Click here to load reader

REVISTA DE L FeHT

  • View
    215

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of REVISTA DE L FeHT

REVISTA DE L1ASSOCIACIO CULTURAL

FeHT

FENTCARRERANY- 2 (218) Octubre, 1997

| Sumari |Editorial i sumariNotcies curioses. 3. Segle XXUn estiu aMaria...Des del retrobamentImatges de les festes-97Arribada de Ia Mare de DuCrnica de Ia FiraBullitdeNotciesDemografia. Telfons d'intersEl temps.L'ajuda infalibleDe Viatge amb Viatges MartelTanta amabilitat em deixa confsEl rec del poetaLa Colcada (d'uns damunt els altres) 19La sogre de Sant Pere 20Les competncies d'Educaci: The neverendinstory 21Carrerany Esportiu 22

FOTOGRAFIES:Joan Gelabert MasMag Ferriol BauzMiquel Morey MasJoan Gual Bergas

PORTADA:Arribada de Ia Mare de Du, portadapels vens de Maria.Foto: Joan Gelabert

I EDITORIAL 1

En arribar el mes de setembre, el mes que ara mateixens ha deixat, el nostre poble augmenta d'una maneradesenfrenada Ia seva activitat. En Ia nostra revista en teniuuna bona mostra, est repleta d'imatges d'esdeveniments:festes patronals, actes culturals, nataci en sec, futbet detota mena, preg sorpresa, exposicions, fira d'objectesusats, etc.

Les festes patronals i Ia fira han estat les activitatsestrella. Ara b, no totes dues han tengut Ia mateixaacceptaci: mentre Ia fira va creixent en participants iacceptaci, les festes patronals han tengut el rebuig detots els sectors de Ia poblaci: un programa fet amb moltpoca illusi, amb pocs encerts, moltes imprecisions alsactes, tant en els horaris com en els seus protagonistes, itira per envant.

Per no tot s festa. Tamb ha comenat l'activitatescolar. Un any escolar marcat pel trasps de lescompetncies educatives. El comenament al nostre pobleha estat tranquil aix com tamb als instituts on van elsnins i nines de Maria. El que ja no va tant b sn elsquasi eterns problemes d'infraestructura dels nostresedificis escolars, que tothom se'ls mira i ning fa res.

T HAN PARTICIPAT EN AQUEST NUMERO: %

EQUIP DE REDACCI:

Mag Ferriol BauzJoan Gelabert MasMargalidaMas VicensMiquel Morey MasOnofre Sureda Ribas

Bartomeu Pastor Sureda, Antoni Gelabert i Mas, Es padr des PIa,Miquel Rossell Quetglas, Miquel OliverRoig, Lloren Capell, JaumeSantandreu, Pere Sampol i Mas i Joan Gual Bergas.

EDITA: Associaci Cultural FENT CARRERANYFax:971-525585Sant Miquel, 11 07519- Maria de Ia Salut

IMPRIMEIX: Grfiques SIBASanta Margalida

V N DEPSIT LEGAL: PM-457/1986

La redacci de Fent Carreranyno es fa responsable de Iesopinions dels qui hi escriuen

J

Octubre, 1997 FENTCARRERANY- 3 (219)

NOTICIES CURIOSES3. SEGLE XX.

Bartomeu Pastor Sureda

Any 1902. S'acorda no permetre rentar roba al pou p-blic de dalt... ni emportar-se'n aigua a carretades.

