TEMA DIVULGACiÓ / EDUCACiÓ AMBIENTAL ACTUALITAT JUNY 1989 4

DIA DE COLLSEROLA

S'està treballant activament en la preparació del dia de

Collserola d'enguany. Tot i que s'havia contemplat la

possibilitat de celebrar-lo durant la primavera, final­ment s'ha decidit que tingui Uoca començaments de

tardor, igual que "any passat.

EI lema d'aquest any és, Descobrim Collserola a peu

i això respon a una concepció i a unes necessitats delParc. Ja sabem que el cotxe ha esdevingut un instru­ment d'ús tan quotidià ihabitual en la nostra civilització

que sembla que sense ell no puguem anar enlloc i,en

conseqüència, la seva presència és abassegadora a

qualsevol indret. La circulació i l'acumUlació de vehi­cles en àrees naturals és moltperillosa per a la conser­vació dels ecosistemes pels seus efectes d'erosió,

soroll, contaminació, ... i a més a més acaben per nocabre-hi. Cal, doncs, mantenir grans sectors del Parc

de Collserola lliures de la presència de cotxes i motos,

cosa que d'altra banda, és prevista en el Pla Especiali reflectida en el Plànol-guia.

Proposem per al Diade Collserolafer unsrecorreguts

a peu per la serra que ens portin a la descobertad'indrets poc coneguts i decorriolspoc fressats;alhoraels caminants col.laboraran en la tasca de marcar els

itineraris d'excursionistes i de tancar els camins per on

no hagin de passar els vehicles. Les rutes partiran dels3 districtes barcelonins idels 8 municipis que envolten

la serra i confluiran en tres o quatre punts concrets perdinar i per celebrar actes festius de cloenda.

En contrapartida d'aquesta limitació del pas dels cot­

xes, s'han previst unes línies d'autobusos a preus

populars que circularien els dies festius per les trescarreteres que travessen el Parc: la d'Horta a Cerdan­

yola, la de Gràcia a Sant Cugat (l'Arrabassada) i la deSarrià a Molins de Rei. EIdia de Collserola es posaran

en funcionament amb caràcter experimental amb la

intenció que arribin a ser permanents en endavant.

Per al bonèxit del Dia és imprescindible la participació

de com més persones millor, tant prenent part en elsitineraris com col.laborant en els diversos aspectes

organitzatius. Animeu-vos! Us podeu inscriure allvostre Municipi o Districte o bé al Patronat mateix

ElsartidessignatsexpressenúnicamenttOpiniódelsseusautors.

Imprimeix:Winlhard Gràfics- Esport.19- 08180MolàDip.Ieg.:B-18344-88- Edita:PatronatMetropolitàParcdeCollserola,carrer62. núm.420, sectorA, Zona Franca.edificiA. 2n. - 08004Barcelona- Tel. 336 6161 ext.2222.

~ ... PATRONAT METROPOLITÀ2J PARC;DE COLLSEROLA

ACTIVITATS D'ESTIU A CAN COLL

CAMPS DE TREBALL

Dins del conjunt d'activitats juvenils que s'ofereixen elsmesos d'estiu, tenen un paper destacat els camps detreball on es combinen el lleure i la convivència amb

tasques d'endreça, estudi i millora del patrimoni i parti­cipació en qüestions de transcendència col.lectiva.

A Can Coll se'n duran a terme dos, l'un del 4 al 17 de

juliol, il'allra del1S al3t.Durant el matí es desenvolu­paran els treballs, englobats en els dos àmbits se­güents:

- Col.laboracló en l'Inventari forestal. Hi ha previstdins del Pla CI'Ordenació de la Serra inventariar unes

3000 parcel.les de bos_c. La primera fase, que s'estàduent a terme actualment, n'inclou un miler i és aquíòn l'ajut dels participants en el camp serà utilíssima

per poder-la acabar, o sí més no, per donar-li unaempenta decisiva.

