Introducció al Full de càlcul OpenOffice.org Calcweib.caib.es/formacio/distancia/material/oocalc/OO_Calc_2.pdf · de formats (des de HTML fins a Microsoft Office XP). ... Calc és

Introducció al Full de càlcul OpenOffice.org Calc

Alberto Navarro Herrera i Amador Alzina Sans

Adaptat a la versió 2.0 per Juan Martínez González

Juny 2006

Materials de Formació

Full de càlcul OpenOffice.org Calc 2.0

Alberto Navarro Herrera i Amador Alzina Sans Adaptat a la versió 2.0 per Juan Martínez González

D'aquesta edició: Servei de Formació Permanent del Professorat Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació del Professorat Conselleria d’Educació i Cultura Juny de 2006

CONVENCIONS Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introducció Activitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetin assegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior ja que no són tan guiades i permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats de lliurament obligat Les activitats que venen marcades per aquesta icona s'hauran d'enviar obligatòriament a la tutoria per tal de poder superar el curs de formació.

Activitats opcionals Activitats d'ampliació de coneixements que permeti aprofundir en la temàtica tractada. No són obligatòries i no s’han de fer si es veu que hi haurà dificultat per seguir el ritme aconsellat per al curs.

Recomanacions o comentaris Recomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitats encomanades

Ajuda Per algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultar l'ajuda que donarà pistes per facilitar la seva realització.

Recursos addicionals Per poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes una documentació complementària de consulta o d'ampliació.

Informàtica educativa. Full de càlcul OpenOffice.org Calc

Autors: Alberto Navarro, Amador Alzina i Juan Martínez 1

SUMARI

0. INTRODUCCIÓ A OPENOFFICE.ORG ........................................................................................ 2

1. OPENOFFICE.ORG CALC.............................................................................................................. 3

1.1. ELS ELEMENTS D'OPENOFFICE.ORG CALC ........................................................................ 3

1.2. FILES, COLUMNES I CEL·LES ................................................................................................. 6

1.3. LES EINES DE: OPENOFFICE.ORG CALC ............................................................................. 9

1.4. LA BARRA DE MENÚS ........................................................................................................... 13

2. ELABORAR UN LLIBRE DE FULLS DE CÀLCUL .................................................................. 15

2.1. MOVIMENTS DINS UN LLIBRE ............................................................................................. 15

2.2. APLICANT FORMATS DE TEXT I NÚMÈRIC....................................................................... 16

2.3. MODIFICANT LA INFORMACIÓ ........................................................................................... 18

2.4. INTRODUIR DATES ................................................................................................................ 18

2.5. INTRODUIR FÓMULES ........................................................................................................... 19

2.5.1. OPERADORS ..................................................................................................................... 20

3. MILLORANT LA PRESENTACIÓ DEL FULL .......................................................................... 23

3.1. L’ALTURA DE LES FILES I L’AMPLADA DE LES COLUMNES ........................................ 23

3.2. AGRUPAR CEL·LES ................................................................................................................. 23

3.3. APLICAR CONTORNS A LES CEL·LES ................................................................................. 24

3.4. MODIFICACIÓ DEL TIPUS DE LLETRA D’UN CONJUNT DE CEL·LES ........................... 25

3.5. CANVIAR EL FORMAT NUMÈRIC ........................................................................................ 25

3.6. FIXAR FINESTRES .................................................................................................................. 25

4. COPIAR INFORMACIÓ ................................................................................................................ 26

4.1. COPIAR O MOURE CEL·LES .................................................................................................. 26

4.2. COPIA DE FÓRMULES AMB REFERÈNCIES. RELATIVES I ABSOLUTES. ..................... 26

4.3. COPIAR CEL·LES EN SÈRIE ................................................................................................... 27

5. IMPRIMIR........................................................................................................................................ 29

6. LES FUNCIONS ............................................................................................................................... 30

6.1. INTRODUIR FUNCIONS ......................................................................................................... 30

6.2. ANIDAMENT DE FUNCIONS ................................................................................................. 36

7. GRÀFICS. ......................................................................................................................................... 37

8. PLANTILLES ................................................................................................................................... 42

8.1. CREAR I DESAR PLANTILLES .............................................................................................. 42

8.2. OBRIR UNA PLANTILLA ........................................................................................................ 42

8.3. MODIFICAR UNA PLANTILLA .............................................................................................. 42

9. EXPORTAR UN FULL DE CÀLCUL A FORMAT HTML ....................................................... 43

10. OPCIONS DE CONFIGURACIÓ .............................................................................................. 44



0. INTRODUCCIÓ A OPENOFFICE.ORG

OpenOffice.org neix després d'anys de treball d'una empresa alemanya denominada

StarDivision. Va ser comprada per Sun Microsystems en 1999 i serà aquesta empresa qui es

decideixi a anunciar una de les primeres suites ofimàtiques de codi obert coneguda com

StarOffice 5.2. Aquest fet va atreure l'atenció de programadors de tot el món ja que disposaven

d'un programari i el seu codi per a poder modificar-lo i millorar-lo. Temps després a l'octubre del

2000 surt a la llum el que avui es coneix com OpenOffice.org, on tot el seu codi font està obert i

qualsevol pot millorar-lo, modificar-lo i distribuir-lo.

El 2006 apareix la darrera versió d’OpenOffice.org, la 2.0

Els mòduls més importants que composen aquest paquet ofimàtic són, entre d’altres, un

programa de tractament de textos, un full de càlcul, una base de dades (principal novetat

respecte de versions anteriors), un editor de presentacions i un programa de dibuix.

Les seves característiques més importants són:

Importació i exportació de diferents tipus de documents i plantilles d’una gran varietat

de formats (des de HTML fins a Microsoft Office XP).

Té un complet suport i funcionalitat en qualsevol sistema operatiu.

Disponibilitat de plantilles que ens permetran realitzar documents complexos. A més

disposa de funcions d’Estil, que ajuden a canviar ràpidament la forma del document.

Format natiu XML de documents, el que significa que aquests ocupen la meitat que els

que poden generar-se amb Microsoft Office.

Integració de totes les aplicacions de la Suite Ofimàtica. Això vol dir que no hi ha

necessitat d’obrir l’aplicació d’edició de textos mentre treballem amb el full de càlcul ja

que és té un accés directe a l’esquerra de la barra d’eines Estàndard:

Informació sobre OpenOffice.org

Si teniu interès en conèixer més coses sobre OpenOffice.org podeu accedir a la

pàgina de la comunitat d’OpenOffice.org en castellà, on trobareu una detallada

informació.

http://es.openoffice.org/comunidad/index.html

Podeu descarregar la versió 2.0 en català des de la pàgina de Softcatalà:

http://www.softcatala.org/

http://es.openoffice.org/comunidad/index.html

http://www.softcatala.org/



1. OPENOFFICE.ORG CALC

OpenOffice.org Calc, és el mòdul d’OpenOffice que actua com a full de càlcul. Un full de càlcul

no és més que un conjunt de columnes i fileres a les quals s’hi pot emmagatzemar informació

de diferent tipus com xifres, textos i fórmules. A més es poden realitzar tota classe d’operacions

amb la informació del full de càlcul, especialment amb aquella que està en format numèric. El

gran avantatge d’un full de càlcul és que les dades es poden modificar, i els càlculs que estan

relacionats amb elles es refan, amb la qual cosa no s’han de repetir totes les operacions.

Les dades incloses en un full de càlcul es poden també visualitzar en format gràfic, d’una

manera ràpida i senzilla, facilitant així la seva lectura i interpretació.

Calc és compatible amb Microsoft Excel, i pot llegir i escriure fitxers en el format d’aquest

programa. Per obrir un full d’Excel, hem d’anar a [Fitxer |Obre] i a [Tipo] hem de seleccionar

l’opció [Microsoft Excel 97/2000/XP].

1.1. ELS ELEMENTS D'OPENOFFICE.ORG CALC

Per iniciar Calc, ho farem com qualsevol programa: Inicio / Programas / OpenOffice.org 2.0 /

OpenOffice.org Calc. La pantalla que ens apareixerà serà semblant amb aquesta, però sense

les etiquetes ni les fletxes que hem afegides:

barra de fórmules

barra Eines

Pàgines del llibre

barra d’estat

barra Formatació barra Estàndard barra de menús

Cel·les del full de càlcul



A la part superior de la pantalla hi trobam la barra de Menús i a continuació, la barra

Estàndard (comunes a tots els mòduls d'OpenOffice.org), on s'hi troben els símbols per a les

funcions més importants que estan sempre a la nostra disposició. La barra Formatació que

ofereix les funcions més habituals per donar format als documents de full de càlcul sense

utilitzar estils. I, finalment, hi trobam una barra pròpia del mòdul de full de càlcul, la barra de

fórmules.

A la part esquerra de la pantalla tenim la barra Eines i a la part inferior de la pantalla la barra

d'estat.

A la barra de Menús, seleccionant Visualitza / Barra d’eines, veureu totes les barres.

També a la part inferior disposam dels botons de moviment (primera pàgina, pàgina anterior,

pàgina següent i darrera pàgina) i diferents pestanyes que ens permeten accedir directament a

qualsevol de les pàgines del nostre full de càlcul. Amb el menú contextual (botó dret del ratolí

damunt el nom del full), podrem realitzar diferents operacions, segons veurem a continuació:

Insereix... per inserir noves pàgines al nostre full de càlcul. Podrem seleccionar la

posició a dins del full de càlcul de la nova pàgina, el nombre de pàgines i fins hi tot

podrem introduir informació a partir d’un fitxer ja existent.

menú contextual

botons de moviment

pàgines del full de càlcul



Suprimeix... per eliminar una pàgina del full de càlcul. Si es confirma l’eliminació, ja no

es podrà recuperar la informació de la pàgina.

Reanomena el full... per canviar el nom de pàgina. Podrem donar el nom que vulguem

a les pàgines del full de càlcul. De tota manera, no convé que aquests noms siguin

massa llargs, perquè l’espai de visualització és escàs.

Mou/copia... per moure o desplaçar una pàgina del full de càlcul. El podrem moure a

dins del full de càlcul obert, a la posició que vulguem, o bé inserir-lo a un altre

document que en aquests moment estigui obert. També tindrem la possibilitat de crear

un document nou amb el full (o fulls) seleccionats.

Selecciona tots els fulls per seleccionar totes les pàgines del nostre full de càlcul.

Qualsevol acció que s’apliqui després d’això afectarà a totes les pàgines del full, per la

qual cosa convé tenir precaució.

Les opcions que apareixen a continuació [Retalla | Copia | Enganxa] no tenen efecte

damunt les pàgines, sinó a la informació que hi hagi seleccionada en aquest moment al

full de càlcul actiu, el que pot portar a confusions.

La barra Eines

Com és habitual a OpenOffice.org, a la part esquerra

de la pantalla hi tenim la barra d’eines, amb un

funcionament semblant a la resta de mòduls.

Totes les barres d’eines es poden deixar fixes amb

l’opció “Fixa la posició de la barra d’eines” del menú

que s’obté clicant sobre el triangle del final de cada

barra. Algunes eines tenen a la seva part dreta, un

petit triangle que dona accés a una barra específica

per accedir-hi a les diferents possibilitats que

presenta l’eina. Les barres d’eines específiques es

poden deixar fixes a la pantalla, simplement

arrossegant-les quan estiguin visibles.



Activitat d’introducció 1

Desplega totes les barres d’eines que hi ha disponibles. Per saber amb un cert

detall la funcionalitat de cadascun dels botons, selecciona [Ajuda | Què és això?]

i veuràs com, en posar-te al damunt dels botons, apareix una explicació

detallada de les seves funcions.

1.2. FILES, COLUMNES I CEL·LES

Si miram la zona central de la pantalla, hi veurem el full de càlcul pròpiament dit. S’organitza en

files (horitzontals) i en columnes (verticals). L’encreuament d’una fila i d’una columna rep el

nom de cel·la.

Per anomenar les files, s’empren números. Així, la primera fila és la 1, la segona és la 2, i així

successivament, fins arribar a 65.536 (aquest és el valor més elevat pel que fa a les files).

Les columnes s’anomenen a partir de lletres. La primera columna és la A, la segona és la B...

El màxim valor possible és el IV, el que ens dona un màxim de 256 columnes.

Les cel·les reben el seu nom a partir de la combinació de columna i filera. Per tant, la primera

cel·la d’un full de càlcul és la A1, i la darrera possible, en el cas d’OpenOffice.org Calc, la

IV65536, el que ens dona un total possible de: 16.777.216 cel·les.

cel·la activa

cel·la C4

fila 4

columna C



Per moure’s pel full de càlcul, podem emprar les fletxes del cursor, el ratolí o bé escriure el seu

nom (en format columna-fila) a la primera casella de la barra de fórmules, i així podrem anar-hi

directament, sense perdre el temps en moviments de pantalla.

Quan se selecciona, per exemple arrossegant amb el cursor, un conjunt de cel·les, el grup

s’anomena des de la part superior esquerra a la inferior dreta. Per exemple C5:E9, és a dir, el

nom de les cel·les que el delimiten separat per dos punts. Això s’anomena també rang.

El contingut d’una cel·la pot ser un nombre (dada numèrica) o una paraula (cadena de

caràcters, que poden contenir dígits i lletres).

Donar nom a un conjunt de cel·les

Si es vol, es pot donar un nom a un conjunt de cel·les, o rang, per facilitar la

seva utilització a les fórmules.

Quan es té feta la selecció, s’escull [Insereix | Noms | Defineix...], i se li dona el

nom que es vulgui.



A partir d’ara, es pot fer referència al conjunt de cel·les pels límits [C1:D18] o bé pel nom que

se li ha assignat. A més es pot anar directament a ella desplegant la llista de la primera casella

de la barra de fórmules, on hi figuren tots els conjunts de cel·les definits.

Activitat d’introducció 2 – Dóna nom a un conjunt de cel·les

Com hem fet a l’exemple anterior, ara has de donar el nom de visites al conjunt

de cel·les definit per [B4:E10). Comprova que el nom visites apareix quan

desplegues la llista de la primera casella de la barra de fórmules.



1.3. LES EINES DE: OPENOFFICE.ORG CALC

Com ja hem comentat abans, la barra Eines es troba a la part esquerra de la pantalla i es pot

desplaçar a qualsevol altre lloc. El seu funcionament és semblant a la de la resta de mòduls.

Insereix imatge o símbol. Permet inserir a la pàgina activa del full de

càlcul una imatge existent al nostre ordinador o un símbol, és a dir, un

determinat caràcter de qualsevol font instal·lada a l’ordinador. És

especialment útil quan es treballa amb lletres que en realitat són

dibuixos. Amb aquest sistema podrem visualitzar tots els caràcters

disponibles.

Insereix cel·les. Amb ella podrem inserir una nova cel·la a una

determinada posició del full de càlcul, una fila o una columna.

Insereix un objecte. Ens dóna la possibilitat de col·locar al nostre full

de càlcul objectes de tipus variat: diagrames, imatges des del propi

editor, fórmules, marcs, i d’altres, com objectes OLE, plugins o applets

de Java.

Camps de control de formulari. Obre una barra amb les eines

necessàries per crear un formulari interactiu.

Formatació automàtica. Permet aplicar diferents formats preestablerts a una zona d’un

full de càlcul. Perquè l’eina s’activi, és necessari fer prèviament una selecció de cel·les

del full, a les quals s’aplicarà el nou format.



Selecció de temes. Permet aplicar a un full de càlcul una determinada combinació de

colors. En afectar al seu conjunt, no és necessari seleccionar prèviament res.

Filtre automàtic. En activar aquesta funció, apareixen botons de llista desplegable a

les capçaleres de les columnes. Així podrem mostrar només aquells valors que ens

interessi visualitzar en un determinat moment, ocultant-ne la resta.

Filtre estàndard. Especifica les condicions lògiques per filtrar les dades d’una taula.

Filtre avançat. Defineix un filtre que pot combinar fins a 8 criteris de filtre.

Seleccioneu la font. Obre un diàleg que permet seleccionar l’origen de la font de

dades i, a continuació., crear la taula.

Conversor d’euros. Converteix les quantitats monetàries dels documents

d’OpenOffice.org Calc i els camps i taules de documents d’OpenOffice Writer en euros.

Defineix. Obre un diàleg en el que es pot especificar un nom per a l’àrea seleccionada.

Cerca de l’objectiu. Obre un diàleg en el que es pot resoldre una equació amb una

variable.



Agrupa. Defineix l’àrea de cel·les seleccionada com a grup de files o de columnes.

Desagrupa. En un grup anidat, es lleven del grup les darreres files o columnes

agregades.

.

Activitat d’introducció 3 – Visualitzar les diferents barres d’eines

Desplega totes les barres d’eines que hi ha disponibles. Per saber amb un cert

detall la funcionalitat de cadascun dels botons, selecciona [Ajuda | Què és això?]

i veuràs com, en posar-te al damunt dels botons, apareix una explicació

detallada de les seves funcions. Si tens dubtes, ho pots consultar al teu tutor o

tutora.

Més informació referida a la barra d’eines. Si pitjam el triangle situat a la dreta (o

a la part inferior si està col·locada en posició vertical) de qualsevol barra d’eines,

podrem: definir els botons visibles, configurar la barra... i fixar la posició de la

barra d’eines.



La configuració de les barres d’eines (a l’estil de l’Office de Microsoft) permet conf igurar

l’OpenOffice.org a la nostra mida:

L’OpenOffice.org Calc 2.0

incorpora noves barres d’eines

respecte de la versió anterior.

Especialment significatiu és el

tractament dels formularis, als

que es dediquen 4 barres

d’eines: Controls de formulari,

Disseny del formulari,

Navegació de formularis i

Objecte del formulari.



1.4. LA BARRA DE MENÚS

Els menús són sensibles al context, és a dir, sempre ens oferiran els comandaments rellevants

al context respectiu. Si, per exemple, el cursor es troba en un text disposarem de tots els

comandaments necessaris per a l’edició del text; si existeix una imatge seleccionada, els

comandaments necessaris per a l’edició de la imatge.

Fitxer: Aquest menú conté els comandaments per tractar el document com un tot.

Permet, per exemple, crear un document nou, obrir, tancar o imprimir documents,

introduir informació sobre ells, etc.

Edita: Aquest menú conté, entre d’altres, els comandaments per anular l’última acció,

per copiar i enganxar, per activar el Navegador, que ens ajudarà a desplaçar-nos pel

document, així com d’altres opcions per editar directoris i objectes inclosos.

Visualitza: En aquest menú disposam de comandaments per controlar la visualització

de la finestra que conté un full de càlcul, així com del contingut del document a la

pantalla. També es pot determinar quines barres de símbols s’han de mostrar així com

la grandària en què es desitja veure el document, per exemple, a pantalla completa.

Insereix: Aquest menú reuneix tots els comandaments que serveixen per inserir nous

elements en el document, com per exemple, cel·les, files, columnes, fulls i nom de

cel·les, així com una llista de les categories i funcions. També es poden inserir símbols,

imatges, objectes d’altres aplicacions, etc.

Format: El menú Format conté els comandaments que necessitam per donar format a

l’objecte seleccionat. Els comandaments que es mostren depenen de l’objecte

seleccionat, és a dir, si tenim seleccionada una cel·la no seran els mateixos que si

tenim seleccionada una imatge.

Eines: en aquest menú podem trobar, entre d’altres, les eines necessàries per la

correcció ortogràfica de les cel·les, el Detectiu d’errors, protecció de documents, la

configuració i les opcions de Calc.



Dades: (A la versió amb què hem fet aquest document, per un error de traducció, hi

posa Data). Conté els comandaments que permeten editar les dades del full de càlcul.

Permet definir àrees, ordenar i filtrar dades, calcular resultats, estructurar dades, etc...

Finestra: en aquest menú trobam les opcions per obrir, dividir i congelar finestres.

Ajuda: el menú ajuda serveix per activar el sistema d’ajuda de l’OpenOffice.org.

Activitat d’introducció 4. Visualitza les Opcions d’OpenOffice.org Calc

Aquesta activitat té per objectiu que et familiaritzis amb les opcions de Calc.

Per accedir al menú Opcions ves a [Eines | Opcions | OpenOffice.org Calc].

Si tens algun dubte pots utilitzar el botó Ajuda que trobaràs a la part inferior de la

finestra.



2. ELABORAR UN LLIBRE DE FULLS DE CÀLCUL

Per introduir qualsevol tipus d’informació, textual o numèrica, en un full de càlcul, ens situarem

a la cel·la que ens interessi, escriurem el valor (textual o numèric), i confirmarem pitjant la tecla

[Intro] o la tecla [Tabulador]. La diferència entre l’una i l’altra és que amb un [Intro] el cursor

anirà a la següent cel·la de la columna, i amb [Tabulador] es desplaçarà a la següent cel·la de

la fila.

2.1. MOVIMENTS DINS UN LLIBRE

Per moure’ns a una casella activarem el full que la conté fent clic amb el ratolí a la pestanya del

full i desprès fent clic sobre la casella que vulguem (si no està visible utilitzarem els botons de

desplaçament o [Av Pag] [Re Pag]). També ens hi podem moure fent servir les tecles de

moviment del cursor.

Recursos addicionals per efectuar moviments del cursor amb el teclat

Moure una casella a dalt, a baix, a esquerra, a dreta Tecles de direcció

Desplaçar-se entre caselles d’una mateixa fila TAB

Anar al començament d’una fila INICIO

Anar al començament del full CTRL+INICIO

Anar al final del full CRTL+FIN

Anar una pantalla a baix AV PÁG

Anar una pantalla amunt RE PÁG

pestanya del full



Anar a una pantalla a la dreta ALT+AV PÁG

Anar una pantalla a l’esquerra ALT+RE PÁG

Anar al següent full del llibre CTRL+AV PÁG

Anar al full anterior CTRL+RE PÁG

2.2. APLICANT FORMATS DE TEXT I NÚMÈRIC

Un cop introduïda la informació a un cel·la o conjunt de cel·les la podrem modificar emprant la

barra d’objectes Formatació:

Font i grandària: permet seleccionar una de les fonts de text instal·lades al nostre

ordinador, i la seva grandària.

Atributs: negreta, cursiva i subratllat. També incorpora doble subratllat.

Alineació horitzontal: esquerra, dreta, centrat i justificat.

Format numèric: permet donar format als números, i així es pot aplicar format de

moneda, de percentatge, recuperar el format estàndard i augmentar o reduir el nombre

de decimals. Per defecte, el text apareix alineat a l’esquerra i els números a la dreta.

Sagnat: el segon botó permet augmentar el sagnat cap a la dreta del text. El primer

dels botons permet anul·lar o disminuir aquest sagnat.

Línies: podrem escollir la posició de les línies que delimiten les cel·les.

Color de fons: per aplicar un determinat color de fons a una cel·la o cel·les.

Color del text: permet escollir el color del text.

A més d’aquestes possibilitats, en trobarem moltes més si accedim a [Format | Cel·les] on,

entre d’altres coses disposarem de gran quantitat de formats numèrics, i podrem escollir

diferents orientacions per a les cel·les.

A continuació teniu la finestra corresponent a [Format | Cel·les] que OpenOffice.org Calc

anomena Atributs de la cel·la.

font

grandària

atributs

alineació horitzontal

format numèric

sagnat

línies

color de fons

color del text



Si introduïm un text que no cap en una cel·la es mostrarà complet només si les

caselles de la dreta, necessàries, són buides. En cas contrari apareixerà un

triangle a la dreta de la casella i fent doble clic damunt ell, veurem el contingut

sencer de la cel·la:

Abans de fer doble clic a damunt el triangle:

Després de fer doble clic:

Si entram un número que no cap a la cel·la apareixerà ###, això no és cap error

i es pot aclarir augmentant la grandària de la columna.

Recomanació

Si voleu entrar nombres decimals heu de recordar que el separador de la part

entera i la part decimal és la tecla de la coma (,) o el punt del teclat numèric (.)

però no l’accent, ni l’apòstrof ni tampoc el punt del teclat alfabètic.

Si voleu entrar un nombre, però que permeti entrar un 0 a l’esquerra (cas dels

codis postals) començau escrivint un apòstrof (‘)



2.3. MODIFICANT LA INFORMACIÓ

L’edició de dades a un full de càlcul es pot fer de dues maneres:

Directament a la cel·la. Se selecciona aquesta i es fa doble clic. A continuació, es pot

moure el cursor i seleccionar la informació que interessa modificar o canviar, i confirmar

amb [INTRO].

Barra de fórmules. Quan se selecciona una cel·la, la informació continguda a aquesta

apareix a la casella línia d’entrada de la barra de fórmules. Fent doble clic a ella

podrem procedir a modificar la informació, fins i tot d’una manera molt més còmoda que

en el cas anterior. En acabar pitjarem el símbol per acceptar els canvis o per

cancel·lar l’edició.

Com hem dit abans, si una determinada informació no té prou espai en una columna, s’estén

ocupant la que hi ha a la dreta. Si en aquesta hi ha informació, el que podem fer és ampliar

l’amplada de la columna.

Si ens situam a la barra on hi ha les etiquetes identificatives de columnes (A, ...), veurem que el

cursor, en passar al damunt de la separació entre dues columnes, canvia de forma. En aquest

moment, si arrossegam amb el cursor aconseguirem augmentar l’amplada de la columna.

Una altra possibilitat és fer que la columna s’adapti al text més llarg que hi hagi escrit. Per fer

això, seleccionarem [Format | Columna | Amplada òptima] i confirmar el valor que se’ns

proposa.

2.4. INTRODUIR DATES

Podem entrar una data, en una cel·la, en el format habitual dd-mm-aaaa i Calc el reconeixerà

com una data i després hi podrà fer càlculs sobre ella. A més, encara que s’hagi entrat en un

format determinat, després es pot canviar.



2.5. INTRODUIR FÓMULES

Quan en una cel·la hi volem el resultat de fer un càlcul amb altres cel·les diem que hi hem de

posar una fórmula. Per indicar que aquesta casella contindrà una fórmula començarem sempre

amb el signe =.

Hi ha dues maneres d’entrar una fórmula. En la primera introduïm amb el teclat el seu contingut

i en la segona, cada vegada que volem fer referència a una casella fem clic sobre ella i

automàticament es col·loca en la fórmula la seva referència.

En les fórmules hi podem posar valors constants (nombres o text), referències a caselles o

rangs, operadors (+, -, *, /) o funcions predefinides de Calc, aquestes darreres les veurem més

endavant.

Aquí teniu alguns exemples de fórmules:

Fórmula Resultat

=C3*6 El producte del contingut de la cel·la C3 per 6

=C4/C2 La divisió del contingut de C4 pel contingut de C2

=SUMA(A5:A12) La suma dels continguts de totes les cel·les del rang

Activitat d’introducció 5.

Per introduir una fórmula sense haver d’escriure-la tota, n’hi ha prou amb

escriure els valors constants i els operadors. Les referències a les caselles les

seleccionarem amb el ratolí.

Ara fareu una activitat guiada on es calcularà la següent fórmula:

=23+(A1-B2)/C2

Seguiu pas a pas les indicacions:

1r Escriviu els valors següents a les cel·les corresponents:

A1 = 75

B2 = 20

C2 = 5

2n A la casella A2, Escriviu: =23+(

3r Seleccioneu amb el ratolí la cel·la A1. Observeu com aquesta casella te la

vora color diferent per assenyalar que està activa.

4t A continuació escriviu: -

5è Seleccioneu la casella B2 amb el ratolí. Si us fixau a la barra de fórmules

veureu que fins ara hi tenim escrit: =23+(A1-B2

6è Escriviu: )/



7è Finalment seleccioneu la cel·la C2 i premeu INTRO

Si heu seguit correctament els passos, el resultat que figura en la cel·la A2 és 34

Si provau de canviar el contingut de les cel·les A1, B2 o C2, veureu com també

canvia el resultat.

2.5.1. OPERADORS

La següent taula ens mostra alguns dels operadors de Calc i el seu significat.

Operador aritmètic Significat Exemple

+ (signe més) Suma 3+3

- (signe menys) Resta 3-1

- (signe menys) Negació -1

* (asterisc) Multiplicació 3*5

/ (barra obliqua) Divisió 15/5

% (signe de percentatge) Percentatge 20%

^ (símbol d’exponent) Exponent 2^3 (el mateix que 2*2*2)

Operadors de comparació Significat Exemple

= Igual a A1=B1

> Major que A1>B1

< Menor que A1<B1

>= Major o igual que A1>=B1

<= Menor o igual que A1<=B1

<> Distint de A1<>B1

Operadors de concatenació de text

Significat Exemple

& Connecta o concatena dos valors per generar un valor de text continu

“Vent” & “ del ” & “nord”, genera: Vent del nord

Operadors de referència Significat Exemple

:

Operador de rang que genera una referència a totes les cel·les entre dues indicades que també s’hi inclouen

B5:B15

! Operador d’unió que combina diverses referències en una sola

SUMA(B5:B15!D5:D15)

Ajuda

A la versió d’OpenOffice.org Calc 2.0 amb què hem fet aquest tutorial (l’hem

baixada de Softcatalà), el nom de les funcions està en català. Per tant si volem

sumar un rang de cel·les haurem de posar SUMA(B5:B15).

I l’Ajuda a la mateixa versió, l’hem trobada en castellà. En el menú Ajuda

seleccioneu Ajuda d’OpenOffice.org, i a la fitxa Contingut, seleccioneu Hojas de

cálculo, i a l’opció Información general..., trobareu el llistat d’errors que es poden

produir pel fet de no haver entrat bé una fórmula, referència, etc.




Obre el full operadors.ods, que trobaràs a la carpeta de pràctiques i realitza les

operacions que s’indiquen a la columna Operador, mitjançat fórmules que

introduiràs a la cel·la corresponent de la columna Resultat.

Pots fer altres pràctiques emprant operadors diferents.

Activitat de lliurament obligat 1

Estem preparant un viatge d’estudis amb els nostres alumnes. Les dades que

hem de tenir en compte són les següents:

- 45 alumnes, 2 professors i 2 mares acompanyants

- Preus allotjament:

o Hotel **** 96 €/nit

o Hotel *** 72 €/nit

- Transport:

o Anada/tornada en avió 320 €

o Anada/tornada en vaixell 210 €

(Si només fem servir l’anada o la tornada és la meitat del preu)



Prepara tres pressupostos per a un viatge de 6 dies i 5 nits amb les següents

condicions:

1. Anada i tornada en avió, 3 nits a l’hotel de quatre estrelles, la resta en el

de tres.

2. Anada i tornada en vaixell, totes les nits a l’hotel de quatre estrelles.

3. Anada en vaixell i tornada en avió, la primera nit a l’hotel de tres

estrelles, i la resta en el de quatre.

El càlcul que s’ha de realitzar és simple, ja que disposam de poques dades. La

fórmula és senzilla, cost anada + cost tornada + allotjament * nombre de dies, i

tot pel nombre de persones.

La feina que s’ha de fer consisteix en distribuir les dades numèriques i de text en

cel·les, per llavors ser referenciades en fórmules que mostrin resultats.

Quan ho hagis fet, envia-ho al teu tutor amb el nom viatge.ods



3. MILLORANT LA PRESENTACIÓ DEL FULL

3.1. L’ALTURA DE LES FILES I L’AMPLADA DE LES COLUMNES

Per modificar l’altura de les files o l’amplada de les columnes hem de situar el cursor sobre la

línia de separació de l’indicador de la fila o columna amb la següent, (si volem augmentar

l’amplada d’A ens posam entre els botons de la columna A i B) fins que el cursor canvia a una

fletxa de doble sentit, llavors arrossegam fins on vulguem (veure punt 2.3 d’aquest document).

Si el que volem és modificar un grup de files o columnes el que farem és seleccionar-les i anar

a [Format | Fila | Alçada] o [Format | Columna | Amplada] i donar les mides que vulguem.

3.2. AGRUPAR CEL·LES

En alguns casos potser ens interessarà que un conjunt de cel·les s’agrupin en una sola cel·la,

per exemple per fer un títol. En aquest cas seleccionarem les cel·les que volem unificar i anirem

a [Format | Fusiona les cel·les].

Si volem desfer la combinació de cel·les, hem de seleccionar la cel·la combinada i fer el mateix:

[Format | Fusiona les cel·les].



3.3. APLICAR CONTORNS A LES CEL·LES

Inicialment Calc està per defecte instal·lat de manera que en imprimir no es veuran les vores de

les cel·les. Si es vol canviar aquesta opció s’han de seleccionar totes les caselles, fent clic

damunt el botó que està situat a l’esquerre de l’indicador de la columna A i a sobre de

l’indicador de la fila 1.

Una vegada seleccionat anam a [Format | Cel·les | Vores] i seleccionam el botó corresponent.

També podem posar vores a una cel·la o conjunt de cel·les. Per fer-ho seleccionarem les

cel·les que vulguem i procedirem com hem vist en el pas anterior.

En general sol anar més bé començar pels contorns generals de tota la taula i

després modificar només els que siguin particulars d’una o vàries cel·les.

Com es pot observar a la figura anterior, també podem definir l’estil de l’ombra,

el gruix de la línia, l’espaiat al contingut i el color.



3.4. MODIFICACIÓ DEL TIPUS DE LLETRA D’UN CONJUNT DE

CEL·LES

Per modificar el tipus de lletra d’una cel·la o conjunt de cel·les, les seleccionam i anant als

botons de la barra d’eines o al menú [Format | Cel·les], accedint a la fitxa Tipus de lletra,

podrem elegir la font, l’estil, la mida i el color de la lletra.

3.5. CANVIAR EL FORMAT NUMÈRIC

De la mateixa manera podem modificar el format dels nombres. Per fer-ho seleccionarem les

caselles que volem modificar i anirem al menú [Format | Cel·les], accedirem a la fitxa Nombres i

des d’aquí podrem modificar la categoria, el format, si volem separadors decimals, el nombre

de decimals que han d’aparèixer, si volem que els negatius surtin en vermell, etc.

3.6. FIXAR FINESTRES

Pot ser, en alguna ocasió, ens interessarà que la primera fila i la primera columna ens serveixin

com encapçalaments i voldrem que quedin immobilitzats. Això ho podem fer seleccionant la

opció Congela del menú Finestra. Si volem fixar la primera columna seleccionarem la cel·la B1

i activarem el la opció Congela del menú Finestra. Si volem fixar la primera fila seleccionarem

la cel·la A2 i seguirem els passos descrits. Si volem fixar la primera columna i la primera fila

haurem de seleccionar la casella B2.

fila i columna congelades



4. COPIAR INFORMACIÓ

4.1. COPIAR O MOURE CEL·LES

El procediment per copiar cel·les que contenen valors, ja siguin de text o numèrics, es fa com

en els altres mòduls d’OpenOffice.org, seleccionam la cel·la que volem copiar, donam l’ordre de

Copia o Retalla, ens situam a la casella on ha d’anar la còpia i donam l’ordre Enganxa.


Obre l’arxiu operadors.sxc. Selecciona el rang de cel·les B3:B8, i copia’l a la

cel·la F3. Com podeu veure, s’ha copiat totalment.

4.2. COPIA DE FÓRMULES AMB REFERÈNCIES. RELATIVES I

ABSOLUTES.

Si una cel·la conté una fórmula, el contingut d’aquesta es pot copiar en un altre lloc. El que

passa és que les referències de la fórmula en la casella copiada han canviat. En aquest cas

s’han utilitzat referències relatives, de fet és el que per defecte utilitza Calc.

Mirem un exemple per intentar comprendre això:

La cel·la A1 conté la dada numèrica 26, la A2, el valor 33 i la cel·la C3, la fórmula =A1+A2.

Observau que malgrat que hi hagi el valor 59 (calculat posteriorment a la introducció de la

fórmula), dins la barra de fórmules ens surt =A1+A2

Si ara copiam el contingut de la Cel·la C3 a la C4, observau què ha passat:



Hem obtingut el valor 78 i a la barra de fórmules hi ha l’expressió =A2+A3. D’això se’n diu que

utilitza referències relatives. Si copiam una cel·la que conté referències, aquestes es

modifiquen en relació a l’origen i al destí de la còpia. Si copiam des de C3 la fórmula =A1+A2 a

C4 es convertirà en =A2+A3

Si ara el que volem és enganxar a C4 el mateix contingut de C3 utilitzant les cel·les A1 i A2,

haurem d’utilitzar referències absolutes dins la fórmula de C3. Això es fa posant el signe de

dòlar ($) davant la lletra i el nombre de la cel·la que no volem que canviï. Així el contingut de la

cel·la C3 serà: =$A$1+$A$2 . Si ara copiam aquesta fórmula a la cel·la C4 veureu que s’ha

copiat el mateix contingut, que és 59.

4.3. COPIAR CEL·LES EN SÈRIE

Si el que volem fer és copiar el contingut d’una casella a moltes altres que estiguin a la mateixa

fila o columna podem seleccionar tot el rang a omplir (incloent la cel·la que conté la fórmula a

copiar) i després utilitzar el menú [Edita | Emplena] i triar, segons la situació de l’original

respecte de les còpies.

Recomanació

També es poden copiar cel·les en sèrie amb el cursor. Per fer-ho hem de

seleccionar la cel·la que conté la fórmula, aquesta queda ressaltada amb un

rectangle i a la part inferior dreta hi ha un quadrat negre molt petit. Si posam el

cursor damunt aquest quadrat el cursor canvia a una creu, llavors clicam i

arrossegam el cursor en la direcció on volem que es copiï la fórmula (amunt,

avall, dreta o esquerra) i ja està.




En el centre on treballeu s’han organitzat una sèrie d’actes per tal de recaptar

fons pel viatge d’estudis.

Obre el fitxer ingressos.ods, que trobaràs a la carpeta de pràctiques i fes els

següents exercicis:

1. Agrupau les cel·les A1, B1, C1, D1, en una de sola.

2. Donau a la fila 1 una alçada d’1 cm.

3. Donau format al títol, tipus de lletra: Arial 14, centrat tant verticalment

com horizontalment.

4. Donau a la Columna A una amplada de 4 cm.

5. Féu que el rang A3:D3 estigui centrat

6. Aplicau negreta als continguts del rang A3:D3

7. Modificau l’amplada de la columna C, mitjançant l’opció amplada òptima.

8. A la cel·la D4 anota la fórmula següent: =B4*C4.

9. Copia la fórmula anterior a les cel·les D5:D9. Per fer-ho, té en compte el

que s’ha vist a l’apartat 4.3.

10. Canviau el format numèric del rang C4:D10, a número, moneda, euro

amb 2 decimals. ( Ho podeu fer a traves de [Format | Cel·les].

11. A la cel·la D10, escriu la fórmula adient perquè sumi el rang D4:D9.

Quan ho hagis fet aplica-li un color de fons, el Gris clar.

12. Agrupau el rang de cel·les A10:C10, en una de sola.

13. Aplicau al rang A1:D10 un contorn exterior doble i interior senzill.

Després aplicau a la casella A1 un contorn inferior senzill però més

gruixut.

14. Mirau com us ha quedat utilitzant l’opció [Fitxer | Visualització prèvia de

la pàgina]

15. Guardau l’arxiu amb el nom ingressos1.ods i enviau-lo al vostre tutor o

tutora.



5. IMPRIMIR

Si volem imprimir el full que tenim seleccionat amb la configuració predeterminada n’hi haurà

prou amb fer clic damunt la icona de la impressora.

Si volem controlar un poc millor la impressió convé donar prèviament unes quantes passes. Si ens interessa podem definir quina serà l’àrea del full que serà impresa. Per definir-la marcam

el rang que vulguem i donam l’ordre [Format | Àrees d’impressió | Defineix]. Una vegada

definides les àrees d’impressió que ens interessi a cada full podem anar a [Fitxer |Imprimeix] i

allà acabarem d’ajustar les opcions sobre la pàgina a imprimir o si volem imprimir la selecció, el

full o tot el llibre.

En la pantalla d’impressió i si fem clic damunt el botó Opcions, podrem definir si volem suprimir

la sortida de pàgines buides o si volem imprimir només els fulls seleccionats.

Donat que la impressió d’un full de càlcul pot ser una mica més complexa que la impressió en

un programa de tractament de textos, convé visualitzar la pàgina abans d’imprimir-la [Fitxer |

Visualització prèvia de la pàgina], per observar abans els resultats. Aquí fent clic damunt el

botó Pàgina podrem configurar la pàgina, les vores, el fons, la capçalera, el peu de pàgina,

l’ordre de les pàgines,....



6. LES FUNCIONS

6.1. INTRODUIR FUNCIONS

A les pàgines anteriors, hem vist com per realitzar operacions senzilles podem emprar els

operadors matemàtics o les formules; ara bé, si volem endinsar-nos en operacions més

complexes hem de fer ús de les funcions.

Una funció és una fórmula ja preparada pel programa que permet fer càlculs, tant amb nombres

com amb paraules, i produir un resultat estalviant temps. Les més bàsiques, i que emprem amb

més freqüència, són aquelles que ens faciliten fer sumes, mitjanes, percentatges, contar,

comprovar si es compleixen certes condicions o valors...

Algunes funcions poden fer referència a una cel·la: =ARRELQ(H4), per calcular l’arrel

quadrada del número de la casella H4, i d’altres prendre com a paràmetre un rang:

=SUMA(C5:C18), per calcular la suma dels valors continguts dins aquest, per exemple. També

hem de saber que els valors acceptats per les funcions reben el nom d’arguments.

A l’índex d’ajuda del programa trobarem –agrupat en categories lògiques- el llistat, amb una

explicació prou detallada, de totes les disponibles. L’ajuda està en castellà:



Ajuda

La sintaxi de qualsevol funció és:

=nom_funció(argument1;argument2;...;argumentN)

Han de començar pel signe =

Situem els arguments dins parèntesi, sense espais davant ni darrera.

Els arguments poden ser valors constants (nombre, text), fórmules o funcions.

Els arguments van separats per ;

Podem inserir les funcions directament amb el teclat o posant en marxa l’Autopilot auxiliar de

funcions, fent clic damunt la icona (o polsant Control+F2). Per veure aquesta barra hem

de tenir-la activada al menú Visualitza, Barra de fórmules.


Obriu un nou full, inseriu unes quantes funcions emprant l’assistent. No cal

entendre tot, només es tracta de familiaritzar-se amb els noms, conceptes,

mecànica i agafar una mica de confiança

Anem a veure uns quants exemples. Prova de seguir les passes fent l’activitat al mateix temps,

al teu ordinador.

Partirem de les hipotètiques notes d’avaluació de vuit alumnes.

Hem inserit llinatge, nom i cinc assignatures.

Autopilot. Auxiliar de funcions



L’objectiu és, emprant diferents funcions, aconseguir que llinatge i nom apareguin a la mateixa

casella, calcular la nota mitjana, fer aparèixer una casella indicant si l’alumne promociona o

suspèn i quina qualificació global obtindria.

Ens col·locam a la casella lliure on volem que aparegui la informació i fem clic damunt Insereix,

funció; o sobre el botó o Control+F2. Com hem vist abans, s’obre una finestra amb

l’auxiliar de funcions. Aplicarem la funció Concatena de la categoria text (doble clic a

Concatena) per unir dins la mateixa casella llinatge i nom.

Amb un espai després de la coma



Aprofitam per fer una ullada a la finestra de l’Auxiliar de funcions: a l’esquerra, podem escollir

entre veure totes les funcions o que apareguin agrupades segons diferents categories; a dalt,

tenim el nom de la funció seleccionada i el resultat final de l’aplicació; a la dreta tenim les

caixes amb els arguments de l’operació (que poden ser nombres, referències a caselles o text)

- fixeu-vos que les dades de text han d’anar sempre dins “cometes”- i, a baix, el resultat de la

fórmula.

Podem fer ús d’una caixa per a cada argument, o posar-lo tot dins la mateixa, o escriure

directament la fórmula si ja sabem com fer-ho.

Noteu com, en aquest cas, al voler que llinatge i nom anessin separats per una coma i un

espai, elements de text, els hem col·locat dins les cometes. Una vegada fet clic sobre D’acord,

sols cal seleccionar amb el ratolí la casella A12 i arrossegar cap a baix el quadrat de la

cantonada inferior dreta per obtenir el mateix resultat amb tots els vuit alumnes.

La segona funció que aplicarem serà Mitjana, que ens permet calcular la nota mitjana dels

alumnes. Ara en lloc de fer referència a dues caselles, com abans, ho farem a un rang de cinc

cel·les, on hi són les qualificacions. El rang –la primera i la darrera casella- ha d’anar, a la

fórmula, dins d’un parèntesi i separat per “:”. Polsem d’acord i tindrem la mitjana de les notes

de Català. Desprès arrosseguem el quadrat petit cap a baix per tenir totes les mitjanes.




Quan fem notes mitjanes, podem trobar-nos amb una dada de text en lloc d’una

numèrica; per exemple, “no avaluat”, “no presentat”. Si apliquem la funció

Mitjana, no es tindrà en compte aquesta dada per fer la mitjana; llavors, si volem

que les caselles que continguin text siguin comptabilitzades com un 0 (zero),

hem d’aplicar la funció Mitjanaa.

Ajuda

Recordeu que podem definir un rang d’aquesta forma (b5:b34) o també posant

un nom al rang i substituint la referència a les cel·les per un nom qualsevol

(Josep). I després, val tant escriure =SUMA(A1:A9) com =SUMA(Josep).

La tercera funció que veurem és una de les més potents, l’anomenada funció condicional, SI.

En la seva aplicació bàsica, pren tres paràmetres: un criteri i dos valors. Si el criteri

s’acompleix, la cel·la adopta el primer valor, en cas contrari, el segon.

