Geografia de CollserolaCol.lecci Carpetes, nm 3

Recopilaci de la informaciiredacci: Ceclia Cards, Teresa CanyellasiAlbert TorrasIl. lustracions: s'especifica l'autor al peu de cadascuna.Portada: Anna Madriles

Disseny cobertes: PMPC

Col.laboracions:

Patronat Metropolit del Parc de Collserola

Servei d'Educaci AmbientalCEA Mas Pins: Glria Arribas, Mrian Navarro, Alfons Raspall, per la revisi del contingut de lacarpeta

CEA Can Coll: Roser Armendares, Ti Du, Slvia Mampel, Montse Ventura per l'aportaci desuggeriments i revisi de continguts.

Servei de Projectes i ObresPere Mayoles, pel disseny de les cobertes i Albert Beltran per la revisi de recurs 10.

Consorci per a la normalitzaci Iingistica

Servei Local de Catal de Cerdanyola del Valls. Ha fet les correccions d'estil i catal

Universitat Barcelona Escola de formaci de professorat

Hortensia Duran. Revisi del captols d'informaci 3,4 i 5 i del recurs 6

Centre de Recerques Arqueolgiques de Cerdanyola, CRAC.

Per la revisi del captOl 9

Edita: Patronat Metropolit del Parc de Collserola, 19981a. edici: 1995. 2a. edici ampliada: 1998Dipsit legal: B - 40609/95La reproducci d'aquest llibre s nicament permesa dins l'mbit dels centres educatius,amb la condici de citar-ne la procedncia. Qualsevol altra utilitzaci del text i de lesimatges haur de tenir autoritzaci.

Informaci: Centre de Documentaci I Recursos Educatius del Parc de CollserolaCan Coll Centre d'Educaci Ambiental

Apartat 12108290 Cerdanyola del Valls

Telfon: 936922916, Fax: 93 5807654iAie.: cancoll@bcn.servicom.es

Geografia de Collserola

Introducci

Collserola, envoltada per 3,5 milions de persones s una pea clau en el sistemametropolit. Els boscos d'alzines i roures, els rierols, la fauna que hi habitai la secularintervenci de l'home, en fan un espai digne de descoberta i recerca.

Malgrat tot, s difcil descobrir-la des de la butaca de casa o entre les quatre parets de l'aula,per aix us convidem a conixer-la directamentien detall. En aquest text d'Antoine deSaint-Exupry veiem magnficament expressada la idea amb la qual hem volgut oferir-vosaquest treball.

EI planetasis era un planeta deu vegadesms vast. Era habitat perun senyor vell que escrivia IIbres enormes.-Guaita! Un explorador! -va exclamar, quan vei el petit prncep.EI petit prncep s'assegu sobre la taula tot esbufegant encara. Haviaviatjat molt!-D'on vns? -li digu el senyor vell.-Qu s aquest llibre gros? Qu feu vs?-Sc un gegraf -digu el senyor vell.-Qu s un gegraf?-s un savi que sap on es troben els mars, els rius, les ciutats, lesmuntanyes i els deserts.-s molt interessant -digu el petit prncep-o Aix s ques un ofici dedeb! -I don un cop d'ull al voltant seu, pel planeta del gegraf.Encara no havia vist mai un planeta tan majestus.-s molt bonic, el vostre planeta. Hi ha oceans?-No puc pas saber-ho -respongu el gegraf.-Ah! -EI petit prncep havia tingut una decepci-o I muntanyes?-No puc pas saber-ho -respongu el gegraf.-I ciutats, i rius, i deserts?-Tampoc no puc saber-ho -digu el gegraf.-Per vs sou un gegraf!-Certament -digu el gegraf-, per nosc explorador. No hi ha capd'explorador en aquest planeta.EI Petit Prncep, d'Antoine de Saint-Exupry

A la Carpeta, hi trobareu ...

l InformaciUn seguitd'Informacions sobre geografia de Collserola. Aquestscaptols van dirigits a mestres i educadors perqu puguin obtenirla informaci necessria per completar les activitats. Aquestespgines tamb poden ser tils als estudiants.

L'apartat d'Informaci s'identifica perqu a la part superior de cada full hi ha la lletra i.

Ha estat confeccionat a partir de publicacions diverses. S'hi combinen texts publicats amb reelaboracionsi resums. Els texts que s'han reprodut literalment van en lletra cursiva.

Per facilitar la comprensi d'algunes paraules difcils o desconegudes s'ha incls un vocabulari (captol 12

d'aquest apartat).

Recursos

Un seguit deRecursos que, generats a partir de la prpia activitatdel Patronat Metropolit del Parc de Collserola, us seran tils dinsd'un context educatiu. Hi ha informaci sobre mapes, mtodesd'estudi del paisatge, dels recursos fsics, biolgics i humans.Contenen il.lustracions i materials de suport que podeu utilitzar enles vostres activitats.

L'apartat de Recursos es reconeix perqu al peu de cada pgina hi ha escrita la paraula recurs.

Ha estat confeccionat a partir de les experincies dels Centres d'Educaci Ambiental del parc.

Tots els recursos tenen la mateixa estructura: una introducci, un apartat anomenat "Per saber-ne msque afegeix informacions i un apartat de material de suport .EI material de suport s una part important d'aquesta carpeta, consta de fulls emmarcats dins unrequadre amb indicaci, a peu de pgina, del recurs a qu corresponen i del contingut.

t123456789

10111213

Informaci

Home i entornSituaci i lmitsFormaci del masssLes roquesFormes del relleuClimaAiguaAmbients naturalsPoblament humPlanejament i gesti del Parc de CollserolaConec, conecVocabulariEI paisatge de Collserola fa 100 anys (edici 1998)

Recursos

ndex

1 Com aproximar-se a Collserola2 Situem-nos3 Caminem amb mapes4 Maquetes de Collserola5 Joc d'orientaci6 Reconixer roquesiminerals7 Mullem-nos8 Observaci del paisatge9 Anem per Collserola

10 Normativai legislaci11 Bibliografia12 Miradors de Collserola (edici 1998)

Index temtic del material de suport

1(1). Reproducci del full, Tus, Atita NO

1(2). Full Tus, Atila NO, per omplir.

2(1). Mapa de Catalunya.

2(2). Mapa de l'rea metropolitana de Barcelona.

2(3). Mapa de Collserola complet.

2(4). Mapa de Collserola per treballar els signes convencionals

2(5). Mapa Collserola amb corbes de nivell.

3(1). Fitxa de treball: Estudi dels materials que formen el substrat.

3(2). Full de ruta del CEA Mas Pins (Itinerari 1. B.)

3(3). Elements d'un plnol, treball per fer a l'escola.

5(1). Els ventsi l'orientaci, per al cicle mitj de primria.

5(2). A Collserola ..., per al cicle superior de primria.

5(3). Joc d'orientaci per adaptar

7(1). Mapa de la xarxa hidrogrfica de Collserola, per completar.

7(2). Fitxa de presa de dades de la qualitat de l'aigua.

8(1). Finestra d'observaci: "Qu hi ha a Collserola" per al cicle mitj de primria.

8(2). Finestra d'observaci: "Quina forma t Collserola?" per al cicle mitj de primria.

8(3). Finestra d'observaci: "Collserola" per al cicle superior de primria.

8(4). Finestra d'observaci: "L'entorn de Collserola" per al cicle superior de primria.

8(5). Quadre de doble entrada per comparar els resultats de l'observaci del paisatgedels diferents equips. Cicle superior de primria.

8(6). Exemple de fitxa de treball: Panormica des dels Turons de Can Pasqual, perprimer cicle d'ESa.

10(1). Resum de la normativa aplicable a Collserola.

l1.Home i entorn

Tots, poc o molt, tenim conscincia del que signifiquen les paraules paisatge, geografiao entorn, encara que no haguem fet mai l'intent de definir-les. Tothom ha experimentat enalgun moment de la vida sensacions de plenitud davant la comtemplaci d'una carena demuntanyes nevades, d'una vall boscosa o d'un desert. s evident que viure immersos dinsd'un entorn determinat afecta la nostra vida.

Walt Whitman, express de forma potica la seva manera d'entendre la relaci que hi haentre l'home i el seu entorn:

Ara entenc el secret de la millora de les persones. s crixer a l'airelliure, i menjar i dormir amb la terra.

Dos conceptes bsics

A part de l'acostament sensible, podem fer un breu reps del que s'ha escrit sobre aquestsconceptes:

La geografia s una cincia amb una llarga histria i de continguts molt amplis. Una deles definicions ms extenses diu que s unaCincia de sntesi quetper objecte l'estudi,la descripci i la representaci de la Terra en la configuraci de la seva superfcie i en ladistribuci espacial dels diversos fenmens, especialment quanes relacionen amb lapresncia i l'activitat humanes.Resumint, la geografia tracta de la descripci de tot el quesucceeix iocupa la terra.

AI ser la geografia una cincia tan complexa, una de les formes d'abordar-la s per sectors.Aix doncs, es pot concretar en geografia fsica, biolgica o humana. D'aquesta forma latrobem relacionada amb la climatologia, la geomorfologia, la hidrologia, i moltes altresdisciplines que estudien els elements que formen part de l'entorn i dels fenmens ques'esdevenen. En els captols segents anirem tractant algunes d'aquestes branques.

EI motpaisatge deriva del llatpagus (pas) amb el sentit d'una zona rural definida per unacomunitat i les terres de conreu dels seus habitans. En les llenges germniques, la paraulaoriginria serialand, d'on derivaria el motlandscape.

Hi ha, per, moltes definicions possibles. En elDiccionari de la llengua catalanatrobemla segent:Porci d'espai caracteritzada per un tipus de combinaci dinmica d'elementsgeogrfics diferenciats. L'Enciclopdia catalanaprecisa, a ms, que els paisatges es

1.1----------------------

t

poden classificar segons la seva naturalitat:Aix, hom pot parlar d'un paisatge humanitzatquan l'element antrpic ha actuat i ha modificat els altres elementsj ha afegita la naturaelements propis (paisatge agrari, urb, industrial),i d'un paisatge natural quan l'home noels ha modificat.

En els textos ms especialitzats, com elManual de ciencia del paisaje,dirigit per Mariade Bols (1992), es poden trobar definicions ms completes i la histria del concepte.

Aix, paisatge pot significar:1.Territori o part de la superfcie terrestre que la vista pot observar simultniament,incluint tots els objectes discernits.2.Territori vist.

3. Conjunt de formes que caracteritzen un sector determinat de la superfcieterrestre.

4. Conjunt d'elements observables des d'un punt alt.5. Superfcie terrestre, relleu d'una regi en el seu conjunt, produt o modificatper forces geolgiques.6. Dibuix o gravat que representa un lloc natural o urb com a tema principal ob com a fons o ambientaci.

La percepci de l'entorn

La carpeta de geografia que tenim a les mans t per objectiu descriure una part del territori-en el nostre cas Collserola- i s en funci de la percepci humana i de la informaci quesiguem capaos de rebre, comprendre i elaborar que ho aconseguim.

Les rees del coneixement de la psicologia, la sociologia i l'ecologia desenvolupen lniesde treball que estudien el paisatge des del punt de vista de la percepci, s a dir, de comel subjecte rep i interioritza el paisatge que l'envolta, les preferncies que manifesta enversaquest, i de com el paisatge afecta les persones.

Els ltims estudis en cincia del paisatge i psicologia ambiental el consideren fonamentalper al funcionament de la personaino noms com un recurs o escenari complementari.S'ha vist que el paisatge incideix poderosament sobre la ment, ja que pot entorpir opotenciar els aspectes ms positius de la realitzaci personal.

