Download pdf - Historia Del Ferrocarril a Catalunya

Histria del ferrocarril a Catalunya 1

Histria del ferrocarril a CatalunyaLa histria del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya, des delsprimers projectes que, emulant Anglaterra, volien implantar el ferrocarril al pas i que van donar lloc al primer viatgeen tren a la Pennsula Ibrica entre Barcelona i Matar el 1848, fins a l'actualitat.

El 1948 per celebrar el centenari del primer ferrocarril peninsular es constru unarplica de "la Matar" la primera locomotora que va circular. Actualment es troba

al Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltr

Tren inaugural del Ferrocarril de Valls Vilanova Barcelona. Podem veure una"carolina", locomotora de fabricaci americana que fou adquirida pel Sr. Gum,

impulsor del ferrocarril i un amant del material americ. Durant molts anys va serhabitual veure aquestes locomotores circular per les terres catalanes.

Ferrocarrils de via ampla

Els veritables protagonistes dels ferrocarrilsde via ampla a Catalunya sn elspersonatges i companyies privades que elsvan fer possibles. Podem trobar noms propiscom Miquel Biada i Bunyol (ferrocarrilBarcelona-Matar), Francesc Gum i Ferran(ferrocarril Valls-Vilanova-Barcelona), oFlix Maci i Bonaplata (ferrocarrilGranollers-Sant Joan), que van haver de feresforos titnics, a banda de gastar gran partde les seves fortunes, per aconseguir veureconstruts els seus somiats ferrocarrils.Aquesta inversi totalment privada es vadeure a la prctica inexistncia desubvencions pbliques disponibles aCatalunya respecte altres zones de l'estat, toti que cal a remarcar que el govern espanyol,pel tractat francoespanyol de 1904 queestablia dues noves lnies transpirinenquescatalanes, va construir les lnies deRipoll-Puigcerd i Lleida- La Pobla deSegur.


El primer ferrocarril ibric: Barcelona - Matar

Foto presa als tallers de Matar dels membres de lesjuntes del Fc. de Matar i del Fc. de Granollers, en el

moment de fusi per continuar la lnia fins a Girona. Lalocomotora s la nmero 12 del Fc. de Barcelona a

Granollers (Slaugther, 1958) que posteriorment va serla n 7 del Fc. Barcelona a Gerona. En un segon pla hi

ha un vag de segona i part d'un vag de primera.

Els orgens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la primerameitat del segle XIX. El primer ferrocarril a construir-se a l'EstatEspanyol fou entre Gines i L'Havana a Cuba (aleshores colniaespanyola). All va ser on Miquel Biada, un mataron que havia fet"les Amriques" amb xit, fou convidat a la inauguraci. Veientels avantatges d'aquest nou mitj de transport es propos connectarla seva vila natal (Matar) amb Barcelona.[1] Quan va tornar aCatalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire inters i es vaveure obligat a recrrer a capital estranger per obtenir elfinanament necessari. A Londres es va reunir amb un comerciantamic seu, Josep Maria Roca. A Roca li va seduir el projecte i vautilitzar els seus contactes per trobar el finanament necessari. El1843, quan ja tenien el projecte encarrilat, van sollicitar laconcessi del ferrocarril al govern espanyol, que van obtenir el 13d'agost de 1843. Aleshores van crear la societat per a laconstrucci i explotaci de la lnia de tren. Desprs que Biada hagus de lluitar molt i superar moltes desconfiances,es va constituir la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Matar el dia 6 de juny de 1845 davant notari aBarcelona. Finalment el primer ferrocarril de la Pennsula Ibrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una granexpectaci. Lamentablement Biada no va poder veure com el seu somni es feia realitat, ja que va morir uns mesosabans de la inauguraci.

Creaci de la xarxa ferroviria

Ferrocarril de Martorell i Tarragona

Estaci del Ferrocarril de Sarri de Barcelona a laPlaa de Catalunya el 1865. Es pot apreciar al fons a la

dreta l'estaci del Ferrocarril de Martorell.

La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14de novembre de 1854 va posar en servei el ferrocarril de Barcelonafins a Molins de Rei. La seva estaci terminal a Barcelona era a laRambla de Catalunya, cantonada amb Ronda Universitat, un lloctan cntric que atreia l'atenci dels curiosos i badocs queobservaven com arribaven i marxaven els trens. Quan lacompanyia fou autoritzada a continuar la lnia fins a Martorell vapassar a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona aMartorell. Finalment el 1861 va obtenir la concessi fins aTarragona des de Martorell, passant a denominar-se Companyiadel Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona

Ferrocarril de Sarri

Popularment conegut com el tren de Sarri, va ser construt per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri.Va ser inaugurat l'any 1863 amb tracci a vapor i ample ibric(1672 mm) per unir les dues poblacions. La lnia vatenir aviat molt d'xit. Tot i aix l'any 1874 l'empresa, per acumulaci de deutes, fou absorbida per una nova societatanomenada Ferrocarril de Sarri a Barcelona(FSB).[2] El 1905 s'electrific i canvi l'ample de la via a internacional(1435 mm).[3]


Estaci de Girona on es pot observar una locomotorade la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a

Barcelona i Frana

Ferrocarril de Girona

La companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, abansd'inaugurar l'arribada del ferrocarril a Granollers el 23 de juliol de1854, ja havia demanat la concessi per allargar la lnia cap aGirona. Per top amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelonaa Matar que tenia les mateixes intencions, creant diverses pugnesentre les dues companyies. Finalment les companyies van uniresforos fusionant-se i creant la Camins de Ferro de Barcelona aGirona. Finalment , el 26 de gener de 1862 arribava el primer trena Girona procedent de Barcelona.

Ferrocarril de Lleida a Tarragona

Va ser una de les primeres lnies estudiades a Catalunya que es van construir. Enun principi noms es contemplava eltram des de Tarragona fins a Reus, per els creditors francesos ms ambiciosos el van fer arribar fins a Lleida. Vanser necessries tres societats per aconseguir el seu objectiu. Al final es fusionaren creant la Companyia delFerrocarril de Lleida a Reus i Tarragona. El 17 de juny de 1856 s'inaugur el tram Tarragona-Reus i fins gaireb 23anys ms tard, exactament el 19 de maig del 1879, no es va poder inaugurar l'ltim tram fins a Lleida.

Ferrocarril de Saragossa

Estaci terme de Barcelona del Ferrocarril deSaragossa, actualment part de l'Estaci del Nord

(Ferrocarrils del Nord), ara reconvertida en una estacid'autobusos i en equipaments pblics

Va ser construt per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa aBarcelona, vinculada a Manuel Girona i Agrafel.[4]

El 1852 fou autoritzada la seva construcci mitjanant concessi.Les obres es van iniciar amb gran lentitud i no va ser fins al 11 defebrer de 1855 que es va inaugurar el primer tram des deMontcada i Reixac fins a Sabadell. El dia 1 d'abril de 1860 es vainaugurar el tram fins a Lleida, essent la primera lnia que uniadues capitals catalanes. Finalment el 17 d'agost de 1861 el rei vainaugurar l'arribada a Saragossa fent ntegrament tot el trajecte.L'estaci terminal a Barcelona es trobava al carrer Vilanova. Lafaana de l'estaci original encara es conserva (2008), formant partdel lateral de l'estaci del Nord.


