Informe anual CJAS 2014

2014

Informe

anual

CJAS

CENTRE JOVE D’ANTICONCEPCIÓ I SEXUALITAT

Programa Jove de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears

Atenem i acompanyem la població jove -i

el seu entorn- en el procés de creixement

per afavorir la vivència de sexualitats

positives i responsables

CJAS-APFCiB

INFORME ANUAL 2 2014

S’autoritza la reproducció total i/o parcial però agrairíem que se’n citi l’autoria.

Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) ● c/ La Granja, 19 ● 08024, Barcelona ● Tel. 93.415.7539 ● [email protected] ● www.centrejove.org

Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears ● c/ Pere Vergés 1, pis 10 desp 1 ● 08020, Barcelona ● Tel. 93.305.53.22 ● [email protected]● www.apfcib.org

Maig del 2015

Aquest projecte compta amb el suport i finançament de

I pertany a tota la ciutadania

mailto:[email protected]

http://www.centrejove.org/

http://www.apfcib.org/

CJAS-APFCiB


INDEX

EL 2014 EN TRES FULLS .......................................................................................................................... 7

L’ATENCIÓ PRESENCIAL AL CENTRE ..................................................................................................... 11

PERFIL DE LES USUARIES I USUARIS PRESENCIALS .................................................................................................. 13

LA PROVA RAPIDA DE VIH ...................................................................................................................................... 22

L’ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA ..................................................................................................................... 31

L’EMBARAS I LES IVE ............................................................................................................................................... 34

L’ATENCIO PSICOLÒGICA .................................................................................................................................... 38

L’ATENCIO SOCIAL ............................................................................................................................................... 43

L’ATENCIÓ ON-LINE I TELEFÒNICA ...................................................................................................... 46

EL TREBALL COMUNITARI ..................................................................................................................... 50

INTERVENCIONS EDUCATIVES A JOVES I ADOLESCENTS ...................................................................................... 51

INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ .......................................................................................................................... 59

FORMACIÓ A PROFESSIONALS ............................................................................................................................. 61

ALTRES ACTIVITATS DEL CJAS ............................................................................................................... 65

../../../../AppData/Local/Microsoft/Windows/Temporary%20Internet%20Files/Content.Outlook/3TO3AGNI/Memòria%20General%20d'Activitats%202014.%20V2.doc#_Toc416702933

CJAS-APFCiB


CJAS-APFCiB


La present memòria és el resultat de treball d’un any tan intens com especial i diferent.

Intens perquè hem seguit oferint atenció individualitzada i intervencions educatives a joves i adolescents

essent sempre fidels a allò que ens ha caracteritzat durant més de 22 anys: un treball integral, pluridisciplinar

i que vetlla per atendre i acompanyar la població adolescent i jove -i el seu entorn- en el procés de

creixement per afavorir la vivència d’una sexualitat positiva i responsable.

Un treball en el que hi incorporem també el valor afegit de la confidencialitat i l’accessibilitat i que té la seva

recompensa en la confiança que, any rere any, milers de joves i adolescents dipositen en el nostre servei.

En aquestes pàgines podreu observar tant les xifres –que expliquen una part- com el concepte assistencial i

de treball, que –en el fons- explica la clau de l’èxit del model. Un model que vol seguir creixent tant en

qualitat com en quantitat i que per fer-ho ha de seguir sent exigent, rigorós i crític amb sí mateix, en constant

aprenentatge i adaptació a les realitats canviants, tants dels joves com de l’evidència científica. Les excel·lents

professionals del Centre Jove hi posaran tot el seu esforç i capacitat per tal que així sigui.

En aquests darrers temps, i també amb intensitat durant el 2014, s’ha volgut posar especial èmfasi al treball

amb joves en situació més vulnerable, millorant la detecció de les problemàtiques i facilitant les eines per a la

prevenció.

Dèiem també però, que el 2014 ha estat un any especial. I és perquè el centre ha viscut un relleu en la

direcció per la jubilació de la persona que ha dirigit el projecte des dels seus inicis, la Dra. Rosa Rosa i Rahola.

El paper de Rosa ha estat clau per aconseguir que el CJAS sigui el que és actualment, un espai de referència

per a joves i professionals de tot Catalunya en relació a la sexualitat. El seu és, doncs, un gran llegat i l’equip

del centre, la seva direcció, els i les professionals de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears

i la seva junta directiva faran els possibles per mantenir-lo i ampliar-lo.

Jordi Baroja Benlliure

Director

CJAS-APFCiB


CJAS-APFCiB


EL 2014…EN TRES FULLS

CJAS-APFCiB


IMP

AC

TE D

EL C

JAS

Total joves atesos directament: 9.813 - Joves atesos directament de manera individualitzada (presencial, telefònica o on-line): 5.320 - Joves atesos directament en intervenció educativa grupal: 4.493

Total de joves, visites i consultes realitzades:

Nº Joves Visites Consultes Sexe Edat

mitja

Indiv. presencials 2.321 3.424 3.811 78,2% ♀ / 21,8% ♂ 20,7

Indiv. on-line 707 (estimat)* 745 74% ♀ / 21% ♂ 20,7

Indiv. telefòniq 2.292 (estimat) 2.413 69% ♀ / 31% ♂ 23,4

Grupals 4.493 48% ♀ / 52% ♂ 16

TOTAL 9.813 3.424 6.969

Total intervencions educatives grupals per joves: 246

Visites a la pàgina web: 55.480 visites

Targetes de divulgació del CJAS: 5.000 targetes distribuïdes

Total impacte a professionals : 700 (Estimació a partir de la presència i/o organització de 10 actes de sensibilització i formació a professionals

*S’estima que un 5% dels i les joves hauran fet més d’una consulta.

ATE

NC

IÓ P

RES

ENC

IAL

PERFIL DE LES USUÀRIES I USUARIS

Total: 3.424 visites realitzades per 2.321 joves i adolescents atesos

Edat mitja de primeres visites: 21 anys (19,7 ♀ i 22,4 ♂)

D’on venen: 75% Barcelona ciutat/ 20% resta de província de Barcelona / 5% fora de la província

Nivell d’instrucció: 40% estudis universitaris / 40% ESO i Batxillerat /20% Grau mig i altres

Situació laboral: 65% estudien / 21% treballen / 4% estudia + treballa / 6% atur / 3% no valorable

Mètodes anticonceptius habituals primeres visites: Preservatiu 70% / Coitus interruptus (10%) / ACO (8%)

Edat mitja de la primera relació sexual coital: 16,48 anys. 0,7 anys abans en el cas de les noies que en els

nois. En un 17,1% de les noies havia estat abans dels 15 anys, per un 8,7% dels nois.

Motius de consulta principals en primeres visites: Anticoncepció d’emergència 31% / prova VIH 27% /

Amenorrea 15% / Demanda IVE 5,5 % / Consulta anticoncepció hormonal 4,4%

SOBRE LA PROVA DEL VIH

Total i resultats: 610 proves, 4 d’elles positives (Taxa reactius per 1.000 proves fetes: 6,66). 182 van voler

fer-se també la prova ràpida per la detecció de la sífilis, amb cap positiu

Evolució total proves: Des del 2011, any amb el pic més alt pel que a les proves realitzades (867), s’ha

disminuït fins les 610 del 2014, suposant una disminució d’un 30%.

Edat mitja: 24 anys ( 24,5 ♂ i 23,6 ♀)

Sexe: 56,5% ♂i 43,5% ♀ (Totes 4 persones amb resultat positiu eren nois)

Lloc de naixement: 75% Espanya, 10% Amèrica Llatina, 10% Europa, 5% Altres

CJAS-APFCiB


L’ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA

Total: 738 píndoles d’anticoncepció d’emergència dispensades

Edat mitja: 18,68 anys

Mètode anticonceptiu habitual: Preservatiu 89%/ Coitus interruptus 5,71% / ACO 4,53%

Origen: 80% nascudes a l’estat espanyol i 20% a Amèrica Llatina (Equador, Colòmbia i Perú)

Repetició: Una de cada quatre noies havien pres en alguna ocasió anterior l’AE al CJAS (en aquest any o

anteriors). La majoria d’aquestes (64%) només han repetit en una ocasió, un 20% en dues ocasions i la

resta en tres o més ocasions

L’EMBARÀS I LES IVE

Total i resultats: 636 proves d’embaràs de les quals 188 van ser positives (30%).

Decisió davant l’embaràs: Dels 188 resultats positius, el 90% van decidir-se per l’IVE, el 3,8% per seguir

endavant amb l’embaràs i es desconeix què van decidir en el 5% de casos.

Evolució: En els darrers tres anys no s’observen canvis de tendència en relació a les decisions sobre

l’embaràs, presentant-se dades molt similars.

Edat mitja en el moment de fer-se la prova: 19,2 anys (31% tenen menys de 18 anys)

Origen: 57% nascudes a l’estat espanyol i 40% a Amèrica Llatina (Equador, Colòmbia i Perú)

Setmanes d’embaràs en el moment de fer-se la prova: La mitja és de de 7,2 setmanes. Només en 6 casos

(3%) estaven de més de 14 setmanes.

Tipus d’IVE: Cas de decidir interrompre l’embaràs el 97% va optar pel quirúrgic i 3% pel farmacològic

ATENCIÓ PSICOLÒGICA

Total: 87 joves i 9 adults (pares i mares de joves) han rebut acompanyament atenció psicològica amb un

total de 439 visites

Sexe: 22 ♂i 65 ♀


Tipus de consulta: Acompanyament (45) / Psicoteràpies focals breus (31) / Altres (11)

Motius de consulta principals: Dificultats en relacions sexuals (24) / Dificultats en la relació de parella (18)/

Dificultats en relacions interpersonals (10)

AVALUACIÓ DEL SERVEI PRESENCIAL PER PART DE JOVES I ADOLESCENTS

Total enquestes de satisfacció: 40

Accés amb facilitat al servei: Sí 100%

Temps d’espera: Adequat 50%, Poc 40%, Massa 10%

Durant la consulta m’he sentit còmode (De l’1 al 5, essent cinc “Totalment d’acord”): 90% de 5 i 10% de 4

Recomanaries aquest servei. Sí 100%

CJAS-APFCiB


ATE

NC

IÓ T

ELEF

ÒN

ICA

I O

N-L

INE

ATENCIÓ TELEFÒNICA

Total: 2.413 consultes ateses

Edat mitja: 23,5 anys (22, 5 ♀ i 25,5 ♂)

Sexe: 31% ♂i 69% ♀

Procedència: 94% de Barcelona ciutat

Motius de consulta principals: Dubtes sobre VIH i prova 28% / Anticoncepció d’emergència 15% /

Anticoncepció Hormonal 13% / Consulta ITS 8% / Amenorrea 7%

ATENCIÓ ON-LINE

Total: 745 consultes ateses.