Afegirem una altra columna als resultats dels nostres alumnes, de forma que si la nota mitjana

és superior a un cinc (5), aparegui al costat de l’alumne “promociona”; si no és així, hauria

d’aparèixer “suspèn”.

Podem escriure la fórmula directament: =SI(b12>5;"promociona";"suspèn") o continuar fent ús

de l’autopilot. Noteu que les dades van dins un parèntesi, que cada paràmetre va separat per

un “;” i que les dades de text van entre cometes.

A les imatges següents podeu veure el procés i el resultat.



Tot i que hem dit que aquesta funció condicional admet un criteri o condició i dos valors, podem

treure “més suc” perquè aquests valors no cal que siguin fixos, també poden ser fórmules o

condicions múltiples col·locades com arguments. Un cas típic seria el següent, adjudicar

qualificacions globals als nostres alumnes segons les notes.

No cal engegar el pilot, Podem escriure directament a la barra de funcions, amb cura per no

deixar-nos res. Observeu com hem ampliat la funció, però també que l’operació és bastant

intuïtiva:

=SI(B12<5;"insuficient";SI(B12<=6;"suficient";SI(B12<7;"bé";SI(B12<9;"notable";SI(B12>=9;"excel·lent")))))



De fet hem multiplicat les condicions per afegir-les com arguments. Sols hem d’anar una mica

alerta al tancar els parèntesis, de forma que coincideixin en número els que s’obren amb els

que es tanquen. De totes formes el programa, quan adverteix errades d’aquests tipus, ofereix la

possibilitat de corregir-les.

El nombre de funcions és molt extens i variat, aquí sols hem vist unes quantes senzilles perquè

es tracta d’un curs d’iniciació. Feu una ullada a les diferents categories i experimenteu amb

algunes que us puguin ser útils.

6.2. ANIDAMENT DE FUNCIONS

Hem dit abans que les funcions necessiten de paràmetres per executar-se; però el programa

possibilita també que un paràmetre sigui precisament un valor calculat aplicant una funció.

Exemples:

=SUMA(A1:C18)/SUMA(D1:D22)

=SI(MITJANA(A1:C18)>50;SUMA(D1:D22);0)


Feu el disseny i elaboreu una activitat de temàtica lliure, però no semblant amb

aquesta, aplicant quatre funcions. Envieu el resultat i una explicació de com ho

heu fet al vostre tutor o tutora amb el nom funcions.ods



7. GRÀFICS.

Com qualsevol altre full de càlcul, amb aquest també podem agafar un quadre de valors i

presentar-los en forma de diagrama. Veureu que les possibilitats d’obtenir gràfics complexos

són considerables.

Necessitem una taula de dades. Partirem d’aquestes del cens de població:

Atenció! Els punts dels milers dels números

no s’han d’introduir amb el teclat. Si volem

que surtin aquests punts, seleccionarem el

rang (conjunt de cel·les), després al menú

Format, triarem Cel·les, i a Nombres

marcarem l’opció Separador de milers.

Per fer la gràfica seleccionarem prèviament les dades de text i numèriques que vulguem

incloure; les cel·les de text, amb població i sexe, ens serviran per classificar les dades. Primer

fem clic al menú Insereix, diagrama (o a la icona corresponent de la barra d’eines)

s’obre un quadre de diàleg que ens guiarà en la construcció del gràfic (que sempre

podrem modificar i terminar d’arrodonir més endavant).

Fixeu-vos quina informació se'ns demana per començar: l’àrea d’on s’han de prendre les dades

del gràfic, si la primera fila i la primera columna han de servir com a etiquetes i a quin lloc

situarem el diagrama quan estigui finalitzat.

Si ja tenim seleccionada l’àrea del gràfic, amb les cel·les a què ens referim, aquesta informació

ja constarà a la casella corresponent; si no ho hem fet, ara és el moment d’inserir el rang.

També ens trobarem activades les opcions perquè el programa consideri la primera columna i

la primera fila com etiquetes; finalment podem seleccionar on volem que aparegui el gràfic, si al

costat de les dades, al mateix full on estem treballant, a un altre diferent o a un de nou

(desplegant el botó accedirem al menú d’opcions).

A continuació veurem aquest procés:



Si prenem el botó Següent, apareixerà un altre quadre de diàleg; aquí podem triar quin tipus de

diagrama s’adapta millor a les nostres necessitats i preferències. Amb la barra de

desplaçament, veurem els disponibles: columnes, línies, “formatgets”, 3D...

De la mateixa forma, podem llegir les dades per columnes o per files, és a dir que siguin dues

columnes (homes i dones) o vuit per les localitats. També podem activar una altra casella per

observar com quedarien col·locades les dades de text.

Experimentau fins que trobeu una gràfica que us agradi. Preneu el botó Següent.

L’assistent ens ofereix la possibilitat d’optar per diferents variants del tipus que hem escollit i de

ficar línies als eixos X i Y. A la següent finestra, afegirem el títol del gràfic i aquest ja estarà

llest; fem clic damunt el botó Crea.



El gràfic, si no hem canviat res al principi, apareix al mateix full, al costat de les dades.

Us agrada? Segurament faríeu alguns retocs al resultat final. Això no ha fet res més que

començar!

Cadascuna de les parts que formen el gràfic és un objecte i cada objecte es pot modificar

accedint a les seves particulars propietats: caràcters, colors, textures, mides, efectes, girs,

posició, escales, eixos, graelles, transparències... tot es pot millorar. Només amb un doble clic

damunt l’objecte o des del menú de comandaments i una mica d’imaginació s’obre una finestra

nova a l’experimentació.

Pot semblar una mica complicat al començament, però una vegada hem agafat el concepte i

som capaços d’encertar amb el menú de l’objecte a retocar, el maneig de les diferents opcions

no serà gens difícil.

Tres canvis per començar: podríem situar la llegenda a la part inferior en lloc de la dreta, així

hauria més espai per a les barres; també podríem donar als noms de les poblacions (eix X) una

inclinació de trenta graus i disminuir l’escala de l’eix Y perquè no hagi tant de nombres.

Hauríem d’aconseguir una imatge semblant a aquesta (a continuació veurem com):

Si fem un clic damunt el gràfic, apareixen els vuit “puntets d’amarre”, d’aquesta

forma podem re-dimensionar el gràfic o moure’l; però per a poder treballar amb

ell hem de pitjar dues vegades a sobre; teniu això clar des del principi.



Per canviar de lloc la llegenda (homes, dones), una vegada seleccionat el gràfic, farem clic

damunt ella i amb el botó dret del ratolí o al menú Format, escollim Propietats de l’objecte.

S’obrirà una finestra amb un quadre de diàleg i sis pestanyes; si polsem sobre Posició, ja tenim

els quatre llocs on col·locar-la, optem per baix. Si fem una ullada a la resta de pestanyes,

podem optar per canviar l’àrea (color), transparència, caràcters i efectes de lletra, o si anem a

Vores, fer desaparèixer les línies que envolten la llegenda.

Continuem amb el gràfic seleccionat; anem ara al menú Format i escollim Eix, Eix X, a més de

poder canviar les propietats del text, com abans; a la pestanya Etiqueta tenim diferents

possibilitats per orientar la direcció del text.

Seguim el mateix camí per arribar a l’eix Y, novament trobem un quadre semblant als anteriors i

la possibilitat d’experimentar amb les diferents opcions; pel que ens interessa, seleccionem

Escala i interval principal, desactivem Automàtic i fiquem el nombre d’interval que ens agradi,

més gran que l’existent (dos mil està bé), de forma que no tinguem quantitats massa petites i

se’ns ompli tot de ratlles i nombres.

El procediment per canviar qualsevol objecte és el mateix, seleccionar-lo, anar a Format i

propietats de l’objecte. Com les finestres seran diferents segons aquest objecte, només cal

cercar l’opció de canvi que ens interessa i actuar: escales, colors de les barres...

