PLSV Lliçà d'Amunt

ABRIL 2011

Per a:

Ajuntament de Lli dAmunt

Pla local de seguretat viria de Lli dAmunt

Pla local de seguretat viria Lli dAmunt

EQUIP REDACTOR

Jordi Pars Estela Enginyera de camins, canals i ports

lia Ramellini Llorca Ambientloga

Carsten Busk Andersen Tcnic de mobilitat

Juan Rubal Daz Tcnic de mobilitat

Albert Orom Ramon Gegraf

Armelle Ibez Daluzeau Ambientloga

Gemma Gonzlez Herrera Filloga

Ole Thorson Jorgensen Dr. Enginyer de camins, canals i ports Assessor de Qualitat Amb el suport de lequip tcnic dINTRA

SISTEMA DE GESTI DE QUALITAT Verificaci del projecte

Per JP Data 14/04/2011


A Lli dAmunt considerem la seguretat viria com a part fonamental de la seguretat de lespai pblic. Per aix lAjuntament ha acceptat amb gran inters loferiment del Servei Catal de Trnsit delaborar el present Pla Local de Seguretat Viria.

La seguretat viria comporta el comproms de tots: de lusuari, del poltic municipal i tamb, evidentment, dels tcnics que treballen a diari en la construcci, el manteniment i la vigilncia del compliment de les normes de convivncia per aconseguir un espai pblic millor.

Per en aquesta implicaci els representants dels partits poltics hi tenen una especial responsabilitat: mantenir una bona convivncia i difondre aquests valors entre els usuaris de la via pblica marcant lnies clares dactuaci. Han dincorporar al seu discurs pblic els objectius que es plantegen i les fites que es volen assolir en el camp de la seguretat viria. Cal treballar en la pacificaci del trnsit en benefici de la convivncia i els ciutadans hi han de participar activament. Sha davanar conjuntament per a aconseguir un s adequat de lespai pblic i el respecte envers la senyalitzaci.

Cal un canvi dactituds amb una voluntat decidida per assolir aquest objectiu. Lautocontrol en la velocitat i el respecte pels altres poden evitar moltes situacions de risc que tenen com a conseqncia la lesi de persones. Si condum de forma respectuosa i amable podem influir en el comportament de la resta de conductors i tamb en el benestar dels residents i visitants de la vila.

El Pla Local de Seguretat Viria ha de servir per definir lespai pblic i el sistema viari i per a reduir lactual nivell de risc. Suposa un repte per al municipi, que safronta amb lobjectiu fonamental de reduir un 25% el nombre de sinistres amb vctimes i el nombre de vctimes lany 2015 respecte dels accidents registrats lany 2010.

Amb aquesta eina que s el Pla i el treball permanent del grup de seguiment hem de fer el cam que portar a fer de Lli dAmunt una vila ms segura.


NDEX DE CONTINGUTS 1. Introducci ......................................................................................... 1 2. Caracteritzaci de laccidentalitat .......................................................... 3

2.1. Evoluci de laccidentalitat ............................................................................................... 3 2.2. Tipologia daccidents ....................................................................................................... 4 2.3. Els vehicles implicats ....................................................................................................... 6 2.4. Lloc dels accidents .......................................................................................................... 8 2.5. Distribuci temporal dels accidents ................................................................................... 8 2.6. Caracteritzaci de les vctimes ........................................................................................ 10 2.7. Atropellaments .............................................................................................................. 11

3. Dades bsiques ................................................................................ 15 3.1. Poblaci ........................................................................................................................ 15 3.2. Motoritzaci .................................................................................................................. 16 3.3. Distribuci modal dels desplaaments ............................................................................. 19

4. El sistema de transport ...................................................................... 25 4.1. La xarxa viria .............................................................................................................. 25 4.2. El transport pblic ......................................................................................................... 27 4.3. Altres condicionants de la seguretat viria ...................................................................... 34

5. Sistemes de formaci i vigilncia ........................................................ 47 5.1. Recursos humans .......................................................................................................... 47 5.2. Control i prevenci ........................................................................................................ 48 5.3. Educaci per a la mobilitat segura .................................................................................. 52

6. Diagnosi de laccidentalitat ................................................................. 57 7. Punts i trams de concentraci daccidents ............................................ 59 8. Objectius del Pla ............................................................................... 61 9. Actuacions del Pla ............................................................................. 63

9.1. Mesures estratgiques ................................................................................................... 63 9.2. Pacificar el centre .......................................................................................................... 66 9.3. Connexions entre nuclis a peu i en bicicleta .................................................................... 69 9.4. Condicions generals dordenaci durbanitzacions ............................................................ 76 9.5. Elements reductors de velocitat en lmbit urb .............................................................. 83 9.6. Millorar la seguretat de les rotondes urbanes .................................................................. 90 9.7. La seguretat viria a lentorn escolar .............................................................................. 93 9.8. Parmetres de millora de les parades dautobs ............................................................ 104 9.9. Actuacions en punts i trams de concentraci daccidents o amb sensaci de perill ........... 113

10. Sntesi dactuacions del Pla ..............................................................115 11. Seguiment i avaluaci del Pla...........................................................117

11.1. Responsable del seguiment i avaluaci del Pla ............................................................. 117


PLNOLS Plnol 1. Localitzaci daccidents amb vctimes Plnol 2. Distribuci dels accidents per anys Plnol 3. Lesivitat de les vctimes Plnol 4. Tipologies daccidents Plnol 5. Punts i trams de concentraci daccidents Plnol 6. Inventari de Ca lEsteper, Can Costa, Pinedes del Valls, Ca lArtigues, Can Farell, el Pinar i la Pineda Feu Plnol 7. Inventari de Can Rovira, Can Roure, Can Salgot, Can Lled, Mas Bo i Palaudalba Plnol 8. Inventari del centre urb, Sant Baldiri, Ca lOliveres i Can Xicota Plnol 9. Connexions entre nuclis Plnol 10. Control de velocitat a Lli dAmunt DOCUMENT ANNEX BONES PRCTIQUES PER A LA MILLORA DE LA SEGURETAT VIRIA EN ZONA URBANA


1

1. INTRODUCCI

Les dades devoluci de la sinistralitat a Catalunya dels darrers anys mostren una tendncia general positiva. Fonamentalment, la millora de les xifres sha datribuir a la reducci dels accidents i de les vctimes en carretera, mentre que la situaci en zona urbana, amb lleugeres variacions anuals, mostra un descens ms suau i roman com a assignatura pendent de la seguretat viria al nostre pas.

Conscient daquesta realitat, el Servei Catal de Trnsit, en el seu Pla de Seguretat Viria 2011-2013 (PSV) manifesta la necessitat de plantejar mesures adreades especficament a la millora de la seguretat viria en lmbit urb. En aquest sentit lextensi del desenvolupament dels Plans Locals de Seguretat Viria s una de les accions claus del PSV.

El punt de partida del Pla local de Seguretat Viria de Lli dAmunt planteja la necessitat danalitzar els nivells de sinistralitat del municipi. La taula segent resumeix la situaci de lany 2010, que es tractar amb ms detall durant lestudi, i reflecteix levoluci de la sinistralitat en el perode 2007-2010.

Font: Policia Local de Lli dAmunt.

Actuacions de pacificaci i ordenaci als eixos principals daccs que travessen el municipi i una major atenci envers el vianant i les seves condicions de mobilitat poden ser guies tils de tota la tasca per a una millora de la seguretat viria a la ciutat.

Amb aquest inters per millorar la seguretat viria, lAjuntament de Lli dAmunt planteja lelaboraci del Pla Local de Seguretat Viria en el marc dun conveni de collaboraci amb el Servei Catal de Trnsit.

28 sinistres amb vctimes en zona urbana.

37 ferits lleus, 5 greus i 0 morts.

2,0 accidents amb ferits/1.000 habitants.

Dels mitjans de locomoci implicats el 4,3% sn vianants, el 37,0% vehicles de dues rodes i el 56,5% vehicles turisme.

El 17,9% dels accidents sn collisions en cua, el 17,9% caigudes a la via i el 7,1% atropellaments.

LA SINISTRALITAT A LLI DAMUNT (2010)


2

Lestructura del treball es basa en la disposici dun bon grau dinformaci sobre la problemtica municipal que permet una diagnosi acurada i lelaboraci de les propostes adequades. Lestudi defuig els plantejaments terics generals i sacosta a la realitat que preocupa el ciutad i lAdministraci, per tal de resoldre problemes concrets. En aquest sentit ha estat clau la disponibilitat dinformaci directa des de les bases de dades de la Policia Local de Lli dAmunt, mpliament documentada i detallada.

Per a lelaboraci del Pla sha pogut comptar amb el Manual Guia per a lelaboraci de plans locals de seguretat viria, una eina que el Servei Catal de Trnsit posa a disposici dels ens locals i que descriu el procs delaboraci dun pla local de seguretat viria.

Aquest treball s un primer pas per a assolir lobjectiu com de tots els implicats: reduir el nombre de vctimes en accident de trnsit i fer de Lli dAmunt un municipi ms segur.


3

2. CARACTERITZACI DE LACCIDENTALITAT

En el present captol sefectua una caracteritzaci de laccidentalitat del municipi de Lli dAmunt a partir de la dades transmeses per part de la Policia Local de Lli dAmunt.

Cal assenyalar de manera prvia que lanlisi de laccidentalitat del present estudi contempla nicament les dades que fan referncia a accidents amb vctimes, en el perode 2007-2010. La utilitzaci de dades daccidents sense vctimes (amb danys materials) s sempre compromesa, perqu molt sovint no hi interv cap autoritat policial i, per tant, no queden registrats a la base de dades de la Policia Local.

La completesa de la base de dades daccidentalitat facilitada per la Policia Local de Lli dAmunt en lmbit del present Pla motiva que sigui aquesta la font de dades utilitzada per a la caracteritzaci de laccidentalitat municipal que es desenvolupa en els segents apartats, enfront de la base de dades del Servei Catal de Trnsit (SIDAT). Les dades del SIDAT de lany 2010 registren un nombre daccidents similar a les de la Policia Local de Lli dAmunt (25 i 28, respectivament), per dels anys anteriors no es disposen dades. Es recomana que en anys successius es continu transmetent la informaci completa de laccidentalitat municipal al Servei Catal de Trnsit per al seu tractament posterior.

