Davant una urgència o emergència mèdica, què cal fer?

@revistafersalut

Entrevistes al canal de FerSalut

Com prendre la pressió arterial a casa

Incontinència urinària, què puc fer?

El meu fill té cucs

Entrevista Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya

Número 86 / Març-Abril 2018

El 12 d’abril celebrem el “Dia de l’Atenció Primària”, i aquest any és una celebració especial en coincidir amb el 40è aniversari de la De-claració de l’Organització Mundial de la Salut sobre Atenció Primà-ria, celebrada a Alma Ata el 1978. Aquella declaració, encara vigent, va posar les bases i inspirar l’atenció primària tal com la coneixem

actualment. És bon moment de recordar, malgrat les adversitats, el com-promís que metgesses i metges de família tenim en aquella declaració,

que defensa un sistema sanitari universal, públic i gratuït.

Les persones que atenem, amb qui establim vincles de respecte i confiança mutus, són l’essència i el centre de la nostra vocació

professional. Compartim decisions i acordem amb elles el com-promís permanent d’atendre-les i d’acompanyar-les, especial-

ment en els moments més difícils de la vida, ja sigui en la nostra consulta, o en el seu domicili. Tot plegat, metgesses i metges de família ho fem amb els nostres valors de de-dicació, respecte, proximitat, lleialtat, prudència, equitat i honradesa.

No estem sols: treballem en equip amb altres professi-onals d’infermeria, treball social, odontòlegs, pediatres,

auxiliars i administratius, i ens agradaria fer-ho també amb fisioterapeutes, psicòlegs i nutricionistes dins dels mateixos

centres, perquè és la millor fórmula d’oferir la resposta més idònia a les necessitats més habituals de les persones.

De necessitats cada cop en tenim més, derivades de les transformacions so-cials com l’increment de l’envelliment, la major complexitat dels malalts, o l’arribada de nous avenços tecnològics. Per tot plegat cal estar al dia, i entitats com la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAM-FiC), que aplega a totes les metgesses i metges de família de Catalunya, es compromet a vetllar per mantenir un nivell de formació d’excel·lència en totes les competències professionals, tant les tècniques com les humanes.

Protegim els metges de família: cuidar-los és la millor manera que com a ciutadans ens assegurarem el benestar i la salut necessària per desenvolu-par-nos com persones saludables.

Editorial2 www.fersalut.org

Dr. Antoni Sisó AlmirallPresident de la Societat Catalana de Medicina

Familiar i Comunitària (CAMFiC)

El Dia de l’Atenció Primària

Sumariwww.fersalut.org 3

El meu fill té cucs!Els oxiürs, coneguts po-pularment com a cucs, són paràsits que viuen als intestins. Us expli-quem com es poden pre-venir i tractar en cas de contagi.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMontse Navarro. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecYolanda Caballero. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutGloria Ruiz. Pediatria dels Pirineus

HA COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Dr. Antoni Sisó Almirall, President de la CAMFiC i Dr. Francesc Xavier Jiménez Fàbrega, Àrea de Desenvolupament Corporatiu del SEM.

ATENCIÓ AL LECTOR

lectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial-ment sense el consentiment de l’editor.2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la millor comunicació sanitària.

Com prendre la pressió arterial a casa? Fent un bon control de la pressió arterial des de casa, amb un petit aparell i algu-nes recomanacions, podem evitar patir malalties cardio-vasculars.

Incontinència urinària, què puc fer?Per moltes persones és una barrera pel seu dia a dia. Tro-bar el millor mecanisme per prevenir-la i tractar-la aju-darà a millorar la vida quoti-diana.

Pàg 4 - 5

Pàg 10 - 11

Pàg 6 - 9

Pàg 12 - 15

Nens Gent gran

Salut

Revista impresa en paper reciclat

Família

Davant una urgència o emergència mèdica, què cal fer? Saber diferenciar entre una urgència i una emer-gència mèdica és clau per poder avisar al servei mè-dic adient.