Sexe: 22% ♂i 78% ♀

Procedència: Barcelona ciutat 69%/ Barcelona província 19%/ Altres

Motius de consulta principals: Anticoncepció Hormonal 22% / Dubtes sobre VIH i prova 11% /

Anticoncepció d’emergència 10,2% / Consulta mèdica 10% / Informació general 9% /Consulta ITS 8%

ATE

NC

IÓ C

OM

UN

ITÀ

RIA

TALLERS I INTERVENCIONS EDUCATIVES EN JOVES

Edat: joves d’entre 12 a 20 anys (segons el programa)

Número de tallers realitzats en joves: 246

Número de joves que han rebut els tallers: 4493 (52% ♂i i 48% noies)

Número de joves en situació vulnerable que han rebut els tallers: 267

INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

Visites a la pàgina web: 55.480 visites

Targetes de divulgació del CJAS: 5.000 targetes distribuïdes

10 actes de sensibilització i formació a professionals

L’EQ

UIP

Direcció Rosa Ros (fins 31 d’agost del 2014) Administració Fanny Jurado (recepció i auxiliar admin) Isabel Díaz (Administrativa) Equip tècnic Paula Baldí (Treballadora social) Imma Campo (metgessa) Sílvia Egea (psicòloga) Raquel Gómez (psicòloga) Mari Paz Oliver (infermera) Col·laboradors/es Sílvia Rodríguez (tallerista) APFCIB Sílvia Aldavert (Coordinadora de Projectes) María Ferrero Barrio (Presidenta)

Jordi Baroja Pepa del Pino (comptabilitat i administració) Marta Pérez (Treballadora social) Eva Guillen (educadora social Aquí t’escoltem) Laura Luque (educadora social Aquí t’escoltem) Nerea Pueyo (educadora social Aquí t’escoltem) Elisabet Saña (psicòloga Aquí t’escoltem) Ula Solsona (web)

CJAS-APFCiB


L’ATENCIÓ PRESENCIAL

CJAS-APFCiB


Tothom qui és atès rep el missatge de la importància de viure la sexualitat de manera positiva i plaent.

L’atenció de “portes obertes”, personalitzada i immediata a la demanda, per atendre a la població adolescent

i jove de fins a 30 anys. El servei, en funcionament des de l’any 1992, és una de les dues ànimes del CJAS,

conjuntament amb el treball comunitari.

Si la visita al centre es fa amb cita prèvia s’agenda la trobada amb la professional més idònia segons el motiu

de consulta. En canvi, si la visita és espontània, es fa una primera entrevista per valorar la raó de la visita i

després, si s’escau, es deriva la petició a un o altre professional.

L’equip multidisciplinar del CJAS està composat per professionals que

cobreixen l’àrea d’atenció mèdico-sanitaria, psicològica i social.

La dinàmica d’atenció a les persones per part de l’equip professional

del CJAS, parteix d’una mirada global de la persona en una etapa

important de canvis i creixement i en totes les consultes es treballa la

visió de l’adolescent i jove en relació a la seva vivència de la sexualitat,

els problemes, els riscos percebuts i la gestió davant d’aquests riscos.

Aquelles i aquells que són atesos en l'entrevista personal (primeres visites i successives), sigui quin sigui el seu

motiu de consulta, són escoltats, acompanyats i informats, reforçant la importància de viure la sexualitat de

manera positiva i plaent.

La cartera de serveis del CJAS, doncs, intenta cobrir fins on és possible les demandes dels usuaris i usuàries en

l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, dedicant el temps necessari en la consulta per fer un abordatge

integral.

Cartera de serveis de l’atenció presencial

CJAS-APFCiB


PERFIL DE LES USUARIES I USUARIS PRESENCIALS

CJAS-APFCiB


El 2014 es van atendre al CJAS un total de 2.321 adolescents i joves que van generar 3.424 visites, i van

realitzar 3.811 consultes. La diferència es deu que en les visites a vegades es generen una o més consultes.

El 53% dels i les joves ens van visitar una vegada, i el 47% restant dos o més cops.

Gràfica 1. Número de vegades que ens visiten els i les joves

1 vegada; 53%

2 vegades; 19%

3 vegades; 8%

4 vegades; 6%

5 o més vegades; 15%

Del total de joves que van visitar el centre, set de cada deu (68%) ho feien per primer cop (total 1583) i

aquesta xifra demostra la vitalitat del centre i la renovació d’usuàries i usuaris que experimenta el servei cada

any.

En la gràfica inferior es mostra també la distribució entre primeres visites i successives. Per visita successiva,

en el nostre cas, entenem qualsevol visita posterior, no només les relacionades amb el motiu de consulta

inicial..

Gràfica 2. Primeres visites i successives

1637 1771 1782 1669 1583

19721952 2039 2052

1841

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

2010 2011 2012 2013 2014

Successives

Primeres

Pel que fa al sexe, 3 de cada 4 persones eren dones (78,2% dones vs. 21,8% homes). Més endavant veurem

com aquest percentatge es manté més o menys estable en els diferents serveis, excepte en la prova del VIH,

en el que el s’equiparen.

CJAS-APFCiB


Val a dir també que dels 746 homes atesos, un 28% (214) ho feien com a acompanyants, principalment de les

seves parelles. Des del centre es registren només aquells acompanyants que entren a la consulta i participen

en la visita de manera activa.

Edats usuàries i usuaris

L’edat mitjana de les primeres visites és de 21 anys. Per sexe s’observa que les dones acudeixen al centre per primera vegada més joves (19,7 anys) i els homes més tard (22,4 anys). En el cas de les noies, un 37% tenen menys de 18 anys i en el cas dels nois el percentatge per aquest grup d’edat baixa a un 19%. Per contra, el 44% dels homes tenen 25 o més anys, per un 20,1% de les dones.

Gràfica 3. Edat de les usuàries i usuaris que visiten el centre per primera vegada el 2014, per grups d’edat

En el cas de les visites successives, la mitja d’edat és similar que en les primeres en el cas de les dones (20,6

anys) i una mica superior en el cas dels homes (23,5 anys)

Edat de les primeres relacions sexuals coitals

L’edat mitja de la primera relació sexual coital de les usuàries i els usuaris del CJAS és de 16,48 anys1. Si

veiem l’evolució dels darrers anys, en termes globals l’edat es mostra estable. Les dones afirmen haver mantingut la seva primera relació sexual coital 0,7 anys abans que els homes. Taula 1. Evolució de l’edat mitja (EM) de la primera relació sexual complerta

2010 2011 2012 2013 2014

n total 828 879 867 755 811

EM total 16,63 16,51 16,47 16,57 16,48 EM home 17,00 17,20 16,89 17,05 17,02

EM dona 16,47 16,27 16,33 16,41 16,30

Més que la mitja d’edat, el que resulta interessant és analitzar-ho per franges d’edat com mostra la gràfica 2. S’observa com el pic d’edat és entre els 15 i 16 en el cas de les noies i entre els 17 i 18 en el cas dels nois.

1 Dada vàlida pels usuaris i usuàries de primeres visites el 2014. Aquesta anotació és extensiva a les variables que

s’analitzaran a partir d’ara dins l’apartat del perfil, si no s’indica el contrari.

CJAS-APFCiB


També cal posar el focus en el fet que un 17,1% de les noies havien mantingut relacions sexuals coitals abans dels 15 anys, per un 8,7% dels nois. Gràfica 4. Distribució per grups d’edat i sexe de la primera relació sexual coital (2014 )

8,7%

31,9%

41,5%

13,5%

4,3%

17,1%

43,3%

27,2%

8,3%

4,1%0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

50,0%

Fins 14 15 -16 17-18 19-20 21 i més

Home

Dona

Mirant la seqüència temporal dels darrers cinc anys, s’observa amb claredat com ha anat augmentat el percentatge de joves que havien mantingut relacions sexuals en edats abans dels 15 anys, passant de l’11,7% el 2010 al 14,9% el 2014. Aquest augment és troba, bàsicament en les noies.

Gràfica 5. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 )

CJAS-APFCiB


Gràfica 6. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ). Dones

Gràfica 7. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ). Homes

CJAS-APFCiB


D’on venen les usuàries i usuaris del CJAS

3 de cada 4 usuàries i usuaris del servei venen de la ciutat Barcelona, i dins d’aquesta, sembla que la

proximitat al centre és un factor que es té en compte. Així un 20,6% venen del districte de Gràcia, un 13%

d’Horta-Guinardó i un 10% de l’Eixample. La resta de districtes representen cadascun entre un 4 i un 7% del

jovent que acudeix al CJAS.

Mapa 1. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la ciutat de Barcelona (n=1.580)

Fora de Barcelona ciutat, la resta acostumen a venir de la mateix província, amb la distribució que es mostra

en la següent taula. Només un 6% de les persones venen de fora la província.

Taula 2. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la província de Barcelona (n=1.961)

2015

Barcelona ciutat 76%

Hospitalet de Llobregat 3,5%

Altres municipis comarca Barcelonès 2,7%

Baix Llobregat 3%

Vallès occidental 2,3%

Maresme 1,1%

Altres comarques de la província 6%

CJAS-APFCiB


Nivell d’instrucció El 40% de les usuàries i usuaris estan cursant o han cursat estudis universitaris, i un altre 40% estan estudiant cursant entre l’ESO i el Batxillerat.

Gràfica 8. Formació de les persones que es visiten al centre el 2014

ESO; 20,0%

Batxillerat; 19,9%Estudis universitaris;

40,6%

Cicle grau mitjà; 12,0%

Altres; 7,6%

Situació laboral

La majoria de les persones que visiten el CJAS són estudiants (65%) , un 21% treballen i un 6% es declaren en situació d’atur. Gràfica 9. Situació laboral de les persones que es visiten al centre el 2014

Estudiant reglat; 63%

Treballa; 21%

Atur; 6%

Estudiant no reglat; 2%

Treballa i estudia; 4% No valorable; 3%

CJAS-APFCiB


El preservatiu continua essent el mètode principal, en 7 de cada 10 persones

Mètodes anticonceptius habituals

El mètode anticonceptiu habitual continua essent principalment el preservatiu, en pràcticament 7 de cada 10

persones.

Afinant més en l’anàlisi convé valorar la diferència entre homes i dones i entre les primeres visites i les

successives. Aquesta darrera comparativa ens permet tenir un indicador d’impacte de la intervenció al centre.

Si ens centrem en les dones, veurem que aquestes redueixen l’ús del preservatiu quan s’incrementa l’ús dels

d’anticonceptius hormonals (orals, anells, implants...) i, en menor mesura, del DIU. El Coitus interruptus com

a pràctica també es redueix. L’ús de mètodes com injectables, pegat o el diafragma és pràcticament

inexistent a les usuàries del CJAS.

Pel que fa als homes, el preservatiu també és majoritari. En aquest cas la utilització del preservatiu augmenta

després de la primera visita en detriment d’aquells mètodes

anticonceptius de menys fiabilitat i menys recomanables. Cal dir però

que la mostra del grup d’homes és molt menor que la de dones i per tant

les dades no són tan sòlides.

Taula 3. Mètodes anticonceptius habituals per sexe i per primeres o successives

Dones Homes

Primeres Successives Primeres Successives

Preservatiu 73% 63% 71% 80% Coitus interruptus

2 11% 7% 8% 2%

ACO 8% 18% 8% 9% No ús del preservatiu des de l’inici de la penetració 3% 6% 4% 0%

Doble protecció 1% 0% 1% 3%

Anell 1% 3% 4% 1%

Implants 0% 1% 0% 0%

D.I.U 0% 1% 0% 1% Cap 2% 1% 4% 3%

n=939 n=233 n=235 n=24

Motius de consulta principals

En les properes pàgines de la memòria s’aprofundirà en les dades dels principals programes que s’executen al

CJAS, però és adient valorar quin és el motiu de consulta principal.

