Transtorns alimentaris

Embed Size (px)

DESCRIPTION

TRANSTORNS ALIMENTARIS: DE L'OBESITAT A L'ANORÈXIA

Citation preview

  • 1. TRANSTORNS ALIMENTARIS DE L'ANORXIA A L'OBESITAT Margaret CreusPediatra Novembre - 2011

2. DESENVOLUPAMENT EN L'ADOLESCENT

  • L'adolescncia s'inicia en la pubertat i finalitza al voltant dels 20 anys.

3. Importants canvis a nivell fsic, hormonal i sexual, social i psicoemocional. 4. Gran augment en la velocitat de creixement corporal i s'arriba al pic de massa ssia. 5. Canvi en la composici corporal segons el sexe. 6. 7. TALLA PES NOIS 8. VELOCITAT DE CREIXEMENT NOIES PES TALLA 9. 10. 11. ALIMENTACIO EN L'ADOLESCENT

  • Importncia d'una adequada alimentaci per tal d'assegurar un bon creixement i desenvolupament d'hbits de vida saludables. Possiblement la darrera oportunitat!

12. poca d'adquisici d'hbits de risc (influncies psicolgiques, socials, rebuig a les normes familiars, el menjar fora de casa, la cerca de major autonomia i un major poder adquisitiu). 13. L'adolescncia = Alt risc nutricional 14. NECESSITATS NUTRICIONALS

  • Les ingestes recomanades en l'adolescncia no es relacionen amb l'edat cronolgica sin amb el ritme de creixement o l'edat biolgica.

15. Les recomancions van adreades a aconseguir un estat nutricional ptim i a mantenir un ritme de creixement adequat. 16. Cal considerar l'activitat fsica o l'estil de vida saludable o b l'existncia d'hbits perjudicials. 17. Les referncies ms utilitzades per a valorar les necessitats nutricionals han estat publicades per la National Academy of Sciences nordamericana des de 1941. Actualment es publiquen com DRI o ingesta diettica de referncia. 18. http://www.nap.edu/ 19. Edat (anys)Energia (Kcal/d) HD Protenes (g/Kg/d) HD Fibra (g/d) Cal (mg/d) Fsfor (mg/d) Ferro (mg/d) HD Folat (microgr/d) 11 13 14 - 18 25002200 30002200 11 0,90,8 15 19 20 - 23 1300 1300 1250 1250 881115 300 400 INGESTES DIRIES RECOMANADES D'ENERGIA I NUTRIENTSEN L'ADOLESCNCIA.DRI Protocols diagnstics-teraputics de Gastreoenterologia, Hepatologia i Nutrici PeditricaSEGHNP-AEP http://www.gastroinf.com/index.htm 20. PROTENES GREIXOS HIDRATS DE CARBONI VITAMINES MINERALS 10 15 % de les calories de la dieta Preferentment d'alt valor biolgic (origen animal) 30 % de les calories de la dieta cids grassos saturats suposaran com a mxim el 10 % Ingesta de colesterol < 300mg/d 55 60 % de les calories de la dieta PreferentmentCH complexes (cereals, fruita i vegetals) quea ms aporten fibra Necessitats augmentades en general Tiamina, riboflavina, niacina. Vitamina B6, cid flic. Vitamines A, C i E. Necessitats augmentades, sobre tot ferro, zenc i cal Important assegurar un aport suficient d'aliments rics en ferro i vitamina C Assegurar aprox. 1L de llet cada dia 21. LES PROTENES 22. ELS GREIXOS 23. Els greixos saturats o a vigilar 24. Els greixos monoinsaturats opoliinsaturats(els omega, per tamb els trans) 25. ELS HIDRATS DE CARBONI 26. RECOMANACIONS EN L'ALIMENTACIDE L'ADOLESCENT

  • Dieta mediterrnia

27. Pirmide alimentria 28. Porci d'aliment s aquella part d'aliment que serveix com a unitat de quantitat o de volum 29. Distribuci calrica adequada,amb equilibri entre la ingesta i l'exercici fsic 30. Menjar en famlia 31. 32. Porcions de consum de la Pirmide de l'alimentaci saludable. SENC, 2004.