Parlem sobre el Sistema d’Emergències Mèdiques de CatalunyaDr. Jiménez Fàbrega, Àrea de Desenvolupament Corporatiu del SEM

L’entrevista

Mecanisme de contagi

El contagi es produeix per la ingesta involuntària dels ous, de mida microscòpica, a tra-vés de les mans i les ungles de les persones. També es poden transmetre a través d’objectes que s’hagin tocat amb mans infestades, roba, joguines, etc. És molt habitual que afectin a

diferents membres de la ma-teixa família.

Quan s’ingereixen els ous, aquests arriben a l’intestí prim, on neixen les larves, que migren fins a l’intestí gros i es converteixen en pa-ràsits adults. Passats entre 1 i 2 mesos, els oxiürs femella es reprodueixen i ponen els ous

als marges de l’anus a la nit. Durant aquest procés, els cucs en fase reproductora s’adhe-reixen a la pell de la zona i produeixen irritació i pruïja intensa, per la qual cosa el nen sent la necessitat de gra-tar-se. Amb les mans conta-minades, el nen dissemina de nou els ous i contagia a altres persones.

Els oxiürs (Enterobius vermicularis), coneguts popularment com a cucs, són paràsits amb aspecte de petits fils blancs, de 0,5 a 1 cm de longitud, que viuen exclusivament als intestins del cos humà.

Es tracta d’una afecció molt freqüent, especialment en nens d’entre 3 i 6 anys, que produeix molèsties però sense conseqüències greus i amb un tractament senzill i eficaç.

El meu fill té cucs!

Nenswww.fersalut.org 5

Amb l’observació directa dels paràsits a l’anus de la perso-na afectada. En cas dels nens és millor fer-ho 2-3h després que s’hagi adormit. Revisa-rem l’anus separant les nat-ges i amb una llanterna.

A vegades també podem veu-re els paràsits en les femtes de la persona afectada.

Ocasionalment serà necessa-

ri fer alguna altra prova com la cinta de Graham. Es fa ser-vir una cinta adhesiva trans-parent i consisteix a pres-sionar suaument la pell del voltant de l’anus per la zona adhesiva, de manera que si hi ha ous d’oxiürs quedin enganxats a aquesta. Poste-riorment, s’enganxa la cinta a un porta-objectes i la mos-tra s’observa directament al microscopi.

•Assegurar que els nens tin-guin una bona higiene de mans i de les ungles, sobre-tot abans dels àpats i des-prés d’anar al lavabo.

• Tallar les ungles curtes per evitar que els ous s’acumu-lin a sota.

• El mateix dia que hagi pres el medicament per tractar l’oxiürosi, rentar els llen-çols, la roba, el pijama i les tovalloles que ha fet servir el nen infectat. Intentar no sacsejar la roba contamina-da, ja que els ous poden pas-sar a l’aire i caure a altres superfícies de la llar.

•No cal esterilitzar joguines ni desinfectar els mobles, catifes o cortines del domi-cili.

•Desinfectar les tasses del và-ter de casa per evitar qualse-vol contagi.

•No cal evitar el contacte amb altres nens però si re-forçar les mesures higièni-ques, sobretot el rentat de mans.

Com es diagnostiquen?

Prevenció

Símptomes

•Picor anal, sobretot a les nits.

• Irritació a la pell al vol-tant de l’anus.

•Problemes per a dormir, irritabilitat, malsons.

• Irritació genital i en nenes, a vegades es pro-dueix una lleu secreció vaginal.

•NO són atribuïbles als oxiürs altres problemes com dolor abdominal, falta de gana, cansament, anèmia, bruxisme, poc guany de pes o hiperac-tivitat.

TractamentMedicaments via oral que eliminen els oxiürs adults després d’una sola dosi. Repetir una segona presa del medicament 2 setma-nes després i tractar a tots els membres de la família.

