Embed Size (px)
Citation preview
REVISTA OE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL
FEHT<AMtE*MtyNS 45
MARMDELASALUT
ABRIL 3_99O
• » e2.mJLm. \,t IP «JL.
TC3* T" T1^y V% ^~^ T* T * ^-" f~~\ T*,T" « 5^ T" "AT T T J\jBL* FJjLCjTJS CC7Jvj INLfA
FENT tflRRERftNY 2 l90)St/M>lflf XEditorialmmEditorial i Susari 2ÎI Concurs de fotografia, , , , 3Can ins de r1aliorca 4Pasqua 6Poe*es i 61oses 7EIs iolins de vent a flaria, , , 6Casa dê Ia Vila 12VII aniversari de l'Estatut , , 15Sa Xerradeta 16Correu Obert 19Bullit de notícies 20TaI ço* havia de ser 22Qpinià; £1 virus 23A*nistia internacional 24Oetografia i te*ps 25Passatesps 26Carrerany Esportiu 27Feii Carrerany, Excursi4, , . , 32
:==:r=:ss=s:=:===:::=sssssss==ss:s
EQUIP DE REDACCIÓ
Jause Ferriol FiolPere Fans PascualJoan 6elafaert i KasJaufte flestre LlospartOnofre Sureda Ribas
COL1LABQRAOQRS
~i
ELS PACTES S1HAS D1ACOMPLIR, DIUES, QuEPER AIXo SoN PACTES. I A MARIA S1HI HAVIAUS DE PESDEST QUE A LA Fi HA ARRIBAT A BOSPORT, TAL I COM HAVIA D1ESSER. SO ESTRAREMA VALORAR SI AQUEST PACTE JA VESIA AVICIATD1ESTRADA 0 SO, PERo DEL QUE Si N1ESTAMSEGURS ES QUE EB US POBLE COM EL SOSTRE,OS ELS POLÍTICS SoS ABABS QUE ALTRA COSA,VEïSATS, FALTAR A SA PARAULA DOSADA 0 A SAPROMESA FETA, QUAB ELS ALTRES L1HABMABTIBGUDA, BO ES BEB VIST PER SIBGú.
EL PASSAT 16 DE MARC, EB US PLEEXTRAORDISARI, ELS REGIDORS ELEGIRES UBBOU BATLE, TAL I COM HAVIEB ACORDAT QUE ESFARIA EB US DOCUMEBT SIGBAT DAVABT ELJÜTGB DE PAU, DESPRèS DE LES ELECCIOBSLOCALS DE L1ABY 1967.
RAFEL: LA GEBT QUE FA AQUESTA REVISTAET DESITJA USA LEGISLATURA PLEBA D1EBCERTSI PROFITOSA PER AL BE DEL BOSTRE POBLE.ESHORABOSA!
Delegació d'Infonacióde l'Ajunta*ent de r1ariaPere CrespíC, Ciclista «aria,8artoteu Pastor i Sureda,Josep Ferriol Torelló,Joana Hi1 Vives,Antoni Palier (Fabio),6abinet de preisa Parlaaent,Jaune 5antandreu,
Portada;Foto;Pep Roig,
Fotografies;Jau»e rtestre,ftrxiu de "Fen Carrerany"Pere Ribas Coloabra»,Joan Carbonell Estelrich,
Edita;Associació Cultural FENT CARRERANVSant fHquel, 4,07513 «aria da Ia Salut
Itpriieix;Apóstol y CivilizadorPetraN2 Dep*sit Legal; P«-457/1986
+++++++++++++++++++4^44+++4+++'
+ La redacció de Fent Carrerany •+ no es fa responsable de les* opinions dels qui hi escriuen*++++++++++++++++++++*+*++++++++
TïiMfS f*A&&A T
ABRIL de 1,907-Si parlassim d'auroritat?-Càmares agràries: Lallet.-El turisme a les IllesBalears.-Entitats del poble de Maria.
ABRIL de 1906:-Jornada Gran per Ia 3a Edat.-Sa Farinera (IiI).-Sa Xerradeta amb "En Pere desMoI i".-Normalització lingüística.-IV trobada-d'Escoles Mallor-quines a Sóller.-Un rellotge de sol,
ABRIL de 1.989:-I concurs de fotografia.-Arees naturals protegides.-Sutrició II.-Sa Xerradeta am 1•ano En Xescde Son Cloquis".
3 (9)? FEtt7 CARRERAW>'
II CQNCURS-EXPOSICIODE
FOTOGRAFIA "FENT CARRERANÏ"
RrtT<A*RCMMy
.AM0cUcU eucruMU4ttriAMiA4Mj*r
Per aquestes properes festes dePasqua,la nostra Associació té previst elII Concurs-Exposició de Fotografia "FEFTCARRERABY", que tant d'èxit va tenir en Iaseva primera edició. A Ia mateixa hiparticiparen 102 obres i les previsions perenguany no són, a dir Ia veritat, tanpositives, ja que les obres presentades nopareix en principi que siguin tantes, si béel nivell és semblant o superior. Ladotació econòmica del premis, 60,000'-Ftes.per a categoria, no pareix que haguidespertat l'interès dels aficionats.
Les dates de celebració estan previstespels dies 12,13, 14 i 15 d'Abril i el llocés Ia sala que ni ha damunt el Cafè Ca'nTomeu, balconada a Ia mateixa Plaça des Poui els premis es fallaran el mateix dissabtea partir de les 19'00 hores.
En l'edició passada, els guanyadorsvaren esser en els distints apartats elsegOents: en el "Tema Lliure" va otbenir elprimer premi na Fina Vázquez Pujol amb Ia
seva fotografia "Paisatge", que va servirde portada al nOmero de Ia nostra revistaallà per el mes d'abril del 1909. El premien el "Tema Maria" va esser per en GuillemArrom Llaneras amb Ia fotografia titulada"Es Recó", mentre que l'autor local nopremiat va esser en Gaspar Mas i Mas amb"Horabaixa", La fotografia més votada perelecció popular va esser Ia titulada "Caul'horabaixa" de Miquel Morey i Mas.
El jurat, de no haver-hi impresivitsd'ultima hora, estarà format al igual queen Ia edició anterior per 7 persones. Peruna part, Joan Carbonell Estelrich, esmanescal, personatge aficionat al món de Iafotografia i que amb Ia seva "Remington" harecollit escenes i racons de Ia nostra vilaal llarg d'anys i que d'aquí a uns pocsseran fonts de consulta per entendre elscanvis que s'han prodiut a Maria. Un altremembre serà en Damià Amer, jugadormallorquí del Reial Mallorca, tot pundonori honradesa esportiva i que té previst pelfinal d'aquesta temporada Ia seva retiradadels terrenys de joc, retirada forçada peruna lesió en un genoll. En Rafel Gamundí,fotògraf de Muro, serà el que posarà Ia"part tècnica" dins el jurat. Pere AntoniPons i Quetglas, antic company nostre aquíen el consell de redacció i que estàrealitzant un interessant treball damuntraces autótones, també formarà part deljurat. El batle de Maria, Rafel Oliver,representarà a l'Ajuntament en el certamen,no oblidem l'aportació econòmica que des deIa Casa de Ia ViIa es dóna al esdeveniment.Tomeu Pastor i Sureda, catedràcticd'Història i Geografia, i col·laborador enIa nostra revista amb el seus interessantsi documentats articles també formarà partdel jurat. Finalment, hem d'anotar el nomd'un dels components de Ia Junta directivade Ia nostra associació, que encara no hemdeterminat.
Jaume Mestre.
F € N T t A F v f t E f c A N C 4 (92)
PROJECTE DE REHABILITACIÖ
L'Escola-Taller de Kargers es trobaubicada a Sóller. Començà a funcionar ales darreries de 1986 promoguda perl'Ajuntament de Ia Vila i finançada perI1INEM i el Fons Europeu; és a partir delmes de Juliol de 1908 quan el ConsellInsular de Mallorca es fa càrrec del'Escola,
Destacar el fet de Ia creació de llocsde feina ja que Ia contractació es fa apartir de Ia gent que es troba a l'atur.
L'aprenentatge de l'antic ofici demarger es desenvolupa al llarg de trescursos en els quals s'alternen Ia teoria iIa practica. EIs alumnes es divideixen entres grups de treball rotatius: mentre dosgrups aprenen les tècniques de construccióde pedra en sec, l'altre realitza l'apre-nentatge en pedra picada, Ia teoria té unpes important en Ia formació de l'alumne.
Les matèries que s'estudien són:matemàtiques, seguretat i higiene en eltreball, dibuix aplicat, etc. L'equip depersones que participa al projecte estàformat per:
- 2 Tècnics de grau superior (Biò-legs).
- 6 Ïecnics <Geografs, Arquitectes, En-ginyers, Topografs, etc,..)
- 1 Tècnic de grau mitjà.- 6 Mestres de taller i capatassos.- 4 Administratius i auxiliars.-34 Treballadors de marges i pedra i
forestals.El professorat que imparteix les diver-
ses assignatures està integrat per tècnicsen Ia matèria: dos mestres margers, unmestre picador de pedra i un tècnic enconstrucció tradicional. Les tasquesd'aprenentatge complementari corren a cà-rrec d'una pedagoga. La figura del direc-tor té com a funció més important Ia decoordinar l'organització del centre.
L'Escola-taller de Margers ha duit aterme dos ambiciosos projectes:
-Camí del Barranc de Biniaraix; detraçat molt antic va tenir una granimportància com a via natural decomunicació entre Ia Comarca de Sóller iel PIa de Mallorca. EIs alumnes del'Escola-Taller, dirigits pels seusprofessors, han realitzat un tasca deneteja, eixermada i repoblació forestal del'entorn del barranc, aixi com Iaconstrucció de 350 mts2. de nou empedrat i150 mts2. de marges.
-Camí de Castelló: via de comuni-cació entre Sóller i Deià fins a lesdarreries del segle XIX, es trobava en raalestat de conservació. Te una longitudaproximada de 8 Kms. Entre el resultatsaconseguits pels alumnes figuren Ia netejade tot el camí i Ia construcció de 590mts2, de marges.
El projecte de rehabilitació delsantics camins de Mallorca vol aconseguirels segúents objectius:
a) Catalogació. La manca d'un inventarii documentació dels antics camins públicso amb dret de pas, fa que sigui necessariuna investigació per a Ia recerca icatalogació dels camins.
b) Valoració. A partir de les dadesrecollides es farà un ordre de preferènciaen funció dls valors arquitectònics,històrics, paisatgístics, naturalístics,didàctics i d'ús dels camins.
