L’ESCULTURAESCULTURA GREGAJÚLIA LÓPEZ VALERA. Basada en la del professor A. Nuñez

L’Escultura Grega

L’ESCULTURA GREGA

1- Característiques generals

2- El període Arcaic (segles VII-V a.C.).

4.1 - El període Protoclàssic (Inicis del segle V a.C.).

4- El període Hel·lenístic (segles IV-I a.C.)

3- El període Clàssic (segles V- IV a.C.).

4.2- Primer Classicisme o Classicisme sublim ( segle V aC.)

4.3- Segon Classicisme o Classicisme tardà ( segle IV aC.)

CONSIDERACIÓ SOCIAL DE L’ARTISTA: Els escultors passen de ser artesans a tenir una consideració social important (signen les obres).

FUNCIÓ: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames oferents...).

POLICROMIA: Les escultures originals estaven policromades.

EVOLUCIÓ: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar a un realisme idealitzat síntesi de la l’equilibri la perfecció entre la bellesa física i espiritual.

ANTROPOMORFISME: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana).

DUES TIPOLOGIES: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i l’escultura exempta .

CÒPIES: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals.

MATERIALS: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

L’Escultura Grega

L’Escultura Grega

ETAPES :

En l’escultura grega podem diferenciar tres grans etapes que coincideixen amb les tres etapes històriques de la civilització grega.

Arcaica (S.VII-475 aC)

Formació de les Polis. Fundació de les colònies.Es fixen els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució de l’escultura grega.

Clàssica(475-323 aC)

Entre la fi de les guerres mèdiques i la mort Alexandre.Moment de màxima esplendor artística grega.

Hel.lenística (323-31 a C)

Grècia exporta el seu art als regnes orientals formats després de la mort d’Alexandre i fins que és conquerida per Roma.

EPOCA ARCAICA ( VII - VI a.C )

Dos tipus de representació de la figura humana

Koúroi (Koúros) Kórai (Kóre)

Figures femenines que representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents.

Figures masculines que representen atletes nus o herois.

Presenten gran rigidesa i hieratisme: formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front.Concepció esquemàtica i geomètrica de les diferents parts del cos i el rostre.

L’Escultura Grega

L’Escultura Grega

Notable Influència dels models orientals i sobretot egipcis.

Frontalitat, hieratisme, rigidesa, esquematisme, colossalisme ....

Però també presenten diferències Importants:

-Figura masculina completament nua.

-Absència de suport al darrera.

-Clara tendència al naturalisme.

-Intent d’expressivitat. (somriure arcaic)

L’Escultura Grega

ALTRES CARACTERÍSTIQUES:

FRONTALITAT: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front.

SIMETRIA: Un eix central divideix l'estàtua en dos meitats iguals.

ESTATISME: Absència de dinamisme. El peus estan sòlidament fixats en terra i, tot i que la cama esquerra està avançada, no s’aconsegueix cap sensació de moviment.

ESQUEMATISME I GEOMETRIA: Realització de les formes del cos de forma esquemàtica i amb ús d’elements geomètric.

L’ús de l’element geomètric es fa especialment patent en la realització de la cabellera i el tors de les figures i alguns i algun detall del rostre.

ÚS DE CONVENCIONALISMES en la realització del rostre:

L’Escultura Grega

Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa.

“Somriure arcaic” estereotipat amb els llavis tancats.

LES KÓRAI

L’Escultura Grega

Les figures femenines, Kórai o Kóre, representen noies al servei del temple. Se les presenta fent ofrenes o en actitud orant

CARACTERÍSTIQUES:

Es representen vestides.

L’anatomia es reflecteix a través de la roba. Preocupació pels detalls i plecs del vestit .

Cabells endavant, amb rinxols geomètrics.

El somriure és més marcat.

Més moviment que els Kuroi: la ma dreta estesa per oferir l’ofrena a la divinitat –amb freqüència una magrana- , o bé el braç doblegat sobre el pit en actitud de súplica o agraïment al déu.

Són més petites, i sovint no aconsegueixen la mida del natural .

El vestit més comú de las korai és la túnica jònica (jiton), ambpolicromia de la que encara queden restes clares.

ALTRES ESCULTURES ARCAIQUES

Kore Dama d’Auxerre 630 aC. (75 cm amb la base) París,

Louvre

Kore amb magrana i corona (580-570aC.) Atenes, Museu de

l’Acròpolis

Kore de l’Acròpolis (últim ¼ del s. VI aC.) Atenes, Museu

Arqueològic Nacional

Kore dels ulls d’ametlla (500 aC.) Atenes, Museu de

l’Acròpolis

L’Escultura Grega

Frontalitat

L’Escultura Grega

RESUM CARACTERÍSTIQUES EPOCA ARCAICA (s.VII-VI a.c.):

Esquematisme formes

Somriure arcaic

Ulls ametllats

Policromia

Influència egípcia

Hieratisme

Simetria

Cabells geomètrics

Rigidesa

EL PERIODE CLÀSSIC ( V - IV a.C.)

