Click here to load reader
View
1
Download
0
Embed Size (px)
PROGRAMA DE SEGUIMENT DE
BIODIVERSITAT A LA RESERVA DE
BIOSFERA DE MENORCA
CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR
DE CONILL ORYCTOLAGUS
CUNICULUS A LA RESERVA DE
BIOSFERA DE MENORCA (ILLES
BALEARS) 2018
Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus
a la Reserva de Biosfera de Menorca 2018
2
Autor:
Javier Méndez Chavero
e-mail: [email protected]
Citació a efectes bibliogràfics:
Méndez, J. 2018. Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus
a la Reserva de Biosfera de Menorca (Illes Balears) 2018. Informe inèdit.
Consell Insular de Menorca, Agència Reserva de Biosfera.
Fotografia portada: Conill Oryctolagus cuniculus (Autor: Joan Florit).
mailto:[email protected]
Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus
a la Reserva de Biosfera de Menorca 2018
3
ÍNDEX:
1. INTRODUCCIÓ.............................................................PÀG. 4
1.1. Objectius de l’estudi............................................................pàg. 4
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CONILL....PÀG. 5
2.1. Morfologia...........................................................................pàg. 5
2.2. Ecologia i etologia de l’espècie...........................................pàg. 6
3. METODOLOGIA D’ESTUDI........................................PÀG. 8
3.1. Metodologia d’estudi aplicada: mètode de seguiment per
freses........................................................................................pàg. 10
3.1.1. Àrea d’estudi.......................................................................pàg. 10
3.1.2. Dates de mostreig................................................................pàg. 10
3.1.3. Unitat de mostreig...............................................................pàg. 10
3.1.4. Determinació de les zones a mostrejar. Els transectes........pàg. 11
3.1.5. Metodologia de mostreig ...................................................pàg. 16
3.1.6. Presa de dades.....................................................................pàg. 17
3.1.7. Estimes de l’abundància.....................................................pàg. 18
3.1.8. Presencia o absència a la unitat de mostreig.......................pàg. 18
4. RESULTATS...............................................................PÀG. 18
5. CONCLUSION............................................................PÀG. 25
5.1. En quant a la metodologia................................................pàg. 25
5.2. En quant als resultats........................................................pàg. 26
5.3. Altres aspectes..................................................................pàg. 29
6. AGRAÏMENTS...........................................................PÀG. 29
7. BIBLIOGRAFIA.........................................................PÀG. 30
Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus
a la Reserva de Biosfera de Menorca 2018
4
1. Introducció
Conèixer la situació de les poblacions de la fauna d’un territori és un dels
requisits més importants per gestionar els espais naturals i la seva biodiversitat.
Conèixer estimes de la població de les diferents espècies animals d’un territori
determinat o la distribució de les seves abundàncies dins aquest és una informació
bàsica per saber l’evolució natural d’aquestes o la seva resposta davant alteracions del
medi o malalties. En el cas d’espècies com el conill Oryctolagus cuniculus, aquesta
importància és encara major donat que es tracta d’una espècie cinegètica.
El càlcul de les densitats reals de les poblacions d’una espècie és de vegades una
feina complicada, donada la dificultat de detectar als animals, la manca de coneixement
i informació que es té sobre determinades espècies o l’amplitud de les seves poblacions.
En el cas del conill, calcular las densitats reals de les seves poblacions mitjançant els
contactes directes amb els animals és molt complicat donat el seu mimetisme amb el
medi, el seu caràcter nocturn i/o crepuscular i el fet de que visquin bona part del dia sota
terra. Per aquesta raó, en moltes ocasions ens conformem amb obtenir estimes de
l’abundància poblacional que ens permetin fer comparatives temporals (entre un període
de temps i un altre) o espacials (entre una zona determinada i un altre) d’una espècie,
sense necessitat de conèixer el nombre exacta d’individus.
En el cas de Menorca, el conill és una espècie amb un gran valor ecològic, al
tractar-se d’una presa important pels grans depredadors. A la vegada, també té un gran
interès socioeconòmica, pel fet de ser una de les principals espècies cinegètiques a l’illa.