- Eiaboració de material auxiliar per alCentre. Lesactivitats d'educació ambiental que es duen a terme

durant el curs escolar requereixen disposar de diver­sos elements com aramurals, armaris, gàbies, incu­badores; o bé adequar una àrea de lleure infantil(amb sorral); o fer treballs de manteniment de granjai hort.

Durant la tarda hi ha previst un programa de descober­ta del medi a Collserola amb itineraris per bells indrets,

identificació d'espècies, confecció d'herbaris, etc.

Els participants, en nombre de 30 cada quinzena, resta­

ran instal.iats a l'Àrea: d'acampada de Can Coll, conve­nientment condicionada i que pràcticament s'inaugura­rà en aquesta ocasió.

Aquests camps de treball es fan en conveni ar1)b l'insti­tut Català de Serveis a la Joventut, que és l'organisme

que té cura d'organitzar els camps de treball de Catalu­nya. Cal adreçar-s'hi, doncs, per a fer les inscripcions:Ronda de Sant Pere, 17, Sé. Tet 302 28 58.

CURSOS PER A MESTRES

Dins del marc de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat, es duran

a terme del3 al7 de juliol dos cursos per a mestres, l'unadreçat als de cicle superior d'EGB i l'altre per als decicle inicial i mitjà.

Els cursos es desenvoluparan de 9 a 12 sota el títol"5 matins a Collserola", cada un dels quals es dedica­

rà respectivament a geografia, vegetació, fauna, mónrural i itineraris. Es presentarà la metodologia i elsrecursos pràctics que es fan servir al Centre i queofereixen múltiples i amenes possibilitats als ense­nyants per a treballar l'entom.

Les inscripcions s'han de fer a Rosa Sensat. CI Còrse­

ga, 291, pral. Tel. 2370701.

CAPS DE SETMANA

Ja es troben en ple funcionament les activitats de cap desetmana que anunciàvem.en el Butlletí anterior.

Recordeu: Dissabtes i diumenges d'll a 15.

Encara no heu vingut? Us esperem!

MOVIBAIX

Collserola, una acció jove a la natura!

Amb aquesta crida, el Movibaix -Moviment Educatiu enel temps lliure Infantil i Juvenil del Baix L1obregat- através de la seva Comissió Jove, convocava niés de 300

joves de les seves entitats (casals de joves i centres

d'esplai). a fer una acció directa a la Vall de Sant Feliu.Convocatòria que comptava amb l'assessorament icol.laboració de l'Ajuntamenl de Sant Feliu de L10brebat

i del Patronat Metropolità del Parc de Collserola.

Organitzats en disset grups, sota les denominacions deTurons i Puigs de la Serra de Collserola, aquesls joves

emprengueren el matí del diumenge 9 d'abril una accióde neteja a la riera de Sant Feliu. En finalitzar el matí,més de vint tones de diversos residus sòlids ( plàstics~papers, envasos, vidres, matalassos, sofàs, tubs d'as­piradors, sanitaris i runes diverses), s'aplegaven en més

de 900 bosses i 3 contenidors. S'instal.laren dues pape:reres noves i quedaven desbrossades i, a punt per arealitzar-hi ben aviat noves feines, les fonts de Can

Ferriol i Can Parellada i el forn de calç.

Aquesta acció directa de neteja i embelliment a Collse­

rola, va ser complementada per uns itineraris que,partint de l'Ermita de la Salut, van menar els diferentsgrups fins a la Torre de Santa Margarida a Valldonzella.i, va permetre tothom de conèixer una mica més aquestsindrets i prendre una aclitud de respecte i estima peraquest paratge natural tant proper i sovint tant descone­

gut.

