El miracle de les llengües maternes · Web viewActivitat 10: Presentació oral del treball a classe Objectiu principal: - Fer una presentació oral de l’experiència davant del

El miracle de les llengües maternesMaterial per al professorat

Títol: El miracle de les llengües maternes dia internacional: 21 de febrerIntroducció La seqüència didàctica que proposem cerca que l'alumnat de 1r o 2n d'ESO es familiaritzi amb la noció de llengua materna i que aprengui a valorar i a respectar les llengües maternes de qualsevol ésser humà. La majoria d'activitats estan pensades per ser realitzades sobre suport informàtic, tot i que també admeten la seva realització en un quadern. Objectius centrals de la seqüència 1. Conèixer la diversitat de llengües al món a partir de l'observació de diverses fonts, principalment el recurs Mapes Vius. 2. Ser conscients de la importància de la llengua materna com a tret d'identitat de cada persona. 3. Observar la varietat d'àmbits d'ús que poden ocupar les llengües, especialment els que estan implicats en la seva oficialitat en un estat.4. Conèixer i saber identificar diversos tipus d'alfabet. 5. Observar i analitzar el context lingüístic de l'alumnat. 6. Realitzar una entrevista amb la finalitat de conèixer la llengua materna d’alguna persona materna i fer una difusió dels resultats adequada a la situació comunicativa plantejada.7. Emprar les noves tecnologies com a eina per gestionar i avaluar els propis aprenentatges.

Continguts A continuació llistem els continguts referits al currículum de 1r i 2n d’ESO que es treballen amb més intensitat al llarg d’aquesta seqüència didàctica: - Participació en les interaccions orals, escrites que tenen com a eix la construcció de la relació

social a l'interior de l'aula i del centre.

© Joan Marc Ramos 1


- Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, i

per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d'aprenentatge i

tant en activitats individuals com en les del treball cooperatiu.

- Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l'inici, manteniment i finalització de les

interaccions en situacions de formalitat.

- Identificació de l'estructura comunicativa dels missatges: les intencions de l'emissor i l'ordre i

jerarquia de les idees expressades.

- Cerca d'informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges,

utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: operadors lògics en el

cercador d'Internet i fonts audiovisuals, recursos digitals i entorns virtuals de comunicació.

- Ús de tècniques d'anàlisi del contingut de textos orals i escrits (en paper o digital): identificació de

les idees principals i secundàries, elaboració d'esquemes que estructurin visualment les idees,

resum.

- Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després

de la lectura.

- Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de

diferents contextos d'espai i temps: expositius de fets, explicatius d'idees i conceptes, i

argumentatius.

- Procediment de planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels

continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: documentació, pluja d'idees, i la seva selecció i

ordenació.

- Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de

presentació dels treballs escrits.

- Ús d'estratègies d'autoavaluació i autocorrecció del procés de realització i els resultats de les

produccions orals i escrites.

- Organització i valoració del treball individual per progressar en l'aprenentatge de manera

autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del

coneixement.

- Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva i

una eina potenciadora de la comunicació i l'aprenentatge.

- Conscienciació de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural.

- Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent que se'n tingui, en

contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques d'informació en

qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta).- Conscienciació que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior -

independentment dels parlants de cada una- i que totes estan adaptades a les necessitats de les

persones que les parlen.



- Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat lingüística diferent a

la que es parla a la comunitat lingüística pròpia, i així mateix que tenen una cultura diferenciada,

especialment les de l'entorn més pròxim, començant per la classe, escola, poble o barri.

- Conscienciació de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de

les variacions lingüístiques i culturals.

Relació amb les competències bàsiquesLa seqüència didàctica que plantegem contempla la possibilitat de desenvolupament de les vuit competències bàsiques tal com les formula l’actual currículum de l’ESO de Catalunya. Especialment:

a) Competència comunicativa lingüística i audiovisualb) Competència d’aprendre a aprendrec) Competència d’autonomia i iniciativa personald) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físice) Competència social i ciutadanaf) Tractament de la informació i competència digital



Seqüència d'activitats Dividim les activitats en tres moments concrets del procés d’aprenentatge, els quals anomenem contextualització, descontextualització i recontextualització.Activitats de contextualitzacióEn aquestes activitats de contextualització, el professorat ha de conduir el debat i l’organització de les idees, però hauria de procurar no transmetre encara continguts. Serà més important la formulació de preguntes que no pas la seva resposta amb els coneixements del docent.Activitats de descontextualització Un cop plantejat el repte d’aprenentatge, el descobriment de les llengües que hi ha a l’entorn de cada escolar, es tracta d’ampliar els coneixements que l’alumnat requerirà per donar-hi resposta. En el nostre cas, es tracta que sàpiga buscar informacions objectives sobre les llengües i els alfabets, que es documenti i reflexioni sobre el concepte de llengua materna i que desenvolupi les capacitats necessàries per conèixer el gènere discursiu de l’entrevista. L’anomenarem descontextualització perquè incidirem en cada activitats en algun d’aquests elements en concret.Activitats de recontextualització Aquestes dues activitats estan dirigides a donar sentit a tota la informació que s’ha anat recollint al llarg de la unitat i a posar en moviment els procediments i les actituds desenvolupades. En conseqüència, suposen el centre de l’avaluació formativa i sumativa per part del professorat ja que li aportaran evidències sobre la capacitat dels alumnes per donar resposta als reptes comunicatius que se li plantegen de manera contextualitzada.



Activitats de contextualització

Activitat 1: Quantes llengües hi ha al mónObjectiu principal:- Fer emergir els coneixements previs de l’alumnat al voltant de les llengües del món, així com situar els seus prejudicis a partir del debat i de la discussió.Descripció de l’activitat: Se situarà l’alumnat per parelles i se li donarà la consigna següent:a) Disposeu de tres minuts per anotar en el processador de textos, o en un full en blanc, un llistat amb el nom de les llengües humanes que coneixeu.b) A continuació, posarem en comú l’exercici amb l’ajut de la pissarra i cada parella completarà la seva llista amb totes aquelles que no hagués anotat prèviament. S’anota el nombre total de llengües citades.En aquesta posada en comú és molt important que es fixin en l’ortografia correcta de cada llengua, així com en el fet que el nom de les llengües no s’escriuen amb majúscula.c) Un cop tothom disposi del llistat complet, es donarà la consigna següent:“Si haguéssiu de classificar aquestes llengües en grups, quins criteris creieu que podríem fer servir per agrupar-les?”d) Un cop s’hagi fet un llistat de criteris possibles, s’encarregarà a cada una de les parelles que classifiqui el llistat de llengües sota un d’aquests criteris i en faci un mapa conceptual1.

e) Finalment, cada grup presenta el seu mapa conceptual a la classe i es resolen col·lectivament aquells dubtes que vagin sorgint o, si no es poden resoldre, s’anoten les qüestions que queden pendents.

1 Es podria fer amb un programa de presentació de diapositives o amb algun que ajudi a l’elaboració de mapes conceptuals.



f) Els mapes conceptuals definitius, revisats pertinentment pel professorat, s’imprimeixen i es pengen a l’aula durant les sessions de la unitat didàctica.

Nota per al professorat: El més interessant d’aquesta activitat és justament l’esforç d’ordenació i de categorització de la informació per part de l’alumnat. De totes maneres, proposem alguns dels criteris que sorgeixen habitualment per si es volen fer servir d’exemple:- segons el nombre de parlants, establir grups segons els milions de parlants estimats o, simplement, amb criteris qualitatius (molts parlants, força parlants, pocs parlants) - segons el seu estatut oficial (llengües oficials, llengües no oficials en cap territori...) oficial - segons el continent d’origen o segons el continent on es parlen més- segons el tipus d’alfabet que fan servir- segons si són llengües codificades per escrit o són llengües bàsicament amb existència oral.- segons la importància que té saber-les per viatjar, treballar...



Activitat 2: Què en sabem de les llengüesSegons com s’hagi desenvolupat l’activitat 1, aquesta podria eliminar-se per evitar l’excessiva reiteració.Objectiu principal:- Fer emergir els coneixements previs de l’alumnat i els prejudicis personals sobre les llengües que hi ha al seu voltant, de manera que el professorat pugui ser conscient de com plantejar la resta del contingut.Descripció de l’activitat:L’alumnat haurà de respondre per escrit el qüestionari següent de manera individual:Respon les preguntes següents amb el màxim de detall possible:

- Què és la llengua materna d'una persona? - Quina és la vostra llengua materna? - Quantes llengües es parlen al món? - Quines creieu que són les llengües més parlades? - Coneixeu diferents tipus d'alfabet? - Coneixeu alguna llengua que no tingui alfabet?

A continuació, es comentaran les respostes de l’alumnat en el grup classe i se’n farà un document de síntesi conjunt, seguint l’esquema següent2:

La llengua materna d’una persona

és........................................... ....................................................................................

................................ A la nostra classe, hi ha .... persones que tenen com a llengua

materna la catalana, ........ persones que tenen la

castellana,.....................................................(totes les altres que existeixin) i tantes

persones que en tenen més d’una (especificar-ho).

2 Seria convenient penjar-lo a classe o en el format digital que es cregui oportú.



Segons el que hem parlat a classe, al món es parlen actualment

unes .........llengües diferents. Creiem que les cinc més parlades

són..................., ............................., ................................, .........................

i .................................

Sabem que, a banda del nostre alfabet, que s’anomena llatí, existeixen els alfabets

següents: ...........................................................



Activitat 3: Realització d’un arbre genealògic de les llengüesEnllaç amb els exemples que he penjat a la xarxa

Objectiu principal:- Adonar-se que la diversistat lingüística existeix a la majoria de famílies de la classe i que aquesta diversitat sol anar associada amb els canvis de residència a través de la confecció d’un arbre genealògic de les llengües on es palesin les relacions lingüístiques en el si de cada família.Descripció de l’activitat:L’alumnat haurà de fer un arbre genealògic fins a la generació dels seus avis on, a banda de les relacions de parentiu, s’incloguin les següents informacions:

a) El lloc de naixement de cada una de les personesb) Les migracions que cada una de les persones hagi dut a terme, de

manera aproximada.c) La llengua de comunicació habitual entre cada un dels membres

de la família.El professor podrà fer el seu propi arbre com a exemple o fer-ne servir algun dels que es presentaran de manera enllaçada.L’arbre es pot fer a mà o emprant algun programa (PowerPoint o similar)Un cop fet l’arbre, cada alumne el presentarà al grup classe3 i s’observaran els elements següents:

- els tipus de migracions més habituals a la classe,- els tipus de solucions diferents que es donen en diferents famílies

quan dues llengües diferents entren en contacte,- la varietat lingüística a les famílies de la classe,- la varietat d’històries familiars.