En les primeres visites estadísticament s’observa amb claredat que els tres principals motius son

l’anticoncepció d’emergència, consulta sobre el VIH, i consulta sobre una amenorrea que acostuma a

comportar, en la majoria de casos, la prova d’embaràs. Aquests tres motius suposen el 72,7% de totes les

visites. La resta es distribueix de manera desigual entre molts d’altres motius, destacant entre d’ells la

consulta sobre anticoncepció hormonal i mètodes anticonceptius (6,4%). Les demandes d’IVE també tenen un

lloc destacat amb un 5,5%.

Pel que fa a les successives, continuen tenint pes l’anticoncepció d’emergència, la prova del VIH i l’amenorrea

però ja destaquen amb força aquells motius de consulta “de seguiment”, com l’anticoncepció hormonal, les

visites psicològiques i les consultes mèdiques.

2 El Coitus interruptus s’inclou en aquest llistat no pas perquè se’l consideri un mètode anticonceptiu vàlid i eficaç sinó

perquè és el que reporten els i les joves. El mateix succeeix amb el no ús del preservatiu des de l’inici de la penetració.

CJAS-APFCiB


Taula 4. Motiu de consulta en visites presencials

Primeres Successives Total

Anticoncepció d’emergència 30,7% 22,5% 26,3%

VIH 26,9% 10,9% 18,3%

Amenorrea 14,9% 15,8% 15,4%

Demanda IVE 5,5% 5,3% 5,4%

Consulta Anticoncepció hormonal 4,4% 12,7% 8,7%

Situació risc embaràs 3,3% 2,4% 2,8%

Consulta mèdica 2,1% 4,5% 3,4%

Inf. sobre mètodes anticonceptius 2,0% 1,1% 1,5%

Demanda psicològica 1,8% 21,4% 12,4%

Treball escola/universitat 1,8% 0,1% 0,9%

Informació sexualitat 1,6% 0,5% 1,0%

Consulta ITS 1,6% 0,8% 1,2%

Embaràs 1,1% 0,9% 1,0%

Dificultats sexualitat 0,8% 0,5% 0,6%

Consulta pares 0,6% 0,3% 0,5%

Consulta altres professionals 0,4% 0,1% 0,2%

Demanda social 0,2% 0,1% 0,2%

Informació general 0,1% 0,1% 0,1%

CJAS-APFCiB


LA PROVA RAPIDA DE VIH

CJAS-APFCiB


L’atenció personalitzada en la prova afavoreix que les i els joves puguin reflexionar més sobre la seva situació de risc

La prova ràpida i gratuïta de detecció d’anticossos anti-VIH s’ha realitzat a un total de 610 joves el 2014. La

facilitat d’accés al servei, junt a la confidencialitat i la gratuïtat de la prova, han estat essencials i aquest servei

continua sent un bon recurs per tots aquells joves que se’ls fa difícil

connectar amb el risc i que d’altra manera deixarien passar el temps

abans de decidir fer-se la prova.

L’evolució en els darrers cinc anys mostra una clara tendència a la

disminució en el número de proves realitzades. Des del 2011, any amb

el pic més alt pel que a les proves realitzades (867), s’ha disminuït fins

les 610 del 2014, suposant una disminució d’un 30%.

Hi ha diverses explicacions que podrien ajudar a entendre la disminució

gradual en el número de proves realitzades en els darrers anys. Atès que el protocol que se segueix és el

mateix que fa uns anys, podem afirmar que el que ha disminuït és la petició de realització de la prova per part

de les usuàries i usuaris. Aquest fet podria ser degut a una disminució en la percepció del risc.

Gràfica 10. Evolució 2010-2014 del número proves totals VIH

El resultat d’aquestes proves ha estat reactiva en 4 casos, suposant una taxa de positius de 6,6 per cada

1.000 proves. En l’agregat dels darrers cinc anys la taxa seria de 4,45 x 1.000 proves.

Taula 5. Evolució 2010-2014 número reactius sobre total de proves realitzades VIH

Any Negatiu Reactiu Taxa reactius per

1.000 proves

2010 749 4 5,34

2011 865 2 2,31

2012 738 5 6,78

2013 642 1 1,56

2014 606 4 6,60

Total 3600 16 4,44

De les 610 persones, 182 van voler fer-se també la prova ràpida per la detecció de la sífilis, amb cap resultat

positiu.

CJAS-APFCiB


Sexe

La proporció entre els nois i les noies que demanen informació/orientació per la realització de la prova de

detecció d’anticossos anti-HIV i els que fan altres demandes, segueix sent molt diferent. Aquest és un dels

serveis que ofereix el centre amb major demanda entre els nois. El 2014 la distribució per sexes dels joves

que s’han fet la prova ha estat del 43,5% de noies i 56,5% de nois, dada que contrasta amb la distribució

entre els que han accedit per primera vegada al CJAS per qualsevol motiu de consulta (70,8% de noies i un

29,2 % de nois, inclosos acompanyants)

Gràfica 11. Evolució 2010-2014 de la distribució per sexe de les proves

Edat

L’edat mitja de les noies i nois que s’han fet la prova està en els 24 anys, xifra que s’ha mantingut

pràcticament sense oscil·lacions en els darrers anys. El que sí ha variat el 2014 respecte altres anys és que

l’edat de les persones que han obtingut un resultat positiu en la prova el 2014 és més elevat: 1 persona de 20

anys, 2 de 29 i 1 de 30. En anys anteriors la mitja d’edat de les persones amb resultats positius era de 24 anys.

En la següent gràfica s’observa una distribució per grups d’edat i any, des de l’any 2010. En totes les franges

la tendència és força estable tot i observar indicis com l’augment gradual del grup de 27 a 29 anys i la

disminució gradual en els de més de 30 anys.

Gràfica 12. Evolució 2010-2014 proves realitzades per grup d’edat (%)

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

12,00%

14,00%

16,00%

18,00%

20,00%

22,00%

24,00%

26,00%

28,00%

30,00%

2010 2011 2012 2013 2014

14 anys o menys 15 a 17 anys 18 a 20 anys 21 a 23 anys

24 a 26 anys 27 a 29 anys 30 o més

CJAS-APFCiB


La franja amb més demandes de prova és de 21 a 29 anys i la que menys, les edats més joves de fins a 17

anys.

Algunes de les persones de més edat que demanen consell per conductes de risc, sovint ho fan perquè han

rebut una informació directa o indirecta d’alguna persona amb qui van tenir relacions sexuals no protegides i

se li coneix el seu estat serològic. En aquests casos el grau d’ansietat és important i sovint precisen un suport

psicològic puntual. En altres casos la percepció de risc es fa present a partir del diagnòstic d’un company/a

de qui en coneixen les pràctiques sexuals de risc, i que són semblants a les seves. Ara bé, en moltes ocasions

l’amiga, amic o conegut/da que, s’ha apropat a la determinació del risc i s’ha fet la prova, és el detonant per

demanar informació i començar a valorar el propi risc.

Si relacionem edat i sexe s’observa que, com passava en anys anteriors, les noies fan la demanda de consell

assistit en edats més joves que els nois. Un 32% de les noies fan la prova amb 20 anys o menys, mentre que

en nois el percentatge en aquest grup d’edat és del 16%.

Gràfica 13. Distribució de les proves realitzades per grups d’edat i sexe 2014

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

Menysde 14

15 a 17 18 a 20 21 a 23 24 a 26 27 a 29 30 omés

Noia

Noi

Lloc de naixement de les persones a qui s’ha realitzat la prova

La majoria, tres de cada quatre persones (75,37%) que es fan la prova, han nascut a l’estat espanyol. La resta

es divideix principalment en nascuts a Amèrica Llatina (10,91%), la resta d’Europa (10,58%) i d’altres llocs.

Realització prèvia de la prova

La tendència històrica mostra que habitualment era força equilibrat el número de joves que s’havien fet la

prova en alguna ocasió anterior i aquells i aquelles que no, tot i que amb lleugera avantatge pels que sí.

Enguany, però, la tendència s’ha trencat i per la majoria de joves (54,21%), era el primer cop que se la feien.

Caldrà estar amatents a aquest valor en futurs informes anuals per valorar si es consolida aquesta tendència.

CJAS-APFCiB


Gràfica 14. Evolució 2010-2014 de la distribució de si s’havien fet la prova anteriorment

47,88% 49,42% 49,17% 47,59%54,21%

52,12% 50,58% 50,83% 52,41%45,79%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2010 2011 2012 2013 2014

SI

NO

Realització de la prova en període finestra

El 2014, com en anys anteriors, la majoria de les i els joves que s’han fet la prova, un 64,73%, no estaven dins

els tres mesos de període finestra en relació a la darrera relació sexual de risc. Tanmateix en la majoria de

casos s’ha fet la prova per descartar infeccions en període anterior, estiguin o no en període finestra.

Gràfica 15. Evolució 2010-2014 de realització de la prova en període finestra

69,64% 66,28% 63,56% 67,56% 64,73%

30,36% 33,72% 36,44% 32,44% 35,27%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2010 2011 2012 2013 2014

SI

NO

Temporalitat

Aquest any, igual que en els darrers anys, també ha augmentat la demanda a l’entorn de la campanya per

promocionar la realització de la prova ràpida per detectar la infecció. Després de la celebració del Dia

Mundial de la Sida, s’ha observat un augment de demanda per fer-se la prova. Si la mitjana setmanal és de

12,5 proves realitzades, la setmana de l’1 al 5 de desembre es van fer 17 proves per setmana, un 26% més.

Pel que fa a la resta de l’any hi ha un efecte serra notable, destacant potser el número elevat de provés al

juliol.

CJAS-APFCiB


Gràfica 16. Total mensual proves realitzades de VIH 2014

53

59

36

53

42

51

63

28

49

59

44

68

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Motius per fer-se la prova a aquest centre

Una de cada tres usuàries i usuaris que han assistit al CJAS a fer-se la prova el 2014 ja havien vingut en una

anterior ocasió al centre, fet que demostra una elevada confiança i satisfacció en el servei rebut prèviament.

Els altres dos terços han vingut al CJAS perquè l’han vist publicitat en alguna banda (44% per internet i 22%

en fulletó)

Gràfica 17. Motius per fer-se la prova a aquest centre

CJAS-APFCiB


Motius per fer-se la prova

Un dels apartats més rellevants és conèixer quins són els motius que han portat a les usuàries i usuaris a fer-

se la prova. Així veiem que el 79% ho fan perquè pensen que han mantingut una pràctica de risc, un 16% per

control/cribratge i un 5% perquè estaven en el període finestra en el darrer test.

Taula 6. Motius per fer-se la prova del VIH. Percentatge per sexe

Dones Homes Total

Exposició al risc 31% 48% 79%

Control/cribratge 7% 9% 16%

Període finestra en el darrer test 2% 3% 5%

Símptomes clínics 0% 0% 0%

Dins els motius vinculats a l’exposició del risc, el majoritari és el de la pràctica sexual sense protecció, fins a

un 86%, i en un 11% es reporta un trencament del preservatiu. Entrant més en detall, la principal pràctica

sexual és la vaginal desprotegida, seguida de l’oral desprotegida i finalment l’anal desprotegida.

Si el percentatge de nois i noies que reporten com a motiu per fer-se la prova el sexe vaginal desprotegit i el

trencament del preservatiu és relativament similar, en la resta de motius hi ha molta divergència en relació al

sexe de la persona. Hi ha molt poques noies que es facin la prova per haver practicat sexe oral i/o sexe anal

desprotegit.

Volem destacar les xifres –força baixes- que reporten les dones en relació a les pràctiques del sexe anal

desprotegit o sexe oral desprotegit com a motius per fer-se la prova.