2.1. EVOLUCI DE LACCIDENTALITAT

Grfic 1. Nombre daccidents amb vctimes (2007-2010)


0

5

10

15

20

25

30

35

2007 2008 2009 2010

3034

3128

n. a

ccid

ents

en

z.u

. am

b v

cti

mes

El nombre daccidents amb vctimes a Lli dAmunt sha redut un 17,6% en els darrers tres anys, passant de 34 accidents lany 2008 a 28 accidents lany 2010.


4

Lany 2008 el nombre daccidents amb vctimes havia augmentat un 13,3% respecte de lany anterior. Posteriorment, les xifres shan anat reduint progressivament any rere any.

El decreixement dels nivells daccidentalitat municipal tamb es pot apreciar en termes relatius daccidents amb vctimes per 1.000 habitants. A Lli dAmunt lany 2010 aquesta xifra s de 2,0 accidents amb vctimes/1.000 habitants mentre que lany 2009 es registraren 2,2 accidents amb vctimes/1.000 habitants, la mateixa xifra que la mitjana catalana (2,2).

La base de dades municipal distingeix entre tres grups de vctimes: morts, ferits greus i ferits lleus. La lesivitat de les vctimes s un indicador important a considerar en lanlisi de la seguretat viria local.

El decreixement progressiu de laccidentalitat sha tradut en una disminuci de la lesivitat de les vctimes, especialment entre els anys 2009 i 2010, en que el nombre de ferits greus causats en sinistre de trnsit sha redut a la meitat. Tal com mostra el grfic segent la reducci de ferits greus ha suposat un augment en la mateixa proporci dels ferits lleus.

No shan registrat vctimes mortals entre 2008 i 2010.

Grfic 2. Nombre de vctimes (2007-2010)


2.2. TIPOLOGIA DACCIDENTS

El coneixement dels tipus daccidents i de les diferents circumstncies que els envolten poden revelar problemtiques generals i ajudar en el disseny posterior destratgies dactuaci.

1

5

31

0

10

32

0

10

32

0

5

37

0

10

20

30

40

Morts Ferits greus Ferits lleus

n. v

cti

mes

seg

ons

lesi

vita

t

2007 2008 2009 2010


5

La taula segent mostra els tipus daccidents ms freqents a Lli dAmunt, juntament amb les dades de Catalunya. Degut a que les dades daccidentalitat de Catalunya de 2010 estan en fase de revisi i encara no es troben disponibles, sanalitzaran comparativament les dades del perode 2007-2009. Taula 1. Tipus daccident de trnsit amb vctimes (2007-2009)

Tipus daccident Lli dAmunt Catalunya

N. accidents (%) (%)

Collisi frontal entre vehicles 1 1,1 2,3

Collisi frontolateral entre vehicles 20 21,1 27,8

Collisi lateral entre vehicles 15 15,8 15,2

Collisi en cua o per darrera entre vehicles 9 9,5 17,4

Xoc contra obstacles o elements fixes del viari 8 8,4 3,1

Sortida de via 19 20,0 6,5

Atropellament 10 10,5 17,0

Caiguda a la via 13 13,7 3,8

Altres 0 0,0 6,9

Total 95 100,0 100,0

Font: Policia Local de Lli dAmunt i Anuari Estadstic dAccidents a Catalunya (2007-2009), Servei Catal de Trnsit.

Agrupant els darrers tres anys, sobserva una important singularitat en laccidentalitat relativa a Lli dAmunt:

Les collisions frontolaterals entre vehicles poden indicar una situaci general de visibilitat insuficient en interseccions, una manca de respecte de les prioritats (saltar estop o cediu el pas) o un excs de velocitat.

Per la seva banda, les sortides de via solen anar relacionades amb velocitats inadequades. El 42,1% dels accidents del perode ocorreguts per aquestes circumstncies (8 dels 19 accidents) ha estat causats per velocitats inadequades. Les altres causes ms freqents sn la manca de percia dels conductors i lalcoholmia.

En relaci a lalcoholmia, durant el perode analitzat (2007-2009) shan comptabilitzat 6 accidents causats per positius dalcoholmia: 4 lany 2007, 2 lany 2008 i cap lany 2009. Aquest descens s positiu tot i que el baix nombre de casos no permet establir tendncies fermes. De fet, durant el 2010 es comptabilitzen 3 accidents per alcoholmia positiva.

Els accidents ms freqents al llarg dels tres anys estudiats sn la collisi frontolateral entre vehicles (21,1%) i les sortides de via (20,0%). Tamb destaca lalt percentatge de caigudes a la via en comparaci amb els valors relatius de la mitjana de Catalunya (13,7% i 3,8%, respectivament).


6

Grfic 3. Tipologia daccidents causats per alcoholmia positiva (2007-2009)

Font. Policia Local de Lli dAmunt.

En general les tipologies daccidents ms freqents a Lli dAmunt difereixen respecte de la mitjana dels municipis catalans. Cal tenir en compte que la poblaci de Lli dAmunt es distribueix entre un nucli principal i un gran nombre durbanitzacions disperses que es reparteixen per gaireb tot el territori del terme municipal. El nucli principal noms aglutina el 18,4% de la poblaci resident. Aquest fet suposa que el percentatge de vies de carcter estrictament urb sigui molt redut en relaci a les de tipologia interurbana i condiciona la tipologia dels accidents a les caracterstiques de les vies.

El nombre datropellaments registrats a Lli dAmunt s inferior a la mitjana catalana (10,5% al municipi, enfront del 17,0% a Catalunya). Tot i aix aquesta tipologia daccident sanalitza amb major detall ms endavant perqu s especialment preocupant per les raons evidents de la fragilitat de les vctimes i la severitat de les lesions que aquestes solen patir.

2.3. ELS VEHICLES IMPLICATS

A Lli dAmunt, com en daltres zones urbanes de Catalunya, els turismes resulten implicats en la majoria daccidents (46,7% dels vehicles implicats en accidents entre 2007 i 2009).

Tamb destaca la implicaci de ciclomotors (17,0% dels vehicles respecte del 13,0% en el territori catal).

0 0

1

0 0

1

0

4

0

1

2

3

4

5

Acc

iden

ts c

ausa

ts p

er a

lcoh

olm

ia p

osit

iva

ATROPELLAMENT CAIGUDA

COLLISI AMB OBSTACLE COLLISI FRONTAL

COLLISI FRONTOLATERAL COLLISI LATERAL

COLLISI POSTERIOR SORTIDA DE VIA


7

Avalant lobservaci relativa al baix ndex datropellaments registrats a Lli dAmunt, el pes dels vianants com a implicats en accidents s inferior al grau observat a Catalunya: 6,1% Lli dAmunt en front de 9,6% a Catalunya. Taula 2. Mitjans de locomoci implicats en accidents de trnsit (2007-2009)

Mitjans de locomoci Lli dAmunt Catalunya

Absoluts (%) (%)

Vianants 10 6,1 9,6

Bicicletes 3 1,8 2,4

Ciclomotors 28 17,0 13,0

Motocicletes 16 9,7 17,4

Turismes 77 46,7 47,8

Furgonetes i camions 12 7,3 7,3

Altres vehicles 15 9,1 2,3

Desconegut 4 2,4 0,1

Total 165 100,0 100,0


Per poder ajustar els parmetres de comparaci shan establert dos ndexs que relacionen el nombre de vehicles implicats amb el parc de vehicles i la poblaci del municipi.

Durant lany 2009, 4,8 de cada 1.000 vehicles de Lli dAmunt es van veure afectats en algun accident de trnsit. En relaci a Catalunya la proporci daccidents s inferior (4,8 i 6,3, respectivament).

El tipus de vehicle exposat a un major risc de patir un accident de trnsit s el ciclomotor. En comparaci amb els turismes la relaci s gaireb de 4 a 1.

Contrriament, el risc de patir un accident amb motocicleta s lleugerament inferior al dels turismes. En lmbit catal el risc s molt ms elevat: el doble que els turismes i sensiblement inferior als dels ciclomotors. Taula 3. Relacions entre vehicles implicats en accidents per cada 1.000 vehicles (2009)

Tipus de vehicle Lli dAmunt Catalunya

Ciclomotors 12,6 10,6

Motocicletes 3,1 9,6

Turismes 3,5 4,9

Furgonetes i camions 2,3 2,9

Altres vehicles 5,0 3,9

TOTAL 4,8 6,3

Font: Policia Local de Lli dAmunt, Anuari Estadstic dAccidents a Catalunya (2009) - Servei Catal de Trnsit i Institut dEstadstica de Catalunya (www.idescat.net).


8

Lany 2009, lndex de vehicles implicats en accidents per 1.000 habitants al municipi va ser de 4,0, lleugerament inferior a la mitjana catalana. Aquest ndex avala lanlisi ja realitzada segons la qual Lli dAmunt registra una accidentalitat anual en zona urbana molt similar a la de la resta del territori catal.

Taula 4. Relacions entre vehicles implicats per cada 1.000 habitants (2009)

Lli dAmunt Catalunya

Ciclomotors 0,6 0,5

Motocicletes 0,3 0,8

Turismes 1,9 2,2

Furgonetes i camions 0,4 0,3

Altres vehicles 0,2 0,1

TOTAL 4,0 4,5

Font: Policia Local de Lli dAmunt, Anuari Estadstic dAccidents a Catalunya (2009) - Servei Catal de Trnsit i Institut dEstadstica de Catalunya (www.idescat.net).

2.4. LLOC DELS ACCIDENTS

La taula segent mostra la distribuci dels accidents segons el lloc on es van produir: intersecci o b fora daquesta, a Lli dAmunt i a Catalunya en lmbit urb. Al municipi, a diferncia de la tendncia de Catalunya, la major part dels accidents tenen lloc fora de les interseccions. Aix te a veure amb el baix percentatge de vies de carcter urb que hi ha, com a conseqncia de la gran dispersi de la poblaci i de labsncia dun nucli principal destacat.

Taula 5. Lloc dels accidents amb vctimes (2007-2009)

Lloc Lli dAmunt

(%) Catalunya

(%)

Fora dintersecci 62,1 47,0

En intersecci 37,9 53,0

Total 100,0 100,0


2.5. DISTRIBUCI TEMPORAL DELS ACCIDENTS

La distribuci daccidents a Lli dAmunt segons lhora del dia en qu es produeixen mostra diverses puntes. La ms important es registra al migdia (entre les 15 i les 16 hores) i al vespre (entre les 19 i les 20 hores), quan es registren el 10,5% dels accidents amb vctimes en cadascuna de les dues franges horries.