Victòria Mazo AncocheaMetgessa de família

CAP Roger de Flor @caprogerflor

Podreu trobar informació addicional d’interès a:http://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/parasitosis_0.pdfParasitosis intestinales (AEP).

http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/oxiurosi-alguns-nens-tenen-cucs-intestinalsOxiürosi. Faros, Sant Joan de Déu.

Incontinència urinària, què puc fer?La incontinència urinària és per a moltes persones, independentment del sexe, una barrera pel seu dia a dia. La falta d’informació i el pudor a parlar-ne és, encara, un problema evident.La pèrdua involuntària d’ori-na pot ser un símptoma en el curs d’una malaltia, com la infecció d’orina, entre altres, o una malaltia per si matei-xa. L’edat és un factor que l’acompanya i que normal-ment l’agreuja. Així, el fet de ser dona i tenir una edat avançada, augmenta la seva

prevalença i en el cas dels homes, els problemes pros-tàtics són els precursors de la incontinència temporal o permanent.

El seu tractament varia se-gons el trastorn de la bufeta i de la causa de la incontinèn-cia. Trobem doncs, la cirur-

gia, diferents medicaments i els exercicis pelvians. És per això, que una valoració efi-cient del tipus d’incontinèn-cia per un professional de la salut ens pot ajudar a deter-minar el millor tractament i proporcionar les estratègies més adequades per millorar la qualitat de vida.

Gent granwww.fersalut.org 7

Com es classifiquen?

Com la podem prevenir en situacions compromeses?

Quan la incontinència dura menys de dues setmanes par-lem d’una incontinència tem-poral, però si aquesta s’allarga en el temps l’anomenem per-manent i la classifiquem se-gons la seva causa en:

Incontinència d’esforç, les pèrdues d’orina són petites i vénen acompanyades per un esforç com esternudar, riure, fer força... degut a la debilitat dels músculs pelvians.

Incontinència d’urgència, on les pèrdues són en quantitats més grans i incontrolables, de-

gut a la irritació de la bufeta.

Incontinència per sobreeiximent, on es presenten pèrdues per vessament pel fet que la pròstata impe-deix el buidament total de la bufeta.

Incontinència fun-cional, aquella que es produeix per les dificultats de l’en-torn, la distància del WC, la dificultat per desvestir-se...

Per intentar evitar aquestes pèrdues o minimitzar-les po-dem:

•Mantenir una higiene cor-recta, evitant possibles in-feccions.

• Evitar l’estrenyiment i el so-brepès.

•Moderar les begudes amb cafeïna o teïna o herbes diürètiques.

• Planificar la ingesta de lí-quids.

•Orinar cada 3 hores aproxi-madament.

• Procurar prendre els medicaments diürètics en mo-ments que pu-guem tenir un WC a prop i ser conei-xedors d’aquells que agreugen la incontinència.

•Utilitzar roba cò-moda i fàcil de treure.

• Intentar no rete-nir les ganes d’ori-nar.

• En el cas de patir pèrdues d’orina no evitables, uti-

litzar les compreses o bol-quers adients.

I quan la incontinència persisteix...

Quan les pèrdues d’orina no es poden evitar ni previndre, la utilització de bolquers o compreses són la solució per-què les nostres activitats dià-ries puguin continuar amb la màxima normalitat evitant les situacions compromeses com la mala olor, sentir-se mullat, vergonya...

Triar la compresa o bolquer adequat és important pel confort i per evitar fugues, sobretot nocturnes, així com per millorar l’estat de la pell, evitant irritacions o ferides.

El Ministeri de Sanitat els cataloga segons la capacitat d’absorció, el tipus o forma i la talla, la majoria són finan-çats pel Sistema Nacional de Salut.

