28
Revista de Prensa 18/11/2008 INSTITUCION EDUCATIVA SEK

Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Revista de Prensa

18/11/2008

INSTITUCION EDUCATIVA SEK

mestevez
Sello
Page 2: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Revista de Prensa: Índice

Medio Fecha Titular Pág.

18/11/2008

1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad y el futuro que se hadiseñado. 4

2. ABC 18/11/2008 «El Estado debe abstenerse de interferir en las Fundaciones» 5

3. ABC 18/11/2008 Estudiantes anti-Bolonia paralizan varias clases de Políticas en la UAB 6

4. ABC 18/11/2008 NUEVOS ESCENARIOS 7

5. ABC 18/11/2008 Ocho de cada diez profesores creen que su imagen empeora 8

6. ABC 18/11/2008 Selectividad compleja y a la carta 9

7. ABC 18/11/2008 Una Andalucía imparable 11

8. ABC SEVILLA 18/11/2008 Contaminación y cambio climático 12

9. ABC SEVILLA 18/11/2008 Educación abre otro frente con la Iglesia a propósito de la asignatura deReligión 13

10. ABC SEVILLA 18/11/2008 Los sindicatos reiteran el fracaso del plan de calidad mientras la consejeracontabiliza 200 centros adscñtos 14

11. ABC SEVILLA 18/11/2008 Mujeres y música 15

12. AVUI 18/11/2008 Ana Ripoll iLluís Tort, candidats al rectorat de la UAB 16

13. AVUI 18/11/2008 Jo vaig fer vaga 17

14. AVUI 18/11/2008 Santa Coloma tindrà 900 places escolars més el curs que ve per acollirl'allau de nouvinguts 18

15. DIARI DE GIRONA 18/11/2008 El Ministeri d'Educació permetrà a les universitats decidir quinesassignatures puntuen més en la selectivitat 19

16. DIARI DE GIRONA 18/11/2008 El Pla Educació i Convivència i la UdG promouen la integració escolar 20

17. DIARI DE GIRONA 18/11/2008 L'Aula 21

18. DIARIO DE CADIZ 18/11/2008 Ayuntamiento y Junta hablan de los antiguos colegios de Defensa 25

19. DIARIO DE CADIZ 18/11/2008 Comienzan las jornadas de seguridad vial para alumnos y padres 26

20. DIARIO DE CADIZ 18/11/2008 Defensa colaborará con la Universidad de Cádiz en la reorganización delcampus 27

2

Page 3: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

18/11/2008

3

mestevez
Sello
Page 4: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad y el futuro que se ha diseñado.

http://www.eldiariomontanes.es/20081118/santander/destacados/escolares-preguntaran-alcalde-ciudad-20081118.html

Sesenta chicos y chicas de cuatro colegios y dos institutos de Santander expondrán el próximo 20 de noviembre alalcalde cuales son los problemas que les preocupan y cómo quieren que sea su ciudad. Será la primera vez que secelebre esta reunión que forma parte de la iniciativa puesta en marcha por la Concejalía de Familia, Bienestar Sociale Igualdad con el deseo de que los más jóvenes de la ciudad se involucren en ella y decidan su futuro, indicó laconcejala responsable del área, María Isabel Gómez Barreda. La fecha elegida lo ha sido por que ese día se conmemorala Declaración de los Derechos del Niño. Los alumnos que participarán provienen de los colegios Kostka, Arce Bodega,Cisneros y Elena Quiroga y de los institutos Santa Clara y Las Llamas.

Antes de la reunión con el alcalde, los chavales reflexionarán en sus colegios y con sus profesores sobre qué quierenpara el Santander del futuro y sobre temas que les interesan: la familia, la paz, la protección, salud, educación y elmedio ambiente, entre otros. «El alcalde les responderá y les dará a conocer los planes municipales al respecto y loque ya estamos haciendo sobre esas cuestiones», indicó la concejal. Buzón en los colegios Esta iniciativa municipalse une a la denominada 'Buzón Amigo': la instalación en los centros escolares de buzones en los que los chavalesdepositarán sus peticiones dirigidas al Gobierno municipal. Ambas iniciativas (buzón y reunión con el alcalde) formanparte de una estrategia planteada para conseguir que Santander sea declarada por Unicef como 'Ciudad Amiga de laInfancia' en 2010. La relación de Santander con Unicef es muy estrecha por los numerosos programas que desarrollaafavor de la infancia.

La organización de protección de la infancia premió recientemente al Ayuntamiento por su programa 'Coeducación enCentros Escolares, por el que desde 2003 han pasado 5.000 alumnos y cuya fin ha sido sensibilizarles para desarrollaruna educación en igualdad entre sexos. Unicef-Cantabria En Unicef-Cantabria las nuevas iniciativas municipalesdestinadas a la infancia y juventud y contar con ellos para diseñar el futuro de la ciudad es muy bien valorada, indicóFlor López, técnico de programas de la organización infantil..

Fecha: 18/11/2008PIPM: 1645000@ EL DIARIO MONTAÑÉS

4 INSTITUCION EDUCATIVA SAN ESTANISLAO DE KOSTKA SEK

Page 5: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

<<El Estado debe abstenerse deinterferir en las Fundaciones>>Su Majestad la Reina presidemañana la lll Conferencia Generalde la Asociación Española deFundaciones. Rui Vilar destaca lacrucial y necesaria laborfundacional en ciencia, educacióno erradicación de la pobreza

--Se cumplen 30 años del Derecho Consti-tucional a fundar. LOué falta por fundar?España represent~ un buen ejemploen materia de Fundaciones al tratarsede uno de los pocos países europeos queha consagrado en su Constitución el de-recho a fundar. Las cifras yla dinámicadel sector fundacional español son con-secuencia de esta opción fundamental.--¿Qu~ futuro fen~__r~_ el-resto-de Europa?--Los tiempos actuales de incertidum-bre constituyen una oportunidad decisi-va para las instituciones de la sociedadcivil, a largo plazo, como las fundacio-nes: para demostrar su capacidad de ac-tuar enlos dominios donde el Estado oel mercado fallan porque no lo consi-guen, no saben o son menos eficaces.Asistimos a un progresivo reconoci-miento de la importancia e impacto delas actividades de las fundaciones en laciencia, la educación y capacitación, laerradicación de ia pobreza, la inclusión :’ , ’social o las cuestiones ambientales.--¿La crisis actual se alza cual espada de " ,- " " . .Damocles contra el espiñtu fundacional? afectarán a las instituciones que depen---La crisis afecta negativamente al va- den del mecenazgo para funcionar.lor del capital y de las ingresos de las --¿Cómo se reta a la globalización?

--¿Qué tiene que contener una buena leyde Fundaciones y/o Meconazgo?

El Estado debe abstenerse de interfe-rir o reglamentar demasiado las activi-dades de las Fundaciones.--¿Y en el ángulo poliedro fiscal?--Tanto para las fundaciones como pa-ra el meeenazgo, la ley debe acoger elprincipio de proporcionalidad entre losbeneficios eoneedidos por el Estado ylaparticipación de la~ Fundaciones y losmecenas al realizar el bien común.--¿Cómo debe ser [y parecedo como la mu-jer del César] un Gobierno fundacional?--Ganar los desafíos de la transparen-cia, y la prestación de cuentas, pasa ne-cesariamente por estrategias bien deli-neadas, y por un respecto absoluto porlos más elevados patrones éticos. Acen-túo el beneficio parolas fundaciones dela adopción y publicitación de códigos

e~pAucta qffë-traduzcan lá o~cíóñ ---por la autorregulación y substituyanladistante regulación del Estado.--¿Nacerá unárea europea de mecoenzga?--Las diferentes leyes nacionales euro-peas, en regla, desincentivan el mece-nazgo transnacional, en una violaciónclara del principio de no discrimina.ción de los tratados de la Unión Euro-pea. El Tribunal de Justicia de las Co-munidades Europeas ha producido ju-

, relevante que puedepunto de viraje para crear

una verdadera área europea de mece-nazgo. El sector fundacional europeo de-berá movilizarse para lograr un trata-miento más justo en lo referente al im-puesto sobre el valor añadido.--LPodemes fundar un mundo mejor?--Las fundaciones tienen, más que ntm-

Fundaciones. Sin subestimar la grave- --La globalización aporta importantes ca, la obligación de movilizar todos susdad de la situación financiera, conside- desafios a los modelos tradicionales dere que las fundaciones son insfitucio- intervencióndelas Fundaciones. Cuan-nes duraderos y resistentes y que, a pe- do muchos problemas actuales traspa-sar del período de dificultades que viví- san la escala nacional, las Ftmdacionesmos, tenemos razones para no perder la deben actuar integrados en movimien-confianza. La previsible disminución tos de filantropla internacional, sin olode los presupuestos de las empresas po- vidar las virtudes de su acciónlocal y elra acciones de responsabilidad social conocimiento de los problemas.

recursos financieros y humanos paracombatir la ignorancia y la indiferen-cia. De igual modo debemos enfrentar-nos a las dificultades y las incertidum-bros del presente con el coraje y la con-fianza de quien está convencido de queun mundo mejor no sólo es posible comoun deber de ciudadanía responsable.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

223717

689000

18/11/2008

CONTRAPORTADA

88

5 EDUCACION, SECTOR

Page 6: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Estudiantes anU-Bolonia paralizanvarias clases de Políticas,en la UABL $UI~IOI~BARCELONA.’ Unos 200 estu-diantes, según los organizado.res. irrumpieron ayer en va-rias clases de la Facultad deCiencias Politicas dela Univer-sidad Autónoma de Barcelona(UAB~ para expresar su recha-zo al Plan de Bolonia.

Los manifestantes se con-

universidad y después se diri-gieron a la citada Facultad pa-ra llevar a cabo su acción rei-vindicativa. Una vez allí, entra-ron en varias clases yorganiza-ron debates y conferencias so-bre la ~(aplicación de la nermm~y la ((precariedad universita-rim~. Un grupo de ellos se que-dó en el eemre, dQnde permane-

centraren a primera hora de la ció toda la noche. (tEs una pro..,/P~aJ~- ~I~~~ 1~~1~ i~ ~l~.i.q~ £1g la te st a~i~cffica 3L~un encierro

forzoso porque’dejamos entrary salir a quien qmera~~, explicóa ABCMarc Navarro, portavozde los encerrados. Los estu-diantes exigen conocer el défi-cit del centro, que ayer se les co-municó y asciende a 20 millo-nes de euros, y que la UAB reti-re los 33 expedieñtes abiertos aestudiantes expedientados yen procesc penal por herir, pre-

rante una ocupaciónal rectora-do. Precisamente ayer, la uni-versidad confirmó.que ha re-nunciado a presentarse comoacusación contra Ios lg estti:-diantes expedientados. Fuen-tes de la UAB matizaron ayerqueta ocupación no fuemasivay que el 50 % de los alumnos hi-cieron clase.

La protesta coincide con lavisita de la ministra de Ciencia,Cristina Garmendia, a la Uni-versidad Pompeu Fabra de Bar-eelona (UPF). Durante la mis-ma. Garmendia admitió que es

"necesarm mejorar el diálogocon los estudiant~s.~ ~~. ~~,,.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

223717

689000

18/11/2008

EDUCACION

61

6 EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

Page 7: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

CésarNombela

la UniversidadCornplutense

i

NuEvos, ESCENaVaOS

.Tas situaciones de crisis re.

