CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR DE CONILL ORYCTOLAGUS ... · Característiques generals del conill El conill de camp Oryctolagus cuniculus pertany al grup dels Euteris, al ordre dels

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE

BIODIVERSITAT A LA RESERVA DE

BIOSFERA DE MENORCA

CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR

DE CONILL ORYCTOLAGUS

CUNICULUS A LA RESERVA DE

BIOSFERA DE MENORCA (ILLES

BALEARS) 2017

Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus

a la Reserva de Biosfera de Menorca 2017

2

Autor:

Javier Méndez Chavero

e-mail: [email protected]

Citació a efectes bibliogràfics:

Méndez, J. 2017. Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus

a la Reserva de Biosfera de Menorca (Illes Balears). Informe inèdit. Consell

Insular de Menorca, Agència Reserva de Biosfera.

Fotografia portada: cau de conill Oryctolagus cuniculus a Curniola,

Ciutadella (Autor: Javier Méndez).

mailto:[email protected]



3

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ.............................................................PÀG. 4

1.1. Objectius de l’estudi............................................................pàg. 4

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CONILL....PÀG. 6

2.1. Morfologia...........................................................................pàg. 6

2.2. Ecologia i etologia de l’espècie...........................................pàg. 7

3. METODOLOGIA D’ESTUDI........................................PÀG. 9

3.1. Metodologia d’estudi aplicada: mètode de seguiment per

freses........................................................................................pàg. 11

3.1.1. Àrea d’estudi.......................................................................pàg. 11

3.1.2. Dates de mostreig................................................................pàg. 11

3.1.3. Unitat de mostreig...............................................................pàg. 11

3.1.4. Determinació de les zones a mostrejar. Els transectes........pàg. 12

3.1.5. Metodologia de mostreig ...................................................pàg. 17

3.1.6. Presa de dades.....................................................................pàg. 19

3.1.7. Estimes de l’abundància.....................................................pàg. 20

3.1.8. Presencia o absència a la unitat de mostreig.......................pàg. 20

4. RESULTATS...............................................................PÀG. 21

5. CONCLUSION............................................................PÀG. 28

5.1. En quant a la metodologia................................................pàg. 28

5.2. En quant als resultats........................................................pàg. 29

5.3. Conclusions generals........................................................pàg. 31

6. AGRAÏMENTS...........................................................PÀG. 32

7. BIBLIOGRAFIA.........................................................PÀG. 33



4

1. Introducció

Conèixer la situació de les poblacions de la fauna d’un territori és un dels

requisits més importants per gestionar els espais naturals i la seva biodiversitat.

Conèixer estimes de la població de les diferents espècies animals d’un territori

determinat o la distribució de les seves abundàncies dins aquest és una informació

bàsica per saber l’evolució natural d’aquestes o la seva resposta davant alteracions del

medi o malalties. En el cas d’espècies com el conill Oryctolagus cuniculus, aquesta

importància és encara major donat que es tracta d’una espècie cinegètica.

El càlcul de les densitats reals de les poblacions d’una espècie és de vegades una

feina complicada, donada la dificultat de detectar als animals, la manca de coneixement

i informació que es té sobre determinades espècies o l’amplitud de les seves poblacions.

En el cas del conill, calcular las densitats reals de les seves poblacions mitjançant els

contactes directes amb els animals és molt complicat donat el seu mimetisme amb el

medi, el seu caràcter nocturn i/o crepuscular i el fet de que visquin bona part del dia sota

terra. Per aquesta raó, en moltes ocasions ens conformem amb obtenir estimes de

l’abundància poblacional que ens permetin fer comparatives temporals (entre un període

de temps i un altre) o espacials (entre una zona determinada i un altre) d’una espècie,

sense necessitat de conèixer el nombre exacta d’individus.

En el cas de Menorca, el conill és una espècie amb un gran valor ecològic, al

tractar-se d’una presa important pels grans depredadors. A la vegada, també té un gran

interès socioeconòmica, pel fet de ser una de les principals espècies cinegètiques a l’illa.

Donada aquesta importància, tant ecològica com socioeconòmica, és important obtenir

informació de la seva situació a l’illa que permeti desenvolupar una gestió adequada.

Aquesta informació també permetrà prendre les decisions adequades en quant a

l’aprofitament cinegètic de l’espècie.

1.1. Objectius de l’estudi

Els objectius principals d’aquest cens de conill a la Reserva de Biosfera de

Menorca són:

Determinar la distribució del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca

mitjançant l’elaboració d’una cartografia en quadrats UTM 2’5x2’5 km.

Determinar l’abundància relativa del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca

mitjançant l’elaboració d’una cartografia en quadrats UTM 2’5x2’5 km.

Establir una metodologia adequada que permeti dur a terme un seguiment anual

de les poblacions de conill a la Reserva de Biosfera de Menorca.



5

Establir comparatives temporals (sèrie d’anys) en l’abundància i la distribució

del conill a la Reserva de Biosfera de Menorca sobre una cartografia en quadrats

UTM 2’5 x 2’5 km.

Al primer any (2015), el fet de què es tractés del primer cens que es feia a tota la

superfície de l’illa va fer que un dels objectius principals de l’estudi fos establir una

metodologia adequada a les característiques de la Reserva de Biosfera de Menorca.

Així, la metodologia havia també de complir uns objectius bàsics: permetre un

seguiment continuat, que es pugui repetir en el temps, que fos senzilla, d’un cost

econòmic no molt elevat i eficaç. Per aquest motiu, els dos primers anys, principalment

el primer (2015), van servir per elaborar una metodologia de cens basada en les

característiques pròpies de l’illa i poder valorar tant l’esforç de prospecció com els

resultats obtinguts. L’any 2016, un cop perfilada la metodologia amb l’experiència de

l’any anterior, un dels objectius era posar en practica les modificacions fetes en quant a

l’esforç de mostreig (veure apartat de metodologia) i acabar de corregir-la per millorar

en el possible la seva viabilitat tant pel que fa a la seva posada en pràctica com pel que

fa als resultats.



6

2. Característiques generals del conill

El conill de camp Oryctolagus cuniculus pertany al grup dels Euteris, al ordre

dels Lagomorfs i a la família dels Lepòrids. La família dels Lepòrids esta formada per

les llebres del gènera Lepus, amb unes 30 espècies, i els conills, amb 10 gèneres i 24

espècies, entre els quals es troba el gènera Oryctolagus. Aquest gènere només té una

espècie coneguda en estat salvatge Oryctolagus cuniculus. D’aquest ha donat per

domesticació el conill domèstic.

Miller (1912) descriu dues subespècies de conill salvatge: el Oryctolagus

cuniculus huxleyi, més antic i de menor tamany, i el Oryctolagus cuniculus cuniculus,

més modern i que apareix como una evolució de l’anterior. Altres autors com Ellerman

& Morrison-Scott (1951) xerren de fins a 6 subespècies diferents.