S (93) FENT CflRRERÄNY
DELS ANTICS CAMINS DE MALLORCA
c) Festauraci6. D'acord amb el corres-ponent projecte es durà endavant Iarestauració i rehabilitació delsprincipals camins públics o amb dret depas, fent miradors, menjadors, abeuredors,etc als llocs més adients pelsexcursionistes.
d) Rivulgació: La divulgació delPatrimoni natural i arquitectònic de Ianostra ruralia, l'educació i Ia sensi-bilització de Ia població, és fonamental iindispensable si volem conservar pel futurel ric llegat dels nostres avis.
e) Foment de i'us públic: En elsdarrers anys s'ha vist accelerat el procésde privatització i tancament dels caminspúblics i dels camins amb dret de pas, Lamanca de civisme , juntament amb el canvi"de propietat han fet que molts caminspúblics o amb dret de pas hagin estattancats; fent-se necessari promouremesures legislatives en relació altradicional dret de pas,
La restauració de l'antiga xarxa viàriade Mallorca és una contínua demanda delsdiferents sectors culturals de l'illa.Entitats culturals de diferents caires,preocupades per Ia conservació delPatrimoni Històrico-artístic i per Iadegradació i empobriment del PatrimoniAatural • o dedicades a l'esplai,reiteradament han mostrat Ia sevapreocupació per Ia pèrdua i privatitzaciódels camins empedrats de l'illa. EIsdarrers anys s'ha vist accelerat el procésde degradació i pèrdua del PatrimoniArquitectònic rural. La destrucció delscamins empedrats, Ia cimentació demarjades, Ia destrucció d'aljubs,barraques, canaletes, etc,,. està al'ordre del dia. La ignorancia i Ia majorcapacitat d'intervenció per part de l'homesobre el medi natural està posant enperill el futur de part del PatrimoniArquitectònic i natural de Mallorca.
Tant a nivell internacional com esta-tal, Ia sensibilització i Ia preocupacióper recuperar els antics camins públicshan fet que poc a poc es vagin iniciantcampanyes i projectes de restauració irehabilitació dels camins medievals, com avies alternatives per l'excursionisme, pelturisme, per l'esplai, etc...
La restauració i rehabilitació del'antiga xarxa viària, servirà perpotenciar Ia vida econòmica i cultural deles Serres cap a altres tipus de turisme:hostelatge, guies, etc,.. respectant elsseculars valors naturals 1 arquitectònicsde Ia ruralia i de les Serres de Mallorca,
Jaume Mestre.
FErtT CARKERAfK f' '-54)
"PASQUA"Bl Fill de l'Home, vencent Ia mort, Ia
covardia, el fracàs, Ia creu i el desencis,s'ha convertit en I1HOME SOU,Aquest Home Nou quan es troba amb els seus,el dia de Pasqua, els escomet amb un critd'alegria i seguretat: NO TINGUEU POR!
Aquest és el clam per una NovaHumanitat: Fora Ia por!
Aquesta és Ia gran tasca dels qui volemlluitar per creure i estimar: Acabar amb Iapor.
Aquesta és Ia tamborada de Vida per a undematí Pasqual:Que morin totes les pors!Que ressucitin tots els coratges! Queressucitin totes les llibertats! Que morintots els temors! Que morin totes lesenveges! Que ressucitin totes lesconfiances!
La Historia, Ia malhaurada Històrianostra, Ia desgraciada Història deMallorca, no es més que un seguitd'històries d'una gent que ens na ofegatamb el dogal de Ia por,
EIs de dalt, els qui comanden, elsnostres cossos i les nostres ànimes, lesnostres cases i les nostres vides hanaconseguit que arribem a tenir por a tot:al sexe, 3 Ia política, al pensament, aldesig, a Ia curolla, a Ia tendresa, a Iasingularitat, a Ia paraula, a Iasinceritat, a l'amistat, a Ia veritat, aDéu,...
Home Nou és aquell que se'n riu de Iapor, de les pors i dels qui les fan i lesimposen. Perquè Ia por vista de prop no ésres. Perquè el dia que les ovelles ens
<?'A-
ajuntem, caparrudes i valentes, perenvestir, per mostrar cara als cans que enslladren i mosseguen, aquest dia, els amosdel món, els amos d'aquest món i del'altre, es quedaran ben tots sols.
Bs quedaran fins i tot sense cans.Prou de fuites! Prou de covardies! Prou
d'anar amb el cap baix! Prou de viure dinsIa por!
PASQUA VOL DIS CORATGB I LLIBERTAT!
Jaume Santandreu.
Poemes î Closesi (%) FENT CÄSRERANY
Sa panada m'heu de dargrossa i apreferidasi deis que no és beneïdanoltres manan s'escolà.
Si deis que heu fetes panadesi no mos ne voleu dares xot que vàreu matartornará ressucitari vos matará a sucades.
Dau-nos coca o flaoro robiol o panada0 un tros de sobrassadao un ou des nieró.
Madona, sa vostra fillasi no en té d'enamorat,que en trii un que Ii agratde sa nostra companyia.
Sa panada és que importa,madona, pers cantadors,si Ia teniu, dau-la-mosque aixó será honra vostra.
Vaig fer Pasqua abans del Ramarob sa roeva enamoradauna carta m'ha enviada,des governador firmadaque si no hi vaig m'hi duran.
Si no mos dau sa panadano Ia vos agrairem1 a sa filla Ii diremdemà quan l'encontraremretada, mès que retada.
Sa madona sortiràde dins sa cuina abrigadai dirà a sa criadadonau-los una panadade ses més grosses que hi ha,
Noltros som quatre germansn'hi ha de petits i grossosno mos deu panada amb ossos
que Ia darem a els cans,
El Dijous Sant de Ia Cenano vârem fer processóperquè es batle i es rectorenguany mengen gripi plena.
8$E*S' y&ox
El Dijous Sant de Ia CenaCristo va fer testamentva deixar l'esglèsia plenadel Senyor qui s'anomenael Santissim Sacraaent.
Som tres o quatre fadrinsqye anam cantant sa panadadau-la-mos grossa i gruixadade catorze paras d'alçadai altres tants de rotlada
que hi poguem fer el ball dedins.
Senyor rector de Mariavenim a visitar-loper sa coca o es flaorsi voleu esser companyode sa nostra companyiaper molts d'anys i alegriamos pugui dir es sermó.
Malderaent cantem panadesno és que n'anem endarrerés que un ball hem de ferde fadrines i casadesi heu de venir ben mudadesque hem de ballar molt i bé.
ffoltros som un escodróque no ho havíem estat maii si som cora es d'antanyque sols no varen fer balltancau-mos dins sa presó.
Hem passat el Rami ja ve sa firasa famelleta el miracom tots sospetxami amb alegriavorem famelletesque de poncelletesroses floriran,
Les han contades els "joves" de Ia Tercera Edat.
FENT CARRERANV 8 (96)
ELS MOLINS DE VENT A MARIA
i. IRTRODUCCIÖ:
Fins a l'acabament del seg-le XIX s'aixecaven arreu de tot Mallorca torres de molíde vent tant per moldre cereals con per a extreure aigua de pous. Maria no fou unaexcepció i entre els segles XVII i XIX s'hi anaren dibuixant torres de pedra que ambel temps deixaren de funcionar i, àdhuc, d'existir.
Creiem que era un deure, com a interessats pel passat històric, íer-ne un articleper tal de recordar una mica, als més joves, l'altra fisonomia de Maria, Ia d'abansdel segle XX.
Com a poble d'interior de l'illa,planer i de terres gruixades, Ia principalactivitat era l'agricultura de secà i decereals.
La propietat rústica, en mans de granspropietaris forans, dificultava eldesenvolupament del pagés jornaler.Aquests grans propietaris eren: elssenyors de Montblanc, els senyors deKoqueta, els senyors de Son Perot, elssenyors de Son Eoig,i, els senyors deDeuiosal, es Rafal Roig, Es Pujol, EsFujoiet, ... Exceptuant Montblanc, queestava allunyat i aïllat del nucli depoblació, les altres propietats s'anarenestablint: primer en petits solars alsextrems de les propietats de Roqueta<carrer Major i Sa Raval), de Son Roig<Son Puig), d'Es PujoletCorbates, Son Monjo, Sad'Es Gassons (sa Carreramés tard (segles XIX itotalitat d'aquestes
<carrer de SesQuintana, . . . ),Flana), etc; í,XX), Ia quasi
possessionss'establiren entre petits i mitjanspropietaris.
Aquest jornaler depenent dels granspropietaris veia com, al màxim on podiaarribar era a un trast de terra on anavafent Ia casa. peró estava fermat al"senyor" a base d'impostos <censals,alous, fadigues, , . , ).
Serà a partir de 1840 quan comença unpetit canvi, conseqüència dels establitsd'Es Pujolet <verbal 1040 i jurídic 1643),Deulosal, Es Rafal Roig,Gassons, Sa Font, Son ffiellRoqueta, . . , , donant accés
Bs Pujol, EsEs Rafal Sou,al jornaler a
Ia petita i mitjana propietat. L'únicapropietat que es mantindrà sense establir-se serà Ia de Montblanc, que no ho faràfins a Ia segona meitat del segle XX.
2. CROSOLOGIA I SITUACIÓ DELS MOLlISUn cop analitzades les fonts
documentals dels segles XIV, XV i XVIexistents a l'Arxiu del Regne de Mallorcai a l'Arxiu Municipal de Santa Margalida,no hem trobat o no ens hem topat amb capdada que faci referència a l'existència oconstrucció de molins.
La primera font documental municipalque ens indica referències a molins sónels STIMS (1) de l'any 1694. ünareferència concreta a un molí particularIa trobam l'any 1656, als protocolsnotarials, Es tracta del molí del quen'era propietari mossèn Joan Font i Roig,ciutadà. Hi consta també una superfície dedues quarterades. Estava estimat en 610lliures. L'any 1656 el trobam com a molíde Sa Garriga i l'any 1714 com a molí d'EsFigueralars <2). Actualment és conegut coma molí d'En Nepto a Son Puig.
També del sergle XVII i documentat (1)tenim un "Molí de vent i mitja quarteradade terra de Joana Pasqual, muller de RafelBerga, àlies Blay, estimat en 400lliures". Aquest molí encara no està deltot enderrocat i és conegut per Molí d'enBlai, al carrer Major,
Ja més lluny del primitiu nucli urbà,peró també al segle XVII, tenim el molí devent de Ia possessió d'Es Gassons deJoanot Desclapés, que estava estimat en550 lliures U), Aquest molí, per lesindagacions que n'hem fet, degué funcionarfins a Ia dècada de 192O-30, Segons ensconsta documentalment (3), l'any 1913 hiromanien Gabriel Quetglas Tugores, JoanaMa Roig i el seu fill. El seuenderrocament és recent i, per aixó, sabemIa seva localització. A més ens ha quedatel topònim Sa Rota des Molí, a l'acabamentde sa Carrera Plana.
S (37) FENT CflWERANY
Ji * X ** V nftyW*'AiAj>.i2AlKiiipihi.
