PractiquesCr52005.pdf

Prctiques de laboratori: Crdit 5 3r ESO 1

(Dossier de prctiques)

I.E.S. Thos i Codina Departament de cincies

3r ESO Crdit 5

La mquina humana

I.E.S. Thos i Codina Departament de cincies2

Marc Isbert, Marta Utrillas i Francesc SanromanDepartament de cinciesI.E.S. Thos i CodinaMatar, Desembre 1.998/2005


1- Observaci de teixits animalsObjectius

1- Observar i descriure els diferents teixits que sobservin a una pota de pollastre.

2- Relacionar-ne les caracterstiques amb la funci que realitzen, si s possible

Material

Cuixa de pollastre, amb la pota inclosa si s pos-sible.

Safata de dissecci.

Tisores.

Llpis i goma.

Procediment

2- Fer-ne, amb llpis, un dibuix a mida natural, re-marcant clarament les diferents parts i materi-als que shi observin.

3- Indicar-ne els colors mitjanant rtols.

1- Posar la pota de pollastre sobre la safata,d eman-era que es vegi b el tall de larticulaci superior (ls)


4- Subjectar la cuixa fermament amb la ma i, amb les tisores, obrir-la al llarg de ls, des de larticulaci de la pota ns al capdamunt. Cal deixar ls al descobert.

5- Observar els diferents materials que shi ob-servin, distingibles per les seves caracters-tiques (els teixits).

6- Amb les tisores, agafar una mostra de cadas-cun dels teixits observats, s (si s possible) incls. Disposar-los arrenglerats sobre la safata. Comenteu la tria amb el professor per si hi hagussin repeticions o en manqus algun de mal veure

7- Adjudicar una lletra a cadascun dels teixits i fer-ne una descripci seguint la pauta del quadre segent.

Lletra

Nom

Descripci

Lloc on es troba

Color

Textura

Elasticitat

Duresa

Possible funci


2- Observaci de cllules (animals)Objectius1- Aprendre a preparar una mostra de cllules animals:

obtenci de la mostra, xaci per assecat, tinci, rentat i muntatge

2- Observar, descriure i dibuixar la mostra a diferents aug-ments

3- Interpretar all que sobserva: relacionar-ho amb els coneixements que sen tenen

MaterialEscuradents, porta i cobreobjectes, placa de Petri, Blau de metil (colorant), comptagotes, aigua destillada, microscopi.

Procediment1- Grata amb un escuradents la part interna de la

galta. Extn sobre un portaobjectes ben net el lquid trbol que duu lescuradents. Deixa que sassequi, bufant suaument si cal.

2- Posa el portaobjectes damunt duna placa de Petri (fent un pont) i posa un parell de gotes del colorant blau de metil al damunt de la mostra. Deixal reposar 2 3 minuts

3- Posa el portaobjectes inclinat dins la placa de Petri. Amb un comptagotes aboca aigua a la part superior de manera que llisqui pel damunt de la mostra i sendugui lexcs de colorant. No ha de quedar colorant lquid.

4- Eixuga el dessota del portaobectes amb un paper assecant i posa un cobreobjectes al damunt de la mostra Vigila que no quedin bombolles daire atrapades.

5- Fes un dibuix dela preparaci i retolan les difer-ents parts.

Recorda com es posa una mostra al microscopi:a) Posa lobjectiu de menys augment (4X)

b)Encn el llum

c) Baixa al mxim la platina

d) Posa la preparaci a la platina de manera que mostra (la taca blavosa) quedi al centre del forat.

e) Puja la platina al mxim (Atenci! aquest pas sha de fer amb molta cura de no tocar lobjectiu quan treballem amb els objectius de 40X i 100X).

f) Mirant per lobjectiu, baixar la pletina amb el mac-romtric ns que veiem la mostra enfocada. Anar lenfocament amb el micromtric. S0i cal, desplaar la mostra per tal dobservar-la millor.