.L.Jmueven paradigmas~ Lo~sistemas sociales tienen queencaz’ar los nuevos tiempos’ neparahacer tabla rasa de todo leanterior. Si se ha de mantenerlo fùndamentaL se requierenCambios, nuevas iniciativasque nos lleven al futuro, másque ajùstes lampedusianos pa-ra que todo siga igual. La pues-ta a punto de la sociedad del co-nocimiento --educación e in-vestigación--.está :plagada de

- incertidumbres, l-mposible notener en cuenta el mundo glo-bal, pero, igualmente suicidaes ignorar~lo que nos corros-ponde hacer, enlos niveles na-cional y autonómico para#frontar la crisis en el terrenodela educación y la I÷D. -

Enumerar algunos retosque surgen en el mundo, sirvepara identificar las claves decómó orientar nuestra actua-ClOm En áreas económicasemergentes --Asia, parte deIberoamérica-- destacan ini-ciativas de formación de recur-sos humanos y actividades dedesarrollo. Todo un esfuerzoCompetitivo, que da resulta-dos. Las grandes empresas detecnología puntera se orientaacada vez más a estos lugares.Mientras tanto, en elmundO de-sarrollado, la crisis del siste-ma económico y financieroagrava las perspectivas de unode los soportes fundamentalesde la invegtigación, la hiato~di-ca e~ especiàl. Se resienten losprincipales fondos que sostie-nen fundaciones no lucrati’~äs,una faceta de la iniciativa so-cial en pro de la ciencia, pocodesarrollada en España. Sóloreforzando la calidad de la en-señanza, lo que éxige reformasintegrales de nuestro sistemaeducativo se puede afrontar es-ta situación de escanarios cam-biantes. Si algo destaca ahoraes la opción parla formaciónpostgraduada de calidad, enella se invierten recursos pri-vados en abundancia. El siste-ma demanda una mejora desdela bases. En esta Situación, nobasta con analizar cómo repar-tir los necesarios recortes delgasto. La falta de proyectos delGobierno para la reforma delaenseñanza y la universidad--reducida ésta a un modesto pro-,grama de calidad, muy men-guado de recursos-- no puededajarnoa tra~Ktwilas, ~,~ ~ ~,,

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

223717

689000

18/11/2008

EDUCACION

61

7 EDUCACION, SECTOR

Page 8: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Ocho de cada ,diez profesorescreen que su imagen empeoraEl 71% Io atribuye al cambio de leyes, según un sonde6 de Cofapa

U.ASeetmMADRID. E171% de los profeso-res, el 66%de los padres y el57% de los estudiantes creenque los continuos cambios de :le-yes educativas afectan negati-vamente alprestigio y reconoci-miento de la profesión docente.Esta esuna de las conclusionesde la eñcnesta promovida porla Confederación de padres dealumnos Cofapa

(~Todos losgrupos~ pero deforma mu~aéusadá el lir(/feso-rado, con un 87% ’de los eas0s,consideran que el prestigio y elreconocimiento de la profóslondocente ha empebrado~~, se~alaunadelas-con~lusl0nes deís¿n-aleo realizado mediante 8200encuestas a padres, profesoresy alumnos de Primaria yESOde centrosjla mayoría públi-cos.

Respaldar b autoridadEl 75%por cieñt9 de los docen-tes menciona como facto.r pérju-dicial la actitud de los padresque cuestionan sus decisionesdelante de los hijos, una opi-nión que respaldan el 68% delas familias y eL45%’de losalumnos. Asimismo, casila m,i-tadde los docentes y más deuntercio de los padres y de losalumnos se refieren a la ((pro-moción automática)).(pasar cursos con materias pendien.tes] como elemento desfavora-ble para el profesor

Entre las medidas para-me-jorar el prestigio docente, el55% de] profesorado i’echmaque se respalde su autoridad enlos conflictos escolares: e129%pide que se-lés apoye-ea caso deenfrentamiento con los padres;y el 39%, quése elarifiq~én ah:te la sociedad cuáÏes’son sus

LOS PROFESORES VIST~S PORSI MISMOSEn porcentaje %

Reducción de ho~as a, Adocentes ~ ..... - -:= ~ -- ~’,~

Aumento de’año., ~sabáticos 37,0

Intercambio co~cocentes extranjeros ~ 30,6

Posibilidad de acceso ~"~

°~-~~° - ~-30,0a staeas suDeriores

Trabajo en el aula ~ 72,3

Preearación habitualdetareas ~ 64,4

Atención especlar2alumnoscon ~roblemas ~ 46,4

;articipaclón enformación permanente ~ 35,6

funciones y las de las familias.A la pregunta sobre la sati s-"

facción profesional y.laboral,cuatro de cada diez profesoresresponden conu~ (tbastante sa-tisfecho~) y el mismo porcenta-je con un ((algo satisfecho~).

Estabilidad e in~mtivosLos docentes valoran sobré to-: do la estabilidad en el empleo yla autonomla profesional y me-noslas posibilidades de promo-emnar y la edad de Jubilación."Asi, el actual sistema decarre-ra docentees insuficiente pa-ra el 75%de ellos

En cuanto a la formación

inicial, casi eÍ40% cree que eses insatisfactoria c muy insa-tisfactoria, y sólo el 56.5% seconsidera bien preparado paralos retos de su trabajo.

El estudio ha sido presenta-do en la jornada sobre((Respal-do social s laprofesión docen-tes), organizada por Cofapa clansarada por la presidentadelConsejo Escolar del Estado,Carmen Maestro,

Las_ conclusiones reflejantambién la néeesidad de esta.blecer la carrera docente, coniñcentivos yevaluaeión,.posibi-lidad que contempla la LeE pe-ro que aún no se ha concretado.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

223717

689000

18/11/2008

EDUCACION

61

8 EDUCACION, SECTOR

Page 9: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

La nueva Selectividad comenzaráa implantarse el próximo curso (2009-10) con notables modificacionesEFE

1 ¯

Selectividad comp eja y a la cartaLas Pruebas de Acceso ala dniversidad (PAU), popular Selectividad.cambiarín de cara paraaaecuanas al sistemaderivado de Bolonia -- Elmodelo es máscomplicado, gero noparece mas exlgen:e

POR MILAGROS ASENJO

MADRID. Los alumnos que es-te curso han comenzado Prime-ro del nuevo Bachillerato estre-nerántambién la nueva Selecti-vidad, que se implantará el cur-so 2009-10. El diseño del modelo.aprobado por el Gobierno sus-cita algunas dudas sobre el ni-vel de exigencia, los profeso-res entienden que más que su-bir el listón académico, la fór-mula diseñada complicará lacompleja gestión de los cen-~ros. de la misma manera quelo ha hecho el Bachilleratocreado por la Ley Orgánica deEducación (LOE).

Por el contrario, los alum.nos más :radi~ales_insiste~ en

su rechazo a cualquier tipo deprueba y les padres temen queno sea ron exigente como desea-r~n.

La ya conocida como Selec-tividad ala carta --más para elalumno que para el profesor.aseguran los docentes-- con-tiene importantes novedades.Entre ellas, destaca la posibili-dad de meJorar nota para au-mentar las posibilidades de ac-ceso a los estudios de Grado de-seades y, a partir del curso2011-1012. el examen oral delidioma cursado por el alumnoinglés, francés, alemán, italia-

no o portugués).

Vincular a la carrera elegidaHay que advertir que, a partirde 2010. año en que entrará envigor el Espacio Europeo deEducación Superior (EEES).desaparoceránlas actuales no-menclaturas de las carreras ylas diplomaturas licenciatu-ras e ingeniería,, serán susti-tuidas por los grados, estudiosde cuatro años de duración, sal-vo algunas excepciones comoMedicina, Farmacia. Veterina-ria o Arquitectura. que cuen-tan con directiva europea espe-cifica tienen una mayor cargalectiva y, en consecuencia, sonmás largas, .....

De acuerdo con el real decre-to que regula las Pruebas de Ac-ceso ala Universidad (PAU/. és-ras versarán sobre las mate-rias de Segundo de Bachillera-to. It) mismo que en el modelovigente. Su objetivo es valorarla madurez del alumno y eva-luar los conocimientos vincu-lados al Grado que se quieracursar

La normativa aprobada re-gula también el acceso delos es-tudiantes procedentes de laFormación Profesional (FP), prueba para mayores de 25años, el acceso a la Universi-dad para mayores de 40 años.mediantelaacreditación de ex-periencia laboral, y el de losmayores de 45 años, aunque noposean titulación alguna niex-periencm profesional.

Las futuras PAU se dividenen dos fases, una generaly otraespecifica, con el fin de (<au-mentar las opciones de eiec-ción» de los alumnos, (walorarlas materias» en las que obtie-nen una mejor calificación y<(vincular de una manera másdirecta>> el Bachillerato y laUniversidad.

La fase general incluye co-mo objeto de examen las mate-rias comunes (lengua castella-

,~ nn~y literatar~, lengua.exxran-

3era. historia o filosofia y, en sucaso, lengua cooficial. A ellasse añade una materia de moda-lidad elegida por el alumno deentre las asociadas a las tresvías que se cursan en Bachille-rato [Artes, Ciencia y Tecnolo-gia o Humanidades y CienciasSociales).

Mayor peso del expedienteLa calificación final se estable-cerá con la nota media del Ba-chillerato tcuents un 60%),siempre que sea superior al 5, yla obtenida en la fase generalde la S elect ividad (49 % ), que de-berá rebasar el 4. De le contra-rio. no se realizará la media fi-nal.

La fase especifica está pen-sada para los alumnos que de-seen ingresar en facultadescon límite de plazas y su objeti-vo es mei orar la nota de acceso.

Eu esta fase, que tiene carácter

Los alumnos podránmejorar su nota en unexamen sobre mateñasvinculadas a la carreraque deseen cursar

voluntario, los estudiantes seexaminarán de otras asignatu-ras de la modalidad diferentesa la elegida para la fase gene-ral. aunque no las haya cursa-do en elBachillerato. Estas ma-terias deberán estar asociadasa la rama de conocimiento delGrado en el que pretenda ser ad-mitido. La validez de las califi-caciones obtenidas a través deeste sistema caducará ales dosaños y los alumnos podrán rea-lizar la prueba cuantas vecesquieran.

Existe un catálogo de asig-naturas vinculadas a cada unade las ramas del saber ylas uni-versidades podrán también se-ñalar aquellas a las que conce-dan más valor para un títuloconcreto. Cada uno de los exá-menes voluntarios podrán su-mar hasta un punto en la notafinaly dos si la materia coinci-de con la fijada como priorita-ria por la universidad corres-pondiente. Los alumno., cono-cerán al principio de curso dequé disciplinas se trata paraplanificar su Bachillerato deacuerdo con la carrera que pre-tendan estudiar.

La fórmula se justifica enque asi se facilitará la movili-dad de unos estudios a otros y

¯ aumentarán las posibilidades

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

223717

689000

18/11/2008

EDUCACION

60,61

9EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

Page 10: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

El nuevo modelo

Idiomas. La nueva Selectividadincluye, a partir del curso2011-2012, un examen oral deldioma que hay cursaoo el alumno,

Dos fases, Las Pruebas de Accesoa la universidad se es[ruciuran endos fases: general (materiascomunes ~ una de modalidad) especifica (oara SUOlr no[aeniencar acceder a las facultadescon I{mite ae olazas).¢alilí¢aci~. Se establecerá con el60°~ del exDealente, siempre queeste supere el 5. ) con la media dea~pruebas, cuando sea másde 4.lista de materias, Habrá una listaae mater ~s onoritarias parasuD~rnota y las universidades podránae~ermmar Iàs que considerenODOI~UnO.