Fotografia: Svf,D^GASB°"SlAA î í.y¿4
r%*^,-/-x'5y~* S**"-ali*>, "* .%r-/* i%-*% "*,'»r% <' ' * -f\ v. •*•'"AwFS *<f***
FEWT CARRERANV ìO '98)
ELS NOLINS DEMolins que datam com a del segle XIX,
si bé no en tenim constància documentalsón:
a). MOLi DB CA1S GUAL a Bs Pujolet. Ladata que hi ha a les moles és de l'any1856. La creiem una data molt probable
Fotografia: Moles des Molí de Ca'n Gual.
sabent que Es Pujolet es va establir l'any1840-43 i, documentalment no ens constaque l'antic propietari Joan AntoniZaforteza i Morro, abans Ferrer de SantJordi, comte de Sta. Maria de Formiguera,en tingués cap a les seves propietats.
b). MOLi DE CA1S COTo a Es Pujolet. Sol'nem trobat documentat, si bé sabem queMiquel Pastor Soig "Cotó", fill de Pere id'Antònia, va establir una part d'BsPujolet, del que n'era propietari el Comtede Formiguera, els anys 1Ö4CH43; i que elseu fill Pere Pastor LLompart romania almolí fins que es traslladà al carrer d'EsPou. Es degué construir entre 1665 i 1575.
c). MOLf DE DEULOSAL. Cronològicamentés el darrer molí de vent. Sabem que unapart de Deulosal fou comprat al Comte deFormiguera per Miquel Pastor Mas "Cotó",segurament parent de l'altre MiquelPastor, Tenia una superfície de 37quarterades, 2 quartons i 11 destres. Laconstrucció del molí l'hem d'apropar al'any 1ÔÔO. és l'únic molí que tenia Iadoble finalitat de moldre cereals i treureaigua, La torre del molí resta separadad'un pou ovalat de gran bellesa.
Tots aquests molins funcionaren finsals voltants de 1930. I quant a Ia sevasituació tots els molins esmentats,excepció feta de dos, estaven situats alsturons, per aprofitar millor el vent.Somés el Molí des Gassons i el deDeulosal estaven enclotats, peró en uncanal on el vent hi bufa molt fort.
Ja per acabar, voldríem recordar a quipertoqui que el nostre poble necessitad'un ISVESTARI CULTUSAL abans que eltemps, les dificultats econòmiques deconservació per part dels particulars, eldesconeixement, Ia manca d'assessorament,etc, ho facin iressoluble. Hi ha raconsdel casc urbà, com cases aïllades,portals, finestres, cuines, façanes,torres de moli, mirdors, cases depossessions, casestes de camp, talaiots,etc, que ens han deixat esglaiats per Iaseva bellesa i el seu valor arquitectònic.Imaginem-nos el valor que tendríem aMaria, si s'hagueren mantingudes lesformes externes a carrers com el carrer
Fotografia; MoIi de Ca'n Cotó.
VENT A NARIAH l.S9) FENT CftRRERANf
Major, Sa Raval, Ses Corbates, Font iRoig, Carrer de S'Adrogueria, Plaça deDaIt. Quasi tot s'havia mantingut fins al'any 1965, Un progrés "sui generis", ensho ha fet malbé i tots en pagarem lesconseqüències.
Fotografia: MoIi de Son Puig,
SOTA: Quan ja teníem elaborat l'article haarribat a les nostres mans un reportatgeaparegut al Diari de Mallorca (18-111-90?.La seva autora na Margalida Sureda, fa unrecorregut prou interessant a un grapat demolins ja esbucats o existents del termede Maria.
<1) Arxiu Regne de Mallorca D.1255 (1694?.
(3) "Lista para Ia suscripción a las obrasde Ia iglesia, 1913." Arxiu Parròquia deMaria. Aprofitam per donar les gràcies almossèn Pere Fons per posar al nostre abasttota quanta documentació hem volgutconsultar.
(4) Amillarament de l'any 1863.
(2)Notarials, Notari Estela,
Protocols Fotografia: MoIi d'en Blai,
EIs molins de vent a Maria
BARTOMEU PASTOR I SUREDA
FENT tftRReftftN«1 12 (100)
Casa de Ia iIaCQMI5Sld Dg QQVRRN DK DIA fl Pg MARg
Sessió ordinària amb ambassistència de tots . els seuscomponents. Es prengueren elssegüents acords:1.- Aprovar, per unanimitat, l'actade Ia sessió anterior(22-2-90).2.- Aprovar, per unanimitat,acceptar com a data per a celebrarel PIe Extraordinari d'elecció denou Batle, el dia 16 de Març.3.- Aprovar, per unanimitat,concedir les següents subvencions acompte :- 50.000 pts. al Club Ciclista pelTrofeu PIa de Mallorca 1990.- 75.000 pts. a l'AssociacióCultural Fent Carrerany pel IIConcurs Exposició de Fotografia.4.- Aprovar per unanimitat,informar favorablement Ia peticióde Martina Vives Colombram per a Iaconstrucció de vivenda unifamiliaraïllada, en Ia finca denominada "EsSerral".5.- Aprovar, per unanimitat,sol.licitat una subvenció de122.375 pts. per a l'adquisiciód'un Vespino al PIa Singular dePolicies Locals de Ia ConselleriaAdj. a Presidència de Ia C.A.6.- Aprovar, per unanimitat, lessegüents despeses:- 188.160 pts. a Fonthisa pertreballs al carrer Cervantes.- 240.701 pts. a MACAS per repara-cions a l'enllumenat públic.
166.867 pts. a MACAS per instal-lació vestuaris Camp d'Esports.- 344.960 pts. a GEMA, honoraris dedirecció d'Obres de Ia Piscina.7.- Aprovar, per unanimitat, 5expedients d'obres.8.- Precs i Preguntes: Es formula-ren els següents:El Sr. Rafel Oliver formula el
prec de què es contacti amb GESAper a Ia instal.lació d'un trans-formador al Polideportiu Municipal.
Així mateix, de què es formuliqueixa formal a Ia referidacompanyia per les baixades de
tensió en diverses zones del cascurbà.
Finalment, formula el prec dequè, vists els darrers esdeveni-ments ocorreguts al PolideportiuMunicipal es parli amb els respon-sables dels interns de "El Patriar-ca".- El Sr. Batle i el Sr. MiquelTorelló formulen el prec de què esremeti escrit als responsables delsinterns de "El Patriarca" prohibintl'ús de les instal.lacions delPolideportiu. La qual cosa ésacceptada per tots els assistents.
PLE ORDINARI DE DIA 16 DE MARÇNo hi assisteixen, sense
excusa prèvia, els regidors Srs.Bartomeu Bergas i Antoni Morey. Esprengueren els següents acords:1.- Aprovar, per unanimitat, l'actade Ia sessió anterior(5-2-90)2.- Aprovar, per unanimitat,sol.licitar Ia inclussió dins elPIa d'Instal.lacions Esportives delCIM, l'obra Construcció de Vesti-dors i Instal.lacions Complementà-ries amb un pressupost de 10milions 853.734 pts.3.- Aprovar, per unanimitat,solicitar Ia inclussió dins el PIad'Obres i Serveis de 1990 del CIMde les Obres Reforma de lesEscoles, amb un pressupost de 20milions 557.446 pts. i Reforma iMillora de l'Enllumenat Públic, ambun pressupost de 5.988.246 pts.4.- Aprovar, per unanimitat, elprojecte de contracte de préstec de6.000.000 pts amb el Banc de CrèditLocal per a finança parcialmentl'Obra de Captació i elevaciód'aigua potable i depòsit regula-dor .5.- Aprovar, per unanimitat, Iarectificació anual del padrómunicipal d'habitants que a 1 degener de 1990 ascendeix a 1875habitants (919 homes, 956 dones).6.- Abonar 52.525 pts. a tot elpersonal que hagi prestat serveis
Casa de Ia T7ila13 ( i O I ) FENT CftRRERflNí
tot l'exercici de 1989 i aprovarl'increment del 1'2 % sobre lesretribucions brutes a 31 deDesembre.7.- Aprovar, per unanimitat,delegar les competències en matèriade recaptació de l'impost sobrevehicles de tracció mecànica, en IaComunitat Autònoma de les IllesBalears.8.- Precs i Preguntes: Ningú vafer-ne ús.
PLE EXTRAORDINARI DE DIA 16 DE MARCNo hi assisteixen, sense excusa
prèvia els Srs. regidors BartomeuBergas i Antoni Morey. Es prengue-ren els següents acords:1.- Acceptar i assebentar-se de Iarenúncia del Sr. Batle al càrrec,renúncia presentada per escrit eldia 9 de Març de 1990 i que esllegida prèviament pel Secretari.2.- Elecció de Nou Batle: Elsecretari dóna lectura als articlesque estableixen el procedimentd'elecció de nou batle, establintque els candidats són els caps dellista de les passades eleccions,manco els d'UM i IDM que encapçalenles llistes els següents de lesmateixes per les renúncies alcàrrec de Batle.
El Sr. President proposa que Iavotació es faci nominal, essentacceptat per tots els assistents.
El Sr. Miquel Torelló demana alSr. Rafel Oliver que expliqui elseu programa.
Contestant-li el Sr. RafelOliver que continuaria Ia políticainiciada pel propi Sr. MiquelTorelló i seguida pel Sr. MagíFerriol. Indicant, a més, queestaria obert a les propostes detots els grups, incluits elsregidors del grup municipal delPartit Popular i dels ciutadans delmunicipi en general, tot això, pertal de fer el programa previst.
Feta Ia votació i l'escrutini,es produí el següent resultat:Rafel Oliver Mas, 5 vots.
Miquel Oliver Gual, 2 vots.En vista del resultat, i
havent obtingut majoria absoluta,el president proclamà Batle electea D. Rafel Oliver Mas, passantaquest a prendre possessió,prometent el càrrec de Batle i IaConstitució..
Acte seguit passà a presidirIa sessió i dirigí unes paraulesals assistents, agraint alsregidors el vot donat i al públicper Ia seva assistència, sol.lici-tant Ia col.laboració de tots elsregidors i de tot el poble per a Iabona marxa del municipi i manifes-tant estar obert a tothom.
COMISSId DE GOVERN DE DIA 22 DEMARg
Sessió ordinària, a Ia qual hiassisteixen tots els seus compo-nents. Es prengueren els següentsacords :1.- Aprovar, per unanimitat, l'actade Ia sessió anterior(8-3-90)2.- Aprovar, per unanimitat,sol.licitar subvencions a IaConselleria de Cultura per progra-mes i activitats esportives per a1990.3.- Aprovar, per unanimitat, lessegüents despeses:- 600.000 pts. a Tecnosport, perreforma dels vestidors del Polide-portiu.- 150.000 pts. a Tecnosport perunes canastes de Bàsquet.- 402.078 pts. a MACAS, peril·luminació piscina.- 162.384 pts. a Radio Borne, perequip transmissor, antena i màstil.- 249.999 pts. a Radio Borne, perequips portàtils, amb carregadors ifundes.4.- Aprovar, per unanimitat, Ialiquidació del Pressupost Municipalde 1989.5.- Precs i Preguntes: El Sr. Batleformulà el prec de convidar alsregidors del Partit Popular a lesreunions de Ia Comissió de Governen qualitat d'oients.
F£N7 CftRRtfW Nv Í4 i.i02)
En qüestió d'aigües, volem posarMallorca al corrent.L'aigua corrent ha passat d'esser unprivilegi a constituir una necessitatper a Ia vida moderna La construccióde ponts i aljubs fou Ia primerapassa. La canalització de l'aigua, Iasegona Avui els pobles de Mallorcahan crescut i s'han desenvolupat,però molts d'ells encara no comptenamb aigua canalitzada, m tampocamb una adequada xarxa declavegueramPer a pal.liar aquestes deficiències, elConsell Insular de Mallorca ha posat
en marxa un PIa de Sanejament iAbastiment, un pla d'aigües per aposar Mallorca al corrent.
PLA DE SANEJAMENT IABASTIMENT D'AIGÜESA LA PART FORANA
Un pla per a millorar
CONSELL INSULAR DE MALLORCA
i5 (103) FENT CARRERftNV
CBLBBKACIO DBL, VII ANIVBKSAKI DE
L,'AKKOVACICO DB L'E&TATUT D'AUTONOMIA.