9

En general la distribuci sol coincidir amb les franges de ms trnsit. A Lli dAmunt les ms conflictives no coincideixen exactament amb les corresponents al territori catal en zona urbana, sin que es troben desplaades entre una i dues hores ms endavant en el temps. s habitual, en canvi, que les puntes saccentun lleugerament en els municipis: aquesta corba amb dents de serra obeeix al fet que el volum de dades de les diverses zones urbanes tendeix a homogenetzar les franges de tot Catalunya, ampliant-les i suavitzant la corba.

Grfic 4. Distribuci dels accidents amb vctimes en hores del dia (2007-2009)


La distribuci setmanal daccidents a Lli dAmunt, tal com sobserva en el grfic, mostra la mxima concentraci setmanal els dimarts (18,1% del total daccidents setmanals) i la ms baixa els dissabtes (7,4%).

Aquesta distribuci no coincideix amb la mitjana de les dades del territori catal. Generalment, segons posen de relleu les dades de Catalunya, la mxima concentraci daccidents se sol registrar els divendres (16,9% dels accidents entre 2007 i 2009) i la ms baixa els diumenges (8,7%).

Tamb cal considerar que el volum redut de dades daccidents en lmbit municipal dificulta lestabliment de tendncies clares.

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

0 a

1

1 a

2

2 a

3

3 a

4

4 a

5

5 a

6

6 a

7

7 a

8

8 a

9

9 a

10

10 a

11

11 a

12

12 a

13

13 a

14

14 a

15

15 a

16

16 a

17

17 a

18

18 a

19

19 a

20

20 a

21

21 a

22

22 a

23

23 a

24

%

Lli d'Amunt Catalunya


10

Grfic 5. Accidents amb vctimes segons dia de la setmana (2007-2009)


2.6. CARACTERITZACI DE LES VCTIMES

Les caracterstiques dedat i sexe de les vctimes, a ms del detall de la gravetat de les lesions patides durant laccident, permeten identificar els grups socials ms desprotegits en els accidents de trnsit. Ledat i el sexe condicionen les possibilitats i les eleccions de transport, convertint els ciutadans en usuaris de mitjans de mobilitat diferent que requereixen una anlisi especfica de les problemtiques.

A Lli dAmunt la distribuci per sexe i edat de les vctimes s bastant semblant a la de la resta de zones urbanes catalanes, s a dir:

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Dill

uns

Dim

arts

Dim

ecre

s

Dijo

us

Div

end

res

Dis

sab

te

Diu

men

ge

%

Lli d'Amunt Catalunya

Hi ha una forta representaci dhomes (61,2%)

El grup de joves de 15 a 17 anys representa el 3,1% de la poblaci per constitueix el 10,7% de les vctimes daccidents.

El grup dedat de 18 a 20 anys tamb est sobrerepresentat en les estadstiques daccidentalitat. Un 8,1% de les vctimes se situa dins aquesta franja dedat encara que suposa noms el 2,9% de la poblaci.

LES VCTIMES DACCIDENTS A LLI DAMUNT (2007-2009)


11

La relaci del grup dedat de 15 a 17 anys amb la seva quota en vctimes pot estar relacionada amb el fet que aquestes edats suposen el moment dincorporaci al collectiu de conductors i aquests no han adquirit experincia com a conductors de ciclomotors. La falta de maduresa com a conductors explicaria aquesta diferncia entre quota en poblaci i vctimes.

Per la seva banda, el grup dedat de 18 a 20 anys concentra un alt percentatge de conductors novells de turismes. Taula 6. Sexe i edat de les vctimes a Lli dAmunt i a Catalunya (2007-2009)

Lli dAmunt Catalunya

Sexe i edat vctimes Vctimes

(%) Poblaci

(%) Vctimes

(%) Poblaci

(%) Homes 61,2 51,1 61,0 49,7

Dones 38,8 48,9 38,1 50,3

Desconegut 0,0 - 1,0 -

de 74 anys 5,0 4,4 3,5 8,2

Signora 0,8 - 4,2 -

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Policia Local de Lli dAmunt, Anuari Estadstic dAccidents a Catalunya (2007-2009) - Servei Catal de Trnsit, i Institut dEstadstica de Catalunya (www.idescat.net).

2.7. ATROPELLAMENTS

Un atropellament s un accident en el qual es veuen implicats un vehicle i un vianant o un animal. A les zones urbanes hi ha molts punts de conflicte entre vianant i vehicle i, per tant, s interessant estudiar aquests accidents amb ms deteniment.

Segons la base de dades de la Policia Local de Lli dAmunt el nombre datropellaments amb vctimes ha disminut de forma continuada en el perode, passant de 4 atropellaments lany 2007 a 2, lany 2010.

Lany 2007, quan es registra el valor mxim en el perode, Lli dAmunt mostrava un ndex de 0,32 atropellaments de vianants per 1.000 habitants, inferior a la mitjana catalana (0,37). Lany 2010, la proporci datropellaments de vianants per cada 1.000 habitants encara es va reduir ms (0,14).


12

Grfic 6. Nombre datropellaments amb vctimes a Lli dAmunt (2007-2010)


Tot i aquest baix nombre datropellaments cal considerar que aquests solen comportar una major lesivitat dels vianants implicats. Aix, la causa de la vctima mortal registrada lany 2007 va ser un atropellament i anualment es registren 2 ferits greus. Lany 2009 latropellament va ser la tipologia daccident que va provocar 2 de les 5 vctimes greus registrades.

Grfic 7. Lesivitat de les vctimes en atropellaments a Lli dAmunt (2007-2010)


4

3 3

2

0

1

1

2

2

3

3

4

4

5

2007 2008 2009 2010

n. d

'atr

opel

lam

ents

am

b v

cti

mes

1

2

1

0

2 2

0

2

1

0

1

2

0

0,5

1

1,5

2

2,5

Mort Ferits greus Ferits lleus

n. v

cti

mes

en

atr

opel

lam

ents

2007 2008 2009 2010


13

Lanlisi dels grups dedat de les vctimes implicades en atropellaments posa de relleu el major risc dalguns sectors. Sobserva que el 29% de les vctimes sn persones de 65 anys o ms, un 21% tenien menys de 15 i la resta (el 50%) entre 16 a 64 anys.

Grfic 8. Edat de les vctimes en atropellaments (2007-2010)


Noms 3 dels 12 atropellaments del perode ha estat causat per una infracci del vianant, la major part sn per distraccions o manca datenci dels conductors.

Grfic 9. Causa probable dels atropellaments amb vctimes (2007-2010)


= 65 anys

29%

5

3

2

1 1

0

1

2

3

4

5

6

Dis

trac

ci

del

cond

ucto

r

Infr

acci

de

l via

nant

Man

ca

d'at

enci

en

la

cond

ucci

No

resp

ecta

r di

stn

cia d

e se

gure

tat

No

resp

ecta

r pr

iorit

at d

e pa

s

n. a

trop

ella

men

ts a

mb

vc

tim

es


14

La base de dades municipal proporciona informaci addicional en la relaci accidentalitat- alcohol i ofereix per a cada cas els resultats dalcoholmia i conducci sota la influncia de drogues. No shan detectat alcoholmies positives en cap dels atropellament del perode.

Si es consideren els mitjans de locomoci implicats en els atropellaments amb vctimes, a part dels vianants, es detecta que el 62% dels vehicles involucrats sn turismes, seguit per furgonetes (15%), ciclomotors (15%) i camions (8%).

Grfic 10. Vehicles implicats en atropellaments ( 2007-2010)


Ciclomotor15%

Turisme62%

Furgoneta15%

Cami8%


15

3. DADES BSIQUES

Per tal dentendre el fenomen de laccidentalitat a Lli dAmunt s convenient conixer, encara que a grans trets, el marc geogrfic i les condicions bsiques en qu es desenvolupa la mobilitat a la ciutat. Lentorn fsic, els hbits de mobilitat i els condicionants del transport sn alguns dels elements que es presenten en aquest captol.

3.1. POBLACI

Situat a la comarca del Valls Oriental, el municipi de Lli dAmunt disposa duna extensi de 21,98 km2. Compta amb una poblaci de 14.356 habitants (dades IDESCAT, any 2010) que representa el 3,6% de la poblaci del Valls Oriental i s el lonz municipi ms poblat de la comarca.

Durant la darrera dcada Lli dAmunt ha manifestat un creixement poblacional continu i ha passat dels 10.209 habitants de lany 2001 (font IDESCAT) als 14.356 actuals, que suposa un creixement del 40,6%. La poblaci es distribueix entre un nucli principal, Lli dAmunt, i un gran nombre durbanitzacions disperses que es reparteixen per gaireb tot el territori del terme municipal. El nucli principal noms aglutina el 18,4% de la poblaci resident.


16

Grfic 11. Entitats de poblaci de Lli dAmunt

Font: Ajuntament de Lli dAmunt.

3.2. MOTORITZACI

Un dels factors estructurals que intervenen i expliquen laccidentalitat s la motoritzaci, s a dir la relaci entre la poblaci i el parc de vehicles. El repartiment modal en la mobilitat del municipi, la configuraci territorial i del transport pblic o la infraestructura viria disponible sn altres elements que poden donar forma a una visi ms global del problema dels accidents.

Els darrers anys sha observat al municipi un significatiu creixement del parc de vehicles, que ha augmentat un 52,9% entre els anys 2000 i 2009 i ha passat de 7.692 a 11.762 vehicles (IDESCAT).


17

En termes absoluts, durant aquest perode cal destacar l'augment del nombre de turismes que shan incrementat en 2.381 unitats (de 5.315 a 7.696). En termes relatius destaca laugment del nombre de motocicletes, que s'han incrementat un 87%.

Taula 7. Parc de vehicles de Lli dAmunt (2000 i 2009)

Any Motocicletes Turismes Camions i furgonetes Tractors

industrials Autobusos i

altres Total

2000 686 5.315 1.479 36 176 7.692

2009 1.285 7.696 2.180 79 522 11.762

Increment Absolut 599 2.381 701 43 346 4.070

% 87,3% 44,8% 47,4% 119,4% 196,6% 52,9%

Font: Institut dEstadstica de Catalunya IDESCAT (www.idescat.net)

Com sobserva en el grfic segent la poblaci ha augmentat de forma contnua en els ltims anys, amb un creixement del 47,4% entre els anys 2000 i 2009. El creixement del parc de vehicles ha estat lleugerament superior (52,9%).

Grfic 12. Evoluci del nombre dhabitants i del parc de vehicles de Lli dAmunt (2000-2010)

Font: Institut dEstadstica de Catalunya IDESCAT (www.idescat.net)

En el cas de Lli dAmunt, i en menor grau de la comarca del Valls Oriental, els ndexs de motoritzaci sn superiors a la mitjana de Catalunya (any 2009, IDESCAT). En general

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Habitants Parc de vehicles


18

els municipis de la Regi Metropolitana de Barcelona tenen una densitat de poblaci elevada i gaudeixen duna cobertura i oferta de transport pblic excellent que fa disminuir els ndexs de motoritzaci dels turismes i dels pesants. Lli dAmunt, condicionada per la seva estructura urbanstica, suposa una excepci.

Taula 8. ndex de motoritzaci de Lli dAmunt i comparativa (2009)

Per 1.000 habitants

Territori Turismes Motocicletes Camions i furgonetes Altres

Total

Lli dAmunt 544 91 154 43 832

Valls Oriental 489 70 118 30 707

Catalunya 448 86 109 25 668

Font. Institut dEstadstica de Catalunya (www.idescat.net).

Segons la informaci facilitada per lAjuntament, la distribuci del parc de vehicles (dades 2010) s tal com mostra el grfic segent. Cal remarcar el pes que tenen els turismes (63,5%) sobre el parc total de vehicles. Aquesta dada s important per lalt grau daccidentalitat associat a aquest tipus de vehicle.

Grfic 13. Parc de vehicles de Lli dAmunt (2010)

Font: Ajuntament de Lli dAmunt

Ciclomotors5,9%

Turismes63,5%

Motocicletes9,4%

Camions i furgonetes

13,9%

Tractors industrials

3,0%

Autobusos i altres4,4%


19

3.3. DISTRIBUCI MODAL DELS DESPLAAMENTS

Un altre factor que afecta laccidentalitat del municipi s lelecci de mitj de transport per als desplaaments, la distribuci modal. Lespecial relaci duns mitjans respecte daltres en la generaci daccidents fa que aquesta distribuci determini en part el volum daccidents que cada municipi registra: a una major utilitzaci de transport collectiu li correspon un menor volum daccidents; una major implicaci de vehicles de dues rodes comporta tamb una major severitat de les lesions.

Les dimensions del territori, la distribuci poblacional i les infraestructures de qu disposa el ciutad condicionen la tria dun mitj de desplaament o un altre segons cada usuari.

Per conixer la distribuci modal del municipi shan estudiat les dades disponibles sobre elecci modal corresponents a lEnquesta de Mobilitat Obligada de Lli dAmunt (2001) i shan contrastat amb les de lEnquesta de Mobilitat Quotidiana del Valls Oriental (2006).

Les darreres dades disponibles sobre elecci modal sn de 2006 i corresponen a lEnquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ), que investiga la totalitat de desplaaments de dies festius i feiners. Es va determinar que el volum denquestes realitzades al municipi era insuficient com a mostra representativa1 i sinclou per tant lexplotaci de les dades dmbit comarcal. Donat que aquesta explotaci s molt genrica i que es veu fortament influda per les dades dels municipis amb major poblaci de la comarca, ha estat preferible completar les dades amb una segona font.

Per tant, la caracteritzaci de la distribuci modal es complementa amb lanlisi que es deriva de lEnquesta de Mobilitat Obligada (EMO) de Lli dAmunt, tot i que les ltimes dades de qu es disposa sn de lany 2001. La mobilitat obligada s aquella que es duu a terme des del domicili per motius de feina i/o estudi, considerant solament el primer viatge que es realitza al dia. Tot i que aquests desplaaments noms representen una part de la mobilitat generada, constitueixen una bona base analtica perqu la informaci obtinguda a travs duna enquesta censal t una amplitud difcilment comparable a la daltres tipus denquesta. A ms a ms, aquestes dades sn altament significatives per la importncia que tenen aquests tipus de desplaaments sobre el total de la mobilitat a les hores punta: sestima que la mobilitat obligada saproxima al 90% del trnsit a les hores punta del mat.

Lantiguitat de les dues enquestes crea greus problemes de fidelitat, sobretot respecte a ls del transport pblic urb que era gaireb inexistent a Lli dAmunt a lany 2001 i, tamb, tenia molt menys usuaris a lany 2006 que no pas actualment (vegeu el grfic 21 a lapartat sobre el transport pblic). Per aquesta ra no sha considerat oport treure conclusions basades de les enquestes sobre ls del transport pblic.

1 Sha determinat lerror de mostreig fixat per la mesura de la mostra, amb un nivell de confiana del 98%. A Lli dAmunt shan realitzat 124 enquestes. El percentatge derror s del 10,4%, per tant, no assumible.


20

3.3.1. Enquesta de mobilitat quotidiana (EMQ 2006)

En la determinaci de la distribuci modal del Valls Oriental sha estudiat la mitjana de distribuci modal de tots els desplaaments intramunicipals (els realitzats a linterior de cada municipi de la comarca), dels intermunicipals (realitzats entre els diversos municipis de la comarca) i dels externs (amb origen o destinaci fora de la comarca).

Grfic 14. Distribuci modal desplaaments quotidians en dia feiner, Valls Oriental (2006)

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lEnquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ 2006)

Grfic 15. Distribuci modal desplaaments quotidians en dissabtes i festius, Valls Oriental (2006)

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lEnquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ 2006)


21

Els resultats de repartiment modal indiquen:

Un gran percentatge dels desplaaments interns a la comarca es realitzen amb mitjans no motoritzats (un 63% els dies feiners i un 65% els dies festius).

Prop dun 35% dels desplaaments interns es realitzen amb vehicle privat els dies feiners, xifra que decreix lleugerament els dies festius (34%).

Els desplaaments intermunicipals es realitzen majoritriament en vehicle privat (un 81% els feiners). Aquesta dependncia saccentua durant el cap de setmana i festius, quan fins al 91% dels desplaaments es realitzen en vehicle privat.

Ls del transport pblic en desplaaments intermunicipals s significatiu els dies feiners (15% dels desplaaments) per s baix els festius (6%). Aquest percentatge pot haver augmentat des de 2006 com, amb tota seguretat, ha augmentat el percentatge registrat per als desplaaments interns realitzat amb transport pblic.

En els desplaaments intercomarcals, respecte dels desplaaments intermunicipals, el percentatge ds del transport pblic augmenta en detriment del transport privat. El transport pblic representa el 20% els dies feiners i el 8% els festius.

El 71% dels desplaaments intercomarcals els dies feiners tenen com a origen o destinaci els municipis del Barcelons (41%) i del Valls Occidental (30%).

3.3.2. Enquesta de mobilitat obligada (EMO 2001)

Una segona font dinformaci sobre la mobilitat la constitueix lEnquesta de Mobilitat Obligada (EMO), feta a partir de les enquestes del cens amb informaci del primer viatge que es realitza al dia des del domicili per motius de feina i/o estudi.

Les mesures destinades a disminuir ls del vehicle privat shan dorientar sobretot als desplaaments interns de Lli dAmunt.

Per tal daugmentar ls del transport pblic urb cal seguir millorant les freqncies horries de pas per millorar la seva competitivitat amb el transport privat. Cal, a ms, eliminar divergncies entre les hores de pas de lautobs i els horaris descoles i altres punts datracci.

Tamb s necessari incidir en la millora de les connexions en transport pblic interurb per carretera amb municipis vens.


22

Grfic 16. Distribuci modal desplaaments obligats, Lli dAmunt (2001)

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lEnquesta de Mobilitat Obligada (EMO 2001)

Lany 2001 el nombre de desplaaments diaris era de 6.958. Daquests, 988 (14%) eren interns o intramunicipals, s a dir que tenien tant lorigen com la destinaci dins del municipi. La mobilitat generada per Lli dAmunt amb destinaci fora del municipi era de 3.371 viatges/dia i els atrets de 2.199 viatges/dia (origen extern i destinaci Lli dAmunt).

Shan comparat les dades de Lli dAmunt amb les daltres municipis de volum poblacional semblant, entre 5.000 i 10.000 habitants. Lany 2001 Lli dAmunt comptava amb una poblaci lleugerament superior als 10.000 habitants (10.209 hab.).

Respecte dels desplaaments interns, menys duna quarta part es va realitzar amb mitjans no motoritzats (a peu/bicicleta). Prcticament tota la resta van ser amb vehicle privat ats que lestabliment de lautobs en aquest moment era molt recent i la presncia del transport pblic, per tant, encara era molt escassa (4%). En relaci als municipis de volum semblant el repartiment modal la proporci del vehicle privat s ms elevada en detriment dels desplaaments a peu/bicicleta.

VIATGES INTERNS VIATGES GENERATS

VIATGES ATRETS

Vehicle privat75%

Transport pblic

4%

A peu/bici

21%

Vehicle privat96%

Transport pblic

4%

A peu/bici

0%

Vehicle privat87%

Transport pblic12%

A peu/bici1%


23

Grfic 17. Distribuci modal dels desplaaments interns/intramunicipals (%)


Pel que fa als desplaaments de connexi el percentatge ds del vehicle privat s gaireb hegemnic (93% del total). Seguint la lnia dels desplaaments interns, ls del vehicle privat s superior al dels municipis de mida semblant, en detriment del transport pblic que representa nicament el 7%.

Grfic 18. Distribuci modal dels desplaaments de connexi/intermunicipals (%)


La majoria dels municipis de Catalunya que tenen entre 5.000 i 10.000 habitants presenten un percentatge ds del vehicle privat inferior al de Lli dAmunt.

7559

44

4

323

21

37 33

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Lli d'Amunt Municipis 5.000-10.000 hab.

Catalunya

A peu/bici

Transport pblic

Vehicle privat

93 8776

7 1223

0 1 2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Catalunya

A peu/bici

Transport pblic

Vehicle privat


24

Grfic 19. Distribuci modal dels desplaaments totals (%)


9079

59

7

10

23

3 1218

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Catalunya

A peu/bici

Transport pblic

Vehicle privat

Lli dAmunt mostra una quota dutilitzaci del vehicle privat significativament superior a la de municipis de volum poblacional similar.


25

4. EL SISTEMA DE TRANSPORT

4.1. LA XARXA VIRIA

4.1.1. La xarxa viria externa

La xarxa viria externa del municipi consisteix duna autovia i una srie de carreteres de diferent categoria. Aquestes sn:

Lautovia C-17, que connecta Barcelona amb Ripoll, travessa el Valls Occidental i Oriental i desprs passa per nuclis importants com Tona, Vic, Manlleu, Torell i Sant Quirze de Besora. Creua Lli dAmunt a prop de la urbanitzaci Raval den Xicota, on t un accs a la crulla amb la BV-1432. En aquest punt lautovia t un volum de trnsit (IMD) aproximat de 67.000 veh./dia (2009). La C-17 permet una bona comunicaci entre Lli dAmunt i un gran nombre dels nuclis ms importants de Catalunya.

La carretera BV-1602, que travessa el nucli central de Lli dAmunt. Cap al sud connecta amb Lli de Vall i cap al nord, a prop de la urbanitzaci la Pineda Feu, amb la C-1415b. A lentrada de Lli dAmunt des del sud t una IMD d'uns 7.800 veh./dia (2009). Al nord de Lli dAmunt la IMD arriba a 12.100 veh./dia. Al centre de la poblaci la BV-1602 t una funci important com a via de pas i de distribuci. Aqu la carretera rep el nom de carrer Anselm Clav.

La carretera BV-1435, que s la continuaci cap al nord de la BV-1602. Connecta amb la Sagrera i Bigues. Al lmit nord del terme municipal de Lli dAmunt t una IMD de 13.500 veh./dia (2008).

La carretera BV-1432 entre Granollers/Canovelles i Lli dAmunt. A prop de Lli dAmunt t un volum de trnsit d'uns 15.200 veh./dia (2008). Al centre de Lli dAmunt, la BV-1432 connecta amb la BV-1602 i lavinguda Pasos Catalans, dues vies principals de la xarxa interna del poble.

La carretera C-1415b entre Granollers/Canovelles i Caldes de Montbui. Travessa el terme municipal de Lli dAmunt a prop de les urbanitzacions Pineda Feu i Can Farell. Entre aquests dos nuclis t una IMD duns 10.500 veh./dia (2006).


26

Grfic 20. El sistema viari de connexi externa de Lli dAmunt

Font. Elaboraci prpia

4.1.2. La xarxa bsica interna

A ms dels trams urbans de les carreteres esmentades a lapartat anterior, la xarxa bsica interna de Lli dAmunt la componen les segents vies o eixos:

Avinguda Pasos Catalans. Vertebra, junt amb la travessera de la BV-1602, el nucli central de Lli dAmunt.

Carrer Formentera. Connecta la BV-1602 i lavinguda Pasos Catalans a lextrem nord daquesta ltima.

Leix format pel carrer Francesc Maci i el Cam de la Serra de Ca lEsteper des de la connexi amb la BV-1602 a la plaa Julia Mart Pou fins a Can Farell on connecta amb el carrer Can Farell. s el principal accs a totes les urbanitzacions situades a la meitat oest del terme municipal, entre elles Ca lArtigues (que dna nom al vial).

Leix format pel cam del tur i la variant del cam de la Serra. s una alternativa per al carrer Francesc Maci ms cap al sud.


27

Leix format pel cam de Palaudries, carrer Josep Llimona, carrer Ramon Llull i passeig Sant Valeri amb la variant passeig Can Salgot a lextrem sud-oest. Surt del cam de la Serra de Ca lEsteper, a loest de Llia dAmunt i connecta amb les urbanitzacions ubicades a lextrem sud-oest del terme municipal (Can Salgot, Can Roure, Can Lled i Mas Bo).

Leix format pels carrers Llus Domnech i Montaner, Juli Garreta, Urgell i Cerdanya. Connecta Can Salgot amb les urbanitzacions Pinedes del Valls, Can Costa i Ca lArtigues. A aquesta ltima urbanitzaci connecta amb el cam de la Serra de Ca lEsteper.

Carretera Palaudries que connecta amb la C-155 a prop de Parets del Valls i des daqu dna accs a les urbanitzacions Palaudalba, Mas Bo, Can Lled, Can Salgot, Can Roure, Palaudalba i Can Rovira.

Leix format pels carrers Segre, Creu de Baduell, Estanys Monastero, Estanys de les Bulloses, Estanys de la Restanca, Olivera i Avellaner. Recorre les urbanitzacions Palaudalba i Can Rovira. Els dos extrems de leix connecten amb la carretera Palaudries.

Carrer Cam Antic de Caldes que dna accs a les urbanitzacions Can Farell i Pineda Feu des de la carretera C-1415b.

Carrer Can Farell. Eix principal de la urbanitzaci Can Farell.

El bucle format pel cam Raval Merls, carrer Pica dEstats, carrer Aneto i cam Can Riereta. Travessa les urbanitzacions Raval Merls, Raval den Xicota i Can Xicota.

4.2. EL TRANSPORT PBLIC

La xarxa de transport pblic de Lli dAmunt est formada per 3 lnies dautobs urbanes que connecten el centre urb amb les diverses urbanitzacions que hi ha disperses dins del terme municipal, i per 5 lnies de bus interurbanes que comuniquen amb Granollers, Barcelona i amb els principals municipis de la Vall del Tenes i de la comarca del Valls Oriental.

4.2.1. Autobs urb

El servei de transport pblic urb de superfcie, gestionat per lempresa Transports de Lli dAmunt (TLA), disposa de 3 lnies de bus que connecten els principals punts del terme municipal:

LA-1 (El Pla Palaudries). Connecta el centre urb de Lli dAmunt amb les urbanitzacions situades a loest del municipi.

LA-2 (El Pla - La Serra). Connecta el centre urb de Lli dAmunt amb les urbanitzacions situades al nord-oest del municipi.


28

LA-3 (Lli Granollers). Connecta el centre urb de Lli dAmunt amb les urbanitzacions situades a lest del municipi i amb Granollers, on enllaa amb lestaci de Rodalies de Catalunya i amb lestaci dautobusos de Granollers.

Les tres lnees disposen dun total de 128 parades. En la lnia 3, 15 parades es troben dins del terme de Granollers i 14 comparteixen el servei amb Transports de Granollers.

Imatge 1. Parada amb marquesina al centre de Lli dAmunt davant lAjuntament. A ms a ms dels autobusos urbans paren aqu tamb els interurbans.

Imatge 2. Parada dautobs a lentrada de la urbanitzaci Can Farell.

El servei de bus urb de Lli dAmunt es va posar en funcionament lany 1999 i des del comenament ha estat tot un xit de demanda. Al llarg de la darrera dcada ha experimentat un creixement elevadssim del nombre de passatgers, que han arribat a superar els 200.000 lany 2008.

Aix no obstant, durant els dos darrers anys el servei ha registrat una petita davallada de viatgers motivada per la crisi econmica, tot i que durant lany vigent ja sestan observant clars signes de recuperaci. Lany 2009 la demanda va caure un 5%, tot i que sestima que en molts dels municipis on la indstria hi t un pes important la caiguda va arribar al 15%. Lany 2010 la demanda va ser molt semblant a la de 2009 (576 passatgers menys) mentre que els primers mesos de 2011 la demanda del servei ja ha crescut un 8,2%.

La flota dautobusos noms est constituda per tres autobusos, un per a cada lnia en servei. Els recorreguts de les tres lnies de bus urb sn llargs, a causa del gran nombre durbanitzacions disseminades que t el municipi al llarg de tot el terme municipal, i per aix shan implantat algunes mesures que possibiliten minimitzar el temps daturada de les expedicions. Aix, en algunes crulles regulades amb semfor el bus t prioritat (ex: LA-3 a Granollers - carrer Anselm Clav / avinguda dels Pasos Catalans).


29

Grfic 21. Lnies dels autobusos urbans de Lli dAmunt. Volum de passatgers (1999-2010)

Font: Transports de Lli dAmunt (TLA)

3.07320.289

34.052

60.089

91.348

126.376

149.779

172.335

192.403207.985

196.469

195.893

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Viatgers

64.645; 33%

56.417; 29%

74.831; 38%

2010

LA-1 LA-2 LA-3


30

Grfic 22. Lnies dels autobusos urbans de Lli dAmunt

Font. Transports de Lli dAmunt (TLA)


31

4.2.2. Autobs interurb

Lli dAmunt disposa de 5 lnies dautobs interurbanes que comuniquen amb Granollers, Barcelona i amb els principals municipis de la Vall del Tenes i de la comarca del Valls Oriental:

L1234 Barcelona Llia dAmunt - Riells (per autopista). Altres destinacions: Lli de Vall, Mollet del Valls, Parets del Valls, Santa Eullia de Ronana. T una freqncia de pas d12 exp./dia en direcci Riells i 11 exp./dia en direcci Barcelona.

Bus Exprs de la vall del Tenes (per autopista). Destinacions: Bigues i Riells, Sta. Eullia de Ronana, Lli dAmunt, Lli de Vall, Parets del Valls i Barcelona. A Lli dAmunt t una freqncia de pas de 10 exp./dia en cada direcci.

L1231 Barcelona Lli dAmunt (per carretera). Altres destinacions destacades: Montcada i Reixac, La Llagosta, Sta. Perptua de Mogoda, Mollet del Valls, Parets del Valls, Lli de Vall. T una freqncia de pas de 8 exp./dia en cada direcci.

L1305 Granollers Lli dAmunt Caldes de Montbui Moi. Altres destinacions destacades: Sta. Eullia de Ronana, St. Feliu de Codines, Castellterol. T una freqncia de pas de 8 exp./dia en cada direcci.

L1207 Granollers Lli dAmunt Caldes de Montbui. T una freqncia de pas de 6 exp./dia en cada direcci.

A ms de les expedicions indicades, a les lnies L1234, L1231 i Bus Express, hi ha algunes expedicions que noms fa el tram entre Bigues i Parets del Valls i no pas tot el viatge cap a Barcelona. Sn 4 expedicions en sentit Barcelona i 2 en sentit Riells.

4.2.3. Xarxa de ferrocarril

Imatge 3. Estaci Granollers-Canovelles de Renfe a uns 4 km de Lli dAmunt.

Imatge 4. A lestaci de Granollers-Canovelles t parada la lnia R3 entre Barcelona Vic Puigcerd.


32

Lli dAmunt no disposa de cap estaci ferroviria. Les ms properes es troben a Canovelles (3,5 km) i a Granollers (6 km). La lnia de bus urbana LA 3 Lli Granollers connecta amb les dues estacions.

Per lestaci de Granollers - Canovelles hi circula la lnia:

R3 Barcelona Vic: els dies feiners hi ha una freqncia de pas de 39 trens amb parada en cada sentit. Els dissabtes i festius el servei es redueix a 27 expedicions diries.

Per lestaci de Granollers hi circulen les lnies:

R2 Castelldefels Granollers: els dies feiners hi ha una freqncia de pas de 24 trens amb parada en cada sentit. Els dissabtes i festius el servei es redueix a 15 expedicions diries.

R2 Nord Aeroport Maanet Massanes per Granollers: els dies feiners hi ha una freqncia de pas de 41 trens amb parada en cada sentit. Els dissabtes i festius el servei es redueix a 22 expedicions diries.

R11 Barcelona Portbou per Girona: els dies feiners hi ha una freqncia de pas de 8 trens amb parada en cada sentit. Els dissabtes i festius el servei es redueix a 7 expedicions diries.


33

4.2.4. Actuacions ferroviries previstes/en estudi

Nova lnia de tren-tramvia Sabadell - Granollers.

Noves estacions sobre lnies existents de rodalies o dFGC.

Grfic 23. Actuacions ferroviries previstes en el PTMB (2010-2026)

Font: Departament de Poltica territorial i Obres Pbliques (DPTOP).


34

4.3. ALTRES CONDICIONANTS DE LA SEGURETAT VIRIA

Aquests condicionants fan referncia a la senyalitzaci, a la visibilitat i a laparcament a la via pblica, amb una clara connexi entre aquests dos ltims punts. Tot seguit es repassen aquestes condicions.

4.3.1. Senyalitzaci horitzontal

La desorientaci o distracci del conductor s un factor important que afecta la seguretat viria. Una bona senyalitzaci horitzontal ajuda els conductors i contribueix a evitar distraccions o a qu es produeixin situacions imprevistes que augmentin el risc daccidents. En circumstncies desafortunades, una senyalitzaci deficient pot causar accidents evitables. s per aix que cal un correcte manteniment de la senyalitzaci horitzontal. En cas contrari oferim una idea de societat poc considerada envers les normes de trnsit i contribum indirectament a augmentar la indisciplina i laccidentalitat.

Una inspecci ocular mostra que la senyalitzaci horitzontal a Lli dAmunt s fora irregular. Al tram central de la travessera de la BV-1602, la senyalitzaci horitzontal s fora completa mentre que s prcticament absent en algunes urbanitzacions on, fins i tot, manca senyalitzaci horitzontal de les preferncies a les interseccions. Tamb manca sovint la lnia entre els dos sentits de circulaci. Per sacostuma a trobar senyalitzaci horitzontal de lespai de la via pblica destinat per a laparcament.

Exemples de senyalitzaci horitzontal deficient

Imatge 5. Carrer Joan Maragall, intersecci amb carrer Josep Maria Segarra a Can Salgot. Crulla sense cap tipus de senyalitzaci horitzontal. Manca, fins i tot, senyalitzaci de les prioritats de pas.

Imatge 6. Carrer Avellaner a Can Rovira. Sha indicat lespai daparcament amb pintura per manca senyalitzaci horitzontal entre els dos sentits de circulaci.


35

Imatge 7. Carrer Valncia, intersecci amb carrer Anselm Clav. Els dos estops sn prcticament invisibles.

Imatge 8. Carrer Baronia de Montbui, intersecci amb carrer Sant Baldiri. Tamb aqu lestop est totalment esborrat.

Una part molt important de la senyalitzaci horitzontal est en mal estat i sovint la pintura est prcticament esborrada. Aquest fet pot insinuar que cal renovar amb ms freqncia la senyalitzaci horitzontal per no s lnica causa del problema: lexistncia dun paviment sovint molt deteriorat dificulta laplicaci de la senyalitzaci horitzontal i fa que aquesta es conservi pitjor.

4.3.2. Senyalitzaci vertical

La senyalitzaci vertical s molt ms completa que no pas la senyalitzaci horitzontal i sobserva, en general, un bon grau de manteniment dels senyals verticals.

s important que la senyalitzaci es planegi de forma acurada i que sigui conseqent amb lobjectiu que persegueix. Senyals difcils de veure o dinterpretar, que ofereixen massa informaci o situats en llocs inadequats, distreuen i confonen els conductors.

Normalment hi ha una bona senyalitzaci vertical de les preferncies a les interseccions per hi ha excepcions. A les urbanitzacions sobserva un nombre preocupant de crulles sense cap tipus de senyalitzaci, ni vertical ni horitzontal, per a indicar les preferncies. En aquests casos els conductors han de cedir el pas als vehicles que sapropen des de la dreta. Lescs nombre dinterseccions daquest tipus en zona urbana fa que en general els conductors creguin que tenen preferncia quan no hi ha senyals que indiquin el contrari. Per tant, a les urbanitzacions es considera preferible evitar les interseccions sense senyalitzaci.

Normalment a les vies principals hi ha senyalitzaci vertical dels passos de vianants sense semfor, per no aix a les vies secundries. Els senyals en mal estat sn realment molt excepcionals per a vegades se nobserven alguns poc visibles per la seva mala ubicaci o perqu els tapa la vegetaci. Tamb hi ha alguns casos amb un excs de senyals i el conductor no pot llegir-los tots sense desatendre el trnsit al carrer.


36

Exemples de senyalitzaci vertical deficient

Imatge 9. Carrer Anselm Clav, intersecci amb carrer Francesc Maci. Un arbre tapa els senyals informatius. El nombre de senyals s excessiu.

Imatge 10. Carrer Josep Maria Segarra, intersecci amb carrer Prudenci Bertrana. Els dos carrers tenen doble sentit de circulaci per no hi ha cap senyal que indiqui qui t preferncia a la intersecci.

4.3.3. Accessibilitat

Prcticament en tots els nuclis urbans del municipi es registra una accessibilitat fora deficient per als vianants en general i, sobretot, per a les persones amb mobilitat reduda. La majoria de les voreres, tant a les urbanitzacions com al centre urb, tenen una amplada aproximada d1 m, per lespai til s sovint molt menor per la mala ubicaci de fanals, senyals, pals de subministrament, etc. Sovint el pas duna persona s fsicament impossible. Tamb sobserven voreres ms amples, per exemple d1,5 m damplada, on lespai til es redueix a menys d1 m per aquesta causa o per lexistncia duna filera darbres.

Una altra disfunci generalitzada que perjudica seriosament la mobilitat dels vianants s lexistncia de trams sense vorera o amb voreres sense pavimentar. En els trams pavimentats es veuen amb molta freqncia obstacles o forts desnivells causats per graons i guals de les cases. Sovint aquests elements converteixen les voreres en perilloses o, fins i tot, intransitables. Per tant, la gran majoria de les voreres de Lli dAmunt incompleixen en ms dun punt el Codi dAccessibilitat de Catalunya.

Tamb a les interseccions sobserven greus problemes daccessibilitat. La dotaci de passos de vianants a la majoria de les crulles s incompleta i sovint en manquen a tots els ramals. En molts dels passos de vianants manquen guals o els existents no compleixen amb les normatives.


37

Exemples dordenaci que perjudica el pas dels vianants

Imatge 11. Carrer Lleida al centre de Lli dAmunt. Les voreres sn estretes i resulten totalment inaccessibles per la mala ubicaci dels fanals.

Imatge 12. Carrer Roselles a Can Roure. Un altre exemple de vorera estreta que resulta intransitable per la mala ubicaci de diferents pals.

Imatge 13. Carrer Ausis March, intersecci amb carrer Tres Feixes. Un pal de formig ocupa prcticament tota la vorera.

Imatge 14. Carrer de Ca lArtigues. Tamb algunes voreres ms amples sn poc accessibles per la mala ubicaci de senyals i pals de subministrament.

Imatge 15. Avinguda Pasos Catalans a prop del carrer Girona. Els escocells dels arbres ocupen la majoria de la vorera i deixen molt poc espai per als vianants.

Imatge 16. Carrer Rusiol a Can Salgot. Un gual impedeix el pas de persones amb mobilitat reduda i dificulta seriosament el pas daltres vianants.


38

Imatge 17. Carrer Francesc Maci. Els graons daccs a una casa tallen la vorera i impedeixen el pas dels vianants.

Imatge 18. Carrer Avellaner, intersecci amb carrer Garrofer a Can Rovira. s leix principal de la urbanitzaci. Tot i aix hi ha un tram sense vorera. Manquen guals al pas de vianants.

Imatge 19. Carrer Francesc Maci a prop del carrer Baronia de Montbui. Manca vorera a lesquerra i a la dreta la vorera s molt estreta i est en mal estat.

Imatge 20. Carrer Pi, intersecci amb carrer Avellaner a Can Rovira. El gual s molt rudimentari i no compleix les normatives. El pendent transversal de la vorera s excessiu i pot resultar perills.

A mig termini cal millorar radicalment laccessibilitat a Lli dAmunt. A vegades la soluci passa per eixamplar i millorar les voreres per sovint ser ms convenient establir paviment nic amb prioritat o s exclusiu per als vianants. En lapartat 9.4 sobre lordenaci de les urbanitzacions es presenten propostes concretes amb aquest objectiu.

En el grfic segent es poden veure les mides que han de tenir les voreres i els passos de vianants perqu compleixin el Codi dAccessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995).


39

Grfic 24. Accessibilitat de voreres i passos de vianants

Principals mides de les voreres i els passos de vianants perqu compleixin les normatives daccessibilitat, segons el tipus de gual utilitzat.

Font: INTRA

4.3.4. Visibilitat i estacionament a la via pblica

Una visibilitat limitada pot empitjorar la seguretat viria i augmentar el risc daccidents. Els vehicles mal estacionats sovint comporten greus problemes de visibilitat per als usuaris, siguin vianants o conductors. Empitjoren la visibilitat i la possibilitat dabastar visualment amb rapidesa lentorn viari. Per tal devitar aquest fet cal augmentar la vigilncia per assolir un major respecte envers les normes.

Aix no obstant, tamb s freqent que vehicles estacionats correctament perjudiquin la visibilitat (passa, en general, a prop dinterseccions i de passos de vianants). Cal distribuir les places daparcament a la via pblica de manera que no obstaculitzin un bon contacte visual entre els viatgers en general i, sobretot, entre els vianants i els conductors a prop dels passos de vianants.