Obligaci de la companyia TBF any 1887

TBF la gran companyia ferroviria catalana

Desprs de l'arribada del ferrocarril a Girona la companyia voliaarribar fins a Frana. Al aconseguir-ne la concessi va passar adenominar-se Camins de Ferro de Barcelona a Frana perFigueres(BFF). Encara que es van iniciar les obres, no va poderexecutar-les del tot en els terminis establerts i va decidir vendre'sla concessi. Tot i aquest daltabaix, l'empresariat no va desistir deles seves intencions. Va entrar en converses amb la Companyia delFerrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB) perfusionar-se. La seva intenci era sumar forces per poder arribarfins a la frontera francesa. Aix fou com 10 de desembre del 1875es cre la primera gran companyia ferroviria catalana anomenadaCompanyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona iFrana(TBF). La nova companyia va recuperar la concessi i vareprendre les obres amb fora. Es van fer en tres anys i el dia 20 degener del 1878[5] es va inaugurar la connexi internacional fins aPortbou i Cervera de la Marenda amb la presncia de nombrosesautoritats.

La TBF cre importants interconnexions entre les seves lnies, estructurant una veritable xarxa ferroviria catalana.Alguns exemples sn la creaci de l'Estaci de Sant Vicen de Calders i la connexi de les lnies del nord amb lesdel sud pel centre de Barcelona mitjanant la construcci de la clebre trinxera del carrer Arag.

Ferrocarril de Sant Mart a Llerona i Sant Joan de les Abadesses

El 1844 fou projectada una lnia de ferrocarril que permets transportar el carb que s'extreia de les mines d'Ogassa iSant Mart de Surroca. Tingu diversos concessionaris i diverses companyies es comprometeren a construir-lo, pertots foren intents fallits. Als anys 70 del segle XIX es comen a construir, per a un ritme molt lent a causa de laguerra carlina. Finalment el 8 de juliol de 1875 s'inaugur el primer tram entre Granollers i Vic. L'estaci de partidaera la de Granollers, de la BFF explotadora de la lnia Barcelona-Girona.[6] El 1877 es cre la companyia delFerrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses que explotaria la lnia. El 20 de juny de 1880 s'arrib a Ripoll ifinalment a Sant Joan de les Abadesses s'inaugur l'arribada el 17 d'octubre d'aquell mateix any. En aquell moment lacompanyia havia de pagar peatge a TBF(abans BFF) per arribar a Barcelona, al passar per les seves lnies. Per tald'evitar el peatge va decidir construir un ramal per arribar-hi directament, aconseguint la concessi del ferrocarril deSant Mart de Provenals a Llerona. Va ser escollit precisament Sant Mart (aleshores municipi independent deBarcelona) perqu la Ciutat Comtal considerava que ja tenia suficients terminals ferroviries i va declinar tenir-neuna altra al seu terme municipal. El 1886 s'inaugur el nou tram, per a l'any segent la companyia va fer fallida.

Ferrocarril de Vilanova i Valls

El ferrocarril de Vilanova i la Geltr va lligat estretament al nom de Francesc Gum i Ferran. Gum, un "americano" com Biada i que va tornar de Cuba amb una gran fortuna, enia en ment, entre d'altres projectes, connectar Barcelona amb Vilanova i la Geltr per la costa mitjanant el ferrocarril. En va obtenir la concessi, per sense cap mena de subvenci ni ajut. Aix el va obligar, a part d'haver-hi de dedicar bona part de la seva fortuna, a buscar el finanament necessari, especialment entre altres "americanos". Finalment el 1878 es va fundar la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona(VVB) amb Gum de director-gerent. El 28 de desembre de 1881 s'inaugur amb gran solemnitat i amb l'anunci que allargarien la lnia fins a Madrid, fent-la directa passant per Reus, Mra la Nova i Casp. Per fer aquesta nova lnia crearen la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i


Saragossa a Barcelona obtenint-ne la concessi. El 1887 la VVB fou absorbida per la TBF.

Ferrocarril directe a Madrid

La Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona, vinculada a Francesc Gum i Ferran(vinculat alhora a VVB), va planejar la construcci d'un ferrocarril directe de Barcelona a Madrid passant per Reus,Mra la Nova i Casp. El primer tram, Roda de Ber a Reus, fou obert el 1884 per la companyia no pogu sufragarla resta de les obres, incls un tnel de ms de 7 km per travessar la serralada Pre-Litoral. El 1886 la companyia fouabsorbida per la TBF que continu les obres, entre les quals la del clebre tnel de l'Argentera (que es va reduir a 4km), dirigides per l'enginyer Eduard Maristany.

Fusions i absorcions

Antiga Estaci de Frana en poca de la TBF

A finals del segle XIX tan sols quedaven dues companyiesferroviries que controlaven les lnies d'ample ibric a Catalunya,a resulta de nombroses fusions i absorcions entre elles. ErenFerrocarrils del Nord(Nord) i els Ferrocarrils de Madrid Saragossai Alacant(MSA), totes dues castellanes. Ara b, la MSA tenia aCatalunya la seva prpia explotaci gestionada ambindependncia, i per aix sempre es distingia anomenant-laMSA-Xarxa Catalana-.

Ferrocarrils del Nord

La companyia castellana Companyia dels Camins de Ferro delNord d'Espanya, de capital francs, va entrar a Catalunya mitjanant la compra de la Companyia dels Ferrocarrils deSaragossa a Pamplona i Barcelona (SPB) el 13 de febrer de 1878, la qual li permet arribar al Mediterrani i doblargaireb la longitud de les lnies explotades. El 14 d'agost de 1884 absorb la petita Companyia del Ferrocarril deLleida a Reus i Tarragona, que tota sola no era molt rendible, per que unida amb la resta de xarxa era un interessantenclavament ja qu oferia una altra sortida al mar. El 31 de desembre de 1887 absorbeix les lnies de l'empresaFerrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. Finalment la Societat dels FerrocarrilsAlmansa-Valncia-Tarragona fou absorbida el 25 de maig de 1891.