Poseu els noms de les parts del microscopi


6- Colloca la preparaci al microscopi i observa-la a40X. Fes un dibuix del que veus

Instruccions per al dibuix

a) El cercle representa la rodona que veiem al micro-scopi. El dibuix ha de respectar les proporcions reals.

b) No cal ser un artista, per cal que alg que miri el dibuix reconegui el que hi ha representat.

c) Abans de comenar a dibuixar hem de decidir qu ens sembla important de cara a entendre el que estem veient.

d) Comenem per fer, amb llpis, un esbs del que veiem, apretant molt poc. Fixem-nos en les proporcions de lobjecte, en quin lloc del camp visual es troba

e) Donem un cop dull a lesbs i, si alguna cosa no ens agrada, la corregim.

f) Repassem el dibuix denitiu.

g) Retolem el dibuix amb els noms que creiem necessaris. Si cal, afegir-hi descripcions (per exemple, colors, moviments, explicacions)

h) Posem, al peu, qu s el dibuix, amb totes les dades necessries.

7- Observem la mostra a 100X i dibuixeu el que observeu

Com passar a ms augments

a) Posem al centre exacte del camp visual all que volem veure ms augmentat.

b) Abaixem la pletina

c) Girem el revlver ns encaixar lobjectiu segent

d) Repetim loperaci denfoc.

8- Avisant abans al professor, observem-ho a 400X a ms augment (Compte amb no tocar lobjectiu en enfocar!)


Prctica 3: lenergia dels aliments

Diuen que els aliments ens donen energia. s cert aix? Avui ho comprovarem. Anomenem combusti-bles els materials que sn font denergia: la fusta, el paper, el petroli, els gas materials que es poden encendre i que, un cop encesos, produeixen llum i escalfor. Sn combustibles els aliments?. Provarem descalfar aigua utilitzant un cacahuet .

Objectius

Calcular el contingut energtic dun cacahuet a partir de lescalfament de laigua.

Material:Material de grup:

1) Agulla

2) Pina de fusta

3) Suport

4) Nou

5) Dues pinces metlliques

6) Tub dasaig

7) Termmetre

8) Pipeta

9) Aigua

10) Cacahuet

Material collectiu

1) Balana electrnica

2) Encenedor

Procediment

7- Encendre el cacahuet. Cal que estigui ben encs

8- Posar el cacahuet just sota el tub i deixar-lo cremar (el tub esdevindr negre)

9- Mentre crema, fer un dibuix del cacahuet cre-mant

10- Anotar la temperatura de laigua en el moment que el cacahuet sapagui

11- Mesurar la massa del cacahuet cremat.

12- Fes un dibuix del muntatge la la plana 12

1- Fer el muntatge

2- Mesurar 5 cm3 daigua amb una pipeta i posar-los al tub dassaig

3- Posar el termmetre dins del tub das-saig, subjectant-lo amb una pina, de ma-nera que el mercuri estigui dins de laigua, per sense tocar les parets del tub. Anotar la temperatura inicial de laigua

4- Mesurar la massa de mig cacahuet i anotar-la

5- Clavar el mig cacahuet en una agulla

6- Subjectar lagulla amb unes pinces de fusta de manera que quedi dreta amb el cacahuet al capdamunt. Ajustar lalada del tub per tal que quedi a un dit de distncia del cacahuet


Dades

Temperatura inicial de laigua (Ti):

Temperatura nal de laigua (Tf):

Massa inicial del cacahuet:

Masa del cacahuet cremat:

(recordeu de posar sempre les unitats!)

Dibuix del cacahuet cremant

Clculs

Percentatge de la part combustible del cacahuet

Massa inicial - Massa nal

Massa inicialX 100 =

Expresseu el resultat amb una frase:

Energia alliberada pel cacahuet

Lenergia que el cacahuet ha passat a laigua es mesura amb la frmula segent:

Q s la quantitat denergia

m s la massa daigua del tub (recorda que un cm3 daigua t una massa de 1 g)

c s el calor especc de laigua, que val 1 cal/g C

Ti s la temperatura inicial de laigua

Tf s la temperatura nal

Expressa el resultat amb una frase:

Calories per gram de cacahuet

Q = m c (Tf - Ti)

Calories per 100 g de cacahuet


Questions

1- Creus que el cacahuet ha desprs tota lenergia que cont?