Activitats de descontextualització

3 És molt recomanable penjar els arbres acabats en algun racó de l’aula.


http://www.slideshare.net/cristofolferrer/histries-lingstiques-presentation

http://www.slideshare.net/cristofolferrer/histries-lingstiques-presentation


Activitat 4: Exploració de l’espai Mapes ViusObjectiu principal:- Conèixer les possibilitats que ofereix l’espai Mapes Vius a partir de la recerca de diverses informacions.Descripció de l’activitatConnecteu-vos al web Mapes Vius i realitzeu els exercicis que se us proposen: http://www15.gencat.cat/pres_casa_llengues/mapes

Exercici 1: Observeu la pàgina de presentació d’aquest espai i contesteu les preguntes que se us fan a continuació:a) Quin creieu que serà el tema principal d’aquesta pàgina web?b) Quins menús d’entrada ofereix?c) Amb quines llengües s’hi pot treballar?d) Coneixes algun altre espai web que ofereixi aquesta diversitat lingüística? Quina?e) La pàgina web està signada o avalada per alguna institució? f) Creus que les informacions que hi trobaràs seran fiables? Per què?

Exercici 2: Entreu a Mapes Vius pel cercador de llengua i exploreu les possibilitats que ens ofereix.

a) Cliqueu la “pastilla” cercador que apareix al menú superior.b) Practiqueu amb el cercador per zona, observareu que podeu

triar qualsevol continent o qualsevol estat.c) Si desplaceu el cursor sobre el mapa, us apareixeran dades sobre

les llengües de cada territori.d) Seleccioneu llengües territorials (aquelles que parlen els

habitants d’un determinat territori) i llengües oficials (aquelles que són assumides per un estat com a oficials s’ensenyen a l’escola, es fan servir a l’administració...). Si feu diverses seleccions, observareu que hi sol haver molta diferència entre llengües oficials i territorials en la distribució del mapa.


http://www15.gencat.cat/pres_casa_llengues/mapes


e) Ara provareu l’altre cercador, el cercador de llengües. Les llengües estan organitzades alfabèticament. Cerqueu-ne algunes i observeu quines informacions se us donen.

f) Proveu de cercar tres llengües a la vegada. g) A la part superior dreta se us dóna la possibilitat de veure la vostra

recerca sobre un mapa satèl·lit, en un mapa d’alçades i en un mapa en blanc. Proveu les distintes opcions.

h) Finalment, entreu en la pàgina d’informació d’alguna de les llengües i anoteu el tipus d’informacions que podeu obtenir. Busqueu alguna llengua que contingui enllaços multimèdia i escolteu parlar en diferents llengües.

i) Proveu de tenir obertes a la vegada les pàgines d’informació de dues llengües diferents. Observareu que resulta força pràctic per a comparar informacions.

COMENTARI AL MARGEObservareu que Mapes Vius conté alguns camps en blanc perquè el recurs és completament viu i en contínua construcció.

Exercici 34: Relaciona les llengües de la primera columna amb el seu nombre de parlants, tot emprant l’aplicació Mapes Vius.

Llengua Nombre de parlants aproximat

Luxemburgués 350.000Suahili 6.000.000Català 9.000.000Iquito 26Paixtu 42.000.000

4 Aquest exercici, i tots els següents, es presenta en forma de solucionari. Depenent de l’opció de muntatge s’organitzarà d’una manera o d’una altra.



Amazic 20.000.000Basc 1.000.000Fo 2.000.000Hindi 340.000.000

Exercici 4: Relaciona les següents llengües territorials amb alguns dels estats on es parlen, tot utilitzant el cercador de llengües de Mapes Vius.

Llengües territorials EstatsItalià Suïssa, San MarinoAlemany Àustria, SuïssaRus Ucraïna, BielorússiaTagalog FilipinesGuaraní Paraguai, Argentina, BrasilMagiar Hongria, Romania, CroàciaAfrikaans Rep. Sud-àfrica, NamíbiaMandinga Mali, Gàmbia, SenegalFul Txad, Níger

Exercici 5: Relaciona les següents llengües amb alguns dels estats on són oficials, tot utilitzant el cercador de llengües de Maper Vius.

Llengua oficial Estats on són oficialsCatalà Espanya i AndorraCastellà Paraguai, Guinea EquatorialAnglès Congo, Índia, AustràliaFrancès Canadà, Txad, CamerunÀrab Jordània, MarrocGrec Xipre, Grècia



Quíxua Equador, PerúKanuri Nigèria, SudanPanjabi Índia, Pakistan

Exercici 6: Relaciona els següents estats amb algunes de les llengües que hi són oficials, tot utilitzant el cercador de territoris.

Estat Llengües oficialsSuïssa Alemany, Italià, RetoromànicGàmbia AnglèsPakistan Anglès, Urdú, PaixtuRepública Dominicana CastellàEquador Shuar, Quítxua, ChachiCamerun Anglès, Francès, KanuriFilipines Tagal, Anglès, FilipíFrança FrancèsEspanya Català, Castellà, Basc, Gallec,

Occità

Exercici 7: Relaciona els següents estats amb el nombre de llengües territorials que s’hi parlen:

Estat Nombre de llengües territorialsPerú (més de 26) 1Mèxic (Entre 6 i 10) Entre 2 i 5Romania (Entre 2 i 5) Entre 6 i 10Rússia (Més de 26) Entre 11 i 25Xina (Entre 11 i 25) Més de 26Iraq (Entre 2 i 5)Marroc(Entre 2 i 5)



Ruanda 1Nova Zelanda 1

Exercici 8: Selecciona tres llengües territorials diferents que es parlin en un mateix continent. Veuràs que t’apareixen escrites al quadrat de selecció de l’esquerra i rerpresentades amb un color al mapa.Genera un informe amb la informació d’aquestes tres llengües. Obtindràs un document en pdf. Si vols, pots provar d’enviar aquest informe per correu electrònic a un amic.