De retorn a l'Ermita de la Salut, el dinar, les cançons i els

jocs omplien de contingut jove el migdia. Tot seguit elmoment de valoració per grups duia als joves a inquie­

tar-se per la degradació que pot arribar a patiria zona si·no prenem una actitud més harmònica amb la natura iels engrescava a fer avançar la fita d'aquell matí arnb~,noves aportacions: l'arranjament de les fonts, l'habilita­

ció de zones d'acampada.

Acabàvem el dia amb una animada festa acompanyats

per la música en directe de la Rítmica Sonora i amb el

convenciment que la nostra acciÓ(activitat i actitud) joveha estat un graó a afegir a l'escala que construïm tots els'qui des de fa temps treballen per un Parc de Collserolaon es pugui gaudir, estimar i respectar l'entorn natural.

"Ep! amb la teva acció la "bella" natura es vesteix de

jove".

Comissió de joves del Molllbalx

«..Joa:wCI)..J..Joo

Butlletí del Parc deCollserola

~ ..•.y."~-'

~':I::M. .'~'.~..".:-,•....

EL aUTLLETíA L'ESCOLA

Aquest Butlletí es vacomençar a publicarcom un senzillinstrument d'informa~

ció, de sensibilització ide manteniment de

contacte entre els

gestors del Parc i elsseus usuaris actuals o

potencials. Tot i que en

un primer moment noes va plantejard'enviar-lo de manera

sistemàtica a les .

escoles, ens ha

semblat que sí

que valia pena ferextensiu aquestcontacte al món

escolar.

A partir, doncs,

d'aquest número, totesles escoles de l'Àrea

Metropolitana rebrangratuïtament el Butlletí

que té una periodicitattrimestral. Les que

estiguin interessades arebre els números

anteriors, els podendemanar al Patronat i

els hi seran enviats ..

No cal dir que elButlletí és obert també

a les col.laboracionsde les escoles.

EDITORIAL OBRA FETA TRIBUNA

LA CAÇA I COLLSEROLA

ALTERN~TIVA VERDA

Josep Uuís Bronchal

Alguns segles han passat des que els comtes de Barcelona caçavenl'ós bru i Cérvols a la serralada de Collserola,

Tot ciutadà de la gran àrea metropolitana hauria de saber que encaraes continua caçant a Collserola malgrat la -bona voluntar del Patro­nat Metropolità de Collserola i la complicitat de la Generalitat de

Catalunya que és l'administració que té competències en la matèria.Recentment, alguns membres d'Alternativa Verda ¡ del Col.lectiuAgudells, com a componentS de la Cs>òrdinadora per a la DefensaIntegral de Collserola vam participar ell un debat que sobre el temade la caça va organitzar a Cerdanyola l'entitat .naturalista Biorama.

l'assistència de caçadors ~ ser majoritària i ,es van fer argumenta­cions de tdts els gustos i colors amb les corresponents dosis d'exal­tació i apassionament mútues.Tanmateix el posicionament d'Altemativa Verda fou des d'un 'principicontundent i contrari a la pràctica de la caça, fonamentalment permotius d'ordre ètic i ecológic,Collserota és una illa natural situada enmig d'una conurbació de mésde tres milions de persones, La pressió humana .és de tot tipòs i lapràctica de la caça pro\lOCa la desaparició de la fauna encaraexistenl.L'ésser humà s'ha cregut j encara es creu el rei de la creació i fora delfactor de la supervivència no té dret a eliminar altres ésser viu sota,capconcepte j menys encara en nom del plaer, ja que l'home és un ésser

més de l'ecosistema planetari, No cal insistir com aquesta prepotèn­aa i domini exacerbat l'està portant a destruir-se a si ma~ix i ,8

