TEMA 6: EL SEXE PROMOU ADAPTACIONS Què és el sexe? El sexe és una mescla genètica en els organismes, mescla de gens procedents de més d’una font. El sexe és una unió de material genètic que produeix una forma individual procedent de més d’un progenitor. Sexe (RAE)

1. Condició orgànica, masculina o femenina, dels animals i les plantes Com veiem, s’ha quedat només a animals i plantes. 2. Conjunt de sers que pertanyen a un mateix sexe (masculí, femení) El terme no ha d’entrar en una definició, per tant no és una definició massa convenient. 3. Òrgans sexuals 4- Placer veneri Sexe (IEC)

Conjunt de peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjançant els adequats processos de fecundació o conjugació, una periòdica modificació genètica.

Sexe (google)

Concepció de l’home del sexe. Pàgines pornogràfiques. Wikipèdia

El sexo es un proceso de combinación y mezcla de rasgos genéticos a menudo dando por resultado la especialización de organismos en variedades femenina y masculina (conocidas como sexos).

Segons August Weismann

El sexe proporciona una variació que alimenta la selecció natural i accelera l’evolució, augmentant l’adaptació de les espècies.

Fins a cert punt això és correcte però en certs cassos aquesta definició no és vàlida.

Característiques dels sers vius: - Formats per cèl·lules - Contenen una informació genètica (cromosoma o cromosomes) - Es reprodueixen, tenen descendents que permeten renovar la població

- Controlen el seu medi intern (metabolisme). Tot i que hi ha casos que en condicions extremes hi ha organismes que no realitzen casi metabolisme, ja que no el poden controlar (fase de letargia) - Reben estímuls i reaccionen contra ells. - les poblacions s’adapten i evolucionen al llarg del temps.

Una de les característiques importants de la reproducció: Si la reproducció va lligada al sexe parlarem de reproducció sexual, per contra, asexual. La dotació genètica en el primer cas, serà una combinació dels progenitors En el segon, la dotació genètica del descendent serà idèntica a la del progenitor.

A la dotació sexual sempre necessitarem que participin dos organisme, en canvi, en l’asexual un sol organisme és capaç de tenir varis descendents. En els procariotes mai tindrem reproducció sexual. En els eucariotes però, trobarem grups amb reproducció sexual i asexual (estrelles de mar, gerani) En els fongs, veiem grups que actualment no presenten reproducció sexual, Parasexualitat. Els paràsits poden fer reproducció sexual i asexual. Quan les condicions són òptimes fa reproducció sexual, mentre quan són adverses fa reproducció asexual i passa a una fase latent.

Què és reproducció? Transmissió vertical de gens d’una generació a l’altre. Llavors la reproducció la podem observar des de dos punts de vista: Unitat bàsica de la vida La reproducció dels organismes (unicel·lulars o pluricel·lulars) La divisió cel·lular és un fenomen universal que es produeix tant en organismes eucariotes com procariotes. En els organismes unicel·lulars la reproducció i la divisió cel·lular és el mateix procés, independentment de si es sexual o asexual. En els organismes pluricel·lulars té varies funcions com ara la reparació cel·lular, creixement (no tots els organismes tenen la mateixa talla quan neixen) i per últim la reproducció cel·lular condueix a la reproducció. Els organismes unicel·lulars seran els encarregats de produir les cèl·lules específiques de la reproducció.

La reproducció en els procariotes: Sempre es dividiran per fissió binària. És a dir, a partir d’una cèl·lula, per el estrangulament de una invaginació es forma una paret que donarà a lloc a dos organismes. Els llevats, en canvi, no es divideixen de la mateixa manera. En nucli migra fins a la perifèria fins a dividir-se. Aquest procés s’anomena gemació. Una altra característica dels bacteris és que es divideixen molt ràpidament. De forma exponencial. Existeix realment reproducció sexual en els bacteris?