MSA

Sant Celoni en poca de la MSA (Xarxa catalana)

A comenaments dels anys 90 del segle XIX les companyiesFerrocarrils del Nord(Nord) i la Ferrocarrils de Madrid Saragossa iAlacant (MSA) competiren per absorbir la Companyia delsFerrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana (TBF). En aquellsmoments TBF disposava d'una xarxa de 606 Km sense comptar els117 km en construcci entre Reus i La Puebla de Hjar. A Nordl'interessava per complementar les seves lnies i tenir tot l'eix entreCastella i Catalunya.A la MSA, la principal competidora de Nord,no li convenis aquesta hipottica situaci de fora. Tot i lesconverses entre Nord i TBF, MSA va fer una proposta inesperadaamb millors condicions i que TBF finalment va acceptar. L'acord es va signar el 2 de juny de 1891 i contemplava,entre d'altres qestions, que en tres anys MSA construiria la lnia Valladolid-Ariza i que en el mateix termini TBFacabs el tram Reus-La Puebla de Hjar. A ms, que cap de les dues companyies construssin ni adquirissin lnies


sense consultar-se mtuament. [7] Tamb incloa que MSA ajuds econmicament a TBF. La fusi s'havia de produirel tercer any desprs de l'explotaci completa de les lnies esmentades. Les obres es van acabar el 1895, i es va crearuna nova situaci de gran i aferrissada competncia entre MSA i Nord per un mateix mercat. TBF va suspendrepagaments pocs moments abans de la fusi prevista el 1898. Aix va fer que MSA l'adquirs en molt bonescondicions: es van bescanviar 3 accions de TBF per 2 de MSA. MSA va permetre a TBF mantenir la seva explotacii se la denomin Xarxa Catalana de la MSA

Institucionalitzaci de les companyies

Estaci de Portbou construda per la MSA

Durant la Primera Guerra Mundial el ferrocarrils tingueren unaugment espectacular d'usuaris. Les xarxes de les companyies noestaven preparades per aquesta nova demanda i van haver de ferfortes inversions per poder-la absorbir. Aquests costos es vanveure multiplicats per la situaci de guerra, que va fer pujar elspreus de materials i sous.

Acabada la guerra els sous continuaren pujant i les companyies nopogueren absorbir-los. L'estat espanyol va haver d'intervenirauxiliar-les i assegurar les comunicacions ferroviries, ques'havien convertit en un servei pblic imprescindible pel pas.Aix, l'estat comen a controlar les companyies. Aquest control es materialitz de tres formes: L'estat fixava les tarifes del ferrocarril. Com que les tarifes eren fixades per l'estat, i els costos dels sous eren cada cop superiors, al no poder

repercutir-los en les tarifes, l'estat ajudaria econmicament les companyies. L'estat financiaria les obres noves i el material que necessitessin.s a dir, les companyies perdien el carcter de privades per esdevenir de servei pblic. Aquestes directives esmaterialitzaren amb l'"Estatut Ferroviari de 1924". A la prctica, l'estat fixava les tarifes, per no les ajudava proueconmicament (per culpa de no acabar de desenvolupar l'estatut del 24), provocant el seu escanyament financer.Fins i tot Nord va entrar en suspensi de pagaments. La situaci es va veure agreujada per la Gran Depressi del1929. La proclamaci de la repblica va comportar ms augments de costos sense que es pugussin repercutir a lestarifes, i finalment el tret de grcia va ser la guerra civil.

Ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur

Locomotora de vapor del tipus Beyer - Garratt.Matricula oficial RENFE: 282F-0421 (Garrafeta)

Fou construda segons establia el tractat francoespanyol de 1904,que establia dues noves lnies transpirinenques catalanes, una deles quals havia d'unir Lleida amb Sent Giron El primer tram vaser el Lleida-Balaguer, inaugurat l'1 de febrer de 1924 i construtper l'estat[8] L'any 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera, esva redefinir el projecte fent-lo ms ambicis: la lnia havia de tenir850km i unir Baeza (Jan) amb Sent Giron. La guerra civilespanyola estronc el projecte. Amb la instauraci de la dictadurafranquista es va recuperar el Pla a travs de la nova empresaestatal Renfe. El tren arribaria a Cellers el 1949, a Tremp el 1950 ia La Pobla de Segur el 13 de novembre de 1951. L'any 1962, perrecomanaci del Banc Mundial,[9] l'Estat espanyol va decidiraturar la construcci de noves lnies frries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. Aix va suposar que elgovern paralitzs la lnia Baeza-Sent Giron.


Ferrocarril Metropolit de Barcelona

Unitat histrica, srie 100, que va circular a la lniaTranversal

Primeres electrificacions

La companyia companyia Nord havia experimentat ambelectrificacions de lnies fora de Catalunya amb resultats moltsatisfactoris, els quals l'animaren a repetir l'experincia. ACatalunya el 1927 comen les obres per electrificar les lnies deSant Mart de Provenals a Sant Joan de les Abadesses i la lnia deBarcelona a Manresa. La tensi escollida vaser de 1500 volts encorrent continu que s la que s'utilitzava majoritriament als altresferrocarrils europeus. Les lnies foren posades en tensi el 1928.En canvi, la companyia MSA va decidir no electricitat les seveslnies..

El transpirinenc

El ferrocarril de Ripoll a Puigcerd amb enlla internacional a la Tor de Querol (popularment conegut pelTranspirinenc), tot i els projectes que hi hagu a mitjans del segle XIX, no tingu un impuls definitiu fins que es vasignar el conveni francoespanyol de 1904, el qual determinava la construcci de noves lnies transpirinenquesinternacionals. L'estat espanyol, al no trobar ning disposat a assumir la concessi, va executar les obres directamentamb fons pblics. La lnia encara existent, s'iniciava a l'estaci de Ripoll de Ferrocarrils del Nord, on enllaava ambel ferrocarril de Sant Joan, i seguia la llera del riu Freser fins a Ribes de Freser. Aquest tram s'inaugur el 10 d'agostde 1919. Desprs el traat es complica: els pendents es pronuncien i els tnels sn freqents, dels quals destaquen eltnel de cargol (anomenat aix per ser helicodal, s a dir, que puja en espiral sobre ell mateix com les estries d'un viso cargol) que en poc ms d'un kilmetre i un radi de 230 m. permet salvar 80 metres de desnivell, i el tnel de Tosesde 3850 m., el ms llarg de la lnia, el qual assoleix la cota ms alta del ferrocarril d'ample ibric a l'estat espanyol, a1.494 m d'altitud, hi ha un canvi de rasant prop de la sortida nord del tnel, costat Cerdanya. El ferrocarril arrib a laMolina el 12 de juliol de 1922 i el 3 d'octubre del mateix any a Puigcerd.[10] El 1928 fou publicat un decret queordenava reconvertir la via a ample europeu, per no es va aplicar mai. El 1929 es va electrificar la lnia. Aquellmateix any l'estat espanyol va signar un conveni per deixar l'explotaci del ferrocarril en mans de Ferrocarrils delNord.