Reclamaciones. Se ma~Jene lareclamación y la dobtecorreeciÓnae los E.ercJcios

de elegir carrera en primera.opci6n.

Sl un alumno pretende cur-sar Medicina--la carrera conmayor desequilibrio entre laoferta y la demanda--, aquila-tará sus posibilidades al cono-cerlas materias qnalepermiti-rán subir Ia nota.

La normativa incluye otrasmodificacmnes referidas a laduración de los descansos en-tre cada prueba, que serán de45 minutos, y al tiempo de losexámenes, una hora y media ca-da uno. Además, con caráctergeneral habrá dos convocazo-r~as (junio y septiembre), perola Conferencia General de Polí-tica Universitaria podrá intro-ducir alguna más tamo para laetapa general como t)ara la es-pecÉica. Las reclamaciones semantienen como en el sistemaactual: reclamación sobre al-gún ejercicio y doble correc-ción. El primero mantendrá la.calificaciSn inicial aunque lare~¿isi5n sea negativa. Sin em-bargo, el segundo’encierra elriesgo de bajar la primera.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

223717

689000

18/11/2008

EDUCACION

60,61

10EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

Page 11: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Una AndalucíaimparableLa re ducción del número de ho-ras de Religión en los centrospúblicos que ha llevado a cabola Junta de Andalueía no sóloha provocado el descenso a lamitad de sueldo de los profeso-res y la pérdida de trabajo demuchos de ellos. Se quejan losprofesores de que no les permi-ten ser tutores; ni tan siquieraexiste el departamento de Reli-gión.

Tampoco respetan a losalumnos por aula. Los padresestamos preocupados por estadrástica disminución de horasy por la fragilidad de los profe-seres que impartenla asignatu-ra de Religión. Además, es in-justo que sean los profesoresde Religión de Andalucía lospeor tratados en’España.

Igual que a los profesores,tan mal amparados, le ocurreal 75,7 por ciento de los alum-nos que han escogido libremen-te la asignatura de Religión,porque ellos y sus familias con-sideran que la educación reli-giosa en la escuela favorece laformación integral y contribu-ye a formar buenos ciudada-nos.

Andalucía ignora u olvidaque la educación es un derechode los padres, y no del Gobier-no de turno.

RitaVillenaMálaga

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

223717

689000

18/11/2008

OPINION

12

11 EDUCACION, SECTOR

Page 12: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

AznalcázarContaminación ye.amhin elim=itien

La Asociación para el Desarro-llo Aljarafe-Doñana inicióayer en el colegio Padre Jesúsde Aznalcázar una campañacon un curso interactivo enformato cd de sensibilizacióncontra la contaminación y elcambio climático, que recorre-rá otros centros educativos dela comarca. Va destinada alos alumnos de tercer ciclo det)rimaria.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

45476

156000

18/11/2008

SEVILLA

26

12 EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 13: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Educación abre otro frente con la Iglesiaa propósito de la asignatura de Religión

Los Obispos del Sur aseguran que laconsejera de Educación les pidió disculpaspor el <<caótico)) inicio de curso en materia_Teresa Jiménez lo niega

MERCEDES BEN|TF.ZSEVILLA. Nueva semana, nue-va polémica. Esta vez a vueltascon los profesores de Religión,con la Iglesia de por medio.Ayer los Obispos del Sur emi-tían una nota asegurando quela consejera de Educación ha-bía pedido (<disculpas>~ por el(<caótico inicio de curso en laasignatura de religióm>. Esasdisculpas se habían producido,decian, en una reunión quemantuvo Teresa Jiménez conMonsefior Antonio Dorado So-to, administrador apostólicode Málaga y representante delos Obispos del Sur. Según losObispos, Jiménez no sólo pidiódisculpas sino que confirmó(<su firme voluntad de entablartodos los cauces de diálogo».

Además el secretario técni-co de Enseñanza de los Obis-pos, Francisco Ruiz Millán,presente en la reunión, insis-tió en que «pidieron disculpas»porque las relaciones (estabanquebradas~> y querían reanu-darla.

Los obispos, que entrega-ron a la consejera un dossiercon reivindicaciones, recorda-ron el perjuicio que se está cau-sando a los profesores de Reli-gión por la <(drástica perdidade horas~> y por el retraso en elinicio de curso.

Sin embarao, la reacción a

la nota de los Obispo no se hizcesperar. Teresa Jiménez, ayeIen Almería, negó haber pedidcdisculpas y matizó. Para ella,((en absoluto fue caótico» el ini-cio de curso tal y como decía laIglesia, informa Europa PressSólo admitió que la reuniónfue (<cordial y amables>.

Pero los Obispos insistia~en que Jiménez pidió discul.pas por el inicio de curso aun.que no admitiese lo ((caótico>:

Una reunión cordialporo polémica

<<No dirás falsos testimonios nimentirásl). Es el octavomandamiento de la Ley de Dios.¿Quién lo olvidó ayer? Lasversiones que dieron de unamisma reunión fueronsensiblemente distintas, sobretodo porque unos -- losobispos-- dijeron claramente quela consejera les hab[a pedidodisculpas, y porque otra -- laconsejera de Educación,-- negóesas disculpas y también locaótice de la situación. Unareunión sobre la que hay distintasversiones. 0 se trata de cuestiónd# rn~fi~p<

Teresa Jiménez. aver en un coleaio de Almería

de la situación. Y también ad-mitió- recalcacaban- que las re-laciones entre Administracióne Iglesia estaban <<quebradas>>.

Los obispos retvindicaronuna nueva reunión de la comi-sión mixta que no se reune ha-ce más de un año y recordaronque los delegados diocesanosse encuentran numerosos obs-táculos en sus relaciones conlas delegaciones de Educaciónporque se niegan a informarlede asuntos elementales.

También denuncian que endos años se ha disminuido enun 24 % las horas de la asignatu-ra, no comparten que se deba auna disminución del númerode matriculas y piden a la con-sejera que palie el (<grave sufri-miento que se inflige a la asig-natura y los profesorem>.

CARLOS BARBA

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

45476

156000

18/11/2008

ANDALUCIA

37

13 EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 14: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Los sindicatos reiteran el fracaso del plan de calidadmientras la consejera contabiliza 200 centros adscñtos : ~I~= B°

SEVILLA. Los sindicatosAPIA y CGT siguen insistien-do en sus mismas tesis: el plande calidad ha fracasado en susegundo intento de lograr apo-yos y por ello tienen previstouna movilización para el próxi-mo día 25.

Desde APIA se contabilizaen sólo 19 los centros educati-vos que han dicho si al plan (lasvotaciones terminaron el pasa-

do día 15) mientras que más de351 los han rechazado. Por elloeste sindicato junto con CGTinsiste en una huelga contraun plan que han calificado envarias ocasiones como un so-borno a los maestros para queaumenten el número de apro-bados. CGT volvió a reiterarigualmente el fracaso peseque, según recordó, se han flexi-bilizado los procedimientos pa-ra lograr más apoyos.

Sin embargo, ayer la conse-jera de Educación, Teresa Ji-ménez dio otras cifras. De visi-ta en Almería, aseguró quemás de150 por ciento delos cen-tros se han sumado al plan yque han contabilizado unos200 nuevos centros. Tambiénque estas cifras se complemen-tan con las del pasado año en elque se sumaron 1.168 centros.

Para la consejera la respues-t~ r~wla ~l ~~~sfuerzo de mu-

ches docentes~~ por dar un pasomás y sumarse ale que conside-ra un ~<compromis o~~ por la c ali=dad y la mejora del rendimien-to escolar. También desde CC.OO. el adjunto a la secretariageneral de CC.OO, Rafael Alja-ma, denunció ayer que con elnuevo presupuesto de Educa-ción para el próximo año por-que ~<se producirá un frenazoen el desarrollo de la Ley deEducación de Andaluctm~.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

45476

156000

18/11/2008

ANDALUCIA

37

14 EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 15: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

UPO

Mujeres y músicaHoy, a las 19.00 horas, en lasala polivalente de la Delega-ción de Bienestar Social delPalacio de los Marqueses de laAlgaba, dentro del ciclo ¢<LasMujeres y la Músicm~, organi-zade por el Vicerrectorade deParticipación Social desde elÁrea de Extensión Cultural yActividades Extracurricula-res de la Universidad Pablo deOlavide, se celebra el espectá-orlo flamenco de Rosario ~tLatremenditm~. Esta actividad serealiza con la colaboración dela Delegación de BienestarSocial y Cooperación delAyuntamiento de Sevilla ylallpt)

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

45476

156000

18/11/2008

AGENDA

31

15 UNIVERSIDAD

Page 16: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

UNIVERSITATS

AnaRipoll i LluísTort, candidats alrectorat de la UAB

Lluis Tort i Ana Ripoll concorreran a les eleccions al rectorat dela Universitat Aut6noma de Barcelona el 15 de desem bre ̄ AVUl

[] No es descarta unpacte entre els doscandidats per impulsaruna única candidatura¢,BoBARCELONA

La eatedr¿ttica d’arquitectu-ra i tecnología de computa-dors Ana Ripolli el catedr~t-tic de fi~lo]ogia Lluís Tort esdisputaran el rectorat de ]aUniversitat AutSnoma deBarcelona (UAB) en les elec-eions del 15 de desembreper substituir Lluís Ferrer,que al setembre va anunci~’la seva intenció de no esgo-tar el seu segon mandar, queexpirara el novembre derany que ve, iconvocar elec-cions anticipades.

Ripoll, vicerectora de pro-fessorat de la UAB enaquest últim mandar, es vallicenciar en ci~ncies físi-ques a la Universitat Com-plutense de Madrid el 1975 ies va doctarar al’Aut5nomae] 1980. La seva experienciaen la gestió universit¿trias~a foljat en aquests últims

tres anys alvicerectorat depersonal aead~mic, on hadestacar per haver clariíícatla carrera docent i haver-tfidonat un nou impuls.

Lluís Tort, director deldepartament de biologiacel.lular, fisiologia iimmu-nologia de la Facultar de Bi-oci~ncies, ha estat vicede-g~t dos cops, membre delclanstre i del consell de go-vern i també de] consell so-cial. Acredita una experi-encia de 26 anys eninvesti-gació. Segons algunesfonts, no es descarta unpacte per impulsar candi-datura única.

El catedr~tic de cienciapolítica Joan Botella, untercer cazldidat que es per-filava en la cursa al recto-rat, ha optat ~mlment perno postular-se com a rec-tor. El fet que Botella hagiestat rinstructor de la tren-tena d’expedients oberts aestudiazlts de la UAB peracres vio]ents contra el plade Bolonya hauria estar undels arguments pels qualshauria renunciar a presen-tar la candidatura. ̄

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

28120

139000

18/11/2008

SOCIETAT

33

16 UNIVERSIDAD

Page 17: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Jo vaig fer vagaSóc u n professor de se-

cundaria que va fer vaga.Porto 18 anys d’experiOnciadocent. L’ensenyament pú-blic est~ a I’UVl i no creguique aquesta llei arreglar~.res. Portem una colla d’anysamb plans genials, pretesa-ment progressistes, quenomés han servit per dete-riorar el prestigi d’u na esco-la pública que s’havia acon-seguit amb molt d’esfor~, itambé vagues, durant latransició democr~.tica. ¿Norecorda les genials aporta-cions de substituir les quali-ficacions per al16 del Pro-gressa adequadament i Ne-cessita millorar o el fabulósinvent de su primir els ex~.-mens del setembre? Esteracansats d’u na escola p~r-quing, de patir el batxilleratmés curt de I’Europa occi-dental, d’haver de su portarvexacions d’una colla d’ob-jectors escolars obligats aestar escolaritzats fins als 16anysi d’experiments pseu-dopedag6gics que ja han fetfiga en altres paisos com elRegne Unit. En cap articled’aquest projecte es parla,per exemple, d’equipararI’ensenyament del batxille-rat al de la resta de I’Europaoccidental, per exemple. Isobre la demag6gia, noméscal veure les simplificacionsd’acreditats tertulians quesempre estan amb la canta-rella de les vacances delsmestres, quan tenim méshores lectives que paisosVel’ns.