Exercici 9: Relaciona les llengües següents amb els alfabets que fan servir en la seva forma escrita, tot cercant la informació a l’apartat “grafia” de cada llengua:

Llengua AlfabetAmazic No té tradició escritaRomanès llatíGeorgià georgiàHindi DevanagariFul Llatí i aràbicNahua LlatíXinès mandarí Caràcters xinesos o hanziJaponès Escriptura kana i caràcters xinesosSuahili Llatí

Exercici 10: Mapes predefinits Entra a l’apartat Mapes predefinits. Veuràs que hi ha sis mapes que et poden resultar interessants.



Relaciona cada un dels mapes amb el contingut que s’hi pot observar.

Títol del mapa DescripcióFamílies lingüístiques En aquest mapa s’observen les relacions

de parentiu existents entre les llengües presents a tot el món, presentades en diferents grups.

Llengües dels estats d'Europa

En aquest mapa es pot observar el domini lingüístic de les llengües territorials que es parlen al continent europeu, més enllà de les fronteres estatals.

Llengües internacionals En aquest mapa es distribueixen les llengües franques més utilitzades arreu del món, és a dir, aquelles llengües que, siguin territorials o no, són conegudes habitualment per la gent dels diversos països del món per poder comerciar, treballar...

Els dialectes del català En aquest mapa apareixen els sis grans dialectes del català, així com els seus subdialectes principals.

La romanització Aquest seguit de mapes mostra com la llengua llatina va anar expandint-se i evolucionant al llarg dels segles fins a donar lloc a les actuals llengües romàniques.

L'amazic al Marroc Aquest mapa mostra la distribució de la llengua amazic al nord del continent africà.



Activitat 5. La idea de llengua maternaObjectiu principal:- Entendre el concepte de llengua materna i les seves implicacions a partir d’uns exercicis de comprensió lectora d'un text(o diversos textos) sobre el tema.Descripció de l’activitat: Es presenten dos textos escrits i un d’audiovisual amb un seguit d’activitats centrades en cada un d’ells. Cada professor/a hauria de seleccionar aquell o aquells que s’adiguessin més amb les necessitats del seu alumnat.

Activitat 5.1.Text 1: La semana veraneando[Annex 1]Autor: J. Roca y RocaPublicat a la pàgina 3 de La Vanguardia el dia 25 d’Agost de 1895 en llengua castellana[Activitat sobre els dos primers apartats de la notícia]

Exercici 1:Llegeix atentament el text periodístic que et presentem a continuació i marca la resposta correcta a cada pregunta.1.1. Aquest text va aparèixer a La Vanguardia el dia 25 d’agost de 1895, per tant fa...a. menys de vint anysb. entre vint i cent anysc. entre cent i cent cinquanta anys5

d. més de cent cinquanta anys

1.2. Tot i que el text apareix en un diari, no el podem considerar pròpiament una notícia. Més aviat seria...a. un conte inventat5 En groc la resposta correcta.



b. una part d’una guia turísticac. una narració de viatgesd. una descripció objectiva d’un espai

1.3. El fragment consta de dos apartats. En el primer fragment del text es destaca que...a. molts topònims (noms de lloc) del Pirineu català tenen un origen proper a la llengua basca.b. al Pirineu sempre s’ha parlat la llengua bascac. els bascos són els fundadors de la nacionalitat espanyola.

1.4. Assenyala l’afirmació correctaa. El viatger va de Navarra a Roncesvalles en 6 hores.b. El viatger va de Pamplona a Roncesvalles en diligència a una velocitat mitjana de 6 Km/hora.c. El viatger recorre 36 quilòmetres a peu en un sol dia i es troba amb molts fets indrets curiosos.

1.5. Assenyala l’afirmació correcta:a. L’article s’escriu en castellà i parla de la cultura catalana per a un públic d’origen basc.b. L’article s’escriu en català i parla del conflicte entre llengua castellana i llengua basca.c. L’article s’escriu en castellà i parla de la cultura basca a un públic bàsicament català.

1.6. Quin element especial té la ciutat de Villalba?a. És un exemple típic de vila navarresa.b. Posseeix una indústria paperera de notable importància.c. Hi passa la carretera nacional.d. És la ciutat amb més nomenada per on passa el riu Arga.



1.7. Quin significat té l’expressió subratllada d’aquesta frase “la diligencia hace una pequeña parada para cambiar el tiro”?a. Per canviar les armes.b. Per menjar alguna cosa ràpida.c. Per poder anar als serveis.d. Per canviar de cavalls.

1.8. Quina particularitat té Hermilio Olóriz?a. Li encanta viatjar al final de la diligència.b. És un defensor de les tradicions navarreses i de la llengua basca.c. Parla català habitualment.

1.9. Per què s’enfada Olóriz amb la senyora de la “venta”?a. Perquè aquesta només parla castellà.b. Perquè és molt desagradable.c. Perquè no sap respondre cap de les preguntes que li fan.

1.10. J. Roca y Roca vaticinà que el basc desapareixeria en menys de cent anys. Amb quines dues raons justifica aquest mal auguri?a. La llengua basca no té una versió escrita i és molt estranya.b. Els sons del basc s’assemblen al castellà i els nens aprenen més fàcilment la llengua castellana que la basca.c. La llengua basca té una fonètica semblant a la castellana i, sobretot, no s’ensenya a l’escola.

1.11. En què consisteix el càstig que alguns mestres inflingien als nois que usaven el basc?a. Els posaven un anell vexatori per tal que se n’avergonyissin públicament.



b. Els convertien en l’espieta del professor.c. Els feien parlar espanyol fora de les classes.

1.12. L’autor critica aquestes pràctiques ja que...a. no s’ha d’usar la violència psicològica a les aules.b. mostrava que els professors no coneixien la llengua del poble basc.c. desnaturalitzaven la llengua basca.d. contribuïen a l’eliminació d’una llengua viva, el símbol més característic d’un poble.

Exercici 2: [AMPLIACIÓ]El Romanicisme va ser un moviment cultural molt estès durant el s. XIX que, entre d’altres idees, va fer de la defensa de les llengües maternes una de les seves principals banderes i un dels pals de paller de les nacions. L’autor del text participa d’aquest esperit i recull en la seva explicació alguns dels trets característics de cada poble que els romàntics consideraven fonamentals. Així, per exemple, podem esmentar:

1. La relació entre l’entorn natural on el poble ha viscut.2. La llengua que que s’ha transmès de generació en generació

durant segles.3. La presència d’una història comuna.4. El fet que tots els membres del poble tenen uns costums i unes

tradicions pròpies.5. Cada poble té una manera de ser particular.

Torna a llegir el text i subratlla amb llapis de colors els fragments on s’observen aquestes característiques pel que fa al poble basc.

Exercici 3: Reflexió i debatEscriu un text d’unes deu línies a partir de la pregunta següent:



“Quin paper juga la llengua a l’hora de sentir-se proper/a o llunyà/ana a un grup de persones?

Llegiu els vostres textos en veu alta a classe i comenteu les possibles discrepàncies que hagin pogut sorgir.



Activitat 5.2.Text 2: El llanto de los bebés varía según la lengua materna [Annex2]Aparegut a La Vanguardia el dia 11 de novembre de 2009

a. Llegeix la notícia apareguda a La Vanguardia sobre aquest estudi realitzat a Alemanya. b. Reorganitza les següents oracions de manera que en resulti un resum de la notícia. Tingues en compte que cada oració correspon a un paràgraf i que hi ha dues oracions intruses que, per tant, no hauran de formar part del resum.BARREJAR-HO ABANS DE MUNTAR-HO1. Uns científics alemanys poden saber si un nou nat és francès o alemany segons la seva manera de plorar.2. La manera de plorar dels bebés francesos respon al perfil melòdic de la llengua francesa; per contra, la dels alemanys imita la llengua alemanya. 3. Els resultats dels estudis demostren que els fetus comencen a aprendre aspectes de la llengua materna abans de néixer, encara que la mare no els parli directament.4. Ja s’havia estudiat la capacitat dels fetus de recordar sons exteriors, fet que explicava la seva prefencia per la veu de la mare.5. El desenvolupament del sistema nerviós el tercer trimestre d’embaràs afavoreix la percepció d’aquests sons.6. El nou estudi aporta el fet que les bases del llenguatge són prèvies al naixement.7. Els investigadors van estudiar els perfils melòdics perquè els nens no tenen l’aparell fonador preparat per emetre sons fins als tres mesos.8. El que encara no se sap és la influència d’aquest llenguatge prenatal en el desenvolupament posterior dels individus.



9. INTRÚS Ha quedat clar que parlar als nens durant l’embaràs és el millor que hi ha per aconseguir que parlin ben aviat.10. INTRÚS els bebès francesos criden d’una manera més dolça mentre que els alemants són més bruscos.

COMENTARI AL MARGE [Si et fa gràcia veure la mateixa notícia en el diari francès Le Monde, la pots llegir en el següent enllaç: http://www.lemonde.fr/planete/article/2009/11/07/les-bebes-crient-dans-leur-langue-maternelle_1264250_3244.html ]


http://www.lemonde.fr/planete/article/2009/11/07/les-bebes-crient-dans-leur-langue-maternelle_1264250_3244.html

http://www.lemonde.fr/planete/article/2009/11/07/les-bebes-crient-dans-leur-langue-maternelle_1264250_3244.html


Activitat 5.3.Text 3: Entrevista a John EdwardsLinguamon

A continuació sentireu una entrevista a John Edwards, especialista en llengües minoritàries i multilingüisme de la St Francis Xavier University de Canadà. [SERIA INTERESSANT UNA IMATGE D’AQUEST AUTOR PER ACOMPANYAR L’ACTIVITAT]Exercici 1: Abans de connectar-te i escoltar-la, respon les preguntes que et presentem a continuació seguint el teu criteri:1. Quin rol té la llengua en la identitat6 d’una persona?

2. Quin és el motiu que ens fa triar una llengua i no una altra en una societat bilingüe?

3. Quin motiu pot tenir algú per aprendre una llengua?

Exercici 2: Un cop hagis respost, connecta’t a l’enllaç, escolta l’entrevista i completa les teves respostes anteriors amb les idees que ens aporta Edwards.http://www.gencat.cat/big/big_player.swf?file=rtmp://multimedia.gencat.cat/vod/big.2.0/244/244040312052110.flv Exercici 3: Feu grups de 3 persones i redacteu una resposta comuna a les tres preguntes anteriors a partir de les informacions de què disposeu. Llegiu les respostes en veu alta davant del grup classe.

6 Potser caldria definir identitat al marge. Definió a DIDAC


http://www.gencat.cat/big/big_player.swf?file=rtmp://multimedia.gencat.cat/vod/big.2.0/244/244040312052110.flv

http://www.gencat.cat/big/big_player.swf?file=rtmp://multimedia.gencat.cat/vod/big.2.0/244/244040312052110.flv

http://www.grec.cat/cgibin/escolx.pgm


Activitat 5.4.Text 4: Cartell del Dia Internacional de les llengües maternes.UnescoExercici: A partir de l’observació del cartell de promoció del Dia Internacional de les llengües maternes impulsat per la Unesco, feu un text de 5 línies valorant si la imatge que l’acompanya i els seus detalls són adequats per transmetre la idea de llengua materna descrita en els textos anteriors.



Activitat 6: La preparació d’una entrevistaObjectiu principal:- Observar el funcionament d’una entrevista per tal de comprendre el funcionament d’aquest gènere textual.Descripció de l’activitat: A partir de la lectura d’una entrevista, adonar-se de com s’ha preparat per part dels entrevistadors i en quin tipus de preguntes i d’intervencions s’ha concretat.

Text: Entrevista a Ádám Kósa a la Contra de La Vanguardia. Apareguda el dia 23 de juliol de 2010. [Annex 3]

Llegeix l’entrevista següent a Ádám Kósa un parell de vegades. Para especial atenció al contingut de l’entrevista i, sobretot, a les raons que han portat als periodistes a fer-la.

Un cop l’hagis llegit, fes les activitats que et proposem a continuació.

Exercici 1 Quan decidim entrevistar algú és perquè aquesta persona té alguna cosa interessant per explicar o per comunicar-nos. A partir del que has llegit a l’entrevista, completa la frase:

Ádám Kósa és important perquè.................................................... ............................................................ i ens podrà donar informacions importants sobre els temes següents:a)b) c)



Exercici 2Quan un periodista o un investigador prepara una entrevista, es planteja unes finalitats o objectius abans de preparar les seves intervencions. A continuació hem escrit 8 possibles objectius de l’entrevista que has llegit. Marca els quatre que et semblin més d’acord amb el resultat de l’entrevista:a. Conèixer com afecta la discapacitat d’Ádám Kósa a la seva feina al Parlament Europeu .b. Descobrir les diferències de comunicació entre els humans que hi senten i els sords.c. Conèixer les principals fites en la vida d’Ádám Kósa.d. Saber l’opinió de Kósa sobre els transplantements de cóclea als sords.REORDENAR-LOS

e. Saber com funciona el llenguatge de signes hongarès.f. Mostrar les dificultats dels sords a la vida diària. g. Fer propaganda dels nous transplantaments de cóclea, que aconsegueixen que els sords hi puguin sentir.h. Conèixer la vida familiar del polític hongarès.

Exercici 3El paper de l’entrevistador és fonamental per aconseguir una bona informació. Per aconseguir-ho ha de fer preguntes, però també ha de ser àgil per reaccionar segons el que diu l’entrevistat.a. Copia a continuació cinc de les preguntes que creus que l’entrevistador portava preparades abans de començar les preguntes.1. 2.3. 4. 5.



b. Ara fixem-nos en la resta d’intervencions de l’entrevistador. 1. Copia dues intervencions en les quals intenti crear empatia [bona relació] amb l’entrevistat.- - 2. Copia dues intervencions en les quals busqui que l’entrevistat ampliï una de les informacions que ha donat.- - 3. Copia una intervenció en la qual demani una justificació del que ha dit.- 4. Copia una intervenció en la qual quedi clar que l’entrevistador és un bon observador.-

Exercici 4La distribució de l’espai és un element central en els textos periodístics. La Contra és una secció fixa a La Vanguardia, en la qual se solen repetir de manera sistemàtica els mateixos blocs d’informació. Localitza al text els següents blocs:a. Autopresentació de la persona entrevistada.b. Presentació de la persona entrevistada per part de l’entrevistador.c. Fotografiad. Autor de la fotografiae. Cos de l’entrevistaf. Autor de l’entrevistag. Titularh. Nom de la secció del diarii. Nom de la persona entrevistada



Exercici 5Escriu un text d’unes 50 paraules argumentant si estàs a favor o en contra d’una de les següents afirmacions.a) “A un sord no el pots enganyar sense que t’enxampi”b) “Tenir tants traductors al Parlament Europeu és una despesa excessiva i innecessària”c) “Caldria operar tots els nens sords de còclea encara que sigui una operació de risc”d) “És molt important per a la nostra societat integrar els discapacitats”

Un cop hi hagis fet, comparteix les teves opinions amb els companys i companyes.[Si es muntés en format digital, un sistema de blocs seria molt útil]



Activitat 7: Do de llengüesObjectiu principal:- Observar el funcionament d’un breu reportatge per a la ràdio sobre el tema de les llengües per tal de copsar-ne l’estructura i la funcionalitat de les diverses parts a partir del programa Do de llengües de Catalunya Informació.Descripció de l’activitat: A partir de l’audició d’un o dos reportatges sobre diverses llengües, establir l’esquema del programa i observar la funció de cada una de les seccions.Exercici 1: Connecta’t a la pàgina de Catalunya Informació on hi ha penjats diversos programes de Do de llengües: http://www.catradio.cat/programa/1250 Escolta un parell de programes, aquells que et cridin més t’atenció.Exercici 2: Hauràs observat que tots els programes presenten la mateixa estructura, les mateixes seccions i la mateixa durada.