Més recentment, gràcies a diferents estudis genètics, es reconeix l’existència de

dues subespècies diferents: Oryctolagus cuniculis algirus i Oryctolagus cuniculis

cuniculis (Monnerot et al., 1994; Van der Loo et al., 1991; Ferrand, 1995). Als estudis

recents, el terme huxleyi s’ha substituït per algirus.

Aquesta espècie sembla ser originaria de la conca mediterranea (Mc Bride,

1988) i la península Ibèrica (Bell & Webb, 1981), tot i que alguns autors la fan pròpia

del sud-oest de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica (Moreno et al., 1996). Totes les

races domèstiques pertanyen a l’espècie Oryctolagus cuniculus. La seva distribució

actual està molt influenciada per les introduccions humanes.

2.1. Morfologia

És una espècie de tamany mitja, amb el cap arrodonit i lleugerament allargat.

Tenen les extremitats posteriors llargues i molt fortes, jugant aquestes un important

paper durant la carrera i a l’hora d’expulsar la terra excavada. Mentre aquestes tenen

quatre dits llargs i forts, a les potes davanteres, fines i musculoses, en tenen cinc. Les

característiques de les seves extremitats els hi permet arribar a velocitats de fins a 40

km/h, fer canvis sobtats de direcció, bots de més d’un metre de llarg o trepar per llocs

inclinats.

Una de les característiques morfològiques principals dels conills són les seves

llargues orelles, les quals sempre tenen aixecades a excepció de quan corren, lluiten o

estan espantats. És una de les raons per les quals tenen molt bona oïda, permetin-los

sentir renous per petits que siguin.

Els ulls són grossos i disposats lateralment, per obtenir una visió de 360º, tot i

que la visió frontal és bastant deficient. Tenen tres pipelles. L’olfacte també el té ben

desenvolupat, el que els permet detectar territoris, l’aliment i als membres del seu grup.

El conill, com a bon mamífer, té la pràctica totalitat del cos coberta de pel el

qual cuida meticulosament. El conill regula la temperatura del seu cos controlant la

quantitat d’aire retingut entre la seva pell i el pel. Té dos tipus de pel: el de la part



7

inferior, suau al tacte, i els de protecció, més aspres i llargs. La muda és pot produir

anualment segons l’edat.

El conill sua per una glàndula anomenada sudorípares situades a la part inferior

de les potes davanteres.

És un animal herbívor de dentició incompleta, no té ullals. Té un parell de dents

incisives superiors de creixement continu. Els incisius es mouen verticalment mentre

que els molars i premolars o fan amb moviments laterals.

Donada la seva alimentació exclusivament vegetal, el seu sistema digestiu

disposa d’un segment ampla entre el final del budell prim i el començament del colom

anomenat bossa sega. La digestió es caracteritza per un segon pas dels aliments pel

sistema digestiu. Aquest procés es dur a terme en repòs i indueix a la formació de dos

tipus d’excrement: uns tendres rics en bactèries i proteïnes que són reingerits i els durs

que són dipositats al terra per sempre.

Mai fan els excrements al cau. Els fan a l’exterior o als límits del seu territori. El

conill produeix de 500 a 800 excrements cada dia. Aquests son col·locats en un

determinat lloc per tots els individus d’un mateix grup social, creant uns dipòsits o

fresses. Els individus dominants hi col·loquen alguns excrements cada dia.

2.2. Ecologia i etologia de l’espècie

El conill de camp és un animal sedentari que viu a nuclis colonials i que no es

sol allunyar de les seves llodrigueres més de 300 metres. Tot hi això, experimenta dos

períodes de dispersió: un després de la reproducció, on principalment es dispersen els

mascles joves, i un altre al principi de l’època reproductora, on es desplacen a la recerca

de llocs idonis per criar.

Els trobem a una gran varietat d’hàbitats, sempre hi quan disposin d’un sol sec

que els hi permeti fer les llodrigueres. Principalment trien zones de matollar properes als

llocs d’alimentació. L’aigua normalment no és un requisit, donat que no solen beure,

tenen prou amb l’aigua dels vegetals dels quals s’alimenten.

La base de la seva alimentació està formada per gramínies i herba fresca amb un

alt contingut en proteïnes. Consumeixen entre 200 i 500 g al dia. A zones d’horta,

s’alimenten dels brots tendres de les plantes i dels fruits, tant d’hortalisses com de fruita

(melons). A l’època de manca d’herba s’alimenten de vegetals llenyosos. Els seus hàbits

nocturns i crepusculars fan que s’alimenti principalment al crepuscle i al alba, activitat a

la qual dedica entre un 30 i un 60% del seu temps. La sortida crepuscular es produeix

abans de la posta de sol a la primavera i l’estiu, i després a la tardor i l’hivern.

El conill és un animal social (Gibb, 1993), el que li proporciona avantatges com

la cooperació en la vigilància, el manteniment de les llodrigueres o un menor risc de

predació. Aquest aspecte també repercuteix negativament en un augment de la

competència interespecífica i de la propagació d’infermetats. El grup està format

normalment per entre 2 i 7 individus, excepcionalment per damunt dels 10. Els grups

familiars pròxims formen una colònia amb un freqüent intercanvi d’individus. Moltes



8

colònies formen una unitat de població, produint-se intercanvi d’individus

principalment a la tardor i l’hivern. Cada grup estableix jerarquies entre mascles, entre

femelles i entre adults i joves. Ocupen un territori vital que sol incloure una llodriguera

principal, de vegades associades a algunes de més petites, alguns refugis i una o més

zones d’alimentació.

Hi podem distingir dues zones d’activitat:

Una zona d’activitat primària, la qual pot ser comú a molts grups familiars, on

s’alimenten, es fan net i té lloc part del seu comportament social i reproductor.

Una zona d’activitat secundaria, on es fa la digestió i les femelles paren. Aquesta

pot ser comú a moltes colònies.

El mascle dominant és l’encarregat de protegir el territori, tot i que tots els

membres del grup hi col·laboren. Aquest marca el territori amb l’orina i les secrecions

de la glàndula anal i la del mentó. Aquestes són les olors de cada individu i de cada

grup.

La reproducció del conill és netament oportunista. Té lloc sempre i quan es

compleixin les condicions adequades. Això fa que el començament, la duració i la

intensitat de la temporada de cria pugui patí importants variacions segons els anys.

Generalment les femelles són fèrtils tot l’any, tot i que són més receptives la primera

meitat de l’any. La gestació té una durada de al voltant de 30 dies. Poden néixer entre 3

i 12 cries. Les femelles cuiden dels petits tan sols uns minuts al dia. Els treu el pit a les

3-4 setmanes. Aquests arriben a la maduresa sexual als 8 mesos.