Jaume Borr~.s i GalceranMontbrió del Camp

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

28120

139000

18/11/2008

OPINION

4

17 EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 18: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

EDUCAClÓ

Una de les últimes manifestacions a Santa Coloma de Gramenet contra la saturació de les aules ̄ CRISTINA FORÉS

Santa Coloma tindr~ 900 placesescolars més el curs que ve peracollir I’allau de nouvinguts[] Un centenar estaran disponibles aquest 2008-09 per atendre lamatrícula viva [] Es construiran dos nous centres en menys de 6 mesos

Carol BioscaBARCELONA

El creixent malestar quedes de principis de curss’ha instai-lat a les escolesde Santa Coloma de Gra-menet davant la dificultarde gestionar l’esco]aritza-ció de prop de 500 alunmesarribats al municipi en elsúltims tres mesos, ila con-seqüent saturació d’aulesescolars per fer un lloc aaquest alumnat, ha portarles dues administracionsimplicados -la conselleriad’Educació, il’Ajuntamentde Santa Coloma apren-dre mesures perqn~ aques-ta situació no torni a pro-duir-se el proper curs.

El conseller Ernest Mara-gall i l’alcalde de Sa2~ta Co-loma, Bartomeu Muñoz,van firmar ahir un protoeolde coldaboració que preveula creació de 1.815 placesescolars a la ciutat, la mei-tat de les quals estaran dis-ponibles a l’inici del 2009-10. D’aquestes 900, un cen-tenar es posaran en marxaja aquest curs per acollirpart de la matrícula viva(alumnes que arriben a migcurs) del mmticipi. Les 900places restanta es matelia-]itzaran durant e] 2010-11.

Les quatre au]es, de 25places cada una, que s’obri-rail alllm~g d’aquest 20084)9en un edifici ocupat actual-ment per depend~ncies mu-

nicipals, seran r embrió de lasegona ]ínia del CE1P Serrade Marina, que el cnrs queve comenqar~t a funcionaren aquest espai (225 p]aces)i que inicialment es preveianomés d’una línia.

Procediment dtpidEl 2009-10 s’ampliar~ttambé d’una a dues linies elCEIP Merc~ Rodoreda, através d’un edifici de novaconstrucció amb un m~to-de que permet reduir elstrhraits a sis mesos. El ma-teix mStode, que ja s’haposar a prova aquest cursamb el nou CEIP Pep Ven-tura de l’Hospitaiet de L]o-bregar, possibilitar¿t tambél’entrada en servei de les

pVuneres 150 p]aces delnou CEIP Riera Alta deSanta Coloma, una eseolade dnes linies que quan es-tigui enllestida elevarh a450 la seva oferta de places.

A aquestes places s’hiafegiran Fobertura de tresnous grups de P-3 (75 p]a-ces). Un d’aquests grupsser~t ]’embrió de la segonalínia del CEIP Sant Just, iels altres constituiran elsdos primers grups del nouCEIP Santa Coloma.

També el curs que ve laconselleria bficiarh mmnova ~fia d’ESO al’IES Nu-m~cia (120 places), i obri-r~ una altra línia d’ESO enun centre encara per deter-minar (120 places més).

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

28120

139000

18/11/2008

SOCIETAT

33

18EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 19: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

El Ministeñ d’Educació permetr/~ a les umversitats decidirquines asslgnatures puntuen més en la selectivitat¯ La nova fegulació deles proves d’accés a launiversitat s’aplicar~ apartir del juny de 20L0

MADRID I EFE/EUROPA PRESSlDdG

BLes universitats podran deter-minar quines mat~ries de moda-litat de batxlllerat són priorithriesi puntuen més per accedir a cadafitulació en la fase d’examen vo-luntari que fixa la nova regulacióde la selecfivitat, que s’aplicarh apartir del juny de ao zo.

Aparfir del curs 2o11-2o12 s’in-corporara una prova oral de llen-gua estrangera que podra ser enangl~s, franc~s, alemany, italia oportugués, segons el Reial decretaprovat divendres pel Consell deMinistres.

Per primeravegada, els fimlatsen Formació Pmfessional Superiori en ensenyaments de r~gim es-pecial podran accedir directa-ment ala universitat i els majors de4o anys podran fer ho acreditantla seva experiencia laboral, se-gons la referencia del Consell de

ri~ncia professional~~.AILTRESACORDS La selectivitat es dividira en

.... dnes fases: en la general, de la ma-AJUDES ECON()HIOUESPréstecs-renda per finanfarmtzsters universitaris

[]El mateix Consell de Hinistrestambé va donar Ilum verda a la

subscripció del conveni entre el Hi-nisteri de Ciencia i Innovació ambI’lnstitut de Cr~dit Oficial, que perme-tra desenvolupar la linia ICO-PréstecsRenda Universitat i millorar-ne el fi-nan,cament. Amb la Iínia de préstecsper a m~sters universitaris Ilisats arenda futura, es dóna continui’tat a lainiciativa del Govern posada en mar-xa el curs 2007-2008 al’implantar unsistema complementari al general debeques que permeti ajudar elsjovesgraduats que vulguin fer un m~ster.

Ministxes. La norma, elaboradapels Ministeñs d’Educació, Polffica Social i Esport i de Cibncia i In-novació, regula també la provaper a majors de 25 anys i l’accés ala universitat de ~~tots els majors de45 anys encara que no disposin detitulació académica ni d’expe-

teixa manera que ara, els alumness’hauran d’examinar de les assignatures comunes (Llengua Caste-llana i Literatura, Llengua Estra-ngera, Hist6ria o Filosofia i, en elseu cas, Llengua cooficial) i s’in-corporara una materia de moda-litat triada per l’alumne.

Aquesta sera una de les assig-natures especialitzades que aniranassociades a cadascuna de les viesdel batxfllerat (Arts, Ci~ncies Tecnología, i Humanitats i Ci~nciesSocials). Així, per exemple, elsalumnes que obfinguin un 5 demitjana entre la nota de batxillerat(que comptarh un 60 per cent) ilaqualificació de la fase general de laprova (que comptarh un 4o percent), podran accedir a la univer-sitat sempre que hagin aconsegu-it un mínim d’una qualificació de4 punts en la fase general.

La fase específica (que és vo-luntaria) permetra mfllorar notaals alumnes que vulguin accedí ales facultats amb nombre limitat deplaces. Per a aix6, s’exam’maran

d’altres assignatures de modalitatdfferents de l’escollida en la fase ge-neral, encara que no les hagincursat durant l’etapa del batxille-rat, que esfiguin associades a labranca de coneixement del graunniversitari en el que vulguin seradmesos.

Cada universitat tindr~ la pos-sibilitat d’assenyalar assignaturesconcretes a les qnals concedeLxinespecialvalor per a determinar tí-tol. D’aquesta manera, cadascundels dos ex’amens voluntaris su-posara sumar fins a un punta lanota final, o dos sila universitat haassenyalat aquesta assignaturacom a prioritaria.

Al comen~ament de cada curs,les universitats assenyalaran les as-signatures priorit~tias en ftmció decada ensenyament, ila comissió decada universitat farh públic eltipusd’examen (nombre i fipus de pre-gtmtes i criteris de qualificació)perqub els alumnes puguin pre-parar-se. En el disseny de la provaparticiparan les universitats, pro-fessors de batxillerat, representants de les comunitats autbnomesi experts.

DIARI DE GIRONA L AULAO.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

7800

58000

18/11/2008

SUPLEMENTO

4

19 UNIVERSIDAD

Page 20: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

El Pla Educació i Convivbncia i laUdG promouen la integració escolar¯ El projecte Rossinyolconverteix estudiantsuniversitaris en mentorsd’estudiants de secund3ria

GIRONA I P.T.V.BEI Pla Educació i Convivencia deSanta Eugenia i Sant Narcfs inau-gurara dissabte el Projecte Rossinyol, que t~ els seus orígens a la de-cada dels 7o a Israel, on es va es-tablir un programa nacional de tutoria per a escolars en situacionsdesafavorides. Ara i a Girona, el PlaEducació i Conviv6ncia posaraen marxa el projecte comptantamb la participació d’alumnes del’institut d’educació secundariaSanta Eugenia i dels col.legis PareColl i Maristes.

La presentació del projecte esfara dissabte vinent a les ro delmatí al Centre Cultural de la Mer-ce de Girona i comptara amb lapresencia dels alumnes que ac-tuaran com a mentors, els mentorats iles seves famflies, així comtambé de representants de les di-ferents institucions que hi parti-cipen. Donant suport als inte-grants del Pla Educació i Convi-v6ncia hi ha la Universitat de Gi-rona, l’Ajuntament de la ciutat i elDepartament d’Educació de laGeneralitat.

La iniciativa posada en marxa fanns trenta anys a Israelva tenir unaadaptació a Suecia durant la de-cada dels noranta, quan la Universitat de Malta0 va adaptar elProjecte Rossinyol a aquesta ciu-tat, on gran part de la seva població és d’origen estranger i s’hiplantegen problemes de desigu-altat i d’exclusió.

Segons han informat els seuspromotors a Girona, elprojecte eu-ropeu parteix de la convicció quela mentoña pot afavorir la inclusiósocial, la ciutadania activa i eldesenvolupament personal i for-matiu dels joves nouvinguts. Així,mitjanqant la relació amb restudiant universitari, es pretén oferirals joves un rolposiüu per reforqarla seva confianza iles seves perspectives. Pel que fa al mentor,aquesta relació li ofereix una opor-tunitat per comprenre la diversi-tat etuica, social i cultural.

A la Universitat de GironaLa Universitat de Girona promoula participació dels seus estudiantsen el Projecte Rossinyol des delcurs 2006-200% quan va posar enmama una prova pilota la Facul-tar d’Educació i Psicología. L’ob-jectiu d’aquesta iniciativa és esta-blir una xarxa de relacions, unconjutu de pracüques i de dina-miques entxe estudiants de dife-

rents facultats de la UdG i alumnesd’origen esixanger de centres de se-cundaria de les comarques de Gi-rona.

La finalitat d’aquest projecte ésafavorir la integració cultural, so-cial i lingüística dels alumnes d’origen estranger i que -segons in-forma la mateixa universitat a res-pai del Projecte Rossinyol a Inter-ne~ la UdG i el conjunt d’institucions que hi participin contribu-eLxin ala sensibilització entom dela igualtat i la inclusió social.

Després de la prova pilot, elcnrs 2007-2008 el projecte es vaampliar en nombre de mentors,estudis i ambits territorials, ambmés d’una dotzena d’estudiants dePsicologia, Magisteri i EducacióSociali alumnes d’Olot iBanyoles.