EI paisatge influeix en la conformaci del carcter de la persona. En diferents treballs esdestaquen els importants efectes restauradors de l'equilibriidel funcionament psicolgicproduts per les vivncies a la natura. S'ha demostrat de forma contundent que l'exposicia imatges naturals disminueix el temps de recuperaci desprs de l'estrs, augmenta elssentiments positiusi disminueix els negatius. La destrucci de paisatges dificulta laidentificaci de la persona amb el seu hbitat i els humans esdevenim incapaos d'establirun dileg afectiu amb el nostre propi entorn.

lEns adonem, doncs, de la importncia de la conservaci del paisatge, no noms en unsentit esttic, sin tamb des del vessant psicolgic.

~,~

,\Javier E.

La geografia, Collserola i l'escola

Quantes vegades, en la prctica diria de l'educador, ens adonem que els nostres alumnesno coneixen el territori que trepitgen. Cada cop que aix passa ens sorprenemi enspreguntem com es pot solucionar.

Us suggerim que feu una prova: pregunteu als vostres alumnes on han estat l'ltimdiumenge o b, a on passen les vacances. La majoria noms us en sabr dir el nom, perno sabr explicar com arribar-hi, ni on es troba.

Ens sembla bsic que tota persona sigui conscient d'on s, spiga el nom del lloc on estroba, en tingui punts de referncia, i conegui quin s el trajecte que cal seguir per anar d'unpunt a l'altre. Creiem que s important per al correcte desenvolupament de la persona.

Aix doncs, aquest s el repte: aconseguir estimular els noisi noies perqu els augmentil'inters per saber on sn a cada moment.

Collserola s un territori proper per a moltes persones que viuen dins l'rea metropolitanade Barcelona. s l'oportunitat per establir les relacions que permetin vivncies amb l'entornnatural i alhora afavoreixin sentiments positius envers ell.

______________________ 1.2

t

Aprendre a observar

Un altre dels reptes que ens proposem s conseguir que els nois i noies tinguin una bonacapacitat d'observaci. Qu res no els passi per alt.

Mitjanant l'observaci aprenem a conixer tot all que ens envolta, no noms perqu algens ho explica, sin perqu ho comprovem nosaltres mateixos, i s quan aix passa, queinterioritzem els nous coneixements i els fem nostres. Aquesta carpeta est dedicada, enpart, a reforar aquestes habilitats.

Moltes vegades ens hem adonat que als nens que viuen habitualment a ciutat, els s difcilde copsar un paisatge diferent a l'urb. Les distncies a qu estan habituats snrelativament curtes. EI dia que es troben dins d'un bosc, per exemple, no miren mai capamunt, noms veuen les pedres que trepitgen. Per altra banda, els mateixos nens tenenl'habilitat de percebre imatges molt rpides, que en un espai natural no acostumen aproduir-se i, l'observaci del bosc, per tant, se'ls fa poc interessant. EI cas contrari tambcomporta dificultats: la gent de pags, acostumada a viure on les coses passen lentament,se sent inquieta el dia que va a ciutat i queda terriblement cansada.

EI fet de veure-hi ms o menys, de saber copsar els petits detalls, no depn tant de la vistaque un tingui, sin de la seva familiaritat amb els diversos tipus de paisatges. Per aix calun entrenament.

Una de les millors coses que podem oferir als nostres alumnes s la possibilitat de conixerambients diferents. Els ajudar a no veure les coses des d'un nic punt de vista i obtindranamb aquesta experincia una perspectiva ms oberta, ms objectiva i ms real.

l2.Situaci i lmits

EI masss de Collserola, s'integra en el sector central de la serralada Litoral, entre la serrade Marina a llevanti el masss del Garraf a ponent. La serralada Litoral va paral.lela a lacosta mediterrniai conjuntament amb la depressi del Valls i la serralada Pre-litoral,constitueix el Sistema Mediterrani que ocupa el marge oriental del territori catal amb unfront de 300 km de llargria, ests entre la desembocadura del Teri la plana de Castell.

r---I,!I

I

DEPRESSi CENTRAL

Serralada Litoral, depressi del Vallsi serralada Pre-/itoral

2.1

lEls lmits geogrfics del masss de Collserola estan clarament definits per la sevaorografia*. Collserola, de 17 km de llargriai6 km d'ampladaI s'estn en direcci SO-NE,limita al nord amb la depressi del Valls, al sud amb el pla de Barcelona, a l'est amb el riuBess ia l'oest amb la vall del Llobregat.

rea metropolitana de Barcelona

lCollserola forma part de trescomarques, -el Baix llobregat, el Valls Occidental i elBarcelons-. EI Tibidabo, altura mxima de la serra, s el vrtex natural de separacid'aquestes tres comarques.

Les poblacions que tenen part del seu terme municipal dins l'mbit de la serra sn nou.Comenant per Barcelonai amb el sentit contrari a les agulles del rellotge trobem:Montcada iReixac, Cerdanyola del Valls, Sant Cugat del Valls, el Papiol, Molins de Rei,Sant Feliu de llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de llobregat i Barcelona. Toteselles envolten la serra de Collserola, donant-li una identitat prpiai accentuant el seu paperd'illa verda.

Collserola limitat per ciutats

-------- 2.2

lUna situaci privilegiada.

Collserola, per la seva situaci geogrfica, adquireix una gran importncia en eldesenvolupament urbanstic de tota l'rea metropolitana. La seva influncia s/cabdal al'hora de gestionar el territori.

EI catedrtic d'ecologia a la UAB, Jaume Terradas, ens en parla a l'articleCol/serola i elsistema ecolgic metropolit. (La difcil preservaci d'una gran illa verda),publicat a"Barcelona, Metrpolis Mediterrnia", nm.14, Ajuntament de Barcelona, 1990:

En el conjunt de l'rea metropolitana, Collserolaestroba en una zonacentral del teixit urb en desenvolupament. Encara que considerem totala superfcie natural de l'rea, i hi afegim l'agrcola, plegades nosuposen ms que un ter del total del territori, la resta del qual snzones urbanes, industrialso viries. EI nucli de Col/serola, amb elsseus espais naturalso seminaturals i agrcoles, representa la meitatd'aquesta superfcie, i la seva distribuci aproximadament contnua i laseva posici central permeten d'entendre fcilment les raons de la sevaimportncia. EI seu paper ms important deriva de l'esponjament de latrama urbana que suposa la presncia de la serra i la seva vegetaci.

Miquel Sodupe, cap dels serveis tcnics del Patronat Metropolit del Parc de Collserola(PMPC) entre els anys 1987 i 1993, opina sobre la importncia del fet que Collserola estiguisituada al cor de l'rea metropolitana de Barcelona. En el seu articleEI Pla Especiald'Ordenaci i Protecci del Medi Natural, un projecte de futur per al parc,publicat igualmenta "Barcelona, Metrpolis Mediterrnia" nm.14, ens diu:

La seva posici centrala l'rea, entre els dos rius i les dues planes, elconverteix en una rtula, un eix al voltant del qual giren les ciutats i lesvies de comunicaci. Aquest gran parc central que ja proposava RubiTudur als anys vint pot ser la pea que trabi i estructuri les ciutats delcontorn mitjanant uns recorreguts paisatgstics i un s de I/eure.

Sabeu que...

La superfcie del masss de Collserola s de 11.100 ha.La superfcie del parc de Collserola s de 8.000 ha.

EI parc de Collserola:

.Es troba a 5 km en lnia recta de la plaa Catalunya de Barcelona i a menys de10 km de qualsevol poblaci de l'rea metropolitana.

s 20 vegades ms gran que Montjuc.s 8 vegades ms gran que el Bois de Boulogne parisenc.s 22 vegades ms gran que el Central Park de Nova York.

l3.Formaci del masss

L'aspecte actual de Collserola s el resultat d'un seguit de fenmens esdevinguts al llargdel temps. EI procs de formaci de la serra va comenar ara fa uns 500 milions d'anys.Diversos moviments tectnics* van donar lloc a l'aixecament de la muntanyaia la retiradadel mar. Alhora, altres processos en van provocar l'erosi. Vegem-ho, per, pas a pasisimplificadament.

Perqu us pugueu fer una idea de conjunt, al final del captol trobareu un esquema-resumdels temps geolgics amb els trets ms significatius. La seqncia de les !.lustracionssegents mostra les diferents etapes sofertes a Collserola.

He/en Munujos

A comenaments de l'era primria*, ara fa uns 500 milions d'anys, la serra de Collserolano existia. AI seu lloc hi havia un fons mar on es dipositaven sorres, argilesi restesorgniques que, amb el temps, s'anaren transformant en roques sedimentries.

--------------------- 3.1

l

Ara fa uns 300 milions d'anys, van tenir lloc una srie de moviments de l'escora-terrestreconeguts com a orognia herciniana. Les grans forces produdes donaren coma resultatel plegament de les roques i l'emersi del terreny, amb la formaci dels materials que araconstitueixen Collserola, les Guilleries, el Montseny, etc.

A conseqncia de les pressions i temperatures a qu foren sotmesos durant el plegament,els materials que formaven el fons mar varen sofrir una transformaci de la textura icomposici mineralgica, donant lloc a les pissarres, esquists, quarsites i marbres que avuiconstitueixen la serra.

Durant una de les fases de formaci, es produ una intrusi de magma*, de composicisilicatada, que a l'entrar en contacte amb les roques existents, va fer que aquestesexperimentessin un metamorfisme de contacte* en tota la zona d'influncia com aconseqncia de les altes temperatures assolides. A conseqncia d'aix, les antiguespissarres canviaren considerablement lacomposici mineralgicai la textura; les anomenempissarres pigallades. EI magma, un cop fred, va donar lloc a les roques que coneixem ambel nom de granits i, a causa de l'erosi, ha quedat al descobert en els vessants meridionalsde la serra.

l

Molt ms tard, al terciari*,idesprs d'un llarg perode erosiu, va tenir lloc l'orognia alpina*,que va provocar la formaci dels Alpsi dels Pirineus i, a les serralades costanerescatalanes va originar la formaci de falles, amb l'enfonsament del Valls-Peneds,il'aixecament de les serralades Litorali Pre-Iitoral. Aix s'establ la fesomia actual deCollserola.

Envoltant el masss prpiament dit, hi ha les valls fluvials del Bess i el Llobregat, i els plansdel Valls i de Barcelona reblerts durant el mioc* i el quaternari* de materials fins (argilai sorra) i d'alguns conglomerats.

L'acci de les plugesi torrents ha anat modelant el relleu de la serra fins a deixar-nos-Iacom la veiem actualment.

La curta durada de la vida humana ens fa difcil d'imaginar tots aquests fenmens i situar-los en el temps. Avui, Collserola encara continua canviant, per tan a poc a poc que enscosta adonar-nos-en.

---------------------3.2

l,

Temps geolgics

ERA

Escala de Temps*Fets destacatsA Collserola ...Sistema

14.000

00:00:00Big Bang5.000

15:26:00Inici sistema solar

Precambric

4.60016:07:00Origen terra3.900

17:19:56Refredament i estabilitzaci3.800

17:46:49Origen vida3.500

18:00:00Bacteris2.000

20:35:00Extinci massiva perincrement d'02 atmosfric1.000

22:17:09Estabilitzaci de la composicide l'atmosfera I capa d'oz570

23:01 :22PALEOZOIC

Era un fons mar

Cambri55023:03:06Primers cordats

50523:08:03

Ordovici45023:13:45Primeres plantes vasculars

43823:14:57Extinci massiva

Siluri 40823:18:02

Devoni40023:18:52Primers artropodes terrestres

primeres fanergamesOrognia herciniana:

37023:21 :57primers amfibisPlegaments iemersi,

36023:22:58 irrupci de magma

Carbonfer31023:18:07primers rptils i fongs

28623:30:35

Permi 24823:34:29

MESOZOIC Trisic21523:37:54primers dinosauris

21323:38:06extinci massiva

Jurssic20523:38:55primers mamfers

14523:46:06primers ocells

14423:45:11

Cretaci11023:48:42primeres angiospermes

6523:53:19

CENOZOICextinci massivaOrognia alpina:

Terciari6023:53:50 primers primatsenfonsament del Valls,

5523:54:21 primeres gramniesaillament del masss.