Tot i que poden arribar a viure 10 anys en estat salvatge, el 90% no arriba al

primer any de vida.



9

3. Metodologia d’estudi

Existeixen diferents metodologies que estimen l’abundància de conill: captura i

recaptura, mètodes de seguiment directa i mètodes de seguiment indirecta.

Captura i recaptura

Consisteix en la captura i marcatge d’individus pel seu posterior seguiment i

recaptura. Aquesta metodologia requereix un important esforç de treball, un

material específic i car, i un tractament de les dades i anàlisi estadístic complex.

Aquests factors han fet que es descartés com a mètode d’estudi en aquest treball.

Mètodes de seguiment directe

Aquest mètode consisteix en la realització de transectes o circuits, a peu o en

cotxe, comptabilitzant tots els conills que s’observen. Aquest mètode permet

obtenir un índex d’abundància i també densitats, sempre que es determina la

posició de l’animal respecte de l’observador i es tractin les dades

estadísticament.

Aquesta metodologia pot fer variar els resultats en funció de l’observador i de

l’àrea a prospectar. El fet de què es bassi en contactes directes pot fer que en

funció de l’experiència o la capacitat de cada observador el resultat sigui molt

diferent. La diferencia de cobertes d’hàbitat també pot influir en la detecció dels

animals, així com les característiques parets seques de l’illa, fet que escurça molt

el camp de visió.

Les millors hores per dur a terme aquests transectes són al crepuscle o durant la

nit. Normalment al crepuscle es solen fer a peu i durant la nit en cotxe.

Aquestes dues metodologies bassades en els contactes directes amb animals

s’han descartat en aquest estudi per diferents factors:

Sembla ser que les dues obtenen resultats poc fiables amb baixes

densitats.

Els resultats depenen molt de la meteorologia i de la capacitat visual,

agudesa i experiència de l’observador.

La gran quantitat de parets seques a l’illa dificulta la visibilitat i en

conseqüència els contactes amb els animals.



10

Els resultats finals són molt diferents en funció de la densitat de la

cobertura vegetal, fet que dificulta la comparació de les abundàncies

entre zones diferents.

Per dur a terme prospeccions amplies com la que s’ha fet en aquest estudi

(tota l’illa), es requereix molt de temps i/o personal, donat que tan sols

es pot fer un cens per persona i dia en el cas del transecte a peu, i que

han de ser un mínim de tres persones (conductor i dos observadors que

controlen els focus) en el cas dels transectes en cotxe..

En el cas dels transectes en cotxe, la manca de camins adequats, amb una

certa longitud, ha estat un altre factor important per descartar-la.

Mètodes de seguiment indirecte

Aquest mètode consisteix en la realització de transectes a peu detectant i

comptabilitzant senyals indirectes de l’espècie (cagades, llodrigueres, fresses...).

Aporten uns índexs d’abundància. Es realitzen a peu. Són senzills i no

requereixen d’una gran experiència prèvia. Són molt útils a zones on els conills

o les senyals són males de detectar o on la seva detecció pot estar influenciada

per factors com el tipus de sòl o d’hàbitat.

El mètode indirecta més utilitzat és el recompte de fresses. Les característiques

d’aquest mètode són:

Detecta poblacions amb densitats molt baixes.

És fàcil d’executar.

No requereix d’una experiència prèvia per part de l’observador.

No depèn en excés de la meteorologia. Només els períodes de pluges

fortes i prolongades poden afectar a la desaparició dels excrements.

Els resultats obtinguts en diferents hàbitats són comparables.

Es possible prospectar zones grans pel fet de què es poden executar

durant tot el dia.

És un mètode difícil d’aplicar amb altes densitats.

El nombre de fresses detectat depèn de la densitat de conills, la taxa

mitja de producció d’excrements, la taxa mitja de desaparició d’aquests i

l’eficàcia de l’observador (determinació de les característiques de la

fressa. Apartat 3.1.5.).



11

Un cop estudiades totes les metodologies existents i valorades en funció dels

objectius d’aquest estudi, les característiques de l’illa i els recursos humans i econòmics

disponibles, es va decidir des del primer any (2015) utilitzar la metodologia de cens

basada en el recompte de fresses, per tractar-se de la que més s’ajusta als objectius

previstos (apartat 1.1.). No es descarta però, que en futurs estudis més concrets o basats

en zones determinades es pugui utilitzar alguna de les metodologies anteriorment

descrites.

3.1. Metodologia d’estudi aplicada: mètode de seguiment per freses

3.1.1. Àrea d’estudi

Es va considerar l’àrea d’estudi la totalitat de la superfície insular (702 km x

km), incloent en la mesura possible tots els hàbitats existents.

3.1.2. Dates de mostreig

Les dates del cens s’han concentrat entre els mesos de novembre i de desembre, i

per mor dels dies perduts per les inclemències meteorològiques, principalment la pluja

la qual dificulta la catalogació de les freses com a fresques, la primera quinzena de

gener. Aquest període coincideix en general amb el que es va fer servir als altres dos

anys.

S’ha de destacar que aquestes dates coincideixen amb les de menor densitat de

conill i amb les dates de caça de l’espècie a l’illa.

3.1.3. Unitat de mostreig

Es van triar els quadrats UTM 2’5 x 2’5 km com a la unitat de mostreig per

determinar la distribució dels transectes. Unitats UTM inferiors com ara 500 x 500 m o

1 x 1 km es van descartar per la dificultat metodològica que implicava i l’alt esforç de

temps i humà que representava. Altres quadrats UTM més grans com ara 5 x 5 km o 10

x 10 km, també es van descartar perquè aportarien unes dades molt generals i poc

concretes per les reduïdes dimensions de l’illa. Així dons, els quadrats UTM 2’5 x2’5

km es van considerar com a la unitat de mostreig idònia pels objectius fixats (Apartat

1.1.).

En total s’han prospectat 117 quadrats UTM 2’5x2’5km dels 122 que apareixen

al mapa 1, tots els proposats. Els quadrat que no es van prospectar tampoc ho van ser als

dos anys anterior (2015 i 2016) per tractar-se en el seu conjunt d’una zona urbana en el

cas del quadrat 105, o per manca de camins aptes per a la realització del cens els

quadrats 29, 45, 105, 112 i 116 (Mapa 1).



12

3.1.4. Determinació de les zones a mostrejar. Els transectes.

A diferencia del primer any (2015) on a dins cada unitat de mostreig UTM 2’5 x

2’5 km es van mostrejar un o varis transectes per arribar a un total d’entre 2 i 4 km

prospectats, tant l’any passat (2016) com en aquest (2017), s’ha utilitzat un transecte a

cada quadrat dels fets servir al primer any. En aquells quadrat on tan sols existia un

transecte, es va repetir aquest, mentre que en aquells que hi havia més d’un, es va triar

el que presentes una major presencia de conill sense tenir en compte la seva longitud.