No, ja que la reproducció és per fissió binària. Però tenim el fenomen del sexe bacterià. Sexe bacterià Processos que aporten variabilitat genètica en els organismes procariotes Transducció Conjugació Transformació-transfecció

07/11/11 Reproducció asexual

- No és única ja que no la presenten tots els sers vius. La solen presentar les plantes (briòfits i plantes vasculars de forma espontànea o accidental), els fongs i els bacteris. - No és exclusiva ja que hi ha organismes que presenten els dos tipus de reproducció. Tot i així hi ha organismes com els fongs que només presenten reproducció asexual.

Pros i contres

Pros - Molt més ràpida que la reproducció sexual. - Un sol organisme és capaç de reproduir-se. - En ambients molt estables es pot establir un gran nombre d’individus en poc temps, colonització ràpida del medi.

Contres - No hi ha variabilitat genètica, dificulta l’adaptació a ambients canviants.

En organismes fan tan reproducció sexual com asexual fan servir la reproducció asexual quan les condicions del medi són favorables, quan les condicions del medi són adverses fan reproducció sexual. Reproducció sexual Es dóna quan el descendents reben material genètic de 2 progenitors diferents. Cada progenitor aporta a la descendència 1 cromosoma de cada una de les parelles de cromosomes homòlegs. En ocasions els dos cromosomes homòlegs procedeixen del mateix individu (autofecundació) Sempre implica 2 processos: - fecundació o singàmia n+n 2n Plasmogàmia (fusió de plasmes) Poden ser seguits o espaiats (separats en el temps i espai) Cariogàmia (fusió de nucli) Proporcionen canvi genètic i variabilitat. - meiosis 2n n La meiosis no es dóna en el mateix punt del cicle de vida cicles vitals Tipus de cicles vitals: - Cicles monogenètics: una sola generació Individu (n) m. Haploide o de meiosis zigòtica (cicle haploide) Gametangis gàmetes masculins Individus(n) x zigot (2n) Gametangis gàmetes femenins

Meiosi zigòtica Individu (2n) m. Diploide o de meiosis gametogènica (cicle diploide) Gametangi femení gàmetes (n) Individus (2n) x zigot (2n) Gametangi masculí gàmetes (n) Meiosi gametogènica - Cicles digenètics: dues generacions, una generació haploide n (gametòfit) i una generació diploide 2n (esporòfit) Gametangi masculí gàmetes masculins Gametòfit (n) x zigots Gametangi femení gàmetes femenins Elements (n) individus (2n) Espores esporòfits Segons el tipus de gàmetes -Isogàmia: els dos gàmetes són iguals flagel·lats, en estructura i mida (ex: les diatomees)

- Anisogàmia: dos gàmetes desiguals pel que fa a la mida i també són flagel·lats. El gàmeta femení és de major mida que el masculí

-Oogàmia: els dos gàmetes són desiguals pel que fa a la mida i el de major mida és immòbil, no flagelat.

Segons la fecundació: - fecundació externa: Unió dels gàmetes en el exterior de l’organisme. Efecte atzar Baixa taxa de supervivència Freqüent en ambients aquàtics Exemples: salmó, fucus spiralis - fecundació interna: Unió dels gàmetess en el interior de l’organisme.

La solen presentar sers vius que viuen al medi aeri. Alta densitat de supervivència Fecundació en angiospermes Interna? - Doble fecundació

- Nuclis espermàtics

Sacs pol·línics Ovocèl·lula Antera lligaments estigma Grans de pol·len sinèrgides Nuclis polars Antípodes Pistil estam El gra de pol·len entra a dins l’estam i forma el tub pol·línic. Arriba a la primòrdia seminal i es formen dos nuclis. El

tub pol·línic es va desenvolupant i un dels nuclis s’uneix a la ovocèl·lula, produint el zigot i l’altre s’uneix als dos nuclis apolars. Com a resultat tindrem un zigot (2n) i una cèl·lula (3n)

09/11/11 No es formen gàmetes...

Unió de cèl·lules

El cas de les algues verdes (conjugades), ja que tenen un tipus de gàmia especial. - Conjugació escalasiforme. - Són organismes haploides. - El zigot abans de la germinació fa meiosis.