L’Escultura Grega

Recerca del MODEL IDEAL de bellesa humana.

Major NATURALISME en la representació de les formes.

Abandó de la rigidesa i estatisme de l’època anterior.

Dinamisme contingut: “CONTRAPPOSTO”.

Us de CANONS per assolir: equilibri, proporció i bellesa.

TEMES representats: Atletes, Déus i Herois

FUNCIÓ: Essencialment la contemplació estètica.

EXPRESSIÓ serena, continguda i equilibrada.

Cal diferenciar tres moments o períodes:

EL PERIODE PROTOCLÀSSIC ( Primera meitat segle V a.C.)

És un període de transició en el que es trenca amb l’hieratisme, la rigidesa propis de l’època arcaica i s’anuncien moltes de les característiques del període clàssic: menor esquematisme i recerca d’un major naturalisme i dinamisme de les figures.

Obres més importants:

Efebus de Kritios Auriga de Delfos Zeus d’Artemision

L’Escultura Grega

L’Escultura Grega

ELS GUERRERS DE RIACE

Dins de les obres d’aquest període mereixen una especial atenció “Els guerres de Riace” pel gran nombre de trets propis de l’època clàssica que ja presenten:

Major naturalisme en composició (posició i proporcions del cos), en l’expressió del rostre, major coneixement de l’anatomia (pèrdua de l’esquematisme ) i major dinamisme ( lleuger contrapposto. )

És per tot això que podem considerar aquestes dues escultures gairebé com a clàssiques tot i que encara presenten alguns trets propis de l època arcaica (esquematització geomètrica dels cabells).

PAU15

PAU15

L’Escultura Grega

PLENITUD CLÀSSICA O 1R CLASSICISME( SEGONA MEITAT S. V )

POSTCLASSICISME O 2N CLASSICISME( SEGLE IV )

COMPARTEIXEN:Naturalisme, pèrdua de frontalitat, la proporció, l’ús de canons, la flexibilitat anatòmica (contrapposto).

ÉS DIFERENCIEN: Les escultures del postclassicisme presenten:-Cànon més esvelt (Lisip 1/8) .-Major dinamisme (Praxíteles).-Major expressivitat al rostre, (expressió dels sentiments “pathos”).-Introducció del nu femení integral.

L’Escultura Grega

AUTORS PLENITUD CLÀSSICA O 1R CLASSICISME ( SEGONA MEITAT S. V )

POLICLET “CÀNON 1/7” MIRO “RHYTMOS” FIDIES “DRAPS MULLATS”

DORIFOR 430 a.C.DIADUMEN 430 a.C. DISCÒBOL 460 a.C. NIKE (mètopa Partenó)

PAU15 PAU15

PAU15 PAU15

L’Escultura Grega

FÍDIES “L’ESCULTOR DELS DEUS”

Relleus i escultures que decoraven el Partenó realitzades per Fídies

L’Escultura Grega

AUTORS POSTCLASSICISME O 2N CLASSICISME ( SEGLE IV )

PRAXÍTELES (CORBA) ESCOPESLISIP (CÀNON 1/8)

HERMES AMB DIONÍS INFANTVENUS DE CNIDOS APOXIÒMENOSHERACLES FARNESI MENÀDA BALLANTAPOL·LO SAUROCTON

PAU15

PAU15

EPOCA HEL·LENÍSTICA ( IV - I a.C )

La barreja de la influència oriental (colossalisme, monumentalitat, patetisme...) i la tradició clàssica dóna lloc a una nova forma de concebre l’art i l’escultura.

Els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema.

Els rostres mostren sentiments de sofriment i passió (pathos).

L’Escultura Grega

El naturalisme continua, però s’abandona l’idealisme en favor del realisme.

L’Escultura Grega

PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA HEL·LENÍSTICA:

Representació de grups escultòrics amb composició més complexa (Teatralitat).

L’Escultura Grega

Nous temes: La vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor, la mort ...

L’Escultura Grega

Es PERD LA UNITAT ESTILÍSTICA de tota Grècia i sorgeixen escoles locals: Atenes o neoàtica, Pèrgam, Alexandria, Rodes,...

L’Escultura Grega

És una dels centres de producció artística hel·lenística que més destaca: Les obres d’aquesta escola tenen un caràcter monumental o colossal i mostren patetisme, tensió i un moviment exacerbat.

L’Escultura Grega

ESCOLA DE RODES

OBRES MÉS DESTACADES:

Colós de Rodes (Desaparegut).

Niké o Victòria de Samotràcia (190 aC).

Bou Farnesi (130 aC).

Laocoont i els seus fills (50 a.C).

PAU15

PAU15

PAU15

PAU15

L’Escultura Grega

EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA

L’Escultura Grega

EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA