Autoedició OpenOffice.org 1.0 - weib.caib.esweib.caib.es/formacio/distancia/material/Autoedi/Autoedicio.pdf · una sŁrie de plantilles, diccionaris i el mòdul de base de dades

Materials de formació

Autoedició

OpenOffice.org 1.0.2

Ernest Prats García

Febrer 2004

Informàtica educativa: Autoedició amb OpenOffice

Autoedició OpenOffice 1.0.2

© Ernest Prats García

© D�aquesta edició:Servei de Formació Permanent del ProfessoratDirecció General d�Ordenació i InnovacióGovern de les Illes BalearsConselleria d�Educació i Cultura

Febrer 2004

Autor: Ernest Prats García - Assessor de Noves Tecnologies 2

Taula de continguts

1.Introducció 51.1.Què és l�autoedició?........................................................................................................................51.2.OpenOffice......................................................................................................................................51.3.Introducció a OpenOffice.................................................................................................................5

2.Cream documents amb Writer...............................................................................................................72.1.Els elements del processador de textos......................................................................................... 72.2.Cream una plantilla........................................................................................................................102.3.Confecció d�un calendari...............................................................................................................152.4.Cercam fonts a Internet.................................................................................................................17

3.Tipologia de les imatges digitals..........................................................................................................193.1.Imatges de mapes de bits.............................................................................................................193.2.Imatges vectorials......................................................................................................................... 19

4. Primeres passes amb el Draw............................................................................................................214.1.Els elements de Draw................................................................................................................... 21

5.Captura d�imatges amb un escàner.....................................................................................................275.1.Com escanejar una imatge...........................................................................................................275.2.La barra d'objectes d'imatge......................................................................................................... 275.3.Canviant les dimensions d'una imatge..........................................................................................295.4.Retallant una imatge......................................................................................................................305.5.Exportant una imatge....................................................................................................................31

6. Aconseguir imatges a Internet............................................................................................................347. Captura de pantalles de l�ordinador....................................................................................................36

7.1. Inserim imatges en un document del processador de textos...................................................... 368.Cream un cartell...................................................................................................................................399.Dibuixam un mapa conceptual.............................................................................................................4110.Cream un document en format PDF..................................................................................................43

10.1.Instal·lació del programa.............................................................................................................4310.2.Convertim un document a format PDF........................................................................................45

11.Cream documents avançats amb Writer...........................................................................................4811.1.Confecció d�un tríptic...................................................................................................................4811.2.Cream una revista escolar.......................................................................................................... 50

Convencions

Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introduccióActivitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetinassegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior ja que no són tan guiadesi permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats d�entrega obligadaLes activitats que vénen marcades per aquesta icona s'hauran d'entregarobligatòriament per tal de superar el curs de formació.

Activitats opcionalsActivitats d'ampliació de coneixements que permetin aprofundir en la temàticatractada.

Recomanacions o comentarisRecomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitatsencomanades.

AjudaPer a algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultarl'ajuda, que donarà pistes per facilitar-ne la realització.

Recursos addicionalsPer poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes unadocumentació complementària de consulta o d'ampliació.


1.INTRODUCCIÓ

1.1.QUÈ ÉS L�AUTOEDICIÓ?Podríem definir autoedició com la creació de materials impresos amb ordinador. De tota manera,aquesta definició avui s�hauria de matisar, perquè ja una part de l�autoedició es pot distribuir demanera electrònica, sense emprar paper, a partir de formats com el PDF (amb el qual s�han realitzataquests materials).

Per a les tasques d�autoedició se solen emprar programes especialitzats, com poden serQuarkXPress, PageMaker, Microsoft Publisher�

De tota manera, els actuals processadors de textos poden suplir una part important de les funcionsque ens ofereixen els programes dedicats exclusivament a l�autoedició.

Al llarg d�aquest curs treballarem amb un paquet ofimàtic, OpenOffice.org 1.0.2, amb el qual crearemuna sèrie de documents de tipologia variada, com poden ser cartells, tríptics, calendaris, revistesescolars�

I per completar la cosa, també ens dedicarem a la creació de documents en format PDF, que podenser distribuïts en format electrònic i després impresos, sense perdre cap de les característiques quetenien en el moment de la seva creació.

1.2.OPENOFFICEOpenOffice és un paquet ofimàtic creat originàriament amb el nom d'StarOffice per l�empresaalemanya StarDivision però que des de l'any 1999 està en mans de l'empresa Sun (una de les gransmultinacionals d'alta gamma, especialment sistemes operatius i servidor de per a grans empreses).Actualment n'hi ha disponibles dues versions diferents, molt semblants entre elles:

StarOffice 6.0, comercialitzat per la mateixa Sun, i que inclou com a extres, entre d'altres, totauna sèrie de plantilles, diccionaris i el mòdul de base de dades Adabas.

OpenOffice 1.0.2, de lliure distribució, que és igual que l'anterior, però sense incloure els extres.Està disponible en moltes llengües, entre d'altres el català.

Disponible una nova versió d'OpenOfficeDesprés de feta l'adaptació d'aquests materials a la versió 1.0.2 d'OpenOffice, ja n'hasortit una de nova, l'OpenOffice 1.1 (i també l'StarOffice 7.0), amb importantsmillores. Podeu trobar més informació a la pàgina web de SoftCatalà(http://www.softcatala.org)

1.3.INTRODUCCIÓ A OPENOFFICESi no tens instal·lat encara el paquet ofimàtic OpenOffice o no el domines suficientment t'aconsellariaque consultis abans de continuar els documents següents:

Autor: Ernest Prats García - Assessor de TIC 5


OpenOffice 1.0.2: Instal·lació i aspectes generals. Inclou informació de com instal·lar elprograma, i el funcionament dels elements que són compartits per tots els mòduls, a més de lainstal·lació dels diccionaris i d'altres aspectes prou interessants.Curs d'iniciació a les TIC. Ja està adaptat a OpenOffice i hauries de mirar la part dedicada a laintroducció al mòdul del processador de textos, Writer.Curs d�aprofundiment a les TIC. Amb materials referits a processador de textos Writer avançat,presentacions amb Impress, edició elemental d�imatges amb Draw i creació elemental del pàginesWeb amb OpenOffice.Curs de disseny de pàgines Web i llenguatge HTML amb OpenOffice. Destinat a aquells iaquelles que volen crear pàgines web. Com a programa de base s'empra l'OpenOffice 1.0.2.Paquet integrat OpenOffice 1.0.2. El més complet de tots els cursos destinats a aquest paquetofimàtic, amb mòduls dedicats al processador de textos, al mòdul de dibuix, al programa depresentacions i al full de càlcul, a més d'incloure referències de com convertir aquests documentsa format de pàgina Web.

Si coneixes relativament bé un altre paquet ofimàtic, com el Microsoft Office, la teva adaptació seràràpida, perquè tots els programes d'aquests tipus tenen unes funcionalitats semblants.



2.CREAM DOCUMENTS AMB WRITER

Activitat d'introducció 1 - Instal·lar els fitxers de pràctiquesDes del CD-ROM de materials de formació instal·la els fitxers de pràctiques del curs.El fitxer rep el nom de Practica.exe i instal·la automàticament els documents a lacarpeta c:\autoedi\practica.

2.1.ELS ELEMENTS DEL PROCESSADOR DE TEXTOS

Coneixements previs de WriterPer a la realització d'aquest mòdul, se suposa que ja tens uns coneixements bàsicsdel maneig del processador de textos Writer. Si no és així, mira abans qualsevol delsdocuments que es refereixen a ell que hi ha al CD-ROM de Materials de formació2003-2004, i que ja hem comentat a l'apartat anterior.

Els primers documents els crearem amb el processador de textos, que rep el nom de Writer i té unfuncionament semblant al Microsoft Word.

Per accedir a aquest mòdul, ho podem fer de les següents maneres:

� Si no tenim en funcionament OpenOffice, l'activarem des de [Inicia � Tots els programes �OpenOffice.org 1.0.2 � OpenOffice.org Writer]

� Si empres com a sistema operatiu el Linux, en la seva distribució Mandrake 9.1, el podràs trobar a[Oficina � Processadors de Textos � OpenOffice.org Writer].

� Si ja tenim en funcionament el programa, o bé escollirem [Fitxer � Nou � Document de text], o bépitjarem el botó [Nou] de la barra de funcions, el mantendrem pitjat fins que la llista es desplegui iseleccionarem Document de text.

Per a qualsevol dels tres sistemes proposats, s�acaba arribant a una pantalla on podrem trobar elssegüents elements:

Si observam les barres de botons, veurem que la de Funcions que és comuna a tots els mòdulsque formen aquest programa.

En canvi, la barra d�objectes és diferent, i, a més, canvia segons el tipus d'eina que s'hagiseleccionat. En aquest cas el que se�ns presenta és la barra d�objectes de text.

A la part esquerra de la pantalla hi ha la barra d�eines, on hi ha tota una sèrie d�objectes i funcionsque podrem emprar en els nostres documents



Ús dels botonsAlguns dels botons de OpenOffice tenen un triangle de color verd. En aquest cas si es pitjael botó, s�activa la funció que estigui visible. En canvi, si es deixa pitjat el botó, apareixenaltres opcions que podrem escollir.En el cas de les barres d�eines, aquestes es poden deixar fixes a la pantalla, simplementarrossegant-les quan estiguin visibles.

Els objectes que pots trobar a la barra d'eines són els següents:

La primera d�aquestes eines permet inserir diferents tipus d�elements al document: taules,marcs, documents, imatges, notes a peu de pàgina�

Amb la següent podrem inserir diferents codis de camp: data, hora, número de pàgina, autordel document�La tercera insereix diferents tipus d�objectes: diagrames, fórmules i d�altres.

Ara tendrem accés a les eines de dibuix del programa, i amb aquest podrem inserir diferentselements gràfics.



La que ve a continuació ens ofereix un complet conjunt d�eines per crear formularis.

Permet la modificació de diferents textos preestablerts, dins el que s�anomena text automàtic.

Activació i desactivació de la funció cursor automàtic. Si aquesta està activada, es potescriure directament en qualsevol punt del document.Revisió ortogràfica del document, segons l�idioma indicat a les preferències.

Correcció ortogràfica automàtica, assenyalant en vermell les paraules que el programaconsidera mal escrites. Si es posa el cursor damunt una d�aquestes, i es pitja el botó dret delratolí, ens ofereix les formes que aquest considera correctes.Activació de la funció de cercar. Inclou la possibilitat de reemplaçar una determinada paraulaper una altra de diferent.Activa la barra d�hiperenllaços, útil per a la creació de pàgines WEB o documents que esdistribueixin en format Writer.Permet visualitzar els anomenats caràcters ocults, com són els tabuladors, els espais enblanc, els canvis de paràgraf...Oculta les imatges que hi ha al document, per accelerar la presentació a la pantalla.

Activa el mode anomenat disseny en línia, amb l�ocultació de capçaleres i peus de pàgina deldocument. És més ràpid que el normal, però alguns elements poden situar-se incorrectament.

Activitat d�introducció 2 � Creació d�un documentFes una exploració general de les funcions més habituals del processador OpenOfficeWriter.Crea amb aquest, un document i observa on es poden trobar les diferents funcions delprograma, en especial les que afecten el format del text, totes aquestes dins el menúFormat.Hi pots fer el que vulguis, i provar totes les eines que consideris interessants. Dit d�una altramanera: juga una estona. Quan n�estiguis cansat, desa�l amb el nom de Primer document,emprant com a format Document de text de l'OpenOffice.org 1.0 (que normalment és elque apareix seleccionat per defecte).

Diccionaris, autocorrecció i d'altres qüestionsL'activació dels diccionaris de l'OpenOffice en les diferents llengües que venenpreinstal·lades al pograma, així com l'autorrecció, o d'altres funcions, com pot ser lainstal·lací d'altres diccionaris o l'activació del mòdul de divisió de paraules, les pots trobarexplicades amb detall al document: OpenOffice.org 1.0.2: Instal·lació i aspectesgenerals, del curs Paquet Integrat OpenOffice.org 1.0.2, que pots trobar al CD-ROMMaterials de Formació 2003-2004, així com a l'apartat corresponent als materials deformació de Weib (http://weib.caib.es)



2.2.CREAM UNA PLANTILLAQuan es treballa amb una certa assiduïtat amb un processador de textos, hi ha dues funcions d'aquestque de vegades no s'empren, però que a la llarga ens poden ser molt útils:

Per un cantó tenim els estils. Amb aquest nom es designen diferents combinacions de format decaràcter i de paràgraf. Així, habitualment tenim un estil per al text de base (anomenat Per defecte/ Cos de text a OpenOffice) i d'altres per als diferents tipus de títol de capítol o apartat(Encapçalament 1�).Per l'altre tenim les plantilles, que són una determinada combinació d'estils junt amb un formatde pàgina específic.

Emprant l'estilistaA diferència d'altres processadors, com Microsoft Word, a la llista d'estils de principi noméses poden escollir els que s'han emprat. Per visualitzar tots els disponibles, activareml'Estilita. És una finestra que està sempre visible, i si no la tens a pantalla escull [Format |Estilista]. Aquesta nova finestra mostra els estils en diferents grups. El que ens interessasón els estils de paràgraf, que s'activen amb el botó que hi ha a la part esquerra. Per poderactivar un estil concret, selecciona'l a la llista i fer doble clic.

Els processadors de textos empren, quan es crea un nou document, una plantilla. Quan escollim[Fitxer | Nou | Document de text] s�empra com a base un document amb uns paràmetresdeterminats. També podem emprar qualsevol de les plantilles predeterminades del programa,seleccionant en aquest cas [Fitxer | Nou | Plantilla de document]. De principi, OpenOffice no portacap plantilla, però de seguida aprendrem a crear-ne de noves.

Emprar plantilles és molt senzill i útil, però ara farem una cosa diferent: modificar el document perdefecte, millor dit, la seva plantilla, perquè s�adapti a les nostres necessitats. Per exemple, perquè eltext aparegui justificat o perquè empri un altre tipus de lletra.

En primer lloc, crearem un document nou en blanc. A continuació, hi farem les modificacions queconsiderem necessàries (justificació de text, tipus de lletra, activació de la divisió automàtica deparaules�):

Per canviar el tipus de lletra ho podem fer des de la barra d�objectes o des de [Format | Caràcter |Tipus de lletra].Per canviar la justificació del text ho podem fer des de la barra d�objectes o des de [Formato |Párrafo | Alineación].La divisió automàtica de paraules s�activa des de [Format | Paràgraf | Alineament].La majoria d�opcions de format es poden configurar des del menú [Format]



Si es fan les modificacions com acabam el problema és que no estam modificant els estils (que és ones guarden les opcions a les plantilles), sinó simplement modificant els valors a un punt determinat deldocument.

Perquè aquestes siguin definitives, les hem d'aplicar als estils per defecte, que són Per defecte (ques'activa en obrir el document) i Cos de text (que s'activa en emprar un altre estil, per exempleEncapçalament 1).

Ho podem fer de dues maneres: la primera seria seleccionar [Formato | Estils | Catàleg] i fer allí les modificacions corresponentsals estils esmentats.

La segona es fa a partir de la finestra de l'estilista. S'activa un determinat estil (fent doble clic alseu damunt a la llista de l'estilista) i s'hi fan les modificacions que es considerin convenients. Enacabar, anam altra vegada a la finestra de l'estilista i pitjam el botó Actualizar estilo. I ja estàcanviat.

Quan estigui llest, seleccionarem [Fitxer | Plantilles | Desa] i apareixerà un quadre de diàleg onpodrem anomenar i assignar categoria a la nova plantlla. Per defecte, hi ha creada una sola categoria,Per defecte, que és on es guardarà (a no ser que creem una nova categoria i l'activem. Pitjant[D'acord] ja tendrem la nostra primera plantilla.

Per a crear un nou document a partir de la plantilla, seleccionarem [Fitxer | Nou | Plantilla dedocument]. Al quadre de diàleg que s'obre obrirem la categoria Per defecte, i a ella seleccionarem lanostra. Ara ja només ens queda confirmar i començar a treballar amb ella.



Activitat d�introducció 3 � Plantilla de provesCrea un nou document del processador de textos, canvia el que consideris convenient idesa�l com a plantilla amb el nom de Prova. Tanca el document.A partir de la nova plantilla, crea un nou document de text i comprova que inclogui elscanvis que has fet (en teoria) a la plantilla.

Una altra interessant possibilitat que inclou OpenOffice és convertir una determinada plantilla en laque s'activarà per defecte en obrir OpenOffice i la que servirà de base a TOTS els nostres documents.

Per això hem d'anar a [Fitxer | Plantilles | Organitza], obrir la categoria on es troba la plantilla queens interessa i seleccionar el document. A continuació pitjam el botó dret del ratolí i al menúcontextual que apareix escollim [Estableix com a plantilla per defecte]. A partir d'ara, tots elsdocuments del processador de textos es basaran en aquesta plantilla.



El procés es pot desfer quan es vulgui, seleccionant [Fitxer | Plantilles | Organitza], i al damunt dequalsevol carpeta de la llista de categories, pitjar el botó dret del ratolí i escollir [Restaura la plantillaper defecte | Document de text].

Activitat opcional 1Crea una nova plantilla, emprant els valors de format que pensis que empraràs méshabitualment, desa-la i converteix-la en plantilla per defecte. Si al teu ordinador hi ha definits correctament diferents perfils d'usuari, les tevesmodificacions de plantilla només t'afecten a tu. Però si hi ha un sol usuari, tots aquellsque emprin el programa, com és lògic, empraran com a base la plantilla que acabesd'activar.Sempre tens l'opció de desactivar la plantilla si sorgeixen problemes, tal com s'haexplicat anteriorment.



Activitat d�entrega obligada 1 � Cream una plantilla de document del centreAmb aquesta pràctica crearem una plantilla de base per a tots els documents del nostrecentre educatiu.Ara crearem una nova plantilla, que ens serveixi de base per a tots els documents delnostre centre.

Crearem un nou document del processador de textos en blanc.

Accedirem a la capçalera de la pàgina amb [Insereix | Capçalera | Per defecte].

A la capçalera afegirem una taula amb dues columnes i una filera. Ho podem fer desdel botó corresponent d�Insereix de la barra d�eines o amb [Insereix | Taula].

Eliminarem la línia que envolta les cel·les de la taula. Per fer això podem seleccionar lataula sencera i emprar el botó Vores o bé modificar els valors dins [Format | Taula |Vores]. En aquest segon cas no és necessari tenir tota la taula seleccionada.

Inserirem la imatge Anagrama_govern.tif que és a la carpeta c:\Autoedi\Practica a lacel·la de l'esquerra. Hi podem accedir des del botó corresponent d�Insereix o tambédes de [Insereix | Gràfics | Des d'un fitxer].

Posarem la imatge a l�esquerra de la seva cel·la. Per fer això la seleccionarem,pitjarem el botó dret del ratolí i seleccionarem [Alineació | Esquerra].

A la cel·la de la dreta posarem el nom del nostre centre. El text ha de quedar alineat ala dreta i centrat a la cel·la. Tot això ho podem aconseguir amb el botó dret del ratolídamunt la cel·la i seleccionant-hi els valors corresponents. Et deixaré que ho trobis pelteu compte.

Després de fer això, sortirem de la zona de capçalera, i tornarem a la de text. Araaccedirem al peu de pàgina amb [Insereix | Peu de pàgina | Per defecte]

En aquest entrarem la informació del nostre centre: adreça, telèfon, fax, correuelectrònic� (convé emprar una lletra petita, de per exemple, 10 punts).

Quan hàgim acabat, guardarem el document com a plantilla d'OpenOffice tal com s'haexplicat anteriorment. Posa-li com a nom Document centre.

Crea un document nou amb aquesta plantilla (amb [Fitxer | Nou| Plantilla dedocument] i emprant la que has creat). A aquest nou document explica al teu tutor elque t�ha semblat el curs fins ara. Guarda�l amb la primera lletra del teu nom i el teuprimer llinatge seguit de �01�. Envia�l per correu electrònic al teu tutor.

Recorda que el pas de crear la plantilla prèvia és obligatori i que no val enviar un simpledocument creat directament sense estar basat en una plantilla.



Respecte als documents creats per plantilla i oberts a un altre ordinadorQuan es crea un document amb OpenOffice amb una plantilla i aquest document s'obre aun altre ordinador, apareix un missatge d'error. No té més importància, perquè en realitat elque fa és comprovar si la plantilla existeix i si és igual que l'original que va servir per crearel document. Tranquils, tot funciona correctament.

2.3.CONFECCIÓ D�UN CALENDARIPer continuar amb una visió general del processador de textos i els seus possibles usos, crearem uncalendari en què anotarem qualsevol cosa: cites, tasques per realitzar�

Començarem creant un nou document de text. Ja no és necessari que et torni a explicar com.Modificarem l�orientació del paper i la passarem a horitzontal. Ho farem amb [Format | Pàgina |Pàgina] i dins l'apartat d'Orientació escollint Horitzontal.

El problema que tenim ara és poder visualitzar tota la pàgina. Per a això caldrà canviar l�escalad�aquesta amb [Visualitza | Escala] i escollir un altre valor (per exemple 50%). El valor ideal dependràde la resolució de pantalla del vostre ordinador. El millor és seleccionar Amplada de pàgina, queadapta la pàgina a la resolució de l'ordinador.

Accés ràpid al zoomPodem accedir directament al canvi d�escala fent un doble clic al percentatge que figura ala barra d�estat del programa, i, a continuació, seleccionant el valor que ens interessa delsproposats.

Deixarem al principi del document unes quatre línies en blanc (on després hi posarem el mes i l�any), ipassarem a crear una taula que tengui 7 columnes i 11 files, que serà la que empraren com acalendari.

Com a lletra de base per a la taula que formarà el calendari hem emprat Arial de 12 punts, si bé potsutilitzar aquella que et véngui de gust, anant alerta que la lletra no sigui massa gran i provoqui que lataula quedi dividida entre dues pàgines. Per canviar de lletra tota la taula d'una sola vegada,selecciona totes les seves cel·les amb el ratolí, o bé escollint [Edita | Selecciona-ho tot] quan el cursorestigui a una cel·la qualsevol de la taula.

A la primera fila entra els dies de la setmana, de dilluns a diumenge. A les següents, a una hi anirà eldia del mes i, a l�altra, hi deixarem suficient espai per escriure el que ens interessi. Per aquest motiules fileres 3, 5, 7, 9 i 11 les farem més amples, per poder escriure la informació.

Començarem canviant els paràmetres de la filera 3: la seleccionam, pitjam el botó dret del ratolí i dins[Fila | Alçada] posam un valor de 1,9 cm. Repetim el procés amb les fileres 5, 7, 9 i 11.



Seleccionarem la primera filera de la taula (la que conté els noms dels dies de la setmana), icanviarem el seu color de fons amb el botó corresponent de la barra d�objectes.

Passarem ara a la part superior del document, on hem deixat unes línies en blanc, per posar el mes il�any. Com disposam d�un cert espai, emprarem una font d�una certa grandària, i, a ser possible,vistosa. Després veurem com podem aconseguir fonts a Internet.

Centrarem el text, posarem Mes 2004 (que després anirem canviant quan sigui convenient), idonarem color al text.

El resultat final hauria de ser semblant a aquest:



La següent operació serà guardar al disc dur el nostre calendari com a plantilla, com hem fet abans, ija està!

Si volem crear un calendari, escollirem [Fitxer | Nou | Plantilla de document], anirem a l�apartatBase i escollirem el calendari. Posarem el nom del mes a la part superior, els dies a les cel·les méspetites i el guardarem. Ara el podem imprimir i escriure a mà a les cel·les més grosses, o bé entrar eltext des del mateix processador de textos.

Activitat d�introducció 4 � Creació d�una plantilla de calendariA partir de les instruccions que acabam de donar, crea una plantilla per a calendari amb elnom de Calendari.A continuació, fes un document del mes actual, on pots apuntar el dia en què realitzescadascuna de les pràctiques (tranquil, aquest document no s�ha d�enviar al tutor).

2.4.CERCAM FONTS A INTERNETAprofitarem la gran quantitat de recursos gratuïts que ens ofereix Internet per aconseguir noves fontsper emprar als nostres documents. Hi ha gran quantitat de llocs on es poden aconseguir fontsgratuïtes. Com els llocs web canvien sovint, el millor que pots fer és emprar un cercador i fer unaconsulta del tipus "True Type fonts".El cercador Google té fins i tot una pàgina dedicada aquest tipus de recursos:

http://directory.google.com/Top/Computers/Software/Fonts/Collections/

Els fitxers de fonts solen anar en format ZIP, és a dir, comprimits amb WinZip, per la qual cosahaurem de tenir instal·lat aquest programa al nostre ordinador (el pots trobar al CD-ROM de materialsde formació, on també hi ha un document amb el nom de WinZip on s'explica amb detall el seufuncionament).

Problemes amb els accents en algunes fontsLa majoria dels creadors de fonts provenen del món anglosaxó, i, per tant, molts d�aquestsno es preocupen d�incloure els caràcters accentuats.Abans d�instal·lar una font determinada al teu ordinador, fes un doble clic damunt el seunom (dins el mateix fitxer ZIP) i comprova que al text de mostra que apareix a la pantallaapareguin els caràcters accentuats.Aquí en tens un exemple d�una que no té accents:

Hi ha diferents sistemes per instal·lar una font nova al nostre ordinador. Un d�aquests consisteix a obrirla carpeta de fonts del Windows (la tens a [Inicia | Configuració | Tauler de control | Tipus delletra], obrir també el fitxer comprimit i arrossegar el fitxer amb extensió TTF a la carpeta Tipus delletra.



Activitat d�introducció 5 � Instal·lar una nova font al sistemaVés a qualsevol lloc web on hi hagi fonts i porta'n algunes que t'agradin. A continuació,instal·la-les al teu ordinador.Per facilitar la vostra tasca, hem inclòs algunes fonts en un dels fitxers del curs, que potstrobar al CD-ROM de materials de formació. Aquest en concret es diu Fonts.exe, i quan esdescomprimeixi copia diferents fitxers en format ZIP a la carpeta C:\Autoedi\Fonts. Vés aaquesta i instal·la les fonts que consideris oportunes al teu ordinador.



3.TIPOLOGIA DE LES IMATGES DIGITALSEn general, les imatges digitals, és a dir, aquelles que poden ser tractades amb un ordinador, espoden dividir en dos grans grups: imatges de mapes de bits i imatges vectorials.

3.1.IMATGES DE MAPES DE BITSLa imatge es forma a partir de petits punts, anomenats píxels, cadascun d�aquests amb un colordeterminat. Si es té present que una imatge com la pantalla de l�ordinador a 800x600 punts té un totalde 480.000 píxels, i que cadascun d�aquests pot arribar a tenir fins a 16 milions de colors, s�entendràque les imatges d�aquest tipus siguin generalment voluminoses, i que la major part de formatsdisponibles treballin en tècniques per comprimir la imatge.

A més d�això, els mapes de bits s�han de reproduir a la grandària en què foren creats o inferior,perquè, si s�amplien, de seguida es fan visibles els punts que formen la imatge mateixa.

Hi ha gran quantitat de formats de mapes de bits: BMP, PCX, TIF, JPG, GIF, PNG� El JPG i el GIFsón els més coneguts, perquè s�utilitzen a Internet.

Els programes més coneguts per al tractament de les imatges de mapa de bits són Adobe Photoshop,Corel PhotoPaint, Paint Shop Pro�

A OpenOffice, a diferència de versions anterior d'StarOffice, els mòduls de dibuix de mapa de bits id'imatges vectorials s'han unit en un de sol, Draw. A més, a qualsevol dels mòduls del programatendrem accés a les eines de retoc de mapes de bits simplement seleccionant la imatge corresponent.

Quan es captura una fotografia amb un escànner, es treballa sempre en format mapa de bits.

3.2.IMATGES VECTORIALSEn aquest cas la imatge està formada per diferents objectes. Cadascun d�aquests objectes estàformat per una sèrie de punts, i en el cas de les formes tancades, omplertes d�un determinat color.Com que es tracta de formes geomètriques, els seus dibuixos són més senzills, però presentenl�avantatge que poden ampliar-se o reduir-se sense perdre resolució. Els fitxers de les imatgesvectorials solen ser petits.

Com en el cas anterior, hi ha diferents formats d�imatges vectorials: WMF, CGM, CDR.

Els programes més coneguts per al tractament d�imatges vectorials són Corel Draw, MacromediaFreehand, Adobe Illustrator�

Exemple de mapa de bits Exemple d�imatge vectorial



Formats d�imatge híbridsMalgrat la clara separació que acabam d�establir, és possible convertir imatges d�un formata l�altre, i així podem trobar imatges de mapa de bits que originàriament eren vectorials, i ales imatges vectorials es poden incloure com a objectes els mapes de bits.Com ja hem comentat anteriorment, aquest és el cas d'OpenOffice, on al seu mòdul Drawpodrem incloure i fer un retoc elemental d'imatges de mapa de bits, a més de treballar ambobjectes vectorials.



4. PRIMERES PASSES AMB EL DRAWCom ja hem comentat a l'apartat anterior, a aquesta versió d'OpenOffice hi ha un sol mòdul de dibuix,que inclou les imatges vectorials i els mapes de bits. Començarem, per tant, amb una petitafamilitarització amb aquest.

Activitat d�introducció 6 � Instal·lar els fitxers d'imatgesVés al CD-ROM materials de formació i executa els fitxers ClipArt.exe i Fotos.exe, que endescomprimir-se copien un conjunt d�imatges a les carpetes C:\Autoedi\ClipArt iC:\Autoedi\Fotos, respectivament. És convenient que examinis el contingut d�aquestescarpetes.

4.1.ELS ELEMENTS DE DRAWEl sistema de creació d'una nova imatge és el mateix que amb la resta de mòduls del programa, i espot fer de diferents maneres. La més habitual és escollir [Fitxer | Nou | Dibuix].

La pantalla de Draw presenta un aspecte molt semblant al dels altres mòduls del programa que hemvist fins ara:

A la part superior de la pantalla tenim les barres de funcions (la mateixa que als altres mòduls delprograma) i d�objectes, que varia segons l�eina que estigui seleccionada.



A la part esquerra hi ha la barra d�eines, amb un nombre de funcions superior a la dels mòdulsvistos fins ara, que comentarem més endavant.

A l'anterior versió estava sempre disponible la Paleta de colors, mentre que ara s'ha d'activarescollint [Vista � Barra d'eines � Barra de colors]. El botó esquerre del ratolí controla el color dereompliment dels objectes, mentre que el dret ho fa amb el de les línies.

Just damunt de la paleta de colors (si aquesta està desplegada), i a la part esquerra de lapantalla, hi ha tres botons. El primer ens permet treballar en mode pàgina, és a dir, el sistemahabitual. El segon treballa en mode fons, i ens dóna accés a una zona del document on podemposar aquells objectes que volem repetir en totes les pàgines d�aquest, si aquest en té més d�una.El tercer és el que activa en mode capes. Amb aquest podrem treballar amb un document dividiten diferents capes (que són com a fulls transparents de paper). En cadascuna d�aquestes podremposar diferents objectes, i controlar les propietats específiques de cadascuna de les capes(visibilitat, bloqueig i impressió). Quan es treballa en mode capes allà on hi havia els indicadorscorresponents a les pàgines del document, apareix el nom de les capes, i així ens podrem moureentre aquestes. Es poden crear les capes que es vulgui, i variar les propietats de les ja existentsamb el botó dret del ratolí allà on hi ha els seus noms i escollint l�opció corresponent.

Les eines disponibles a Draw són les següents:

Eina de selecció. Si l�empram damunt d�un objecte qualsevol, aquest queda seleccionat i esfan visibles uns punts (de color variat segons el tipus d�objecte), que ens permeten variar-neles dimensions. Si es pitja i s�arrossega a qualsevol altra zona de l�objecte, aquest es potmoure per la pantalla.Eina de Zoom. A més de les opcions habituals ja vistes en altres mòduls del programa, ofereixnoves possibilitats, com la d�accedir amb el zoom a l�objecte que es tengui seleccionat.

Eina de text. Permet incloure textos dins el document. Podem escriure directament o béprèviament arrossegar amb el ratolí per delimitar la zona de text. Les altres opcions enspermeten que la grandària del text s�adapti a la del marc i la creació de llegendes (marcs detext que s�uneixen a un altre objecte amb una línia).



Eina rectangles. Permet dibuixar diferents formes de rectangle o quadrat, amb reompliment osense. Als rectangles, com a la resta d�objectes, s�hi pot posar text a l�interior, fent doble clicamb el ratolí.

Eina el·lipses. Permet dibuixar diferents el·lipsis o circumferències, amb reompliment o sense.Les possibilitats són moltes i variades, i s�inclouen sectors, segments i arcs.

Eina objectes 3D. Amb aquesta es poden crear objectes en tres dimensions, de granvistositat.

Eina corbes. Podrem crear corbes i polígons. Per tancar els objectes, fer un doble clic amb elratolí. Quan s�han creat es poden canviar de posició els punts que els formen amb el botó dretdel ratolí i seleccionant Edita els punts.

Eina línies. Permet dibuixar línies i fletxes de diferents tipus. Si quan es dibuixa es pitja almateix temps la fletxa de majúscules, les línies seran rectes, en horitzontal o vertical, segons elsentit del dibuix.

Eina connectors. Amb aquesta es poden unir dos objectes amb una línia. Ofereix diferentspossibilitats per donar format a aquesta.



Eina d�efectes. Ofereix la possibilitat d�aplicar diferents efectes a un objecte: rotació, reflex,posicionament, distorsió, transparència...

Eina d�alineació. Si s�aplica a un objecte, l�alineació es fa de l�objecte respecte a la pàgina. Siaplica a dos o més, s�aplica a l�alineació entre aquests.

Eina posició. Permet moure la posició d�un determinat objecte respecte als altres.

Eina inserció. Permet inserir al document tota classe d�objectes: gràfics, fórmules, objectesOLE, plug-ins, applets, fulls de càlcul, sons, vídeos...

Eina efectes 3D. Una de les més potents del programa, permet aplicar diferents efectes 3D aqualsevol objecte. Quan es dominen les funcions bàsiques del programa, val la pena perdre untemps jugant amb les seves diferents opcions.

Després de dibuixar un objecte, si seleccionam aquest, podrem variar els seus paràmetres de línia id'emplenament a la barra d'objectes, que presenta un aspecte semblant a aquest:



A la primera casella podrem escollir l'estil de línia, a la segona el seu gruix i a la tercera el color. Per aconfigurar l'emplenament de la forma tenim els dos apartats següents, el primer dels quals seleccionael tipus i el segon el color concret. La darrera opció ens permet establir una ombra per al nostreobjecte.

L'eina de text presenta una segona barra d'objectes, accessible pitjant al triangle que apareix a la partdreta de la pantalla. A aquesta nova barra es podran establir tots els paràmetres relacionats amb eltext que tenim seleccionat.

A més de modificar els objectes que hem anat creant, també podem:

Canviar les seves dimensions. En seleccionar un determinat objecte, apareixen els rectanglesde color verd a les cantonades. Recordem que arrossegant aquests es canvien les dimensions del'objecte, tal com hem explicat anteriorment en parlar de les imatges de mapa de bits.

Moure'l. Per això el seleccionarem, i sense deixar de pitjar el botó del ratolí, el portarem a la novaposició.

Eliminar-lo. Amb l'objecte seleccionat, simplement pitjam la tecla Supr. El programa no demanaconfirmació de l'eliminació, però podrem recuperar l'objecte si de seguida escollim [Edita �Desfés].

Incloure text. A més de la mateixa eina de text, podrem incloure text a qualsevol dels objectescreats, fins i tot a un mapa de bits. I la tècnica és ben senzilla: seleccionar l'objecte, fer doble clical seu damunt, i començar a escriure.



Activitat d�introducció 7 � Fer un dibuix mironiàAra has de fer un dibuix emprant les eines que acabam d'explicar. M'estic plantejant fer unconcurs d'imitadors de Joan Miró, perquè amb les eines comentades pots intentar imitar elseu estil. És a dir, has de crear a la pantalla diferents objectes de formes i colors variats,que es poden anar superposant parcialment.En acabar,guarda'l amb el nom de Miró.



5.CAPTURA D�IMATGES AMB UN ESCÀNEREl sistema més habitual per a la digitalització d�imatges és un escàner, que ens permet introduir alnostre ordinador qualsevol imatge prèviament impresa.

Abans aquests aparells eren cars i difícils d�instal·lar, però avui dia el seu preu és prou assequible imolts d�aquests no requereixen cap tipus d�instal·lació, perquè van connectats al port paral·lel (el de laimpressora) o darrerament al port USB.

5.1.COM ESCANEJAR UNA IMATGE

L'escanejat d'imatges es pot fer als mòduls de presentacions i de dibuix, però com estam treballantamb aquest darrer, serà el que emprarem per això.

El primer que caldrà fer és crear un nou document del mòdul de dibuix, Draw, tal com hem explicatanteriorment.

A continuació, seleccionam [Insereix | Escaneja | Transfereix] per accedir al programa propi delnostre escànner. Aquest varia d�una marca a l�altra, però en línies generals haurem d�escollir:

El tipus d�imatge (color, blanc i negre, grisos�)La resolució, que és el que marca la qualitat de la imatge. Un valor de 150 dpi (Dots Per Inch, osigui, punts per polzada), és més que suficient en la majoria dels casos. Donar un valor moltelevat provoca una imatge de grans dimensions i de vegades no implica cap millora de la qualitat,pel fet d�ultrapassar la resolució màxima de la impressora.Una finestra on podem veure una previsualització de la imatge que volem capturar, i a més onpodrem seleccionar la zona d�aquesta que ens interessa. De tota manera, convé deixar a aquesta,un cert marge, que després ja treurem quan retoquem la imatge.En molts de casos podem canviar també altres paràmetres, com la lluminositat o el contrast de laimatge. Convé modificar aquests valors posteriorment, dins el programa de retoc.

Ara ja només ens queda procedir al procés d�escannejat, que enviarà la imatge a Draw.

5.2.LA BARRA D'OBJECTES D'IMATGEUna vegada tenim la imatge a dins el nostre document, sigui del processador de textos, full de càlcul,presentació o dibuix, seleccionant aquesta podrem realitzar tota una sèrie de canvis.

Després de feta la selecció, a la part superior de la pantalla la barra d'objectes ens ofereix totes leseines que tenim per a la modificació de la nostra imatge.

La barra d'objectes d'imatge La barra d'objectes d'imatge d'OpenOffice presenta diferències entre els diferents mòdulsdel programa. De tota manera, això només afecta als botons, perquè les funcions sónaccessibles des de la barra de menús.

Les funcions disponibles a la barra d'objectes d'imatge del mòdul de dibuix són les següents:



Filtre: Permet aplicar una sèrie de filtres de transformació a la nostra imatge.Els diferents filtres disponibles són els següents:

Mode gràfic: Aquí podrem escollir el mode gràfic de la nostra imatge: Perdefecte, convertir a escala de grisos, convertir a blanc i negre o convertir amarca d'aigua. Aquest darrer format aclareix la imatge, de manera que aquestaes pot col·locar al darrera d'un text, com a imatge de fons.Percentatge de color: Els tres següents controls permeten variar elpercentatge de vermell, groc i blau de la nostra imatge.

Brillantor: Els valors negatius d'aquest control enfosqueixen la imatge, i elspositius en canvi l'aclareixen.Contrast: Com en el cas anterior, els valors negatius disminueixen el contrast iels positius l'augmenten. Combinant els correctes valors de brillantor i contrastes poden millorar moltes imatges.Gamma: Permet fer una correcció de la brillantor dels tons mitjans de la imatge,i per tant millorar la seva presentació.

Transparència: Amb aquest control podrem per que la nostra imatge siguiparcialment transparent. Quan més alt sigui el valor, més transparent serà laimatge.Retalla: Ens permet accedir a un quadre de diàleg on podrem modificar laimatge o retallar-la.



5.3.CANVIANT LES DIMENSIONS D'UNA IMATGE

Una de les tasques més habituals en la modificació d'imatges és variar les seves dimensions,normalment perquè la imatge és massa gran, o bé retallar-ne una part que ens sobra. Tot això hopodrem fer seleccionant la imatge, i després emprant el botó de retallar.

No convé engrandir una imatge de mapa de bitsSi bé és molt habitual variar les dimensions d'una imatge per fer-ne una reducció, elque no s'ha de fer mai és augmentar aquestes. Si es fa això, ben aviat la imatge perdqualitat i es distorsiona. S'ha de dir que aquest fenomen afecta només a les imatgesde mapa de bits i no a les vectorials.Hi ha, però, alguns casos concrets als quals es pot ampliar la imatge. Al mateixOpenOffice alguns mòduls (com el processador de textos), presenten les imatges auna determinada resolució, especialment indicada per a presentar a pantalla iimprimir amb impressores de gamma baixa. D'altres, com el mòdul de dibuix, donenuna resolució útil per a treballar amb impressores de gamma alta. El millor sistema ésanar fent proves per saber si es pot fer aquest augment.

Imatge original Imatge ampliada al 600%

Al quadre de diàleg que apareix en seleccionar l'eina de retallar, veurem que hi ha un apartat queporta com a títol Escala, i que treballa amb percentatges. Si ens és més còmode treballar en valorsreals, en centímetres, ho podem fer més avall, a l'apartat Mida. Sempre és millor treballar ambpercentatges, perquè s'ha de tenir present que la disminució de grandària ha de ser sempre lamateixa en amplada que en alçada, si no volem deformar la nostra imatge (a no ser que vulguemaconseguir uns resultats determinats, que poden ser especialment perillosos a les fotografies ambpersones, si la persona en qüestió no troba graciosa la deformació).

De tota manera, ens queda l'opció d'emprar el botó Mida original, que retorna a la imatge el seuaspecte original.

Un altre sistema alternatiu per a canviar les dimensions d'una imatge consisteix en seleccionaraquesta, pitjar la fletxa de majúscules del nostre teclat i arrossegar un dels requadres verds queapareixen a les cantonades de la imatge. Així podrem escollir amb un major control les dimensions dela imatge al seu context concret.



5.4.RETALLANT UNA IMATGEA l'apartat anterior hem vist com es poden canviar les dimensions d'una imatge. A aquest, aprendrema retallar-la, és a dir, a eliminar-ne una part. Per fer això a la mateixa pestanya on hem variat l'escalatenim un apartat (el primer) que porta com a nom Retalla.

Podem veure que per retallar tenim dues opcions diferents: la primera, que és la que ens interessa,ens conserva l'escala del document original. Per retallar entram el valor que volem a qualsevol delsquatre marges de la imatge, comprovam que el retall sigui correcte observant la miniatura de laimatge, i acceptam.



L'altra possibilitat, conservar la mida, no és aconsellable, perquè el que va és deixar la imatgeretallada amb les mateixes dimensions que tenia l'original, amb la qual cosa es produeix unadeformació.

Dificultats en la selecció d'objectesQuan tenim objectes superposats, de vegades es fa difícil la seva selecció. El millor enaquest cas és, sense cap objecte seleccionat, arrossegar amb el ratolí des de l'exterior del'objecte de fons i seleccionar els límits de l'objecte que està a l'interior.

5.5.EXPORTANT UNA IMATGEDesprés de creada la imatge, l�haurem de guardar dues vegades: la primera, en el format propid�OpenOffice (sxd), amb [Fitxer � Desa]. Però com aquest format no és reconegut per la resta demòduls del programa o per qualsevol altra programa, l'haurem d'exportar a un format comú d'imatgevectorial.

A continuació, el que haurem de fer per poder exportar només la imatge pròpiament dita ésseleccionar tots els objectes que la formen amb [Edita - Selecciona-ho tot]. Després, escollirem[Fitxer - Exporta].

En el nostre cas respectarem el format original de la imatge i l'exportarem com a JPEG. És moltimportant activar la casella Selecció, perquè això només s'exporta la imatge pròpiament dita i no totl'espai en blanc sobrant.



Donarem un nom i confirmarem amb [Desa]. Quan surti la petició d�opcions per al format JPEGconfirmarem les que ens proposa el programa. Ara la tenim la imatge a punt per a ser inclosa aqualsevol altre document.



Activitat d�introducció 8 � Milloram una imatge escanejada

Ara agafarem una imatge ja escannejada i mirarem de millorar-la.Crea un nou document amb Draw. Afegeix a aquest el document Llibre HarryPotter.jpg que és a la carpeta C:\Autoedi\Pràctiques, amb [Insereix | Imatge].

Elimina tota la part sobrant de la imatge.

Si ho consideres oportú, varia�n la brillantor i el contrast.

Aplica el filtre Suau per millorar la qualitat de la imatge i eliminar la trama d'impremta,que és massa visible

Redueix les seves dimensions al 60%.

Guarda�l amb el nom de Llibre Harry Potter 2.jpg, emprant per això la funció [Fitxer |Exporta�].

Confirma els valors de compressió que proposa el programa.



6. ACONSEGUIR IMATGES A INTERNETMolts dels programes de tractament d�imatges inclouen unes completes biblioteques d�imatges, itambé es poden trobar al mercat CD-ROM amb milers d�imatges. El mateix OpenOffice inclou unespoques imatges, tant en format vectorial com de mapa de bits.

Un dels sistemes més senzills per aconseguir imatges és Internet, on hi ha multitud de llocs WEBdedicats a les imatges, que es poden emprar generalment de manera gratuïta.

S�ha de fer notar que les imatges que podem trobar a Internet estaran en format compatible amb elsnavegadors, és a dir, seran mapes de bits en format GIF o JPG. És realment difícil trobar llocs WEBque ofereixin imatges en format vectorial.

Els dos formats d�imatge esmentats presenten diferències entre ells:GIF: Permet emprar fins a 256 colors al mateix temps, i la compressió la fa sense pèrdua dequalitat. Es pot definir un color com a transparent (és a dir, es veurà el que hi ha al darrere).També permet la creació de GIF animats, que són la combinació de diferents imatges en una desola, amb moviment.JPG: Permet emprar fins a 16 milions de colors al mateix temps, i té una molt bona capacitat percomprimir les imatges, però amb pèrdua de qualitat, si s�empren nivells de compressió moltelevats.

Generalment s�empra el format GIF per als dibuixos senzills i el JPG per a les fotografies.

Anirem a un d�aquests llocs WEB que ens ofereixen imatges i veurem com està estructurat. Enconcret el lloc que ens interessa visitar és:

http://es.gograph.com/

Té com a principal avantatge respecte a molts d�altres el fet que està en castellà, el que facilita el seumaneig per part d�aquells que tenguin problemes amb l�anglès.

Hi ha dos sistemes per trobar el que ens interessa:Entrar una paraula clau relacionada amb les imatges que ens interessa trobar a l�apartat Realicesu búsqueda gràfica.