Això respon a la necessitat d’escorçar el temps de les feines de camp i equilibrar

aquestes als recursos econòmics i humans disponibles. Per aquesta modificació es va fer

una feina prèvia de selecció i valoració dels hipotètics resultats utilitzant les dades

obtingudes durant el cens del 2015, les quals van donar uns resultats similars tan si

fèiem el mateix esforç que l’any 2015 com si fèiem els transectes seleccionats.

Respecta al 2016, aquest any s’han hagut de baratar dos transectes. Al quadrat

22 s`ha baratat el transecte A pel B. A l’A s’han amollat aquest any animals, porcs

principalment, i s’ha tancat el camí amb diferents barreres per a que no fugi el bestiar.

Al quadrat 76 s’ha baratat també el transecte A pel B, en aquest cas per que part del

transecte A queia fora del quadrat 2’5 x 2’5km mentre que el B cau completament a

dins el quadrat (Veure Méndez, 2015).

Mapa 1. Mapa de Menorca amb els quadrats UTM 2’5 x 2’5 km utilitzats com a unitat de

mostreig als tres anys d’estudi (2015, 2016 i 2017). Els quadrats en verd corresponen als no

mostrejats des del inici del estudi per tractar-se de zones urbanes o per manca de camins aptes

pel cens.



13

Els transectes seleccionats a cada quadrat presenten unes característiques que

afavoreixen la utilització d’aquests per part del conill per a marcar els seus territoris

mitjançant les freses. Es tracta, en la seva majoria, de camins amples que marquen un

canvi important en mig de la vegetació existent (ecotons). Tan sols a alguns quadrats on

no es disposava de camins amb aquesta característica, s’han fet servir senders o rodades

de tractor. Un factor que es va corregir al 2016 amb la selecció dels transectes és que

aquests no tinguessin parets a les bandes, fet que dificulta el transit de conills d’un

costat a l’altre del camí, i que amb la longitud mínima de prospecció a cada quadrat

establerta l’any 2015 no es va poder assolir per complert. S’ha intentat que el conjunt

de transectes representessin la varietat d’hàbitats de l’illa per entendre millor la

distribució real del conill a Menorca, a diferencia de l’any 2015 on el fet de prospectar

una major longitud de transectes ens permetia abraçar la varietat d’hàbitats de cada

quadrat. Per últim, es va intentar incloure el major nombre possible de transectes a dins

cotos de caça, fet ja mostrat al primer any. Tot i això, s’ha de dir que en ocasions ha

primat el fet de que es tractes de zones adequades pel conill.

Fotos 1 i 2. Característiques ideals de dos camins utilitzats a l’estudi, a dos ambients diferents

de l’illa.

Als camins de aproximadament 2 m d’amplada, s’ha prospectat la totalitat del

camí i una banda de aproximadament ½ metre a cada costat. Pels camins > de 2 m

d’amplada, la prospecció s’ha centrat en la superfície del camí donada la dificultat per

l’observador d’ampliar encara més aquesta. En el cas dels camins < 2 m, aquesta banda

es va ampliar entre 1 i 1’5 metres en funció del camí. En tots els casos s’ha respectat el

camp de prospecció del primer any per a que les dades poguessin ser comparatives i

metodològiques.



14

S’ha intentat triar camins sense vegetació al centre, però això no sempre ha estat

possible. En ocasions, donada la manca de camins idonis, s’han utilitzat camins de

tractors amb vegetació herbàcia regular o intermitent al centre.



15

En total s’han fet 117 transectes repartits als 117 quadrats mostrejats (Mapa 2),

sumant en conjunt un total de 137’523 quilòmetres de mostreig (Taula 1). L’any 2015

amb la selecció es van 138’564 km amb 116 quadrats, no es va fer el quadrat 30, i

310’333 km en total. Al 2016 es van prospectar 115 quadrats, no es van poder fer per

problemes de permisos els quadrat 107 i 87, per un total de 135’387 km.

Mapa 2. En blau la distribució dels transectes emprats durant el cens de conill 2017 i 2016. En

vermell els transectes utilitzats al 2015, juntament amb els blaus, i no fets als dos darrers anys.

En verd els quadrat no prospectats cap any a l’estudi per manca de transectes idonis.

Fotos 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,10, 11 i 12. Imatges de les diferents tipologies de camins utilitzats

en aquest treball, adaptats a les característiques de l’illa i, en la mesura del possible, a les

del conill.



16

Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017

1 2.789 1680 1680 42 3.190 1310 1310 83 1.681 734 734

2 2.500 2500 2500 43 3.409 3409 3409 84 2.347 241 241

3 2.920 2920 2920 44 2.310 1230 1230 85 2.076 407 407

4 3.830 3830 3830 45 No No No 86 1.953 340 340

5 4.000 1230 1230 46 2.006 404 404 87 2.116 No 767

6 3.210 2680 2680 47 2.060 1120 1120 88 2.096 857 857

7 3.681 1750 1750 48 2.289 354 354 89 3.830 2290 2290

8 4.258 1360 1360 49 2.193 338 338 90 3.260 1100 1100

9 3.846 2110 2110 50 2.065 335 335 91 3.235 884 884

10 3.011 1280 1280 51 2.235 1120 1120 92 3.600 1210 1210

11 2.870 1200 1200 52 2.173 308 308 93 3.064 727 727

12 1.699 1699 1699 53 2.500 466 466 94 2.093 344 344

13 4.000 4000 4000 54 3.023 1240 1240 95 3.347 634 634

14 2.740 2740 2740 55 2.220 1050 1050 96 2.566 1070 1070

15 2.198 508 508 56 2.558 950 950 97 2.236 376 376

16 1.370 1370 1370 57 2.383 603 603 98 2.309 732 732

17 2.200 1080 1080 58 4.180 1060 1060 99 3.437 2820 2820

18 4.240 1540 1540 59 2.794 632 632 100 3.745 1330 1330

19 3.657 737 737 60 2.178 456 456 101 2.138 677 677

20 2.030 760 760 61 2.460 1230 1230 102 1.322 364 364

21 2.278 489 489 62 2.254 470 470 103 2.197 461 461

22 3.263 1450 573 63 2.317 1270 1270 104 2.252 471 471

23 2.837 950 950 64 2.174 481 481 105 No No No

24 1.839 967 967 65 2.401 542 542 106 2.092 813 813

25 2.840 840 840 66 2.279 277 277 107 3.176 NO 2410

26 3.270 2660 2660 67 2.511 611 611 108 3.497 860 860

27 2.519 1270 1270 68 1.776 358 358 109 2.180 313 313

28 2.261 1190 1190 69 2.254 720 720 110 2.712 1600 1600

29 No No No 70 2.209 283 283 111 2.215 1370 1370



17

Taula 1. Distància prospectada en metres per a cada quadrat UTM 2’5 x 2’5 km als tres anys

d’estudi (2015, 2016 i 2017).

