’estableix el dret dels jueus a tenir una llar a Palestina.

Mandat britànic de Palestina

(192o – 1948)

L’impacte de l’Holocaust• El descobriment dels camps de concentració i l’extermini

planificat dels jueus per part dels nazis, acceleren la idea de crear un refugi segur pels jueus de tot el món.• Comença l’emigració massiva de jueus cap a Palestina, sota

control britànic.

Arribada de l’Exodus a Palestina (1947)

Pla de l’ONU de partició de Palestina

• L’ONU estableix la divisió de la Palestina británica en un estat jueu i un altre d’àrab, mentre que Jerusalem quedaría sota control de l’ONU. La solució no agrada a ningú.

Declaració d’independència d’Israel• David Ben Gurion, polític jueu, no fa cas del dictamen de

l’ONU i declara unilateralment la independència d’Israel el 14 de maig 1948. Obté el reconeixement dels Estats Units i la Unió Soviètica, entre altres països.• Els països àrabs no accepten la creació de l’estat jueu i li

declaren la guerra. Hi haurà diverses guerres entre Israel i els països àrabs.

Primera guerra àrabo-israeliana (1948-1949)

• Diversos països àrabs (El Líban, Egipte, Síria...) i organitzacions islamistes lluiten contra Israel.• Israel organitza un exèrcit a partir de diferents grups armats jueus que havien

atemptat contra interessos anglesos i àrabs durant el mandat britànic de Palestina.• Resultat de la guerra:

- Victòria israeliana- 700.000 palestins marxen a l’exili (Nakba)- Cisjordània és annexada a Jordània i Gaza a Egipte- Jerusalem queda dividit en dos

Creació de l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP)

(1964)• Diversos grups nacionalistes palestins formen l’Organització

per l’Alliberament de Palestina i inicien accions armades i atemptats contra Israel i els seus interessos.

Yassir Arafat, líder de l’OAP

Guerra dels Sis Dies (1967)

• Israel sospitava que els països àrabs estaven planejant una nova guerra, i llença un “atac preventiu” contra Egipte. A la guerra també participen Jordània, Iraq i Síria.• Resultat de la guerra:

- Victòria israeliana- Annexió de Gaza i la península del Sinaí (Egipte)- Annexió dels Alts del Golan (Síria)- Annexió de Cisjordània i Jerusalem Est (Jordània)

Guerra del Yom Ki Pur (1973)• La guerra s’inicia amb un atac sorpresa d’Egipte i Síria contra Israel. • L’exèrcit israelià conté l’ofensiva i ocupa territoris d’Egipte i Síria. Travessa el Canal

de Suez i amplia el seu territori al Golan com a demostració de força.• Resultat de la guerra:

- Victòria militar israeliana.- Creació d’una zona desmilitaritzada entre Israel i Síria sota control de l’ONU (1974).- “Acords de Camp David” (1979). Egipte reconeix Israel i aquest es retira de la península del Sinaí.

Un tanc israelià creua el Canal de

Suez

La Intifada palestina (1987 – 1993)• Els palestins, liderats per l’OAP, inicien una revolta contra

l’ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània.• Reclamen la fi de l’ocupació, la creació d’un estat palestí i el

retorn dels exiliats.

Revolta contra la presència de l’exèrcit israelià a Gaza i Cisjordània

Acords d’Oslo (1993)• Als anys 90 s’inicien converses entre israelians i palestins per

establir una pau duradora seguint la idea de “canviar pau per territoris”. Madrid, Oslo i Washington són els llocs de trobada i finalment es firmen els acords.• L’OAP cessa els atacs contra Israel i acaba la Intifada. Israel

concedeix l’autonomia a Cisjordània i Gaza, on es crea l’Autoritat Nacional Palestina presidida per Arafat.

Isaac Rabin i Yasir Arafat signen la pau

(1993)

Territoris sota control de l’ANP

Des de l’any 2000...• Hi ha hagut diversos conflictes entre Israel i els palestins: la

segona Intifada(2000), incursions militars a Gaza (2008, 2009,2014) i també una guerra contra el Líban (2006).• Els palestins més radicals (integrats en organitzacions

islamistes com Hamàs o els Màrtirs d’Al-Aqsa) han comès atemptats o han llençat míssils contra Israel.

Bombardeig de Gaza Milicians de Hamàs