Unió de gametangis Cicle vital dels fongs negres del pa Unió d’hifes Somatogàmia - Dues hifes compatibles es posen en contacte i es forma una cèl·lula amb 2 nuclis (n+n) - La plasmogàmia no li succeeix la cariogàmia. - El dicarioma es produeix al principi de la vida de l’organisme. Segons la distribució dels sexes Unisexuals, dioics Cada individu és d’un únic sexe Fecundació creuada (al·logàmia)

A les plantes, són d’un únic sexe quan només presenten o només pistils o només estams. Un exemple és el Saüc. Així direm que són dioècies. Si la mateixa planta té estams i pistils en el mateix peu parlem de plantes monoiques, són hermafrodites. Si a la mateixa flor tenim els dos elements parlem també de plantes hermafrodites. Hermafrodites, Monoics Els dos sexes estan presents en un mateix individu. - Plantes amb flors unisexuades. - ex: Pinus halepensis Monoic flors masculines i femenines en el mateix individu. Hermafroditisme Fecundació creuada (al·logàmia) Un organisme no es pot autofecundar. A les plantes monoides no es produeix l’autofecundació per: Barreres físiques (estams grans i pistils petits) Barreres químiques Maduració diferent del pistil i l’estam Casos d’autofecundació (autogàmia) Animal: Taemia solium Plantes: Arachis hypogea (planta de cacauets)

Hermafroditisme seqüencial Dorada (Sparus aurata) Neixen tots mascles i al cap del temps es tornen femelles. Julivies (Coris Julis) Neixen tots femelles i es tornen mascles. Hermafroditisme provocat Ex: el bacteri Wolbacha canvia el sexe en artròpodes. 4 tipus d’actuació: - Mort en macles infectats - Feminització. A la reproducció només siguin viables les femelles - Partenogènesis. Procés pel quan cèl·lules femenines no fecundades formen nous individus. - Incompatilibitat citoplasmàtica

14/11/2011 Sexe i ambient Tº incuvació ous Tortugues >30ºC El fet de que les condicions ambientals canviïn fa que alguns organismes es decantin per una de les dues reproduccions, sexual o asexual. En general els individus que es poden reproduir de dues maneres, si les condicions són òptimes la reproducció serà asexual i quan les condicions siguin desfavorables la reproducció serà sexual. Ex: fongs paràsits

El paràsit comença a la primavera, que paracita a Berberis (agracejo) S’introdueix a la flor i produeix dos miscel·lis, es fusionen i formen la hifa, que va col·lonitzant tota la fulla fins que arriba a l’embers, que forma mitòspores. Aquestes espores dicariòtides no són capaces d’infectar el agracejo i infecta al blat, forma unes noves espores dicariòtides de resistència. Durant les condicions desfavorables es mantenen al terra. Quan aquestes canvien es dur a terme la cariogàmia, es forma l’esporangi que produeix espores haploides que tornaràn a infectar l’agracejo

Flor-polinitzador Evolució paral·lela dels òrgans florals (òrgans lligants a la reproducció sexual de les plantes amb llacor) i dels insectes (o altres animals) En principi les flors són pol·linitzades o bé per l’aire (anemofília) o bé per animals (zoofília). També en plantes que han tornat al medi aquàtic, poden ser pol·linitzades per l’aigua (cassos escassos).

Gramínies: La majoria d’elles són pol·linitzades per l’aire. Els seus estigmes són dispersos de tal manera que és més fàcil la pol·linització pel vent.

Zoofília: Adaptació planta-animal.

- L’agent pol·linitzant s’alimentarà de pol·len (Pol·lirotperos) tot i que aquest procès és costós per la planta. Ex: abella - Si la planta aconsegueix que l’agent pol·linitzant sigui específic conseguirà optimitzar la pol·linització. L’agent pol·limintzant s’alimentarà del nèctar de la planta. (Sucres) Ex: colibrí, papallona, ratpenats

Coevolució i reproducció sexual Cas de les orquídies:

- Cas més espectacular de coevolució - Imita la forma d’una abella perquè així els mascles quedin atrets i pol·linitzin la planta. La producció de pol·len és molt menor i la freqüència de ser pol·linitzat és molt elevada.