2- Creus que tota lenergia despresa sha utilitzat per a calentar laigua?

3- Busca el contingut calric dels cacahuets en una taula de composici daliments i comparal amb el valor que has obtingut (xat que les unitats siguin comparables a les teves)

4- Anota el valor energtic daltres aliments (sucre, carn, pomes, oli, pa, i comparals. Ordenals de major a menor contingut energtic. Segons aix, qualicaries els cacahuets daliment molt o poc energtic?

Aliment Calories per 100 grams

Carn 215

Sucre 400

Poma 58

Oli 900

Cacahuets 560

5- Podriem repetir lexperincia amb un tros de carn o de poma? Explica per qu i qu caldria fer per tal que aqusts aliments cremssin.


3: Detecci de mid

Un dels principals nutrients sn els glcids, un grup que inclou substncies dolces, com el sucre i altres que no ho sn, com el mid i la cellulosa. El mid s la principal reserva daliment a moltes plantes i el trobem a la farina, les patates, els pltans. En alimentaci es troba, evidentment, a tots els productes fets amb farina (pa, crusans, pastissos, macarrons). Per tamb formant part daltre aliments on safegeig per vries raons, unes ms lcites que altres.

El mid es pot detectar molt fcilment amb un colorant anomenat lugol, que el tenyeix dun color blau molt fosc, gaireb negre.

Materials

Mid

Mostres daliments analitzar

Procediment

1- Aboqueu unes gotes de lugol sobre la mostra que volem analitzar i observeu laparici de color negre, que ens indicar la presncia de mido.

2- Anoteu els resultats a la taula

Resultat Aliment Interpretaci


3: dissecci duns pulmonsEls pulmons sn un rgans amb una funci determinada: possibiolitar la ventilaci i posar en contacte laire amb la sang per tal que es realitzi lintercanvi de gasos:

la sang capta loxigen de laire i li cedeix CO2. Aquestes funcions es reexen en la seva estructura. I s aix el que trebal-larem en aquesta prctica.

4- Utilitzar correctament els estris de dissecci (tisores i cnula)

5- Saber relacionar les caracterstiques de lestructura que observem amb la funci que realitza

6- Treballar amb ordre, atenci i netedat

Objectius

1- Descriure lestructura dels pulmons

2- Realitzar esquemes dibuixats que representin correctament all que observem, tot retolant-ho.

3- Saber fer descripcions que reexin correcta-ment all que veiem

Material

1) Pulmons de be

2) Safata de dissecci

3) Tisores i cnula

4) Vas de precipitats

5) Regle graduat

6) Full de treball i material de neteja

1- Colloca els pulmons ordenadament amb la part anterior (la que no permet veure els bronquis) cap amunt

1.1- Fes una descripci del que veus, de manera que una persona que no ho vegi sen pugui fer una ides tan correcta com sigui possible

Procediment

1.2- Fes-ne un dibuix esquemtic i retolal (anota amb una etxa i un text les parts que recon-eguis). Posa-hi tamb les mides principals (llar-gada, amplada i gruix de cada part).

2- Repeteix el procs per la part posterior. Detalla tan sols el que sobserva de diferent.

Instruccions per al dibuix

a) Aprota tot lespai de qu disposes.

b) No s classe de dibuix artstic, per una persona que el vegi ha de reconixer el que hi ha representat. Si hi ha quelcom de repetitiu (els anells de la trquea, per exem-ple) s preferible fer-ne un parell de ben dibuixats i prou que no posar-los tots de qualsevol manera

c) Respecta les proporcions de les diferents parts (no facis la trquea tan ample com la meitat dun pulm, no ho s!). Si cal, fes unes marques abans de fer el dibuix.

d) Fixat sobretot en les parts que es distingeixen clarament i representa-les. Si no tens clar si una part s important, deicideix-ho o b consulta-ho.