  • CONSUM OCASIONAL
  • CONSUM DIARI

_ Peixos i marisc3-4racions/setmanaCarns magres 3-4 racions/setmana Ous 3-4 racions/setmana Llegums 2-4 racions/setmana Fruits secs 3-7 racions/setmana Llet, iogur, formatge 2-4 racions/dia Oli d'oliva 3-6 raciones/dia Verdures i hortalises2 raciones/dia Fruites3 raciones/da Pa, cereals integrales, arrs, pasta, patates4-6racions/dia Aigua 4-8 racions dia Greixos (margarina, mantega) Dolos, bollera, caramels, pastissos Begudes refrescants, gelats Carns grasses, embutits Vin/cervesa: Consumo opcional y moderado en adultos 33. Llet i derivats Llet 1 vas 250 mL Iogurt 125 g Formatge fresc 175 g Formatge curat 40 50 g Verdures, Hortalises i Fruitas . Verdures 150 a 200 g en cru (1 plat d'amanida) Hortalises 150 a 200 g (1 pastanaga gran) Fruitas 120 a 160 g (1 pea mmitja de poma, taronja o prssec) (2 o 3 mandarines, arbrecocs) (1 tallada de sndria o mel) (1 tassa de maduixes o cireres) Suc de fruites 100 a 150 mL (1 vas mitj) Taula de porcions 34. Carns, derivats, Peixos i ous Carns i derivats 80 100 g (pesats en cru) Peix 80 100 g (pesat en cru) Ou 1 unitat Oleaginosos oli 10 g Mantega o margarina 10 g olives 50 g 35. ERRORS NUTRICIONALS MS FREQENTS

  • Irregularitats en els patrons d'ingesta. No s'esmorza

36. Consum freqent de snacks 37. Consum d'alcohol 38. Dietes no convencionals 39. Dietes restrictives* 40. Esportistes*.- activitat fsica moderada

  • Homes 2500 3000Kcal/d

41. Dones 2200 Kcal/d 42. ALIMENTACI I PROBLEMES

  • Dietes hipergrasses (35 50 % del total de l'aport calric)

43. Baix ndex GPI/GS 44. La major part del greix saturat prov de carns, embutits i pats i no de la llet o derivats 45. Elevada ingesta de protenes i sal 46. Aport insuficient d'HC complexes i de fibra DIETA DESEQUILIBRADA 47. DIETA DESEQUILIBRADA OBESITAT 48. OBESITAT

  • Excs de greix corporal.

49. IMC = PES (Kg)/TALLA(m2) A escala mundial se estima que un 10% de los nios en edad escolar (entre 5 y 17 aos) padecen de sobrepeso u obesidad, y la situacin va a peor. En los Estados Unidos, por ejemplo, la tasa de obesidad y sobrepeso en nios y adolescentes de 6 a 18 aos, que en los aos setenta era de un 15%, sobrepas el 25% en el curso de los aos noventa (2004). www.who.int 50. Entre la poblaci infantil i juvenil de 6 a 17 anys, el19,5% pateix sobreps o obesitat, el sexe femen en proporcions superiors que el mascul. (2008)www20.gencat.cat 51. Ms en noies Ms en nens de categoria socioeconmica ms baixa Augment de prevalena en els darrers anys 52. LES CAUSES

  • Obesitat exgena o nutricional (99%): multifactorials amb factors gentics i ambientals

53. Malalties gentiques o endocrinolgiques (1%) 54. QU ELS HI PASSA ALS NENS?

  • Sovint talla alta

55. Acceleraci maduraci ssia 56. Excs de greix generalitzat.- ginecomstia i enterrament dels genitals externs en els nens 57. Estries en la pell 58. INDEX DE MASSA CORPORAL

  • L'obesitat infantil es defineix en funci dels valors d'IMC refereits segons edat i sexe.