Dies passats es celebrà a Ia Seu delParlament Balear de les Illes Balears elVII Aniversari de l'Aprovació de l'Estatutd'Autonomia,
A l'acte assitiren les primeresautoritats, representants de les nostresinstitucions, nombrossos batles ipersonalitats del mon cultural, artistic ieconòmic de les nostres illes.
El President del Parlament Balear,Jeroni Albertí, pronuncià unes paraules decaràcter institucional remarcant quel'origen i fonament del nostre Estatut, noés altre que Ia Constitució, per tant "Iavoluntat indeclinable d'estar i viure dinsel límit que ens imposa Ia Constitució, vaunida a Ia voluntat també indeclinabled'acceptar únicament aquest límit i nod'altres".
El President Albertí, reivindicà demanera clara Ia reforma definitiva del'Estatut.
Finalment, resaltà els problemes que ens
deriven del fet de que els Diputats siguinal mateix temps membres del ConsellsInsulars, fet únic entre totes lesComunitat Autònomes. Afirma que"l'experiència ha demostrat que, al marged'avantatges que s'hi puguin veure ès
si més no, per a Iai l'autonomia d'ambdues
Que Ia reforma de l'Estatutpot assolir al màxim desino que, passats els cinc
esdevengui 1 ' instrument
perjudicial,independènciainstitucions,únicament èscompetències,anys, tambèpolitici jurídic que allunyi les mancances,per a assegurar un desenvolupament harmònici positiu de les Institucions i esdevenguil'eina per a construir el futur"
Acabà diguent que el Parlament Balear haestat treballant, malgrat les crítiques peraprofundir dins l'autogovern de Ia nostraComunitat Autònoma.
Gabinet de Premsa delParlament de les Illes Balears.
FENT CfcR-RERftNY 16 (104)
SA XERKADLTA:A Ia fí! Després d'un estira-i-afluixa mésespectacular que res, en Rafel'ha accedit aIa batlía tal i com pertocaval'acompliment del pacte subscrit entre lestres agrupacions que s'han repartit -finsara- el poder, en aquesta legislatura.
COA HAS VIST TOT AIXo DE SA ISVBSTIDURA COMA BATLE SOU ?
Crec que es problema, allò que na creattota aquesta tensió no na estat Montblanc,ni ses Sormes Subsidiàries, sinó sesproperes eleccions. Crec que sa majoria deregidors havien vist que aquest any i migescàs que falta per ses eleccions ésfonamental i que si noltros dúiem unapolítica ben feta no els afavoriria, A més,si pensam a nivell d'Illes com estan elP.P. i U.M, és normal que passàs allò queva passar. Ja no era un problema local,sinó que va passar a ser un problema mésgeneral, S'hi ha prou de veure sesdeclaracions que ha fet en Guillem Vidalvice-president del Consell o el batled' Inca sobre aquest tema per veure que eraun problema que ja havia sortit de Maria,però que es Pacte s'havia d'aguantar,perquè sinó resultaria perjudicial per sabona imatge d'U.M. Si haguessin pactat elP.P. i U.M, a Maria, hagués resultat nefastde cara a ses pròximes eleccions, en canviaixi sempre podran dir que ells hanrespectat es Pacte,
VALORACIÓ DEL PACTE
Ja he llegit ses declaracions d'en Magísobre es Pacte. £11 pensa que a pesar detot ha estat positiu. Jo no és que fos moltoptimista de bon començament, vista samanera com se feia, Soltros proposàvem quees batle fos es de sa llista aés votada, éeclar que això mos beneficiava, però això desetze mesos cadascun donava sa lapresslòque eren ganes de comandar més que res. Jono crec que es pacte hagi estat positiu idubt que si fos ara el flrmàs. Es cert quehi ha hagut coses positives però cadascunha comandat quan ha estat es batle. Quan hoera en Miquel se feia allò que ell deia iamb en Magí, igualment, Esper que ara no
sigui igual. De fet faig comptes delegarfeines i funcions i fomentar ses comissionsque tenim. Esper que en Tomeu Bergasaccepti sa Comissió d'Obres que ja teniaamb plens poders per fer i desfer, amb totas'autonomia del món. Hi ha hagut falta decomunicació amb sos integrants des Pacte.Crec que sa imatge que hem donada no haestat bona.
COM HO SOLUCIOSARIES?
Actualment passa una cosa i és que totses problemes van a caure damunt es batle.Per exemple amb so personal de s'Ajuntamentno he de ser jo, es batle, qui ha desolucionar es problema o problemes quepuguin sorgir amb so funcionariat, sinó unapersona que tengui delegada aquesta funció;amb ses obres ha de passar exactament samateixa cosa, es problema l'ha desolucionar en Tomeu, si és que admet saComissió d'Obres; amb cultura ha de decidiren Magí, i així casacú dins sa seva part ocomissió. Això que ha passat fins ara haduit problemes. Jo vaig tenir problemes ambsos vestidors des Poliesportiu perquè vaigencarregar una obra sense consultar-ho.ElIs sabien que per fer sa piscina,s'havien de fer uns vestidors nous -es quehi havia feien nosa-. S'havíem parlat aplens i comissions de govern, Es cert queno hi havia pressupost, però jo en vaigxerrar amb so contractista i em va dir queera igual, que si no cobrava enguany, jacobraria l'any que ve. I vaig tirarendavant. Aquí el regidor d'obres es vaenfadar perquè ell no havia controlataquelles obres.- En certa manera tenia raó;però jo sí que ho sabia com se feienaquelles obres perquè entraven dins s'àreaque jo controlava. Es cert que era un temad'obres dins un tema esportiu; però és queen Tomeu donava poca acció a parlar-ne, béperquè venia poc per s'Ajuntament, béperquè se'n cuidava poc d'aquelles coses, iés clar, arribava un moment en què cadascúfeia allò que Ii semblava millor, EIs quitenien competències les tenien pocdefinides i això és una cosa que hauríem declarificar. A partir A'i>.ra Iaresponsabilitat de les Comiss< . )>r- de sertotal.
í 7 (105) FENT CftRKEFíANV
amb Rafel Oliver, batle
PROGKAKA D1ACTUACIOSS: SORKES SUBSIDIÀRIES
Jo pens sincerament que sa ComissióProvincial d'Urbanisme no l'aprovarà; enprimer lloc pes tema de Kontblanc i tambéper sa manera com estan fetes. Crec ques'hauran de fer de bell nou. Si és aixím'agradaria que gent mínimament preparada,de Maria, hi participàs. Això de canviar estraçat d'un carrer només perquè dues o trespersones de Maria ho proposassin an etsarquitectes, sense sebre ses arrels desproblemes, s'hauria d'evitar. Crec que allòque s'hauria de fer és deixar de bandaKontblanc i fer unes Normes Subsidiàriesper Karia i en funció de Maria. Una vegadafetes, podríem començar a parlar deMontblanc; no fer unes Normes en funció deMontblanc, tal i com s'ha fet ara.
VuIl deixar ben clar que noltros noestam en contra de sa urbanització deMontblanc, com no ho estaríem si seplantejàs sa urbanització de Son Roig.Tampoc no creim que ses normes hagin detenir un caràcter restrictiu com tenen ara,sinó que poden tenir un caràcter expansiu,si això mos pot beneficiar, Allò que hapassat és que es tema de Montblanc no haestat gens clar des des començament. Si hanvengut aquí només ba estat perquè aquí noteníem normes i això els convenia. Potsersi sa urbanització no fos tan grossa i
noltros decidíssim ses conaicions, ~anostra opinió seria diferent. Sempre teninten compte que s'hauria de supeditar ¿sMaria. Aquestes presses, que nomesinteressaven a s'empresa. 10 mos hanagradat. Aixo de sa zona verda, tampoc nos'ha explicat prou ->e. 5o s'ha consuit,atamb sos veïnats afectats. per evitarproblemes i s'ha creat una srran poièmica,Si no volem problemes .10 nem d'estar as'Ajuntament
Si sa Comissió Provinciai diu que sí .mos ho estudiarem i aecidirem: i ai:co quediuen que en Safel posarà traves aquí Lallà, jo no en faig comptes, ?are tot allòque sigui possible, ?erque n.o ;'aprovi.però de sa manera mes Iegai possible. Perojo també me dec a una najoria i i'ae derespectar, Si noltros vessim que ses cosestiren per un camí -;ue "O 3ras agrada, sasolució és molffacii. ^resentar sa dimissiói partir.
ESPORTS, ESTITATS I TEMES CULTURALS
M'agradaria aconseguir una majorcoordinació de ses entitats de Maria i fer-ne una espècie d'Associació, per tal demillorar ca programació de ses activitats ifer altr^- coses, per exemple amb so temade s'esp escolar. Respecte dets aspectescultura.) Myò és una competència d'en
FENT C A R R E R A N V '8 (106)
"SA XERRADETA" AMB: elMagí. Ara bé, una cosa que sí quem'agradaria fer és un cartell, o un dossieramb sos batles que hi ha hagut a Maria ifer-ne una mica d'història de cadascun.5'hem de parlar.
Com que ara se fa un cadastre nou, apartir de l'any que ve fins i tot es solarsbuits hauran de tenir un número i haurem decanviar se plaques per actualitzar-los,Teníem pensat revisar això dels canvis denoms des carrers. Crec que hi ha canvis quees poden rectificar i millorar. Si sa Plaçade DaIt era sa Plaça Major, ho hauria detornar a ser. teníem pensat plantejar-ho aen Magí i si pareix bé dur-ho a un ple.
GRAVERES I EMBELLlMEST DES POBLE
Som conscients des tema de ses graveresi l'hem de solucionar, encara que sa cosano és tan fàcil, perquè n'hi ha una que éspropietat d'en Siquier i n'hem de parlaramb ell.
Respecte dets arbres que sembràrem, comque ara ja ha passat es temps de podar-los,els hem tret ses xupes i l'any que verebran sa primera podada. Amb so tema descontenidors des fems també hi ha problemes.Fan olor si no se fan nets regularment, iho hem de fer. Intentarem dur-ne uns quantsmés.
ADMI5ISTRACIÓ DE L1AJUSTAMBST
Crec que s'Ajuntament està mal enfocatde cara a sa gent. Això ha quedat petit. Hiha vegades que s'hi acumula molta gent i unno sap per on començar. Faré una reunió ambsos administratius i personal des'Ajuntament per organitzar una mica sesdistribucions de feina. També és cert que aMaria no podem fer un horari tal com fanaltres Ajuntaments més grans i mésburocratitzats. Intentarem canviar sadistribució i aprofitar millor es pis dedalt que ara per ara no està aprofitat. Sacotxeria que hi ha an es costat de sesoficines i es corral són plens de coses quepoden anar a parar a aquell local desPesador des Porcs.
