Click here to load reader

Cloc a l'estel 1

  • View
    201

  • Download
    9

Embed Size (px)

Text of Cloc a l'estel 1

  • Cloc! d'August Boverr JOSEP-SEBASTIA CID I CATALA

    August Bover ens ofereix a C/oc/ unconjunt de versos juganers acompanyatsde les il.lustracions de Pere Capell enuna acurada edici d'Arola en la seuacol lecci dedicada a la poesia. Fer-neaqu la presentaci s un reconeixemental professor Bover, actualment catedrticemrit de Filologia Catalana de l Uni-versitat de Barcelona, i al valor d'un llibreestimulant, plaent per l'enginy lingstic iel comproms vital que hi traspua.

    Del professor Bover coneixia una partde la seua tasca docent i filolgica, l'obrapotica la vaig comenqar a descobriramb Ierres de llicorella (2007), el seupoemari nascut dels paisatges prioratins.La poesia d'August Bover es publica enla maduresa de l'autor i es troba recollidaen antologies i en els llibres segents: Enplag d'amor (1999), L'hivern sota el Cad(2001), Mojave (2006), Terres de llicorella(2007) i Cloc! (2011) i ha estat traduida al'alemany, l'angls, l'espanyol, el francs,l'itali i el japons. Per tenir una primeravisi del conjunt d'aquesta producci re-meto al breu estudi d'Aina Torrent-Lenzen" Entre la quietud i el moviment, el presenti la historia: una aproximaci a la poesiad'August Bover". Com en Octavio Paz,l'essncia d'all potic en Bover naix dela fixaci d'instants de percepci.

    En referncia a C/oc, el llibre que avuipresentem el professor Enric Balaguercsrrirr' "Dpsnrs dpls darrers recullsjaponitzants, vinculats a uns paisatgesconcrets, ara el poeta s'endinsa pel ca-mins iniciats per l'avantguarda francesadel grup Oulipo i, encomanant-se a Llull,fa un recorregut polimorf per algunes deles contraintes clssiques: el sonet ambeco, el poema aparentment bilinge, elsgentilicis desplaqats, els lipogrames mono-voclics, el monosil.labisme, la seqnciade tautogrames, etc. Per no s'atura aqu,sin que va molt ms enll tot explorantalgunes de les caracterstiques de la llen-gua catalana: el triftong, l's de la diresi,del guionet i del punt volat, l'obertura i eltancament de les vocals, la vocal neutra,els sons de les consonants, les combina-cions dels pronoms febles, les interjec-cions onomatopeiques o la formaci deparaules...",En el prleg de C/oc, el mestreverbvor Mrius Serra apunta una ideamolt encertada: Suggereix l'adscripcidels lectors a una nova fe, el boverisme,nrc pq fonmont: trn " Un eStat mentalYur LIvl

    que s'alimenta de l'enginy verbal" i fa unreps de les diverses traves lingstiquesque impulsen el poemes del llibre i queen constitueixen el fil conductor. Perl'exigncia, el sentit que naix dels poemesva ms enll d'un joc purament formal:En el poema Rims curts, en una tirallongamonosil.lbica, ens dir que dins de totsels mots hi sn tots cinc senys. A partird'aqu la lectura que proposem es fixaen la descoberta d'aquests cinc sentits,els batecs del llibre, que anem trobant encinc centres de referncia:

    1- La llengua- El festival de la riquesa ide les possibilitats lingstiques del catalconstitueix, com ha estat dit, l'aspecte msevident del poemari. En triem, com a mos-tra, dos exemples: El poema Seqncie5que presenta un tautograma progressiu,s a dir una composici en qu cada verscomenea amb una lletra i va avanqantseguint l'ordre de l'abecedari i que ensrecorda un fragment de Gerard Vergs,el seu inacabat tautograma progressiu aL'ombra rogenca de la lloba. El joc verbales clou en una eclosi en el poema ler-rabastall, amb un cloc, el mot final, quesembla una culminaci i un anunci potserd'un nou tomb en la producci literdria del'August Bover.

    2- El reconeixement i afirmaci de latradici literria de l'enginy entre els nos-tres. Amb mencions explcites a Cerver deGirona, Jaume Roig, la literatura popular,el Pere Quart, de la coneguda Tirallongade monosl.labs. Significativament la pri-mera secci del llibre "El palndrom del

    nostre primer pare" s dedicada a Llull.3- El cant a la terra, a travs de la

    toponmia. Dibuixa, com diria el nostreArtur Blad i Desumvila, una Geografiaespiritual, oberta al mn -penso en eljoc de gentilicis que trobem a Ball dedsfresses- i que esdev un autntic cantal pas. Entre els poemes amb nomen-cltor, citem, per exemple: La relaci depobles monosil lbics, entre ells Bot i Flix,esmentats aTots som un; Trencadissa, enqu juga amb la "ce trencada"; El reguit-zell de I'enfilafi que recorre el territori dela doble ele, de Benimantell, al sud delPas Valenci a Camporells, a la Franja dePonent o a la Catalunya francesa; Sinuosasor amb pobles marcats per la friccide les "esses" com Orpesa i S'Agar; elsatrevits xocs de sibilants a El faroner decap d'Artrutx, elc.

    4- Lafirmaci del pas: Llengua, cultura,territori configuren en definitiva una p-tria que es vol lliure. Llegim-ho en formade sonet a L'eco, el futur... i nosaltres,publicat a l'Eco de Sitgres la viglia del re-ferndum popular sobre la independnciade Catalunya.

    5- El sentit del jo: A la fi el sentit naixd'un jo que, discretament es mant rere lesparaules i que s el garant de les diversessignif icacions que se'ns van mostrant.. Amb C/og aquest jo objectivat enels jocs amb les paraules, ens fa recrrergaudis, anhels, neguits ntims ialhoracol lectius i augura nous camins per al joi potser tamb per al pas grcies al do, devegades secret, de la paraula poetica.

    o

Search related