59. En adults 25 (sobreps) 30 (obesitat) Kg/m2 60. 61. LES COMPLICACIONSPsicosocials Discriminaci entre els companys, acceptacin escolar disminuda. Allamiento, menor possibilitats de promoci social*. Creixement Edad ssia avanada; incremento de la talla, menarquia preco. Respiratori Apnea durant el son,infeccions. Cardiovascular Hipertensi , hipertrofia cardaca*. Mort sobtada*. Ortopdic Epifisiolisis, peu pla, escoliosi Metablic _Resistncia a la insulina , diabetes tipo II,hipertrigliceridmia, hipercolesterolemia , gota*, esteatosis heptica*, malaltia ovrica poliqustica. * Manifestacions en adults 62. QU HI PODEM FER? L'ALIMENTACI COM A FENOMEN BIO-PSICO-SOCIO-CULTURAL 63. 64. OBJECTIU

  • Disminuir el pes corporal i la massa grassa per assegurant un creixement normal

65. CalMODIFICAR LA CONDUCTA ALIMENTRIA I L'ACTIVITAT FSICA 66. Tota la FAMLIA hi est implicada 67. Tractament multidisciplinar 68. TRACTAMENTS

  • DIETA.- equilibrada, sovint entre 1200 1400 Kcal, respectant les proporcions dels nutrients

69. ACTIVITAT FSICA.- 30 minuts al dia 70. CONDUCTUAL 71. TRANSTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTRIA (TCA) Els TCA es caracteritzen peralteracions importants de la conducta en relaci amb lalimentaciamb consequncies nutricionals, biolgiques,psicolgiques i socials.Sn malalties psicosomtiques que es consideren trastorns mentals.