Guerra CivilA l'esclatar la guerra civil (18 de juliol de 1936), les companyies MSA i Nord veieren dividides les seves xarxesentre la part insurgent i la republicana. A la part republicana, Nord, segons les seves memries, va ser confiscada el21 de juliol de 1936, tot i que no va ser fins a mitjans d'agost que el govern espanyol va ordenar confiscar totes lescompanyies privades agrupant-les en un "Comit d'Explotaci". En un primer moment es mantenien comptabilitatsdiferents. En canvi, a la part dels insurgents franquistes, a mitjans de setembre de 1936 el general Mola va ordenarreorganitzar la Nord i la MSA sota les ordres de la Junta de Defensa, mantenint la mateixa estructura que abans de laguerra.[11]

A la banda republicana el govern s'esforava per mostrar una imatge de normalitat mantenint tots els serveis. Al'octubre de 1937 orden crear la "Red Nacional de Ferrocarriles" que havia d'agrupar totes les lnies ferroviries del'estat. Per justificar-ho el govern va argumentar que faltava poc perqu caduquessin les concessions i que el governhavia donat a les concessionries ms de 2.000 milions de pessetes.La part dels revoltats franquistes, segons les dades disponibles, era la que havia quedat amb menys material mbil iamb sols un taller per reparacions important (que va ser confiscat), sense m d'obra, i sense equipament de recanvi,


ja que les fbriques eren a la zona republicana, comportant que les companyies no poguessin fer les reparacions nirevisions necessries i provocant que el material mbil queds a la fi inutilitzable.La guerra deix un panorama ferroviari, com en tants altres camps, dantesc. Algunes dades que ho demostren sn lesposteriors al conflicte: la MSA tenia ms de un 43% de les locomotores i cotxes inutilitzables; la Nord, de 1.164locomotores que tenia a l'inici de la guerra, en tenia 792 que necessitaven com a mnim una reparaci. Els danys enles lnies o el material mbil, en la majoria de casos, no van ser causats per accions directes de batalla (cosa que encanvi s que va succeir amb els edificis ferroviaris, els ponts o els tnels). Van ser principalment conseqncia de lafalta de conservaci i revisions. Tot i aix els danys en infraestuctures van ser tamb grans. Les dues lnies msafectades van ser la Madrid-Barcelona, amb 18 incidncies greus, com ara voladures de ponts i tnels; i la Barcelona Portbou, amb 17 voladures. Noms en reparacions Nord va gastar 132,7 milions de pessetes acabada la guerra.

RENFE

Estaci de Frana en poca d'explotaci de RENFE

Desprs de la guerra civil les companyies van iniciar lareconstrucci pel restabliment del servei, amb grans despeses. Aaquest cost s'hi afegiren les dificultats per cobrar els serveisprestats, cosa que les aboc a una situaci insostenible que vadesembocar en la seva nacionalitzaci i unificaci. El 24 de generde 1941 s'aprov una nova llei que establia la nacionalitzaci iagrupament de les companyies ferroviries d'ample ibric en unade sola anomenada Red Nacional de los FerrocarrilesEspaoles(RENFE) A Catalunya es nacionalitzaren trescompanyies :

Ferrocarrils del Nord (Nord) Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MSA) Ferrocarril Metropolit de Barcelona (FMB)La nacionalitzaci de FMB fou un cas que va agafar per sorpresa a la prpia companyia, per segons la llei entravaen la nova reorganitzaci. Al cap d'uns anys, per, va aconseguir ser restituda.RENFE continu la reconstrucci de la xarxa ferroviria i va unificar els reglaments i senyals de les antiguescompanyies. L'any 1949 s'impuls un pla per la renovaci i posada al dia de les lnies, i a ms es van continuarestenent lnies com la de La Pobla de Segur. Aquestes ampliacions, per, van quedar a mig fer a causa de larecomanaci del Banc Mundial el 1962, que va suggerir invertir noms en la xarxa ja existent per a la seva millora.Aquesta concentraci d'nversions es van materialitzar en substituir la tracci a vapor, en la modernitzaci de leslnies, i en desdoblaments i aplicaci de les ltimes tecnologies a les lnies ms transitades. Cal destacar als anys 70del segle XX la construcci d'enllaos ferroviaris a Barcelona que van acabar d'interconnectar les lnies de lesantigues companyies.A mitjans dels anys 80 del segle XX l'Estat Espanyol va ser candidat a accedir a la Comunitat Econmica Europea,la qual cosa l'obligava a adaptar-se a determinades directives, com la que instava a fer competitives les companyiesferroviries i que fossin ben gestionades econmicament.[12] Entre d'altres implicacions, aquest fet va conduir a lasupressi de les subvencions a fons perdut de les qual gaudia RENFE. Per dur-ho a terme s'aplic un pla de xoc pertancar les lnies ms deficitries. A Catalunya es va preveure en principi tancar les lnies de Barcelona-Puigcerd i dela lnia de Lleida a La Pobla de Segur. Finalment es va tancar el tram de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses(clausurat el 1985). La lnia de la Pobla de Segur es va salvar grcies a qu la Diputaci de Lleida i la Generalitat deCatalunya en van sufragar les prdues a partir d'aleshores.


Primers passos cap a la liberalitzaci

Unitat Civia a Cornell de Llobregat

La Uni Europea va marcar unes pautes per liberalitzar el sectorferroviari, entre les quals es comptava separar la gesti de lesinfraestructures de la de l'explotaci ferroviria. El 31 de desembrede 2004 a l'estat espanyol es va dissoldre la RENFE i es vanrepartir els actius en dos ens: ADIF (Administradord'infraestructures ferroviries) i Renfe Operadora per a l'explotacicomercial.

El 31 de desembre de 2004 fou traspassada la lnia de Lleida a LaPobla de Segur a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya(FGC)gratutament. FGC renov i revitalitz la lnia.

Durant els anys 2007 i 2008 hi va haver una gran controvrsiasobre els problemes de mal funcionament de Rodalies Barcelona, per les incidncies causades en gran part perinstallacions obsoletes i un pssim manteniment fruit de l'abandonament de la xarxa catalana, i en especial de la del'rea metropolitana de Barcelona, per part de l'Estat espanyol. [13] A ms, s'hi van afegir les avaries que provocavenles obres de l'alta velocitat d'ample internacional al tram parallel a la xarxa convencional.

Ferrocarrils de via estreta

Locomotora "Berga" n35 a Martorell

[] L'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va planificar iprojectar la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya,que havia de vertebrar Catalunya . Al contrari que la xarxatelefnica, mai s'arrib a construir. Els trmits en el Ministeri deFoment es van alentir i, finalment, es van abandonar durant ladictadura de Primo de Rivera. El criteri era que s'havia deplanificar abans una xarxa estatal, per no es va fer ja que es vaoptar per la millora de la xarxa de camins i carreteres.[14] []

Locomotora del Tramvia del Baix Empord,anomenada Palafrugell, al dipsit de locomotores de

Palams

Tramvia del Baix Empord

El Tramvia del Baix Empord era un ferrocarril de via de 75cmque unia Palams amb Girona i Banyoles. El 1887 s'inaugur eltram Palams-Fla, per poder enllaar amb el ferrocarril de viaampla de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelonai Frana. El 1921 s'inaugur el tram Fla-Girona. El 1922 passa aformar de la societat Ferrocarriles Econmicos Espaoles S.A.. El1928 s'inaugur el tram Girona-Banyoles. Els anys 1928-1930foren els millors en la histria de la lnia. L'any 1931, el ferrocarrilentr en una gran crisi. El 1936 els empleats crearen unacooperativa per explotar el ferrocarril. El 31 de juliol de 1938,representants del Consejo Nacional de Ferrocarriles es reuniren amb els corresponents de la C.O.T.B.E. per fer l'acta


d'incautaci del ferrocarril. Desprs de la guerra aquests treballadors que havien format la cooperativa -abans delconflicte bllic- van ser considerats rojos i foren enviats a altres ferrocarrils de via estreta de fora de Catalunya. El1941 pass a l'organisme Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat (E.F.E.) i pass a denominar-se FerrocarrilPalams-Gerona-Baolas (P.G.B.). Tot i els projectes per modernitzar-lo el El Tren Petit fu el seu darrer viatge el29 de febrer de 1956.