1523:58:28 primers homnidsPluges i torrents formen

223:59:48 primers humansrelleus actuals, rebliment

Quaternaridel Valls iBarcelons

* Escala en milions d'anys i en comparaci amb les hores d'un dia.

l4.

Roques

Hem vist al captol anterior la formaci del masss en conjunt. Tanmateix, si ens passegemper Collserola posant atenci al que trepitgem ens ser fcil de comparar la varietat deformes, textures i colors que avui dia formen el paisatge mineral.

La identificaci exacta dels minerals s a voltes complexa. Les roques normalments'identifiquen amb ms facilitat. A la major part de Collserola trobem pissarres (altramentdites llicorelles), per en zones prou amples podem observar tamb granits, argiles ocalcries. EI mapa geolgic adjunt us pot ajudar a fer una idea global de la distribuci deles roques. Recordeu que no hi sn per atzar, sin que depenen del procs de formaci dela serra.

Tot caminant no ens costar gaire de descobrir-les. Volem oferir-vos un breu resum queus ajudi a fer els primers passos en la descoberta del mn inanimat de Collserola.

I\,~~_ -o, ~--~ /1I ,.61'r=- _~_"t~\f;::- (> "~ -o .I I J.. -. --r/\A) "'",

Q~:-\ ,~~

~A

h 1\1\h

.'1\

-;:vl,

'-./A

,~

1\"h"l,A

I,1\AAAf'"

"-li1\(Ifi"f,

r,I,f,A1\r,A

l, fiAl,l, " fI1\l'1\l'

I A h "I P I S S a r r e s,-:;:--., ~L__"'!:. .. .. \..:) ran I !-:-;--,-;-:J~':.L e a I e a r I e s

I= - I A r 9 II e s

l/ -; -I F o r m a eI o n S s e d I m e n tar I e s

Mapa geolgic simplificatde Collserola

______________________ 4.1

1

A Collserola hi ha diferents tipus de roques: les metamrfiques* ( pissarres, quarsites,amfibolites i calcries), les gnies* (granit i prfirs grantics)i les sedimentries* (argiles,llims, sorresi conglomerats).

Metamrfiques:

Les llicorelles o pissarres sn les roques ms abundants de la serra i alhora snels materials ms antics que s'hi poden trobar. EI seu origen data de l'era primria, quangaireb totes les terres catalanes es trobaven cobertes per mar. All es dipositavensuccesives capes de materials fins (llims i fangs argilosos) que posteriorment, a causa del'augment de la pressi i de la temperatura s'anaven transforman en pissarres.En general. les pissarres es reconeixen pel color griss o gris verds i per la facilitat ambqu es trenquen formant fulls, propietat anomenada esquistositat. La resistncia moderadaque ofereixen a "erosi ha donat lloc al modelat actual de la serra. amb els seus vessantsondulats i les petites i estretes valls.

A Collserola hi ha moltes menes de pissarres, entre d'altres podem destacar:

Les pissarres negres o bituminoses. de color ms fosc per la gran quantitat dematria orgnica que contenen. les trobem a Santa Creu d'Olorda. A la zona de la Budelleraiel puig Madrona, per exemple. tenim un altre tipus de pissarres, lespigallades (formadesper nduls d'agregats cristal.lins no orientats, que es poden observar directament a laroca), la presncia de les quals indica la proximitat de roques gnies.

Altres roques metamrfiques que trobem a Collserola sn:Les quarsites, que provenen de sorres quarstiques, posteriorment recristal.litzades.

Sn de colors blancs a marronosos i molt dures. Les podem observar als turons de CanPasqual i al llarg de la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei.

Lescalcries, de colors blanquinosos ide textura fina. Sn roques d'origen sedimentari.formades principalment per carbonat clcic aportat per fragments d'esquelets d'organismesque tenien conquilles o recobriments calcaris. o b productes del metabolisme dels ssersvius. Es varen formar fa 370 milions d'anys durant el devoni, al fons d'un antic mar. Se'ntroben massivament al puig d'Olorda i al tur de Montcada. La gran resistncia al desgasterosiu explica el perfil destacat d'aquests turons. Actualment aquestes calcries s'explotenper obtenir ciment.

Les amfibolites. no tan abundants com les anteriors, provenen del metamorfisme decontacte de roques volcniques i subvolcniques bsiques. Sn roques foliades quepresenten bandes de colors foscos. Contenen amfbol, feldspat, clorita, epidot, pirox igranat. Se'n poden observar a la carretera de les Aiges.

t

gnies:

EI granit s la roca gnia ms abundant a Collserola. s una roca dura i compacta queprov de zones profundes de la terra, produda en refredar-se el magma que puj de leszones fondes de la serralada hercnica, ara fa 280 milions d'anys. Est format per cristallsde quars (transparent), mica (negra), i feldspat (blanc). A Collserola en trobem al vessantbarcelon, (carretera de les Aiges, tur d'en CorsiTorre Bar),i tamb a l'extrem nord-occidental de la serra, a la mina Berta. Per meteoritzaci* (en condicions d'humitat), elgranit es desf i dna lloc a una sorra molt grollera: el saul.

Les roques filonianes es formen quan el magma es refredaicristal.litza a profunditatsmoderades, dins d'esquerdes o fractures i per tant, el seu origen i composici s similar aldel granit. Es diferencien per la seva textura, ja que els cristalls de quars, mica i feldspatestan immersos dins una pasta de cristalls microscpics dels mateixos minerals. ACollserola hi ha gran quantitat dedics de pir,que estan orientats tots en direcci nord-est, sud-oest,ies poden observar per exemple a la crulla de la carretera de l'Arrabassadaamb la del Tibidabo.

Sedimentries:

Finalment esmentarem lesargilesJ IlimsJ gresos i conglomerats, roques sedimentriesprocedents de materials dipositats a les conques marines o fluvials i en diverses reesconti nentals.

Les roquesargiloses de color vermells i impermeables, estan formades per diversosminerals, entre els quals destaquen sobretot la caolinita, la montmorillonita i el quars. Uncomponent freqent de moltes roques argiloses s la matria orgnica, que es presenta enforma de partcules carbonoses.

Els llims estan formats majoritriament per partcules molt fines de quars. Elsgresosestan constituts per grans de sorra cimentats. Alsconglomerats el component principalsn cdols de ms de 2mm de dimetre amb una matriu de sorra, llim o argila i freqentmentcimentats.

______________________ 4.2 _

lEls fssils

Mirant amb detall les roques podem tenir petites sorpreses. Sovint queden restes delsantics habitants d'aquells mons primaris, atrapats entre les roques, que ens donen idea decom eren i com vivien. Aquestes restes sn els fssils. En els fssils la matria orgnicadesapareguda de l'organisme ha estat reemplaada per compostos minerals, quanaquesta s'ha petrificat o transformat en pedra.

La presncia de fssils a les roques s de gran utilitat per al geleg. Grcies a lapaleontologia, o estudi dels fssils, es poden treure importants conclusions, com l'edat deles roques que els contenen o conixer com era l'ambient en qu es van formar. Ha permsconixer com eren els animals i vegetals d'altres poques i com han anat canviant al llargdels temps geolgics. La paleontologia ha aportat proves importants sobre l'evoluci de lesespcies.

Fssils que hi ha a Collserola:Restes vegetals. Empremtes de fulles i fragments de branques es troben a les marguesdel terral de la plaa de les Bruixes a Molins de Rei.

Els crinoides o lliris de mar sn organismes dels grups dels equinoderms (erionsiestrelles de mar). Aquests organismes es coneixen fssils des de l'ordovici a l'actualitat.A Collserola es troben a les calcries de Santa Creui a les pissarres negres. Ex:Scyphocrinites elegans.

Els graptlits. Invertebrats colonials que vivien flotant a mar obert, presents noms a lesroques del paleozoic, i especialment en el siluri. A Collserola es troben sobretot a lespissarres negres als voltants de Santa Creu. Ex:Monograptus hercynicus

Els braquipodes. Animals celomats de simetria bilateral i conquilla formada per duesvalves. Es troben a les roques paleozoiques a Santa Creu.

Els tentaculites. Grup d'animals extingits. Sn conquilles fssils de petites dimensions,univalves, en forma de con molt allargat. Existiren en el paleozoic, durant el siluri i devoni.Es troben a les calcries i margues de Santa Creu.

Els ortocertids . Mol.luscs cefalpodes amb closca, del mateix grup que els calamars.Sn de l'ordovici fins al trisic. No hi ha representants actuals. A Collserola es troben ales calcries de Santa Creu. Ex:Orthoceras

Els criptodonts. Sn mol.lusc bivalves de paret fina, equivalves, amb ornamentacireticulada i molt marcada. Existien durant el siluri a Santa Creu d'Olorda. Ex:Cardiolainterrupta

l5.

Formes del relleu

Collserola s un masss constitut per turonsipuigs de poca alada, per els seus vessantshan estat prou pronunciats com per frenar l'empenta urbanitzadora de les ciutats quel'envolten des de la plana. A ms, s un terreny fora irregular, ple de petites valls quejuntament amb el sistema de carenes, en fan un territori ple de racons inexplorats.

Collserola, clarament delimitada, est situada entre els rius Bess a l'est i llobregat a l'oest;les rieres de Sant Cugat i de Rub al nordi el pla de Barcelona al sud, i comprnessencialment tres grans unitats estructurals:

La carena barcelonina, que comena a l'oest amb el tur de Sant Pere Mrtir (393 m), tel seu punt ms cntric i elevat al Tibidabo (512 m) i acaba al tur de les Roquetes (305 m)damunt el Bess. EI seu pendent baixa dret cap al pla de Barcelona on sobresurten,tanmateix, alguns estreps (tur de la Rovira, el Putxet) mig colgats per l'edificaci urbana.

Els contraforts septentrionals,que arrenquen de la carena barcelonina i baixen suaumentcap al Valls. D'est a oest podem esmentar les serres d'en Fotj (349 m) i de l'Arrabassada(416 m)i la lnia que tanca per la dreta la riera de Vallvidrera, la qual inclou els turons delPuig (476 m), del Soldat (360 m), que s'allarga cap al nordi el puig Madrona (336 m).Aquests contraforts generen unes fondalades llarguesi profundes per on s'escolendiversos torrents.

EI front del Llobregat que domina la banda occidental de la serrai enllaa els puigsMadrona i Sant Pere Mrtir.EI cim ms destacat s el puig d'Olorda (435 m). s interromputper petites valls de direcci O-E que desguassen al llobregat.

Secci longitudinal de la serra SO-NE

---- 5.1

lLa diferncia d'altitud entre el pla de Barcelona (proper al nivell del mar) i la plana del Valls(a l'entorn dels 200 m), condiciona una marcada dissimetria del perfil transversal (NO-SE)de la serra. Els vessants meridionals orientats a mar sn curts i es precipiten sobre el plaurbanitzat, mentre que les carenes vallesanes sn ms llargues i amb un descens mssuavitzat.