Pel que fa al curs actual, elsobjectius d’aquest projecte sónconsolidar-lo a Olot i Banyoles,amb ro escolars de primaria oprimer i segon d’ESO en mentotiaa cada ciutat; posar-lo en marxa aGirona, amb ro nens i nenes; ampilar elprojecte Rossinyol a men-tors de les Facukats de Lletres i del’Escola Universitaria d’Infermeria,que s’afegeixen als de la Facultatd’Educació i Psicología; i millorarl’estructura i el funcionament delprojecte, amb formació dels mentots, documentació, xarxa de su-port i 6rgans del projecte, etc.

DIARI DE GIRONA L AULAO.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

7800

58000

18/11/2008

SUPLEMENTO

2

20 UNIVERSIDAD

Page 21: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Directors d’escoles i instituts

públics i concertats mostren elseu suport a la Llei d’Educació¯ Uns 370 responsables d equ’ps directius es reuniran dijous i Accions de protestadivendres a Barcelona en el l Consrés Nacional de Direcció per debatre dels sindicatssobre la 8estió dels centres com a serveis pOblics, analitzar la formaciónecess~ria, I’autonomia de centre i millorar el lideratge pedaE68ic, [] Girona va acollir dijous unamanifestació en sentit con-

BARCELONA I EFFJDdGIIUns 370 directors d’escoles iinstituts públicsi concertats de Ca-talunya es remairan aquesta set-mana a Barcelona per mostrar elseu supurt al projecte de Llei d’E-ducaeió de Catalunya i reclamar lanecessitat de direccions fortes iprofessionalitzades si es volen mi-llorar els resultats aeademics.

La trobada, que es presentacom el I Congrés Nacional de Direccions, esth organitzat per FAs-soeiaeió de Directius de l’Eduea-ció Pública de Catalunya (Axia) compta amb el patroeini de laGeneralitat, la Diputació i l’Ajnn-tament de Barcelona.

Durant dos dies, dijous ao i divendres 21 de unvembre, els di-rectius de centres educatius, enlaseva gran majoria públics, debatran sobre la direcció d’escolescom a gestió de serveis públics,analitzaran la formaeió que es re-querer per a aix6 i plantejaran objectius com rimpuls de l’autono-mia de centre ila millora del lide-ratge pedagbgic.

Moltes de 1es premisses queaquest col.lectiu defensa per mi-llorar elnivell dels estudiants apa-reixen recollides en el projecte de

Llei d’Educació de Catalunya(LEC) del govern catala, que es tro-ba en tramitació parlamentaria.

Axia advoca per promoure uncanvi estructural en l’organitzaciódels centres docents públics, queconsidera que ara peca de sermassa assemblehria, perque les direccions i els professors puguintransformar les escoles en orga-nitzacions centrades en la millomdels resditats dels alumnes.

Adaptar-se a les ne¢essitatsEl president d)kxia, Carles Mata,considera que els centres que tin-dran exit en el futur seran aquellsque aconsegueixin adaptar-se a lesnecessitats dels seus alumnes,identificant les barreres del seuaprenentatge; formin els docents,esümulin i recompensinles bonespractiques; seleccionin un equipdirectiu que gestioni els recursos;i aconsegueix[n una autonomía deprogrames i recursos. A més, caldra que els centres manUnguin laconvivencia i compfin amb unbon finan~ament.

<,Només uns equips directiusmolt ben formats en lideratge pe-dagbgic, en babilitats i apfituds pera la comunicació, altament com

petents, cohesionats, incenfivats iavaluats podran assumir la com-plexitat i dificultat actual de la di-recció d’un centre~~, assegura.

Axia lamenta que, fins ara, lesdireccions dels centres educatiusno són més que ~~braqos armats delConsell EscolaD>, sense poder suficient per prendre decisions im-portants com relecóó delperfil deprofessional més adequat per acada centre, cosa que canviaraamb la llei, segons fonts d’aques-ta organització.

Mata no oculta que el prop6sitffaquest primer congrés és do-nar suport al Departament d’E-ducació de la Generalitat, en unmoment en que el projecte de laLEC esta qüestionat tant des del’interior del maten executiu catala(ICV ha amenaqat de no donar suport ala llei al Parlament) com desde lora, amb sindicats de docentscom a p fmcipals opositors.

El pregldent dTLxia descfiu la situació de l’actual model educatiucom la d’un edifici amb fona-ments febles i al qual es descobreixen bigues d’aluminosi.

~,Sense enderrocar la casa, hemd’afrontar unes reformes impor-tants que crec han d’anar pel camí

trari del que ara defensaran els di-rectors d’escoles i instituts. Hig mi-ler de persones es van concentrardavant la seu de la Direcció territo-rial cl’Educació a Girona per expres-sar el seu rebuig al projecte de laLlei d’Educació de Catalunya, unacte promogut pels sindicats Us-tec.STEs i Aspepc, juntament amborganitzacions d’estudiants. D’aquía uns dies, CCO0 i UGT protestarandavant del Parlament. GIRONA i DdG

de la professionalització de les di-reccions dels centres perque elsproíessors puguin dedicar-se aimpartir classe a ranla,, indica.

Segons el seu parer, si la llei esdesplega adequadament en unperíode de deu anys, Catalunyapodria comptar amb un sistemaeducatiu de qualitat. Si aquestcanvi es trunca, adverteix que s’o-brira una fractura social de di-mensions molt importants, nonomés entre les xarxes pública iconcertada sinó en el si d’aques-tes mateixes. El secretarigeneral dePolítiques Educatives del Departament d’Educació, Francesc Co-loro~, inaugurara el congrés dijoui el consener d’Educació, EmestMaragall, el clansurara divendres.

l_hlumnat deprimer d’ESOde 1Abat Oliba deRipoll treballa enun projecte solidari

RIPOLL I OdG

IIEls estudiants de primer cursd’ESO de I’IES Abat Oliba, de Ripoll, partipen aquest mes en unprojecte solidari anomenat rEscolade colors, que organitza el Conselleomarcal del Ripolles dins del Plade Ciutadania i Immigració del Ri-pollbs. L’objectiu general del pro-jecte pretén aconseguir que l’alunmat reflexioni alvoltant de de-terminades situacions que podendesembocar en comportamentsincorreetes (xenbfobs, intolemnts,insolidaris, etc.). Es treballenvalorscom la justícia, la pau, la solidari-tat, ranümcisme, la llibertat o la noviolencia.

El projecte esta format per tresdinamiques, de les quals a l’institut se’n faran dues: Buscant refu-gii 25 arguments per la pau.

El treballLa primera consisteix en un cine-fbrum on es fara una breu expli-cació i definició sobre la situaciód’una persona refugiada i d’una al-tra de desplaqada, a més de trac-tar els drets humans. Després esveura un reportatge sobre la situaeió de les persones refugiadesi posteriorment, en gmps, es rarauna analisi dels drets humans vulnerats en la vida d’una personaque fuig a rexili, tot buscant pa-ral.lelismes amb esdevenimentsactuals i propers. La dinamica 25arguments per la Pau consisteix enuna pluja d’idees del grup sobre te-mes de la pau, la projecció d’un power point de vinyetes i cbmics so-bre aquesta temalicaiun treball engrup de selecció d’arguments peracabar presentant la selecció reta.

DIARI DE GIRONA L AULAO.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

7800

58000

18/11/2008

SUPLEMENTO

1-4

21EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 22: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Guardonen un portal amb co]l.tingutsdid~ctics per a alumnat d’ESC~¯ La Secretaría de Política Lingüística de la Generalitat premia la qualitat lingüística del web

DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONAGIRONA I ACNIDd6

¯ El portal de recursos didhcticsDigitalText ( www.digital-text.com ),presentat per l’empresa IntercomTelem’atica SL, s’ha endut el Premial millor projecte en eltractamentlingüísfic que patrocina la Secre-taria de Política Lingüística de laGeneralitat. Eljuratva destacar la<,qualitab, lingiáística i comunica-tiva d’un projecte que inclou ma-terial didactic destinat a alumnesd’ESO ~<molt variat,> i «interactiu~>i amb <,molts recursos t~cnics,>. Elpremi es va lliurar en el marc delquart F6mm de Noves Tecnologiesde les Comarques de Girona, E-Tech, que es va celebrar dime-cresa l’Hotel Carlamany de Girona. En total, s’hi van presentardotze projectes.

El delegat del Govern a Girona,lordi Martinoy, va ser l’encarregatde iliurar el premia rempresa In-tercom Telem’atica pel portal de re-cursos didactics digitals anomenatDigital Text, que inclou un mate-rial *~molt variat, multidisciplina-ri i interactiu» per als quals s’hanutilitzat ,molts recursos t~cnics».El jurat, format per representats dela Secretaria de Política Lingüísti-ca i del Consorci per a la Normalització L’mgüísüca, va valorar moltpositivament el seu caracter 4n-

III digitalte.xt__ , __ ,

II.

m

"- .... ;~L

La p~gina on s’informa de les matt~ries disponibles al portal. Un dels continguts.

novadoDN i al fet d’adreqar-se a tmsector, el de reducadó, que ,pateixcanvis profunds i greus mancan-ces».

Aquesta és la cinquena edicióen qu~ es llinra el premi, patroci-nat per la Secretaria de Política Lin-güística i que s’atorga a un dels pm-jectes presentats a les cinc cate-gories dels Premis E-tech, que esconvoquen en el marc del F6rumde les Noves Tecnologies de les comarques de Girona, com són la deMillor web corporatiu, Millor pro-

jecte empresarial basat enles no-ves tecnologies, Millor aplicació deles noves tecnologies a rempresa,Millor iniciativa a l’Administraciólocali Milior projecte universitari.En anys anteriors, van obtenir elguardó el portal d’informació icerca de reina Infofeina (d’Orga-nigrama), el directori de blocs Ri-tacoles (de Comunicatek), el por-tal de serveis immobiliaris Vim-mocat, (d’Inhtica), i la televisióper Internet Sies.tv (d’Iglesias As-sociats).

Eljurat va fer una valomció po-sitiva de l’ús de la llengua catalana en els dotze projectes presen-tats.

A banda del guanyador, s’hadestacat també el nou web de Ra-dio Banyoles (www.radiobanyo-les.mO, de l~Ajuntament d’aques-ta població, per la seva <~qualitatelevada, tant des del punt de vis-ta lingüístic com per la incorpo-ració de tbcniques que afavoreixenla interactivitat i la comunicaeióamb l’usuari>~.

El proper informePISA avaluar~ elsistema educatiucatal~ llmy que veBARCELONA I EFEIDdG

¯ Un total de catorze comunitatsant6nomes, entre les quals hi haCatalunya, se sotmetran rany queve a l’informe PISA d’avaluaciódel sistema educatiu, que estafadedicat especialment a la lecturai ñndra com a novetat I avalnacióde la lectura electr6nica.

L’estudi es realitzara a Andalu-sia, Aragó, Astfiries, Balears, Ca-nhries, Cantabria, Castelia i Lleó,Catalunya, Galícia, la Rioja, Ma-drid, Mfircia, Navarra i País Basc,més que en l’tílfima avaluació fetael 2o06. En aquella ocasió es vansoane0"e a l’«examen>>les mateixescomunitats ant6nomes, excepteCanhries, Balear& Madridi Múrcia.

El Consell de Ministres va deci-dir divendres destinar 598.545 eu-ros a aquesta partieipaeió espa-nyola a rinforme PISA, que realit-za rOCDE per mesurar la capaci-tat dels alumnes d’aplicar el queaprenen en el sistema educatiu.