Però per a donar una presentació acurada al gràfic no sempre haurem de canviar les propietats

dels objectes existents. És possible afegir més objectes, bàsicament títols i etiquetes, des de

l’opció Insereix del menú de comandos. També tenim més subopcions a Format; és interessant

que, quan tingueu una mica d’experiència, proveu a fer coses amb els efectes 3D.

Comprovareu, també, que podeu fer un munt de coses més amb el ratolí: girar el gràfic, canviar

el punt de vista, substituir les columnes per altres formes, jugar amb els colors i

transparències... Resumint, quant més experimenteu, més coses trobareu.

Teniu una altra possibilitat d’arrodonir la presentació del gràfic amb la barra d’eines Formatació.

Fem clic damunt el gràfic, fem clic de nou, però ara amb el botó dret del ratolí. Apareix un menú

contextualitzat, seleccionem Editar (també es pot fer un doble clic damunt la gràfica). La barra

d’eines Formatació apareix i/o canvia d’aspecte si ja la teníem activada:

Aquest és l’aspecte de la barra Formatació quan fem doble clic damunt una gràfica.

A continuació s’explica la utilitat de cada botó.



Mostrar/ocultar títol principal i subtítol.

Mostrar/ocultar la llegenda.

Mostrar/ocultar els títols dels eixos.

Mostrar/ocultar els noms de tots els eixos.

Mostrar/ocultar la quadrícula horitzontal

Mostrar/ocultar la quadrícula vertical.

Permet canviar el tipus de gràfica.

Obre el diàleg Format automàtic del diagrama.

Activa un diàleg que permet modificar les dades de la gràfica

Canvia les dades de la gràfica (en files).

Canvia les dades de la gràfica (en columnes).

Permet canviar l’escala del text quan es modifica la mida de la gràfica (si el botó està polsat).

Es crea altra vegada la vista original de la gràfica.

Veureu que la gràfica de “formatgets” té algunes particularitats respecte de les altres quant

origen de dades, mida, porcions, subtipus, rètols...


Feu un quadre amb dades estadístiques del vostre centre. Amb aquestes dades,

heu d’aconseguir una gràfica en tres dimensions que sigui clara quant a la

informació, completa en les dades, atractiva a la vista i amb cura en els detalls.

Remeteu el full al tutor amb el nom grafica.ods

Quan tot vos sembli quasi perfecte, ja podeu imprimir. Primer podeu comprovar com sortiria per

la impressora; doncs anau a Fitxer i Visualització prèvia de la pàgina.

Cal tenir present que si al començament no vàrem optar per inserir la gràfica a un nou full,

tindrem al mateix full les dades i la gràfica, si ho volem així, perfecte; en cas contrari sempre

serem a temps de copiar la gràfica i enganxar-la a un altre full en blanc. De totes formes, les

gràfiques que es troben totes soles a un full són massa grans, per això si voleu enganxar-les

juntament amb les dades, hauríeu de reduir més tard les mides.

Si no vos agrada del tot, encara podem, anant a Fitxer i imprimeix, canviar el que sigui:

orientació i mides del paper, els marges, imprimir solament una part... Teniu en compte, també,

que les possibilitats variaran en funció de la impressora que tingueu.



8. PLANTILLES

8.1. CREAR I DESAR PLANTILLES

Pot ser ens interessarà crear un full que ens serveixi com a plantilla i que podem utilitzar sovint,

per exemple crear un full on aparegui el nom dels nostres alumnes, amb les fórmules de les

mitjanes obtingudes, etc. Es tracta de crear un document que ens serveixi per més d’una

ocasió on només haguem d’introduir les dades que es van modificant, per exemple les notes.

Per fer-ho, obrirem un full en blanc i anirem anotant aquelles dades que no es modificaran, com

poden ser nom d’alumnes, fórmules per calcular mitjanes, etc. Deixarem en blanc aquelles

caselles on anirem introduint les dades que es van modificant, cada mes o cada trimestre. Una

vegada hem donat el format que desitgem, amplada de columna, fila, color, vores, de text,

numèric, etc. Anam a [Fitxer | Plantilles | Desa]. Ens apareixerà un quadre on haurem de posar

el nom de la plantilla i on ens indicarà la ubicació on guardarà la plantilla:

Fem clic damunt [D’acord] i ja tenim la plantilla guardada i a punt per fer-la servir.

8.2. OBRIR UNA PLANTILLA

Per obrir una plantilla que vulguem emplenar hem d’anar a [Fitxer | Nou | Plantilles i documents]

navegar per les carpetes on tinguem guardades les plantilles, seleccionar la plantilla que

vulguem utilitzar i fer clic damunt el botó [Obre]. Anotarem totes les dades que vulguem i ho

podem guardar amb el nom que ens interessi com a full de càlcul normal.

8.3. MODIFICAR UNA PLANTILLA

Per modificar una plantilla és molt senzill. Obrim la plantilla que vulguem modificar, fem les

correccions que calguin i tornam guardar el document com a plantilla i amb el mateix nom.



9. EXPORTAR UN FULL DE CÀLCUL A FORMAT HTML

Tots els mòduls de la suite OpenOffice.org poden exportar-se a format HTML; així, doncs,

podem guardar els fulls de càlcul que hem creat per visualitzar-los amb un navegador en format

de pàgina web.

De totes formes, cal tenir una mica de cura amb aquesta conversió perquè el format HTML no

guarda al mateix document les imatges sinó que estableix un enllaç a una imatge externa, què

també crea. Per evitar problemes hem del recordar que si enviem el document HTML a un altre

ordinador o a altra carpeta, hem d’adjuntar també la imatge creada de la gràfica.

Fer la conversió és una tasca prou senzilla. Hem de seguir el procediment habitual per guardar

qualsevol arxiu per primera vegada: anar a Fitxer, anomena i desa, obrir la capseta on diu Tipo

i seleccionar Document HTML (OpenOffice.org Calc) (.html). Pel que fa al nom, i per evitar

problemes de compatibilitat amb certs navegadors, és recomanable que no contingui caràcters

no anglesos, accents ni espais en blanc.

Podem visualitzar la pàgina amb un navegador però no espereu un disseny espectacular. El

nou document conté totes les pàgines amb contingut del nostre full en un sol document, amb

enllaços al principi per facilitar la navegació. També trobaràs tots les gràfiques del teu treball.

Activitat opcional

Converteix un full que hagis creat a format HTML segons el procés explicat.

Comprova quins arxius s’han creat i visualitza’l amb el navegador que empris

habitualment.



10. OPCIONS DE CONFIGURACIÓ

Es poden modificar alguns dels paràmetres bàsics per personalitzar o adaptar a les nostres

necessitats el mòdul de Full de càlcul. A Eines / Opcions podeu desplegar el quadre següent.

És el quadre comú per a tots els mòduls de l’OpenOffice, sols cal desplegar l’opció que vulgueu

i fer els canvis que estimeu oportuns.


La darrera activitat d’aquest curs serà una activitat de temàtica lliure on haureu

de fer servir el que s’ha vist en aquest mòdul, és a dir, heu de fer un full de

càlcul del tema que vulgueu que inclogui fórmules, funcions, format de text,

numèric, vores, format de files i columnes i almenys una gràfica.

Quan tingueu clar el que voleu fer envieu un missatge al vostre tutor o tutora on

els hi expliqueu en què consistirà la vostra activitat. Espereu la resposta.

Feu l’activitat i remeteu-la al tutor/a.

Documents

Introducció al Full de càlcul OpenOffice.org Calcweib.caib.es/formacio/distancia/material/oocalc/OO_Calc_2.pdf · de formats (des de HTML fins a Microsoft Office XP). ... Calc és