L'“s Bru 1r ESO La Salle Manlleu 2016

  • View
    268

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of L'“s Bru 1r ESO La Salle Manlleu 2016

L's bru

L's bru

Enric S.Amal O.Josep A.ngrid B.La Salle Manlleu1r ESO

Classificaci de ls bruNom cientficClasseOrdreFamliaUrsus arctosMammaliaOmnvors Ursidae

Espcie protegidaLs bru s una espcie protegida per la uni europea, l'estat espanyol, Catalunya i altres.

Mesures de conservaci

Reintroducci dexemplars procedents d'Eslovnia.Seguiment peridic de la poblaci i la seva evoluci.Seguiment gentic de la poblaci i dels individus que la formen.Contractaci de personal per a la conservaci de l's bru (equips ESCO).Redacci, en tramitaci, d'un decret de recuperaci de l'espcie a Catalunya.Indemnitzaci dels danys Ajuda als ramaders i als apicultors.Tancament dels ramats i de les arnes amb filats elctrics.Donaci de gossos de protecci (gos de Muntanya dels Pirineus) contra els atacs de grans depredadors, com ls bru.Programa dagrupament de petits ramats que pasturen en zones amb presncia de l's bru.Educaci i sensibilitzaci ambiental: trptics, xerrades, cursos, campanyes a les escoles situades al territori on habita.

Descripci de ls bruLs bru es el mamfer ms gran dels Pirineus, amb un pes de 150-200kg els mascles, i 100-120kg les femelles. Tenen el cos i les extremitats robustes i la cua molt curta. Sn plantgrads (que tenen quatre potes), trepitgen amb tot al peu i les mans, que tenen cinc dits.El pelatge es marro, per pot variar al llarg de la seva distribuci mundial. Les femelles tenen tres parells de mames, que sn pectorals i abdominals.

habitatLos bru sol viure en avetoses, pinedes de pi negre i pi roig, fagedes, avellanoses i rouredes, alternant aquestes masses forestals amb prats i matolls alpins, subalpins i montans. Lhabitat de ls bru s al bosc o als pirineus depn si viuen al Pirineu o no. Durant la hivernaci solen installar-se en rees abruptes i d'accs difcil, on troben la seguretat i la tranquillitat necessries. Tot i que poden creuar el fons de valls i altes carenes en els seus desplaaments, l'altitud per la qual solen moure's s de 1.400 a 1.800 metres sobre el nivell del mar.

distribuciEl 2013 hi ha uns 25-30 ssos als Pirineus, de diversa procedncia i repartits en dos nuclis, amb 23 exemplars identificats:

El nucli central

El nucli occidental

Nucli occidentalNucli occidental, que es troba al sud del departament francs dels Pirineus Atlntics, al nord-est de Navarra i al nord-oest d'Osca. Noms hi ha dos exemplars mascles; un s Nere i laltre el seu fill Cannellito. Nere, nascut el 1997, va marxar lany 2000 del nucli central al nucli occidental. Cannellito va nixer el 2004, fruit de la femella Caramelles i Nere. Posteriorment un caador francs va matar la mare.

Nucli centralNucli central, formada por una poblaci de procedncia eslovena, a partir dels ssos alliberats els anys 1996 i el 1997. Es troba al sud dels departaments francesos de lAlta Garona, lArieja, Aude i Pirineus Orientals, el nord-est dOsca, i les comarques catalanes de la Val dAran i el Pallars Sobir principalment, per tamb al Pallars Juss, l'Alta Ribagora, l'Alt Urgell i La Cerdanya.

reproducciEls ssos aconsegueixen la maduresa sexual entre els 3 i 5 anys, el seu zel t lloc entre el maig i el juliol. En les femelles la cpula provoca lovulaci. La implantaci s diferida, s a dir, l'vul fecundat flota lliurement en l'ter i no s'implanta fins a la tardor, noms llavors comena la veritable gestaci, que dura uns dos mesos. El seu nombre de cries s de 1 a 5 cries normalment 2. Quan neixen pesen uns 350 grams. I arriben als 20-25 quilos al primer any. Viuen amb la mare un any i mig.

alimentaciLs bru s un animal omnvor per predomini vegetal i s coneguda la seva afici per la mel. A amb la primavera i a la tardor la seva alimentaci s sobretot vegetal, per tamb aprecien la carronya. El seu aliment preferit sn les bresques de mel. A ms cacen petits vertebrats i insectes i, en el moment de la pujada dels salmons als rius, es fan pescadors, concentrant-se a prop de les ribes. Els ssos no tenen predadors naturals, de manera que l'home s la seva nica amenaa