Cloc! d'August Boverr JOSEP-SEBASTIA CID I CATALA

August Bover ens ofereix a C/oc/ unconjunt de versos juganers acompanyatsde les il.lustracions de Pere Capellá enuna acurada edició d'Arola en la seuacol lecció dedicada a la poesia. Fer-neaquí la presentació és un reconeixemental professor Bover, actualment catedráticemérit de Filologia Catalana de l¿ Uni-versitat de Barcelona, i al valor d'un llibreestimulant, plaent per l'enginy lingüístic i

el compromís vital que hi traspua.Del professor Bover coneixia una part

de la seua tasca docent i filológica, l'obrapoética la vaig comenqar a descobriramb Ierres de llicorella (2007), el seupoemari nascut dels paisatges prioratins.La poesia d'August Bover es publica enla maduresa de l'autor i es troba recollidaen antologies i en els llibres següents: Enpélag d'amor (1999), L'hivern sota el Cadí(2001), Mojave (2006), Terres de llicorella(2007) i Cloc! (2011) i ha estat traduida a

l'alemany, l'anglés, l'espanyol, el francés,l'italiá i el japonés. Per tenir una primeravisió del conjunt d'aquesta producció re-meto al breu estudi d'Aina Torrent-Lenzen" Entre la quietud i el moviment, el presenti la historia: una aproximació a la poesiad'August Bover". Com en Octavio Paz,l'esséncia d'alló poétic en Bover naix dela fixació d'instants de percepció.

En referéncia a C/oc, el llibre que avuipresentem el professor Enric Balaguercsrrirr' "Dpsnrés dpls darrers recullsjaponitzants, vinculats a uns paisatgesconcrets, ara el poeta s'endinsa pel ca-mins iniciats per l'avantguarda francesadel grup Oulipo i, encomanant-se a Llull,fa un recorregut polimorf per algunes deles contraintes clássiques: el sonet ambeco, el poema aparentment bilingüe, elsgentilicis desplaqats, els lipogrames mono-vocálics, el monosil.labisme, la seqüénciade tautogrames, etc. Peró no s'atura aquí,sinó que va molt més enllá tot explorantalgunes de les característiques de la llen-gua catalana: el triftong, l'ús de la diéresi,del guionet i del punt volat, l'obertura i eltancament de les vocals, la vocal neutra,els sons de les consonants, les combina-cions dels pronoms febles, les interjec-cions onomatopeiques o la formació deparaules...",En el próleg de C/oc, el mestreverbívor Márius Serra apunta una ideamolt encertada: Suggereix l'adscripciódels lectors a una nova fe, el boverisme,nrc pq fon¡mont: trn " Un eStat mentalYur LIvl

que s'alimenta de l'enginy verbal" i fa unrepás de les diverses traves lingüístiquesque impulsen el poemes del llibre i queen constitueixen el fil conductor. Peról'exigéncia, el sentit que naix dels poemesva més enllá d'un joc purament formal:En el poema Rims curts, en una tirallongamonosil.lábica, ens dirá que dins de totsels mots hi són tots cinc senys. A partird'aquí la lectura que proposem es fixaen la descoberta d'aquests cinc sentits,els batecs del llibre, que anem trobant encinc centres de referéncia:

1- La llengua- El festival de la riquesa i

de les possibilitats lingüístiques del cataláconstitueix, com ha estat dit, l'aspecte mésevident del poemari. En triem, com a mos-tra, dos exemples: El poema Seqüéncie5que presenta un tautograma progressiu,és a dir una composició en qué cada verscomenea amb una lletra i va avanqantseguint l'ordre de l'abecedari i que ensrecorda un fragment de Gerard Vergés,el seu inacabat tautograma progressiu a

L'ombra rogenca de la lloba. El joc verbales clou en una eclosió en el poema ler-rabastall, amb un cloc, el mot final, quesembla una culminació i un anunci potserd'un nou tomb en la producció literdria del'August Bover.

2- El reconeixement i afirmació de latradició literária de l'enginy entre els nos-tres. Amb mencions explícites a Cerverí deGirona, Jaume Roig, la literatura popular,el Pere Quart, de la coneguda Tirallongade monosíl.labs. Significativament la pri-mera secció del llibre "El palíndrom del

nostre primer pare" és dedicada a Llull.3- El cant a la terra, a través de la

toponímia. Dibuixa, com diria el nostreArtur Bladé i Desumvila, una Geografiaespiritual, oberta al món -penso en eljoc de gentilicis que trobem a Ball ded¡sfresses- i que esdevé un auténtic cantal país. Entre els poemes amb nomen-clátor, citem, per exemple: La relació depobles monosil lábics, entre ells Bot i Flix,esmentats aTots som un; Trencadissa, enqué juga amb la "ce trencada"; El reguit-zell de I'enfilafi que recorre el territori dela doble ele, de Benimantell, al sud delPaís Valenciá a Camporells, a la Franja dePonent o a la Catalunya francesa; Sinuosasor¿ amb pobles marcats per la friccióde les "esses" com Orpesa i S'Agaró; elsatrevits xocs de sibilants a El faroner decap d'Artrutx, elc.

4- Lafirmació del país: Llengua, cultura,territori configuren en definitiva una pá-tria que es vol lliure. Llegim-ho en formade sonet a L'eco, el futur... i nosaltres,publicat a l'Eco de Sitgres la vigília del re-feréndum popular sobre la independénciade Catalunya.

5- El sentit del jo: A la fi el sentit naixd'un jo que, discretament es manté rere lesparaules i que és el garant de les diversessignif icacions que se'ns van mostrant.. Amb C/og aquest jo objectivat enels jocs amb les paraules, ens fa recórrergaudis, anhels, neguits íntims ialhoracol lectius i augura nous camins per al joi potser també per al país grácies al do, devegades secret, de la paraula poetica.

o