Pou pblic de DaIt

Any 1902. Prohibici de deixar carros als carrersdurant lan i t .Any 1902. Adquisici de xipressos per sembrar-los alcementiri nou.Any 1904. Es remet a l'Administraci d'Hisenda, certi-ficaci de no haver-hi en aquesta localitat carruatges,autombils, ni cavalleries de luxe.Any 1908. Adquisici d'una bandera espanyola i un palper onejar-la en el frontis de Ia Casa Consistorial eIsdies de Festa Nacional.Any 1930. Constituci de Ia Societat "Centro Instructi-vo Recreativo Mariense". El 1932 n'era presidentAntoni Jord Ribas.Any 1932. Obres de reforma a Ies cases de Roqueta."Obras en perjuicio del mrito artstico de tan interesan-te construccin". [Es tracta de les reformes dutes aterme pel propietari, el capell Francesc Jorda].Any 1933. La senyora Joana Maria Font Quetglas, en-carregada de l'estaci telegrfica municipal.Any 1934. Dirigents del Centre Republic Federal:

President: Jaume NegreSecretari: Jaume Gual

Any 1935. Metge titular: Emilio Burges Marco.Any 1937. Instncia del metge titular Rafel MateuMartorell denunciant "...el politiqueo de baja estofa",existent (4 d'agost).Any 1938. Alament del desterrament a ms de 30 qui-lmetres de Maria al sacerdot Bartomeu Perell Nadal[es vicari des carrer Major, que era republic] i al metgeRafel Mateu Martorell, tamb republic (29 dejuny de1938).Any 1938. Maquinria agrcola existent a Maria:

1 tractorFordson 10/20H.P.1 tractorCletrach 10/20H.P.60 sembradores [de bistia].

Any 1938. Funcionaris Ajuntament:Crrec Titular AntiguitatSecretari-Interventor: Francesc Perell Pons (20-X-38)Oficial23: MateuMasFont (l-XI-36)Recaptador, Aux. Secr: Antoni Segu Quetglas (3-X-38)Metge Titular: Antoni Llins Amengual (30-VIII-38)VeterinariTitular: MartLlinsRibas (l-I-30)Apotecari: Estanislao DeI Campo Romcro (30-VIII-34)Gurdia Municipal: Josep Bunola Vanrell ( 1 -VIII-36)Saig: Bernad Mart Moragues (26-IX-1909)Municipal Jurat: Antoni Andreu OliverFosser: Antoni AlomarFerriol (13-X-28)Any 1939. Onofre Sureda Cifre, President de l'Associ-aci Catlica de pares de famlia.Any 1939. DeI Govern Civil i per mitj del Batle es co-munica a Antoni L. Monjo [metge Monjo] i Rafel Pere-ll Nadal... i se'ls adverteix que deuen, immediatament,subscriure's cada un d'ells a Ia "Ficha Azul" amb Iaquantitat de 40 pessetes i al "Plato nico" amb 60pessetes.Any 1939. El soldat Jordi Matas Mestre i el caporalAntoni Bergas Barcel han resultats morts a conse-qncia d'una topada de trens a Aranda de Duero(Burgos),dia3-III-1939.Any 1939. El soldat Francesc Munar Mas ha mort al'hospital militar de Girona a conseqncia d'una gastro-enteritis.Any 1942. Apertura apotecaria Joan Ferragut Rossell.Any 1942. Voluntaris Divisi Espanyola (Azul). MiquelMas Carbonell, sergent d'Infanteria. Va morir al front[de Rssia ?J.Any 1947. Installaci del servei telefnic. EraGoverna-dorCivilAlejandroRodrguezdeValcrcel.Any 1955. 18 sollicituds d'installaci de telfon.Any 1959. Xarxa d'enllumenat pblic.Any 1964. Installaci d'enllumenat pblic al Cementiri.

Font: Arxiu Municipal de Maria de Ia Salut.

FENT CARRERANY - 4 (220) Octubre, 1997

UN ESTIU A MARIA.. DES DEL RETROBAMENT.Era un desig llargament acaronat passar un estiu

de vacances a Maria, ja que feia 21 anys, que no hi passavatotesles vacancesd'estiu, ...hi hatantescosesperconixeri veure que sempre pesava ms el viatge, que passar tot elmes d'agost al meu poble; per les ganes cada anyesdevenien ms fortes i aquest estiu s'han fet realitat.Reviure els molts anys passats de cancula estiuenca, sentirel cant de les xigales, hores i ms hores a l'ombra d'un

garrofer a Llamp, era un enyor profund; passar calor deveritat, regalimant-me per Ia cara les gotes de suor i trobaruna dola ombra de figuera; menjar figues de moro debon mat desprs d'una nit de pluja; tants i tants recordsque se'm feia fortament atractiu.