Taula 7. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total d’exposició del risc per sexe

Dones Homes Total

Vaginal desprotegit 33,9% 28,7% 62,6%

Anal desprotegit 0,4% 7,9% 8,3%

Oral desprotegit 0,4% 15,9% 16,3%

Trencament preservatiu 5,1% 6,1% 11,2%

Sexe desprotegit amb treballadora sexual 0,0% 0,4% 0,4%

Parella ha donat positiu 0,0% 0,4% 0,4%

Compartir material injecció 0,0% 0,0% 0,0%

Altre

0,8% 0,8% 0,6%

Total exposició del risc 39,8% 60,2% 100,0%

En relació als motius per fer-se la prova vinculats al control/cribratge el principal és conèixer l’estat serològic i

per poder deixar d’emprar el preservatiu amb la parella.

L’ansietat i la por que sol generar la decisió de fer-se la prova, sovint es desenfrena en el moment de la

relació assistencial i el vincle amb la professional. En aquest sentit la “prova ràpida”, tot i que pot generar un

estat d’ansietat major, continuem pensant que permet que un cop presa la decisió no perdin l’oportunitat i

així es pugui continuar treballant el perquè dels comportaments de risc i la seva manera de prevenir-los.

A partir del consell assistit per fer-se la prova del VIH/Sida, es continuen descobrint actuacions amb

comportaments de risc que poden ser considerats com un “símptoma” més o un indicador d’una situació

CJAS-APFCiB


psicològica i/o social especialment problemàtica. Aquests casos requereixen un suport psicològic i sovint

social en una atenció més perllongada o bé la derivació a un altre servei de salut.

Taula 8. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total de control/cribratge per sexe

Dones Homes Total

Parella m'ho demana 7,8% 10,7% 18,4%

Abans deixar preservatiu amb parella 16,5% 14,6% 31,1%

Desitjo tenir fill 1,0% 0,0% 1,0%

Cribratge prenatal 1,0% 0,0% 1,0%

Control regular 0,0% 8,7% 8,7%

Conèixer estat de salut 16,5% 20,4% 36,9%

Altre

1,9% 2,9% 0,5%

Total control/cribratge 43,7% 56,3% 100,0%

La majoria d’usuàries i usuaris que s’han fet la prova al CJAS han mantingut només relacions sexuals heterosexuals durant els darrers dotze mesos. Aquest percentatge és més elevat en noies (97,7%) que en nois (72%) Gràfica 18. Sexe de la parella sexual en els darrers dotze mesos (%)

Noies Nois

Dones 1,52% 71,97%

Homes i dones 0,38% 3,18%

Homes 97,73% 22,54%

No han tingut sexe 0,38% 1,45%

No saben 0,00% 0,87%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Ús del preservatiu

Prop d’un 40% de les usuàries i usuaris que han anat al centre a fer-se la prova no havien emprat preservatiu

en la darrera relació sexual amb penetració, una xifra molt similar entre nois i noies.

CJAS-APFCiB


Gràfica 19. Ús del preservatiu en la darrera relació sexual amb penetració (%)

0% 3%

42% 36%

57% 61%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Noia Noi

Sí

No

No sap

Al valorar les situacions d’alt risc en els darrers 12 mesos, la principal és el desconeixement de seroestatus de

la seva parella.

Taula 9. Situacions d’alt risc sense protecció en els darrers 12 mesos en aquells/es que es fan la prova de VIH

Dones Homes

Amb treballadores del sexe

12

Amb UDVP

3

Amb parella VIH 5 1

No sabien el seroestatus 189 216

Amb HSH

41

Consell assistit pre i post-test

Un dels indicadors de qualitat en l’atenció és l’acompanyament a la persona usuària abans i després de fer la

prova. Al CJAS el consell assistit forma part del protocol bàsic d’atenció, i de fet és presta en gairebé el 100%

de casos. En els 3 casos on no consta, ha estat degut a errors en el registre.

Gràfica 20. Consell assistit pre-test i post-test del VIH realitzat sobre el total de proves (%)

99,50% 99,20%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Pre-test Post-test

CJAS-APFCiB


L’ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA

CJAS-APFCiB


El 2014 es van donar 738 píndoles d’anticoncepció d’emergència. Aquest any s’ha trencat la important

tendència a l’alça dels darrers anys.

Gràfica 21. Evolució 2010-2014 del número de píndoles d’anticoncepció d’emergència donades a usuàries

683692

746

796

738

620

640

660

680

700

720

740

760

780

800

820

2010 2011 2012 2013 2014

Edat L’edat mitjana de les noies usuàries d’aquest servei el 2014 ha estat de 18,68 anys. La tendència dels darrers cinc anys és molt estable en aquest sentit, amb un molt lleuger increment any rere any. El 2010 l’edat mitjana era de 18,13 anys. El 77% de les usuàries tenien entre 15 i 20 anys i destaca que una de cada quatre tenia d’entre 15 i 16 anys. Gràfica 22. Distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per grups d’edat el 2014

2%

25%

31%

21%

9%

4% 4%2%

1% 0%0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Fins a 14 anys

15-16 17-18 19-20 21-22 23-24 25-26 27-28 29-30 Més de 30

CJAS-APFCiB


Si s’analitza l’evolució per grups, posant el focus en la població més jove, s’observa una certa estabilitat percentual, sobretot en aquelles joves de menys de 14 anys. Per contra, sembla haver augmentat el percentatge de noies de 19 a 20 anys en detriment del grup d’adolescents (15 a 18).

Gràfica 23. Evolució de la distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per grups d’edat fins a 18 anys 2010-2014

2% 2% 3% 3% 2%

31%

26%28%

23%25%

31%

36%

31% 32%31%

19%16% 16%

21% 21%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

2010 2011 2012 2013 2014

Fins a 14 anys 15-16 17-18 19-20

Pel que fa al mètode anticonceptiu que afirmaven emprar habitualment en el moment de la petició de l’AE era, majoritàriament el preservatiu en un 89%, seguit del coitus interruptus (5,71%), ACO (4,53%). Gràfica 24. Evolució de la distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per lloc de naixement 2010-2014

14% 18% 21% 19% 18%

82% 78% 74% 76% 77%

4% 4% 5% 5% 6%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2010 2011 2012 2013 2014

Amèrica Llatina Catalunya Altres

Aproximadament una de cada cinc noies que han rebut l’AE són nascudes a Amèrica Llatina. El gran gruix d’aquestes entre Equador (5%), Colòmbia (4%) i Perú (4%) Una de cada quatre noies havien pres en alguna ocasió anterior l’AE al CJAS (en aquest any o anteriors). La majoria d’aquestes (64%) només en una ocasió, un 20% en dues ocasions i la resta en tres o més ocasions. L’edat mitjana d’aquest grup de noies és molt similar a la de totes les usuàries d’aquest servei, 17,9 anys.

CJAS-APFCiB


L’EMBARAS I LES IVE

CJAS-APFCiB


La consulta per amenorrea és una de les més habituals en el centre. En la majoria de casos aquesta implica la prova d’embaràs que es fa al mateix centre al moment. El 2014 es van fer al CJAS 636 proves d’embaràs de les quals 188 varen resultar positives (29,6%). D’aquestes, 169 noies van decidir la interrupció voluntària d’embaràs, 9 tirar l’embaràs endavant i en 10 casos no s’ha pogut conèixer la decisió final.

Arbre de decisió sobre total de casos a partir de prova d’embaràs el 2014

En la següent taula es mostra l’evolució dels darrers tres anys en relació a les decisions sobre l’embaràs. Les dades són molt similars i no s’observen indicis de canvis de tendència en un sentit o en un altre. Taula 10. Resolució davant proves embaràs positives (2012-2014)

Any Total

embarassos positius

Opció triada

IVE Continuar Es desconeix

2012 163 148 (91%) 7 (4%) 8 (5%)

2013 173 157 (91%) 6 (3%) 10 (6%)

2014 189 170 (90%) 10 (5%) 10 (5%)

Total 524 475 22 28

90,5% 4,2% 5,3%

CJAS-APFCiB


Altres dades:

Origen: Pel que fa al lloc de naixement el 57,3% de les noies que es fan la prova són nascudes a Catalunya i, de la resta, fins a un 37,7% d’Amèrica Llatina. Destaquen Equador (15,5%) i Perú (8,31%). Aquestes dades són similars en els darrers anys, posant de manifest l’important pes de la taxa d’embaràs juvenil de les noies nascudes a Amèrica Llatina.

Gràfica 25 . Origen de les noies que es fan la prova d’embaràs

Edat: L’edat mitja de les noies que es fa la prova és de 19 anys i d’aquelles amb resultat positiu és de 20,4 anys.

Gràfica 26 . Edat de les noies que es fan la prova d’embaràs

1

15

53

42

34

1512

97

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

14 o menys 15-16 17-18 19-20 21-22 23-24 25-26 27-28 29 o més

Sobre les menors d’edat: Un 31% de les noies que es fan la prova són menors d’edat, així com un 17,5% del total amb al resultat positiu.

Setmanes d’embaràs en la detecció: La mitja és de de 7,2 setmanes d’embaràs. Només en 6 casos (3%) estaven de més de 14 setmanes.

Anticoncepció d’emergència: En el 12% dels d’embarassos confirmats, les noies declaraven haver pres l’anticoncepció d’emergència dins el mateix cicle. La meitat d’aquest grup que havien pres l’AU declaraven que no havien mantingut altres relacions sexuals desprotegides.

CJAS-APFCiB


Derivació i tipus d’IVE: Cas de decidir interrompre l’embaràs, i després de ser informades de les diferents opcions, en la seva majoria (97% dels casos) se les va derivar de manera directa a les clíniques per practicar l’IVE quirúrgic

3.

Gràfica 27. Antecedents reproductius en les noies que fan la prova d’embaràs (2014)

Embarassos previs IVE prèvies

Cap; 68,14%

1; 20,50%

2; 7,48%

3; 2,22% 4; 0,83% Es desconeix; 0,80%

Cap; 78,72%

1; 16,49%

2; 4,26%

Es desconeix; 0,53%

Fills/es vius Avortaments espontanis previs

Cap; 85,11%

1; 13,83%

2 o més; 0,53% Es desconeix; 0,53%

Cap; 96,28%

1; 3,19%Es desconeix;

0,53%

3 El CJAS està autoritzat per fer derivacions directes a clíniques concertades per l’administració pública

CJAS-APFCiB


L’ATENCIO PSICOLÒGICA

CJAS-APFCiB


L’atenció psicològica que es fa des del CJAS té un caràcter preventiu en salut mental. És per aquest motiu que oferim tres tipus d’intervencions:

Psicoteràpia Focal Breu (PFB). Aquest tipus d'intervenció és una forma de tractament breu que centra el treball terapèutic en una àrea determinada, símptoma o problema, denominat focus, que adquireix prioritat al llarg del tractament i sobre el que es treballarà durant un número determinat de sessions.

Acompanyament psicològic. Aquest tipus d’intervenció és una forma de tractament adreçat a donar suport i acompanyar emocionalment a l’adolescent o jove que està passant per una circumstància o procés (crisi, etapa vital, …) que li estan generant un malestar i/o patiment.