ALTERNATIVES ECOSòMIQUES
Alternatives a tota sa problemàtica quepateixen es pobles des PIa de Mallorca noen tenim. Sa trista realitat és que ben ,poca cosa podem fer en aquest aspecte pertreure més pressupost per s'Ajuntament, queimpliqui majors possibilitats d'actuaciómunicipal i no dependre tant de sessubvencions. Es pobles de sa costa com méspressupost tenen més coses poden tenir.Estan informatitzant ets ajuntaments, estanfent prestacions socials, etc, i aquí notenim pràcticament res. Un pic per setmanave un assistent social que a més de Mariaduu sis pobles més. Ja me diràs?. Crec queper moltes alternatives que presentem si essistema de distribució de doblers no canviano hi ha res a fer. S'ha parlat de fer unpolígon industrial a veure si podiainteressar a empreses de Ciutat. Però sivénen aquí serà per cercar duros a quatrepessetes, per res pus.
TE PRESSIOSS US BATLE?
En un primer moment quan em donaren savara no Ii vaig donar gaire importància, novaig sentir res especial. Ara bé, s'ajuda ies suport de sa gent, es dies abans de sainvestidura no l'oblidaré mai, perquè erenuns moments fotuts. Sa gent veu es batlecom una persona diferent, Es paper desbatle ve com a massa mitificat i això sí
!9 (107) FEN7 CflRREKANV
batle Rafel Oliver
que se nota. Me sabria molt de greu haverde canviar de manera de ser només pes fetd'accedir a sa batlia. Si una cosa te faltaés es temps per donar solucions a totes sescoses que tu veus.
ISDEPESDEST DISS DEL P.S.O,E.
El PSOE sempre ha respectat sa mevaindependència. Es partit m'ha ajudat molt.Bo estic afiliat, ni pens afiliar-m'hi;però és que a més a més no m'ho han exigitmai.
Voldria des d'aquí fer una sol,licitudde col·laboració a tothom, estar obert atothom, sigui qui sigui i vengui d'onvengui.
JQAS GELABEST I MAS S8 fc. ™»__.—·"" '
CORREU OBERTBON DIA RAFEL
Has arribat a Ia vara. Segur que quasino t'ho pareix. El darrer d'una varacompartida entre tres: un poc perhom com abons germans. Encara que, de vegades, sommés germanastres que germans o germansbords, o inclús ho tenim bo de fer elmirar-nos com els fesols. Poc ha faltatperquè els teus germanets no et donassin elvot, però a Ia fi el t'han donat suficient,encara que no tots.
Ara tu no paguis amb Ia mateixa moneda.Pensa que representes una família, Iasocialista, Ia republicana, que en capmoment ha cercat venjança, sempre s'haconformat amb Ia seva sort i el seutreball. Ha estat una família humiliada,però no vençuda: una família trepitjada,però no caiguda: una família morta, però noenterrada.
Ara tu, amb el teu grup, ressucitau iencarnau l'utopia d'En Bergas i En Ginard.Posau Ia baula perduda a Ia cadenaesquerrana. Siau com foren ells, uns batlesdel poble i pel poble. Siau el batle detots, serviu a dreta i esquerra. No caigueuamb Ia temptació del partidisme, del'amiguisme ni de cap classe de tràfec.Pensau que el poder corromp i, si ésabsolut, corromp absolutament.
Jo sé que tu, Rafel, en lloc de manar,serviràs, i ho faràs arab -dignitat, con hosol fer tot revolucionari que estimamínimament un poble.
Si vulguessis un consell evangèlic etdonaria aquest: "Governa amb Ia senzillesad'un colom i amb l'astúcia d'una serp".
Pere Fons,
FEN7 CARRERflNY 20 008)
BULLTT de noMeîesELS SRKITABS ABASDQSASES BQSASY
Després ãe 94 anys de l'arribada deIa congregació, el passat divendres dia16 de Març els darrers 3 ermitans que hihavia a l'Ermita de Nostra Senyora deBonany l'abandonaren definitivament. Apartir d'ara l'ermita quedarà baix Ia
rector de Petra i els 3hi havia tendran nousés ja a l'Ermita deun altre a l'Ermita dedarrer a Ia del Puig de
La falta de novesvida de pregària i
custodia delermitans quedestins, UnValldemossa,Betlem i elSant Salvador,vocacions en Iameditació, igermans hanBonany.
Ia malaltia de dos delsduit a l'abandonament de
Jaume Mestre.
PER A CABRERA CQM A PASC SACIQSAL
El passat divendres dia 24 de Marçi organitzat per Ia "Fundació EmiliDarder" se celebrà al Teatre Principalde Ciutat un concert de diversosartistes mallorquins amb l'objectiu deIa reivindicació de l'Illa de Cabreracom a Parc Sacional.
EIs artistes que col·laborarendesinteressadament a 1' acte, varenesser MS del Mar Bonet, l'Orquestrinad'Algaida, "Biel Majoral", "MúsicaSostra" i Joan Bibiloni.
Al mateix temps, els dinersaconseguits aniran a costejar el llibre"Cabrera, Parc Sacional, Jaï", que fapocs dies va sortir a llum,
Jaume Mestre.
SORTIDA DEL GRUP CORALEl passat dia 15 de Març, dijous a
les 19'30 h, La Coral Verge de Ia Salutactuà al local de Ia Tercera Edat d'Incasegons es tenia previst dins Iaprogramació que aquesta entitat teniapel Mes de Març dins l'apartat "PromocióGent Jove" ,
Vàrem esser molt ben rebuts i moltben tractats, suposam per això que Ianostra actuació degué agradar.
Tenim previst tornar actuar al'església de Maria el dia de lesConfirmacions.
Onofre Sureda Ribas.
EXFQSICIQ DEL GRUP "BLASQUERBA-IO"
Un grup de pintors aficionatsanomenat "Blanquerna-16", perdesenvolupar Ia seva activitat a Iacasa marcada amb aquest nómero a Ciutat,exposarà les seves obres pictòriques aIa SaIa d'Exposicions de l'Ajuntament deSineu dels dies 7 al 17 d'Abril,
Fins ara, alguns d'ells hanparticipat en exposicions col·lectives ialtres fan Ia seva estrenae. L'horariper visitar l'exposició varia segons eldia i és el següent: de dilluns adissabte de les 17'30 a les 20'30, elsdies festius de 11'30 a 13'00 i de17'30 a 20'30 hores i els dimecres , diadel tradicional mercat de Sineu, de11'30 a 13'30 i de 17'30 a 20'30 hores.Les seves obres, en aquesta exposició,són bodegons i paisatges
Jaume Mestre.
ACTIVITAT AL CQL.LEG1 D'ASQUITECTES
El Col,legi Oficial d'Arquitectesde Balears té organitzades una sèried'activitats per aquests mesos d'Abril iMaig a Ia seva seu al carrer Portella deCiutat. Així, el dia 9 d'Abril s'inagu-rarà l'exposició "Arquitectura del'Ambidexteritat" de Ben van Berfcel iestarà oberta els dies feiners fins el26 de Maig de 10'30 a 14 i de 17 a19'30 hores. Un mes més tard i a les19'30, l'arquitecte anomenat abans,autor d'importants projectes,pronunciarà una conferència sobre el
2t (i05) FENT CftRRERfl*
BULLTT de noHeicstema de l'exposició. Paral·lelament,s'inagurarà una altra exposició a Iamateixa seu damunt "El palau d'esportsSant Jordi" i seguidament l'autor delprojecte farà una conferència a partirde les 19'30.
Aquesta exposició estarà oberta lesmateixes dates i hores que l'anterior
Jaune Mestre.ACTUACIÓ DEL CIRCO MAGIC
EIs passats dies 24 i 25 de Marçactuà a Maria, a Ia Plaça des Mercat, elCirc Màgic amb l'actuació del pallassomusical Benyny i Ia seva Companyia.
Jocs, cançons, titelles,il.lusionisme, equilibrisme, malabarismeacrobàcies, màgia, etc., foren elsnúmeros artístics presenciats per unnombrós públic en Ia seva major partinfantil. Com a cloenda de l'actesortien En Yupi, ií'Espinete i »aCaponata, tots ells personatges famososde Ia televisió.
5o faltaren tampoc alguns gamberrosque no podent entrar perquè no havienpagat es dedicaren a tirar pedres a Iacarpa produint-li alguns desperfectes.Com veis Ia festa no podia acabar bé deltot.
Onofre Sureda Ribas.MABU DE LA SALUIINSULAUO PLAZA DEL MEBCADO
ACAMPADA DEL GRUP D'ESPLAIEl Grup d'Esplai Es Rebrot organitzà
el passat cap de setmana, 24 i 25 deMarç una acampada a La Trapa.
Assistiren a l'acampada 22 al,lotsd'edats compreses entre els 10 i els 13anys.
Dia 24 a les 9'30 h.sortíem de Mariacap a Sant TeIm on arribàrem a les 11'30hores, Amb dues hores i mitjasproximdament arribàrem a La Trapa on
dinàrem. Després muntàrem les tendes icom que el teraps no acompanyava nopoguérem fer les activitats programades,però aprenguérem a muntar les tendes,féren diversos jocs, cantàrem idisfrutàrem de les hermoses vistes qued'aquell indret es divisen.
Dia 25 férem una petita passejada idesprés de desmuntar i dinar baixàrem aSant TeIm en Ia meitat del temps del quehavíem pujat,
EIs pares ens vengueren a recollir ales 16 h. per tornar cap a Maria.
El temps no va esser el millor, peròper poder gaudir de Ia natura,l'acampada valgué Ia pena.
Grup d'Esplai Es Rebrot VQ
BS CEBBOV«A U
K UIIFORMACIó PARROQUIALLa parròquia està preparant el
programa de Setmana Santa. Es repartiràper les cases. Podem avançar-vos algunesfuncions:
La reconciliació comunitària de Dis-sabte, dia 7 d'Abril, a les 9 delvespre.
Rams a Ia Plaça del Mercat a les 1".hores del Diumenge dia 8.
Processó-passos, el Dijous Sant a les9 h, del vespre, pel barri de l'Bscolade baix i Ia Carrera Plana.S'interpretarà una saeta a càrrec de5'Antònia Tugores acompanyada per IaBanda de Tambors i cornetes.
Encontrada a Ia Plaça des Pou el diade Pasqua a les 10'30 h. A continuacióMissa de Pasqua.
Acompanyaran amb Ia música i cànticsel Coro Parroquial, Ia Banda de Cornetesi l'amo En Xes de Son Cloquis cantarà"les panades".
Pot haver-hi una sorpresa: ¿Vendrà EnTomeu Penya a donar un petit recital eldia de Pasqua a les 11 h. del matí, al'església?
Dia 21 d'Abril, dissabte, a les 9 h.del vespre hi haurà Confirmacions acàrrec del Vicari General, Mossén JoanBestard.
La Coral Verge de Ia Salut dedicaràunes cançons als nous confirmats.
Pere Fons.
FENT CfcRRERAN^ 2¿ UiO)
TAL COM HAVIA &'ESSBR
La nit del passat dia 16 de Març es vaproduir el canvi que segons el pacte firmaten el seu moment pels regidors del PSOE,Independents de Maria i !JM, havia de dur aRafel Oliver a Ia batlia del nostre poble.