* Al 2015 es mostren els metres totals prospectats a cada quadrat, no la selecció final. Al total

es mostren per a tot l’esforç fet i entre parèntesis per a la selecció.

^Metres totals per a cada any.

En vermell apareixen els quadrats que no s’han prospectat cap any per manca de transectes

adients. També aquells que no han estat mostrejats un any en concret.

3.1.5. Metodologia de mostreig

El mètode indirecte de cens de conills basat en el mostreig de fresses consisteix

en recorre a peu els diferents transectes (camins) establerts, comptabilitzant totes les

fresses existents al llarg d’aquest. Les fresses comptabilitzades en l’estudi, enteses

aquestes com un munt d’excrements, van ser les que complien les següents

característiques:

Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017

30 No 389 389 71 2.603 1380 1380 112 No No No

31 1.854 405 405 72 2.117 737 737 113 2.324 712 712

32 2.050 1270 1270 73 3.490 1180 1180 114 2.940 1100 1100

33 2.852 1020 1020 74 3.621 3120 3120 115 2.356 1550 1550

34 2.740 1160 1160 75 2.782 1550 1550 116 No No No

35 2.055 685 685 76 1.610 887 723 117 2.414 1440 1440

36 2.195 805 805 77 3.412 975 975 118 3.914 1400 1400

37 3.691 1250 1250 78 2.847 948 948 119 2.505 830 830

38 3.255 1780 1780 79 3.670 1440 1440 120 2.263 682 682

39 2.726 2200 2200 80 3.470 1100 1100 121 1.740 1740 1740

40 2.230 1030 1030 81 2.630 2630 2630 122 3.080 3080 3080

41 3.600 1410 1410 82 1.968 1060 1060 m^

310.333

(138.564)

135.387 137.523



18

Un mínim de 25 centímetres de

diàmetre.

Un mínim de 25 excrements.

Presència d’excrements recents

(coronada) d’entre 1 i 3 dies.

Per considerar dues fresses properes

com a diferents, hi havia d’haver un mínim

d’un metre i mig entre una i l’altre.

Totes les fresses detectades que no complien amb aquestes característiques no

van ser comptabilitzades

.

Fotos 16 i 17. Imatges de diferents fresses detectades durant l’estudi.

Foto 14. Excrements frescos, recents. Foto 15. Excrements antics.

Foto 13. Fressa.



19

3.1.6. Presa de dades

Durant els mostrejos, tota la informació ha estat georeferenciada mitjançant un

GPS. Totes les fresses trobades durant les feines de camp a dins els transectes s’han

marcat donant-li un waypoint a cadascuna. L’objectiu d’aquesta georeferenciació de les

fresses és el de poder ubicar-les de forma correcta damunt un mapa i poder treballar així

mes fàcilment amb les dades obtingudes.

A la vegada, tota la informació de cada quadrat s’ha anat plasmant també en

unes fitxes de camp (Foto 18). Per a cada quadrat s’ha omplert una fitxa amb informació

diversa com ara: data, nombre de fresses, nombre de conills detectats, llodrigueres,

comentaris dels gestors de les propietats prospectades...

Foto 18. Fitxa utilitzada durant les feines de camp per a cada unitat de mostreig.



20

3.1.7. Estimes de l’abundància

Per a l’estima de l’abundància s’ha generat un Índex Quilomètric d’Abundància

–IKA- (Telleria, 1986) per a cada unitat de mostreig (quadrats UTM 2’5 x 2’5 km)

mitjançant la divisió del nombre de fresses detectades per la distancia prospectada en

quilòmetres a cada quadrat.

IKA= nº fresses / km

3.1.8. Presencia o absència a la unitat de mostreig

Durant les feines de camp s’ha detectat la presencia de conills a unitats de

mostreig on les feines específiques d’aquest estudi no ho indicaven. Aquesta detecció

s’ha basat en el següent:

Troballa de fresses fresques fora dels recorreguts establerts per aquests estudi

Troballa de rastres recents de conills com ara rascades, excrements, animals

morts...

Informació rebuda per part de gestors, caçadors i/o propietaris de finques

El fet de què durant l’estudi no s’hagi detectat cap fressa fresca en algunes

unitats de mostreig no indica al cent per cent que la presència de conill en aquesta sigui

zero, sinó que la seva densitat és molt baixa o que la seva distribució dins aquesta es

trobi fora de la zona prospectada.



21

4. Resultats

A continuació s’exposen mitjançant una taula (Taula 2) els resultats obtinguts

per a cada quadrat UTM 2’5 x 2’5 km prospectat. Es presenta el nombre del quadrat, la

distancia prospectada, el nombre de fresses detectades tant per aquests any (2017) com

pels dos anys anteriors (2015 i 2016) i la densitat de fresses per quilòmetre resultant de

les feines de camp per cada any. La densitat de fresses per quilòmetre de l’any 2015

s’ha calculat pel mateix esforç realitzat al 2016 i al 2017, utilitzant els resultats dels

mateixos transectes fets servir aquests anys, a excepció dels dos canvis d’aquest any

(veure apart. 3.1.4. Els transectes), i no pel total de transectes mostrejats en aquella

ocasió per poder així comparar les dades entre els tres anys.

Quadrat Distància.

(m)

Nom.

Fresses

2017

Nom.

Fresses

2016

Nom.

Fresses

2015

Densitat

fre/km

2017

Densitat

fre/km

2016

Densitat

fre/km

2015

1 1680 5 13 17 2,98 7,74 10,12

2 2500 4 3 1 1,6 1,2 0,4

3 2920 13 9 13 4,45 3,08 4,45

4 3830 18 52 12 4,7 13,58 3,13

5 1230 0 0 9 0 0 7,32

6 2680 0 0 0 0 0 0

7 1750 5 1 0 2,86 0,57 0

8 1360 4 7 7 2,94 5,15 5,15

9 2110 9 13 14 4,27 6,16 6,64

10 1280 16 9 20 12,5 7,03 15,63

11 1200 12 23 42 10 19,17 35

12 1699 4 8 36 2,35 4,71 21,19

13 4000 10 5 8 2,5 1,25 2

14 2740 0 0 0 0 0 0

15 508 11 13 19 21,65 25,59 37,4

16 1370 1 1 0 0,73 0,73 0



22

Quadrat Distància.

(m)

Nom.

Fresses

2017

Nom.

Fresses

2016

Nom.