Tren de Sant Feliu de Guxols a GironaEl 1889, Joan C. Arxer, obtingu la concessi de la lnia de ferrocarril de Sant Feliu de Guxols a Girona, i es cre laCompanyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guxols a Girona SA. La lnia fou inaugurada el 1892. La prolongacifins al port de Sant Feliu de Guxols, d's exclusiu per a mercaderies, entr en servei el 1924. El 1963 pass adependre dels Ferrocarrils de Via Estreta. El ferrocarril, considerat poc rendible, fou clausurat el 1970.

Antiga estaci d'Amer

Tren d'Olot a Girona

El 1891 es va fundar a Londres la The Olot & Gerona RailwayComany Ltd.[15][16] El 1895 S'inaugur el tram entre Amer i Salt.El1898 s'inaugur el tram entre Salt i Girona El 1911 finalment arriba eltren a Olot. El 1963 a causa del dficit la companyia lliura la lniad'Olot a l'estat, aix doncs pass a formar part de Explotaci deFerrocarrils per l'Estat.

El monument al Carrilet a Salou

Carrilet de Reus a Salou

Es va inaugurar el 1887 i va tancar cap al 1980. La importncia delCarrilet ve donada pel fet de que, fins a la dcada de 1960 eral'nic mitj de transport a la platja. Llavors, amb l'establiment delnies d'autobusos i la difusi dels vehicles privats, el Carrilet vaperdre la seva importncia fins que finalment va tancar.

Lo Carrilet de la Cava

Lo Carrilet de la Cava era una lnia ferroviria d'amplada mtricaque un Tortosa i les poblacions del Delta de l'Ebre entre els anys1926 i 1967. Fou una iniciativa local promoguda per la societat Compaa de Ferrocarriles Econmicos SA (FESA)i finanada pel Banc de Tortosa. La concessi va ser aprovada el 1924, amb l'objectiu de transportar arrs. El 1926va ser inaugurat el primer tram de Tortosa fins a Amposta. El 1927 s'enllest la perllongament fins La Cava, amb unrecorregut total de 26 quilmetres. Durant la Guerra Civil la lnia fou collectivitzada per la CNT i l'UGT. Quedmolt malmesa. als anys 50 la competncia del transport per carretera inici el declivi de la companyia. La interrupcide les subvencions de l'Estat el 1963precipit que FESA renuncis a la concessi i que aquesta fos traspassada al'empresa estatal Ferrocarriles de Va Estrecha SA (FEVE)el 1964. El carrilet va fer el seu ltim trajecte LaCava-Tortosa el 31 de desembre del 1967 i FEVE clausur definitivament la lnia el 1968.


Locomotora Monistrol 209

El Carrilet

La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es vafundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses queexplotaven diferents lnies: Camins de Ferro del Nord-Estd'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Catal(entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econmic deManresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Bergued).Tanmateix, aquesta ltima societat va subsistir fins a 1978 comuna empresa independent participada per la CGFC juntament ambdiversos accionistes.

El 1924, la CGFC va inaugurar la construcci que havia fet deltram entre Martorell i Manresa amb l'objectiu d'unificar la lnia de Barcelona a Igualada amb la de Manresa aGuardiola. El 1926 la CGFC va construir l'estaci soterrada de Plaa Espanya de Barcelona des de l'antiga estaci dela Magria. El 1926 tamb obre al trnsit de mercaderies a Barcelona un ramal entre la Bordeta i l'Estaci deVilanova o del Morrot.

Els problemes econmics que arrossegava la CGFC van fer que entre 1972 i 1973 es tanqus el servei ferroviarientre Manresa i Guardiola de Bergued. La construcci de l'Embassament de la Baells, que afectava de ple al traatde la lnia, va servir com a motiu perqu el 2 de maig de 1972 circuls l'ltim servei entre les estacions de Guardiolade Bergued i Olvan-Berga. La construcci del Tnel del Cad i la conseqent reforma de l'Eix del Llobregat, vanservir tamb com a argument per eliminar el tram entre Sallent i Olvan, per on circulava la lnia seguint la carreraC-1411. L'ltim trajecte de passatgers entre Olva-Berga i Manresa es va el 30 de juny de 1973 i noms va restar desd'aleshores en servei per a mercaderies el tram entre Manresa i Sallent per al transport de sals potssiques.Els problemes financers, per, van continuar i van provocar que l'empresa es declars en fallida. El 1976 l'Estat vahaver d'intervenir i la companyia pblica FEVE es va fer crrec de l'explotaci provisional de la lnia, per just l'anysegent va anunciar el possible tancament del tram Martorell-Igualada. Finalment la lnia es traspass a FGC

Unitat 400(Granotes) de Ferrocarrils de Catalunya

El Tren del Valls

El Tren del Valls s el ferrocarril que uneix Barcelona amb elValls a travs de la Serra de Collserola. Fou construt per lacompanyia dels Ferrocarrils de Catalunya S.A.. Es fund el 1912grcies al Dr. Frederick Stark Pearson (popularment conegut comel Dr. Pearson) i Carles Emili Montas. Montas tenia en mentl'electrificaci de Catalunya i la connexi de Barcelona amb elValls a travs de la Serra de Collserola. Per demostrar la viabilitatd'aquesta connexi el 1908 va crear un petit ferrocarril amb unaample de via de 600 mm anomenat Mina Grott que aprofitava unvell tnel per portar aigua del Pant de Vallvidrera a Sarri.Tingu un xit immediat, per ben aviat tingu problemes legals,ja que es posava entredit la seva seguretat. Tot i que la justciadonava ra, a canvi que el clausurs, Montas va aconseguir laconcessi d'un ferrocarril de Sarri a Les Planes. [17] El 1911Montas aconsegu que els seus plans de electrificaci fossin


impulsats pel Dr. Pearson, aquests incloen connectar Barcelona amb el Valls per Collserola i ms endavant ambFrana per Berga. Com a base per aquest nou ferrocarril es va fundar Ferrocarrils de Catalunya S.A. i s'adquir enuna sonada operaci el Ferrocarril de Sarri a Barcelona, aleshores propietat de Tramvies de Barcelona que voliaintegrar-lo a la seva xarxa i vendre els terrenys de Plaa Catalunya. De seguida comen la construcci delferrocarril cap al Valls. El 1919 s'inaugurava l'arribada a Terrassa i el 1922 a Sabadell. Cal destacar que aquestalnia no pass a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibric (1672 mm). El 1977 l'empresa acumulava moltsdeutes i anunci la clausura de la xarxa. El govern ho evit atorgant l'explotaci a FEVE i finalment el 7 denovembre de 1979 es traspass la lnia a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.FGC impuls una gran modernitzaci la lnia. El 1984 s'inaugur l'estaci d'Universitat Autnoma. El 1996 es posen marxa el Metro del Valls.