El compromi s que aquest document asse-nyalava va estar envoltat fins al darrermoment d'incertesa, de si En Miquel Torellói el seu company de llista Bartomeu Bergasdonaven el seu vot afirmatiu a Iacandidatura de n'Oliver. Com ja ens téavesats aquest grup i després de sortir enels mitjans d'informació, Ia cosa va quedaren l'absència del segon i el vot afirmatiud'En Torelló després de fer agafar uncompromís públic i un tant anecdòtic a"l'aspirant" al càrrec i que ves a saber sien un moment determinat Ii serveix d'algunacosa,
La sessió extraordinària va començaramb antelació sobre l'horari previst ja queel ple ordinari anterior fou despatxat ambceleritat i sense problemes. La sala deplenaris estava de gom a gom ja quel'ambient creat en torn, a l'acte era gros.En aquest sentJl vull dir que un diari deMallorca va reproduir Ia pàgina de "FESTCARRERASfY" on apareixia el document firmat
davant el Jutge de Pau, el que es vaanomenar "Pacte de Progrés".
El batle sortint, Magí Ferriol en elseu discurs de despedida va fer unavaloració molt positiva del seu període, del'orgull que sentia d'haver estat batle delseu poble i el seu desig que el pactetengués continuïtat i anàs endavant.Arribada l'hora de Ia votació i després del'anècdota assenyalada, el resultat vadonar Ia majoria absoluta necessària aRafel Oliver per esser el batle pel queresta de legislatura. EIs dos regidors delPartit Popular que assistiren a l'acte, enMiquel Oliver i Antoni Torrens votaren elnúmero 1 de Ia seva llista, tal i com jas'esperava.
La consciència que es té entre Ia gentde bé de Ia pagesia, el nostre poble n'ésun exemple, del que representa donar unaparaula o firmar un paper feren quel'alegria entre els assistents fos generalfora tenir en compte el seu ideal polític. .
Per acabar, dir que representants delPSOE de diversos pobles dels voltants icàrrecs regionals, s'havien desplaçat aMaria per recolzar en Rafel Oliver.
Jaume Mestre.
23 ( I i U «NT CARRER*«^
OJ=TiTJOi JBi. vxfeus.
Diu un refrany popular que les mitges,ni per les cases són bones, encara que lescames estiguin bones i tendretes. De maneraque si en lloc de mitges xerram de parts demuntanyes, parts tripartits, Ia criatura nade sortir necessàriament deficient i elregionalista Torelló, a Ia vista delmonstre polític de tres caps, engendrat aMaria i no per obra de l'Esperitsant, queés així com s'anomena el socialista jutgede Pau de Capdepera, ha decidit matar-lo.Així és com es viu des de fora el dragó deSalut, que a més dels tres caps "treu focpels queixals". So és l'hotel dels embolicsdels germans Marx, però s'hi assembla molti, per descomptat, Ia lliçò és que "jamàsde los jamases" es torni a firmar uncontracte de pres i dona'm, per tripartirel poder municipal, per què aviat passa elque passa. Què passa ?, no cauré en Iatemptació de dir que "un burro por tucasa", per què no seria lògic mesclartannobles bèsties en Ia temàtica municipal i
política, però a "grosso modo" a Maria hasucceït el que es veia venir, determinatshàbits de les zones costeres de Mallorca,dels municipis anomenats turístics, sòn tandifícils d'aïllar com Ia pesta equina o Iaporcina. En fí que, per obra i gràcia del'anunci d'una urbanització, Montblanc,Maria ha estat visitada per tots els virusque estan fent de Mallorca una illadespersonalitzada, desculturitzada i a onels diners són els amos i senyors. Com enIa costa, Ia paraula donada, l'estreta demans, ja no com a valor ferm, ja no comptaper res Ia paraula d'honor, ni el tractetancat al calor de dues copes d'herbesdolçes.
Em seria difícil entrar en Ia quali-ficació de Ia citada urbanització, o dejutjar l'actuació del tripartits, Torelló,Ferriol i Oliver, però una cosa és segura;Maria ha estat atacada pel virus letal, elque en Ia costa ha roatat amistats,familiars, ii.lusions i leitalts. Mariaencara no és un malalt terminal de Ia SlDA,encara hi cap l'esperança.
Antoni Palmer <Fabio).
FENT C*ftRERANY ¿4 (112?
A*TTTISTTA TNmT?*TA<~,iaNAL
"Apunta't als drets humans", és el lemad'una campanya iniciada per Ia seccióespanyola d'Amnistia Internacional dia 20de Febrer d'enguany i adreçada als sectorsjuvenils i educatius. AmnistiaInternacional reclama que Ia formació sobredrets humans sigui part permanent delssistema educatiu i demana als joves iassociacions juvenils que s'uneixin itreballin en una xarxa per a apel.lar enfavor d'altres joves que pateixenviolacions de drets humans. EIs membresd'aquesta xarxa rebran periòdicamentinformació sobre els cassos individuals irecomanacions perquè les seves accionss'aíegesquin a les empreses per d'altrescol·laboradors d'Amnistia Internacional entot el món a favor de les víctimes.
Així mateix, Amnistia Internacionaldemana que Ia reforma del sistema educatiupossibiliti Ia inclusió definitiva del'educació sobre el drets humans en elsdiversos traros educatius.
A través de Ia xarxa d'apel.lants, espretén de fomentar l'activisme i Iasensibilitat dels joves en favor dels dretshumans, així com contribuir a Ia soluciópositiva dels cassos en què es treballarà.
EIs estudis mostren que molts pocs jovesparticipen en associacions de qualsevoltipus, incloses les de drets humans,dèficit participatiu que es produeix entots els trams d'edats de Ia societatespanyola, que participa molt manco que lesdel seu entorn sociopolític en el treballde les organitzacions no governamentals.
Amnistia Internacional demana a lesautoritats educatives centrals iautonòmiques que prenguin mesures perquè Iaformació sobre drets humans sigui realmentpart del sistema educatiu, s'exigeixi enels programes oficials i formi part de Iaformació dels docents. Així mateix,assenyala que és necessària l'elaboració deplans i Ia destinació de pressupost perquèen tots el centres educatius hi haguimaterials didàctics i divulgatiusdisponibles sobre drets humans. La reformadel sistema educatiu i dels continguts del'ensenyament és una oportunitatirrenunciable per a aconseguir-ho.
"Són enfora de complir-se lesrecomanacions realitzades el 1968 perl'Assemblea General de les Nacions Unides,a més de les fetes per d'altres fòrumsinternacionals, com el Parlament Europeu o
el Consell d'Europa, sobre l'ensenyamentprogressiu d'aquesta matèria en elsprogrames de les escoles primàries isecundàries" ha assenyalat AmnistiaInternacional.
Amnistia Internacional ha elaborat unaguia didàctica de materials utilitzables enIa formació sobre drets humans, quejuntament amb les que han elaborat d'altresorganitzacions, ha d'esser Ia primera pedraque permeti iniciar una tasca eficaç sobrel'educació en drets humans.
L'estudi de Ia història i Ia situacióactual dels drets humans, aixi com deltreball de les institucions i de lesorganitzacions no governamentals per aabolir les violacions, és actualment moltpoc present en els centres educatius, ipràcticament d'una manera voluntària iartesanal, A.I. demana a les autoritatseducatives que intensifiquin els seusesforços perquè de Ia reforma del sistema idels continguts educatius se'n derivin nouscanals per tal que l'estudi dels dretshumans sigui un fet habitual, i ncexcepcional, en les aules.
EIs grups d'A.I, en 45 localitatsespanyoles realitzaran durant els pròximsmesos desenes de contactes amtinstitucions, 'associacions juvenils icentres educatius, amb Ia finalitatd'impulsar els objectius d'aquestacampanya.
Amnistia Internacional demana als jovesi professors interessats a rebre informaciósobre Ia xarxa d'apel.lants i/o rebre Ieguia didàctica que s'adrecin al grupsd'Amnistia Internacional de Mallorca a]carrer Sant Miquel, 26 de Ciutat o el'apartat de correus 50,310 de Madrid.
Joana Ma Vives(Amnistia Internacional de Mallorca).
DEMOGRAFIA25 {ii3) FENT CARRERANY
ElS HAI DEIIAT
Afortunadanent aquest aes no nende lanentar que ens hagui deixatningú.
BBIVIIGPTS
Aquest raes, i ja van tres,tampoc podem donar Ia benvinguda acap nou mariando. So sabem si n'aanascut cap perquè no ens ho han fetsaber ni l'han inscrit a1'Ajuntament,
'• »<
JA L1HAl FETA
En Bernat Mestre Quetglas i naMargalida Seguí Bergas, que escasaren el dia 10 de Febrer al'Esglesia Parroquial de SonRapinya de Ciutat.
En Vicens Font Morey i na Ca-talina Oliver Ros, que es casarenel passat dia 17 de Març. Sl seunou doBicili és a Sta. Margalida,a Ia Carretera d'Artà, 5.
JL
¿ÌEn JauMB Aulet Mas i na Joana
Miquel Serra, que es casaren el dia17 de Març a l'Oratori de SantaMargalida de Crestax. El seu noudoBicili és al carrer de Sa Tanca,7 aquí a Maria.
Que el vostre a*or no acabi «ai.
EL TEMPS&©!:./5Ar
^
J'fci
™$SM*H-
/<»H -#,;i
t4f+¿£>
+iH.ei
^:d>H
*i
METGES DB GUÀRDIA
ßies— _Locaiitat JelMoj>a
DILLOK MASIA
DIXASTS LLOSET
DIMECSES COSTITZ
DIJOOS LLUBl
DIVEK)RES SIMKU
52 52 6552 52 87
52 02 78
51 31 57
52 22 61
52 08 1852 02 92
Àngel 24: 28 13 13Abonat: 629
CAPS 1» SHTMAB^
dfil d1flBtttetft a les 14 hnresal dilluns a les 9 hores;
SIIEU 52 02 92Angel 24: 28 13 13Abonat: 629
MABI*
AJOITAMEIT:
METGE:
A.T.S. :
APOTBCASIA:
525002525194
525265
525287
525020
ESCOLA D'ALT: 525063
GESA UCAAVAKIES: 500700
BOMBESS: 0 8 5
AMBULATORID' IKA : 502850
SOI DORETA: 239447
AMBOLÀICIES: 200362
E«T CARKERANY 26 (114)
PASSATEMPS
EL CARAGOL DESOSIESTAT:
Aquest caragol està moltdesorientat ja què s'haaficat dins un laberintple de fletxes i no sapsortir d'ell. Li haureud'ajudar fent un recor-regut des de l'entrada
fins a Ia sortida passant per damunt les fletxes. Naturalment, les heu de passar enIa direcció que indiquen i mai per davant, Tampoc és valid passar dues vegades pelmateix lloc.
PER A DETECTIUS:
S'ha comès un robatori a unescases de possessió a Ia Serra deTramuntana,1- Es va cometre un dia de vent moltfort que amenaçava pluja i va acabarnevant fins a mitja tarda.2- El lladre va entrar per Ia portadel jardí després de rompre el vidrei va sortit pel mateix lloc tancantdesprés,3- Va emplear un martell per a rompreels vidres de Ia porta i de Iavitrina,4- Aquesta tenia clau i va essertrobada en el trespol.5- El lladre just se'n va dur unafigura i deixa tot el demés.G- Quan el lladre va sortir, vadeixar enganxat un tros de camisa auna branca d'arbre,7- SoIs dues persones varen poderfer-ho: un empleat de correus que hiva anar el migdia i altre d'unsupermercat que hi va anar a les vuitde Ia tarda.8- La policia, per equivocació, vatrepitjar Ia neu del jardí i vaconfondre les trepitjades que haviaalli ,
Qui va esser l'autor de robatori?