Entrar en una de les categories o subcategories que ens ofereix el programa.

En ambdós casos acabarem amb una llista de les imatges demanades, que pot ocupar diferentspàgines WEB, segons el que s�hagi demanat.



A GoGraph per descarregar una imatge hem d'escollir l'opció Descargar i a la nova pantalla ensposarem damunt la imatge, pitjarem el botó dret del ratolí i seleccionarem l�opció Guardar imagencomo�

Activitat d�introducció 9 � Cercant ClipArts a InternetVés al lloc WEB http://es.gograph.com/, i examina el seu contingut. Aprofita perdescarregar uns quants ClipArts o fotografies que trobis interessants i que pensis que etseran útils per als futurs documents que anirem creant.

Recursos addicionals � ClipArts a InternetExisteixen molts llocs WEB que ofereixen de manera gratuïta imatges. Ja n�has vistl�exemple d�un. Aquí n�hi ha uns quants més. Has de tenir present que, com ja vàremcomentar quan parlàrem de les fonts, estan enllaçats entre ells i de vegades t�obren demanera automàtica diferents finestres del navegador per anar a altres llocs, el que potarribar a ser molest. Per acabar, voldríem fer notar que tots aquests estan en anglès, laqual cosa has de tenir present quan cerquis imatges d'un tema concret:http://www.clipartconnection.com/http://www.aaaclipart.com/index1.htmlhttp://www.allfree-clipart.com/http://www.clipartgallery.com/clipart.htmlhttp://www.clipsahoy.com/index.htmlhttp://www.clipart-graphics.net/http://www.simplythebest1.com/simplythebest.html



7. CAPTURA DE PANTALLES DE L�ORDINADORUna altra de les funcions interessants que ofereixen els programes com OpenOffice Draw és lapossibilitat d'inserir captures de pantalles de l�ordinador, i amb aquestes poder realitzar materials deformació, com els que tens a les mans.

Si volem capturar una determinada pantalla de l�ordinador, simplement crearem en primer lloc un noudocument en blanc amb Draw. A continuació passarem a la pantalla que volem capturar i pitjarem latecla [Impr Pant]. Ara ja tenim una còpia de la pantalla al portapapers. Si pitjam al mateix temps lestecles [Alt] i [Impr Pant] el que es copiarà serà només la finestra de l'aplicació que tenguem oberta enaquell moment.

Quan tornem a Draw pitjarem el botó d�enganxar, o escollirem [Edita | Enganxa] i la còpia de lapantalla passarà al programa de dibuix.

Ara ja podem extreure aquella part de la imatge que ens interessa, emprant per això els sistemesexplicats anteriorment. Recorda seleccionar l'objecte d'imatge que vols desar, i activar la casellaSelecció en el moment d'exportar. Les captures de pantalla es veuen bé en format GIF, que treballanomés a 256 colors i ofereix uns molt bons nivells de qualitat. Els valors proposats per OpenOffice enel moment de fer l'exportació ens són perfectament vàlids.

7.1. INSERIM IMATGES EN UN DOCUMENT DEL PROCESSADOR DETEXTOS

És habitual que als nostres documents creats amb Writer es vulguin incloure imatges per aclarir elcontingut del text.

Suposarem que estam creant uns materials de formació per explicar una determinada funció amb elprograma i hi volem incloure captures de pantalla.

Quan ja tenguem clar el punt del text on volem incloure la imatge, seleccionarem [Insereix | Gràfics |Del fitxer�], o bé pitjarem el botó corresponent de la barra d�eines.

Cercarem al nostre ordinador la carpeta on tenim la imatge que volem inserir i acceptarem. Fixa�t quesi selecciones la casella Previsualitza en podràs veure una versió reduïda de la imatge, per així poderseleccionar amb més facilitat. Acceptarem, perquè la inclogui al document.



De principi es col·loca centrada i deixant el text a dalt i a baix. Això pot ser correcte en alguns casos,però ara el que volem és que la imatge es posi a la dreta i que el text l�envolti. Per aconseguir aixòtenim la barra d�objectes, (de principi no visible, però que es pot activar pitjant el triangle de color verdque hi ha a la part dreta de la barra) on seleccionarem en primer lloc el botó que fa que el text envoltila imatge i a continuació el que l�obliga a alinear-se a la dreta. I ja està.

Si volem reduir les dimensions de la imatge inclosa al document (per exemple la majoria de capturesd�aquests apunts estan al 85%), podem fer-ho seguint les instruccions comentades anteriorment al'apartat Canviant les dimensions de la imatge, d'aquest mateix tutorial.



Activitat d�entrega obligada 2 � Creació d�un document amb imatgesA partir de les instruccions que acabam de donar, crearàs un document en què expliquiscom emprar una plantilla de Writer. Per fer-te més fàcil la pràctica, ja he creat prèviamentel document que servirà de base.

Obre el document Crear document.sdw que és a la carpeta C:\Autoedi\Pràctiques.Conté el text on s�hauran d�incloure les imatges. Veuràs que el document està enformat StarOffice i no OpenOffice (s'obre sense problemes), i que a més hauràs de ferles correccions corresponents al text canviant allò que és diferent a aquesta novaversió (nom del programa, menús ara en català...).Crea un nou document a partir de la plantilla del centre (creada a l�activitat d�entregaobligada 1), i captura dues o tres pantalles. Guarda aquestes imatges en format GIF i amb el nom que vulguis a la mateixa carpetade pràctiques del curs on està el document abans esmentat (Crear document.sdw).Incorpora les imatges al document.Guarda aquest en format OpenOffice (no StarOffice) amb la primera lletra del teu nom iel teu primer llinatge seguit de �02�. Si desplegues la llista de formats en desar eldocument trobaràs aviat com canviar el format d'aquest. Envia�l per correu electrònic alteu tutor.



8.CREAM UN CARTELLLes imatges vectorials estan formades per objectes, de tipologia diversa: formes geomètriques, textos,imatges de mapa de bits, altres imatges vectorials�

Com a exemple, construirem un cartell, en aquest cas per anunciar l�obertura de la biblioteca delnostre centre escolar. Per a això, aprofitarem una part de les imatges que tenim a les carpetes ClipArt(que són mapes de bits) i Metafitxers (que són vectorials).

En pots veure el resultat final, que et servirà com a model al fitxer Cartell.pdf que és a la carpetaC:\Autoedi\Practica.

La primera cosa que s'ha de fer és crear un document en blanc d�OpenOffice Draw amb [Archivo |Nuevo | Dibujo]. Els elements que formen el cartell són:

Text a la part superior que diu Obrim la biblioteca. Hi pots posar una font vistosa. En el nostrecas la grandària és de 54 punts, però has de tenir present que no totes les fonts tenen la mateixaalçada.

Protegir els objectes contra canvis accidentalsSi vols treballar sense el perill de moure accidentalment un dels elements ja creats,selecciona aquest, pitja el botó dret del ratolí, vés a Posició i mida i a Posició activa lacasella Protegeix. Si, a més, volem que aquest no pugui canviar de dimensions, a l�apartatMida també haurem d�activar la casella Protegeix.

Imatge de llibre amb poma. Rep el nom de as00042.jpg i és a la carpeta ClipArt.

Imatge de cara amb la boca oberta. Rep el nom de 3.jpg i és a la mateixa carpeta que l�anterior.

Text que diu Molt bé!, amb font de 36 punts.Per aconseguir la forma que té, se selecciona el text is�escull [Format | FontWork], que permet donar al text diferents formes. Selecciona aquella queconsideris més convenient.

Imatge de llibre amb cuc. Rep el nom de bookworm.wmf i és a la carpeta Metafitxers.

Rectangle dibuixat amb l�eina corresponent i al qual s�ha posat text al seu interior posteriorment.Per poder posar el text a l'interior d'un rectangle, cream aquest, feim doble clic al seu damunt japodem entrar el text directament, sense haver de crear un objecte de text a part. Les dimensionssón 12,59x4,30 cm (no és necessari que li donis les mateixes dimensions). La font té unagrandària de 20 punts, i pel fons del marc pots emprar un color qualsevol.

Marc de text que diu No deixeu de visitar-la!, amb lletra de 36 punts. El marc té unes dimensionsde 8,40x3,14 cm.

Imatge de llibre volador. Rep el nom de Ca15108a.wmf i és a la carpeta Metafitxers.



Canviar les dimensions de les imatgesAlgunes de les imatges que s�empren al projecte del cartell tenen unes dimensionsdiferents de les originals. Per canviar aquestes d�una manera visual s�arrossega un delspunts de control (en aquest cas de color verd) pitjant al mateix temps la fletxa demajúscules. D�aquesta manera es mantenen les proporcions de la imatge.

Activitat d�introducció 10 � Crear el cartell de la bibliotecaCrea el cartell de l�obertura de la biblioteca del teu centre, i guarda�l amb el nom de Cartell.Pots variar el disseny proposat sempre que ho consideris convenient, perquè el queacabam de donar són només orientacions.



9.DIBUIXAM UN MAPA CONCEPTUALAmb un programa com OpenOffice Draw és possible crear mapes conceptuals d�una manera senzilla.Per a la realització d�aquest, emprarem l�eina connectors.

En el nostre cas ens interessa realitzar un mapa conceptual molt senzill (que en realitat no serà tal, ique ens perdonin els especialistes en el tema), per explicar les diferències fonamentals que hi haentre les imatges de mapa de bits i vectorials. En pots veure el resultat final i prendre com a model eldocument Mapa.pdf que hi ha a la carpeta C:\Autoedi\Practica.