Secci transversal de la serra NO-SE

Les formes del relleu i la seva evoluci, s'expliquen a partir del tipus i l'estructura delsmaterials geolgics. EI masss de Collserola s de formes suausiondulades; ara veuremper qu:

Les llicorelles paleozoiques intensament plegades sn, com ja hem vist als captolsanteriors, les roques ms antigues i ms abundants de Collserola. La resistncia moderadaque ofereixeni l'erosi contnua a qu han estat sotmeses han produt el modelat actualde la serra.

All on apareixen les intrusions de granitoides, molt menys resistents a causa de lameteoritzaci, el relleu s ms suau. Sn al vessant meridional, entre els materialsmetamrficsiels sediments del pla de Barcelona, i tamb en el sector nord-occidental delparc, com la mina Berta, on s'exploten a celobert.

Trobem massivament les roques calcries d'edat paleozoica al puig d'Olorda. La seva granresistncia al desgast erosiu explica el perfil destacat d'aquest tur. Sn igualment objected'explotaci i, per la dimensi del front d'extraccii les singularitats paisatgstiques del'entorn, l'impacte visual s extremadament greu.

Envoltant el masss, les valls del Bess i Llobregat i la depressi del Valls i el pla deBarcelona, estan constituts per materials tousialguns conglomerats, sedimentats tots ellsentre el miociel quaternari. Han configurat una morfologia planera, lleument inclinada itradicionalment aprofitada per a usos agrcoles.

l

Estructura de carenes i rieres

____________________ 5.2. _

t

Elements topogrfics destacats:

Penya del MoroPuig AguilarPuig MadronaPuig d'OlordaSant Pere MrtirTibidaboTur de Valldaura

Turons de Can Pasqual

275m383m336m435m394m512m422m468m

l6.

Clima

Collserola es troba de ple dins de laregi mediterrnia, que es caracteritza per tenirhiverns suaus, estius secs i calorosos, i precipitacions estacionals a la primaverai a latardor, en conjunt escasses i fortament irregulars.

La caracteritzaci del tipus de clima ve donada principalment per les dades de temperaturai precipitaci que aporten els observatoris meteorolgics.

L'observatori Fabra (Barcelons, 432 m), situat al peu del Tibidabo, al vessant solell de laserra, proporciona dades ininterrompudes des de 1918.

Dades de temperatura i precipitaci obtingudes de l'observatori Fabra (432m).Mitjanes mensuals del perode 1914-1991.

TMATMTTmTmaPPA

gener

20,99,97,14,3-7,235,035,0febrer

21,011,37,94,7-10,038,072,7mar

25,013,610,16,6- 3,953,4126,2abril

26,916,312,48,50,050,7176,9maig

31,319,915,911,92,460,6273,5juny

35,524,119,815,66,939,7304,6juliol

39,822,219,818,410,626,8306,2agost

38,426,822,618,511,046,1352,3setembre 33,0

23,519,916,47,466,5418,8octubre

23,818,615,612,51,783,1501,9novembre 26,4

13,610,78,2- 2,666,8569,5desembre 20,0

10,68,05,3- 6,251,0621,6

TMA- Temperatura mxima absoluta, TM- Temperatura mxima mitjana, T- Temperatura mitjana,Tm- Temperatura mnima mitjana, Tma- Temperatura mnima absoluta, P- Precipitaci totalmes (11m2), PA- Precipitaci acumulada des de 1'1de gener.

______________________ 6.1 _

t

Les dades recollides per l'observatori Fabra donen una temperatura mitjana anual al voltantdels 14,15 oC. EI mes ms fred s el gener amb 7,1oC i el ms calors, juliol amb 22,6C.Les temperatures extremes oscil.len anualment entre els -10,0iels 39,8C.

Pel que fa a les precipitacions es caracteritzen per la seva irregularitat mensual i interanual,iper un fort carcter torrencial, que en ocasions pot adquirir extrema violncia. La mitjanaanual queda al voltant de 621 mm amb una oscil.laci entre 500 i 800 mm; amb dosperodes humits: tardor (octubre 83,1 mm) i primavera (maig 60,6 mm) i un intens eixutestival (juliol 26,8 mm).

Prximes a Collserola hi ha altres estacions meteorolgiques. Aquestes semblen indicarque, al vessant obac, les temperatures sn inferiorsiles precipitacions superiors a causade factors d'origen local. Presentem unes dades recollides pel Servicio MeteorolgicoNacional.

~ __ n -Te~per;rtur~-mij':;-a-an~al-(O-C)16.5

14.2

672

596649

Altitud (metres)

Barcelones Massls de Collserola Valies OCCidental

430

110

10ro

a;roro CIc: DDlo 9'2Dl

Ui:::J

ro:::J

uCLLL() O

~De e

aloo ro

LL{fJ

S. T.P. C. apartir de dades del Servicio Meteorolgico Nacional

lEI clima mediterrani es repeteix en altres parts del planeta i rep tamb la mateixadenominaci, encara que es produeixi en terres molt allunyades del mar que li ha donatnom.

Les rees mediterrnies del mn

Els diagrames ombrotrmics, representen grficament les principals dades climtiques(temperatura i precipitaci) d'un lloc i al llarg de l'any. Si comparem el clima de Barcelona

9mb Ql d CiutAtdl Cap {gud-Mrlca~ I~antlago de Xile (Xile), hi veiem una imatge similar;en diem clima mediterrani.

BarcelonaCiutat del Cap Santiago de Xile

Diagrames ombro trmics de Barcelona, Ciutat del Cap, Santiago de Xile

--- 6.2 _

t

En canvi, de la representaci grfica d'un clima com el del desert o b de la jungla enresulten uns diagrames ombrotrmics ben diferents.

Marrqueix

100

0"C1 //~~G F 'M' A'M J ,"-"'J A'S ~O 11m2. O N [)

Stan!eyville

35,.~ ~v1100104] V . [9'21'---~~-1

19.91 lo 11m217,8G F'M'AM J'] A'S'O'N [)

Diagrames ombrotrmics dels climes desrticide jungla

A Collserola s evident i destacable l'existncia de diversosmicroclimes, s a dir, variacions

locals importants determinades per una srie de factors com sn:

- La variaci altitudinal deguda a la diversitat topogrfica que afecta directament latemperatura de l'aire. L'aire es refreda a mesura que l'altitud augmenta, ja que amb l'aladala pressi atmosfrica disminueix i l'aire s'expandeix provocant la devallada de la temperatura.

- Ladiferent exposici dels vessantsals raigs del sol, segons la seva orientaci, vessantssolells i vessants obacs, i la influncia termorreguladora del Mediterrani sobre els vessantsmeridionals, provoquen una marcada dissimetria en quant a la temperaturai la humitat. Elsvents predominants a Collserola, procedents del sud amb variacions de component SO iSE l'accentuen.

- Les inversions trmiques es produeixen quan la temperatura en els nivells baixos del'atmosfera s ms freda que a les zones altes, a la inversa del que passa habitualment.Als sectors vallesans aquest fenomen t lloc durant el perode hivernal fent que lestemperatures mnimes siguin ms rigoroses i la humitat en els fons de valls, rieres i torrentssigui ms persistent. D'altra banda, la inversi trmica dificulta la dispersi atmosfrica delscontaminants emesos pels nuclis urbansi industrials vens, amb el consegent riscambiental per als sistemes naturals que hi sn exposats.

En definitiva, el microclima que s'origina a cada rac de la serra permet el creix-ement dela vegetaci que ms s'adapta a cada circumstncia. Aquest fet provoca que el conjunt dela serra de Collserola estigui format per paratges molt diversos (vegeu el captol 8 delsambients naturals).

l7.Aigua

Les precipitacions que cauen damunt Collserola originen una xarxa hidrogrfica dedimensions redudes, en consonncia amb la conca de recepci, i de caracterstiquestpicament mediterrnies: rgim torrencial, forta variabilitat estacional i escs volum d'aiguaen conjunt. Els cursos superficials permanents sn gaireb inexistents a l'mbit de la serra.

La densitat de la coberta forestal dels vessants vallesans i la intensa fracturaci del substrat

afavoreixen inicialment la retenci de la precipitaci en el sl i el seu escolament retardatal llarg dels trams inferiors de les rieres ms importants. L'existncia d'un nombre elevatde fonts a la muntanya s una expressi significativa de la capacitat de regulaci del ciclehdric de les rieres. Aix explica que les conques ms extenses del parc, com la riera deVallvidrera, arribin a tenir cursos d'aigua quasi permanents, finsi tot en poques moltavanades de l'estiu.

Mapa de les rieres de Collserola

--------------------- 7.1

---- ..----_.- - ------- -- -----

lLa xarxa de drenatgedel masss es distribueix en tres conques principals.

La conca barcelonina, que recull les aiges dels vessants meridionals i les abocarpidament, a causa del fort pendent i curt trajecte, cap a la xarxa de clavegueram urb.Alguns dels noms dels carrers de Barcelona ens recorden encara l'existncia dels torrentsi rieres que solcaven el pla barcelon -la riera Blanca, el torrent de l'Olla, ...- .

Mapa de la xarxa hidrogrfica natural, Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps, VILA, P.

La conca del Llobregat recull les precipitacions dels sectors occidentals entre Sant JustDesvern i el Papiol. La riera de Vallvidrera hi ocupa una posici centrali la seva conca estroba fins ara en bon estat. Altres rieres sn les del terme de Sant Just, Sant Feliu, Molinsi el Papiol.

La conca del Ripoll-Bess capta les aportacions dels torrents del vessant nord i est dela serra que aboquen a la riera de Sant Cugat. Els torrents de Sant Iscle, Valldaura, SantMedir i Can Borrell presenten cursos superficials intermitents, que es restableixen amb lesprecipitacions importants.

La preocupaci pel carcter irregulari sovint torrencial de les precipitacions a la concamediterrnia ha estat tradicionalment present en la pagesia local. Aquesta depn de ladisponibilitat d'aquest recurs per garantir la productivitat de les explotacions agrcoles. Lesmines subterrnies, els murs de retenci, les basses, els pantans i les nombroses fonts,sn tcniques tradicionals comunes a Collserola que demostren la necessitat de conservarigestionar aquest recurs tan valusi escs.

l8.

Ambients naturals

EI masss de Collserola, situat entorn dels 45 de latitud nord, pertany biogeogrficamental domini mediterrani. La seva vegetaci t, per tant, un conjunt de caracterstiques prpiesque la diferencia netament de les altres regions de la terra (vegeu el capitol 6 del clima).

Les caracterstiques que fan de Collserola un ambient representatiu de la vegetacimediterrnia sn:

- Les adaptacions dels vegetals a l'economia hdrica.Una de les adaptacions per ferfront a l'eixut de l'estiu s evitar la prdua d'aigua a travs de les fulles. Aix s'aconsegueixde diferents formes:

- Reduint les dimensions de la fulla, s a dir, fent que la superfcie sotmesa a la transpiracisigui petita, com per exemple en les fulles de pi o de bruc, o com la gatosa que t fulles enforma d'espines.- Recobrint les fulles amb ceres, s a dir, minvant la prdua d'aigua a travs dels estomes(escleroflia*), com per exemple en les fulles de l'alzina i marfull.

- EI fullatge perennifoli. Aquestes espcies de fulles dures, a ms, solen ser de fullespersistents que es renoven a poc a poc al llarg de diversos anys.

- EI desenvolupament limitat de l'estrat arborii l'abundncia i la diversitat de lesespcies arbustives. L'escassetat de l'aigua especialment a l'estiu condiciona el portdiscret dels arbres, l'abundncia de les espcies arbustives amb arrels ben desenvolupadesper cercar tota l'aigua disponible al subsl. A ms hi ha escassetat d'herbes de fulla tendra.