Cronologia

Els primers ferrocarrils

Relleu representatiu de la benedicci del primerferrocarril catal

1833 - Concessi d'un ferrocarril de Reus a Tarragona. 1844 - Concessi d'una lnia de Sant Joan de les Abadesses a

Roses. No es constru mai. 1845 - El govern espanyol fora l'adopci d'un ample de via

amb la mesura de sis peus castellans.[18]

1845 - Concessi d'un ferrocarril de Barcelona a Camprodon. 1845 - Constituci de la Companyia dels Camins de Ferro de

Barcelona a Matar (B.M.) davant Notari.

1848 - Inauguraci del ferrocarril entre Barcelona i Matar, el primer tren peninsular, impulsat per MiquelBiada i Bunyol.

1854 - Inauguraci del ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei.

Estaci de Nord(de Ferrocarrils del Nord) de Terrassa

1854 - Inauguraci del ferrocarril de Barcelona a Granollers. 1855 - Espartero promulga la Llei General de Ferrocarrils. 1855 - Fundaci de l'empresa La Maquinista Terrestre y

Martima (MTM). 1855 - Inauguraci del tram de Montcada a Sabadell del

Ferrocarril de Saragossa . 1855 - Constituci de la Companyia del Ferrocarril de

Barcelona a Sarri. 1856 - Inauguraci del ferrocarril de Tarragona a Reus. 1856 - Inauguraci del tram de Sabadell a Terrassa del

Ferrocarril de Saragossa. 1856 - Inauguraci del tram des de Molins de Rei fins a Castellbisbal del Ferrocarril de Barcelona a Martorell.


Creaci de la xarxa ferroviria 1860 - Inauguraci del tram fins a Lleida del Ferrocarril de Saragossa. 1862 - Celebraci de l'arribada del celebra l'arribada del primer tren a Girona dels Camins de Ferro de Barcelona

a Girona. 1863 - Inauguraci del Ferrocarril de Sarri. 1875 - Inauguraci del tram Granollers a Vic del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. 1875 - Fundaci la companyia Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana(TBF), la gran

companyia ferroviria catalana. 1878 - Annexi de la Ferrocarril de Saragossa per Ferrocarrils del Nord(Nord). 1878 - Inauguraci de l'arribada del ferrocarril a Portbou i l'enlla internacional a m de TBF. 1878 - Inauguraci de les lnies de tren entre Barcelona i Pars, Li, Bordeus i Marsella. 1879 - Inauguraci de la lnia de tramvia de vapor entre Barcelona i Sant Andreu de Palomar. 1880 - Inauguraci del tram fins a Ripoll del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. 1881 - Inauguraci del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona. 1882 - Inauguraci de la rasa al Carrer Arag de Barcelona, permetent unir les Xarxes de Frana i Tarragona de

TBF

Els primers tramvies i ferrocarrils de via estreta

Locomotora de vapor del cremallera de Montserrat

1887 - Inauguraci del Tren de Palams a Girona. 1887 - Absorci de Ferrocarril i mines de Sant Joan de les

Abadesses per Ferrocarrils del Nord. 1892 - Inauguraci del tren de Sant Feliu de Guxols a Girona. 1892 - Inauguraci del Cremallera de Montserrat. 1892 - Inauguraci del ferrocarril entre Igualada a Martorell. 1894 - Inauguraci del ferrocarril directe a Madrid de TBF. 1895 - Inauguraci del tram entre Salt i Amer, el primer del

tren d'Olot 1898 - Fusi de TBF per part de la castellana MSA. 1904 - Distinci jurdica entre ferrocarrils secundaris i els

d'inters de l'Estat, amb un ample de via d'1 m, i els executats sense subvenci, que han de dipositar una fianadel 3% del cost de les obres per decideixen lliurement l'ample de via.

1905 - Inauguraci del tren de Mollerussa a Balaguer, impulsat per la Sociedad General Azucarera. 1906 - Electrificaci i estrenyiment de via del Ferrocarril de Sarri. 1906 - Inauguraci del funicular de Vallvidrera, el primer funicular elctric. 1907 - Promulgaci d'una nova llei que evita construir trams allat ms curts i augmenta el capital subvencionat. 1908 - Aprovaci de la llei de ferrocarrils secundaris i estratgics. 1912 - Una nova llei amplia de 20 a 50 anys el termini en qu l'Estat pot exercir el dret de rescat de les

concessions ferroviries.


Estaci de Matar construda per la MSA.

1917 - Inauguraci el tram de Sarri a Les Planes i Sant Cugatdel Valls de Ferrocarrils de Catalunya S.A..

1918 - Fundaci de la Secci de Ferrocarrils Secundaris de laMancomunitat.

1919 - Constituci la Companyia General dels FerrocarrilsCatalans.

1919 - Inauguraci del tram de Sant Cugat del Valls a Terrassade FCC.

1920 - Auxili per part de l'estat per salvar les companyies devia ampla.

1922 - Inauguraci del tram de Sant Cugat del Valls aSabadell de FCC.

1922 - Inauguraci de la totalitat del ferrocarril de Ripoll a Puigcerd

Perode d'entreguerres i el Metro de Barcelona

Cremallera de Nria amb la E1, locomotora inaugural

1924 - Inauguraci del tram Lleida a Balaguer del tren de lapobla.

1924 - Inauguraci del Gran Metropolit de Barcelona. 1924 - Inauguraci del tram Martorell a Manresa de la

Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. 1926 - Inauguraci Ferrocarril Metropolit Transversal de

Barcelona. 1927 - Inauguraci del tren de Tortosa a La Cava, Lo Carrilet

de la Cava. 1928 - Electrificaci de les lnies de Sant Joan de les Abadesses

i de Manresa de Ferrocarrils del Nord. 1931 - Inauguraci del Cremallera de Nria. 1932 - Inauguraci de l'Estaci de Plaa de Catalunya conjunta entre metro i Ferrocarrils del Nord. 1936 - Collectivitzaci de les companyies ferroviries en ambds bndols de la Guerra Civil.