Fresses

2015

Densitat

fre/km

2017

Densitat

fre/km

2016

Densitat

fre/km

2015

17 1080 12 22 12 11,11 20,37 11,11

18 1540 12 4 10 7,79 2,6 6,49

19 737 0 1 1 0 1,32 1,36

20 760 0 1 4 0 1,32 5,26

21 489 6 7 2 12,27 14,31 4,09

22 1450 2 2 15 1,38 1,38 10,34

23 950 7 3 8 7,37 3,16 8,42

24 967 9 24 20 9,3 24,82 20,68

25 840 16 18 30 19,05 21,43 35,71

26 2660 4 0 3 1,5 0 1,13

27 1270 5 8 14 3,94 6,3 11,02

28 1190 8 1 3 6,72 0,84 2,52

29

30 389 7 5 NO 17,99 1,29 NO

31 405 2 1 10 4,94 2,47 24,69

32 1270 9 36 26 7,09 28,35 20,47

33 1020 12 2 2 11,76 1,96 1,96

34 1160 2 4 3 1,72 3,45 2,59

35 1370 0 0 0 0 0 0

36 805 8 8 7 9,94 9,94 8,7

37 1250 0 0 0 0 0 0

38 1780 41 44 27 23,03 24,72 15,17

39 2200 0 0 0 0 0 0

40 1030 0 0 1 0 0 0,97

41 1410 0 0 0 0 0 0



23

Quadrat Distància.

(m)

Nom.

Fresses

2017

Nom.

Fresses

2016

Nom.

Fresses

2015

Densitat

fre/km

2017

Densitat

fre/km

2016

Densitat

fre/km

2015

42 1310 4 2 5 3,05 1,53 3,82

43 3409 7 8 22 2,05 2,35 6,45

44 1230 3 9 6 2,44 7,32 4,88

45

46 404 2 1 1 4,95 2,48 2,48

47 1120 11 6 7 9,82 5,36 6,25

48 354 3 0 1 8,47 0 2,82

49 338 2 1 5 5,92 2,96 14,79

50 335 14 4 1 41,79 11,94 2,99

51 1120 6 5 11 5,36 4,46 9,82

52 308 21 10 12 68,18 32,47 38,96

53 466 20 14 4 43,92 30,04 8,58

54 1240 22 32 19 17,74 25,81 15,32

55 1050 0 0 0 0 0 0

56 950 4 1 2 4,21 1,05 2,11

57 603 25 16 15 41,46 26,53 24,88

58 1060 0 0 2 0 0 1,89

59 632 3 11 5 4,75 17,41 7,91

60 456 7 3 4 15,35 6,58 8,77

61 1230 5 6 0 4,07 4,88 0

62 470 0 0 0 0 0 0

63 1270 13 3 2 10,24 2,36 1,57

64 481 6 2 1 12,47 4,16 2,08

65 542 4 0 4 7,38 0 7,38

66 277 6 0 1 21,66 0 3,61



24

Quadrat Distància.

(m)

Nom.

Fresses

2017

Nom.

Fresses

2016

Nom.

Fresses

2015

Densitat

fre/km

2017

Densitat

fre/km

2016

Densitat

fre/km

2015

67 611 6 2 5 9,82 3,27 8,18

68 358 7 1 3 19,55 2,79 8,38

69 720 3 2 1 4,17 2,78 1,39

70 283 0 0 3 0 0 10,6

71 1380 5 6 8 3,62 4,35 5,8

72 737 0 0 0 0 0 0

73 1180 5 4 8 4,24 3,39 6,78

74 3120 4 5 5 1,28 1,6 1,6

75 1550 12 18 17 7,74 11,61 10,97

76 887 14 0 4 19,36 0 4,51

77 975 10 2 0 10,26 2,05 0

78 948 9 4 1 9,49 4,22 1,05

79 1440 4 12 0 2,7 8,33 0

80 1100 5 14 7 4,55 12,73 6,36

81 2630 0 0 0 0 0 0

82 1060 1 0 0 0,94 0 0

83 734 0 0 0 0 0 0

84 241 2 2 1 8.3 8,3 4,15

85 407 4 6 5 9,83 14,74 12,29

86 340 1 3 2 2,94 8,82 5,88

87 767 0 NO 0 0 NO 0

88 857 12 4 3 14 4,67 3,5

89 2290 43 35 69 18,78 15,28 30,13

90 1100 7 20 46 6,36 18,18 41,82

91 884 1 1 1 1,13 1,13 1,13



25

Quadrat Distància.

(m)

Nom.

Fresses

2017

Nom.

Fresses

2016

Nom.

Fresses

2015

Densitat

fre/km

2017

Densitat

fre/km

2016

Densitat

fre/km

2015

92 1210 0 0 0 0 0 0

93 727 8 14 6 11 19,26 8,25

94 344 5 5 7 14,53 14,53 20,35

95 634 0 13 8 0 20,5 12,62

96 1070 9 3 5 8,41 2,8 4,67

97 376 1 3 5 2,66 7,98 13,3

98 732 1 0 0 1,37 0 0

99 2820 12 7 8 4,26 2,48 2,84

100 1330 11 7 19 8,27 5,26 14,29

101 677 11 10 4 16,25 14,77 5,91

102 364 1 0 3 2,75 0 8,24

103 461 8 3 1 17,35 6,51 2,17

104 471 1 7 2 2,12 14,86 4,25

105

106 813 5 4 28 6,15 4,92 34,44

107 2410 28 NO 18 11,62 NO 7,47

108 860 19 38 20 22,09 44,19 23,26

109 313 3 4 3 9,58 12,78 9,58

110 1600 25 21 30 15,62 13,13 18,75

111 1370 3 14 0 2,19 10,22 0

112

113 712 4 2 2 5,62 2,81 2,81

114 1100 27 56 38 24,55 50,91 34,55

115 1550 19 27 22 12,26 17,42 14,19

116



26

Quadrat Distància.

(m)

Nom.

Fresses

2017

Nom.

Fresses

2016

Nom.

Fresses

2015

Densitat

fre/km

2017

Densitat

fre/km

2016

Densitat

fre/km

2015

117 1440 10 3 18 6,94 2,08 12,5

118 1400 31 17 18 22,14 12,14 12,86

119 830 10 7 8 12,05 8,43 9,64

120 682 9 23 18 13,2 33,72 26,39

121 1740 10 7 15 5,75 4,02 8,62

122 3080 35 23 24 11,36 7,47 7,79

135,387km

(138,175km

al 2015)

923

fresses

934

fresses

1045

fresses

6,71

fre/km

6,9

fre/km

7,54

fre/km

Taula 2. Resultats del cens de conills a l’illa de Menorca. Es presenten els 117 quadrats UTM

2’5 x 2’5 km prospectats, la distancia, el nombre de fresses total detectades a cada quadrat i la

densitat de fresses per quilòmetre de cada quadrat al 2017 i als any 2015 i 2016. Al final també

es presenta el nombre de fresses i la densitat de f/km pel conjunt de l’illa i per anys, tenint en

compte la diferencia de quadrats i/o quilòmetres prospectats entre els tres anys.