- La inflamabilitat de la vegetaci.Pel fet de ser tan poc tendra, la vegetaci mediterrnias extraordinriament cremadissa. Tanmateix moltes espcies tenen mecanismes desupervivncia, com la capacitat de rebrotar dels brucs, alzines i garrics o b, escamparmoltes llavors, com fan pins i estepes.En els ambients ms rids, en zones pobres de sls prims i secs que no retenen aigua, estroben moltes espcies aromtiques o portadores de ltexs i renes, aix com tamb plantescarregades d'espines. Aquesta s una forma d'evitar la prdua de matria orgnica, ja quela presncia de les essncies, el ltex o les espines dissuadeixen els animals herbvorsde buscar aliment en aquestes plantes.

Collserola i la vegetaci mediterrnia en general s, a ms, rica en plantes anuals quemoren quan l'eixut es fa present i tornen a germinar en arribar les primeres pluges.

______________________ 8.1

---+-- ------- ---.----

lDiversos ambients

Les diferncies en hores d'insolaci entre ets vessants orientats al sud, -els solells-ietsorientats als nord, -les obagues-, impliquen variacions significatives de les condicionsambientals. Als solells, amb ms hores d'insolaci, les temperatures seran ms altes i lahumitat ms baixa que a les obagues, i aix es traduir en una vegetaci un xic diferent.

Dibuix esquemtic: el solell i l'obaga

A les fondalades vora les rieres, la poca insolaci i la humitat generada per la presnciad'aigua, creen unes condicions que fan possible unavegetaci de ribera.Es caracteritzaper l'abundncia d'herbes i el predomini d'espcies arbries i arbustives de fulles tendresi decdues.

A ms d'aquestes diferents condicions microclimtiques, la natura delsl (gruix, textura,porositat, composici qumica, pH,o ) tamb es reflecteix en el tipus de vegetaci que estroba en un indret determinat. Aix, per exemple, trobem indrets amb sls gruixuts capaosde suportar arbres de gran port; i altres amb sls prims, normalment en terrenys de fortpendent, on noms les plantes amb poques exigncies d'aigua i nutrientsiamb arrels pocprofundes s'hi poden instal.lar.

- - --- -- -~- - --- - - - - - -- .. - -- - - - -----

l

La diferent composici qumica del sl depn bsicament del tipus de roca mare que elsuporta i el forneix de materials. A Collserola distingim entre sls silcics, a la major partde la serra -sobre pissarres i granits-, i sls calcaris -sobre calcries-. Els primers solen sercids, els segons bsics. Aquesta diferent composici qumica influeix en les espcies deplantes que poden viure en un indret determinat.

Tot aix determina els diferents tipus de vegetaci en funci dels diferents microambientsque es donen.

La vegetaci actualde la serra per, s molt ms complexa de la que existiria en el cashipottic d'un paisatge intocat que noms depengus de condicionants naturals com elrelleu, el substratiel clima. Tal com ha passat a tots els passos mediterranis la vegetaciha estat intervinguda des d'antic. Els conreus, la pastura, els incendis i l'aprofitamentforestal, sn alguns dels factors que han modificat i modelat el paisatge vegetal.

En l'actualitat, els boscos cobreixen gran part de la serra. L'alzina, el roure cerrioide, el piblanc, el pi pinyer, l'arbo, el marfull, el llentiscle i el bruc sn les espcies ms importantsque apareixen en combinacions diferents segons els indrets. Vora les rieres i torrents estroben arbres de fulla caduca i tendra, com l'om, l'avellaner, l'lber i el pollancre. Tamb hiha extenses zones sense arbres, cobertes d'una vegetaci arbustiva (mquies, brolles,garrigues) o b d'una vegetaci predominantment herbcia (prats secs). De totes aquestescombinacions que apareixen, sorgeixen els diferents ambients.

Veiem doncs, pas a pas, cadascuna de lesformacions vegetals que es troben a la serrade Collserola:

Boscos de ribera.AI fons de les valls on les rieres amaren el sl, hi creixen arbres de fulla caduca, amantsd'una terra fonda i ben humida on enfonsar les arrels. Aix es formen els boscos de ribera

presidits per oms, lbers, pollancres, freixes, salzes ... Acompanyant-los trobem gransarbusts com l'avellaner o l'ar blanc. Herbes i falgueres de fulles tendres poblen les voresde l'aigua. Els animals passen arran de l'aigua per beure, per banyar-se o per menjar.D'altres viuen permanentment dins de l'aigua, a les rieres.

Bardisses i marges de boscosLa bardissa s un tipus de vegetaci que es desenvolupa all on la llum i la humitat snabundants, comunament vora les rieres, prop dels boscos de ribera, i s constitudaprincipalment per espcies arbustives, sovint punxants i enfiladisses, com l'esbarzerielroldor. s un ambient que per ser proper als boscos i camps de conreu i a zones obertess'hi troben espcies caracterstiques de cada un d'aquests anbients. Molts ocells hi fan elniu, com el tallarol, i alguns mamfers com els conills hi tenen el cau.

_____________________ 8.2 _

RoureQuercus cerrioides

l

Eugeni Sierra

L'alzinar I l'alzinaramb rouress un bosc esps i ombrvol. L'arbre dominant s l'alzina que es deixa acompanyar pelroure en els indrets ms frescos. Els arbusts arriben a tenir un parell de metres d'alria.Les lianes ocupen l'espai que podeni les molses troben la humitat suficient per crixer al'ombra de les altres plantes. S'hi fan moltes menes de bolets. L'ambient s frescihumit.La fauna utilitza quasi tots els recursos que li ofereix aquest tipus de bosc. EI senglars'alimenta de les glans, la serp de vidre s'hi amaga, el pit roig busca parella ...

La pinedaAquest s un bosc explotat des d'antic. La vegetaci actual n's un reflex evident. EI piblanc, pel seu creixement rpid, era l'arbre ms afavorit. Les alzines, els roures i altresespcies de fulla plana s'estassaven perqu no fessin competncia als pins i, alhora,s'utilitzava la fusta de l'alzina per fer carb i per llenya. EI bosc actual s aparentmentdominat pels pins, per sota seu podem observar alzines, rouresi arboos que s'estanrefent i que formen, junt amb d'altres espcies, un sotabosc atapet. En els espais msoberts s'han instal.lat plantes amants de la llum com les estepes, la gatosa, el roman i elgarric. La fauna ms caracterstica est adaptada a viure entre els arbres tot aprofitant lespinyes -esquirol-, cercant insectes a les branques -mallarengues-, o b alimentant-se alstroncs -picots-.

l

Corbera

Els paisatges oberts, sense arbres, no sn pas tots iguals. Segons l'alria i la densitat dela vegetaci, parlem de mquies, garrigues, brolles i prats:

La mquia s una formaci alta i fora densa, que supera l'alada d'una persona. A causade l'abundncia de fruits tamb s un bon hbitat per als animals.

La brolla, ms baixa que la mquia i ms variada que la garriga, s en canvi msesclarissada; la llum i l'escalfor del sol arriben ran de terra. Les plantes de la brolla, benadaptades a l'aridesa, solen tenir fulles dures i petites com el bruc, o fins i tot transformadesen espines, com l'argelagai la gatosa. Tamb existeix l'estratgia oposada, amb fullestoves i marcescents, caduques al moment ms crtic de l'estiu; s el cas de les estepes.

La garriga s una formaci arbustiva dominada absolutament pel garric. Els paisatges degarriga apareixen com a masses verd grisoses baixesidenses, separades per clarianespedregoses.

Els prats sn formacions herbcies dominades per gramnies xerfil.les (amants del'eixut), com ara l'albellatge. Ocupen els solells de la perifria i hi abunden petites plantescom ara trvols, melgons, l'anagall, el llist, la ruda o el fonoll. ~s tamb damunt dels pratssecs on trobem les grans extensions de ginesta.

______________________ 8.3

- ----------- --.- .-- - ------- ------------- ---- ---- -- -.- .--

lSabies que ...

La superfcie de parc coberta per bosc s de 6.500 ha.Hi ha ms de 10 milions d'arbres a Collserola.

Els vegetals superiors censats sumen ms de 1.000 espcies diferents.No hi ha prou dades sobre els bolets.

Hi ha 137 espcies de vertebrats,No hi ha prou dades de la fauna invertebrada.

t

9.

Poblament hum

L'home ha viscut i utilitzat la serra de Collserola des de temps molt antics. EI paisatge quetrobem actualment s fruit de la interacci entre l'activitat humana i el desenvolupamentnatural del medi.

Establir els lmits d'aquests captol no ha estat fcil. Si considerem la serra geogrficamentlimitada pel Llobregat, el Bess, el pla de Barcelona i el Valls, haurem d'inclourepoblacions senceres. Per evitar aix, hem optat per centrar-nos, mentre ha estat possible,al lmits actuals del parc.

Amb una mica d'esfor es podria seguir el curs de la histria de l'home a partir de lesempremtes que ha anat deixant a la serra. Podrem visitar les restes neoltiques de la covade l'Or al puig Madrona, o els jaciments bers laietans de la penya del Moro. Encara avuiels excursionistes utilitzen el cam que uniaBarcino i el Castrum Octavianum(Sant Cugat)a l'poca romana.

Malgrat tot, intentar recomposar la histria de Collserola s una comesa que encara no s'haemprs. La documentaci que trobem publicada actualment correspon bsicament alsnuclis de poblaci i, per tant, a la perifria del parc. Aquest resum s noms una pinzelladahistrica del poblament hum de la serra. De la mateixa manera que passa amb lespoblacions, tenim molt ben documentades algunes poques mentre que d'altres, hemhagut de "reconstruir-les" a partir d'alguns indicis i de comparacions amb les zonesproperes.

Els topnims que indiquem amb un asterisc, els podeu trobar al captol 11. Conec, conec,que vol ser una invitaci perqu els visiteu.

---------------------- 9.1

lEls temps ms antics

Les restes de cabanes de pastor trobades a Can Bertan (Cerdanyola del Valls) enssuggereixen una ocupaci estacional de Collserola, entre els segles IX i VIII aC. Elsenterraments de fossa de la Riba de Sant Just Desvern (3.500 a 2.500 aC) semblendemostrar que va haver-hi habitaci humana a Collserola des de temps molt antics, encaraque probablement, ms lligada a les zones planes, aptes per al conreu.

Els bers poblaren Collserola. EI poblat de la penya del Moro (Sant Just Desvern) va estarhabitat entre els segles VI i III aC. La major part de les restes ibriques s'han trobat a turonselevats, per ens consta que hi ha tamb poblats en zones planeres com Can Xercavins.Podem trobar restes ibriques a indrets com: puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet,tur de Montcada, tur de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Valls, puig Madrona a el Papiol,tur de la Peira, tur del Carmel i tur de la Rovira, el Putxet a Barcelona, el pla de la Bruixesi el puig d'Olorda a Molins de Rei. En aquesta poca, molt probablement, el riu Llobregatno havia format el delta, i la lnia de costa arribava fins a Sant Vicen dels Horts i Molinsde Rei.

La reconstrucci de la prehistria, per, s lluny de finalitzar. Encara avui es localitzenis'estudien nous assentaments .