3- B amb un tub de plstic, b fent tub amb el puny, bufa fort dins de la trquea. Quines modi-cacions observes (mida, forma, color)?

3.1- Fes un petit esquema en qu hi hagi els pul-mons abans i desprs dinar-los (respectant les proporcions). Mesura la llargada dels pulmons inats a anota-ho.

Vista anterior dels pulmons Vista posterior dels pulmons


4- Talla un tros de 10 cm de trquea i dibuixal a tamany natural de front i en secci, retolant les parts interessants. Pren mesures i anota-les

4.1- Fes-ne una descripci escrita (forma, color, llargada, recorregut, caracterstiques). Quina relaci veus amb la funci que fa? (Per cert, quina s la seva funci?)

5- Obre la trquea al llarg ns arribar als bronquis. Fes-ne un esquema senzill amb el que observis

5.1- Descriu el que veus


6- Fent servir la cnula, obre al llarg un dels bron-quis i una de les seves ramicacions.

6.1- Fes-ne un esquema en que es vegi el conducte que has tallat amb els detalls que creguis inter-essants. Fes-ne tamb una descripci. Explica per a qu serveix.

6.2 Descriu laspecte del pulm tallat. Quina tex-tura t (quina sensaci dna en tocar-lo)?

7- Talla un tros de pulm duns 5 cm i posal en un vas amb aigua. Sura? Per qu creus que sura? Quina relaci pot tenir aix amb la seva funci?


5) Tisores de dissecci

6) Fil de plstic

7) Regle de plstic

5: Dissecci dun cor de beEl cor s una part essencial dels sistema circulatori. s lrgan que bombeja (impulsa) la sang a travs dels vasos sanguinis per tot el cos. Si saturs, la sang no circularia i les cllules deixarien de rebre

oxgen i aliments, i moririen (en cas que passi aix, la part ms sensible, la que mor abans s el cervell). Lestructura del cor, la seva forma, est feta per a realitzar aquesta funci, i s aix el que observar-em.

Procediment

Anatomia externa

a) Posa el cor amb la cara posterior (la ms plana) en contacte amb la safata de dissecci.

b) Retalla les etiquetes de la vora del full.

c) Fes un dibuix del cor.

Ven

a

cava

Ven

a

cava

Art

ria

a

orta

Ven

tric

le

dre

tV

entr

icle

es

qu

erre

Au

rcu

la

esq

uer

raA

ur

cula

d

reta

Objectiu

Observar i descriure laspecte del cos per dins i per fora. Identicar-ne les seves parts principals i relacionar-les amb la feina que fan.

Material

1) Agulles de cap

2) Cor de xai

3) Safata de dissecci

4) Cnula (estri de metall que seveix per a guiar els talls)


d) Observa la superfcie del cor. Hi veurs uns vasos sanguinis. Pots dedur quina ser la seva funci?

e) Qu penses que passaria si un daquests vasos queds tapat per un cogul de sang (un tap de sang seca)?. Explica-ho i indica-ho al dibuix.

h) Descriu laspecte extern daquestes cavitats i digues quines sn les aurcules i quines els ventricles (les dentrada, on van les venes, sn les aurcules; les de sortida, don surten les artries, sn els ventricles). Clava les etiquetes corresponents amb les agulles i indica-les al dibuix del costat.

Descripci aurcules:

Descripci ventricles:

Tap (cogul)

f) Observa els vasos sanguinis que entren i sur-ten del cor. Fixat que uns tenen les parets de diferent gruix que els altres. Els que duen la sang que surt del cr sanomenen artries i tenen les parets ms gruixudes, ja que la sang t ms pressi. Els que duen sang cap dins del cor, venes i tenen les parets ms primes. Quins vasos et sembla que sn les artries i quins les venes? Per qu? Assenyala-les al dibuix que has fet abans.

g) Introdueix la cnula per aquests vasos i localitza les cavitats del cor. Quantes nhi ha?


i) Els vasos que surten dels ventricles sn les artries. La que surt del ventricle esquerre s lartria aorta i la que surt del ventricle dret s lartria pulmonar. Els vasos que porten la sang a les aurcules sn les venes. Les que van a laurcula esquerra sn les venes pulmo-nars, i les que van a laurcula dreta sn les venes caves. Localitza cadascn daquests vasos i clava-hi una agulla amb letiqueta corresponent. Posa els noms tamb al dibuix.

