Dislexia Eap

  • Published on
    24-Oct-2014

  • View
    26

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica de Terrassa

DOCUMENT DE TREBALL (Document a revisar, complementar...) LA DISLXIA ndex del document 1.DEFINICIONS DEL TRASTORN Criteris a considerar a lhora de fer el diagnstic 2.PRONSTIC 3.SIGNES DALERTA 4. PROTOCOLS DAVALUACI: Valoraci qualitativa. Tipus derrors que sobserven de manera freqent en la dislxia Valoraci exhaustiva per lelaboraci del diagnstic. 5. RECOMANACIONS PER A LABORDATGE DELS APRENENTATGES GENERALS. 6. ORIENTACIONS PER A LESPECIALISTA (Mestre educaci especial, Psicopedagog..) ORIENTACIONS DESTINADES A MILLORAR LES DIFICULTATS DEL TRASTORN

1

Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica de Terrassa DISLXIA 1.DEFINICIONS Trastorn que es manifesta per les dificultats per a la lectura i lescriptura malgrat la intel.ligncia i les oportunitats socials i culturals de lindividu. (Critchley, 1970) Trastorn neurolgic (relatiu al processament cerebral de la informaci escrita) que afecta les habilitats involucrades en laprenentatge de la lectura i de lescriptura. (Anna Sans, agost 2003. Neuropediatra de lHospital de Sant Joan de Du) Greu dificultat en el processament de la forma escrita del llenguatge independent de causes intel.lectuals, culturals i emocionals. Es caracteritza perqu les adquisicions de lindividu en lmbit de la lectura, lescriptura i el lletreig estan molt per sota del nivell esperat en funci de la seva intel.ligncia i de ledat cronolgica. Es tracta dun problema de caire neurolgic que afecta aquelles habilitats lingstiques asociades a la modalitat escrita, particularment el pas de la codificaci visual a la verbal (en el cas de la lectura), de la verbal a la grfica (en el cas de lescriptura), la memoria a curt termini, la percepci de lordre i la seqenciaci de les lletres. (Thomson, 1984) Els nivells de lectura del subjecte avaluat -mesurats individualment per tests estandaritzats de capacitat lectora- estan substancialment per sota dels esperats en relaci a ledat cronolgica, a la intel.ligncia mitja i a leducaci apropiada per ledat. Aquest problema interfereix significativament en el rendiment acadmic o a les activitats diries que requereixen habilitats lectores. (DSM IV ) Criteris a considerar a lhora de fer el diagnstic -s un trastorn amb un component hereditari, per tant s important esbrinar si hi ha antecedents familiars. - Cal evidncia de discrepncies entre les capacitats intel.lectuals i els nivells de lectura i descriptura. Les dificultats se centren especialment en la forma escrita del llenguatge. Aquestes dificultats poden fer-se especialment evidents en els errors a lhora de llegir, escriure, lletrejar paraules allades i pseudoparaules. En canvi poden observar-se, en el mateix individu, habilitats per comprendre i obtenir significats dun text escrit quan el lector del text s una altra persona. - Malgrat tractar-se dun problema dorigen neurolgic no sevidencien danys. (Tamb cal descartar-ne de sensorials) -Es presenten patrons de dificultats diferents entre els individus afectats.

2

Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica de Terrassa -No es tracta dun trastorn de base emocional per sol estar afectat per aquest component . Tamb es poden presentar associats altres trastorns (TDA.H...) - Cal diferenciar el trastorn: . de les dificultats relatives al procs evolutiu daprenentatge de la lectura i de lescriptura . del retard en ladquisici de laprenentatge de la lectura i lescriptura. . dels resultats que poden ser conseqncia descasses oportunitats familiars, socials o culturals per a la lectura i lescriptura . dels resultats conseqncia de prctiques escolars que difcilment milloren les habilitats lectores i les habilitats escriptores. Alguns lectors inicials es mostren poc hbils. Alguns daquests lectors aniran adquirint lentament les habilitats lectores i al final tindran un nivell satisfactori, nicament ser ms tard del previst. Aquests casos es poden interpretar com a retards maduratius i no shaurien de diagnosticar com dislxia 2.PRONSTIC La dislxia s un trastorn crnic i no hauria de considerar-se un retard maduratiu transitori. -Segons la literatura cientfica, difcilment experimenta millora si no es treballa de forma preco i pertinent. Per tant t millor pronstic si es diagnostica entre els 8 i 9 anys, al final del cicle inicial descolaritzaci primria o als inicis del cicle mitj. Els tractaments han destar orientats al problema. La dislxia noms millora amb lentrenament dhabilitats especfiques relacionades amb millora de la conscincia fonolgica, la lectura, lescriptura. -A ms de ledat, el pronstic tamb depn del grau dafectaci. Segons alguns autors es pot parlar de dislxia lleugera-mitjana i dislexia greu. Aquest grau depn per una banda de la gravetat dels smptomes especfics i per laltre de la afectaci daltres capacitats i funcions relacionades. -Tot i ser crnic, la forma dexpressar-se i les conseqncies sn molt diferents entre ledat escolar i ledat adulta. A ledat adulta podran llegir per amb ms dificultats i amb menys fludesa que la resta de la poblaci. -Afecta entre 5 % i 8 % de la poblaci mentre que altres dificultats relacionades amb la lectura i lescriptura tenen un percentatge dafectaci ms elevat. 3.SIGNES DALERTA Abans del 7-8 anys: -Histria familiar de trastorn -Retard llenguatge i parla -Dificultat per recordar els noms de les coses, evocar paraules... -Confusi en la pronunciaci de paraules de fontica similar -Dificultats per trobar paraules que rimin, comencin i acabin igual que -Dificultats per segmentar paraules en sl.labes (conscincia sil.lbica) -Dificultats per trobar paraules que sonin com... o tinguin el so... -Alternana de resultats exit/dificultat en tasques escolars -Major habilitat manual que lingstica