Contenció emocional. Aquest tipus d’intervenció terapèutica té com objectiu tranquil·litzar i estimular la confiança del jove que es troba en el moment actual en una situació de crisi emocional. En general, la contenció s’utilitza també en qualsevol dels altres dos processos terapèutics que duem a terme en el CJAS (PFB/acompanyament). Contenció i comprensió són elements bàsics tant en el procés d’orientació diagnòstic, com en la psicoteràpia pròpiament dita. Es tracta de poder percebre i empatitzar amb el patiment, el conflicte i les ansietats del/la jove, poder contenir-les amb la nostra formació professional i després retornar-li al noi/a quelcom suficientment elaborat que li permeti a ell/a mateix/a entendre i contenir aquest conflicte, ansietat, etc. i poder trobar una solució a la seva problemàtica. Tot i així, en determinades demandes com la prova del VIH, un procés de decisió davant un embaràs inesperat, en el treball per la derivació posterior a un altre servei especialitzat en una problemàtica en concret (drogues, TCA, etc.) o al CSMA/CSMIJ, es pot fer una contenció emocional sense que això impliqui desenvolupar algun dels altres dos processos.

Quan detectem alguna problemàtica greu en l’adolescent o jove (ex: addiccions, trastorns mentals greus,...) intentem fer una contenció de la problemàtica i un acompanyament fins a la derivació al servei especialitzat adient de la xarxa pública. L’Any 2014 un total de 87 adolescents i joves han fet atenció psicològica en el nostre centre i han rebut suport i/o assessorament 9 pares i/o mares en relació a dificultats i/o problemàtiques amb els seus fills o filles. En total s’han realitzat un total de 439 visites d’atenció psicològica. D’aquestes 87 persones ateses, 55 son noies i 22 nois. I per tipus d’intervenció, la més habitual ha estat l’acompanyament seguida de les psicoteràpies focals breus. Taula 11. Atenció psicològica per tipus d’intervenció

Tipus d’intervenció Noies Nois Total

Acompanyament 37 8 45

Contenció

1 1

Contenció/acompanyament 8 2 10

PFB 20 11 31 Dels joves atesos en demanda psicològica, la majoria (69) són nascuts a Espanya i un grup important a Amèrica Llatina (13). Gràfica 28. Lloc de naixement de les usuària o usuaris en atenció psicològica

69

13

5

0 20 40 60 80

Espanya

Amèrica Llatina

Altres

CJAS-APFCiB


L’edat mitja de les persones usuàries ha estat de 22,2 anys: 22 en el cas de les noies i 23 en el cas dels nois. La distribució per edats ha estat la següent: Gràfica 29. Atenció psicològica per grups d’edat i sexe

0

10

17

13

16

8

11 1

5

3

7

4

1

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Fins 14 15 a 17 18 a 20 21 a 23 24 a 26 27 a 29 30 o més

Noia

Noi

Com es pot observar en la gràfica, el volum més important de demanda psicològica es dóna entre els adults joves (18-26 anys), suposant aquesta franja un 70% del total de la demanda. El motius pels quals els adolescents i/o joves han fet consultes psicològiques han anat en relació al següents temes: Taula 12. Motiu de consulta per sexe

Motiu de consulta Noies Nois Total

Dificultats relacions sexuals 14 10 24

Dificultats en la relació de parella 16 2 18

Dificultats relacions interpersonals 8 2 10

Dol post IVE 5

5

Crisi adolescència 4 4

Crisi en l'adult jove 4 4

Estat anímic depressiu 3 3

Dubtes decisió embaràs 2 2

Abús sexual 2 2

Problemàtica orientació sexual 2 2

Acompanyament durant l'embaràs 2 2

Ansietat generalitzada 1 1 2

Tristor 1 1

Episodis depressius 1 1

Dificultats relació amb els pares 1 1

Crisi ansietat 1 1

Depressió/mania 1 1

Dol separació mare 1 1

Dol per trencament parella 1 1

Dol separació pares 1 1

Angoixa per prova VIH 1 1

CJAS-APFCiB


Gràfica 30. Motiu de consulta per sexe (número de casos)

0 5 10 15 20 25

Dificultats relacions sexuals

Dificultats en la relació de parella

Dificultats relacions interpersonals

Dol post IVE

Crisi adolescència

Crisi en l'adult jove

Estat anímic depressiu

Dubtes decisió embaràs

Abús sexual

Problemàtica orientació sexual

Acompanyament durant l'embaràs

Ansietat generalitzada

Tristor

Episodis depressius

Dificultats relació amb els pares

Crisi ansietat

Depressió/mania

Dol separació mare

Dol per trencament parella

Dol separació pares

Angoixa per prova VIH

Noia

Noi

Com es pot observar en la taula i la gràfica , el principal motiu de consulta són les dificultats en les relacions sexuals. A partir d’aquesta demanda inicial s’han pogut detectar i treballar aspectes que estaven interferint en la vivència de la sexualitat compartida com la baixa autoestima, inseguretats, pors, angoixes i/o dificultats en la relació de parella en general, desconeixement de la sexualitat masculina i femenina, mites i tabús (exemple: noi com a principal gestor del plaer, les relacions coitals com a únic mitjà per gaudir de la sexualitat compartida, ...). El percentatge de nois que demanen atenció psicològica per dificultats en les seves relacions sexuals (manca de control de l’ejaculació, ejaculació retardada o pèrdua d’erecció) és bastant més elevat que el percentatge de nois en l’atenció espontània (45% de les consultes fetes per dificultats en les relacions sexuals han estat fetes pels nois). Taula 13. Motiu de consulta en atenció psicològica dins Dificultats en les relacions sexuals”

Tipus de dificultat en relacions sexuals Noies Nois

Anorgàsmia 1

Control ejaculació 16

Desig sexual inhibit 4 Disparèunia 3 Disparèunia relació noies 1

Ejaculació retardada 2

Pèrdua d'erecció 1 2

Primeres vegades 1

Vaginisme 1

El segon motiu més freqüent ha estat les dificultats i/o conflicte en la relació de parella. La meitat d’elles especialment fetes per relacions de parella molt dependents, on hi havia una necessitat important d’exercir control sobre l’altre/a, gelosia i malestar per part dels 2 membres de la parella. En 2 dels casos havien arribat a situacions de violència física entre ells. També els dubtes sobre els sentiments cap a la parella, plantejar-se si continuar o no amb la parella (desenamorament) o poder rebre acompanyament en el procés de trencament de la seva relació és una altra de les causes que els fa consultar.

CJAS-APFCiB


A partir d’una demanda inicial es poden detectar i treballar aspectes que estaven interferint en la vivència de la sexualitat

Taula 14. Motiu de consulta en atenció psicològica dins “Dificultats en la relació de parella”

Tipus de dificultat en relacions de parella Noies Nois

Addicció sexe 2

Dependència 6 Dol per trencament 3 Dol post-IVE 1 Dubtes 2

Dubtes i confusió amic/parella 1

Trencament 1

Violència i embaràs 2 2

Les demandes psicològiques relacionades amb l’embaràs i la interrupció voluntària d’embaràs (IVE) han estat plantejades per noies amb sentiments de tristor i/o angoixa després d’una interrupció voluntària de l’embaràs, amb dubtes sobre la decisió a prendre davant un embaràs inesperat, així com per rebre suport i acompanyament quan decideixen continuar l’embaràs.

També les dificultats en les relacions interpersonals són un motiu per demanar suport en aquest àmbit. Són nois i noies que expressen tenir dificultats en general per relacionar-se tant amb el grup d’amistat, com la parella i/o la família per conflictes, pors i/o inseguretats.

Destacar les consultes relacionades amb la crisi que suposa el moment evolutiu que viuen i en aquest sentit destacaríem les demandes relacionades amb la pròpia crisi de l’adolescència i la crisi de l’adult jove pel que suposa de canvi de cicle, acabar els estudis, dificultats per incorporar-se al món laboral i emancipar-se, etc.

Les consultes relacionades amb els estats depressius i ansietat serien les fetes per nois i/o noies que consulten específicament per aquest tema, per un malestar que senten des de fa temps i no tant com un estat reactiu per una situació crítica que estan vivint.

Per últim, destacar les demandes fetes pels pares i mares. En la majoria dels casos els seus fills estaven fent algun tipus de seguiment psicològic en el nostre centre i s’ha realitzat un treball d’acompanyament familiar en la situació que s’estava donant. També hem fet atenció a pares, que els seus fills/es no es visiten en el CJAS, que han demanat assessorament sobre l’adolescència, la vivència de la sexualitat en aquesta etapa i/o algun conflicte detectat en el fill/a (relacions sexuals i/o de parella problemàtiques, contactes a través de les xarxes socials, vivència de la sexualitat quan hi ha una discapacitat intel·lectual, etc.).

CJAS-APFCiB


L’ATENCIO SOCIAL

CJAS-APFCiB


La perspectiva social sempre és tinguda en compte en qualsevol tipus d’abordatge i sigui quin sigui el motiu de consulta al CJAS, dins d'una visió global de promoció de la salut i de prevenció. S’intenta acompanyar i donar suport a cada jove, dins les seves possibilitats d’actuació, a mobilitzar els seus propis recursos personals i del seu entorn social, fent-lo partícip perquè pugui identificar-se com individu amb ple dret per decidir sobre la seva salut. També se li facilita l’accés a la xarxa d’atenció normalitzada. Però en paral·lel també s’ofereix un recurs específic de treball social per aquells casos que ho puguin necessitar. En aquest sentit durant el 2014 s’han gestionat uns 50 casos que requerien una intervenció més específica i un seguiment social. Molts d’aquests han estat atesos directament per les treballadores socials del CJAS en entrevistes individualitzades. Però en d’altres casos, a partir de l’accés espontani al servei i de les visites programades, han estat atesos en primer lloc per altres professionals de l’equip (psicòloga, infermera o metgessa), i derivats posteriorment per a una atenció social específica per part de les professionals de treball social del centre. Motius de consulta Pel que fa als motius de consulta que més han necessitat aquesta atenció, són:

L’embaràs en noies amb una situació familiar i econòmica socialment desfavorida o menors d’edat, tant si s’han acollit a la IVE com si han continuat l’embaràs. En el CJAS, s’atenen alguns casos en els quals la situació d’embaràs requereix seguiment psicològic i social per l’especial vulnerabilitat que caracteritza l’embaràs adolescent.

La prova de detecció d’anticossos per una possible infecció pel VIH i la Sífilis o altres ITS en joves amb conductes de risc important

Persones immigrats i/o sense residència..., especialment aquells pacients amb diagnòstic positiu

Usuaris i usuàries en atenció psicològica amb problemàtiques familiars, personals i/o socials. Alguns casos -embaràs en menors d’edat, agressió sexual, avortament farmacològic, necessitat d’un abordatge global i continuat, vulnerabilitat social, etc.- han arribat al centre i demanant ajuda mèdica o psicosocial per recomanació de diferents institucions públiques o privades de la xarxa d’atenció (Serveis Socials bàsics, Centres de Salut Mental (CSMIJ o CSMA), Hospital de Dia d’Adolescents, Associacions sense ànim de lucre d’atenció social, etc.).

Eixos del treball social

Es parteix de l’estudi de la demanda i la situació social i familiar per tal de fer un seguiment adequat del cas, i un acompanyament i derivació als centres especialitzats del seu territori .

Es coordina amb els diferents serveis socials per tal de facilitar tant l’acompanyament com el seguiment dels casos que es deriven.

