MANEIG DE LES SITUACIONS AGUDES

Àngels Torras . Metge de família . Sort.Pilar Notario. Infermera primària. Sort.

Imma Ricart. Metge de família Sort.

TRANSTORNS MÉS FRECUENTS ATESOS EN A.P.

• TRANSTORNS D’ANSIETAT GESTIÓ DE LA DEMANDA AGUDA (GDA).

• TRANSTORNS I/O BROTS PSICÒTICS.• PROCESOS DE DOL.• DETERIORAMENT COGNITIU DEMÈNCIES.

• INTOXICACIONS AGUDES ALCOHOL I/OALTRES SUBSTÀNCIES.

• TRANSTORNS PER ANSIETAT

• TRANSTORNS PSICÒTICS

• DOL

ACTUACIÓ D’INFERMERIA EN SITUACIONS AGUDES

En la consulta d’infermeria, el pacient parla delsseus: - Problemes.

- Relacions Familiars.- Temor davant la malaltia- Processos de dol…

En la consulta mèdica: - Aquests temes poden quedar en segon terme.

- Preocupen més les manifestacions físiques.

ACTUACIÓ DE L’INFERMERA

• L’actuació de l’infermera tant a la consulta, urgències com als domicilis afavoreix el coneixement

PACIENT FAMILIA ENTORN

VINCLE DE CONFIANÇA.

QUÉ FER DAVANT EL PATIMENT EMOCIONAL?

On pot o fins on ha d’arribar la intervenció?

Donar especial importància a:

- L’ENTREVISTA CLÍNICA: TEST DE GOLDBERG / TEST DE HAD.

- TÉCNIQUES PSICODINÀMIQUES I COGNITIVOCONDUCTUALS

Elements terapèutics i de contenció emocional.

L’ENTREVISTA CLÍNICA• Instrument bàsic en el diagnòstic i abordatge de

la SM en AP.• Entrevista semiestructurada o semidirigida

- Facilita l’expressió emocional del pacient.

- Proporciona més informació.- Ajuda a la contenció emocional.

CONTENCIÓ EMOCIONAL

• Capacitat psicològica que permetconnectar amb les ansietats de l’altre, sentir-les com a pròpies i tornar-les-hi de una manera més elaborada, perquèpuguin ser més tolerables per a ell.

• Es basa fonamentalment, en mantenir una actitud tranquil.la, empàtica i d’escolta.

FASES DE L’ENTREVISTASEMIESTRUCTURADA.

• FASE PRELIMINAR: Recepció empàtica, motiu de la consulta.

• FASE EXPLORATORIA: Oberta, d’escolta i recolzament

• FASE RESOLUTIVA: Informar al pacient de la naturalesa del problema, comprovar que ho ha entès, implicar al pacient en l’elaboració d’un pla d’actuació(acords, negociacions, pactes…)

• FASE FINAL: Presa de precaucions, acord final i comiat.

TRANSTORNS PER ANSIETAT

• Extraordinàriament freqüents ( un 20% de les consultes)

• Sempre vénen per ser visitats el mateixdia o com a urgència.

• Molt sovint amb simptomes físics . Cefalea, palpitacions, contractura muscular, dispepsia gàstrica ,insomni…

COM ACTUAR DAVANT D’UNPACIENT ANSIÓS

• Mostrar una actitut empàtica, tranquil.la i d’escolta.

• Evitar donar consells quan l’ansietat ésexcessiva (contratransferència).

• Mostrar una actitut receptiva i tolerant.• Tenir cura de l’espai físic de la consulta.• Respectar la privacitat i confidencialitat.

TRACTAMENT NO FARMACOLÒGIC

• TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ: Afavoreix l’autocontrola nivell fisiològic, conductual i emocional.Avantatges: Poden fer-se en grup. El pacient se sentacceptat, no se sent l’unic amb aquests problemes.

• TÈCNIQUES FISIOLÒGIQUES: Exercicis de respiraciótorácica (inspiració-expiració) i/o diafragmàtica.

• TÈCNIQUES D’ENTRENAMENT MUSCULAR: Exercicisde tensió-relaxació.

TRACTAMENT

• No farmacològic:- Respiració diafragmàtica- Relaxació muscular

• Farmacològic:- Diazepan v.o.

Derivació al seu metge de capçalera i/o infermera

TRANSTORNS PSICÒTICS• Poc freqüents però angoixen tant a l’entorn com

als professionals.• És molt important i útil detectar aquelles

situacions que poden esdevenir urgències perno haver d’arribar-hi:

• Pacient que deixa la medicació crònica.• Familiar que detecta canvis de comportament.• Els veins que noten que no es relaciona igual.• Considerem aquestes situacions com a urgents

i necessiten tractament inmediat.

TRACTAMENT I

• Entrevista de contenció, en un lloc tranquil i aïllat de l’entorn on el pacient puguiparlar i tinguem temps d’escoltar.

• Valorar el compliment farmacològic.

• Detectar situacions d’estrès recent que l’hagin pogut descompensar.

TRACTAMENT FARMACOLÒGIC

- Sedació:- Levomepromazina 25-50 mg IM o

haloperidol 2,5-5 IM cada 30 minuts.

- Si és per abandonament de tractamentpactar reinici del mateix.

ANTIPSICÒTICS

- Haloperidol 5-15 mg / dia , rics efectes extrapiramials

- Risperidona ( EFG)2-8 mg/dia. Menys transtorns del moviment.

- Olanzapina ( ZYprexa) 5-30 mg /dia , menys extrapiramidals i mésaugment de pes

- Quetiapina ( EFG)100-300 mg/ dia, ments alteracions de moviment.