Torna a escoltar algun dels programes i ordena les vuit parts bàsiques de què consta el programa Do de llengües:CAPÇALERA DEL PROGRAMA (Idèntica a tots els programes)PRESENTACIÓ DE DADES OBJECTIVES DE LA LLENGUADESCRIPCIÓ DE LES PARTICULATITATS DE LA LLENGUAALGUNES CURIOSITATSQUATRE PINZELLADES DE LA LLENGUAPER SABER-NE MÉSFRASE PER A REFLEXIONAR EN OFF (Idèntica a tots els programes)PATROCINI (Idènctic a tots els programes)

Exercici 3: Torna a copiar el nom de les vuit seccions a la primera columna de la taula següent. Completa la segona columna amb els continguts que hi apareixen:

Seccions Contingut


http://www.catradio.cat/programa/1250

http://www.catradio.cat/programa/1250


Capçalera del programa Do de llengües amb Oriol MunnéDades objectives Informacions com les que es troben a

Mapes ViusSituació de la llengua

Descripció de les particularitats de la llengua

Petita entrevista per ajudar a veure les particularitatsOficialitat al mónDialectes i estàndard

Algunes curiositats Molt variades segons la llengua,Quatre pinzellades de la llengua

bon dia, bona nit, t’estimo,...gràciesDe l’1 al 10

Per saber-ne més Remet a Linguamon i a d’altres webs

Frase per a reflexionar en off

Cada cop que desapareix una llengua...

Patrocini Linguamón

Exercici 4: Respon les preguntes següents:a) Quina durada té aproximadament el programa Do de llengües?b) Quin paper hi juga la persona entrevistada?c) Copia la frase que diu la veu en off cap al final del programa. Quin missatge ens vol transmetre?d) Per què és important que aparegui el patrocinador del programa?

Exercici 5: Tria una de les llengües que has escoltat i anota 3 de les curiositats que t’han cridat més l’atenció. Comparteix-les amb els companys:a) b) c)



Activitat 8: Els alfabetsObjectiu principal: - Conèixer l’origen dels alfabets així com la seva varietat a partir de diverses fonts de documentació i, especialment, l’exposició “El Mar de llengües”.Descripció de l’activitat: Exercici 1: Respon les preguntes següents tot utilitzant les fonts d’informació que t’hem seleccionat o aquelles que trobis més adients.a) Què és un alfabet? I un abecedari?b) D’on provenen aquestes dues paraules?c) Quin poble va inventar els alfabets tal com els coneixem actualment?d) Com s’anomena l’alfabet que utilitza la llengua catalana?e) Enumera 10 alfabets diferents.

Fonts d’informació:Diccionari Institut d’Estudis CatalansDiccionari de la Gran Enciclopèdia CatalanaGran Enciclopèdia CatalanaViquipèdia en català

Exercici 2: Connecteu-vos a l’exposició virtual "El Mar de Llengües" . http://www15.gencat.cat/marllengues/AppPHP/ Després de passejar-vos una mica per l’exposició, aneu a l’apartat “Llengües, pobles i terres”. Utilitzeu la informació que es dóna sobre els alfabets per descobrir si les 10 afirmacions següents són veritables o falses. En el cas que siguin falses, explica quin error hi ha.

a) Només s’escriuen el 10% de les llengües que es parlen a la Mediterrània. F

b) L’escriptura sempre és molt posterior a l’oralitat d’una llengua. V


http://www15.gencat.cat/marllengues/AppPHP/%20

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

http://www.enciclopedia.cat/

http://www.diccionari.cat/

http://dlc.iec.cat/


c) La variant escrita d’una llengua resulta decisiva a l’hora de difondre una llengua. V

d) L’alfabet grec deriva dels alfabets llatí i ciríl·lic. Fe) L’alfabet copte es fa servir per designar unitats en ciències i

matemàtiques. Ff) L’alfabet llatí és el que adopten la majoria de llengües que fins fa

poc no tenien alfabet propi. Vg) Tant l’alfabet ciríl·lic com el llatí s’escriuen d’esquerra a dreta. Vh) En canvi, els alfabets àrab i hebreu ho fan de dreta a esquerra. Vi) Tots els alfabets presents al voltant de la Mediterrània tenen el

mateix nombre de lletres, encara que aquestes siguin diferents. Fj) L’alfabet de la llengua grega deriva de l’antiga llengua russa. F

Exercici 3: Busca fragments escrits de 4 d’aquestes llengües a la xarxa i copia’ls al teu document de treball. Pots fer servir l’aplicació Mapes Vius si ho trobes indicat, ja que el tens enllaçat a la mateixa exposició.

Exercici 4: Un dels grans reptes que han generat a la humanitat els alfabets antics és trobar la manera de descodificar-los. Sovint, els humans també s’han entretingut, per obligació o per plaer, inventant-se codis secrets. Per fer-te una idea de les dificultats que aquesta descodificació planteja, resol els següents enigmes apareguts a la revista Cavall Fort. ANNEXOS 4 I 5

Exercici 5: Poseu-vos en grups de tres o quatre persones i inventeu un alfabet secret. Després escriviu la frase següent amb el vostre alfabet:“ Totes les llengües són igual d’importants i necessàries”Pengeu la vostra feina a la classe per tal que tothom la pugui veure.