aniquiliar els h~bitats i e.spèci~s d'arreu del món. ,_."La caça en cap moment rio es pot considerar un esport noblé ihonest,ja que d'antuvi no s'estableix una lluita d'igual a igual sinó que amb lautilització d'armes mortíferes es trenca violentament la competència·lleial que regna a la natura' _ "Aix[ mateix la caça a Coll~rola representa un greu' periU' p,ér a laintegritat dels nostres fràgils ecosistema ja que el eaçacbr aco~tumaa desconèixer els mecanismes biològics d'autoregulació que, hanfuncionat durant milers i milers d'anys.Els mateixos caçadors deixen anar al principi de tempo-r-q,daalgunscentenars de conills que després seran abatuts, el que passa és queno únicament es maten conills, sinó fins i tot espècies prot~id~s perIaM .' "Aquesta però no é.s l'única ni la pitjor activitat que qVlji ',s'~xercei-x a "Collserola ...

la megamàquina industrialista pilotada per les diferents administra.clons porta molts anys encerclant Collserola, assetjant-Ja. El'mateixque fan els caçadors, envoltant la seva presa_-per ;la por, fins a

sotmetre-la i anorrear-la. Molt ens temem que . la, nostre e~timadaserra està essent amen~çada pels mateixos responSables 'que en·nom del bé comú haurien de vetllar per la séva defensa, integral.-la responsabilitat de tots aquests greuges recau directament. sobrela Generalitat de Catalunya i és a ella a qui demaC1f1111nov.<lmenl quededari Parc Natural el conjunt de la serralada, protegint,la ,!ixl de tots

els perills que tracten d'engolir-la i,~str<?ssar-la parCialment· lesgrans urbanitzacions a 'Sant Cugat, els' abocadors incoritrol;its, el .

túnel de Vallvidrera j els seus accessos~ aixf ~ la faraònis:;a.Tort9de Babel (telecomunicacions), símbol d'una cèivilització que, poc haentès la veritable comunicació entre els 6ssers vius, etc.Segons la nostra proposta la cacera a Collserola ha de ser prol1ibidaen la seva totalitat pels perills greus que comporta, tant a la migradafauna com a la integritat tisica de les persones que cada vegada enmajor nombre hi acudeixen a gaudir de la natura ..Des d'aquf convidem les associacions de caçadors a canviar _l~sseves escopetes per màquines de fotografiar per tal que en comptesde piijarel gatell, pitgin el disparador que els donarà com a trofeu Unabonica fotografia d'un ésser que continuarà vivint La contemplaciód'un ésser viu al seu medi és una font de bellesa i gaudi espiritual.No tenim cap dret a hipotecar el futur de les properes generacions.·enrelació al nostre malmés patrimoni natural, jà que aquest no és un bécomú il.limitat i tenim el dret i el deure de transmetre' intacte als natres

fills. O canviem la relació que tenim amb la natura d'una forma glòbalo bé estem destinats a viure de forma pobre, miserable i sense qualitatde vida. La natura és un element indispensable per a la supervivènciàde l'ésser humà com a espècie. ' .. ,'Collserola, nosaltres i els nostres fills volem deixar a les' fúlUr~s'

generacions un lloc on respirar aire pur, veure boscos icont_empl,araltres éssers vius que han tingut també un procés d'evolució semblarilal nostre.

COL LECTIU AGUDELLSJuli Fontaba

miradars: a tal fi

s'han plantat arbres iarbusts i s'hancel.lecat baranes,bancs i papereres.En aquesta carreterahi ha des miraders:un que dóna als ufa­neses aiguavessosque fan cap a SantCugat ia Cerdanyelai és situat al vessantvallesà just abans detramuntar el Pertellde Valldaura, iunaltre que mira sebreHerta, amb el velò­drem a primer terme.A la carretera del'Arrabassada, iabans d'arribar alTibidabo. venint deBarcelena se n'haconstruït un de maltespaiós que efereixuna esplèndida vistasabre la ciutat i altrespeblaciens cestane­res (vegeuil.lustració), AI ves­sant de Sant Cugatse n'estan aeabantde construir des méssituatspElr damuntmateix dEl la FentGrega: s'hi pat can­templar ¡'esplèndidavegetació de laReserva natural enprimer terme i, méslluny, la plana delVallès i les munta­nyes qUElla tanquen.

mebles vells, alguncetxe inservible itambé, cern arreu,papers, plàstics,vidres i llaunes.