- Clozapina ( Leponex) 100-700 mg/ dia eficàcia superior i menysefectes secundaris

- Zyprasidona ( Zeldox) 40 mg/12 h. Pocs efectes secundaris. Solsperill allargament QT.

PROTOCOL TRASLLAT I INGRÉSINVOLUNTARI I

• 1-Si el pacient accepta el trasllat , és sempreaconsellable que aquest s’efectui amb els mitjans de la família.

• 2- En el cas que no accepti, és imprescindible dedicar-hiun temps per part del personal sanitari per facilitar una aliança terapeutica.

• 3- Si es decideix que s’efectua el trasllat involuntari , aquest es farà amb els mitjans pròpis de transportsanitari habituals.

• 4- Només es requerirà la presència de cossos de seguretat quan hi hagi agitació greu o resistènciaintensa.

• 5- Si no és el cas, la contenció física del pacient (entesacom a mesura terapèutica) la farà l’equip sanitàri.

PROTOCOL INGRÉS INVOLUNTARI II

• CONCLUSIONS:

• L’ingrés involuntari es pot reconvertir en ingrés voluntari.• Davant urgència psiquiàtrica actuen en 1ª instància els

serveis sanitaris. La presència policial és absolutamentdesaconsellable i moltes vegades innecessària.

• És recomanable que els serveis de salut mental que preveuen que es pot produir una situació de ingrésinvoluntari facin un informe mèdic per donar-lo a la familia o a metge d’atenció primària .

• El trasllat de les persones amb malaltia mental és del transport sanitari.

Casos poc greus

• Iniciar nosaltres mateixos el tractamentv.o. si hem pogut fer una aliançaterapèutica, encara que no siguem el seumetge de capçalera.

• Derivar al psiquiatre, però presentant-lo com a “metge especialista” del CAP i fer la 1ª visita conjuntament.

ATENCIÓ AL DOL

• DOL: Conjunt de reaccions psicològiquesque experimentem, davant el patiment i el dolor deguts a una pèrdua afectiva important (una persona, idea, separacióafectiva, treball…)

• L’elaboració del procés del dol començaamb la pèrdua i acaba amb l’acceptacióde la nova realitat.

DOL NORMAL / DOL PATÒLOGIC

• Sentiments de tristesa, pena.

• Reconeixement de la pèrdua.

• Percepció del buit que ha deixat.

• No hi ha pèrdua de l’autoestima.

• Els sentiments i actitudss’atenuan amb el temps.

• Sentiments de tristesainadecuats/desproporcionats.

• Manté la il.lusió del que s’ha perdut, com si no hagués pasat.

• Incapacitat d’estimar de nou.

• Pèrdua d’autoestima.• Sentiment de culpa i

ressentiment.

ETAPES DEL DOL (Tizón, 1996)

• El dol és un procés dinàmic. Passa per diferentsfases:

• IMPACTE….Pànic, esgotament a causa de les emocions que ens envaeixen.

• AFLICCIÓ I PENA / PROTESTA I IRA.• NEGACIÓ….Negació de la realitat de la pèrdua.• ELABORACIÓ….Es comença a afrontar la

realitat del que ha passat.• REPARACIÓ….La vida continua, fins i tot amb

millores mentals.

ATENCIÓ DEL PACIENT EN UN PROCÉS DE DOL

• Entrevista de contenció: Ajuda al pacient a parlar del seus sentiments i emocions.

• Convenient fer una 1ª visita amb el pacient i la familia per acompanyar-los en el procés.

• La familia: Punt de recolzament en la contenció del pacient en dol.

• Manera de prevenir el dol patològic.

RECOMANACIONS PER A LA L’ENTREVISTA EN EL DOL

• 1ª FASE OBERTA: Ambient de confiança. Actitud receptiva, respectuosa, empàtica i d’escolta.

• 2ª FASE MÉS ACTIVA: Explorar la situació del pacient (recursos socials, familiars i econòmics, estat d’ànim).

• 3ª FASE VALORACIÓ: En principi un dolnormal no requereix ajuda especial, excepte si se sol.licita. Important que sàpiguin que l’EAPestà al costat per ajudarlos.

RECOMANACIONS PER A LA ENTREVISTA EN EL DOL.

• El dol no s’ha de tractar com una qüestiópatològica.

• És una reacció emocional normal davantd’una pérdua.

• La utilització de fàrmacs no és el mésadequat.

• Fer una entrevista de seguiment al cap d’uns mesos i un altra al cap d’un any de la pèrdua.

QUÈ ES POT FER DAVANT D’UNDOL PATOLÒGIC?

• Sempre s’ha d’atendre, en colaboració ambaltres profesionals: MF, TS i ESM (equip de salut mental).

• S’utilitzarà l’entrevista semiestructurada de contenció.

• La complicació més freqüent: DEPRESSIÓ.• Pregunta: COM ES TROBA D’ANIMS? Té una

sensibilitat del 88% per a la detecció de la depressió.

TREBALL COORDINAT

PER DETECTAR LA DEPRESIÓ

• Escala de Goldberg (EADG).• Escala de depressió geriàtrica

YESAVAGE-5.• Escala de HAMILTON.• Test de HAD.

DOCUMENTACIÓ

• Guia de la practica clínica per l’atenció del pacient amb esquizofrènia. Barcelona Novembre 2003

• Protocol de actuació a les urgències , elstrasllats i els ingressos involuntarisurgents de persones amb malaltia mental. Barcelona Octubre 2006

• Protocol de actuació en les urgènciespsiquiàtriques de sabadell. 2007

• CADI. Barcelona, Juliol 2006.

Moltes gràcies ¡