Tornar a anar a prendre un "banyo", que era comho diem abans, a algun indret sense gent, on hi hagusaiges transparents, sense estrangers plens d'olis i totl luents , sense motos d'aigua que tant odio, i tants i tantsinevitables inconvenients de molts indrets de Ia costa ma-llorquina, d'aquesta Mallorca que a poc a poc, va perdentIa seva identitat. Anar a uns indrets recndits, poc visitats,on encara he trobat Nacres (Pinna squamosa), el mol lusclamel libranqui ms gran de Ia mediterrnia i que hadesaparegut de molts indrets de Ia nostracosta mallorqui-na on abans era molt abundant; no dir on les he trobades,eren precioses, precisament encara n'hi ha, de colnies,perqu l'aigua no est contaminada per les multituds debanyistes. Aquestes cales me Ies varen dir uns amics

coneixedors com pocs dels racons mes conservats,autntics i idl lics de l'illa, tant de Ia costa com de l'interior,desprs d'un sopar magnfic a una casa que tenen alsafores d'Art, una casa que s un autntic museurepresentatiu de l'essncia identitria mal lorquina;l'amfitriona s l'autntica encarnaci d'aquella senyoramallorquina que tan b va saber descriure En LlorenVillalonga a llurs novel les, aquella Dona Obdlia tota d'una

pea. Vrem passaruna vet ladainoblidable tenint coma tel de fons Ia illuminaci del castelld 'Art. El somnid'unanitd 'est iu !

A part dels"banyos" que vremprendre per indretsquasi verjos, tambvaig fer una grantrobal la : descobrirCorall Vermell(CoralIium rubrum),en gran quantitat envries coves i paretsd 'aiges somes iprofundes , unaautntica emoci ialegria que no me'nsabia avenir . Hem

pres "banyos" a indrets d'una Mallorca autntica encaraexistent, que si tots tenim sentit com, responsabilitathistrica de mantenir els ecosistemes a les generacionsfutures, serem capaos de conservar-los i exigirem alspoders pblics una normativa legal efica i suficient, aixcom eficcia en Ia vigilncia del compliment.

Vaig caminar pels carrers i topava i saludava Ia gent,alguns, bastants no sabien qui erajo, tant se val, vaig trobarcares i ms cares conegudes, unes estimades, d'altres sensecap lligam personal ni vivencial, per cap d'indiferent. Envaig recordar moItesja desaparegudes no s quan, d'altrestotalment canviades, Ia meva tamb, que presentavenpetites arrugues tradores, Ia vista ha anat perdent brillantor,les canes mostren Ia saviesa acumulada dels anys, el ca-minar ms pausat; aquell intercanvi de salutacions queconforma un dileg nic, inigualable i entranyable, i permostra el que vaig tenir un dia qualsevol, de bon mat ambun ve del poble, que estava fent obres a casa seva, haventsubstitut una paret gruixuda i preciosa de pedres per una

Octubre, 1997 FENTCARRERANY-5 (221)

de blocs, que des del meu punt de vista no m'agrada,quantes faanes s'han fet mal b al poble per manca desensibilitat popular i per faIta de normativa municipal.

Jo.- Bondia,l'amoEnTomeu!L'amo En Tomeu-. Bon dia, ToniJ.- Com va aix?L'amo.- I hem de dirbJ.-., Id b vaL'amo.- Idqueduri

No em direu que no sigui un dileg nic i impossiblede donar-se en altres contrades.

Haestat un agost, metereolgicament parlant, moltdivers. Per comenar hem tengut un "gat d'aigo", Iasequera del pou de Sa Pleta era quelcom cantat per totsaquells observadors que aquestes dcades hem vistdesaparixer els albellons d'aquella rodalia, tam

Search related