Renfe i el franquisme 1939 - Restituci dels ferrocarrils als propietaris anteriors a les collectivitzacions. 1941 - Nacionalitzaci de les companyies d'ample ibric a l'estat espanyol, passen a formar part de la Red

Nacional de los Ferrocarriles Espaoles(RENFE). 1951 - Inauguraci del tram fins a La Pobla de Segur del tren de la pobla per part de RENFE 1956 - Clausura del tren de Palams a Girona i Banyoles. 1956 - Clausura del Cremallera de Montserrat. 1956 - Electrificaci del "vuit catal" (Lnies ex-TBF de les rodalies Barcelona); 1958 - Cobriment de la trinxera del carrer Arag de Barcelona. 1965 - Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat es converteix en organisme autnom i passa a denominar-se

Ferrocarrils de Via Estreta. 1969 - Clausura del tren de Sant Feliu de Guxols a Girona. 1969 - Clausura del tren d'Olot a Girona. 1971 - Clausura de la xarxa de Tramvies de Barcelona. 1973 - Clausura del tram de Tortosa a La Puebla de Hjar a l'Arag ( Valdezafn).[19]

1975 - Acte simblic de la clausura de la tracci de vapor.


1975 - Nova lnia entre Barcelona i l'Aeroport del Prat. 1977 - Entrada en funcionament de la totalitat del desdoblament la lnia de Barcelona-Portbou.

Ferrocarrils i la democrcia

Estaci de Provena dels FGC

1979 - Constituci dels Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya (FGC).

1980 - Deixen de circular trens entre Ripoll i Sant Joan de lesAbadesses.

1981 - Electrificaci de la lnia de Manresa a Lleida. 1982 - Entrada en funcionament de la lnia Papiol a Mollet,

noms de mercaderies. 1984 - Supressi de les subvencions a fons perdut a RENFE. 1984 - Projecte de clausura de les lnies de Montcada i Reixac a

Sant Joan de les Abadesses, de Ripoll a La Tor de Querol, deReus a Roda de Bar i la Lnia Lleida - la Pobla de Segur.

1985 - Tancament del tram de Ripoll a Sant Joan de lesAbadesses.

1992 - Clausura del tram de Roda de Bar a Reus. 1993 - Supressi dels trens postals. 1999 - Electrificaci del tram de Martorell a Igualada de FGC. 2003 - Reobertura del Cremallera de Montserrat.

Alta Velocitat i liberalitzaci 2003 - Inauguraci de la lnia del Tren d'Alta Velocitat (AVE) entre Lleida i Madrid. 2004 - Dissoluci de la RENFE i repartiment dels seus actius en dos ens: ADIF (infraestructures) i Renfe

Operadora (explotaci). 2005 - Trasps de la lnia Lleida - la Pobla de Segur a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 2008 - Connexi per AVE entre Barcelona i Madrid. 2013 - Inauguraci del tram d'AVE entre Barcelona i Figueres que completa la connexi europea a l'enllaar amb

la xarxa d'alta velocitat francesa.

Referncies[1] Dalmau, Antonio R. Del "Carril" de Matar al Directo de Madrid: Historia Anecdtica de los ferrocarriles de Barcelona. Barcelona, Ed.

Liberia Mill 1946[2] Plana web oficial de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Secci Histria. Data de consulta 26 de mar de 2008.[3] Salmern Bosch, Carles. El tren del Valls: Histria dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona, Ed. Trminus 1988

ISBN 84-404-3560-6[4] Ubach i Soler, Toms M. El Ferrocarril:La xarxa Catalana. Barcelona, KETRES Editora 1984 ISBN 84-85256-39-5[5] Bernils Mach, Josep M. (08/01/2006). El ferrocarril Olot-Figueres-Roses . Diari de Girona, Comarques.[6] Clara, Josep. Histria grfica del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses:. Girona, CCG Ed. 2005 ISBN 84-8496444-22-8[7] Rafael Andes, Pedro Tedde Los Ferrocarriles En Espaa 1844/1943. Vol 2 Servicio de Estudios del Banco de Espaa, Madrid 1978. ISBN

84-500-2607-5[8] Ministeri de Foment. Trasps de la lnia de la Pobla de Segur. Data de Consulta 28 de febrer de 2008. Nota del trasps (http:/ / www.

fomento. es/ NR/ rdonlyres/ 3E287D31-72F6-4224-A955-84E8B8D5755B/ 11400/ 041213FERlleidaPoblaSegurTraspasoGeneralitat. pdf)[9] Article sobre la lnia Baeza-Utiel (La Verdad de Albacete) (http:/ / www. nodo50. org/ ecologistasclm/ ab/ noticias/ naturaleza/

HistoBaezaUtiel. htm)[10] Clara, Josep. El transpirinenc Catal. Barcelona, Rafael Dalmau Ed. 2004 ISBN 84-232-0666-1[11] Francisco Cayn Garca, Miguel Muoz Rubio Los transportes y comunicaciones durante la guerra civil. Universidad Autnoma de

Madrid.


[12] Comissi Europea. Directive 91/440. Data de Consulta 15 de desembre de 2008. Resum de la directiva 91/440 (http:/ / ec. europa. eu/transport/ rail/ overview/ dir_91_440_en. htm)

[13] Catalunya Rdio Entrevista a Vctor Morln secretari d'Infraestructures . Data de Consulta 15 de desembre de 2008. Resum de l'entrevistaa Vctor Morln (http:/ / www. catradio. cat/ pcatradio/ crItem. jsp?seccio=noticia& idint=1880)

[14] "El proyecto de una red integrada de ferrocarriles secundarios en Catalua (1885-1931)" (http:/ / www. ub. es/ geocrit/ martbcn. htm),document de treball per a un colloqui, de Jordi Mart-Henneberg.

[15] Associaci d'Amics del Tren Olot-Girona, Histria del tren d'Olot, 2006, Lloc web de l'Associaci d'Amics del Tren Olot-Girona (http:/ /www. trenolot. cat/ historia. htm) [Consulta: Diumenge, 24 de febrer de 2008]

[16] Teixidor, Melcior. Adu Carrilet. Olot 15 de setembre de 1994.[17] Moret, Xavier. Dr. Pearson: L'home que que portar la llum a Catalunya. Barcelona, Ed. Columna 2004 ISBN 84-664-0426-0[18] "L'informe Subercase i les seves conseqncies" (http:/ / www. wefer. com/ w4/ w4-general. htm#subercase), a WEFER, web ferroviria.[19] Josep Antoni Moreno i Guallar, La construccin del Ferrocarril de Val de Zafn a Sant Carles de la Rpita entre 1880 y 1906. III Congreso

de Historia Ferroviaria, 2003 (http:/ / www. upcnet. es/ ~jmg41/ PonenciaIIICongrescastella. pdf) (pdf).