Es respecta sempre la confidencialitat de l’atenció

Es vol reforçar en cada jove els seus elements d’autonomia personal, fent-lo partícip de la situació

En determinades situacions, s’incorpora a la família en el procés per buscar la millor resolució

CJAS-APFCiB


CJAS-APFCiB


L’ATENCIÓ ON-LINE I

TELEFÒNICA

CJAS-APFCiB


Des de l’any 2000, el CJAS ofereix el servei de consultes on-line, ja sigui a través de la web o via correu

electrònic.

Es responen les consultes personals sobre tots aquells temes que preocupen als joves pel que fa a les

vivències de la sexualitat i la seva expressió, els dubtes o percepcions de risc sobre la infecció per VIH/SIDA o

altres ITS, l’ús correcte dels anticonceptius i les possibles incidències, i un llarg etcètera. També poden fer

consultes directament sobre els seus fills els pares i mares, els professionals sobre bibliografia o altres dades

útils per l’exercici de la professió, els estudiants per treballs escolars, etc.. Les consultes solen ser contestades

entre les 24 i 72 hores següents, segons la urgència del cas, de forma gratuïta i garantint en tot moment la

confidencialitat.

L’heterogeneïtat de les consultes on-line i el seu contingut, són una font de coneixement i orientació per

l'equip de professionals del CJAS. Després de 14 anys de funcionament es considera que aquesta eina per

informar-se, assessorar-se i també demanar ajut, continua sent molt adequada per adolescents i joves.

Sovint, en les respostes on-line, a més d’intentar respondre la petició explicitada, s’ha d’aprofundir en quasi

tots els temes que poden estar vinculats amb les relacions sexuals. L’objectiu és el d’aconseguir que moltes

d’aquestes persones que viuen prop de Barcelona ciutat, es desplacin al CJAS o a altres serveis de salut

després de la informació rebuda per mail.

Durant l’any 2014 les consultes personals a través d’aquest mitjà, han estat 745. Un 78% d’elles fetes per

noies i un 22% per nois.

L’edat mitja de les consultes on-line ha estat de 20,7 anys i la distribució per grups d’edat es mostra en la

següent gràfica

Gràfica 31. Distribució per grups d’edat de les consultes on-line 2014

0%

41%

30%

19%

9%

Menys 14 14 a 19 20 a 24 25 a 29 30 o mes

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

CJAS-APFCiB


Taula 15. Motiu de consulta on-line

%

ACH 22,38%

VIH 11,19%

AE 10,20%

Consulta mèdica 9,63%

Informació general 8,64%

Consulta ITS 8,07%

Amenorrea 7,51%

Dificultats sexualitat 4,53%

Demanda IVE 3,54%

Informació mètodes anticonceptius 2,97%

Situació risc embaràs 2,97%

Demanda psicològica 2,41%

Seguiment treballs escolars 2,41%

Informació sexualitat 1,98%

Embaràs 0,71%

Altres 0,28%

Demanda social 0,28%

Agressió sexual 0,14%

Drogues 0,14%

Taula 16. Lloc des d’on es fa la consulta on-line

%

Barcelona ciutat 69%

Barcelona província (fora de Barcelona) 19%

Girona província 3%

Tarragona província 1%

Lleida província 0,5%

CCAA Espanya 5%

Europa 2%

Altres món 0,5%

CJAS-APFCiB


Des de la posada en marxa del servei, el CJAS ofereix informació i orientació en relació a la sexualitat i

l’afectivitat, mitjançant una línia telefònica per consultes amb un número fàcil de recordar: 934151000.

Bastant sovint les i els joves acostumen a realitzar un primer contacte amb el CJAS a través d’aquesta línia

telefònica de consulta o per la pàgina web.

En molts casos es resolen dubtes o consultes puntuals sobre les diferents vies de transmissió, situacions

viscudes que ells consideren de risc, angoixes i/o dubtes relacionats amb la convivència amb una persona

seropositiva, percepció de risc erroni, etc.. Altres vegades, volen comprovar que el recurs existeix i demanen

concretament si poden venir personalment per fer-se la prova d’anticossos anti-VIH i força sovint, són les

professionals que atenen el telèfon, les que conviden a les usuàries i usuaris a fer una visita personal al servei

per poder aprofundir en tot allò que els preocupa i neguiteja.

També les consultes generals al voltant de la sexualitat, deriven freqüentment en una atenció personalitzada

d’orientació sobre la prevenció de l’embaràs, de les ITS i el VIH/Sida.

Durant l’any 2014 s’han atès un total de 2.413 trucades. Un 69% de les trucades han estat fetes per noies, i

l’edat mitja se situa al voltant dels 23,5 anys. En el cas de les noies 22,5 anys i en el cas dels nois 25,5 anys.

El 94% de les trucades es feien des de Barcelona ciutat.

L’anonimat en la consulta i la rapidesa en la resposta per part d’un professional, fan que aquest mitjà sigui

molt utilitzat per demanar hora o resoldre dubtes .

Taula 17. Motiu de consulta telefònica

%

VIH 28% AE 15% ACH 13% Consulta ITS 8% Amenorrea 7% Informació general 7% Demanda IVE 5% Demanda psicològica 5% Embaràs 1% Altres 12%

CJAS-APFCiB


EL TREBALL COMUNITARI

CJAS-APFCiB


INTERVENCIONS EDUCATIVES A JOVES I ADOLESCENTS

CJAS-APFCiB


Aquesta activitat per a grups naturals de nois i noies escolaritzats i altres grups especials i/o amb alguna

discapacitat, es ve realitzant des de l’any 1993. Amb els tallers es pretén, a partir de dinàmiques actives i

participatives, sensibilitzar i integrar coneixements que ajudin a prendre mesures de prevenció quant a la

salut sexual.

També és molt important crear un clima de confiança i respecte on es pugui parlar de sexualitat amb

tranquil·litat, sense sentir-se jutjats.

Alguns tallers es realitzen en l’espai del CJAS i altres en els propis centres educatius. S’adrecen a grups de

nois i noies escolaritzats de secundària, a diferents grups naturals (aules taller, PFIs, esplais), i a altres grups

amb necessitats especials. A més de la vessant educativa i de prevenció que es realitza en el propi taller, el fet

de conèixer el Centre i els seus professionals, facilita l’apropament dels joves als recursos socio-sanitaris.

Aquests tallers, també contribueixen a normalitzar els temes relacionats amb la promoció i la prevenció en

salut sexual ja que es troben implicats en la programació de l’activitat els equips educatius de l’escola o

institució i la pròpia família que sol conèixer l’activitat i ho pot comentar posteriorment amb el seu fill o filla.

Els tallers es fan a “ mida de cada grup” i la seva preparació inclou un guió bàsic i una selecció de materials a

utilitzar, segons les franges d’edat. S’intenta adequar al màxim l’activitat a l’especificitat dels grups que hi

participaran, valorant l’actitud global i els elements de conflicte, si aquests existeixen. Per aquesta elaboració

es requereix una entrevista de treball, prèvia al taller, amb el o la responsable del grup i la valoració de les

preguntes que els nois i noies fan de manera anònima i confidencial abans de l’activitat.

Amb aquestes mesures prèvies es decideix la temàtica general del taller i es concreten els continguts que cal

reforçar. Per tant, depenent de les edats, del moment evolutiu i de la maduresa, dels temes tractats

prèviament a l’escola i els propis interessos dels nois/es, es treballen els següents continguts:

Canvis puberals. Funcionament anatòmic i fisiològic del noi i de la noia remarcant les diferències i les

respostes en la sexualitat. Sensibilització quant al gènere pel que fa a la prevenció de l’embaràs,

visualització i treball amb els mètodes anticonceptius més adequats per a nois i noies adolescents/joves,

encetar preguntes i respostes sobre les ITS i la infecció pel VIH/SIDA, taller del preservatiu.

Expressió de la sexualitat, orientació sexual, diferències del noi i de la noia. Relacions afectives-sexuals, el

respecte i l’autoestima, l’enamorament les emocions, la prevenció de l'embaràs, la consciència del risc,

les ITS i la infecció pel VIH/SIDA i l’ús de drogues i la seva relació amb les relacions no protegides.

Afectivitat i Sexualitat. Situacions emocionals que poden arribar a ser conflictives i els poden portar a

exposar-se a situacions que poden comportar risc. Diferències de gènere en quant a les expectatives i

relacions afectives en les primeres relacions compartides. Mites al voltant de les primeres vegades. La

seva relació amb les conductes que poden significar un risc per la salut sexual i reproductiva. L’embaràs i

la infecció pel VIH/SIDA. Prevenció de les ITS, inclosa la infecció pel VIH/SIDA. Taller del preservatiu.

En tots els tallers, independentment de la temàtica central, es realitzen dinàmiques que fomentin la

participació i que ajudin a respondre totes aquelles preguntes obertes que els nois i noies han fet abans del

taller. A part de donar informació, els tallers són un espai adient on els/les joves poden debatre i reflexionar

sobre diferents temes en relació a la sexualitat.

Pel que fa al nombre total de joves que han assistit a un taller d’educació afectiva-sexual durant aquest

període de 2014, han estat 4493 amb una distribució per sexes del 52% nois i 48% noies; hi han participat

exactament 2349 nois i 2144 noies.

CJAS-APFCiB


Durant l’any 2014, s’han realitzat 242 tallers: 64 dirigits als nois i noies dels PFIs, 52 de Suport al programa

“Parlem-ne, no et tallis” de l’ASPB de l’Ajuntament de Barcelona, 10 tallers per treballar les Relacions

Igualitàries en les Relacions Afectives subvencionat pel Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona. 7

tallers amb nois i noies amb necessitats especials (CRAE, Hospital de Dia Adolescents, Unitat d’Adaptació

Curricular, etc). També hem realitzar dos grups de suport per pares i mares adolescents.

Dels 242 tallers, 169 corresponen a grups escolaritzats de secundària, inclosos els 52 tallers participants al

programa “Parlem-ne” de l’ASPB.

A tots els joves que participen en un taller realitzat per l’equip del CJAS, se’ls donen preservatius gratuïts,

informació escrita i targetes del CJAS on consten les diferents prestacions i la pàgina web. Els que accedeixen

al CJAS per altres consultes o amb dificultats econòmiques, se'ls hi faciliten preservatius masculins i femenins

gratuïts amb la finalitat de convidar-los al seu ús.

Taula 18. Resum assistents i intervencions educatives en joves (per programa)

Programa Nº de tallers

Nº nois Nº noies Total

Recolzament al Programa “Parlem-ne” ASP de Barcelona

52

608

584

1192

Joves en risc social. Generalitat de Cat. i Ajunt Bcn.

64

240

94

334

Demandes directes dels Centres Educatius

106

1331

1312

2643

Construïnt Relacions+ Igualitàries Aj.Barcelona

10

128

112

240

Construïnt Relacions+ Igualitàries “La Caixa”

3

0

11

11

Altres/varies (Grups especials)

7

27

16

43

Tallers de l’Aquí T’escoltem 4 15 15 30

TOTALS

242

2349

2144

4493

CJAS-APFCiB


INTERVENCIONS AMB JOVES EN RISC SOCIAL

Des de l’any 1997 s’han vingut realitzant en el CJAS Tallers de Prevenció amb els grups de joves dels PFI (Programa de Formació Inicial) abans PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial), depenent de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i des de fa 6 anys, amb diferents serveis de PFI concertats i privats. Aquesta activitat educativa inicial en forma de taller, s’ha anat complementant amb altres activitats per als joves (des de l’assistència a una sessió de teatre, fins a la consulta personal) i també de formació i suport als professionals que desenvolupen la seva tasca quotidiana en contacte directe amb aquests nois i noies. D’aquesta manera, s’han pogut plantejar noves temàtiques d’interès com són els trastorns alimentaris, les drogues, les relacions de gènere o la diversitat cultural, amb un major seguiment dels alumnes participants. Igualment cal destacar que els nois i noies que participen en els tallers, en molts casos, accedeixen posteriorment al CJAS per a consultar d’una manera més personal. Durant aquest any 2014, s’ha intervingut en 32 grups de 13 centres educatius diferents. Hem realitzat 64

tallers (35 sessions de sexualitat i 29 de prevenció de problemes associats a drogues i noves tecnologies),

amb una participació de 334 joves (240 nois i 94 noies). S’han realitzat dues obres de teatre i una formació

per als tutors i tutores.