  • Malnutricique afecta a tot l'organisme Perpetuacidel transtorn mental

www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/trastorns2007 72. L'ANORXIA NERVIOSA LA BULMIA NERVIOSA ELS TRANSTORNS NO ESPECFICS O ATPICS En tots aquests transtorns es dna una preocupaci intensa i persistent pel pes i la figura amb por morbosa dengreixar-se que porta a aquests pacients a autoavaluar-se anmalament i exclusivament en termes de pes i figura i a fixar lautoestima sota aquests parmetres. 73. http://www.guiasalud.es , 2009 74. Criteris diagnstics de lOrganitzaci Mundial de la Salut per a lanorxia nerviosa: a) Prdua o falta daugment de pes en els nens que els porta a un pes corporal dalmenys un 15% per sota del pes normal esperat per a ledat i la talla corresponent. b) La prdua de pes s autoinduda mitjanant levitaci daliment que engreixin. c) Distorsi especfica de la imatge corporal psicolgica, en forma didea sobrevalorada i intrusa de por intensa i persistent a lobesitat, de tal forma que el malalt simposa un lmit de pes corporal. d) Trastorn hormonal generalitzat que afecta leix hipotlem-hipfisi-adrenals, que en dones es manifesta per amenorrea i en els homes per una prdua dinters per la sexualitat i impotncia. Una excepci aparent s la persistncia de sagnat vaginal en dones anorxiques amb substituci hormonal; la forma ms frequent s per prendre pndoles anticonceptives. e) No compleix els criteris A i B de bulmia nerviosa. 75. Criteris diagnstics de lOrganitzaci Mundial de la Salut per a la bulmia nerviosa : a) Episodis frequents dhiperfgia (menjar excessivament), almenys dos cops a la setmana, durant un perode de tres mesos, en els quals el/la pacient consumeix gran quantitats daliments en perodes llargs de temps. b) Preocupaci intensa pel menjar, juntament amb un desig intens o un sentiment compulsiu pel menjar. c) El malalt intenta contrarestar la repercussi dels afartaments en el pes mitjanant un o ms del smptomes seguents: Vmit autoprovocat Abs de laxant Perodes de dejuni d) Consum de frmacs supressors de la gana o anorexgens, extractes tirodals o diurtics.e) Autopercepci destar massa obs, juntament amb idees intrusives dobesitat que sovint condueixen a un dficit de pes. 76. Trastorns de la conducta alimentria no especificats (TCANE) Els TCANE sn un grup heterogeni de conductes que inclouen les anorxies i bulmies nervioses que no compleixen tots els criteris diagnstics. 77. MODEL CASUAL DELS TCA DESENCADENANTS - dietes - stress - situacions de crisis - successos adeversos ADOLESCNCIA - Vulnerabilitat constitucional - Vulnerabilitat per trets personals - Vulnerabilitat per problemesfamiliars - Vulnerabilitat per influncies socio-culturals FALTA DE PREVENCI - Individu - Famlia - Social TCA C R O N I F I C A C I MANTENIMENT - Malnutrici - Trnsit digestiu lent - Alteracions psicolgiques - Allament social - Manca de soport familiar 78. FACTORS DE RISC PER ALS TCA 1. Vulnerabilitat constitucional 2. Vulnerabilitat per factors personals 3. Vulnerabilitat per distcia familiar 4. Vulnerabilitat per influncies socioculturals 79. VULNERABILITAT CONSTITUCIONAL Existeixvulnerabilitat genticaen el desenvolupament dels TCA, per no com a factor determinant, ja que sn patologies conductuals detiologia multifactorial. L obesitat infantil , si no s secundria a una endocrinopatia, s la consequncia dunsmals hbits alimentarisque es poden veure molt potenciats per un estil de vida sedentari. Lamenarquia precotamb s un factor de risc. El desenvolupament corporal en la pubertat no s progressiu, ordenat i harmnic i pot fer que la nena-adolescent, amb aspecte de persona ms adulta per en realitat no prou madura a la pressi cultural de lentorn, sucumbeixi ms fcilment als desitjos de primor. 80. VULNERABILITAT PER FACTORS PERSONALS 1.-L obsessi i el perfeccionisme. Acostumen a ser persones: Ordenades Rgides Estrictes Complidores Formals Normatives Perfeccionistes 81. 2.-Laintroversi, la inseguretat i lautoestima baixa . En les persones amb risc de patir TCA, lautoestima est vinculada nicamentamb la imatge corporal percebuda per un mateix i sense contrastar amb lentorn. Si aquesta imatge no s perfecta segonsel parer daquesta persona, lautoestima baixa. 3.-Alguns estats afectius com l ansietat i la depressien qualsevol de les seves formes poden fer augmentar la vulnerabilitat dalgunes persones i desenvolupar un trastorn de la conducta alimentria. 4.- Elstrastorns de la personalitatsn frequents en els TCA i la seva presncia pot agreujar la gravetat i empitjorar el pronstic. 82. VULNERABILITAT PER DISTCIA FAMILIAR Unaeducaci inapropiada, insuficient i poc normativa, especialment en els hbits duna alimentaci sana i que no potenci les habilitats socials i lautoestimaafavoreix laparici de dificultats personals que indueixen a laparici dels TCA. Una bona educaci ha dafavorir la capacitat danlisi i crtica de la informaci i ha de potenciar el coneixement. 83. Presncia detraumes fsics, psicolgics i abusos sexualsen la infncia. Elmaltractament psquic i fsic, la negligncia emocional i labandonament . Altres: - pares preocupats per la figura, la dieta i el pes,- famlies que participen de forma extremada dels valors que estimulen la primor i laspecte fsic com a mitj per obtenir xit social,- el sobreps dels pares, especialment de la mare que pot actuar com un revulsiu,- la coexistncia de problemes psicolgics en els pares, especialment la depressi, les addiccions i lansietat que poden considerar-se factors de vulnerabilitat familiar. 84. VULNERABILITAT PER INFLUNCIES SOCIO-CULTURALSLa nostra cultura imposaestereotips i valorsen qu es premia laspecte fsic per sobre daltres valors. Pertanyem a unasocietatque rebutja el sobreps i lobesitat al mateix temps que afavoreix les dietes hipercalriques. En lmbit laboral laimatgejuga un paper preponderant. Podem observar una clarabipolaritzaci de les conductes alimentries : duna bandaadolescents del sexe femenque busquen de forma anmala i desesperada la figura excessivament prima; i, duna altra, sobserva un augment alarmant de lobesitat en els nens i nenes, molts dels quals siniciaran en conductes restrictives o purgatives quan arribin a ladolescncia. 85. Sn molt importantsels factors esttics , lestereotip de la primor com a bellesa i la bellesa com a clau de lxit. Els nens i els joves sn molt frgils i influenciables davant els mitjans de comunicaci audiovisuals, la publicitat i la moda. Es compara la imatge prpia amb elsmodelsque preconitza la nostra societat. Tamb s perillosa l excessiva valoraci del pes i la silueta ; s a dir, considerar que el pes i la silueta sn valors fonamentals de lindividu. En la pubertat hi ha un desenvolupament inharmnic, per fisiolgic, del cos que esglaia les adolescents; la societat els ofereix"falses" solucions . Existeixen gran quantitat de llibres i revistes amb dietes i consells pseudocientfics que passaran a formar part del corpus de creences errades dels adolescents.Internet . 86. Alguns exemples de pgines d'Internet pro anorexia:FragilaltarHola Me encato eso..Quisiera q me ayudaran soy nueva en estoy! y suplico ayuda! Ya no kiero q me discriminen xq soy gordita! Quiero ser FLACA totalmente! Pero nose que pasos segir ayudenme! Mi hotmail es . Escrito por Kakki 19/04/2010 La diosa de porcelanaSecretos 4ever L'ONG PROTEGELES (http://www.protegeles.com/ ) va revelar que el 68% de les usuries d'aquest tipus de portals eren adolescents d'entre 14 i 17 anys; el 10% eren menors de 14 aos, fins i tot i hava nenes de 12, i el 28% restant eren majors de 18 anys. 87. FACTORS QUE MANTENEN LA MALALTIA UN COP HA APAREGUT Ensituaci de mancances fsiques,es potencia la distorsi de la imatge corporalamb una sobrevaloraci poc racional de les dimensions corporals. Augmenta la conflictivitat familiar ies consolida una situaci destrs crnic en la famlia.Factors generats per la mateixa malaltia interfereixen en la curaci.El principal factor mantenidor s el mal estat fsic, les alteracions biolgiques de les condiuctes de purga i les conseqncies de lamalnutrici i el baix pes . Tant en el cas de lanorxia com en el de la bulmia, es creaun cercle vicis que perpetua la malaltia. 88. CRITERIS PER AL DIAGNSTIC PRECO DELS TCA: Prdua de pes sense ra aparent. Dietes anmales, peculiars, hipocalriques sense control mdic. Exagerada preocupaci pel pes i la figura. Exercici exagerat per perdre pes tot i tenir un pes normal. Amenorrea o detenci del creixement. Detecci dosteoporosi. Excessiva adhesi a estereotips de la moda. 89. Qestionari SCOFF Si la teva resposta s positiva a dues o ms daquestes preguntes, tens un problema amb lalimentaci i cal que consultis el teu metge. Et provoques el vmit perqu et sents incmodament ple? Et preocupes per haver perdut el control sobre el menjar? Has perdut recentment ms de sis quilos en un perode de tres mesos? Et consideres gras/grassa i els altres et diuen que ests prim/a? Creus que el menjar domina la teva vida? 90. TRACTAMENT DELS TCA