Aquest any 2017, s’ha detectat la presencia de fresses fresques a 97 dels 117

quadrat prospectats. No s’han detectat a 20 quadrats. Això representa la presència

segura del conill al 82,91% de la superfície total de l’illa prospectada, tot i que amb una

marcada diferència en quant a les seves abundàncies segons els territoris i/o hàbitats.

L’any 2016 es van detectar a 91 dels 115 quadrats prospectats (79,13%) i al 2015 a 95

dels 116 quadrat prospectats (81,90%). S’ha de puntualitzar, com ja s’ha fet amb

anterioritat, que el fet que durant aquest estudi no s’hagin detectat fresses a un quadrat

no implica al cent per cent la no presència del conill al quadrat. De fet, ha quatre

d’aquests 20 quadrats on no s’han detectat fresses fresques (5, 6, 20 i 87) si que s’ha

pogut constatar la presencia de conills al quadrat, fora del transecte prospectat i

normalment coincidint amb hàbitats totalment diferents als del transecte.

Pel que fa als contactes amb animals vius, aquest any només s’ha produït un al

quadrat 118, tot i que aquest va ocorre en el camí de tornada.

En quant a les estimes d’abundància, s’ha obtingut una abundància relativa pel

conjunt de l’illa de 6,71 fresses/quilòmetre, per davall del 6’9 del 2016 o del 7’54 del

2015. La densitat més elevada s’ha trobat al quadrat 52, a ponent del nucli urbà de Es

Mercadal, amb 68,18 fre/km, la més elevada detectada en els tres anys d’estudi. A altres



27

tres quadrats la densitat ha sigut per damunt de 40 fresses / quilòmetre: el quadrat 53,

que abraça el poble de Es Mercadal i la muntanya del Toro, amb 43,92 fre/km; el

quadrat 50, al voltant del poble de Ferreries, amb 41,79 fre/km; i, el quadrat 57, de

Mongofre vell, al nord del municipi de Maó i dins el Parc Natural, amb 41,46 fre/km.

Altres quadrats per damunt de la vintena de fresses per quilòmetre són: el 114 (Caparrot

de Forma, Maó), el 38 (Biniguardó, Es Mercadal), el 118 (Rafalet Nou, Es Castell), el

108 (Son Vitamina, Alaior), el 66 (Na Foradada, Ferreries) i el 15 (Son Triall,

Ciutadella).



28

5. Conclusions

5.1. En quant a la metodologia

Tot i que a diferencia de l’any passat aquest s’han pogut prospectar tots els

quadrats previstos, la temporalitat de les feines de camp no ha estat la desitjada per mor

de les condicions meteorològiques. Els dies després d’un període de pluges les fresses

resten totalment banyades amb la qual cosa és molt complicat separar el que són

excrements de menys de tres dies o de més, essent únicament fàcil de detectar aquell

excrement que s’ha dipositat a la fressa en les darreres 24 hores. Aquest fet fa que les

feines de camp s’hagin d’aplaçar un o dos dies després d’un període de pluges i en

funció de la intensitat d’aquestes. Això ha fet que donades les pluges de principis i

finals de novembre, les de mitjans de desembre i les de inicis de gener, aquestes feines

s’hagin prolongat més del que hagués estat el nostre desig. Tot i això, creiem, pel que

hem vist al camp i analitzant els resultats, que aquest factor no ha tingut gran

importància sobre els resultats i que les possibles variacions entre els resultats d’aquest

any i els dos anteriors (2015 i 2016) venen donades per altres factors externs a les feines

de camp.

Com ja s’ha explicat amb anterioritat a l’apartat de metodologia 3.1.4., aquest

any s’han hagut de baratar dos transectes, els corresponents als quadrats 22 i 76. Els dos

transectes que s’han fet corresponien a transectes ja realitzats al 2015 però no inclosos a

la tria del 2016. Aquests canvis haurien de ser permanents pels propers anys, eliminants

així els problemes del quadrat 22 o la mala ubicació detectada al transecte anterior del

quadrat 76. Aquestes dues modificacions han fet que s’hagin perdut 1.140m del total,

però s’ha de dir que s’ha millorat la metodologia en el cas del quadrat 76 i les feines de

camp en el cas del quadrat 22. Així dons, els canvis creiem que han estat beneficiosos

pels censos futurs i els resultats.

Aquest any hem aconseguit eliminar els problemes que varem tenir l’any 2016

per a fer el cens a dues finques privades on, a pesar de tots els intents fets, no es va

aconseguir permís, tractant-se en tots dos casos de finques privades amb propietaris

ubicats fora de l’illa. En aquest sentit i amb la finalitat de minimitzar els problemes a

l’hora d’aconseguir permisos de les més d’un centenar de finques privades on es

realitzen censos per aquest estudi de la població de conill a la Reserva de Biosfera de

Menorca, aquest any hem intentat aconseguir nombres de telèfon de tots els agents

implicats per tenir una major agilitat en anys venidors a l’hora de demanar els permisos.

Com ja vam apuntar l’any passat, la reducció de l’esforç realitzat al 2015 ha

estat clau per poder dur a terme les feines de camp. En una tardor/hivern plujosa com

aquesta, hagués estat impossible assolir tot l’esforç fet l’any 2015 en un temps raonable.

Aquest factor s’haurà de tenir en compte si algun any es té previst repetir aquell mateix

esforç.



29

Cara als propers anys, s’ha de intentar concentrar les feines de camp lo més

possible entre el mes de novembre i principis de desembre, tot i que som conscients de

que això depèn de les condicions meteorològiques, un factor que no podem controlar i

al qual ens hem de adaptar.

5.2 En quant als resultats

Com ja hem comentat en varies ocasions en aquesta i altres memòries, la manca

de deteccions en alguns quadrats no implica al 100% la presencia zero de conill, i pot

venir donada per les baixes densitats existents en una zona determinada. Aquest any, al

igual que en l’anterior (2016), no s’han detectat fresses ha quadrats on si que s’havien

trobat amb anterioritat o s’han detectat on no sabien detectat en alguns dels dos anys

anteriors o als dos. Normalment això es dona a quadrats on el nombre de fresses és molt

reduït. Casos més estranys serien per exemple el del quadrat 5 al nord de Son Àngel

(Ciutadella) on al 2015 es van trobar 9 fresses fresques al llarg del transecte i no s’ha

trobat cap als dos anys següents; mentre que al quadrat 76 (Ciutadella), entre les platges

de Cala En Turqueta i Macarella, al 2015 es van trobar 4 fresses, al 2016 cap i aquest

any 14. Exemples de quadrat on no s’havien detectat en anys anteriors hi trobaríem el

Q 82 del camí de Sant Agustí Vell (Es Migjorn) on per primer cop aquest any es va

trobar una fressa fresca, o els excrements aïllat que es van trobar per primer any a una

zona del transecte del Q6 entre La Vall i Es Pla de Mar. Això serien possibles exemples

de colonització o de poblacions molt petites i difícils de detectar. El mateix passaria

amb els quadrats 58 de Capifort (Maó) o el 70 de s’Albaida (Alaior), on es van trobar

unes poques fresses fresques al 2015 i no s’han tornat a detectar als dos anys següents.