En aquest curs i seguint la tendència dels cursos anteriors, observem que els nois i noies participants són molt

joves, el 70,7% tenen entre 15 i 17 anys, representant els de 16 anys el 42%, aquest fet és lògic perquè molts

acaben de sortir de l’Educació Secundària Obligatòria.

Les valoracions de les i els joves a les intervencions han estat força elevades, el 87% han puntuat el taller

entre 4 i 5 –essent 5 el màxim.

CJAS-APFCiB


INTERVENCIONS EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL EN EL MARC DEL PARLEM-NE!

EL Centre jove ha estat col·laborant amb l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona per desenvolupament del programa Parlem-ne, No et tallis! des de l’any 1996. Aquest projecte és una experiència de formació i acompanyament en grup de nois i noies per tal d’incidir en una millora de les relacions afectives i sexuals i les formes de relació, per diferències de gènere. Així mateix és l’aproximació dels nois i noies a un recurs d’atenció exclusiva per adolescents i joves de la seva ciutat.

Podem parlar d’uns objectius genèrics d’aquestes activitats i d’uns altres específics que dependran, de la particularitat i les característiques específiques de cada grup. Quan parlem d’objectius genèrics dels tallers ens referim a:

Potenciar les actituds positives i responsables en la sexualitat i les relacions compartides.

Apropar i facilitar l’accés dels i les adolescents als serveis.

Prevenir embarassos no planificats.

Prevenir el VIH/Sida i altres ITS.

Durant aquest any 2014, s’ha intervingut en 52 grups de 25 centres educatius diferents. Han participat 1192 joves (584 noies i 608 nois). Des de 2n a 4r de l’ESO.

Taula 19. Número tallers Parlem-ne i Canviem per Districtes: Total 52 grups.

Sants-Montjuïc: 12 Sarrià Sant Gervasi: 6 Les Corts: 0 Horta-Guinardó: 9 Sant Andreu: 4 Sant Martí: 0 Nou Barris: 9 Ciutat Vella: 3 Eixample: 0 Gràcia: 7

CJAS-APFCiB


CONSTRUINT RELACIONS MÉS IGUALITÀRIES

El projecte planteja un treball de prevenció de relacions desiguals en les parelles joves a partir d’activitats dirigides. El 2013 ja es va realitzar un projecte finançat per l'Acció Social de la Fundació "La Caixa" de prevenció de relacions desiguals per a nois i noies que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat. I EL 2014 es va poder conduir el projecte gràcies a una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona. La intervenció se centrava en grups de segon cicle d'ESO i/o Batxillerat per tal de promoure relacions de parella basades en l’autonomia i el respecte. Això permet fer un treball preventiu de violència en la parella jove, augmentar la capacitat de detectar indicadors de relacions desiguals i poder intervenir de la manera més adient segons el cas. Més concretament es va actuar en 5 grups-classe de nois i noies estudiants de segon cicle de l'ESO de l'Institut Secretari Coloma (3ºA, 3ºB i 3ºC) i de l'Escola Gravi de Barcelona (3ºA i 3ºB), realitzant-se dues sessions de dues hores cadascuna amb cada grup, conduïdes per dos professionals. S'han realitzat, doncs, 20 hores d'intervenció grupal distribuïdes en 10 tallers. Els tallers “Construint relacions + igualitàries”, consten de dues sessions de dues hores per grup, sempre amb un previ contacte amb el centre educatiu per conèixer les característiques dels i les joves que participaran i les situacions de conflicte observades pels tutors/es i educadors/es socials referents del districte (APC). A més hi ha un treball de coordinació amb els i les educadores de carrer del programa A partir del Carrer (APC) per posar en comú el treball i establir una xarxa perquè es pugui continuar treballant posteriorment a la nostra intervenció. Aquest treball és clau per establir un vincle de comunicació i derivació en el cas de detectar un possible cas de violència en relació a la parella o a la família durant o posteriorment a la nostra intervenció. Durant les intervencions van aparèixer temes de discussió vinculats a la vulnerabilitat de nois i noies per patir situacions de violència i de pèrdua d’autonomia, intimitat i autoestima.

Què hem après?

Es viu el control i la gelosia per part de la parella com quelcom positiu i demostració d’amor.

No és estrany donar-se les contrasenyes de les xarxes socials com a signe de fidelitat i

transparència (“No ens amaguem res”).

Hi ha moltes vegades la necessitat d’estar tot el dia connectats amb la parella com a

demostració que “ens dediquem tot el temps l’un a l’altre” encara que no estiguin físicament

junts.

En alguns casos es veu de forma positiva fer demostracions d’amor, encara que no ens agradi o

ens ho estiguem passant malament en fer-ho: posar-se o no posar-se una determinada roba, no

sortir amb els amics/gues, complaure a l’altre en qualsevol tipus de relació sexual, etc.

Continuen prevalent creences com : estimar és equivalent a patir (l’amor és cruel, l’amor fa

patir). Necessitar la parella per sentir-se complert, per sentir-se persona. Creure que hi ha coses

que s’han de fer “en el nom de l’amor”, i que l’amor tot ho pot.

CJAS-APFCiB


MATERNITAT I PATERNITAT A L’ADOLESCÈNCIA

L'embaràs i maternitat a l’adolescència, suposen en la majoria dels casos, un gran impacte en la condició

corporal, emocional i socio-econòmica de la noia, a més de condicionar el seu estil de vida i oportunitats. Per

tant, constitueix per a la jove un problema a treballar des de l’àmbit mèdic, psicològic i social.

Per aquest motiu es va pensar en la necessitat d'oferir un espai grupal per a mares i pares adolescents i/o

joves amb la finalitat de potenciar les seves possibilitats de convivència i organització amb la nova estructura

de família, augmentar la pròpia autoestima i reforçar el vincle afectiu i relacional amb els nadons, l'altre

progenitor, si està present, i les seves famílies. Es tracta d'un treball en grup des del que potenciar la reflexió i

el poder expressar dubtes, temors, vivències, dificultats, però també projectes, il·lusions, expectatives de

futur dels i les participants, parlar de la cura dels seus fills i la relació de parella, així com la relació amb les

seves famílies i/o el seu entorn més immediat.

El 2014 es va crear un grup de mares adolescents gràcies a la subvenció de l’Ajuntament de Barcelona pel

projecte "maternitat i paternitat jove: vincle afectiu i prevenció de relacions desiguals". S’ha realitzat des del

CJAS, per part de dues psicòlogues de l'equip, conjuntament amb els educadors de carrer lligats a l’Àrea de

Serveis Socials bàsics de Trinitat Nova-Trinitat Vella i Roquetes (Nou Barris) de Barcelona, i amb el suport de

la Comissió de salut del Pla de Desenvolupament comunitari de Roquetes.

El projecte estava adreçat a mares i pares de 15 a 21 anys que tenen un fill o filla que es troba entre 0 i 3 anys

i en el 2014 el grup va estar format per 11 mares.

El projecte va consistir, en primer lloc, en la reunió amb els diferents agents de salut comunitària del territori

implicats en l'atenció i seguiment de famílies interessades en participar en aquest grup. Ja posteriorment es

van dur a terme 8 sessions de treball grupal pares, mares i fills. L’activitat s’elabora a partir del treball en grup

on, des d’una metodologia participativa, s'intenta afavorir la reflexió, la posada en comú, l’expressió d’idees i

experiències en un grup de joves que comparteixen el fet de ser pares i mares en la seva adolescència o

joventut.

Què hem après?

A l’inici del grup estaven molt centrades en la seva tasca com a mares, dedicades exclusivament a la cura dels fills i filles. Han començat a pensar en projectes de futur, sentir-se més independents (feina, cursos, activitats individuals), poder delegar en alguns moments en altres la cura dels infants S’ha aconseguit crear un vincle més positiu entre les mares i els seus fills i entre les noies del grup (han fet grup fora de les trobades setmanals, van juntes a buscar feina, portar els nens al parc, es passen roba pels fills,...). Han començat a pensar i parlar de les dificultats que elles veuen en les seves relacions de parella, així com possibles fórmules per solucionar els possibles conflictes.: S’ajuden a reconèixer els seus punts forts com a mares i com a dones, les seves capacitats, i una major fermesa i seguretat en elles mateixes i davant els altres en quant a la criança. Han pogut pensar més en com els veuen, en el seu caràcter i les seves necessitats d’una manera realista.

CJAS-APFCiB


AQUÍ T’ESCOLTEM

Des de l’octubre del 2014 el CJAS gestiona amb l’Aquí t'escoltem és un servei adreçat a nois i noies de 12 a 20

anys en tres espais joves de la ciutat: Garcilaso, Les Basses i Palau Alòs

L'espai que vol ocupar aquest servei és en l’àmbit de la

promoció i la prevenció primària, oferint formació, eines i

recursos que permetin als i les adolescents viure en primera

persona aquest moment, aprofitant cada oportunitat de

creixement i acompanyament. D’altra banda el servei ha de

permetre també detectar orientar, motivar i derivar als i les

adolescents a serveis especialitzats quan s’escaigui.

Per tal que això sigui possible, el servei compta amb dos tipus

d'intervenció diferenciades:

Activitats grupals i tallers. Activitats grupals de

diferents formats orientades a treballar a partir dels

gustos i reclams propis de l'edat, on s'afegiran durant

el seu desenvolupament el treball dels objectius

esmentats abans.

Servei d'orientació psicològica individual. És un

servei d'escolta activa individual que pretén

contribuir a donar suport a joves en moments de desorientació, dubte o patiment, des d'una mirada

curiosa, reflexiva, pròxima, rigorosa i empoderadora.

Els mesos d’activitat com a tal van ser novembre i desembre i aquest període es van dur a terme tres

activitats grupals (Taller Sex-crets, taller Selfie i la parada informativa pel dia mundial de la Sida) més les

intervencions individualitzades.

CJAS-APFCiB


INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

CJAS-APFCiB


DISTRIBUCIÓ DE MATERIALS I PRESERVATIUS

Durant el 2014, s’han repartit al voltant de 5.000 targetes divulgació del CJAS, on consten les diferents

maneres d’accés a l’atenció (presencial, on-line i telefònica). Es tracta de material bàsic del CJAS on hi consten

telèfon, adreça i horari i adreça de la pàgina web.