La primera actuacióde nElteja s'ha dut aterme a la carreterad'Harta a Cerdanyala.Els treballs han tingutdes aspectes. Enprimer llec, el quepedElm censiderarnEltejaestricta iqueha censistit a recellirels materials d'allí envan a parar quan eslIenCEln (cerrentmentuna cota més baixaqueIa carretera).amuntegar-las anivell de carretera i

carregar-las en ca­mións; S'ha fet avegades a mà i a ve­gades a màquina enfunció de l'indret ed'altres paràmetres(per exemple, namalllletré lavegeta­ció)i sòvint amb unescandiciens censidera­blement'dificultases.

En segpn llec "ade­quació dels espaisannexes a la carrete­

ra~spe6ialment _,'aquellS punts més:;,.utilitzats cern a abe~:',:"caders-ja sigui' ~Ò"

col.lacal1t-hi pilenes .per evitar l'accés delsvehicles, ja sigui.còn­dic'ianant'les comi~a'

a les cendiciens defendal per tal dedisminuir ràpidamentel risc d'erosió facili­tant la fixació de sòl.

En cenjUnt; doncs,s'ha actuat en elsentit d'afaverirla

regeneració naturalde la vegetació pertal.d'ebtenir en' pocsanys un aspectesemblant al d'abansde laperterbació.Cal recordar "extraer­dinària fragilitat delfondal durant aques­tes primeres fases dela regeneració. És peraixò'qUe es prEl,gaatets els passejants dela Ser~a que respectini ajuqin a fer respec­tar aquest indret.

NETEJA DECA'M'ETERESCONSTRUCCiÓ DEMIRADORS

Les carreteres queèi'eueh el Parc de

Cells~lela, indepen­dentment de la sevafunció de camunicarBarcelona i el seu

're'rapats tat traves.sallt-Ib, en tenen una,altra,i;¡ue és la'deservir"de vies dedistritiyció i aqcés almatei>rParc. EsimprElscindible,dancs, que el seuaspectElesligui encensonància amb allòquèespretén que

·,sigui·un parc, ja quela carretera n'és

''l'aparader, sevintexclÚsiú, pElr a ungran n'ombre devisitants.

•La reàlltat, he obstantaixò, 'és molt diferent.La$'èria dElCollsere­la ha.e$tat des de faiempS'Ún 'recurs malt

, fàci!per abocar certstipus¡ de deixalles

.com: ara runes previ­

ne~.t~d'obres petit~s,

RESTAURACiÓ

DEL TORRENTDE L'ESPINAGOSA

Durant l'estiu de 1Q87es van realitzar unesobres de canalitzaciód'aigües residuals enels paratges conegutscom el torrent i la fontde l'Espinagesa quevan malmetre moll'seriosament la valuo"

sa ve'getació de riberaque existia en aquellsindrets. A més d'al­guns exemplars moa'grans d'arbresdé .'ribera -'()ms sot:mi­tat- va desaparèixerla ceberta vegetal del,fondal en una superfí,".çie superiar als 4.00Óm2•

,.,," "', '

AJa vista d'aquest.estrall ecològic; el:,Patronal Metrapalità .del Parede Cellsero­la i l'Ajuntament deBarcelo.na"van requEl­rir a l'empresa cens­tructera del coUecter,la restauració dels

danys ocasionats ala vegetació a travésdelpagament'd'una 'sanció de 1,500:ÓOOpIElí;.