Cal tenir present que podem demanar ajuda als professi-onals d’infermeria o de me-dicina de família, així com als professionals de la nos-tra farmàcia de confiança, ja que moltes vegades una bona elecció pot ser complicada degut a la gran quantitat de marques i formes que hi ha al mercat.

Alguns aspectes higiènics i d’ús ens poden ser útils per millorar al nostre confort, com:

•Efectuar els canvis de bolquer sempre que sigui precís, a la seva part ex-terior hi ha indicadors de saturació de la humitat que ens poden ajudar.

• Inspeccionar la zona peri-

Moltes vegades, l’en-trenament dels músculs pelvians, mitjançant els exercicis de Kegel, exer-cici hipopressius o dis-positius com les boles xines o els cons vaginals ens poden ajudar en els casos de la incontinència d’esforç. Altres vegades, en cas de la incontinèn-cia d’urgència o per so-breeiximent, ens poden haver indicat prendre un fàrmac específic acom-panyat, possiblement, d’un entrenament de la bufeta, sobretot en els casos de post-cirurgia prostàtica o de sondatge vesical de llarga durada.

És possible tractar-la?

Gent granwww.fersalut.org 9

anal i voltants per com-provar la integritat de la pell i que no apareguin vermellors.

•Observar la quantitat, olor i aspecte; és a dir, els canvis que es detectin...

•Vigilar que l’absorbent quedi ben subjecte i no faci plecs molestos.

•En persones enllitades o que no es valen per si ma-teixes és important utilit-zar empapadors i fer els canvis de bolquer quan sigui necessari.

Per últim, existeixen també els col·lectors per homes, són dispositius que van ubicats al penis, amb forma de preserva-tiu i que connecten amb una bossa col·lectora on es diposi-ta l’orina.

Resumint, la incontinència urinària està molt present en el nostre dia a dia, tant en dones com en homes, però sobretot augmenta amb la nostra maduresa. Trobar el millor mecanisme o la millor tècnica o tracta-ment ens ajudarà a millorar la quotidianitat de les nos-tres activitats diàries, així com reduir els seus efectes negatius sobre ella.

Cal recordar que en cas de dubte, sempre és convenient consultar a un professional de la salut.

Rosa Margarit TauléInfermera

CAP Muralles (Tarragona)Podreu trobar informació addicional d’interès a:

http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Incontinencia_urinariaIncontinència urinària. Canal Salut.

10Família

www.fersalut.org

Com prendre la pressió arterial a casa?

La pressió arterial tendeix a augmentar amb l’edat i acaba essent un problema molt freqüent. Amb un bon control de la pressió arterial podem evitar patir malalties cardiovasculars.

Des de casa podem aprendre fàcilment a mesurar-nos la pressió arterial i tenir-la sota control. Amb un petit aparell i algunes recomanacions, el pacient s’involucra en la seva malaltia i ell mateix s’autocontrola.

11www.fersalut.orgFamília

L’automesura de la pressió arterial (AMPA) a domicili és una tècnica senzilla que, utilitzada correctament, ens dóna una informació fiable i de gran utilitat pel control de la malaltia.

L’automesura permet, en pri-mer lloc, evitar l‘efecte de la “bata blanca”, tan freqüent a la consulta, entenent com a tal qualsevol increment de la pressió arterial (PA) que pro-voqui la presència de perso-nal sanitari.

També permet obtenir un elevat nombre de mesures, amb la qual cosa valorarem l‘efecte dels fàrmacs an-tihipertensius, les diferènci-es de PA al llarg del dia o fins i tot si hi ha algun episodi de baixada de pressió.

Per poder fer l’AMPA necessita-rem un aparell electrònic au-tomàtic amb manegot d’inflat/desinflat a nivell del braç i que estigui homologat.

Les xifres de control de PA a domicili són diferents que a la consulta. Es considera que són òptimes si la PA sistòlica (màxi-ma) <135 mmHG i la PA diastò-lica (mínima) <85 mmHg.