Vlvules

Anatomia interna

j) Introdueix la cnula per laorta ns el ventricle esquerre. Vs tallant amb les tisores seguint la ranura de la cnula i segueix la direcci que et senyala el dibuix (Fixat en la posici dels vasos sanguinis de la superfcie del ventricle, tajudarn a tallar pel lloc apropiat)

k) Separa les parets dels ventricle i observan linterior daquest i laorta. Fixat en les estruc-tures que hi ha a linterior de laorta. Sn pe-tites membranes unides a la paret i sanomenen vlvules. Quina et sembla que s la seva funci? (recorda que la sang surt del ventricle cap a lartria)


l) Busca la comunicaci entre laurcula i el ventricle esquerre. Tamb hi ha una vlvula. Descriu-la i dibuixa-la. Quina s la seva funci?

ll) A continuaci talla laurcula esquerra seguint la direcci que marca el dibuix. Mesura el gruix de la paret de laurcula i el ventricle.

Gruix aurcula:

Gruix ventricle:

m) Fes les mateixes observacions al costat dret del cor i compara els dos costats del cor.

En qu sassemblen?

En qu es diferencien?

o) Agafa un cordill i introdueix-lo per la vena que arriba a laurcula esquerra. Passal cap al ven-tricle esquerre i fes-lo sortir per lartria que surt del ventricle esquerre. Deixa una llargada de cordill. Introdueix el cordill per la vena que entra a laurcula dreta. Passal al ventricle dret i des daquest treu-lo per lartria pulmonar. Lliga els dos extrems de la corda. Estira el cordill i haurs fet un simulacre de la circulaci de la sang. Posa els noms que has aprs al cor del co-stat i dibuixa-hi per on passa el cordill, indicant amb etxes quina seria la circulaci de la sang.

Conclusions

Al darrera daquest full redacta un petit text que resumeixi les conclusions a les quals arribes desprs de la dissecci del cor.

Comenta i contrasta el teu text amb el dels teus companys de grup i, entre tots, elaboreu-ne un de sol.


El rony s lrgan encarregat de ltrar la sang i truren tots els residus i toxines. El ltrat resultant s lorina. Tnen una artria i una vena per on en-

tera i surt la sang a ltrar i un conducte (la uretra) pel que lorina va cap a la bufeta.

Objectius

1) Observar lestructura externa, del rony amb els conduct-es que hi entren i surten, tot fet-ne un esquema.

2) Observar lestructura interna., tot fent-ne un esquema.

3) Relacionar les estructures que observem amb la seva funci.

Material

Rony de xai o porc, safata de dissecci, pinces, tisores, agulles emmanegades, agulles de cap

Procediment

1- Posa el rony sobre la safata i dibuixal (tinguesen compte les instruccions de les prc-tiques passades per a fer dibuixos). Fixat b en els conductes dentrada i sortida i intenta identicar la vena renal, lartria renal i luretra.

2- Descriu les caracterstiques de cadaconducte (color, textura, gruix de les parets, dimetre)

Artria renal:

Vena renal:

Urter:

5: disseci dun rony


3- Tallal com un entrep i observan la part interna. Fixat molt b en les diferents parts que shi veuen (colors diferents, textures diferents).

4- Fes-ne un dibuix on es distingeixin clarament les parts que has observat(el dibuix ha docupar tot lespai disponible). Indica amb etxes, per on en-tren i per on surten els lquids (sang i orina)

5- Numera cadascuna de les parts i descriu-les aqu sota. Explica quina funcio fan.

Documents

PractiquesCr52005.pdf