En diferents moments, s’ha entregat aquest material als punts d’informació juvenil (PIJ) de la ciutat de

Barcelona i als educadors del programa “Jove informa’t i participa” (JIP), de l’Ajuntament de Barcelona, que

fan estades informatives en els Instituts de Secundària i Batxillerat. També s’han anat distribuint durant tot

l’any al centre coordinador d’Informació i Assessorament als joves (CIAJ), de l’Ajuntament de Barcelona. A la

vegada, tots els nois i noies que han realitzat un taller d’Educació afectiva-sexual en el propi CJAS i als usuaris

que venen espontàniament han rebut aquest material. També s’han distribuït gratuïtament al voltant d’ uns

9.000 preservatius.

INFORMACIÓ 2.0

La pàgina web del CJAS va tenir 55.480 visites, amb una mitjana d’unes 150 visites al dia. Aquest resultat

permet afirmar que és un recurs molt consultat i amb bons resultats.

La pàgina del CJAS a facebook té al voltant de 400 seguidors/es i s’han anat publicant notícies i informacions

variades amb un periodicitat mínima setmanal.

CJAS-APFCiB


FORMACIÓ A PROFESSIONALS

CJAS-APFCiB


La vocació del CJAS és la del servei a joves i adolescents i això es pot fer de manera directa però també

indirecta a partir del treball amb els i les professionals que després podran transmetre allòaprès. Així, la

formació a professionals ha estat sempre un element molt important pel centre i així ho mostren les

actuacions dutes a terme en aquest sentit.

20 de gener: Visiten el CJAS un grup de tècnics/professionals de Guatemala que treballen amb joves, acompanyats de la responsables de Metges del Mon

21 de gener: Visita del Grup parlamentari d'ICV-EUiA, amb la TV del Parlament. Entrevista i gravació del CJAS.

27 de febrer: Participació a les Jornades organitzades per CIIMU “Adolescents Fora de Joc”. Ponent a la taula “Cossos On-Off”

5 de març: Participació com a ponent a la Jornada “Aspectes mèdics, socials i legals sobre l’avortament”, organitzada per la “ Comissió d’Igualtat i violència” de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

7 de març: Conferència sobre la historia de l’avortament a Catalunya, i del grup DAIA dins de les commemoracions del dia 8 de març, organitzat per la CGT

12 de juny. Jornada de formació al CJAS pels tutors/es dels PFI de Barcelona

29 d’octubre: Presidència/moderació de la taula “Maneig de l’adolescent en dificultats. Contracepció Verda” dins de la celebració del Simposi de la SCC de l’ACMSCiB

3 de novembre: Participació com a ponent a la Taula “Adolescència i Sexualitat”, organitzada per la comissió de formació de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona (IPS)

6 de novembre. Presidenta de la sessió “Ginecologia a l’adolescència”, celebrada en el 41 Symposi Internacional sobre Actualització en Ginecologia General. Fundació Dexeus Salud de la Mujer; Hospital Universitari Quirón-Dexeus.

18 Desembre: Sessió de formació sobre noves tecnologies de la prevenció del VIH impartida per

professionals de Planeta Salud

Estudiants en pràctiques

També el 2014 la vocació docent del CJAS s’ha traduït en la formació a estudiants en pràctiques

de diferents disciplines: treball social, psicologia i infermeria.

En aquest sentit cal destacar el conveni de col·laboració signat amb l’Institut et Haute Ecole de

la Santé La Source de Lausanne, Suïssa.

CJAS-APFCiB


CJAS-APFCiB


CJAS-APFCiB


ALTRES ACTIVITATS DEL

CJAS

CJAS-APFCiB


PARTICIPACIÓ EN L’ELABORACIÓ DE DOCUMENTS / PANELLS D’EXPERTS/ES

Participació en el grup d’experts organitzat pel “Grup de Recerca Ciutat i Persones” de l’ICPS. Amb

l’objectiu d’aprofundir sobre el tema de la violència entre adolescents i joves, i crear un llibre virtual:

“Relacions de gènere entre joves i adolescents. Com intervenir quan hi ha violència?". Aquest

projecte va significar tres reunions presencials i treball intergrup per e-mail durant 5-6 mesos, amb

la coordinació de la responsable del Grup de Recerca Ciutat i Persones, durant el procés de creació

dels diferents capítols. Elaboració del capítol nº 4: “El cos, la sexualitat, la salut, la imatge i la

publicitat. Participació en la celebració de la Jornada per presentar el projecte de recerca de Ciutat i

Persones i un resum dels diferents capítols del llibre.

Participació en el Grup d’experts de la Fundació Jaume Bofill (consell assessor de Benestar Social),

que ha elaborat la Guia de 16-18 anys “Créixer en família”, dirigida als educadors que han de

dinamitzar els grups de pares i mares. Es tracta de un projecte de la Conselleria de Benestar Social i

Família. Participació en l’apartat: “educació emocional, afectiva/sexual, identitat personal i

orientació sexual i prevenció de riscos”. Es van celebrar tres reunions presencials, amb lectura i

correcció del contingut previ de la Guia i treball per e-mail dels continguts.

Participació en l’elaboració del Document Bioètica i Discapacitat com a membre del grup d’opinió

de bioética i dret per a l’elaboració d’aquest document editat al juny de 2014. Ponència sobre

l’apartat de ginecología i sexualitat en persones amb alguna discapacitat, en unes jornades obertes

als estudiants del Màster de Bioètica, amb l’objectiu de presentar el document, que es va celebrar a

la Sala de Graus de la Facultat de Dret.

Participació en la taula de treball per la Mesura de Govern per promoure la Salut sexual i

reproductiva a la ciutat de Barcelona a petició de la regidoria de salut de l’Ajuntament de la ciutat.

APARICIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

22 de gener: Entrevista sobre el CJAS per TV3

6 de febrer : Reportatge i entrevista equip CJAS per 30 minuts, TV3

12 de maig: Participació en el programa de Mari Pau Janer a Catalunya Radio

30 de setembre: participació en el programa de Julia Otero a Onda 0 Radio

25 Noviembre: Reportatge i entrevista a l’equipo del CJAS a TV2

1 de Desembre: Entrevista radiofónica a Radio Sant Just Desvern

CJAS-APFCiB


TAULES I GRAFIQUES

CJAS-APFCiB


L’ATENCIÓ PRESENCIAL ............................................................................................................................................ 11

PERFIL DE LES USUARIES I USUARIS PRESENCIALS ............................................................................................... 13

Gràfica 1. Número de vegades que ens visiten els i les joves .................................................................................. 14 Gràfica 2. Primeres visites i successives ................................................................................................................... 14 Gràfica 3. Edat de les usuàries i usuaris que visiten el centre per primera vegada el 2014, per grups d’edat ........ 15 Taula 1. Evolució de l’edat mitja (EM) de la primera relació sexual complerta ....................................................... 15 Gràfica 4. Distribució per grups d’edat i sexe de la primera relació sexual coital (2014 ) ....................................... 16 Gràfica 5. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ) .......................... 16 Gràfica 6. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ). Dones ............. 17 Gràfica 7. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ). Homes............. 17 Mapa 1. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la ciutat de Barcelona (n=1.580) ... 18 Taula 2. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la província de Barcelona .............. 18 Gràfica 8. Formació de les persones que es visiten al centre el 2014 ...................................................................... 19 Gràfica 9. Situació laboral de les persones que es visiten al centre el 2014 ............................................................ 19 Taula 3. Mètodes anticonceptius habituals per sexe i per primeres o successives ................................................. 20 Taula 4. Motiu de consulta en visites presencials .................................................................................................... 21

LA PROVA RAPIDA DE VIH .................................................................................................................................... 22

Gràfica 10. Evolució 2010-2014 del número proves totals VIH ................................................................................ 23 Taula 5. Evolució 2010-2014 número reactius sobre total de proves realitzades VIH ............................................. 23 Gràfica 11. Evolució 2010-2014 de la distribució per sexe de les proves ................................................................ 24 Gràfica 12. Evolució 2010-2014 proves realitzades per grup d’edat (%) ................................................................. 24 Gràfica 13. Distribució de les proves realitzades per grups d’edat i sexe 2014 ....................................................... 25 Gràfica 14. Evolució 2010-2014 de la distribució de si s’havien fet la prova anteriorment ..................................... 26 Gràfica 15. Evolució 2010-2014 de realització de la prova en període finestra ....................................................... 26 Gràfica 16. Total mensual proves realitzades de VIH 2014 ...................................................................................... 27 Gràfica 17. Motius per fer-se la prova a aquest centre............................................................................................ 27 Taula 6. Motius per fer-se la prova del VIH. Percentatge per sexe .......................................................................... 28 Taula 7. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total d’exposició del risc per sexe .......................................... 28 Taula 8. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total de control/cribratge per sexe ........................................ 29 Gràfica 18. Sexe de la parella sexual en els darrers dotze mesos (%) ...................................................................... 29 Gràfica 19. Ús del preservatiu en la darrera relació sexual amb penetració (%) ..................................................... 30 Taula 9. Situacions d’alt risc sense protecció en els darrers 12 mesos en aquells/es que es fan la prova de VIH ... 30 Gràfica 20. Consell assistit pre-test i post-test del VIH realitzat sobre el total de proves (%) ................................ 30

L’ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA ...................................................................................................................... 31

Gràfica 21. Evolució 2010-2014 del número de píndoles d’anticoncepció d’emergència donades a usuàries ....... 32 Gràfica 22. Distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per grups d’edat el 2014 ........................... 32 Gràfica 23. Evolució de la distribució de les píndoles d’AU per grups d’edat fins a 18 anys 2010-2014 ................. 33 Gràfica 24. Evolució de la distribució de les píndoles d’AU per lloc de naixement 2010-2014 ............................... 33

L’EMBARAS I LES IVE ............................................................................................................................................. 34

Taula 10. Resolució davant proves embaràs positives (2012-2014) ........................................................................ 35 L’ATENCIO PSICOLÒGICA ...................................................................................................................................... 38

Taula 11. Atenció psicològica per tipus d’intervenció .............................................................................................. 39 Gràfica 28. Lloc de naixement de les usuària o usuaris en atenció psicològica ....................................................... 39 Gràfica 29. Atenció psicològica per grups d’edat i sexe ........................................................................................... 40 Taula 12. Motiu de consulta per sexe ...................................................................................................................... 40 Gràfica 30. Motiu de consulta per sexe (número de casos) ..................................................................................... 41 Taula 13. Motiu de consulta en atenció psicològica dins Dificultats en les relacions sexuals” ................................ 41 Taula 14. Motiu de consulta en atenció psicològica dins “Dificultats en la relació de parella” ............................... 42

L’ATENCIO SOCIAL ................................................................................................................................................ 43

Memòria%20CJAS%202014_v.5.doc#_Toc419366326

CJAS-APFCiB


L’ATENCIÓ ON-LINE I TELEFÒNICA ........................................................................................................................... 46 Gràfica 31. Distribució per grups d’edat de les consultes on-line 2014 ................................................................... 47 Taula 15. Motiu de consulta on-line......................................................................................................................... 48 Taula 16. Lloc des d’on es fa la consulta on-line ...................................................................................................... 48 Taula 17. Motiu de consulta telefònica .................................................................................................................... 49 EL TREBALL COMUNITARI ......................................................................................................................................... 50

INTERVENCIONS EDUCATIVES A JOVES I ADOLESCENTS ...................................................................................... 51

Taula 18. Resum assistents i intervencions educatives en joves (per programa) .................................................... 53 Taula 19. Número tallers Parlem-ne i Canviem per Districtes: Total 52 grups. ....................................................... 55

CJAS

CENTRE JOVE D’ANTICONCEPCIÓ I SEXUALITAT

Documents

Informe anual CJAS 2014