Paràsit – hoste - Hipòtesis de la reina roja

- L’evolució és un mecanisme que està en continu moviment per està al mateix lloc, és a dir, tant el paràsit com l’hoste estaran en evolució constant, el paràsit buscant noves formes més eficients de parasitisme i l’hoste millorant les defenses i incorporant anticossos al seu sistema immunitari

TEMA 7: DES DELS PRIMERS EUCARIOTES FINS ALS ORGANISMES MULTICEL·LULARS Aristòtil Fa la primera classificació definint què són les plantes i què són els animals. També va classificar les ànimes en vegetal i animal. Va establir dos regnes: animals i plantes. Linné Fa una segona classificació i torna a donar l’estructura en dos regnes: animals i plantes No pot classificar una sèrie d’elements Hi ha organismes que tenen característiques tant de plantes com d’animals fongs L’avanç de la tecnologia ens ha permès veure millor les estructures dels organismes. Allò que no sabíem com classificar-ho, ara si podem. A més, la pràctica científica ha evolucionat. Fets importants a la història de la biologia Ernst h. Haeckel (1886) Proposa la creació d’un tercer regne, el regne Propista, constituïda per organismes unicel·lulars o pluricel·lulars d’estructura senzilles. Whittaker (1969) Proposa la creació de 5 regnes

Moneres Protistes * Els briòfits i els rodòfits els col·loca entre els protistes i les plantes. Plantes Fongs Animals

En algun llibre podem llegir el terme protist o prototist Diferències Protist Prototist . Haeckel (1886) Hogg (1860) Els 5 reines. Populariotzació de La teoria de Whittaker. Lyn Margulis proclama el gènere prototist en comptes de protist. Regla de prioritat. Quan un nom igual que un altre es publica anteriorment, es manté el nom més antic.

21/11/11 Plantes – Cloròfits Rodofits Archeaplastidia Glaucofits Animalia Oposikontos coanoflagelats Unikontos Fongs Amebozous Rhizania Chromalveolados Alveolats Stramenopilos (heterocontos) Hacrobia Euglenozoo - Dicristados Excavats Diplomonanidos [...] Oomicetes o fongs celulósics. Es consideren fongs per tenir filaments (hifes) amb la característica que en el seu conjunt formen el miscel·li i aquests són cenocítics (tubs on trobem un gran nombre de nuclis). L’hifa és sifonada degut a que no té cap tabic. Tenen nuclis diploides. Saprolegnia sp. en forma aquàtica ataca sobretot a peixos. És un problema a les peixeres i al cultiu de peixos, l’aqüicultura.

Diotomees. Són algues microscòpiques. Poden tenir simetria radial o lateral. Són unicel·lulars. Són productors primaris. L’home les utilitza com a poliment de metalls preciosos (or i plata), com a poliment de l’esmalt de la dentadura (es troba a la pasta de dents). També s’utilitza en pintures que reflecteixen la llum o també en filtres.

No hi ha cèl·lules flagelades en el seu cicle vital. La reproducció sexual es fa entre gàmetes ameboides. En les cèl·lules radiades es produeix oogàmia.

Crisòfits – algues dorades - Són presents en grans masses d’aigua en les montanyes o en el mar. - La cèl·lula es troba en una massa orgànica que forma un tipus de coba - Els ciliflagelats tenen un esquelet d’oxid de silici

Quan arriben a un moment en què les condicions ambientals han canviat, aquests organismes poden entrar en fase de repòs, en què formen estatòspores.