•jBAeu ep ssjds&p Jinpojd BA ssiJO^Bqoj is enb jBfo se 'ixie jesseou iv 'BiS'4 3P ioJ^ 13 T Bouejq vi;^oq. ^edsi sen2eq ajneo BA enb nau e\
'snsjjoo ep ^Beidme,i searoo s$n3eq,itJO^eqoj id TS 'B^Jsqoo BAeq.se isBOUBjq si enb ejBoae '^unwep ie nauB^ue^ ou enb ajqjs,i s ^BxusSue Bje^ep soj ie BDipui OH '^Bcuemjednsiep jopi^JBdej iB jesse BA Jo^ne,T
gr*c0K~l
OsaM
(arreïuf27 ( 1 1 5 ) FENT i.APREP:ANV
EsportiuBL F.C. MAKIBNSB FOT
ASCBNDIR
Vents d'ascens pareix que bufen pel F.C,MARIENSE, que gràcies a Ia segona volta queestà realitzant i a on no ha perdut un solpunt dels que ha disputat, han col.locat al'equip entrenat un any més per n'EstevaKas "Banderoler" a Ia segona posició de Iataula i amb sèries aspiracions a l'ascens a1¿ Regional. L'entrenador de l'equip,assegura que si els jugadors entrenassinmés podrien jugar en aquesta categoria elproper any fora passar cap pena i Iaveritat és que el poc públic que assiteixals partits fa Ia mateixa afirmació,
El planter en aqueixa temporada estàintegrat pels següents jugadors: P. JordàBauzà, F. Mas Bauza, F. Mas Font, J,Vanrell Fornés, M, Salom Ferriol, B,Mascaró Pastor, A. Castelló Inglada, J,Fornés Pons, A. Moragues Tomàs, A. MoraguesJoy, P. Morro Munar, J, Gual Bergas, LL,Sicolau Florit, R. Castelló Carbonell, G,Castelló Ferriol, B, Font Boyeras i P. MasBufiola.
El partit que el F.C. MASIENSE hauràjugat el primer diumenge d'Abril a Manacoramb el líder Barracar, el podem qualificarde vital importància per a les aspiracionsde l'equip cara a l'ascens.
S'ha format un bon conjunt, amb jugadorsescollits per l'entrenador Esteva Mas, iaixò ha fet possible l'actual moment quepot ser no tengui punt de comparació en Iahistòria del club, a les portes de Ia 19Regional,
L'únic punt un poc negatiu és l'absènciad'espectadors en el Poliesportiu Municipal,per Ia qual cosa les taquilles són minimesi si no fos per alguna aportació per partde l'Ajuntament, Ia subsistència del clubseria molt difícil. Des d'aquí volem feruna cridada a l'afició perquè ompli el campcada diumenge i dugui quasi en braços al'equip a Ia categoria superior, no oblidemque el nom de Maria és inseparable del norade F,C, MARIESSE i Ia història del club,que ha passat per diversos tràngols si bècap ha estat tan important com aquest,també l'ha feta L'afició.
MARIENSE-BUGOtSANTA f UGEMA-FLA MA TES*JUV. S A I,LLSTA-S 1IlORTAFERRIOI.ENSE- KSPORLASVALLPFMOSA-SANTAMAkIACONSELL-FORTSOLLEIPUIGPUNYENT-ALCUDIACAMPANET-BARRACARSANTJORDI-MONTAURA
1. BARRACAI2.FbNiTt*3.MaIiOiW4.CoOdIS. Saat Jordi<. Pert Safer7.Mootaur.tVaMama*. Santa Maria
llPulnwiijtXILSaaUEivtnteUE<porlHULrYrriakHtUS*Harla15.AMbItCBaMBt17. Jm. SaIIMallBopr
M7-3S-2•M•M
._ ÎSiKD.Ï•o
MitHt25X25M25Tt252f2«XU2»KJtIt
U 5 31515nIEY
151213UU« 1
Mj77355
5S77(7
C-JTtuuM1414Itni*»
U7371»4147S344453t274«M4221253*23
3t21441»352»31323*3»37574*a5153il7«
413«3t353532313121Ît22221*1»13121212
1-24-a
+15+1«+1
+11+«+1+7+5+2+2-i-4-7-7-»
-14-It-14
EIs horaris i partits que queden adisputar a Maria són els següents:
22 d'Abril a les 17'30:
F.C. MARIESSE - J, SALLISTA,
06 de Maig a les 18'OQ:
F,C. MARIENSE - VALLDEMOSSA.
20 de Maig a les lô'OO;
F,C. MARIEBSE - SAST JORDI,
Com a visitant Ii resta anar a:Barracar, Sta, Eugènia, Ferriolense,Conseil i Puigpunyent.
PeI que fa a l'altre equip, el dejuvenils, està essent l'altra cara de Iamoneda, Quan falten quatre jornades peracabar Ia lliga no han aconseguit cap punt,En molts de moments s'ha plantetjat el fetde retirar l'equip de Ia competició il'opinió de tres directius davant el boncomportament dels jugadors Va dur a que escomprometessen a recoltzar-los iacompanyar-los en els desplaçaments. CaIfelicitar als jugadors per Ia bona conductai destacar que cap d'ells ha arribat a les4 targetes grogues d'amonetació.
Josep Ferriol Torelló.
FENT CARKERANY 2 6 ( ] ] f i >
(arreniy EsportiuPLA DB MALLORCA I GRAS PRBKI "LA CAIXA".
A finals del present mes d'Abril començarà una nova edició, Ia sisena, del TROFBUPLA DE MALLORCA, Ia qual, tendrà com a principal novetat Ia denominació de "I GRAJfPREMI LA CAIXA", fruit de Ia intensa col·laboració entre l'esmentada entitat bancàriai les entitats organitzadores que enguany, es veuran millor recolzadesorganitzativament i econòmicament.
Les competicions oficials començaran eldarrer diumenge d'aquest mes, és a dir, eldia 29 en una prova contra rellotge indi-vidual des de Lloret fins a Sant Joan; elprimer corredor sortirà a les deu del matíi els restants ho faran cada dos minuts. BlDimarts, dia 1 de Maig, Ia segona etapa esdesenvoluparà amb principi i final a Petra,El diumenge següent, dia 6, serà jornada dedescans per celebrar-se Ia fira de Sineu. Apartir del 16 de Maig es retornarà a Iacompetició dominical amb jornades a Sineu,Vilafranca, Muro, Maria de Ia Salut i SantaMargalida.
Les etapes en ruta tendran el mateixrecorregut que els anys anteriors, ambl'única excepció de Ia de Sineu, Ia qual,després de tornar passar pel poble, tendràpancarta d'arribada a Lloret. Hi haurà unameta volant per cada una de les etapes,mentre que les puntuacions de muntanya es-taran ubicades a Can Peris (Ariany), SaComa (Sineu), Muro i Santa Margalida. A mésde les classificacions de Metes Volants,Muntanya i General, enguany s'estableix IaGeneral de Regularitat que es confeccionaràen funció dels ordres d'arribada.
PeI que fa a Ia participació del nostreClub Ciclista, s'ha presentat Ia següentllista: Miquel Perelló Oliver, Antoni FontBergas, Joan Estarellas Tugores, PepPayeras Oliver, Joan Carbonell Inglada,Manuel Fernàndez Tena, Simó Darder Bergas,Pere Ferriol Colombram, Pere Ferriol Roig iTomeu Arbona Qetglas. Uns participans queestan en condicions d'intentar que Iad'enguany signifiqui Ia quarta victòriaconsecutiva al PIa de Mallorca,
XXV CINTURCf CICLISTA A MALLORCA
Des del dimarts 17 i fins al diuraenge 24del present mes, es disputarà una nova
edició del Cinturó Ciclista Internacional aMallorca per a ciclistes aficionats. Hiparticiparà un ciclista de Ia nostralocalitat, Antoni Mulet, que defensarà elscolors del C.C, Caimari-Aceites Martorell.Des d'aquí volem desitjar-li més bona sortque l'any passat. Sabem que sense caure niforadar es situarà entre els millorsciclistes mallorquins. PeIs aficionats delnostre poble volem resenyar que l'etapa deldia 20, Divendres, és Ia que passa mésaprop de Maria. Aproximadament a les 15'00hores, Ia caravana ciclista circularà perIa carretera Inca-Manacor.
FELICITACld DE LA F.E.C.
Així com saben els lectors de FEHT CAR-RERASY, el Club Ciclista Maria de Ia Salut,a finals del passat any va commemorar elseu desè aniversari de fundació. Això vaintensificar l'activitat competitiva Ianostra localitat i també, va esser motiu deIa publicació d'una memòria resum dels deuanys d'existència de l'entitat.
Tant Ia commemoració de l'aniversari comIa publicació abans esmentada han estatmotiu de rebre Ia felicitació del Presi-dent de Ia Federació Espanyola de CiclismeJosé Luis Ibáñez Arana, Ia qual significauna gran satisfacció per a tots els socisde l'entitat.
TROFEU TALLERS TORRESS
La temporada competitiva dels ciclistessocials i veterans de l'any 1.990 hacomençat a Maria de Ia Salut per motiu dedisputar-se Ia primera edició del "TrofeuCiclista Tallers Torrens" per temps, Iaqual es disputarà en tres etapes, dues deles quals ja s'han celebrades.
¿3 (117) FENT CAfcRERANv'
DIUME5GE 11 DE MARCLa primera va esser Ia que va comptar
amb més participants de les que mai s'handisputat a Maria. 87 ciclistes partiren pertal de completar set voltes al circuit d'EsRafal amb un total de 63 Quilòmetres, quees feren a gran velocitat. El promig 00demostra: 3& Qms/Hora.
Des de l'inici, l'alemany Heinzjuntament amb Vicens Riera (T. Torrens)partiren en solitari, marcant unes dife-rències que no foren importants fins a Iadarrera volta, presentant-se a Ia metaquasi un munit i mig abans que el pilot. Enmig hi arribaren un grup de quatre homes,tots estrangers excepte Gabriel Alomar.
Realment el que compta és Iaclassificació dels mallorquins, ja que elsaltres no seran a Mallorca per disputartotes les etapes. Així doncs Iaclassificació dels illencs quedà així:
2- V. Riera (T. Torrens) Afic-Esp. 1-40-204- G. Alomar (Sanicalor) Afic. 1-40-479- Joan Bon (T. Torrens) Vet. A 1-41-4410- Arnau Comas(Cicles Torrens) Afic. "11- C. Palacios (Pau esGomer) Afic-E "13- Simó Darder (Jumbo Tours) Afic. "14- J. Gelabert (T. Torrens) Vet-B16- Ferriol Roig (Jumbo Tours) Afic. "40- Tomeu Arbona (Jumbo tours) Afic-E "59- Manuel Fernández <Jumbo Tours) A-E "
Arribaren a Ia meta 66 dels partici-pants, això significa que 21 ciclistes esretiraren abans de Ia finalització,
DlUMESGE 25 DE MARC
La segona jornada es va disputar elDiumenge dia 25 a partir de les nou delmatí amb un recorregut de 51 Quilòmetresrepartits en tres voltes al circuit de SaSerra. L'absència de Heinz va fer que Riera(T. Torrens), partís com a virtual líder,motiu pel qual els hoœes del seu equiphavien d'intentar que pogués conservar lesdiferències, de 27 segons, sobre Alomar(Sanicalor) i de 1-24 als altres corredors.