Amb aquests dinerss'ha' pog !1trestablir,en part; la' vegetació;miljançant la planta- ,cíó de 200 arbres de.ribwa(oms, pellanc.,cres'l aY~Il.a,ners)'de3m. d';¡¡ltura. Siha fet.'tarnbtl¡ljna hidresem.braambespècies'

herbàaies· ade~U~des'

AL BOSC, SENSE FOCEI Llibre Blanc deia Gestió de la Natura als PaïsasCatalans, la segona edició del qual ha estat recentmentpublicada, presenta una estadística esgarrifasa: en elcanjunt del territori cantemplat s'han,crematels últims 15anys (1973-87) un total de 684.620 hectàrees de bosc,cosa que representa al valtant d'un 20% de la superficiefarestal.· '

EIpracés de reconstrucció d'un boSccremat és extrema­dament lent---els arbres triguen molt a créixer, lla 'saptatham- iaixò en el miliar de ls casas ja que, saliint, ladesaparació del bosc comporta la pèrdua del sòl ialeshores lapossibilita~de refarestació esdevé pràctica­ment nuUa.

Canservar el patrimoni farestal és, dohcs, un imperaiiuineludible de qualsevo.l Administració pública. A l'Areade Barcelanas'hi ha dedicat una,:atenció preferent,abanspe,r mitjà dE¡ l,aCarporació,Metrapolitana i ara através de la Mancomunitat de Municipis; els resultatssón farça satisfactaris amb un índex desinistres cans.!­derablementbaix ateses lescaracterístiquElsde l'àrea acontralllr. " ' " "

I De fet és el Patranat de Callserala qUij"s'encarrega materialment de dur,a'ler"H++++ me el pragramade prevenció i extincióI d'incendis i a tal fi dedica una part, important del seu pressupost. Aquest

pragrama, la part substancial del quales desenvalupa d'abril a actubre, cam,prèn:' •....2 Vigilància Intensiva per mitja d~.torres deguaita, patrulles mòbils i inter-comunicació per telèfan:" '.

~ Passibilitat d'actuació Iminedlélt~<:;Osaque comporta l'àcandicianamenlcfe camins per a ús exclusiu d~,servei~1.sehyalització, cartagr<¡fia,boqUes d'Inicendi etc. ,'" '."

-.:..~rdinaCIó.delsèSfame~ts i~r11Cats eh la lluita contra el foc i ~uedisposen de destacaments Perma­nents: Bambers (Generalitat i Ajunta-

ment de B.arcelana) IGuàrdia Urbana dels municipis. '¡',

també dels esfarços de Protecció Civil, AssaciaCiansdéDefensa FarElstal; prapietaris i Veïns.Ara bé, hem de tenir present que si hi ha alguna casàabsalutament imprescindible perna deixar perdre'aquest bé tan preuat que és el basc, és.la consciènciai la responsabilitat cívica. Si ens prElQunteu:què caller?,la resposta és ben senzilla:Sempre. t per sempre: extremar ,les precaucions," noencendrElmaHoc al bosc, no fumar (a,5i nous en podElUestar apagar tatalmElnt Ellscigarrets), I a més, si ,veieIJalgú que nofa cas d'aquestes normes, advertir-la ama-oblement, però ~mbenergia. , '.... ' ,Si detecteu fac: aviseu els serveisd'e¡çtinció"Els telè­fans són: Bambers de Barcelana 080 a bé' 253 53 53.Bambers de la Generalitai.692 80.'80. I fèu-hòdèseguida: "únic secret per Elvitarquè un fac esdevirig~iuna tragèdia ésénxampar-Io a temps, ; "'. "J

EI Patronat Metropolità del Parc de Callserola ha editat'un cartell amb l'eslògan AL BOSC ,S\=~SE FOC què..conté les advertències elementals i els telèfansdels'Bombers i que serà pròfusament diVUlgat.La campanya:contra els incendiS's'emmarca dins lanormalivaesta""blertaPj1r la ,Generalit'lt4e ,pa!a.l!J!lya., OElmanem,latcol.laboració de tothom. Maltes gràcies.