Començarem creant un nou document de la mateixa manera que ho hem fet a la pràctica anterior.

Canviarem l�orientació de la pàgina. Per fer això anirem a [Format | Pàgina] i escollirem a lapestanya Pàgina com a format d'orientació horitzontal.

Per poder alinear els diferents elements del mapa conceptual empraren les anomenades línies decaptura (en altres programes semblants s�anomenen línies guia). Aquestes són línies de puntsque ens permeten ajustar l�alineació de diferents objectes. Per crear-ne una, s�arrossega des delregle (superior o esquerre) i es posa on es vulgui.



Crearem, per a cadascun dels elements que el formen, un rectangle i, dins aquest, hi escriurem eltext corresponent. Recorda que és suficient fer doble clic a dins el rectangle per poder entrar eltext, i que aquest NO s'ha d'escriure a part amb l'eina de text, entre d'altres coses, perquèqueda desalineat i a més és el doble de feina.

Podem alinear els elements, quan això sigui necessari, amb l�eina d�alineació.

Establirem connectors entre els diferents elements que el formen. Recorda que tens una eina deconnectors que ella mateixa s'encarrega d'establir la connexió entre els dos objectes.

Si es considera oportú, es podria posar text damunt de les línies de connexió entre elements, perexplicar les relacions existents.

Activitat d�entrega obligada 3 � Creació d�un mapa conceptualA partir de les instruccions que acabam de donar, crearàs un mapa conceptual.

Pots escollir com a tema del mapa qualsevol que trobis interessant, especialment siestà lligat amb el nivell o matèria que imparteixes habitualment.

Guarda�l amb la primera lletra del teu nom i el teu primer llinatge seguit de �03�, perindicar que és la tercera pràctica.

Envia�l al teu tutor.



10.CREAM UN DOCUMENT EN FORMAT PDFEls documents, a més de ser impresos, es poden distribuir actualment en format PDF, com és el casd�aquests apunts. Per a la conversió d�un document a format PDF normalment s�empra el programaAdobe Acrobat en la seva versió completa. El que tu empres actualment és l�Acrobat Reader que potllegir documents en aquest format, però no crear-ne de nous. El programa complet és relativamentcar, i està format per dues parts: un mòdul, que actua com a impressora, que és el que crea eldocument (Acrobat distiller) i un altre que permet fer modificacions a aquest, afegir hiperenllaços�(Acrobat).

A més d'aquesta versió de pagament, hi ha alternatives gratuïtes, la més coneguda de les quals és elGhostscript, que era el que s'emprava a anteriors versions d'aquest curs. El problema es troba enquè la seva instal·lació no és senzilla, en necessitar uns determinats controladors d'impressorespostscript. Darrerament ha sortit un altre programa, basat en el mateix Ghostscript, però amb unprocés d'instal·lació i un maneig molt més senzills. El programa s'anomena PdfCreator. A més, és unprograma de codi lliure, i per tant pot ser distribuït sense problemes.

Activitat d�introducció 12 � Aconseguir el programa PDFCreatorCom en el moment que es va fer el CD-ROM de Materials de Formació 2003-2004 aquesttutorial no estava encara acabat, i a més no estava disponible una versió plenamentfuncional del PDFCreator, aquest NO s'inclou al CD-ROM. Ho sentim.Per aconseguir-lo, pots anar a l'apartat de Materials del WebCT del teu curs.De manera alternativa, el pots davallar tu mateix, des de les següents adreces:Pagina del projecte:http://sourceforge.net/projects/pdfcreator/

Descàrrega del programa PDFCreator:http://sourceforge.net/project/showfiles.php?group_id=57796&package_id=53473&release_id=173100 (ocupa 7,39 mb)

Descàrrega llenguatges:http://sourceforge.net/project/showfiles.php?group_id=57796&package_id=56858(el mòdul de llenguatge del català ocupa 10 kb)

10.1.INSTAL·LACIÓ DEL PROGRAMASi algú ha instal·lat una impressora postscript, el Ghostscript i el GSView notarà diferència pel que faa la instal·lació, que es igual a la de qualsevol altra programa de Windows.

Simplement haurem d'executar el programa PDFCreator-Setup-0_7_1, i seguir les instruccions del'instal·lador (que estan en anglès, però no presenten problemes. En total, entre el programa i elGhostScript (que també instal·la, però ell solet), ocupa un 14 Mb del nostre disc dur). Com a curiositatl'Adobe Acrobat Standard 6.0 ocupa 267 Mb.

Només un consell, pel que fa a la instal·lació: podem desactivar la creació d'una icona a l'escriptori,perquè en realitat no la necessitarem per res. Pel que fa a la resta, ens valen els valors proposats pelprograma. En acabar la instal·lació, hauràs de reincialitzar el teu ordinador.



La darrera passa serà instal·lar la traducció del programa al català. Per això simplement has de copiarel fitxer català.ini a la carpeta: C:\Archivos de programa\PDFCreator\languages.

Per activar el llenguatge català, anirem a [Inicia | Tots els programes | PDFCreator | PDFCreator] ial menú de Languages seleccionarem el català.



El format PDF i el Linux (informació proporcionada per Bartomeu Mascaró)El PDFCreator només té desenvolupada versió per al sistema operatiu Windows. Sitreballes amb OpenOffice i Linux, has de fer el següent per a crear fitxer en format PDF:

1. Obrir una consola, i anar a l'administració d'impressores d'OpenOffice.org del directoripersonal de l'usuari. Per això, des del directori d'usuari, cal fer cd .openoffice El "." ésperquè és un directori "ocult". Ara es pot executar spadmin També s'hi pot accedir enteclejar $HOME/.openoffice/spadmin. S'obre una finestra del programa d'administraciód'impresores d'OpenOffice.org (en entorn gràfic X).

2. Fer clic a Impressora Nova.3. Seleccionar el botó de radi Afegir un convertidor PDF.4. Seleccionar la Impressora per defecte si interessa que, d'entrada, les sortides impreses

es generin com a pdf. 5. En el camp de la línia d'ordres s'ha de posar /usr/bin/gs -q -dNOPAUSE

-sDEVICE=pdfwrite -sOutputFile="(OUTFILE)" - 6. Triar un directori de destí pels pdfs generats. p.e /home/tomeu/pdfs (encara que

després se pot canviar) 7. Introduir un nom qualsevol pel convertidor PDF 8. I ara simplement quan tenim un document fet amb qualsevol dels mòduls

d'OpenOffice.org i seleccionam com a impressora el convertidor... i el pdf generats'enmagatzemarà al /home/tomeu/pdfs

Moltes gràcies a Tomeu Mascaró per la seva col·laboració!

Activitat d�introducció 13 � Instal·lació dels programes al teu ordinadorA partir de les instruccions que acabam de donar, instal·la els programa esmentat al teuordinador i la seva traducció al català per poder crear documents en format PDF.

10.2.CONVERTIM UN DOCUMENT A FORMAT PDFQualsevol document que es pugui imprimir es pot convertir, amb unes certes limitacions, a formatPDF. La cosa és tan senzilla com seleccionar una determinada impressora.

Obre el document que vulguis imprimir, selecciona [Fitxer | Imprimeix], desplega la llistad'impressores disponibles i selecciona a ella PDF Creator.



En acceptar, s'inicia el procés de creació del fitxer en format PDF. Ben aviat apareix un quadre dediàleg que ens demana quin nom volem donar al document (el nom intern, que apareix a lespropietats, no el nom del fitxer, la data de creació i el nom de l'autor. Com a nom per defecte deldocument ens proposa el del fitxer original d'OpenOffice. Confirmam amb Guardar.

Després ens demana el nom del fitxer i el lloc on s'ha de desar aquest. Si al quadre de diàleg anteriorhem posat un determinat nom i ara el volem canviar, ho podem fer sense problemes.

Per saber si tot ha funcionat correctament haurem d�intentar obrir aquest amb l�Acrobat Reader.



Problema amb els documents en format horitzontalNo sé per quina raó, ni de moment he trobat la solució, PDFCreator crea sempre fitxersPDF en format vertical, el que dificulta, en principi, la seva visualització.De tota manera, la cosa té solució fàcil: l'Acrobat Reader, com a mínim a les sevesdarreres versions, porta uns botons que permeten variar l'orientació de la visualització deldocument, amb la qual cosa això queda solucionat. El que no permet és guardar eldocument amb la nova orientació, perquè és un simple visualitzador de documents, i ensproposa comprar el programa complet per a fer això.

I ja que parlam de la versió completa de l'Acrobat, existeixen problemes de compatibilitatentre aquest i el PDFCreator. Per tant, si teniu instal·lada la versió completa, probablementPDFCreator no funcioni.

Activitat d�entrega obligada 4 � Creació d�un document en format PDFA partir de les instruccions que acabam de donar, crearàs un fitxer en format PDF quecontengui el cartell de la biblioteca.

Guarda el fitxer PDF amb el la primera lletra del teu nom i el teu primer llinatge, seguitde �04�.

Envia�l al teu tutor.

El format de les imatges i la grandària dels fitxers PDFSi un fitxer en format PDF conté imatges, la seva grandària final està condicionada en granpart pel format que tenguin originàriament. Especialment conflictiu és el format GIF. De fet,els creadors del Ghostscript diuen que no donen suport a aquest format (per problemeslegals amb el format GIF) i aconsellen emprar JPG o PNG.



11.CREAM DOCUMENTS AVANÇATS AMB WRITERI tornam al mòdul del processador de textos, Writer. Ara l�emprarem per a la creació de documentsamb objectes, d�una manera semblant a la que hem emprat quan hem treballat amb Draw.