Com a norma general, cal evitar lestacionament de cotxes o la ubicaci de contenidors de brossa propers al pas de vianants, al costat per on ve el trnsit rodat.

Tamb la ubicaci imprpia daltres elements com rtols de publicitat, vegetaci excessiva, etc. pot afectar la seguretat viria i el desplaament segur.


40

Grfic 25. Exemple daplicaci dorelles als passos de vianants

Aquesta mesura pot reduir la llargada del pas (la part de calada) i millorar la visibilitat entre vianants i conductors. La substituci puntual de laparcament de cotxes per aparcament de bicicletes o motos afavoreix encara ms una bona visibilitat. Una aplicaci general daquesta mesura pot, puntualment, generar un excs doferta de places daparcament per a motos i/o bicicletes. En aquest cas ser millor ocupar el tram a prop del pas amb una jardinera.

A Lli dAmunt ls dorelles s molt excepcional i sn inexistents en molts barris i urbanitzacions. La manca dorelles suposa que la visibilitat als passos de vianants s sovint fora deficient. No shan observat casos on shagi millorat la visibilitat utilitzant la mesura de substituir un tram de laparcament de cotxes amb jardineres o aparcament de motos o bicicletes, per a les zones escolars del centre de Lli dAmunt i de Ca lArtigues sha millorat la visibilitat dalguns passos de vianants eliminant un tram daparcament amb pilones. En el futur cal intensificar ls daquesta mesura perqu a ms a ms de ser molt efica resulta molt econmica. Tamb cal, a poc a poc, augmentar el nombre dorelles i donar preferncia als carrers amb ms trnsit de vianants i vehicles.

Exemples dorelles i pilones per a millorar la visibilitat

Imatge 21. Carrer Sala Ambrs, intersecci amb carrer Pau Claris. Una orella facilita la visibilitat entre vianants i conductors i dificulta, a ms a ms, lestacionament irregular sobre el pas de vianants.

Imatge 22. Carrer Baronia de Montbui, intersecci amb carrer Jaume I davant el CEIP Sant Baldiri. sha eliminat un parell de places daparcament posant pilones per a millorar la visibilitat al pas de vianants.


41

Exemples daparcament que perjudica la visibilitat

Imatge 23. Carrer Lleida, intersecci amb carrer Folch i Torres. El cotxe aparcat impedeix un bon contacte visual entre conductors i vianants.

Imatge 24. Carrer Alzina, intersecci amb carrer Garrofer a Can Rovira. Als dos costats els vehicles estacionats poden dificultar la visibilitat entre vianants i conductors al pas.

Lestacionament en bateria o en semibateria a tocar del carril de circulaci sovint comporta problemes de seguretat perqu el seu disseny s per a entrar de cara i sortir marxa enrere i, per tant, sense gaire visibilitat. Amb la disposici de bateria inversa (accs a la plaa marxa enrere i sortida marxa endavant) seviten problemes de visibilitat deficient (vegeu el grfic corresponent a lannex de Bones prctiques per a la millora de la seguretat viria en zona urbana).

Al nucli central de Lli dAmunt hi ha un nombre important de places daparcament en semibateria o bateria per aquesta distribuci s molt poc freqent a les urbanitzacions. Cal iniciar un procs per a convertir els aparcaments en semibateria convencional en semibateria inversa, ms urgentment en els vials principals amb velocitats ms altes i ms volum de trnsit.

Exemples daparcament en semibateria

Imatge 25. Carrer Jaume I. Als dos costats hi ha aparcament en semibateria convencional sense visibilitat a lhora de sortir.

Imatge 26. C-1415b. A les dues calades laterals hi ha aparcament en semibateria convencional. Convindria convertir-lo en semibateria inversa.


42

Cal subratllar que lestacionament irregular no s freqent a Lli dAmunt, entre altre coses perqu els nuclis urbans solen disposar dun nombre de places daparcament molt superior a la demanda. Exceptuant llocs i moments molt puntuals, com per exemple lentrada i sortida dels collegis, no resulta difcil per als conductors trobar una plaa per a aparcar de forma regular a prop de la seva destinaci.

Exemples daparcament irregular

Imatge 27. Carrer Riera dEbre a Ca lArtigues. La manca de senyalitzaci horitzontal incita a vegades els conductors a estacionar amb la meitat del vehicle sobre la vorera.

Imatge 28. C-1415b. La manca dorella facilita que un conductor estacioni el seu cotxe sobre el pas de vianants.

4.3.5. Reductors de velocitat

A Lli dAmunt sobserva un s freqent de diferent tipus de reductors de velocitat com plataformes elevades, coixins berlinesos, bandes rugoses i bandes reductores (tant dobra com bandes prefabricades). La topografia de gaireb totes les zones urbanes del municipi, amb forts desnivells, dificulta molt el control de velocitat. Per una banda els conductors tendeixen a circular en baixada amb excessiva velocitat, per per una altra banda resulta massa agressiu, i fins i tot perills, establir reductors verticals a llocs amb un pendent significatiu.

Les actuals normatives prohibeixen expressament lestabliment de reductors verticals en aquells trams amb pendents significatius (vegeu lapartat 9.5) per aquesta legislaci s molt recent. Per aix a Lli dAmunt trobem un gran nombre de reductors en punts de forts pendents on actualment seria irregular establir-los. Els reductors estan dispersos per vials de tot tipus, des de les travesseres de les carreteres fins als carrers venals de les urbanitzacions, amb especial concentraci als eixos ms llargs que acostumen a vertebrar les urbanitzacions o a connectar-les entre si. Tamb sobserva una certa manca de concordana amb les normatives actuals que prohibeixen ls de reductors verticals en algunes vies principals.


43

Exemples de reductors verticals a Lli dAmunt

Imatge 29. Carrer Anselm Clav entre els carrers Llibertat i Fbrica. Shan installat dos coixins berlinesos per a reduir la velocitat del trnsit de la travessera.

Imatge 30. Carrer Can Roure. A leix principal de la urbanitzaci Can Roure sha installat una banda prefabricada per a reduir la velocitat.

Imatge 31. Carrer Empord a la urbanitzaci Ca lArtigues. Un exemple de ls de passos elevats per a reduir la velocitat dels vehicles.

Imatge 32. Carrer Francesc Maci. Pas elevat ubicat en un tram amb un fort pendent; pot resultar perills i no compleix amb les normatives actuals.

Imatge 33. Carrer Alacant, intersecci amb carrer Anselm Clav. Tamb aqu el pas elevat subica en un lloc amb un pendent molt fort per compleix la seva funci i no representa cap perill.

Imatge 34. Carrer Francesc Maci a prop del carrer Roger de Flor. No sempre els reductors verticals estan suficientment senyalitzats. Aqu el pas elevat resulta gaireb invisible pel mal estat de la pintura.


44

La dificultat dinstallar reductors verticals en molts punts de Lli dAmunt sense crear situacions perilloses o enfrontar-se amb problemes legals no ha comportat un major s de reductors horitzontals. Les xicanes, establertes amb elements fsics o amb aparcaments alternat de costat, sn prcticament inexistents al municipi. En canvi es veuen amb freqncia vials amb un traat que directament incita velocitats excessives. Per exemple, aquest s el cas de moltes interseccions dangle obts on els conductors sovint poden realitzar els girs sense reduir la velocitat. Exemples de traats que inciten a velocitats excessives per manca de reductors horitzontals

Imatge 35. Carrer Josep Maria Segarra, intersecci amb carrer Muntaner. No hi ha prcticament corba a la confluncia entre els dos carrers: incita els conductors a incorporar-se al carrer Segarra amb massa velocitat.

Imatge 36. Carrer Garraf, intersecci amb carrer Ca lArtigues. Tamb aqu el disseny de la intersecci permet girs a gran velocitat.

4.3.6. Rotondes

Per a regular el trnsit a les interseccions entre les diferents vies de la xarxa bsica urbana, una de les opcions de disseny s la de construir rotondes enlloc dubicar semfors. Lli dAmunt en t un bon nombre dinterseccions regulades mitjanant aquest tipus dordenaci a les travesseres de les tres carreteres. Excepcionalment tamb shan construt rotondes a algunes altres vies principals.

Una limitaci important per a ls de rotondes a Lli dAmunt s la complicada topografia del municipi establir rotondes en punts amb pendents significatius encareix molt la seva construcci i comporta sovint problemes de seguretat per manca de visibilitat entre els diferents ramals. Per la mateixa causa no shan realitzat alguns projectes de rotondes i, en general, hi ha poques interseccions a Lli dAmunt on lopci duna rotonda resulti interessant. Lexcepci ms evident s la intersecci entre les dues carreteres BV-1602 i BV-1432 al nucli central de Lli dAmunt (vegeu la fitxa T1).

Generalment, les rotondes existents tenen un disseny correcte amb un illot central suficientment gran per a evitar encreuaments a massa velocitat. Tamb acostumen a disposar de passos de vianants (no sempre en tots els ramals i a vegades a massa


45

distncia de la intersecci i de litinerari natural dels vianants). Excepcionalment aquests passos es regulen amb semfor per generalment no estan protegits de cap forma. No sha observat cap pas de vianants amb refugi fsic tot i que aquesta forma de protecci s molt til a prop de les rotondes perqu els vianants difcilment interpreten amb antelaci suficient la intenci dels conductors que es troben dins la rotonda.

Rotondes a Lli dAmunt

Imatge 37. Carrer Metallrgia, intersecci amb lavinguda Pasos Catalans i carrer Treball. Hi ha una dotaci completa de passos de vianants. Lillot central s prou gran i no s possible creuar la rotonda en lnia recta a gran velocitat.

Imatge 38. BV-1602, intersecci amb la variant del cam de la Serra. T un disseny correcte que obliga els vehicles a reduir la velocitat. Funciona com a entrada a la zona urbana i t, conseqentment, una funci important com a reductor de velocitat.

Imatge 39. C-1415b, intersecci amb BV-1602. La rotonda s molt gran i funciona correctament per als vehicles per no pas per als vianants que tenen els passos molt lluny del seu itinerari natural. No hi ha cap pas amb refugi fsic ni semfor.

Imatge 40. Avinguda Pasos Catalans, intersecci amb BV-1432. Manquen passos de vianants en dos dels ramals i en laltre el pas est molt allunyat. En un dels passos sha installat un semfor de polsador.