Algues pardes S’anomenen així pel color pard que representen Són pluricel·lulars. Són les mes completes pel seu cos vegetatiu, es troben vertaders teixits vegetatius. Les cel·lules flagelades són biflagelades amb un flagel que te vàlvules El plast té 4 cloroplast, dos propis i dos del reticle endoplasmàtic. Són marines. Són normalment bentòniques, arraigades (tenen estructures que la fixen al terra). Es troben a la zona intermareal. Hi ha èpoques de l’any que queden al descobert, per tant han de tenir una substància que els permeti resistir fora de l’aigua. Són molt ulititzades des del punt de vista industrial, els alquinats donen estabilitat. Així s’ulitlitzen a la indústria tèxtil i del paper. També s’utilitzen com a lubricant i per a la producció de motlles dentals. Hacrobia – Són els principals productors primaris marins. Formen part del nanoplacton. Tenen les cel·lules recobertes d’unes plaques de carbonat calci. Els pescadors els segueixen perquè són productors primaris i per tant així poden localitzar els consumidors. Algues roges - Tenen com a organisme que esta en simbiosis un cianobacteri. Dins del es algues roges hi ha organismes que presenten dipòsits de carbonat de calci que poden rodejar tot l’organisme o parcialment (cas de la carolina) Es produeix una calcificació que produeix mobilitat a l’organisme, són organismes articulats.

Tenen una gran importància des del punt de vista econòmic. A la seva paret tenen substàncies com l’agar-agar (important a la indústria farmacèutica) la carraguenina (és un col·loide) utilitzat a la cosmètica, maquillatges i a la indústria alimentària (flams, gelats, etc)

23/11/11 Plantes - Cloròfits Endosimbiosis primària, els cloroplasts només tenen dos “envueltas” Pot anar des d’organismes unicel·lulars amb o sense flagel a organismes pluricel·lulars “cenovios” La mitosis no és igual a tots els organismes. Exemples:

Volvox – organisme cenovio, ja que és pluricel·lular però les seves cèl·lules són independents. Ulva: presenta estructures laminars més complexes. Micrasterias – organisme unicel·lular sense flagel. Caulerpa – tot l’organisme és un filament continu que es ramifica i forma les “fulles”

Chara – Aquests organismes presenten uns gametangis que no són pluricel·lulars però presenten protecció. Són els organismes anteriors als terrestres. La mitosis és semblant al regne de les plantes (vasculars) Presència de “plasmodesmos”

Rhizaria Són orgamismes microscòpics. Tenen una estructura porosa que a través dels qual emeten una sèrie de pseudopodis Els foraminíferos l’estructura és de carbonat de calci i en els Radiolarios l’estructura és de diòxid de silici. Amebozous Protopast nu. Poden tenir moviment – pseudopodis No tenen paret, la membrana cel·lular té moviment i li permet el moviment. Quan hi ha una molècula que li interesa en el medi emet pseudopodis i forma una vesícula digestiva. Exemples: Amebes

Fongs mucilaginosos – També anomenats mixomicets. El cos vegetatiu tenen les característiques semblants a les amebes tot i ser polinuclears. El cicle vital és diferent ja que el seu plasmodi produeix una sèrie de corrents citoplasmàtiques. Per reproduir-los al laboratori s’ha de fer en una càmera humida, amb un recipient de plàstic o vidre amb un filtre. Fongs mucilaginosos cel·lulars – També formen plasmodis, però són d’agregació, les cèl·lules continuen sent independents, en cas que les condicions siguin desfavorables es poden desagregar. Formen un esporangi que emetrà espores. Aquestes s’agregaran entre elles i tornarà a formar el cicle.

Opistocontos Està compost els animals, els coanoflagelats i els fongs. Tenen un flagel en posició terminal Coanoflagelats (esponges de mar) Ja expressen molècules d’adhesió

Estan formats per una estructura pluricel·lular formada per cèl·lules semblants a les ameboides unides entre elles en una estructura envoltada per molècules d’adhesió (molècules flagelades)

Podríem dir que són cèl·lules mare ja que poden donar molt tipus de cèl·lules, principi d’aparició de cèl·lules embrionàries. Abre filogenètic Organisme comú de tots els sers vius: “Ancestro o raiz” Punt en què se separen dos organismes que procedeixen d’un ancestre comú: Node

Anteriorment es feia pels parentescs morfològics i actualment es fa per caràcters moleculars, per exemple els aminoàcids o nucleòtids.