L’AMPA involucra al pacient en el control de la seva patologia. És important que tot i observar

uns bons controls, no modifi-queu el tractament. El perso-nal sanitari revisarà els vostres autocontrols i us ajudarà a de-cidir què és el millor.

Avantatges

Què es necessita?

És suficient prendre la PA un o dos dies seguits cada 2 mesos. S’ha de rebutjar la primera mesura del matí

i de la tarda, i calcular la mitja

• No prendre la pressió just després de dinar o fer esport, ni en situacions d’estrès o amb dolor.

• Eviti el cafè i l’alcohol durant la mitja hora prèvia a la presa.

• Buidar la bufeta.• Restar assegut durant 5 mi-

nuts abans de la presa.• Adoptar una postura còmoda i

relaxada.• L’habitació ha de tenir una

temperatura confortable.• El manegot ha de ser l’ade-

quat a la mida del seu braç i s’ha de col·locar entre 2 i 3 centímetres del plec del braç.

• Recolzar el braç sobre la taula sense que la roba li oprimei-xi i seguir les instruccions de l’aparell.

• Realitzar tres mesures al matí (de 6 a 9 h) i tres mesures a la tarda (de 18 a 21 h), abans dels àpats i de prendre el fàr-mac.

• No moure ni pressionar el braç durant la presa de PA.

• No parlar.• Llegir les xifres que apareixen

al monitor de l’aparell i regis-trar-les a la gràfica adjunta.

• Esperar 2 minuts entre presa i presa.

Recomanacions per prendre la PA

Miriam Payán i Lluis ParraAtenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

@aprimariavsg

Davant una urgència o emergència mèdica, què cal fer?

El sistema sanitari públic posa a l’abast de la ciutadania diversos recursos on us podeu adreçar en cas que us trobeu davant d’una urgència o emergència mèdica. Cal saber-les diferenciar en funció de la seva gravetat, per poder avisar o adreçar-vos al servei mèdic adient.

Davant una emergència, cal trucar al 112. Per qualsevol altra infor-mació o dubte sobre salut, cal trucar al 061 CatSalut Respon.

Salutwww.fersalut.org 13

Què és una urgència mèdica?Dins el concepte d’urgència hi tenen cabuda situacions de diversa gravetat. En general, podríem dir que una urgèn-cia no suposa risc vital, però requereix una atenció mèdica ràpida. Hi ha urgències lleus com per exemple un esquinç de turmell o un mal de quei-xal, o urgències més impor-

tants com un dolor abdominal o una alteració de la tensió ar-terial. En aquests casos podeu:

Trucar al telèfon 061 Cat-Salut Respon, on un equip format per metges, infermers i tècnics us oferirà consell i atenció sanitària i us derivarà al CAP, CUAP o hospital més

adient, activarà un metge a domicili o una ambulància del SEM, segons el que us passi.

Anar al vostre Centre d’Aten-ció Primària (CAP) i, fora del seu horari habitual, als cen-tres amb atenció continuada (CUAP) que estan oberts les 24 hores.

•Compta amb un equip de més de 200 professio-nals, format per metges/sses, infermers/eres i tècnics.

•Dóna servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

•Informa, ofereix atenció sanitària no presencial, resol problemes de salut i realitza tràmits admi-nistratius.

•Fa promoció de la salut, prevenció i cura de la malaltia.

•Dóna resposta a la teva consulta de salut.

•Activa les Emergències Mèdiques si és necessari (metge a domicili, ambu-lància o helicòpter medi-calitzat del SEM).

061 CatSalut Respon

Salutwww.fersalut.org14

• Seguiu les instruccions del metge/ssa que us atén al telèfon.

• No mogueu la víctima si no es troba en perill.

• Si hi ha algú més amb vos-altres, que surti a trobar l’ambulància.