Activitats de recontextualització

Activitat 9. Una llengua materna del nostre entornObjectiu principal:- Fer una entrevista a alguna persona de l’entorn de l’alumnat (veí o veïna, familiar, amic o amiga, conegut o coneguda...) per tal que expliqui coses de la seva llengua materna i organitzar la informació en un text adequat a les circumstàncies.[Cada professor/a podrà decidir si per als seus alumnes resulta més adequat confegir un text escrit, oral o audiovisual. En les instruccions que segueixen, se segueix la línia del text escrit ja que, en qualsevol dels casos, serà necessari com a síntesi o com a guió]

Descripció de l’activitat:Exercici 1. En grups de tres o quatre persones, heu de buscar al vostre entorn (institut, carrer, barri, amistats...) un parlant que tingui com a llengua materna qualsevol llengua que no sigui ni la catalana ni la castellana. Contacteu-hi i pregunteu-li si està disposat/ada a ser entrevistat/ada sobre la seva llengua materna. Un cop hàgiu aconseguit el compromís, comenceu a preparar l’entrevista.

Exercici 2. Aneu al recurs Mapes Vius i documenteu-vos sobre aquesta llengua: - Àmbit geogràfic on es parla [imprimiu-ne un mapa] - Nombre aproximat de parlants.- Tipus de grafia que es fa servir en la seva vessant escrita. Si podeu, aneu a l’apartat multimèdia i cerqueu un text escrit en aquesta llengua.- Anoteu les particularitats i curiositats que us semblin més interessants, procurant fer servir les vostres paraules.



Exercici 3: Sintetitzeu tota aquesta informació en un text expositiu coherent i fàcil de ser llegit en veu alta. Pareu especial atenció a la divisió en paràgrafs i procureu que les frases que redacteu no siguin massa extenses. Aquest text us podrà servir, amb una mínima manipulació, com a text de presentació de l’entrevista.

Exercici 4: Un cop que us heu documentat sobre la llengua, podeu preparar el qüestionari de l’entrevista. Recordeu que heu de pensar molt bé què voleu saber abans de redactar les preguntes de l’entrevista.Tot i que podeu fer les preguntes que us semblin adequades, us proposem algunes idees:

- saber si fa servir sovint aquesta llengua;- saber què sent quan parla aquesta llengua o quan la sent fora del

seu àmbit territorial;- conèixer algunes paraules bàsiques (presentació, salutació,

agraïments, fórmules per desitjar sort...):- conèixer alguna frase feta o refrany que no existeixi en català i

saber-ne el seu ús;- cantar alguna cançó de bressol;- saber quina imatge, olor, gust... li ve al cap quan pensa en la seva

llengua; Exercici 5: Quan tingueu el qüestionari preparat, concerteu un dia per a l’entrevista i realitzeu-la. Recordeu:a) Que podeu revisar el qüestionari sobre la marxa si us falta informació.b) Que seria bo fer alguna foto de la persona entrevistada.c) Que si la graveu en àudio o en vídeo, l’entrevista serà més àgil. d) Que li podeu demanar que escrigui aquelles paraules que us diu en el seu idioma per tal de facilitar-vos la feina.



e) Que heu d’agrair l’atenció de la persona i advertir-la que li fareu arribar un exemplar del vostre treball abans de fer-lo públic.

Exercici 6: Finalment disposeu de tota la informació necessària per parlar d’aquesta llengua. Redacteu un reportatge on es combini la informació de manera efectiva. Penseu en allò que heu après a l’activitat 6 a l’hora de distribuir la informació en el full.



Activitat 10: Presentació oral del treball a classeObjectiu principal:- Fer una presentació oral de l’experiència davant del grup classe a partir d'una única diapositiva [en un programa com el PowerPoint o similar, imprimible com a pòster] que resumeixi la recerca i l’entrevista al parlant seleccionat per cada grup.

Descripció de l’activitat1. Feu una llista que reculli les 10 o 12 idees principals que caracteritzen la llengua que heu investigat.

2. Intenteu recollir totes aquestes idees en UNA SOLA DIAPOSITIVA de PowerPoint. Podeu fer servir lletres de diferents alfabets, paraules, frases, imatges, figures, sons o vídeos vinculats amb enllaços...i l’animació que us sembli més significativa.

3. Prepareu l’exposició oral, tenint en compte que sereu avaluats pels vostres companys i companyes i pel vostre professorat a partir de la pauta d’observació següent:



AVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL

Nom de l’observador:Data de l’exercici:

Nom de l’alumne/a que

exposa

S’expressa en català 1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

Utilitza un nivell formal del llenguatge

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

Anuncia la llengua i fa un petit resum dels punts que tractarà l’exposició

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

Usa connectors per passar d’un aspecte a un altre

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

Al final resumeix els aspectes essencials de la seva exposició

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

Posa exemples de la llengua que s’exposa.

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

Mira el interlocutors quan parla

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

Parla prou fort per què se l’entengui

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

Utilitza correctament la diapositiva de suport

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

Aporta una bona informació sobre la llengua exposada

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

1 2 3 4

Has trobat interessant el que has sentit?

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no

sí/no



4. Un cop la feina hagi estat revisada pel vostre/a professor/a, feu-ne difusió: pengeu-la al bloc de la classe, a la pàgina veb de l’escola, organitzeu una exposició amb les diapositives als passadissos...

5. Trieu els millors treballs i comuniqueu-los a Linguamon: enllaç verificable.


Documents

El miracle de les llengües maternes · Web viewActivitat 10: Presentació oral del treball a classe Objectiu principal: - Fer una presentació oral de l’experiència davant del