28/11/2011 Desenvolupament ANIMAL Clivatge o segmentació* Gastrulació

Zigot Blàstula Gàstrula Embrió/Larva adult (polarització) (blastòmers) (Capes germinatives) Clivatge o segmentació: foto power point Gastrulació: 2 capes germinatives: endoderm i ectoderm Organismes diblàstics. Cnidaris (meduses) 3 capes germinatives: endoderm, mesoderm i ectoderm

Formació d’una nova cavitat ... Organismes triblàstics Destí de les capes germinals formades durant la gastrulació Endoderm Sistema nerviós i òrgans sensorials

Capa externa de la pell (epidermis) i les seves estructures associades (ungles, pel) Hipòfisis.

Mesoderm Notocorda Esquelet Músculs Sistema circulatori Aparell excretor Aparell reproductor Capa interna de la pell (dermis) Capes externes del tub digestiu i de les estructures que es desenvolupen a partir d’ell, com a part de l’aparell respiratori

Embrió En ocells, rèptils i mamífers l’embrió està rodejat per diverses membranes extraembrionàries, que protegeixen, regulen l’intercanvi de gasos, acumulen material de rebuig... Durant el desenvolupament es produeix: - Proliferació cel·lular - Determinació i diferenciació

Dos processos consecutius, si tenim cèl·lules indiferenciades primer patiran la determinació, canvis per expressió gènica que ens portaran a que aquestes cèl·lules es predisposin amb la diferenciació a l’especialització. El resultat es la formació de les cèl·lules amb una estructura i funció específica.

Les cèl·lules mare son les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen la capacitat de diferenciar-se en altres tipus de teixits cel·lulars. Cèl·lules mare embrionàries: Les cèl·lules mare embrionàries pluripotents són cèl·lules de les primeres fases de l’embrió que formen la massa interna (inner cells) del blastòcit (blàstula). A mesura que l’embrió es desenvolupa, les cèl3lules es determinen, estan compromeses a desenvolupar-se en parts concretes de l’embrió i en estructures adultes. Una vegada determinades les cèl·lules es diferencien Cèl·lules mare: - Totipotents: com el zigot o les primeres cèl·lules de la mòrula. Poden regenerar tots els tipus cel·lulars i per lo tant tot l’organisme. - Pluripotents: Poden formar la majoria de teixits cel·lulars - Multipotents: poden formar molts tipus de cèl·lules - Unipotents: poden formar només un tipus de cèl·lules

Morfogènesis Resultat final d’aquest procés és la formació i organització espacial dels o`rgans i teixits d’un organisme.

Apoptosis o Mort cel·lular programada Mort programa i controlada per determinats fens d’algunes cèl·lules durant el desenvolupament. Procés que contribueix al disseny d’un òrgan.

Teixits animals

Teixit epitelial: capes de cèl·lules fortament connectades que recobreixen les superfícies del cos i limita l’espai intern entre els òrgans.

Teixit connectiu: Dóna suport i reforça els altres teixits. Normalment consta de cèl3lules disperses per la matriu extracel·lular. Teixit muscular: Permet el moviment

Teixit nerviós: Hi ha dos tipus de cèl·lules: les neurones que generen i transmeten senyals electroquímiques i les cèl·lules glies que tenen funcions associades de suport a les neurones, entre altres funcions.

Teixits vegetals Els teixits vegetals estan agrupats en sistemes histològics, atenent a la seva situació relativa: Sistema fonamental (parènquima): Inclou teixits implicats a la fotosíntesi, la reserva i la consistència mecànica de la planta Sistema vascular: Tots els teixits de la conducció d’aigua, soluts inorgànics i fotoasimilats. Sistema dèrmic: Tots els teixits perifèrics protectors. Creixement i manteniment La mida i forma dels òrgans varia al llarg del temps. Manteniment del teixit adult - Homeòstasis tissular: mort cel·lular i restitució a partir de cèl·lules mare adultes Equilibri entre la proliferació i la diferenciació Presencia de cèl3lules mares adultes en

Epidermis Intestí Sang Meristemes vegetals

Què inicia tots aquests processos i desencadena la successió de les etapes del desenvolupament?