Foren 75 els qui partiren des de IaPlaça des Pou La cursa es caracteritzà
pels constants intents d'escapades que hihagué, Ia qual cosa va provocar que endeterminats moments es circulàs a granvelocitat. Però va esser quan mancaven tresquilòmetres per arribar a Ia meta quan esva produir Ia fuita decisiva. Forenl'alemany Gabbels Gunter i el mallorquíMiquel Fuster els qui aconseguiren un petitavantatge que els permeté arribar a Ia metaamb uns pocs segons de diferència sobre elprimer grup de 32 homes. La classificacióde l'etapa va esser Ia següent:
1- Gabbels Gunter (Alemanya) V-A 1-20-122- M. Fuster (Sta, Catalina) A-E 1-20-163- Manfred Nepp (Alemanya) V-A 1-20-244=- Arnau Comas (Cicles Torres) Afic. "5- Paco Hernández (Establiments) V-A "6- Pep Quintana (Tenis Arenal) V-A7- Sandy Gilchrist (G,Bretanya) V-A "&- C. Palacios (Establiments) A-E
II MEMORIAL TOMEU BERGAS
Després de Ia cursa abans esmentada, ales onze del matí es va iniciar Ia segonaedició del Memorial Tomeu Bergas amb unaparticipació de 65 ciclistes que partirendesprés del protocolari tall de Ia cinta idel minut de silenci en record de TomeuBergas i Rafel Perelló.
Des de l'inici quatre corredors, tressuecs i un alemany, s'escaparen per iniciaruna fuita que seria definitiva, presentant-se a Ia meta final més de vuit minuts abansque el primer pilot. Antoni Mulet ho vaintentar en repetides ocasions però no vatenir sort. Es va notar una gran diferènciaentre els estrangers i els mallorquins, elsquals, en cap moment pogueren lluitar perIa disputa de Ia victòria final.
1.- Hakan Arvidson SUE. 2-50-002.- Jan Karlsson SUE. "3.- Carlenders Flagun SUB. "4,- Franfc Meeben RDA. 2-52-335.- Antoni Abraham P.D. 2-50-016.- Joan C. Tomas Seat "7.- Kunhle Sorbert FIÏ.
C.C. Maria de Ia Salut.
FENT CAF:RERA*U JO ( l i 8 )
UJA S1HA ARRIBAT ALS SETZE PUSTS,
Dos punts han estat els aconseguits enaquest cicle de quatre partit desprès deguanyar al que fins ara pareix esserl'equip fflés fluix de Ia lliga, els Vtnos.de Ia Seal, Ja és evident el cansament queels jugadors de FOKTHISA tenen delcampionat i a falta de cinc partits peracabar el mateix pareix que es pot millorarun o dos llocs en Ia classificació, ja queels partits contra A. Levante i V, Sóllerseran decisius per assolir aquests llocs.
La pólvora pareix que s'ha banyat i elsgols que s'aconseguien al començament nosón tan "fàcils" de ralitzar com abans i encanvi els contraris pareix que tenen Iapunteria més encertada.-
S'han realitzat tres fitxatges, en PepOliver, un jove de Sineu que juga deporter, En Joan Carbonell, de Maria i enJoan Font Riera de Petra i germà d'enCarles Font.
Si bé tot el que he dit, al camp no espoden negar les ganes i Ia vergonyaesportiva dels jugadors, que tal vegadaesteim una mica desil,lusionats per Iaforma en què han succeït les coses enaquesta temporada i sortim sense estarconvinçuts de les nostres possibilitats alcamp. PeI que ía al futur, s'ha de fer unnou plantejament i renovar amb ell elcompromís i les expectatives o ja noprendre part en Ia sortida.
En Ia part positiva el comportamentesportiu del jugadors, que ha fet que si bées varen protagonitzar uns greus incidentsamb dos àrbitres, el comite ha deciditdesprès de Ia modificació en Ia conducta enel terreny de joc i fora d'ell, convidar-
Torneíg de Primavera,declinat degut al llargel campionat i al ja
de futbol-sala quedelegació d'esports de
on hi participen molts de
nos a jugar elinvitació que s'haque ha resultatimminent torneigorganitza Ial'Ajuntament i
Les properes jornades són les següents:
Jornada 29 (31.03.90)
AUTOESCÜELA LEVASTE - FOSTHISA
Jornada 30 (07.04.90)
FOSTHISA - MEDITERRASEO
Jornada 31 (14.04.90)
FOSTHISA - MUSPER
Jornada 32 (21.04.90)
A.A. V.V. SOS CABALS - FOSTHISA
OLI CAIMARI -2 FOSTHISA-O
FOSTHISA: J. Oliver, J. Mas, X. Florit, J.Martínez, R. Porcel, J. Bergas, G. Mas, J.Morey, D. Bergas, E. Mas i C. Font,
Les reduïdes dimensions del camp deCaimari, el seu mal estat i el vent varenesser decissius per Ia victòria local, jaque varen aconseguir els gols amb Ia sevaajuda, De totes formes FOSTHISA es vadefensar bè i quan va tenir el vent a favorva crear perill, un perill que no es vasaber concretar. Cap targeta d'amonestaciói arbitratge de Gabriel Mir, inici d'unasèrie de 3 seguits al seu càrrec,
FOSTHISA -4 VTBOS, LA REAL -2
FOSTHISA: J, Oliver, J. Mas. J. Morey, R.Porcel, G. Mas, E. Mas, D. Bergas, X.Florit, C. Font, M. Pastor i J, Mestre.Substitucions: G, Frontera per J. Morey.
jugadors de FOSTHISA.
31 Ui9) cgN7 c**REftflNY
EsportiuPartit amb alternatives en el marcador i
que al final Ia major capacitat de FGNTHISAva resoldre en favor d'aquests. GoIsmarcats per R. Porcel. B. Mas, X. Florit iM. Pastor. Destacar que n'Esteva Mas vaveure com el porter dels visitants Iiaturava un penalti. Va començar marcantprest l'equip local i tot feia preveair unagolejada que al final no va esser tot Iorodona que podia semblar.
SAST KARC -6 FOSTHISA -0
FOSTHlSA: J, Oliver, G. Mas, J. Mas, M.Pastor, J. Bergas, C. Font, D. Bergas, J.Morey, X. Florit, J. Martínez i R. Porcel.Ssutitucions: R. Oliver per J, Bergas, J.Mestre per G. Mas i J. Carbonell per D.Bergas.
Partit de màxima rivalitat que es vajugar en diumenge a partir de les 5 de Iatarda. El Sant Marc per alguna cosa és elprimer classificat i en aquesta ocasió comen Ia que es va jugar a Maria en Ia primeravolta, Ia sort el va ajudar en alguns delsgols que aconseguir, El primer i el segongol, marcats just començat el partit i enjugades desgraciades varen condicionar elqu quedava de partit. Amb el resultat jadecidit en Ia part final del partit,FOSTHISA va forçar unes cuantes ocasions degol que no es varen convertir. Partit jugatamb molta esportivitat, si bé en el diesanteriors uns problemes a l'hora deestablir el dia i l'horari del partitenrariren una mica l'ambient.
RTVOS. MAE -3 FOSTHISA -0
FOSTHISA: S. Cifre, J, Mas, M. Pastor, J.Martínez, R. Oliver, J. Mestre, G.Frontera, E. Mas, X. Florit, J. Oliver i C,Font.Sustítucions: R. Porcel per R. Oliver,lesionatj, i D. Bergas per J. Oliver.
El J*rtit es va jugar a Maria ja quel'equip del Rtvos. MAE no té camp de futbolfixe i accediren a jugar a "Sa Font",FOSTHISA no va saber convertir lesocasions que crea i els de Ciutatdemostraren Ia seva classificació en llocssuperiors en Ia taula. Al primer quart deIa segona part hi va haver una pica barallaper Ia promptitud en què s'emprava eljugador n5 2 dels visitants que a punt vaestar d'acabar amb el partit i on l'àrbitreva demostrar poca personalitat i poc saber.
EIs dos darrers gols de Rtvos. MAE,marcats en els cinc darrers minuts departit es degueren a l'iatens atac dellocals bàsicament amb pilotes llargues iper a l'aire. Targeta a M. Pastor, pertallar el joc amb Ia m després d'una
sortida del porter visitant fora de l'àread'igual manera i que l'àrbitre no va"premiar".
Jaume Mestre.
FENT CAF.'REHflNV 32 ii20?
El passat Diumenge, dia Ii de Març,arribàrem a ses Cases de l'Ofre,
Partirem de Maria cap a les &'45 h. iens encaminaren cap a Sóller, Érem unavintena. Passàrem per Bunyola ienfilàrem costa amunt cap al CoIl deSóller.
Hi arribàrem a prop de les 10 h. idixàrem els cotxes devora l'estació deltren,
Partírem a peu cap a Biniaraix, peruna carretera estreta vorejada detarongers i llimoneres.
Atravessàrem Biniaraix i ens aturàremã Ia sortida, devora una font i unespiques de rentar, i aquí berenàrem.
Després de berenar, per un camí quehi ha a Iabarranc iinterminable,s'enfila fins
Aquest
dreta, ens aficàrem alagafàrem una escala
d'escalons empedrats, queal PIa de l'Ofre,pla està sembrat d'arbres
fruiters on hi ha les Cases de l'Ofre idevora elles Sa Font de Sa Teula.
Devora Ia font. fa una micad'esplanada que aprofitàrem per dinar-hi.
Després de dinar, Ia majoria,aprofità per fer una sesteta estirats alsol damunt l'herba i uns poquets ensencaMnarera al Puig de l'Ofre.
Muntanya amunt, per un camí,arribàrem fins a una bifurcació, un camídóna al PIa de Cúber <a l'esquerra) i
l'altre al CoIl d'En Poma<a Ia dreta) icap aquí ens dirigírem.
Una vegada arribats al CoIl d'En Pomaes divisa quasi tota Mallorca. CaI dirtambé que gaudirem d'un dia esplèndit desol i de llum.
Des de just el portell que hi ha a Iaparet de l'esmentat coll i deixant elcami, el Puig de l'Ofre queda al'esquerra i no ens atreviren a pujar-hiperquè ja eren les 16 h. i ens quedavauna hora de camí per arribar al cim, amés que els que s'havien quedat abaix nosabien on érem i podien començar aposar-se nerviosos pel nostre retard.
Férem Ia tornada a Sóller pel mateixcamí, i com que "per avall tots elsSants hi ajuden" en manco d'una horavàrem ser a Biniaraix,
Una vegada a Sóller férem cap a unbar de Ia plaça, prenguérem cafè,... i"i cap a cases s'ha dit".
De cara al mes d'Abril hem de dir queno hi haurà excursió ja que coincideixenles Festes de Pasqua i el Diumenge del'Àngel cau molt envant.
El proper mes donarem Ia programaciód'excursions de "Primavera-Estiu",S'admetran suggeriments fins el dia dePasqua.
Onofre Sureda Ribas.