  • 1.- Restabliment d'unes pautes nutricionals correctes i dieta adequada

91. 2.-Tractament psicolgic 92. 3.- Tractament farmacolgic 93. PREVENCI DELS TCA 1. Augmentar el coneixement de la biologia i la fisiologia: diversitat en el pes i la figura. 2. Conixer els canvis propis de la pubertat, les diferncies entre greix corporal, sobreps i obesitat. 3. Conixer la naturalesa i els perills dels TCA. 4. Promoure el rebuig de les dietes atpiques, restrictives, innecessries i insanes, propiciant les dietes sanes. 5. Insistir en els perills, especialment a edats molt precoces, de la reducci del pes i la forma. 6. Millorar i augmentar el coneixement dels valors culturals per augmentar la resistncia a la pressi dels mitjans de comunicaci. 7. Promoure lacceptaci de si mateixos i desenvolupar una percepci positiva del cos. 8. Augmentar lautoestima. 9. Augmentar la capacitat per avaluar la importncia dels factors socials. 10. Educar en una actitud crtica davant la pressi dels estereotips culturals. 94. PREGUNTES PER A PARES QUE PODEN ORIENTAR CAP ALS TCA

  • 1.- A casa hi ha un inters excessiu per tot el que es refereix a dietes, pes, moda o bellesa?

95. 2.- Heu fet educaci diettica? 96. 3.- Hi ha problemes de pes en algun membre de la famlia? 97. 4.- Ha variat de pes recentment? 98. 5.- Ha redut la dieta? 99. 6.- Tria aliments baixos en calories? 100. 7.- Es salta o rebutja pats? 101. 8.-Protesta quan l'insisteixen pq mengi? 102. 9.- Es fan dietes a casa? 103. 10.- Es menja un cop al dia, almenys, tots junts? 104. MOLTES GRCIES