Els conills sn un grup de mamfers de la famlia dels
leprids.
3. Aspecte fsic
En general, sn animals petits que no superen el mig metre, amb
unacuamolt curta i unesorellesmolt llargues. 4. Tenen unes potents
potes posteriors que utilitzen per desplaar-se corrent i saltant.
5. Tenen els ulls ms laterals que molts mamfers; aix els brinda una
vista ms panormica, perqu puguin detectar qualsevol predador prop.
6. El seu esquelet s molt frgil, essent solament el 8% del total
del pes corporal. Els ossos llargs i l'espina lumbar, que estan
coberts per una gran quantitat de mscul, sn molt susceptibles a
sofrir fractures. 7. Les seves orelles els ajuden a regular la
temperatura, com tamb a captar els sons. Sn frgils i no han
d'usar-se per a subjectar els conills. 8. Pel que fa a les potes,
els conills no posseeixen coixinets com altres mamfers. Aquestes
zones estan cobertes amb un pelatge abundant.
9. Hbitat
Viuen en rees seques prximes al nivell del mar amb un sl arens
i tou per facilitar la construcci de caus. 10. Habiten en boscos,
tot i que prefereixen camps extensos coberts per matolls on poder
amagar-se.
Aqu es veuen els llocs d'on provenen (en vermell) i els llocs on
s'han introdut (en lila). 11. Alimentaci
Sn exclusivamentherbvorsi utilitzen el seu fiolfactei els
seusbigotisper buscar aliment. 12. Mengen: flocs de civada, ordi,
blat de moro triturat, pastanagues i alfals.
Aqu tenim un parell de conills alimentant-se.
13. Reproducci
Sn frtils durant tot l'any, per la quantitat de naixements ms
gran es dona a laprimera meitat de l'any. 14. El perode de gestaci
dura 32 dies i les ventrades oscillen els 4-12 individus. 15. Poden
tenir varies ventrades a l'any, tot i que els avortaments i la
reabsorci d'embrions sn comuns, possiblement degut a l'estrs al que
aquesta espcie est sempre sotmesa.
16. Comportament
Sn el principal objectiu de molts predadors com llops, guiles,
guineus o lldrigues, pel que mantenir una actitud sempre alerta s
la seva millor arma.