- Les diferents etapes i processos del desenvolupament estan regulades per grups de gens - Aquests gens s’activen de forma diferenciada durant el desenvolupament: EXPRESSIÓ DIFERENCIAL DELS GENS. - Moltes vegades s’activen en cascada

Alguns exemples de gens que regulen el desenvolupament: - Gens d’efecte matern - Gens de segmentació - Gens homeòtics Gens de segmentació 3 gens Gen gap Pair rule: refinen el procés de segmentació Genes de polaridad: distribuir els diferents segments en el sentit “ante” lo posterior de l’embrió. Distribució segons la funció. Gens homeòtics o homebox Gens hox en animals

Expressió d’aquests gens controlen l’expressió dels diferents segments. Efectes que actuen a unes determinades parts de l’animal. Gens en cascada (en plantes) que condueixen a la floració No són homòlegs

Indueixen a la floració, ja que aquesta ens ve determinada en part pels factors ambientals (sol, aigua,...) el que fa es que una serie de gens s’expressin en cascada. La planta va creixent però en un determinat moment comença la diferenciació del sistema floral. Actuaran sobre el medistemo per formar les flors. Els formarà una modificació en les fulles i branques on es formarà el medistemo floral. Aquest serà el que ens donarà les diferents parts de la flor. Sistema ABC. Sistema B són els responsables de la formació dels pètals. Els A de la formació sèpals i el C òrgans fèrtils.

Gens mados (en plantes)

TEMA 8: ELS ORGANISMES CONTROLEN EL SEU MEDI INTERN I INTERACCIONEN AMB EL MEDI AMBIENT Classificació L. Margullis Metabolisme: Conjunt de reaccions en què els organismes vius controlen el seu medi intern. Catabolisme: Conjunt de reaccions de catàlisi, l’organisme trenca molècules i n’obtè energia (ex: respiració) Anabolisme: Conjunt de reaccions que necessiten energia, serveixen per formar molècules. (ex: biosíntesi) Què entenem per nutrició? Els organismes vius utilitzen nutrients per obtenir energia i construir noves estructures. L’energia es necessària per a la síntesi de biomolècules i per altres funcions. Tipus de nutrició: Les plantes són fotoautòtrofs Els fongs i els animals són heteròtrofs Cas líquen: cas de simbiosi mutu, mutualisme. Els 2 grups han desenvolupat diferents mecanismes per a la obtenció de nutrients i en això han basat l’evolució de la seva arquitectura corporal (estructura vegetativa) Absorció d’aigua i sals minerals Les plantes vasculars obtenen sals minerals i algua del sól a través de les arrels (sistemes radicals) Desarrollen sistemes radicals molt extensos.

Pèls radicals, expansions de les cèl·lules epidèrmiques en forma de filaments, responsables de recollir l’aigua i les substàncies dissoltes a l’interior de la planta. L’aigua penetra a l’interior del xilema que es reparteix per tota la planta o per la via apoplàstica.

Captació de la llum i el CO2 A les fulles es produeix la fotosíntesis. L’organització en fulles augmenta de forma significativa la superfície clorofíl·lica de les plantes. Circulació de l’aigua i les sals minerals pel xilema

El potencial hídric de l’aigua pura és 0. El potencial hídric de l’aigua amb soluts dissolts decreix, es fa negatiu. Les diferències de potencial hídric entre l’aigua i el sòl, cèl·lules de l’arrel, cèl·lules de les fulles i l’aigua de l’atmosfera, provocaran l’absorció i el moviment de l’aigua pel xilema. Aquest procés s’anomena transpiració.