L’últiminforme, corresponent a2oo6, va posar en relleu que el ni-vall de comprensió lectora delsalunmes espanyols de t5 anys ha-via descendit de manera «moltnotable>+, el de matematiques és<dleugerament inferior» i el deci+ncies a penes varia en compa-ració de 2003.

El Pla Educació i Convivencia i laUdG promouen la integració escolar¯ El projecte Rossinyolconverteix estudiantsuniversitaris en mentorsd’estudiants de secund3ria

GIRONA I RT.V.IEl Pla Educació i Conviv6nda deSanta Eug6nia i Sant Narcfs inau-gurara dissabte el Projecte Rossinyol, que té els seus orígens a la d6-cada dels 7o a Israel, on es va es-tablir un programa nacional de tutoria per a escolars en situacionsdesafavotides. Ara i a Girona, el PlaEducació i Conviv6ncia posaraen marxa el projecte comptantamb la participació d’alumnes del’institut d’educació secundariaSanta Eug6nia i dels col.legis PareCUli i Maristes.

La presentació del projecte esfara dissabte vinent a les 1o delmar/al Centre Cultural de la Mer-cb de Girona i comptara amb lapres6ncia dels alumnes que ac-tuaran com a mentors, els mentorats iles seves famflies, així comtambé de representants de les di-ferents instintcions que hi parti-cipen. Donant suport als inte-grants del Pla Educació i Convi-v6ncia hi ha la Universitat de Gi-rona, l’Ajuntament de la ciutat i elDepartament d’Educació de laGeneralitat.

La iniciativa posada en marxa fanas trenta anys a Israelva tenir unaadaptació a Suecia durant la d~-cada dels noranta, quan la Universitat de Malm6 va adaptar elProjecte Rossinyol a aquesta ciu-tat, on gran part de la seva població és d’origen estranger i s’hiplantegen problemes de desigu-altat i d’excinsió.

Segons han informat els seuspromotors a Girona, elprojecte eu-ropeu parteix de la convicció quela mentoña pot afavorir la inclusiósocial, la cintadania activa i eldesenvolupament personal i for-matiu dels joves nouvinguts. Així,mitjanqant la relació amb l’estudiant universitari, es pretén oferirals joves un rolpositin per reforqarla seva confianza iles seves perspectives. Pel que fa al mentor,aquesta relació li ofereix una opor-ntnitat per comprenre la diversi-tat ~tuica, social i cultural.

A la Universitat de GironaLa Universitat de Girona promoula participació dels seus estudiantsen el Projecte Rossinyol des delcurs 2006-2007, quan va posar enmarxa una prova pilota la Facul-tat d’Educació i Psicología. L’ob-jectiu d’aquesta iniciativa és esta-blir una xarxa de relacions, unconjunt de pracüques i de dina-miques emxe estudiants de dife-

rents facultats de la UdG i alumnesd’origen estranger de centres de se-cundaria de les comarques de Gi-rona.

La finalitat d’aquest projecte ésafavorir la integració cultural, so-cial i lingüística dels alumnes d’origen estranger i que -segons in-forma la mateixa universitat a res-pai del Projecte Rossinyol a Inter-new la UdG i el conjunt d’institucions que hi participin contribu-eLxin ala sensibilització entom dela igualtat i la inclusió social.

Després de la prova pilot, elcnrs 2007-2008 el projecte es vaampliar en nombre de mentors,estudis i ambits territorials, ambmés d’una dotzena d’estudiants dePsicologia, Magisteri i EducacióSociali alumnes d’Olot iBanyoles.

Pel que fa al curs actual, elsobjectius d’aquest projecte sónconsolidar-lo a Olot i Banyoles,amb ro escolars de primaria oprimer i segon d’ESO en mentotiaa cada ciutat; posar-lo en marxa aGirona, amb ro nens i nenes; ampilar el projecte Rossinyol a men-tors de les Facukats de Lletres i del’Escola Universitaria d’Infermeria,que s’afegeixen als de la Facultatd’Educació i Psicología; i millorarl’estructura i el funcionament delprojecte, amb formació dels mentors, documentació, xarxa de su-port i 6rgans del projecte, etc.

RECURSOS

Docents i escolars tenenaccés a 5.000 imatgesde I’Arxiu Nacional

GIRONA I DdG

¯ El director general de Patffunoni Cultural del Departament deCulturaiMitjans de Comunicació,Josep Maria Carreté; i el directorgeneral d’Innovació del Departament d’Edueació, Joan Badia, vanpresentar fa pocs dies l’aplicatiuANC@ula a Internet, un instrument que posa al’abast de tothomquiho vulguiuna selecció de mésde 5.ooo imatges de doctnnents delfons de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Un dels objectins d’aquestaini-ciativa és oferir un recurs útil tantper al pmfessorat, que el podra ud-litzar com a eina dins de raula, comper a l’alumnat, que el podra ferservir per realitzar recerques escolars. Aquests documents sónde tem’afiqnes molt diverses i abas-ten des del segle XVI al XX.

GIRONA

Conferencia i coHoquisobre educar demanera participativaGIRONA I DdG

¯ <<Educant de manera participa-tiva i a partir de l’experi~nciw~ és eltema de la conferbncia-col.loquique la mestra Maria Antbnia Ca-nals oferira dem’a dintre de la ciaquena edició de les jomades ,~Re-pensem l’educació per a una so-cietat sostenible: el paper de l’educació en una societat insoste-nible>~, que organitza la CatedraUnesco de DesenvolupamentHuma Sostenible de la UdG i coordina el professor Salomó Mar-qu~s.

Canals és membre de l’equipiniciador de Rosa Sensat i funda-dora de l’escola barcelonina Ton iGuida, a més de professora em~-rita de la Universitat de Girona. Lapmfessom de la UdG Arma Planasfarh les funcions de moderadora.Uacte es fara a l’Aula d’Humanitatsdel Centre Cultural la Merc~, ados quarts de 8 del vespre.

PALAFRUGELL

Estudiants alemanysa I’IES Baix Empord~GIRONA I DdG

¯ Els alumnes d’Administratiu deI’IES Baix Empordh de Palaffugell van acollir estudiants alema-nys en el seu viatge de final de curs,dintre d’un intercanvi que es ve realitzant des de fa anys.

Els alumnes visitants van passaruna setmana al camping la Siesta,a Calella; van ser rebuts en angi~spel cap d’estudis i es van distribu-ir en dos gmps, per intercanviar ex-peri~ncies en ffanc~s i en casteilh;van jugar un partit de futbol al’estadi, que van guanyar els alum-nes de Palafrugell per ~ o a 4; i vangaudir d’un dinar cuinat pels es-tudiants de cuina de I’IES BaixEmporda. Un cop finalitzada l’es-tada a Palafl’ugell, el grup alemanyva visitar el Museu de la pesca dePalamós i va anar a Puigcerda.

DIARI DE GIRONA L AULAO.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

7800

58000

18/11/2008

SUPLEMENTO

1-4

22EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 23: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

La Plataforma Educativa commemorael Dia Intemacional de la Infancia a Salt¯ La jornada de dijous s’adre,ca sobretot a professionals i entitats, a més d’estudiants universitarisGIRONA I P.T.V.¯ La Plataforma Educativa celebrarh dijous el Dia Internacional dela Infancia amb una jornada a Salt,oberta a tothom per6 adregadasobretot als professionals i ales en-titats relacionades amb aquesthmbit, així com també als estu-diants universitaris. Les activitatscomenqaran a dos quarts de 6 dela tarda amb un espectacle infan-til al col-legi d’infantil i primariaMas Masó i es tancarh a dos quartsde 9 delvespre a l’Auditofi Coma-Cros.

A les ó de la tarda, la presidenta de la Ftmdació Plataforma Edu-cativa, Anna Sunyer, presentara lainvestigació ~~Factors d’Gxit delsinfants acollits en recursos resi-dencials de Plataforma Educativa>>,i ho farh acompanyada Cuna in-tegrant de l’entitat, M6nica Cane-la. Tot seguir, es presentara el [libreUn model d’intervenció educativa,obra de la mateixa fundació iassessorat pel professor de la UdGFerran Casas.

A les 7 de la tarda, intervindranel director dels Serveis territorialsdel Departament d’Acció social iCintadania a Girona, Josep Viñas,i l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda-en representació de les dues ins-titucions que col.laboren en la jor-nada. El programa seguirh amb laponéncia ~~Amb l’amor no és sufi-cient>~, del psicGleg i psicotara-peuta Andrea Fiomnza. I es tancarhamb un vernissatge.

DIARI DE GIRONA

El portal de la Fundació Plataforma Educativa a Internet.

Concert dels MestresRosa Maria Sensat

DCAssociaci6 de Mestres RosaSensat celebrar~ amb un

concert el Dia Internacional de laInfancia, incidint en I’aprovació dela Convenció dels Drets de I’lnfantel 20 de novembre de 1989. Undels articles d’aquesta convenciódiu que cd’infant té dret a dir ali~que pensa, amb els mitjans d’ex-pressió que prefereixi». Durant laprimera part de ractuació, intervin-d#, un grup de guitarres de rEscolaHunicipal de Húsica d’Esplugues; ia la segona actuar~ un cor de noiesde I’Escola de Húsica de la Vall deTenes. El concert es far~ a la seude rassociació a Barcelona, a dosquarts de 7 de la tarda.

La commemoració de demh téel seu origen en el 1956, quan l’As-semblea general de les NacionsUnides va recomanar instaurar elDia Internacional de les NacionsUnides, amb l’objecfiu de dedicar-lo a la fratemitat i a la comprensióentre la infancia d’arreu del món.El 20 de novembre es recorda ladata en qué es va aprovar la De-claració sobre els Drets de la Inf’ancia del 59 i la convenció apro-vada el 1989. Pel que fa als orga-nitzadors d’aquests actes a Salt, laPlataforma Educativa és una enti

tat sense afany de lucre dedicadaa l’educació social des de 1994.

Altres propostesEls centres educatius interessats entreballar continguts relacionatsamb el Dia Internacional de la In-fancia poden consultar una selecció de webs reta per la Caseta dela Devesa ( urwu2 ajuntamenLgi/ca-seta), el centre de recmsos educatius de l’Ajuntament de Girona.Es tracta d’espals a Internet d’en-titats que treballen en aquest am-bit, com ara la Creu Roja, o d’ad

ministracions com la Generalitat.La Caseta de la Devesa també oíe-reix enllaqos amb activitats edu-cafives relacionades amb la diada,en concret ~¢Noaga il’aigua» o ~~Elsinfants refugiats i els seus drets>>.

EAssociació de V~ins de SantaEug~nia de Ter ha programat unataula rodona sobre el Dret a laparticipació dels nostre infants,adolescants ijoves, alesTdelata~da al centre cívic Can Ninetes.També es presentarh el [libre San-ta Eugénia de Ter amb ulls de nen,realitzat per infants del barri.

FORMACIÓ

]ornades pedagGgiquesde Llengüesestrangeres a GironaGIRONA I DdG

¯ Girona aco[lira la setmana vinentla vuitena edició de les JomadespedagGgiques de Llengües estra-ngeres de les comarques gironines,que aquest any s’emmarca en lacelebració de rAny internacionalde les llengiies -aquesta és la ter-cera acció que els Serveis Territorials de Girona organitzen per ce-lebrar-ho.

Aquestes jomades pedagGgi-ques es realitzaran entre el dimecres 26 de novembre i el dissabte29. El pfuner dia es fara a l!Aulamagna de la Casa de Cultura de Girona, mentre que les activitatsdels altres dies es realitzaran al’Escola Oficial d’Idiomes il’Escolad’Hostaleria.