Donada aquesta importància, tant ecològica com socioeconòmica, és important obtenir
informació de la seva situació a l’illa que permeti desenvolupar una gestió adequada.
Aquesta informació també permetrà prendre les decisions adequades en quant a
l’aprofitament cinegètic de l’espècie.
1.1. Objectius de l’estudi
Els objectius principals d’aquest cens de conill a la Reserva de Biosfera de
Menorca són:
Determinar la distribució del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca
mitjançant l’elaboració d’una cartografia en quadrats UTM 2’5x2’5 km.
Determinar l’abundància relativa del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca
mitjançant l’elaboració d’una cartografia en quadrats UTM 2’5x2’5 km.
Establir una metodologia adequada que permeti dur a terme un seguiment anual
de les poblacions de conill a la Reserva de Biosfera de Menorca.
Establir comparatives temporals (sèrie d’anys) en l’abundància i la distribució
del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca sobre una cartografia en quadrats
UTM 2’5 x 2’5 km.
Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus
a la Reserva de Biosfera de Menorca 2018
5
Al primer any (2015), el fet de què es tractés del primer cens que es feia a tota la
superfície de l’illa va fer que un dels objectius principals de l’estudi fos establir una
metodologia adequada a les característiques de la Reserva de Biosfera de Menorca.
Així, la metodologia havia també de complir uns objectius bàsics: permetre un
seguiment continuat, que es pugues repetir en el temps, que fos senzilla, d’un cost
econòmic no molt elevat i eficaç. Per aquest motiu, els dos primers anys, principalment
el primer (2015), van servir per elaborar una metodologia de cens basada en les
característiques pròpies de l’illa i poder valorar tant l’esforç de prospecció com els
resultats obtinguts. L’any 2016, un cop perfilada la metodologia amb l’experiència de
l’any anterior, un dels objectius era posar en practica les modificacions fetes en quant a
l’esforç de mostreig (veure apartat de metodologia) i acabar de corregir-la per millorar
en el possible la seva viabilitat tant pel que fa a la seva posada en pràctica com pel que
fa als resultats.
2. Característiques generals del conill
El conill de camp Oryctolagus cuniculus pertany al grup dels Euteris, al ordre
dels Lagomorfs i a la família dels Lepòrids. La família dels Lepòrids esta formada per
les llebres del gènera Lepus, amb unes 30 espècies, i els conills, amb 10 gèneres i 24
espècies, entre els quals es troba el gènera Oryctolagus. Aquest gènere només té una
espècie coneguda en estat salvatge Oryctolagus cuniculus. D’aquest ha donat per
domesticació el conill domèstic.
Miller (1912) descriu dues subespècies de conill salvatge: el Oryctolagus
cuniculus huxleyi, més antic i de menor tamany, i el Oryctolagus cuniculus cuniculus,
més modern i que apareix como una evolució de l’anterior. Altres autors com Ellerman
& Morrison-Scott (1951) xerren de fins a 6 subespècies diferents.
Més recentment, gràcies a diferents estudis genètics, es reconeix l’existència de
dues subespècies diferents: Oryctolagus cuniculis algirus i Oryctolagus cuniculis
cuniculis (Monnerot et al., 1994; Van der Loo et al., 1991; Ferrand, 1995). Als estudis
recents, el terme huxleyi s’ha substituït per algirus.
Aquesta espècie sembla ser originaria de la conca mediterranea (Mc Bride,
1988) i la península Ibèrica (Bell & Webb, 1981), tot i que alguns autors la fan pròpia
del sud-oest de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica (Moreno et al., 1996). Totes les
races domèstiques pertanyen a l’espècie Oryctolagus cuniculus. La seva distribució
actual està molt influenciada per les introduccions humanes.
2.1. Morfologia
És una espècie de tamany mitja, amb el cap arrodonit i lleugerament allargat.
Tenen les extremitats posteriors llargues i molt fortes, jugant aques