El SEM-Sistema d’Emergèn-cies Mèdiques és el servei encarregat de donar respos-ta assistencial a les urgènci-es i emergències sanitàries extrahospitalàries de forma ràpida i eficient, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Mentre arriba l’ambulància, què podeu fer?

061 catsalutrespon@gencat.cat app - iOS i Android

Què és una emergència mèdica?A diferència d’una urgència, les emergències mèdiques són situacions que poden comprometre la vida de la persona afectada. Davant una situació en què hi ha algú greument ferit o sobtadament malalt, cal trucar immediata-ment al telèfon 112.

Abans de trucar...

Les trucades per casos que no són una emergència poden causar una sobrecàrrega inne-cessària del servei. Per això, abans de trucar, feu-vos aques-tes preguntes:

Hi ha perill de mort per la víc-tima?

Si la porto a l’hospital, pot em-

pitjorar pel camí, perillant la seva vida?

Puc causar més mal movent al ferit?

La situació aconsella presència del personal sanitari del SEM?

Què heu de dir?

Perquè l’assistència pugui ar-ribar el més aviat possible, fa-ciliteu la següent informació: què ha passat, lloc exacte de l’incident, nombre de víctimes i en quines condicions estan.

És important mantenir la cal-ma, parlar amb claredat i tenir sempre a l’abast el telèfon per seguir les instruccions del ser-vei d’emergències.

Salutwww.fersalut.org 15

Primers auxilis davant d’una emergènciaA més de trucar al 061 CatSalut Respon per activar l’assistèn-cia mèdica urgent, si us trobeu amb una situació de gravetat, la vostra intervenció durant els primers minuts pot ser decisiva per salvar la vida als afectats.

Per aquest motiu, el SEM mos-tra als ciutadans com fer pri-mers auxilis amb 15 vídeos di-dàctics de 2 minuts de durada protagonitzats pels seus profes-sionals, on s’explica com actu-ar en una primera intervenció i quines atencions cal fer a la persona accidentada o malalta abans de ser atesa per l’equip sanitari.

1. Aturada cardiorespi-ratòria. Maniobres de

reanimació cardiopul-monar.

2. Reconeixement de l’ictus.

3. Si veus un accident, aplica el PAS: Prote-gir, Alertar, Socórrer.

4. Què cal fer davant una convulsió?

5. La posició Lateral de Seguretat, si trobem una persona inconsci-ent que respira.

6. Dolor toràcic. Símpto-mes i què cal fer.

7. Què cal fer davant un ennuegament (total o parcial)?

8. Què cal fer davant una cremada?

9. Aturada cardíaca, reanimació cardio-

pulmonar i ús del desfibril·lador.

10. Què fem davant una hemorràgia?

11. Consells per actuar davant les picades.

12. Com actuar davant un cop de calor?

13. Què fer davant una hipoglucèmia?

14. Com administrar els broncodilatadors.

15. Què fer davant una intoxicació?

Us convidem a veure aquests audiovisuals, una informació bàsica que tothom hauria de conèixer per si algun dia us trobeu en una situació crítica on la vostra intervenció pot ser vital.

Parlem sobre el Sis-tema d’Emergències Mèdiques de Catalu-nya

Entrevista al Dr. Francesc Xavier Jiménez Fàbrega, Àrea de Desenvolupament Corporatiu del SEM.

L’entrevista

Trobareu l’entrevista al Canal YouTube - Revista FerSalut

Podreu trobar informació addicional d’interès a:http://sem.gencat.cat/ca/061CatSalutResponServei 061 CatSalut Respon.

http://sem.gencat.catSEM-Sistema d’Emergències Mèdiques.

http://sem.gencat.cat/ca/sem_emergencies_mediques/galeria_multimedia/SEM - Galeria de vídeos.

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Clica al teu centre de salut i consulta les revistes interactives

www.fersalut.org

ABS DE PERALADAALBERA SALUT

@revistafersalut Entrevistes al canal de FerSalut