La inauguració es farh el dia 26ales 8 delvespre, a la Casa de Cul-tura, amb una conferéncia queanirh acarrec del director delsEstudis d’Humanitats de la Uni-versitat Oberta de Catalunya i vi-cepresident de Linguapax, IsidorMarí.

DIVULGACIÓ

El Dia de la Ci(~ncia arribadem~ a les escolesGIRONA I DdG¯ Els centres educatius celebrarandeinh el Dia de la Ciéncia, una proposta que promou el Departa-ment d’Educació conjuntamentamb la Ftmdació Catalana per a laRecerca i la hmovació, i que inclouxerrades, visites a laboratoris iconcursos. Aquest dia coincideixamb la Setmana de la Ciéncia.

Mestres de les escoles Vedmna defensenintroduir les emocions a les matem/~tiques¯ Plantegen la introducciód’una didactica creativaper tal de captar I’atencióde ralumnat a dasse

GIRONA I DdG

¯ Mestres de les escoles Vedrunade la demaració de Girona van par-ticipar en una jornada dedicada al’ensenyament de les matemati-ques, durant la qual es van re

Els docents dels vuit centreseducatius de les comarquesde Girona comparteixenexperiimcies en una trobada

marcar qüestions com ara la ~-portancia de tenir en compte lesemocions i utilitzar métodes crea-tius per copsar l’atenció dels estu-diants -que en aquesta ocasióeren de primaria.

Unavintena de mestres de totesles escoles Vedruna de la província de Girona es van reunir el di-vendres 7 de novembre a l’escolade Tordera per fer un intensiu deDidhctica de les matemhtiques al’educació primaria.

La jornada va comenqar a pri-mera hora del matí amb una xe~rada-col.loqui que va arias a c~rrecdelprofessor universitari SalvadorVidal, especialista en el tema a laUniversitat Internacional de Ca

talunya, el qual va introduir entreels assistents conceptes conside-rats tan importants per als pro-motors de la trobada com ara va-lorar les emocions a l’hora d’ensenyar matematiques.

En la mateixa reunió també esva parlar de la necessitat d’inco>porar una didactica molt creadvaamb l’objecfiu de combatre a lesanles la creixent manca d’atencióentre l’alumnat.

La jomada es va completar ambuna demostració practica del fun-cionament de la pissarra digital iun intercanvi d’opinions i de re-cursos entre els professors de lesdiferents escoles, lidemts en aquestapartat pels mestres de l’Escola

Sant Josep Vednma de Tordera,que se situen com a capdavantersen l’ensenyament d’una matema-tica moderna, reflexiva i recreati-va molt adaptada a les necessitatsde l’alumnat actual.

L’acte estava organitzat per I’E-quip de Gestió de la FundacióEducativa Vedruna, el qual té in-terés a fer-ho repetidament en di-ferents aspectes i etapes de la vidaescolar que puguin preocupar elsmés de 3oo mestres que treballena les vuit Escoles Vedmna de Gi-rona. Els organitzadors van destacar el paper de les editorialsCrui’lla i Edebé a l’hora de sub-vencionar diferents espais de for-mació del professorat.

DIARI DE GIRONA L AULAO.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

7800

58000

18/11/2008

SUPLEMENTO

1-4

23EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 24: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

NOVETATS EDITORIALS.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

ToBiTIMOTHÉE DE FOMBELLETobi LolnessSALAHANDRANovel’la d’aventures¯ El món de Tobi Lolness, DI minÚsculnoi que habita a dalt d’un arbre enorme,es troba en seriós perill, En el marc d’unfabulós món en miniatura, Elsullsd’Elisha. Tobi Lo/ness II és el segun irúltim voluta d’una gran novel.lad’aventures, amistar i amor. i OdeG

M. ESCOBAR I E. BORREGOHola, soy HinBEASCOA

Per als primers lectors¯ La protagonista d’aquest conte ésMin, que viu en un 8ratacels i sqmaginaque és la torre més alta d’un castellpreciós. Li encanta Ilegir, escoltar músicai demanar consells a la germana gran.Pero el que més li agrada és viureaventures, ara amb una mascota, i ~eG

La classe dels abellotsBEASCOADesplegable¯ Un conte intemctiu que no estarecomanat per a menors de tres anys, jaque conté peces petites, Explica la festaque organitza la classe dels abellots, enla qual s’ho passen molt bé inflant81obus, saltant a dintre del castell,ballant i fent un picnic, I DdeG

El Ministeñ d’Educació permetr~ a les unwersitats decidirquines asslgnatures puntuen més en la selectivitat¯ La nova regulació deles proves d’accés a launiversitat s’aplicar~ apartir del juny de 20L0

MADRID I EFE/EUROPA PRESSlDdGIILes universitats podran dete>minar quines mat6ries de moda-litat de batxillerat són priorithriesi puntuen més per accedir a cadafitulació en la fase d’examen vo-luntari que fixa la nova regulacióde la selecfivitat, que s’aplicarh apartir deljuny de ro xo.

A partir del curs 2o11-2o12 s’in-corporar~l una prova oral de llan-gua estrangera que podrh ser enangl6s, franc6s, alemany, italia oportugués, segons el Reial decretaprovat divendres pel Consell deMinistres.

Per primeravegada, els fitulatsen Formació Pmfessional Superiori en ensenyaments de r6gim es-pecial podran accedir directa-ment ala universitat i els majors de40 anys podran fer ho acreditantla seva experiencia laboral, se-gons la referencia del Consell de

ri6ncia professional~>.ALTRESACOROS La selectivitat es dividirh en

.... dues fases: en la general, de la ma-AJUDES ECONOHIOUESPréstecs-renda per finan¢armt~sters universitaris

[]El mateix Consell de Hinistrestambé va donar llum verda a la

subscripció del conveni entre el Mi-nisteri de Ciencia i Innovació ambI’lnstitut de Credit Oficial, que perme-tra desenvolupar la Iinia ICO-PréstecsRenda Universitat i millorar-ne el fi-nan cament. Amb la Iínia de préstecsper a m~sters universitaris Ilisats arenda futura, es dóna continui’tat a lainiciativa del Govern posada en mar-xa el curs 2007-2008 al’implantar unsistema complementari al general debeques que permeti ajudar elsjovesgraduats que vulguin fer un m~ster.

Ministres. La norma, elaboradapels Ministeñs d’Educació, Polffica Social i Esport i de Ciencia i In-novació, regula també la provaper a majors de 25 anys i l’accés ala universitat de <4ots els majors de45 anys encaro que no disposin detitulació acad6mica ni d’expe-

teixa manera que ara, els alumness’hauran d’examinar de les assignatures comunes (Llengua Caste-llana i Literatura, Llengua Estra-ngera, Histeria o Filosofia i, en elseu cas, Llengua cooficial) i s’in-corporarh una materia de moda-litat tfiada per l’alumne.

Aquesta serh una de les assig-natures especialitzades que aniranassociades a cadascuna de les viesdel batxillerat (Arts, Ciencies Tecnologia, i Humanitats i CienciesSocials). Així, per exemple, elsalumnes que obfinguin un 5 demitjana entre la nota de batxillerat(que comptarh un 60 per cent) ilaqualificació de la fase general de laprova (que comptarh un 40 percent), podran accedir a la univer-sitat sempre que hagin aconsegu-it un mínim d’una qualificació de4 punts en la fase general.

La fase específica (que és vo-lunthria) permetrh mfllorar notaals alumnes que vulguln accedir ales facultats amb nombre limitat deplaces. Per a aixb, s’exam’maran

d’altres assignatures de modafitatdiferents de l’escollida en la fase ge-neral, encara que no les hagincursat durant l’etapa del batxille-rat, que esfiguin associades a labranca de coneixement del grauuniversitari en el que vulguin seradmesos.

Cada universitat tindr~ la pos-sibilitat d’assenyalar assignaturesconcretes a les quals concedeLxinespecialvalor per a determinat tí-tol. D’aquesta manera, cadascundels dos ex’amens voluntaris su-posarh sumar fins a un punta lanota final, o dos sila universitat haassenyalat aquesta assignaturacom a priorithria.

Al comenqament de cada curs,les universitats assenyalaran les as-signatures priorit~ties en ftmció decada ensenyament, ila comissió decada universitat farh públic eltipusd’examen (nombre i tipus de pre-gtmtes i criteris de qualificació)perqu6 els alumnes puguin pre-parar-se. En el disseny de la provaparticiparan les universitats, pro-fessors de batxillerat, representants de les comunitats autbnomesi experts.

Iádolescbncia i lesdrogues centren unseminari de laFundació SER.GIGIRONA I DdG

¯ La Fundació SER.GI comen~a-r~ divendres vinent un seminarisobre Intervenció en drogode-pendéncies i adolescencia, dirigita professionals de l’hmbit social ieducatiu, que es fanh entre el 2 z denovembre i el 5 de desembre.

Segons han informat els seus or-ganitzadors, aquest seminari voldonar a con6ixer el tema de lesdrogues associades als adoles-cents. Parfint d’una contextualivzació social de 1es drogodepen-d6ncies, es farh una revisió des dediferents ~mbits que poden inter-venir en la prevenció o intervenció:la familia, l’escola i els serveis es-pecialitzats. S’analitzaran els con-ceptes de ús i l’abús i del consumproblem~tic, i es presentaran di-ferents discursos en relació amb elconsum dels adolescents, a travésd’experi6ncies posifives de pre-venció, intervenció i tractament.També es treballaran casos enprofunditat per assimilar einesaplicables ala tasca socioeducafi-vavolunthria o professional diaria.

MIRANT CAP A IÁLT EMPORDAl/articulista rebutja ~da imposició d’un museu militar,~ al castell de Sant Ferran i ho argumenta recordant laviolencia present en la societut actual. Per refor(ar la seva opinió, explica que en els nous currículums deprimaria i de secundaria s’advoca per millorar la convivencia i resoldre els conflictes de forma pacífica.

Dolors ReigAMES DE LA UNESCO A GIRONA

¡ gueres. Vivim immersos en un món violenti -agressions de genere, violencia entre els jo-i ves, tensions entre vdins, conflictes a nivelli intemaalonaL.. Avui, més que mai, doncs,i necessitem formaci6 i recerca en l’~.mbit dei la cultura de pau, no vitrines plenes de re-{ cords de guerra.i En Josep M. Bonet de la Plataforma Coni vivencia reeorda a qui vulgui escoltar -~ms-i coltar per comprendre~>, un dels sis apartats

del Manifest 2000 elaborar a la Unesco pelsPremis Nobel de la Pau amb el lema Con

oméspossiblequeFigueresac-i reemlapauenlanostravidaquoúdiana-,

C cepti un museu militar en en Bonet ens refresca la memeria explicantcomptes de conñnuar treballant la feina feta com a mínim des del 1995 perper aeonseguir tenir el Castell i un equip encap~alat per Martí Olivella i

per la Pau de Catalunya? M’entristeix enor- i Pepe Beúnza, dues persones que van estarmement pensar que no hi haurh una aeció i empresonades al Castell per ser objectors depolítica contundent que faci que el projecte i consciencia. El projecte que Nova, Centreesdevingui realitat. Com a persona que creu i per la Innovació social, presentava és el deen la tasca delvoluntariat de debe, en la fei- i Castell per la Pau-Centre Mundial per lana del dia a dia, en la possibilitat de tenir un i Pau. Recordo les aportacions que es van fermón millor; com a mestra que creu en el va- i al projeete des de la Coordinadora d’ONGlor de l’educació formal i no formal -la que i SolidMies amb les organitzacions de l’Altes fa des dels museus, per exemple-, per tot i Empordh -Grup d’Empordanesos Solidaris,aix6 i molt més, rebutjo la imposició d’un ~~ Amnistia, etc. Encara tinc presents les duesmuseu militar al Castell de St. Ferran de Fi- i primeres trobades al mateix Castell de St.