46

Imatge 41. Passeig Can Salgot, intersecci amb passeig Sant Valeri. Els cotxes provinents del nord poden creuar la rotonda en lnia gaireb recta i sense frenar. Seria fcil millorar la seguretat dels vianants al pas amb un refugi fsic.

Imatge 42. C. Francesc Maci, intersecci amb la variant del Cam de la Serra. Els vehicles que pugen poden creuar la rotonda en lnia recta sense reduir la velocitat. Manca espai per als vehicles que baixen, que sovint envaeixen el carril contrari.


47

5. SISTEMES DE FORMACI I VIGILNCIA

5.1. RECURSOS HUMANS

Lestimaci del risc de ser captat conduint per sobre del lmit mxim de velocitat perms, amb alcoholmia o violant de qualsevol manera les normes de trnsit s un factor clau de la seguretat viria. s a dir, una vigilncia intensa, una policia molt present i visible i un freqent s de cinemmetres i etilmetres contribueixen a la reducci del nombre daccidents, augmenten el respecte envers les normes i, en definitiva, salven vides. Quan el grau de control i la vigilncia sn baixos, tamb disminueix el respecte dels conductors per les normes i augmenta el nombre daccidents.

Lli dAmunt disposa dun total de 26 efectius de la Policia Local en plantilla, xifra que suposa un ndex d1,8 policies/1.000 habitants.

Grfic 26. Efectius de policia local per 1.000 habitants. Mitjana per grups de municipis (2010)

Font: Servei Catal de Trnsit

2,9

2,0

1,8 1,8

1,3 1,3

1,8

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5


48

Grfic 27. Efectius de policia local per 1.000 habitants. Lli dAmunt i resta de municipis amb poblaci entre 10.000 i 20.000 habitants

Font: Policia Local de Lli dAmunt i Servei Catal de Trnsit

5.2. CONTROL I PREVENCI

La contribuci de la policia local a la seguretat viria durant un any concret es pot avaluar pel nombre de controls realitzats, pel nombre de denncies imposades i per la quantitat i qualitat de les campanyes preventives i deducaci viria realitzades.

La dotaci o disponibilitat dequips necessaris i material per dur a terme aquesta contribuci determina en gran manera aquesta tasca de control. Tant en el cas duna disponibilitat permanent com en el cas de convenis per a ls del material, s imprescindible una planificaci temporal de tasques. Per a obtenir resultats s important que les mesures de control siguin constants al llarg del temps.

LAjuntament de Lli dAmunt disposa de 2 alcoholmetres i d1 etilmetre evidencial de propietat.

1,8

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

10.000 11.000 12.000 13.000 14.000 15.000 16.000 17.000 18.000 19.000 20.000

rtio x 1000 hab

poblaci

1,8

Lli d'Amunt


49

Taula 9. Equips de control a Lli dAmunt (2010)

Recursos

Alcoholmetres 2

Etilmetres evidencials 1

Radars mbils 0

Radars fixos 0


Lajuntament de Lli dAmunt no disposa de radars en propietat ni cedits pel Servei. Tot i aix, anualment lAjuntament de Granollers els cedeix el seu radar mbil (que s propietat del Servei) durant un cert perode de temps variable. Daquesta manera es disposa del material necessari per dur a terme controls de velocitat.

5.2.1. Campanyes de control

El municipi disposa dun Pla de Controls dmbit municipal. Al llarg de lany 2010 shan realitzat campanyes de control dalcoholmia, velocitats, sistemes de retenci i altres.

Taula 10. Campanyes de control a Lli dAmunt (2010)

Campanyes de control Vehicles

controlats Vehicles

sancionats % infractors

ndex de proves /1.000 hab.

Campanya prpia de PL

Controls d'alcoholmia 338 5 1,5% 23,5 si

Controls de velocitat 10.196 227 2,2% 710 si

Sistemes de retenci 1.613 24 1,5% 112 si

Altres 53 7 13,2% 3,7 si


La valoraci referent al nombre de controls efectuats en les diverses campanyes portades a terme per la policia s positiva si es t en compte el baix percentatge dinfractors sancionats. En relaci al nombre de proves efectuades per 1.000 habitants els resultats tamb sn positius si es compara amb municipis de dimensions semblants a Lli dAmunt.

Cal seguir treballant en aquesta lnia de control a Lli dAmunt perqu la percepci del risc de ser detectat en un control sigui present a la consciencia del conductor i no permeti la relaxaci de la seva conducta. Recalcar tamb la importncia del Pla continu de controls que permet fer un seguiment anual dels resultats obtinguts, del nombre de proves realitzades i del percentatge dinfractors.


50

Campanyes de control de velocitat

En el cas dels controls de velocitat, la completesa de la base de dades permet analitzar amb detall levoluci del percentatge dinfractors anual, a ms a ms dels indrets on sobserva un major percentatge dincompliment dels lmits de velocitat.

Aquesta anlisi es desenvolupar en el captol 9.5 i posar de relleu els indrets on s prioritari actuar per a controlar la velocitat. Cal puntualitzar que el percentatge dinfractors evidenciat durant les campanyes de control s inferior a la xifra global de la base de dades perqu noms fa referncia als vehicles sancionats. En canvi, per a lanlisi global de velocitat (apartat 9.5) sinclouen tamb dades preses fora de les campanyes de control (a ms a ms de les preses durant les campanyes) i es consideren infractors tots aquells vehicles que superen el lmit de velocitat, independentment del marge de tolerncia a partir del qual se sanciona. El grfic segent illustra la dualitat de dades (solament es disposa de dades diferenciades per lany 2010).

Grfic 28. Vehicles controlats en campanyes de control i percentatges dinfractors (2007-2010)


Aquestes dades permeten observar que aproximadament un 20% dels vehicles que anualment es mesuren (tant durant les campanyes, com fora), circulen per sobre de la velocitat permesa a la via. Seria convenient estudiar amb major detall lactual distncia entre el volum dinfractors i el volum de sancionats, que podria indicar un marge de tolerncia excessiu. Ajustar aquesta tolerncia pot ser un eina addicional per reduir els

15.340

4.893593

20.177

10.196

16%

20%

17%

21%

2%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2007 2008 2009 2010

total de vehicles mesurats vehicles controlats en campanyes

% excedeixen velocitat mxima % infractors sancionats


51

problemes de velocitat del municipi, complementria a les mesures fsiques que es proposen en el captol 9.

5.2.2. Procediment sancionador

A Lli dAmunt el nombre de sancions imposades lany 2010 va ser de 0,1 multes per habitant.

El 30% de les sancions imposades van ser per infraccions en moviment. La manca de respecte davant semfors o estops, lexcs de velocitat, el consum dalcohol, el girs prohibits i els avanaments indeguts sn infraccions que generen situacions de risc clares i que es relacionen molt ms directament amb accidents amb vctimes que no pas lestacionament. Tot i que les sancions imposades per estacionament indegut sn ms nombroses (caracterstica molt comuna als municipis catalans), el percentatge de les imposades per infraccions en moviment s significatiu i mostra una bona disciplina sancionadora envers aquelles infraccions que ms atempten contra la seguretat viria. En anys segents cal mantenir i reforar aquesta tasca.

Taula 11. Denncies per infraccions de trnsit (2010)

Tipus dinfracci Nombre de denncies

En moviment 597 30,2

Estacionament 1.229 62,2

Documentaci 107 5,4

Altres 44 2,2

Total 1.977 100,0


El muntant econmic de les sancions imposades va ser de prop de 200.000 euros. La seva recaptaci efectiva va ser del 52,7%. Actualment la recaptaci la realitza la Diputaci de Barcelona.


52

Taula 12. Recaptaci de denncies per infraccions de trnsit (2010)

Import % sobre el total

imposat

Sancions Imposades 189.051

Recaptaci en perode voluntari 48.658 2 51,5%

Recaptaci en via executiva 2.270 1,2%

Total recaptat 50.928 52,7%


La relaci entre sancions imposades i cobrades s important perqu la sensaci de rigidesa en les mesures correctives augmenta i contribueix a una major autodisciplina. Laplicaci de mesures de control i vigilncia ha danar acompanyada sempre per una poltica rigorosa de recaptaci de les sancions imposades. Cal contemplar aquest com un procs complet des de la planificaci de les mesures a la realitzaci dels controls i a la recaptaci per sancions. Un procs efectiu en totes les seves fases. Si la fase final de fer efectives les sancions no es compleix es devaluen els efectes que les mesures de control poden obtenir.

A ms a ms de la presentaci de recursos per part dels conductors i dels defectes del mateix procediment administratiu, les causes usuals dels baixos ndexs de recaptaci sn poltiques flexibles amb linfractor que cal eradicar.

5.3. EDUCACI PER A LA MOBILITAT SEGURA

Lli dAmunt disposa dun Programa dactivitats educatives on sinclouen els tallers i activitats de lrea de mobilitat i transport que realitzen la Policia Local i els serveis de Transport Pblic, Mobilitat i Educaci. Sn activitats deducaci viria i de difusi i promoci del transport pblic als centres educatius.

5.3.1. Activitats deducaci viria

Organitzadors

Els organitzadors de lactivitat sn el Servei dEducaci Viria de la Policia Local de Lli dAmunt i el Departament dEducaci de lAjuntament. La policia disposa de tres monitors que es dediquen a temps parcial a impartir les activitats.

2 Limport cobrat per una sanci durant el perode voluntari s un 50% de la imposada. Per tant, per poder fer la relaci correcta del percentatge de sancions imposades sha de multiplicar per 2 limport recaptat en perode voluntari.


53

Participaci

Segons fonts de la Policia Local, durant el darrer curs lectiu (2009/2010) van participar en les activitats 425 alumnes de 5 centres educatius de Lli dAmunt (1 deducaci secundria i la resta deducaci primria) dedats compreses entre els 6 i els 14 anys, dels cursos de 1r i 5 de primria i 3r dESO.

Taula 13. Alumnes participants en les activitats deducaci viria (curs 2009/2010)

Cicles Nombre de grups-

classe Nombre total

d'alumnes Nombre d'hores per cada

grup-classe

Cicle inicial, 1r 7 140 01:30 h

Cicle superior, 5 7 145 06:00 h

3r ESO 5 140 02:30 h

Font: Informe deducaci per a la mobilitat so

Documents

PLSV Lliçà d'Amunt