11.1.CONFECCIÓ D�UN TRÍPTICEl primer document que crearem serà un tríptic, és a dir, un document a tres columnes imprès per lesdues cares i pensat per ser distribuït plegat.

Dissenyarem un tríptic que serveixi com a convocatòria d�aquest curs d�autoedició amb OpenOffice.En pots veure el resultat final al fitxer Tríptic.pdf que tens a la carpeta de pràctiques del curs.

Crearem un nou document amb el mòdul del processador de textos. Canviarem l�orientació de lapàgina amb [Format | Pàgina | Pàgina] i passarem aquesta a horitzontal. També aprofitarem perposar els marges a 1,50 cm.

El tríptic treballarà a tres columnes. Aquestes, les definirem des de [Formato | Columnes].També hem de donar un espai entre columnes de 3 cm, a la mateixa pantalla.



Marges i columnes als trípticsEls valors proposats per a la confecció del tríptic poden semblar excessius, però són elresultat de diferents proves i de molts errors. L�espai entre les diferents columnes del trípticha de ser el doble dels marges, perquè quan facem els plecs corresponents al paper totquedi correcte.Els marges d�1,5 cm es deuen al fet que algunes impressores de raig de tinta tenen unmarge inferior d�1,47 cm, i així s�assegura que la cosa funcioni en totes.

Començarem a treballar amb la primera columna de la primera pàgina,que en realitat, si mires el resultat final, és la tercera. Per estalviar tempstens el text en un fitxer a part. Quan estiguis a la columna selecciona[Insereix | Fitxer] i escull el fitxer Columna 1. Després s�ha de posar laimatge que va a la part inferior. Situa�t a la fi del text i selecciona[Inserteix | Gràfics | Des d'un fitxer] i posa la imatge 1.jpg que és a lacarpeta ClipArt dels materials del curs. Fixa�t que la imatge es potmoure arrossegant amb el ratolí. La pots situar centrada a l�espai quequeda en blanc, una mica més avall. Per canviar a la següent columna,escull [Insereix | Salt manual | Salt de columna].A la segona columna has d�inserir l�arxiu Columna 2, la imatge Anagrama_caib.tif de la carpetade pràctiques (col·loca aquesta més avall) i, quan acabis, fas també un canvi de columna emprantel mateix sistema que acabam d�explicar.La tercera columna és diferent, i està construïda a partir de diferents marcs. Vés a la barra d�einesi dins les funcions d�inserir, selecciona el marc, i que aquest tengui una columna. Ara ja pots anara dibuixar aquest a la part superior de la tercera columna. Mira el model per saber el text que hade contenir.

Per treure la línia que delimita el marc, amb aquest seleccionat, pitja el botó dret del ratolí,selecciona Marco, i dins d�aquest Borde. La primera de les opcions predeterminades treu la línia.



A continuació posa la imatge as0236.jpg i posiciona-la correctament. Dibuixa dos marcs més, perincloure el text que pots veure al model. Fixa�t que el primer d�aquests porta una línia que eldelimita (no has de canviar res) i el segon no. Acabam d�explicar com treure aquesta.Quan hagis acabat, després de comprovar que el cursor estigui a la tercera columna, insereix uncanvi de columna i veuràs com s�obre una nova pàgina en blanc.A la columna 4 (o sigui, la primera de la segona pàgina), hi va el text Columna 4 de la carpeta depràctiques. Insereix un canvi de columna.A la columna 5 hi va el text Columna 5 i a la 6 el text Columna 6.Després d�un gran esforç, ja podem considerar el tríptic acabat! T�aconsell que el guardis.

Activitat d�introducció 15 � Creació del tríptic del cursSeguint les instruccions que acabam de donar, crea el tríptic del curs i guarda�l a la carpetade pràctiques amb el nom de Tríptic.

11.2.CREAM UNA REVISTA ESCOLARLa nostra finalitat serà ara crear una revista escolar. Com que fer aquesta sencera seria una feinada, ien aquestes alçades del curs un ja comença a estar cansat, ens limitarem a fer-ne només la primerapàgina. Per fer la cosa encara més fàcil, dins la carpeta de pràctiques del curs tens aquesta revista endos formats:

Fitxer Revista escolar.pdf, que conté el document en format PDF perquè puguis visualitzar-ne elresultat final.Fitxer Periòdic escolar.sdw, que conté el mateix document, però en el format StarWriter original,perquè puguis veure com s�han anat creant tots els seus elements.

Aquest està format per un conjunt de marcs, dibuixats amb l�eina corresponent. Per a l�exemple queproposam n�hem emprat els següents:



Marc a la part superior que inclou el títol Revista escolar. Si mires les propietats del marc, veuràsque a Vores s�han posat línies a la part superior i inferior de 2,5 punts.Marc que inclou el títol del primer article, en una sola columna. Porta una línia a la seva partinferior.Marc que inclou el contingut del primer article, en dues columnes. Per definir el nombre decolumnes d�un marc ho podem fer quan aquest es crea, o bé amb posterioritat des de lespropietats d�aquest, a l�apartat Columnes. Per facilitat la lectura del text, al mateix apartat s�haestablert un espai entre columnes de 0,10 cm.Dins d�aquest marc s�ha inserit una imatge, pel sistema tradicional de [Insereix | Gràfics | Desd'un fotxer]. Després de posar-la centrada entre les dues columnes, se n�han modificat lespropietats, i s�ha fet que el text l�envolti (Paralelo), s�ajusti al contorn del dibuix (Contorno), ivariant la distància de la dreta, perquè el text estava massa prop de la imatge.

A la dreta d�aquests, marc amb el contingut de la revista. Està fet amb un determinat color defons, i té activat l�efecte ombra. Tot això es fa des de les propietats del marc, a Fons per al colorde fons i a Vores per l�efecte d�ombra.A sota s�ha posat un marc que conté una imatge. Just al davall s�ha afegit un text relatiu a lesavaluacions (una nota d�humor negre, que no està malament de tant en tant).L�altre marc també té ombra i color de fons, i s�empra per destacar una determinada informació(aquella que ens interessi).Ja a la part inferior tenim un marc de text en una columna amb el títol del segon article, amb líniaa la seva part inferior.El darrer marc inclou el text del segon article, en aquest cas a dues columnes, i també com en elcas del primer amb una separació entre aquestes de 0,10 cm.Al damunt s�ha col·locat un altre marc de text, on es destaca una determinada informació del�article.Si es volgués inserir una altra pàgina, es picaria amb el cursor en un dels marges de la pàgina,(de manera que no tenguem seleccionat cap marc), i a continuació s�escolliria [Insereix | Saltmanual | Salt de pàgina].



Quan tenim clar el disseny d�un determinat marc de text i el seu contingut convé blocar aquest perevitar que, per error, es mogui o es canviïn les seves dimensions. A les propietats de marc,seleccionarem l�apartat Opcions, i dins d�aquest, Protegeix (Posició i Mida).

Activitat d�introducció 16 � Observar el document de la revistaObre el document Revista escolar.sdw. Observa amb detall el disseny i les propietats detots els marcs. Canvia un o més dels seus elements. Guarda�l.



Activitat d�entrega obligada 5 � Creació d�una revista o un trípticAquesta darrera activitat d�entrega obligada et permet escollir entre dos tipus diferents dedocument:

Crear un tríptic informatiu de qualsevol esdeveniment al vostre centre: setmanacultural, una determinada festa, informació general del centre destinada a pares imares� Dit d�una altra manera, tema gairebé lliure. Com en el cas de l�activitatd�introducció 15, ha de tenir dues pàgines (sis columnes).Crear una revista escolar de dues pàgines com a mínim amb els continguts quevulgueu.

Per a qualsevol d�aquestes dues pràctiques podeu emprar les imatges que hi ha a lescarpetes ClipArt, Metafitxers o Fotos. També has d�utilitzar la font que descarregares enl�activitat d�introducció 7.Pel que fa al tema de les imatges, és molt important que recordis l�advertiment fet al�apartat El format de les imatges i la grandària dels fitxers PDF, quan vàrem parlar delformat PDF. És necessari, abans d�incloure les imatges al document, convertir-les alsformats JPG o PNG.

Quan acabis, guarda el document amb el nom que vulguis.Converteix el document a format PDF. El fitxer final ha de guardar-se amb la primeralletra del teu nom i el teu primer llinatge seguit de �05�.Comprimeix el fitxer final resultant en format ZIP emprant el programa WinZip.Recorda que hem parlat d�aquest a l�apartat dedicat a les fonts. El sistema decompressió més senzill i ràpid consisteix a seleccionar el fitxer que s�ha de comprimir,pitjar el botó dret del ratolí i seleccionar l�opció [Add to file nom document]. Ja estàllest!Envia el fitxer en format ZIP al teu tutor.

Recursos addicionals � Més informació relacionada amb autoedició a InternetHi ha diferents pàgines WEB (en anglès), on s�ofereix informació, trucs, tutorials�relacionats amb el món de l�autoedició. El problema és que la majoria d�aquestes secentren en programes concrets, de tipus professional. De tota manera aquí en tens indicatsun parell:http://www.designer.com http://www.designsbymark.com http://www.desktopublishing.comhttp://www.dtp-aus.com/index.html http://www.mediabuilder.com http://www.printerport.com/kdp


Documents

Autoedició OpenOffice.org 1.0 - weib.caib.esweib.caib.es/formacio/distancia/material/Autoedi/Autoedicio.pdf · una sŁrie de plantilles, diccionaris i el mòdul de base de dades