3

Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica de Terrassa Desprs dels 8-9 anys: -Dificultats per recordar lletres, el seu nom, el seu so, la seva grafia... -Dificultats segmentaci de paraules en sons/ fonemes (conscincia fonmica) -Dificultats per llegir. Lentitud extrema o impulsivitat-invenci -Molts errors dortografia natural en escriure. Aturades, lentitud.. -Dificultats en la cpia de paraules i textos breus. No es recorda la seqncia de lletres de la paraula (molts errors) i a vegades es realitza una cpia lletra a lletra (no errors). -Dificultats per aprendre de memria abecedari...(i altres) -Dificultats en lorganitzaci perceptiva i grfica -Conductes dangoixa/rebuig/aversi davant del fet de posar-se a llegir o a escriure -Dificultats datenci i concentraci -Trastorns de conducta 4. PROTOCOLS DAVALUACI Valoraci qualitativa. Des de lEAP es pot fer una primera valoraci qualitativa per decidir si caldr derivar a fer un diagnstic ms exahustiu i ms acurat del subjecte afectat. En la primera exploraci de lectura i descriptura caldria: - reduir en la mida del possible lansietat i la impulsivitat del subjecte a avaluar. - realitzar dos tipus dexercicis en les modalitats de lectura, dictat i escriptura espontnia per ser contrastats: uns de ms preparats i els altres abordats sense prembuls. - esbrinar sobre les capacitats de comprensi quan el lector del text no s el subjecte afectat. Per a lavaluaci de la lectura. Material: - un parell de textos. Poden ser els textos de les proves ACL, del TALEC (o a preparar per edats) - llistat de paraules llargues - llistat de pseudoparaules. Abans de lavaluaci: - per a un dels tipus de lectura oral a fer, parlar conjuntament i prviament del tema sobre el que es far llegir, activar els coneixements previs del subjecte relacionats amb el tema, evocar part del vocabulari que apareixer a la lectura. Alguns autors consideren que tamb els resultats de la lectura oral depenen de la comprensi i lactivaci de coneixements previs. Durant lavaluaci:

4

Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica de Terrassa Proposar una o dues lectures silencioses -indicant que lobjectiu s comprendre all que est escrit- abans defectuar una de les lectures orals, la que abordar de forma preparada Proposar una altra lectura oral abordada sense prembuls Contrastar els resultats de les dues lectures. Anotar i considerar si els errors sn similars en quantitat i en gravetat. Aquestes consideracions seran utilitzades per orientar el treball reeducatiu. Realitzar les lectures de paraules i pseudoparaules. Anotar els errors.

Per a lavaluaci de lescriptura. a. Escriptura espontnia: Un exercici preparat oralment i laltre abordat directament Per a lexercici descriptura amb preparaci: Abans de lavaluaci: - organitzar conjuntament amb el subjecte el discurs a escriure, decidir tema, ordre dexposici de les idees, la longitud del text... Desprs de lescrit - demanar una o dues revisions del text i suggerir que, si cal, es rectifiqui all que es consideri incorrecte. Es proposar que enlloc desborrar els errors, sescrigui novament a sota de la paraula que es voldria esborrar. (Considerar el nivell de coneixement metalingstic) - proposar una altra escriptura abordada sense prembuls - contrastar els resultats dels dos escrits. Anotar i considerar si els errors sn similars en quantitat i en gravetat. Aquestes consideracions seran utilitzades per orientar el treball de reeducaci b. Dictat: - realitzar dos dictats a la manera que shan realitzat les lectures i lescriptura espontnia. Per preparar el dictat es fa una repassada conjunta amb el subjecte a cadascuna de les paraules, tot suggerint que facin explcites les dificultats que troba a recordar cada paraula per escriure-la posteriorment al dictat. Tipus derrors que sobserven de manera freqent en la dislxia El pronstic de treball s millor si sobserva ms freqncia derrors en els exercicis abordats sense prembuls. Els subjectes ms afectats presenten errors similars en els dos tipus dexercicis. a. Errors en lectura (no est per edats sin general) -Sil.labeig exagerat -Lentitud exasperant -Canvis incorrectes de lnia sense conscincia -Lectura molt rpida, continuada i sense conscincia dalgunes paraules i f