Ferran per treballar la proposta de Castellper la Pau, amb experts d’aquesta temática, idonant-la a coneixer a la ciutadmria. La vin- :guda del Premi Nobel de la Pau, A. Pérez Es-quivel, encapqalant la manifestació contra laguerra de l’Iraq pels carrers de Figueres, i lesseves paraules iles de E Mayor Zaragoza, enun Teatre Jardí pie de gom a gom de societatcivil que creia -no sé si encara cren, esperoque sí!- en el valor de la paraula i en la forc;ade les manifestacions a favor d’un món mésequitañu, més just, més equillbrat, on laconvivencia sigui realment ali6 de viure~~amb,, els altres.

El projecte de Castell per la Pau deja queel reeinte pot aplegar ~~tres espais comple-mentañs i sinérgies que no existeixen juntsarreu del món: un museu sobre la hist6ria :de la construcció de la pau, un centre demediaeió i transformaeió de eonflietes i uncentre de formació i recerca sobre pau i con-dictes,,. I continuava: ,,serh un equlpamentque contribuirh a l’equilibri territorial de Ca-talunya,, (...) ~~E1 Castell per la Pau pot ser museu en xarxa, amb dos nuclis de referen-cia, al Castell de St. Ferran de Figueres i alCastell de Montjfffe de Barcelona, que arreu

de Catalunya formin els ciutadans en latransformació pacífica i intel.ligent deis con-dictes, tant intems com intemacionals,,.

Anys enrere, les escoles van prendre unadecisió important: deixar de participar enles jornadas de portes obertes que l’exeraltoferia. Ara la celebració del Dia escolar de lano-viol6ncia i la pau esth fortament arreladaals centres educatius. Els nous currículumsde prim~.ria i de secundhria són ben explícits en l’apartat Objectius quan proposen alsprofessionals de l’educació treballar per:~~adqulrir habilltats per mamenir i mlllorar elclima de convivencia, i per prevenir i resoldre conflictes de manera pacífica tant enl’~lmbit familiar com en rhmbit escolar i so-cial. i ~~enfortir les capacitats afectives entots els mnbits de la personalltat i amb la re-lació amb els altres, i rebutjar la violencia, elprejudicis de qualsevol tipus, els comporta-ments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament),. D’altra banda, arreu podem trobarexemplas de llocs que van ser ascenari deguerra i han esdevingut espais per a fomentar la Cultura de Pau. Per qué el Castell deFigueres no en pot ser mr ro~s?

Quan escric aquestes rafllas és un 16 denovembre, dia de la constitució de l’Organit-zació de Nacions Unides per a l’Educació, laCi6ncia ila Cultura. El docuarent constitu-cional diu: ~,At6s que les guerres neixen en lament dels homes, és en la ment dels homeson han d’edificar-se els fonaments de lapau,,. Aquest Museu no ens ajudarh gens aposar fonaments de pau, ans al contlari.Quina llhstima!

DIARI DE GIRONA L AULAO.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

7800

58000

18/11/2008

SUPLEMENTO

1-4

24EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 25: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

Ayuntamiento y Junta hablan delos antiguos colegios de ,DefensaLa Junta seguirá, por el

momento, haciendo frente almantenimiento de estos centros

DelegaciÓn-A.L / SAN FERNANDO

Distintos asuntos se trataron ayeren la reunión que representantesmunicipales mantuvieron con eldelegado provincial de Educa-ción, Manuel Branes. Entre ellosdestaca un tema que por el mo-mento continuará con la mismasolución: la Junta seguirá cum-pliendo con el mantenimiento dela antiguos colegios del Ministe-rio de Defensa, a pesar de que la

responsabilidad de estos trabajosen los centros de Primaria son delos ayuntamientos, como recuer(dan desde la Delegación~Provin-

cial.María delCarmen Lobato, dele-

gada municipal de Educación, yJesús Perulero, responsable delÁrea de Bienestar Social, acudie-ron por la mañana a una entrevis-ta con Brenes para pulsar la situa-ción educativa de la ciudad. Quela Delegación d~ respuesta a lasdemandas de la comunidad edu-.cativa es una de ellas. Piden que laJunta actúe para que San Fernan-do cuenta con las instalaciones

necesarias. "San Fernando es unaciudad que está en constantecrecmiento y prueba de ello es el

¯ paulatino aumento que experi-menta el censo poblacional, unasvariadones que creemos que de-ben ir acompafiadas de mejorasen las instalaciones educativas;’,

comentó la delegada local deEducación tras el encuentro.

Una de esas actuaciones que yase está desarrollando es la cons-trucción del colegio Camposoto,frente a la residencia de Alzhei-roer de Ma Vitae. Se interesaronlos responsables municipales porlos plazos de ejecución del nuevo

centro educativo de esta zona, enconstante crecimiento. "Se haniniciado con retraso", matizaronlos ediles populares. Por esta ra-zón, preguntaron por los tiemposfijados por la Junta de Andalucía

’a la empresa constructora paraque se pueda comenzar en las ins-talaciones a dar clases.

La titularidad de los antiguoscolegios de Defensa, ahora bajo lagestión de la Junta de Andalucía,también se puso sobre la mesa. Enel caso de los centros de Primaria,es municipal y, por tanto, son losayuntamientos los responsablesdel mantenimiento de las instala-ciones. Eso entiende Educación,que, sin embargo, desde el cursopasado se hace cargo de esos ser-vicios en los cuatro colegios queantes eran de Defensa, en lugarde la Administración local.

Desde el Consistorio isleño se

defienden cuestiones jurídicas yeconómicas para evitar esta recepción, según apuntan desde laDelegación Provincial. "Es un pa-norama complicado y necesita-mos apoyo, porque San Fernandoes la localidad de la provincia conmayor número de centros cuyagestión se ha traspasado", explicaLobato, que advierte de que estoscolegios en cuestión necesitanuna intervención por las deficien-cías que presentan. Por el mo-mento, la Junta seguirá haciendofrente el mantenimiento de estoscentros, cuyos representantestambién se han interesado por es-ta situación. Los cuatro cuentancon un régimen económico espe-cial.

Ambas partes, Ayuntamiento yJunta, reconocieron ayer el buenclima en el que se había desarro-llado la reunión.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

24020

154000

18/11/2008

PROVINCIA

34

25 EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 26: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

ALGAR

Comienzan lasjornadas deseguridad vialpara alumnosypadresEl objetivo es sensibilizar a losescolares sobre buenasprácticas en la circulación

E,A/ALGAR

El Ayuntamiento de A]gar or-ganiza a partir de hoy unas jor-nadas sobre seguridad vial di-

" rigida a alumnos y padres delcentro educativo del munici-pio. Esta iniciativa cuenta conel apoyo de la entidad Mapffey los agentes de la Policía Lo-cal de Algar yArcos.

...... l Para 1~ jornada de hoy estáprevista una sesión con losalumnos del colegio públicoSierra de Cádiz, que tendrán laoportunidad de tener infor-mación sobre la circulaciónvial. La idea es sensibilizar alos escolares en las buenasprácticas ’de circulación y elrespeto alas normas estableci-das como bases para el bienes-tar de todos. De igual manera,los padres participarán en esteproyecto con una serie de acti-vidades de sensibflización. Losprogenitores están llamadosesta tarde a acudü" al mencio-nado centro educativo para in-tercambiar conocimientos so-bre este tema. Los organizado-res del evento tienen la inten-ción de impartir una charla so-bre la situación de la circula-ción vial en esta localidad se-rrana. Podrán también tenerinformación sobre las cobertu-ras en cuanto a seguros y lamanera de enfrentarse a lospartes de siniestralidad.

A este acto están llamados elregidor de Algar, el andalucis-ta José Lozano Venegas, acoto-parlado de responsables de lafirma Mafre y agentes de la Po-lic/a Local. Cabe destacar quelos participantes de estas acti-vidades tendrán este juevesprácticas con vehículos adap-tados en el circuito provisionalque se levantará en el recintoferial.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

24020

154000

18/11/2008

PROVINCIA

36

26 EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Page 27: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

pital

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

24020

154000

18/11/2008

CADIZ

11,18

27 UNIVERSIDAD

Page 28: Revista de Prensa - UCJC · Revista de Prensa: Índice Medio Fecha Titular Pág. 18/11/2008 1. @ EL DIARIO MONTAÑÉS 18/11/2008 Los escolares preguntarán al alcalde por la ciudad

¯ JOAQU[N PINOLa UCA pretende convertir este espacio en una plaza pública por la que se accedera al futuro Rectorado.

Defensa colaborará con laUniverSidad de Cádiz en lareorganización del campusEl Ministerio se compromete a rehabilitar la fachada de laiglesia del Santo Ángel con el fin de "poner en valor" esa zona

Beatriz Estévez / CÁDIZ

La Universidad de Cádiz (UCA) ha propuesto reestructarar y re-organizar varias de sus infraes-tructuras del campus gaditano, yayer dio tm nuevo paso en esta di-rección. Elrector, Diego Sales, y eldirector general de Infraestructu-ras y Sostenibilidad de la UCA,Diego Torres, se reunieron con eldirector general de Infraestructu-ras delMinistefio de Defensa, Jai-me Denis, y con el subdelegadode Defensa en Cádiz, Joaquín Ar-cnsa, con el fin de abordar las ac-tuaciones que se van a desarrollaren un espacio fronterizo entreambas instituciones: el patio deentrada al antiguo Hospital Mili-tar.

Este espacio, que está situadoentre la actual sede de la Facultad

de Medicina y la iglesia castrensedel Santo Angel Custodio, vienesiendo utilizado por la propiaUniversidad como zona de apar-camiento. No obstante, la inten-ción del equipo rectoral de la ins-titución académica gaditana esconvertirlo en una plaza pública(con nuevo arbolado y algunasplazas de estacionamiento) por laque se accederá al Centro Su-ratlántico de Tecnologías, dondese trasladará elRectorad0.

Para la construcción de esa pla-za es necesario, como explicóayer a este medio el director gene-ral de Infraestructuras de la UCA,"eliminar barreras y plantear unnuevo acceso público. Queremosmejorar toda aquella zona, por loque necesitamos trabajar conjun-tamente con Defensa, que junto alpatio de entrada al antiguo Hos-

pital Militar posee la iglesia y va-rias dependencias parroquiales".Y acto seguido anunció que De-fensa se ha comprometido a reha-bilitar la fachada del templo y de-terminados espacios de su inte-ñor. Esta operación se enmarcadentro de "ese proyecto de puestaen valor de esa zona de la ciudad"que se ha fijado la Universidad ga-ditana y al que se suma también elMinisterio de Defensa.

No obstante, aún no se ha fijadofecha de inicio ni para los trabajosde restauración de la iglesia ni pa-ra las obras de construcción de laplaza. Torres señaló ayer que an-tes de acometer la reforma de eseespacio, la Universidad de Cádizdebe cerrar una "negociación pa-ralela" con el Ayuntamiento gadi-tano, y confía en que este asuntoesté resuelto en unas semanas.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

24020

154000

18/11/2008

CADIZ

11,18

28 UNIVERSIDAD