. J. Prez i Conill ens descriu aix l'assentament de la penya del Moro:

La forma d'ocupaci del tur de la Penya del Moros ben poc comuna,encara que aquest nospas l'nic lloc on apareix tot i ques fruit d'unprocs urb relativament planificat.(...) el sistema consisteix en unamena d'escalonament del tur, amb unes plataformes excavades a laroca, que li donen l'aspecte d'una graonada. Aquestes terrassesoplataformes sn els indrets onsesituen els habitatges, encara que enalgun cas hi ha una mena de carrer, corredoropassads entre duesplataformes d'habitatges. La part fonda de cada una d'aquestesplataformess la que faria de paret, tancant la casa pel darrere, i lesbanquetes laterals que sobresurtens on s'aixecarien les parets deseparaci entre cada una d'elles. Les cases s'anirien succeint, totes almateix nivell, les unes al costat de les altres.(...)La coberta devia serfeta d'elements vegetals suportats amb pals clavats a terra(...) AIcentre de l'habitacies detectava un fogar que devia tenir algunprocediment per a l'eliminaci de fums.

AI llibrePuig Castellar, poblat laiet. Els bersde GUTIRREZ, M.L., col. Biblioteca de laclasse, ed. Gra. Barcelona 1991, es pot trobar una histria centrada en els bers quepodria fer-se extensiva a Collserola.

lEls romans i la romanitzaci

Des de l'arribada dels romans a Empries (segle'" aC) es va iniciar la colonitzaci de totel litoral mediterrani. Barcelona(Barcino) fou colnia romana de la provinciaTarraconensis.

Les importants vies de comunicaci que, partint de Roma, enllaaven tot l'imperi, devientrobar en Collserola un obstacle. Els vestigis de poblament que tenim ens fan pensar en unasocietat basada en l'agricultura i el comer i instal.lada principalment a les planes.

Les restes que es conserven diaques perode sn mosaics, cermiques i lpides funerries.J. Prez i Conill escriu:

Les caracterstiques geogrfiques d'aquests assentaments tenen unstrets comuns: indrets plans, baixos i molt favorables a l'agricultura.Aquest fenomen contrasta, d'altra banda, amb el que hem vist sobre elspoblats ibrics a la zona de la Laietnia(...) aquestes activitats, quequeden prou demostrades amb els camps de sitges localitzats,esracionalitzen i sistematitzen. Aquesta sistematitzaci dna lloc al'aparici de lesvillae ocases de camp, que a vegades s'han volgutidentificar com l'origen de moltes masies i alguns nuclis urbans a casanostra, sense que hi hagi, per, cap estudi profund d'aquesta relaci.

Hom ha trobat restes romanes a Barcelona, Esplugues del Llobregat, Cerdanyola delValls (Can Canaletes) i Sant Just Desvern (Can Vil, Can Corts).

---------- 9.2 _

t

Les invasions rabs

Fins a finals del segle IVes troben indicis d'assentaments romans. Del perode posterior,fins a l'inici de la reconquesta (segle VIII), en sabem ben poc.

Guasch i Dalmau, referint-se a la histria de Sant Just Desvern, escriu:

Podem pensar, per, que tot i que la nostra comarca i tota la rodalia jatenia una poblaci prou migrada, l'arribada dels rabs provoc totseguit una fugida general cap al Pirineuo les terres de ms al nord.Dels anys que s'escolen entre la invasi dels musulmans, alcomenament del segle VIII, finsa la reconquesta de la ciutat deBarcelona, l'any 801, no en coneixem absolutament res i, benprobablement, mai no en podrem saber res.

Miquel Snchez (1980) ens confirma:

L'any 717els rabs entrena la Tarraconense, ocupen Barcelona iarriben finsa la Muga (...) Tot el territori va passara formar primer unaprovncia de l'Imperi arbic i ms tard de l'independent Califat deCrdova. A finals de segle VIII elsfrancs inicien la reconquesta delsterritoris. L'any812la frontera rest estabilitzadaa la lnia delLlobregat.

Tanmateix, diversos documents ens confirmen que Collserola no va estar pobladaregularment ja que les lluites entre francs i rabs eren constants i la lnia fronterera moltinestable. Tant s aix que Llop ibn Muhammad, governador rab de Lleida, va assetjar laciutat de Barcelona fent-se fort a les muntanyes de Collserola.

Amb la independncia polticaireligiosa dels descendents de Guifr el Pels es comenaa gestar la naci catalana ( la Marca Hispnica), encara que no seria confirmada "de dret"fins el 1258 amb el tractat de Corbeil.

Malgrat tot, la pau era lluny d'arribar. EI 985 AI-Mansur va ocupar la cituat de Barcelonava cremar documents i escriptures. EI monestir de Sant Cugat i diverses poblacions delValls tamb van quedar afectades.

lLa colonitzaci medieval

L'inici de la conquesta dels territoris ocupats pels rabs marca el comenament de lacolonitzaci medieval.

Probablement, l'estructuraci del territori mitjanant la creaci de parrquies, castells iautoritats administratives i judicials, afegit a l'excessiva pressi demogrfica del Pirineu,van impulsar el poblament del Valls i el Baix Llobregat.

A prop de l'esglsia de Sant Mart de Cerdanyola,(...) fou edificat l'any1150 el primer monestir del Cster a Catalunya.(Snchez, 1980)

Esplugues del Llobregat est documentada a partir del 964. L'assentament hum, per,podria ser anterior. Les cases dels pagesos, fetes de tpia i palla, resistien malament lesinclemncies del temps i les invasions repetides. L'any 1096 es fa una primera delimitacidel territoriies registren unes deu cases equivalents a uns cinquanta habitants. L'any 1103,el bisbe Berenguer de Barcelona consagra l'esglsia parroquial del futur municipi.

A finals del segle X trobem tamb documentada la parrquia de Sant Just Desvern

En una poca en qu la seguretat de les persones i els bns no existiaen cap aspecte, la parrquia servia de marc a la solidaritat comunitriade cada lloc. Les minscules esglsies del pobles esdevenen murs deresistncia i salvaguarda davant les grans allaus de bandidatgecomeses en tots els aspectes. Noms les parets de les esglsies snl'aturador de tota mena de malvestats i de violncia.(Guasch al llibresobre Sant Just Desvern)

Del segle X hi ha les segents esglsies a Collserola: Sant Gens dels Agudells*, SantMedir*, Mare de Du del Bosc o Sant Adjutori*, Sant Iscle de les Feixes*, Santa Mariad'AiguallongaiSant Joan d'Horta.

AI voltant de les parrquies s'estableix un cercle simblic de protecci dels bns (fixat entrenta passos eCleSistics) que es denominasagrera. D'aqu els topnims actuals.

Del segle XI tenim documentades: Santa Maria de Barber, Sant Mart de Cerdanyola, SantPau de Riusec. Tenen sagreres: Santa Maria de Vallvidrera, Sant Just Desvern, Sant Boide Llobregat, Sant Joan Desp, Sant Pere i Sant Feliu de Llobregat.

Aquestes esglsies acomplien una finalitat colonitzadora,independentment de la seva funci religiosa, puix que contribuen afixar la poblaci en el terme parroquial i a atreure ms pobladors.(Snchez, 1980)

- 9.3 _

t

La situaci feudal consolida tres tipus de poblaci: els pagesos obligats a treballar lesterres, els senyors que tericament els donen protecci armada i els religiosos. De fet, elssenyors tenen els pagesos gaireb com esclaus fins el 1486, que la sentncia arbitral deGuadalupe va alliberar de la remena.

A l'edat mitjana es comenaa dibuixar l'estructura del paisatge que ensha arribat fins avui: masies amb clarianes de conreu, nuclis venals,ermites, castells i monestirs entrelligats tots ells per una xarxa decamins. (...) Tamb cal fer esment dels grans monestirs de la perifria:Pedralbes, Sant Gens dels Agudells i Sant Cugat del Valls, i delsnuclis originals de les actuals viles i ciutats.(Franquesa iCervera a laPetita guia del Parc de Collserola)

EI monestir de Sant Cugat

La importncia del monestir en la colonitzaci de la serra i dels seus entorns scabdal.

Entre el segles VII i XII els ordres monstics ms importantsaCatalunya vansser els benedictins i els cistercencs.(...) L'any 795hom diu que Carlemany vaconcedir a l'abat Deudat la jurisdicci de l'antic "Castrum Octavia num" romamb les terres i castells propers, al qual va posar un abat amb dotze monjossota la regla de Sant Benet i la invocaci de Sant Cugat. (Snchez,1981)

No va ser fins el1011 que el monestir va poder-se recuperar de la desfeta quesuposa la incursi d'AI-Mansur (985) que va matar tots els monjosicremar elsllibres i documents.

Els monestirs basaven la seva vida econmica en els censosirendes que rebiendels seus dominis. Els monestirs tamb tenien dret sobre les persones. Una bonapart de l'actual terme municipal de Cerdanyola del Valls formava part de les terresde monestir de Sant Cugat*.

EI Cartulari de Sant Cugat s un recull de documents que testifica les donacionsque es feien al monestir. s un material d'inestimable vlua per reconstruir elpoblament i la histria. Entre els documents hi ha donacions de terres que arribenfins al riu Bitlles (Peneds), la vall de Ver (Sant Just), etc.

Marquen el final de l'poca medieval les greus davallades demogrfiques que varendamnificar Catalunya amb ms de 20 pestes conegudes.

lCollserola Moderna

Els fogatges

Una de les fonts d'informaci ms tils per estudiar el poblament medieval sn elsfogatges. Consisteixen en relacions de "focs" que encarregava el rei per tal deconixer l'estat de la poblaci. Es feien llistats per parrquies o poblacions, citant lescases o focs que hi havia. Es calcula que, de mitjana, hi havia a cada foc, unes 4 o5 persones.

L'any 1359, les corts de Cervera, presidides pel rei Pere III el Cerimonis, van decidirfer un cens de la poblaci (un fogatge) per tal d'avaluar els flagells (pestes, plagues,epidmies) que s'iniciaren l'any 1333, i poder cobrar els impostos.

Es t constncia de 7 fogatges diferents entre els anys 1359 i 1587. EI de 1515i elde 1553 sn els que es troben en ms bon estat de conservaci i ens permetencomparar els caps de casa amb els noms actuals de les masies de Collserola. EIfogatge, que est fet per parrquies, no segueix l'actual divisi administrativa.

Segons diversos autors, en elfogatge de 1553hi figuren censats, com a mnim,els segents masos de Collserola:

Cerdanyola del Valls (les parrquies de Sant Mart, Sant Iscle de les FeixesiValldaura tenen, respectivament, 32, 10 i 3 focs)

Can CollCan Costa

Can CodonyersCan Fatj del MolCa n'Oliver

Sant Just DesvernCan CarbonellCan PedrosaCan OliverasCan SolanesCan Gelabert

--------- 9.4 _

---~~ ~------------ -----------~._---- - -- - ------- ----

lLa histria ms recent

Una caracterstica comuna delsegle XVIII a tot Catalunya s el considerable augmentdemogrfic, fruit de l'elevada taxa de natalitat, l'estabilitat econmica i les milloressanitries. Hi ha, per, davallades puntuals de la poblaci a causa de les guerres.

Un dels documents d'obligada referncia per estudiar el poblament del segle XVIII sl'enquesta que Fancisco de Zamora va enviar des de Madrid al rectors de les parrquiesi batlles, per tal de conixer la situaci del pas. A les respostes es poden trobardescripcions dels nuclis de poblaci, de la forma de viure de la gent i del medi en qu vivien.

Referint-se a Sant Just Desvern, Daniel Cardona i Oriol de Fbregues-Boixar, escriuen leslnies segents que ens permeten imaginar la vida, bsicament rural a tot Collserola, durantel segle XVIII.