Enllaos externs TERMINUS (http:/ / www. terminus. cat) (Terminus - Centre d'Estudis del Transport) Pgina del "Centro de Estudios Histricos del Ferrocarril Espaol" (http:/ / www. cehfe. es/ ) (castell) Pgina de la "Fundacin de Ferrocarriles Espaoles" (http:/ / www. ffe. es/ ) (castell)

Fonts i contribudors de l'article 17

Fonts i contribudors de l'articleHistria del ferrocarril a Catalunya Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=12580174 Contribudors: Alberto Barcelona, Allman, Amadalvarez, Anselm Quixal, Arnaugir,Barcelona, Bestiasonica, Capgrs, CommonsDelinker, Davidvg, EMBViki, Entfe001, Ermengol Pataln, Espiaimperial, Friviere, Galifardeu, Herodotptlomeu, Independncia, JoanCa, JordiRoqu, JordiCerdanya, Jordicollcosta, KRLS, Kippelboy, Leptictidium, Lohen11, Maqroll, Margacst, Panotxa, Pere prlpz, Satidecrem, Serp Relliscosa, Ssola, Tanguy, Terrissaire, ToNToNi,Vilallonga, Vriullop, lex, 28 modificacions annimes

Fonts, llicncies i contribudors de la imatgeFitxer:Tren del centario.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Tren_del_centario.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribudors: Salim VirjiFitxer:CarolinaInauguracioVVB.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:CarolinaInauguracioVVB.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: Terrissaire, 1modificacions annimesFitxer:ImpulsorsTrenMataro.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:ImpulsorsTrenMataro.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: 1997, Anual, Jordiferrer,Terrissaire, Vinals, 4 modificacions annimesFitxer:FSB.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:FSB.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: 1997, Gepardenforellenfischer, Jordi Roqu, Jordiferrer, TerrissaireFitxer:EGironaTBF.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:EGironaTBF.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: Iroiserradell, Olybrius, Terrissaire, 2 modificacionsannimesFitxer:Estacio_de_Saragossa.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Estacio_de_Saragossa.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: Joan Mart i CentellasFitxer:AccioTBF.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:AccioTBF.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: Companyia del Ferrocarrils de Tarragona Barcelona iFranaFitxer:EstacioFrancaAntiga.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:EstacioFrancaAntiga.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: Amadalvarez, Bestiasonica, ExPirat,Jordiferrer, Parisdreux, Smiley.toerist, Terrissaire, 1 modificacions annimesFitxer:ESTACION DE FERROCARRIL.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:ESTACION_DE_FERROCARRIL.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike Contribudors: archivo de imagenes de sant celoniFitxer:EstacioPortbou.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:EstacioPortbou.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribudors: David Roca fromPortbou, CatalunyaFitxer:RENFE_Garratt_282F0241.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:RENFE_Garratt_282F0241.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0Contribudors: Manuchansu, MorvenFitxer:FerrocarrilMetropolitaTransversal.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:FerrocarrilMetropolitaTransversal.jpg Llicncia: Creative CommonsAttribution-Sharealike 2.0 Contribudors: Salim VirjiFitxer:Renfe 141 E 2413.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Renfe_141_E_2413.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribudors: SalimVirjiFitxer:Cornella de Llobregat Bridge.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Cornella_de_Llobregat_Bridge.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0Contribudors: DavidvgFitxer:Steam 030T FGC No 35 MTM-1902 5.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Steam_030T_FGC_No_35_MTM-1902_5.jpg Llicncia: Creative CommonsAttribution 2.0 Contribudors: Bonaventura LerisFitxer:locomotora Baix Empord.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Locomotora_Baix_Empord.jpg Llicncia: Public Domain Contribudors: User:Joaquim RamonetFitxer:Estaci tren Amer.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Estaci_tren_Amer.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 1.0 Generic Contribudors:1997, Isidre blanc, Jordi Roqu, Jordiferrer, Pere prlpz, ToniherFitxer:Salou1.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Salou1.JPG Llicncia: Public Domain Contribudors: Salvador SinzFitxer:locomotora_monistrol.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Locomotora_monistrol.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution 2.0 Contribudors: eldelinuxFitxer:GranotaFCCSC.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:GranotaFCCSC.jpg Llicncia: Creative Commons Attribution 2.0 Contribudors: V Roig from Barcelona,SPAINFitxer:Catalonia Matar MiquelBadia B MCMM5415.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Catalonia_Matar_MiquelBadia_B_MCMM5415.jpg Llicncia: CreativeCommons Attribution 3.0 Contribudors: FriviereFitxer:Estaci de Terrassa.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Estaci_de_Terrassa.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 UnportedContribudors: Beria, Catalaalatac, Chixoy, Enfo, Friviere, Jtcurses, Pere prlpzFitxer:Antiga Locomotora de vapor.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Antiga_Locomotora_de_vapor.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0Unported Contribudors: Chixoy, Claude villetaneuse, Grbetaler, JordiferrerFitxer:Estaci Matar Catalonia.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Estaci_Matar_Catalonia.JPG Llicncia: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0Unported Contribudors: 1997Fitxer:La antiga locomotora elctrica E.1 del cremallera de Nria reposa a dalt de tot de la Vall. .jpg Font:http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_antiga_locomotora_elctrica_E.1_del_cremallera_de_Nria_reposa_a_dalt_de_tot_de_la_Vall._.jpg Llicncia: Creative CommonsAttribution 2.0 Contribudors: Apalsola, Chixoy, Duncharris, FlickreviewR, Grbetaler, Jordi Roqu, Jordiferrer, Lycaon, Smiley.toeristFitxer:Trn111dlfgc.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Trn111dlfgc.jpg Llicncia: GNU Free Documentation License Contribudors: Original uploader was Carlos LHat es.wikipedia

LlicnciaCreative Commons Attribution-Share Alike 3.0//creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/

Histria del ferrocarril a CatalunyaFerrocarrils de via amplaEl primer ferrocarril ibric: Barcelona - MatarCreaci de la xarxa ferroviria Ferrocarril de Martorell i TarragonaFerrocarril de SarriFerrocarril de GironaFerrocarril de Lleida a TarragonaFerrocarril de SaragossaTBF la gran companyia ferroviria catalanaFerrocarril de Sant Mart a Llerona i Sant Joan de les AbadessesFerrocarril de Vilanova i VallsFerrocarril directe a Madrid

Fusions i absorcionsFerrocarrils del NordMSA

Institucionalitzaci de les companyiesFerrocarril de Lleida a la Pobla de SegurFerrocarril Metropolit de BarcelonaPrimeres electrificacionsEl transpirinenc

Guerra CivilRENFEPrimers passos cap a la liberalitzaci

Ferrocarrils de via estretaTramvia del Baix EmpordTren de Sant Feliu de Guxols a GironaTren d'Olot a GironaCarrilet de Reus a SalouLo Carrilet de la CavaEl CarriletEl Tren del Valls

CronologiaEls primers ferrocarrilsCreaci de la xarxa ferroviriaEls primers tramvies i ferrocarrils de via estretaPerode d'entreguerres i el Metro de Barcelona Renfe i el franquismeFerrocarrils i la democrciaAlta Velocitat i liberalitzaci

RefernciesEnllaos externs

Llicncia