La millor descripci del Sant Just Desvern d'aquest segle s la delrector Alonso de CastilJay Muiz, que respon el qestionari deFrancisco de Zamora l'any1789:"Tanto en los hombres como en lamugeres se observa una universal robustez, lo que prueba con lamayor evidencia, que la sobriedad acompaada del proporciona doexercicio, es la verdadera vasa de la salud(...) Como el terreno esaspero, ypor lo mismo, no de la mejor calidad, los dueos de l ... hanconocido que nada les esta mejor que el planto de vias. Con efecto,casi todas sus tierras estan ocupadas de este ramo de agricultura(...)Los bosques son pocosystos regularmente son pinedos; siembranlos piones en las vias viejas. En toda la orilla de su riera hayabundancia de alamos blancos, nogalesymoreras"

Les comunicacions

EI desenvolupament de les vies de comunicaci no s'ha aturat. Entre els anys 1763 i 1765es va construir la carretera reial o cam nou de Madrid a Frana (actualment N-II), per ordredel rei Carles III. (Sanahuja, 1984) Aquest fet marca l'estructura de la poblaci del BaixLlobregat.

EI creixement demogrfic de finals delsegle XIX fa que es desenvolupin lesvies decomunicaci6 que travessen la serra. Entre 1868i 1877 es constru la carretera de SantCugat a Grcia pel Tibidabo (l'Arrabassada), ja que els carros no podien passar pel camde ferradura existent. La carretera havia d'arribar a Manresa per Terrassa. La carretera deCerdanyola a Horta, per, no s'havia acabat quan va comenar la guerra de 1936.

EI president Maci fou invitatauna festa realitzadaa la SocietatCooperativa Flor de Maig on va aparaular el rpid comenament de lesobres del segon tram de la carretera de Flor de MaigaHorta, les qualsencara no havien acabat quan va esclatar la guerra.(Snchez, 1983)

-- -.. --------------- .. -- ------------- -------

t

Un mitj de comunicaci que ha marcat el creixement de la poblaci a Collserola s elFerrocarril de Catalunya.Va ser Pearson, qui el 1912 va fundar la companyiaconcessionria, a partir de l'absorci de la societat de ferrocarril de Sarri a Barcelona.Pearson va iniciar el1913 la perforaci dels tnels que travessen el Tibidabo per tal de ferarribar el ferrocarril a Sabadell i Terrassa. EI1917 el ferrocarril arribava a Sant Cugat. Nova ser fins desprs que es van construir les estacions de la Floresta (1921) i Valldoreix(1931). Segons el projecte de Pearson, truncat per la Primera Guerra Mundial, el trentravessaria el Pirineu per enllaar amb Frana

EI 1897, la Companyia Peninsular de Telfons instal.l un aparell telefnic de lnia directaamb Sabadell, des de la Casa de la Vila de Sant Cugat.

Urbaniuacrons~s~encm~

A principis del segle XX s'inici la febre colonitzadora de les urbanitzacions a l'interior dela serra i a partir de 1918 es comencen a construir edificis a la Floresta. Als anys 20,apareixen tamb Montflorit i Can Cerd a Cerdanyola del Valls.

La coloniBci del cim del Tibidabo

... el 1876,donya Dorotea de Chopitea i els Cavallers Catlics havienregalatadom Joan Bosco, de visitaa la ciutat, una capelleta alcapdemunt de la muntanya, dedicada al Sagrat Cor(...)L'ExposiciUniversal del1888va marcar definitivament el Tibidabo amb rbrica de

Barcelona, quan Rius i Taulet i Nieto Antnez van fer fer una carreteraentre la de l'Arrabassada (construda vint anys abans) i la deVallvidrera, i al costat de de la capelleta s'hi va posar un pavell morescper mostrara la reina la ciutat.A finals de segle, el doctor Andreu va crear EI TibidaboSA i va crearuna mena de ciutat jard, la urbanitzaci del Tibidabo. Per tal d'atraureels barceloninsa la muntanya, el 1901 va instal.lar-hi el tramvia blau i,... totseguit va posar petites atraccions al cim.(...) Tibidabo,SA vaparcel.lar la finca, i vengu els lots, i es van bastir cases, moltes de lesquals constitueixen ara un museu del modernisme.La societat va fer unnegoci fabuls. EI doctor Andreu es va dedicar seguidamentamultiplicar les atraccions al cim i va iniciar al seu costat la urbanitzacidoctor Andreu, per als empleats del flamant parc d'atraccions (el primerd'Espanya, del1917).Carandell a la revistaBarcelona MetrpolisMediterrnia.

Entre el 1902iel 1965, els salesians aixecaren el temple del Tibidabo. AI seu voltant es vanbastir edificis per hostatjar institucions cientfiques (Observatori Fabra, Mentora Alsina) irecreatives (Hotel Florida).

-------------------9.5 ---

_____________________________________ ~ n _

lCollserola Contempornia

EI tret ms caracterstic dels darrers anys s l'enorme creixement demogrfic de lespoblacions que envolten Collserola. Aquest fet obliga a redissenyar el territorii traarnoves vies de comunicaci com els tnels de Vallvidrera.

Creixement demogrfic dels municipis amb territori al parc:

178719001990

Barcelona

119.927533.0001.707.286

Cerdanyola del Valls28492850.235

EI Papiol

9739123.186

Esplugues de Llobregat

7171.05749.054Molins de Rei

1.2962.93619.500Montcada i Reixac

7191.71027.113Sant Cugat del Valls

1.0462.12035.302

Sant Feliu de Llobregat1.8963.31437.823

Sant Just Desvern6081.10112.301

Distribuci del territori del Parc de Collserola

Poblaci 1990Ha sup.Ha parc

Barcelona

1.707.28610.0311.774Cerdanyola del Valls

50.2353.0841.367EI Papiol

3.186883460Esplugues de LI.

49.05445459Molins de Rei

19.5001.6001.057Montcada i Reixac

27.1132.334266Sant Cugat del Valls

35.3024.8322.096Sant Feliu de LI.

37.8231.179586Sant Just Desvern

12.301785409

t

10.

Planejament i gesti del Parc de Collserola

Si observem un paisatge hi veurem boscos, rius, muntanyes, etc. Tamb hi haur vivendes,indstries, mercats o conreus. Tot plegat, elements que es deriven de les caracterstiquesfsiques de la zona i de les aplicacions econmiques i socials. Arreu, i molt especialmenta les grans conurbacions, hi ha un planejament pblic que dna directrius sobre qu hi had'haver en un determinat territori i quines actuacions s'han de fer per atenuar els possiblesdesequilibris.

EI planejament

AI nostre pas les actuacions encaminades a la conservaciigesti d'espais naturals hantingut una forta relaci amb l'ordenaci del territori. Veiem quina ha estat la histria recentdel planejament per a Collserola:

Any 1932. La Generalitat de Catalunya publica el pla de distribuci en zones del territoricatal o Regional planning, en el qual s'estructura el primer sistema d'espais naturalsprotegits de Catalunya. En aquest treball, en relaci a la reserva de boscosipaisatges pera l'rea de Barcelona, es fan propostesis'indica que un pla regional pot donar a Barcelonala reserva suficient d'espais lliures que aquesta zona necessita. Ja es proposa la reservadel masss del Tibidabo.

Any 1953. Desprs del Regional planning cal esperar fins el Pla comarcal. s una llei queafecta Barcelona i 27 municipis del seu entorn. Estableix un sistema de parcs forestals queabarca bona part de Collserola. EI Pla diu que aquesta zona haur de constituir-se en elgran "parque Natural de Barcelona y su comarca". Paral.lelament al Pla comarcal es fa elPla provincial (anomenat "Plan general de ordenacin de la provincia de Barcelona",1959). Aquest Pla provincial augmenta en superfcie la previsi de parcs naturals (es passade 7.600 ha a 54.550 ha entre Collserola i una part del Montseny). No s, per, fins a l'any1963 que s'aproven les normes d'aquest Pla provincial que contemplen el "parque naturaldel Tibidabo".

Anys 70. La Diputaci de Barcelona comena el desenvolupament de les previsions delPla provincial en l'mbit de protecci del paisatge natural, mitjanant la formulaci de plansespecials especfics. Aquestes actuacions reben un gran impuls a partir de l'any 1974 ambla creaci del Servei de Parcs Naturals. Durant aquests anys es fan molts treballs urbansticsque, encara que no tenen grans resultats administratius, sn informes d'inters i constitueixenimportants documents de referncia per als plans futurs.

---------------------10.1- __

I,

--- - ---------------- --- - - - -- -- - -- -- - ---- -- ...-- -- - - -- - - -- --- - --

t

Any 1976.S'aprova elPla general metropolit (PGM)d'ordenaci urbana, que afecta elmateix territori que el Pla del 1953 i el sistema d'espais lliures s'estructura en parcs urbansiparcs forestals. s el document legal que regula actualment els usos del sl i les activitatsurbanstiques de l'rea metropolitana de Barcelona. Amb el PGM, Collserola mant laqualificaci de parc forestal i s'estableixen les bases per a la seva protecci en els projectesurbanstics.

Uns anys desprs, desenvolupant el PGM, s'encarrega un pla especfic per a la zona deCollserola que concreti amb detall els usos i l'evoluci que ha de tenir aquest espai. Elstreballs d'elabOraci del pla es van desenvolupar en els anys 1984-87 van ser realitzatsper un equip pluridisciplinar format per: Miquel Sodupe, arquitecte director; Llus Iglesias,Josep Mascar i Josep Piol, arquitectes; Angel Aris i Teresa Franquesa, bilegs; ngelsGil, advocat; Ignasi Rags, economista; Lurdes Planas, gegrafa; i Antoni Ardvol, AlbertBeltran, Pere Mayoles, Miquel MongeiAntoni Verdaguer com a coUaboradors.

Any 1987.Desprs de successives propostesiexposicions pbliques, s'aprova el documentbsic de la gesti actual del Parc de Collserola, l'anomenatPla especial d'ordenaci ideprotecci del medi natural del Parc de Collserola.EI Patronat Metropolit del Parc deCollserola, s l'organisme autnom encarregat de la gesti del parc. Dirigeixen aquestPatronat persones que han treballat en la redacci del Pla especiali s'inicia una gestilligada al planejament.

E:J.o-t ~ . . . ,~

Zones naturals

Zones seminaturals Parc

Zones seminaturals Rural

Zones agrcoles

Collserola segons les zones que estableix el Pla EspeCial d'Ordenaci.

t

EI Pla especial, un projecte de futur

EI Pla general metropolit (PGM) signific un pas endavant en l'ordenaci de territoribarcelon, per, en el cas de Collserola, encara arribar a concretar-se ms en el Plaespecial d'ordenacii protecci del medi natural. Miquel Sodupe, director de l'equipredactor del planejament i de la gesti inicial del parc, escriu a la introducci del llibred'aquest Pla especial el segent:

"EI Pla general metropolit (PGM) defin peraCollserola les basesmnimes imprescindibles pera la seva protecci de les tensionsurbanitzadores: el Parc que cal conservar. Fou una decisi drstica,clara en els lmits fsics i en les Normes urbanstiques. Inclogu tambles vies per al desenvolupament del parc. De totes formes, la visi delPG M, i segurament no podia ser d'altra forma, fou la del parc comabuit de la ciutat, la no ciutat. Un buit que suporta, d'altra banda,pressions excessives de la ciutat, com per exemple, les reserves peravies de comunicaci. "

EI Pla especial de Collserola proposa una nova concepci de l'espai lliure de la ciutat.Defineix un projecte de desenvolupament positiu i gradual del Parc de Collserola, unprojecte que garanteixi per al futur la conservaci i els usos respectuosos del medi. EI Plaespecial proposa dos objectius bsics de partida, que, en un article a la revistaBarcelonaMetrpolis Mediterrnia,Miquel Sodupe detalla clarament:

,,~La conservaci dels recursos naturals i de l'equilibri ecolgic que calconservar pel paper fsic, social i ambiental que tenen per ells mateixosi en relacial'rea metropolitana.- EI desenvolupament d'un parc que suporti una part important iqualitativament diversa de les activitats de lleure dels ciutadans del'rea metropolitana.Aconseguir aquests dos objectius, que poden ser contradictoris l'unamb l'altre, obliga a ordenar les activitats humanes i en particular ellleure per protegir el medi natural del parc. No es traotar, doncs,d'adoptar actituds nicament conservacionistesotan solsdesenvolupadores, sin d'elaborar una proposta de parc que, tot irecollint les demandes del lleure, les limiti i localitzi en indrets adequatson no alterin el conjunt del parc. "

D'acord amb aquestes idees el Pla especial defineix tres grans unitats de paisatge per aCollserola: zones naturals, seminaturals i agrcoles. Per a cada zona estableix quin s elgrau de naturalitat i quins sn els usos ms adequats. EI Pla especial tamb analitza i fapropostes de futur en relaci a zones de tractament especfic; el que anomenarem "parcsdins del parc" com ara el parc de Vallvidrera, el parc del puig d'Olorda, etc. o les rees deprotecci especial com ara la Reserva Natural de la Font Groga, la Rierada, etc. Altresobjectes de planificaci sn la xarxa viriai la prpia gesti del parc.

--------------------10.2.---

l

Dels objectius a l'acci

EI Pla especial va plantejar la necessitat d'un organisme gestor especfic per al parc. Aquestorganisme, el Patronat Metropolit del Parc de Collserola, es va crear el maig del 1987 coma rgan autnom de la Corporaci Metropolitana de Barcelona, avui Mancomunitat deMunicipis de l'rea metropolitana de Barcelona.

En el Patronat es troben representats, a ms de la Mancomunitat de Municipis, tots elsajuntaments amb territori al parc, la Generalitat de Catalunya, la Diputaci de Barcelona,les universitats, el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques, l'Institut d'Estudis Catalans,DEP ANA, la Federaci Catalana de Caa, la Federaci d'Entitats Excursionistes deCatalunya i associacions de propietaris i vens vinculades a la serra.

EI Patronat t uns estatuts que defineixen l'objecte i la finalitat d'aquest organisme, el seugovern i l'administraci, els rgans que el componen (la junta, el consell d'administraci,el president, el director-gerent), aix com la naturalesa, la composici, les atribucionsi lesfuncions de cadascun d'ells. Tamb regula el rgim econmico-financer i li reconeix unpatrimonii uns recursos econmics propis. Vegeu el text refs dels estatuts del Patronatpublicat en el llibret de les normes urbanstiques del parc.

Els Serveis Tcnics del Patronat es responsabilitzen de l'execuci del Pla especial.S'organitzen en diversos mbits d'actuaci, com ara l'equip d'administraci i gesti, el demedi natural que inclou la guarderia i la prevenci d'incendis, el de projectes i obres, el dedivulgaci i educaci ambiental. Les accions detallades es poden trobar a bastamentexplicitades a les memries de gesti que edita anualment el Patronat Metropolit del Parcde Collserola.

FRONT DE RONDA URBANA I

t

Els objectius formulats pel Pla especial sn bsics per a la gesti. A continuaci es citenaquests objectius i algunes de les accions associades.

Formalitzar la ciutat metropolitana.

- Dissenyar un front de contacte entre l'espai urb i l'espai delparc, clar i reconeixedor.

- Permetre la continutat dels espais lliures de la ciutat amb lesrees actives del parc.

- Integrar l'accs al parc amb la xarxa de comunicacionsmetropolitanes.

Mantenir l'estabilitat dels sistemes naturals i preservar la diversitat biolgica.

- Establir una diagnosi ambiental i avaluar les capacitatspotencials d'utilitzaci dels recursos.

- Controlar les activitats pertorbadores.

- Establir rees de reserva natural on l'impacte hum siguimnim o gaireb nul.

Preservar el patrimoni cultural i paisatgfstic.

- Delimitar rees homognies de gesti i tractament delsrecursos.

- Establir rees d'especial protecci i restaurar hbitatsmalmesos.

- Restaurar edificis significatius des del punt de vista histric iarquitectnic.

Oferir noves oportunitats peral lleure.

- Desenvolupar espais construts per proporcionar indrets pera les activitats dels ciutadans.

- Adequar la xarxa viria principal configurant indrets d'aturadai miradors

- Augmentar el coneixementi la sensibilitat per facilitar laparticipaci ciutadana

--- 10.3 _

t.., . ~.~.,.~.-

L g',,#!-, ,),~..,..."l~~;:~..

.,.

,/ r'

.)- !

-,'~~~~~

Extensi del teixit urbel 1900,1950 i 1970a l'rea metropolitana de Barcelona.

l11.

Conec, conec.

En funci dels interessos personals, hi ha moltes possibilitats de descobrir la serra deCollserola. Alguns ho fan mitjanant l'esport, d'altres perqu necessiten un lloc per trobar-se amb els amics. Algunes famlies troben a Collserola l'esbarjo per als grans i els petits.Les possibilitats, evidentment, superen qualsevol tipus de previsi.

Una manera d'apropar-se a la serra s a partir del desig de conixer coses noves, bellsespais, restes del passat, detalls geogrfics interessants, etc. Probablement, aquest s undels aspectes que ms interessa als mestres i professors.

Amb la voluntat de facilitar aquesta tasca us presentem un recull d'indrets que, al nostreparer, poden tenir inters. La lletra i el nmero que acompanyen el nom corresponen a lalocalitzaci en la quadrCUla del plnol-guia del parc.

Les entrades s'han ordenat alfabticament. Esperem que aquesta relaci serveixi com apunt de referncia per posar a prova els vostres coneixements i per animar-vos a sortir aconixer el parc. Per tal de respectar-ne els habitants s'han excls expressament elsindrets d'accs reservat. Podeu trobar una selecci ms mplia d'indrets aPunt Guia:Selecci. Patronat Metropolit Parc de Collserola, (1992) i alLlibre guia del Parc deCollserola, (1995).

Aqeducte del Valls (F, G, H, 1.13).Conducci d'aigua que prov del riu Ripoll. Es vainaugurar 1'1de febrer de 1826. Sn visibles 6 ponts situats a Can Canaletes, torrent deSant Iscle, torrent de Tapioles, Ciutat Meridiana i barri de Torre Bar.

rea de lleure de Castellciur (E.3). rea de picnic arranjada al voltant del Castellciur,molt propera a Molins de Rei. Bon mirador sobre el Baix Llobregat. Bancs i taules. Noaccessible en autocar. L'aspecte actual s de 1988.

rea de lleure de la Salut de Sant Feliu de Llobregat(G.3). rea de lleure formada perl'ermita de la Salut, la Casa Gran de la Gleva, les feixes de fruitersiel bosquet de roureprxim. A la comarca sn molt populars dues llegendes de l'edat mitjana: el bosc sagrati la pedra blanca. La Casa Gran de la Gleva, a tocar de l'ermita, va ser erigida vers la fi delsegle XV. No s accessible en autocar. Serveis de bar els dies festius. WC, taules.Remodelada el 1987.

________________________ 11.1 _

t

rea de lleure de Santa Creu d'Olorda(F.5) L'indret s una clariana enmig del bosc. Elsarbres que constitueixen la coberta sn l'alzina, el pi blanc, el roure,id'altres arbres de fullacaduca i tendra, que tanquen els fons de la vall. EI topnim 'Olorda', esmentat des del 986,s un mot pre-rom de possible origen basc, que significa "cam de vedells". Els elementspre-romnics de l'esglsia, a bandaibanda de l'absis, daten de la fi del primer mil.leni. Lapedrera s un antiga explotaci de llicorella negra ampeltica, actualment tancada per lainestabilitat dels blocs de pedra. rea de lleure restaurada el 1986. Servei de bar i menjars.WC, font ijoc per a infants. Accessible en autocar.

rea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera(H.7). L'esplanada central que conformal'rea de lleure est situada al bell mig d'un paratge natural de gran bellesa, a la capalerade la riera de Vallvidrera, formada per un conjunt de petits torrents. Restaurant, WC,Itineraris senyalitzats. Accessible en autocar. Habilitada e11993.

rea de lleure del torrent de Can Coll(F.12). Espai de lleure proper al centre d'educaciambiental Can Coll. Accessible en autocar. Servei de bar, taules, font i WC. Inauguradal'any 1990.

Barcelona. s capital del Principat de Catalunya, centre del Barcelons, capital deprovncia i nucli urb ms important dels Pasos Catalans des del punt de vista econmic,poltic i cultural, i el segon de l'Estat espanyol. Poblaci 1994: 1.630.867 habitants.Superfcie total 99.070 Ha. Dins del Parc de Collserola: 1774 Ha.

Can Cerd del Bosc (F.11). Masia habilitada com a restaurant. s tamb un nuclid'urbanitzaci. Hi ha un petit oratori a l'aire lliure dedicat a la Mare de Du de Lourdes. LaFont de la Verge atrau un bon nombre de fidels que hi recullen aigua.

Can Coll, Centre d'Educaci Ambiental (E.11). Masia del segle XV, molt ampliada ireformada en poques diferents. La darrera remodelaci s de 1993. Actualment centred'educaci ambiental destinat als escolars d'educaci infantil i primria. Oberta al pblic elsdies festius de 10 a 15 h. Exposici sobre la masiaisobre el Parc de Collserola. Itinerarisguiats per voluntaris. Telfon: 6920396

Carretera de les Aiges (J.5-6-7). Passeig de cornisa amb esplndida vista sobreBarcelona (Sarri, Bonanova, etc.) i el Baix Llobregat.

Casal de l'Elctric (G.7). Construt com a hotel, va ser inaugurat per Alfons XIII l'any 1912i reformat el1918 per Josep Masdeu i Puigdemasa, mestre d'obres. Actualment s CentreCvic Municipal.

Casino de l'Arrabassada (G.8). Escasses restes del que fou una gran construccimodernista edificada a principis de segle, per de vida efmera. Es va inaugurar el juliol de1911 i va ser tancat, per imposici governativa, l'any segent. EI projecte s d'Andreu Audeti Puig. EI casino es va construir al costat de l'Hotel Restaurant de l'Arrabassada, de 1899.

t

Va aconseguir gran renom com a centre del joc de la ruleta, amb saleta de sucidisincorporada.

Castell fort (H.10). Construcci d'origen incert. Probablement bastit durant una de lesguerres carlines. Fou polvor. Ubicat en un llom del vessant barcelon. Noms en quedenrestes.

Castellciur (E.3). Castell defensiu medieval (s.VIII-XII). La torre (anomenada Guadallo)va ser enderrocada cap al 985 per les hosts sarranes d'Almansur. En el segle XII, en el llocanomenat olivars de Cedr, s'establiren els cavallers de l'ordre dels templers, que havienrebut l'encrrec de Pere I de Catalunya (1177-1213) de portar l'aigua de la squia delLlobregat a Barcelona. Ms tard (s.XIV) aquest alou passaria a mans de Berenguer deRelat que hi va construir el castell, les restes del qual han arribat fins als nostres dies. Plantatrapezoidal. Formava part de la lnia defensiva del Llobregat: s'hi domina, doncs, una bonaperspectiva del curs baix del riu.