Com hem vist a l’apartat de resultats (pàg. 21), durant aquest any s’ha detectat la

presencia de conill al 82,91 % dels 117 quadrats prospectats, mancant a 20. L’any 2016

es va detectar la presencia de conill al 79,13% dels 115 quadrats prospectats i al 2015 al

81,90 % dels 116 quadrats prospectats. Això sembla mostrar resultats molt similars pel

conjunt de l’illa en quant a la seva distribució, tot i que podria entreveure una petita

expansió de l’espècie en aquests tres anys, o com hem comentat en el paràgraf anterior,

que a algunes zones les poblacions siguin tan petites que siguin complicades de trobar i

que segons els anys surtin o no. Aquests nombres de distribució contrasten amb el que

mostren els nombres pel que fa a la densitat de fresses per quilòmetre en aquests tres

anys. Aquest any s’ha assolit la densitat més baixa dels tres amb 6,71 f/km. Al 2016

aquesta va ser de 6,9 f/km i al 2015 de 7,54 f/km. Evidentment, al tractar-se d’una sèrie

tant curt no es poden treure conclusions sòlides, però la diferencia entre el 2015 i l’any

actual és de més d’un onze per cent. Molts poden ser els factor que incideixen en

aquestes diferencies: de dinàmica poblacional, factors antròpics, malalties...

Evidentment quan tinguem una sèrie més llarga podrem veure tendències molt més

clares, tant pel que fa a la distribució com a la densitat de la població de conill a l’illa, i

podrem mirar de cercar factors que puguin fer variar aquestes.



30

Pel que fa a zones concretes de l’illa, si al 2015 la principal i més nombrosa

població de l’illa es trobava al nord del municipi de Es Mercadal, al voltant del sistema

dunar de Tirant, en aquest moment aquesta es situa al voltant del nucli urbà del mateix

municipi, havent baixat de forma important la població del nord per causes

desconegudes de moment. Als darrers dos anys ja ens havien arribat comentaris de

caçadors i propietaris fent referència a aquestes dues afirmacions. Per exemple, als

quadrat 11 i 12 corresponents al nord del municipi, hem passat de densitats de 35 f/km

al 2015 a 10f/km i 4 f/km respectivament. Per contra, als quadrat 52 i 53 que es troben

al voltant de la zona urbana hem passat de 38,96 f/km i 8,58 f/km a 68,18 f/km i 43,92

f/km respectivament. Les dues zones allotgen un bon nombre de cotos de caça als quals

sabem que s’han fet soltes de conills. Aquest és un dels factors que pugui fer variar i

molt tant la densitat com la distribució del conill a l’illa. És un punt que s’hauria

d’estudiar i veure com es podrien minimitzar aquestes soltes o si no, controlar que els

exemplars que es deixin anar siguin d’exemplars autòctons. Evidentment la incidència

de la caça sobre la població de conills a la Reserva de Biosfera de Menorca és important

i s’hauria d’estudiar quina incidència tenen aquestes soltes o, per exemple, avaluar

quina responsabilitat tenen amb l’estabilitat de les poblacions.

Tornant a les zones on les poblacions són més nombroses, algunes com

Mongofre Vell a Maó (Q57), es Caparrot de Formà a la part sud de Maó (Q114),

Biniguarda a prop del nucli urbà de Es Mercadal (Q38), Sangril·là al Parc Natural (Q89)

o Lanzell a Es Mercadal (Q54) repeteixen respecta als anys anteriors com a zones amb

una major densitat de freses per quilòmetre, el que es podria extrapolar a la presencia

d’una major densitat d’animals. La zona de Binissaida (Q 118) entraria dins aquestes

zones amb una major densitat de f/km per primer cop, amb una densitat que ha passat

d’estar al voltant del 12 f/km a 22 f/km aquest any. Altres zones on, principalment al

primer any, es van trobar grans densitats com la zona de les Arenetes a Ciutadella, Sa

Cudia Vella a Maó o la zona de Cala Llonga també a Maó, han tingut una baixada

important en aquests any o, en alguns casos, ja la van començar a mostrar l’any passat.

Per exemple, la zona de Cala Lloga (Q106) ha passat d’un 34’44 f/km al 2015 a un 6’15

f/km al 2017; Sa Cudia Vella (Q90), d’un 41,82 f/km al 2015 a un 6,36f/km al 2017; o,

Ses Arenetes d’un 28,35f/km al 2016 a un 7,09 f/km al 2017. Desconeixem el per que

d’aquestes baixades. Molts poden ser els factors que l’hagin produït tot i que les de

caràcter antròpic guanyen pes tractant-se les tres zones de cotos de caça i amb diferents

activitats econòmiques.

Com ja hem comentat amb anterioritat, donat que només disposem de tres anys

de censos, aquests resultats s’han de interpretar amb cautela i prudència, a l’espera de

disposar d’una sèrie major i poder veure amb una major robustesa la tendència insular i

local de l’espècie, així com poder valorar els factors que marquin aquestes tendències.

Tot i exines, ja podem observar algunes coses, com quines són les zones amb majors

densitats, aquelles que marquen una major estabilitat o aquelles que no mostren un

hàbitat adequat per l’espècie o que només poden allotjar un nombre molt reduït



31

d’individus. Com ja es va indicar en les memòries anteriors, tenir constància, tot i la

dificultat, d’aquelles finques on es fan soltes de conills, ens ajudaria i molt a poder

interpretar en el futur els resultats dels censos. Un altre factor que s’hauria de tenir en

compte és la presencia de malalties. Amb l’ajuda dels gestors i els caçadors es podria

marca l’arribada anual de les diferents infermetats, anotant la trobada dels primers

individus morts o caçat amb signes d’estar malats, realitzant anàlisis per poder

confirmar aquesta suposició.

Amb els pocs anys d’estudi de que disposem i sense voler fer afirmacions molt

fortes, ens sembla que la població menorquina de conills es estable, tot i que aquest any

s’hagi pogut produir un petit descens. Sembla que aquestes pugen i davallen a l’hora a

diferents zones, tenint molt a veure l’activitat cinegètica, i no tant la caça com la solta.

Sembla que també les malalties tinguin incidència sobre les poblacions, una incidència

diferent segons els anys, que pugui venir donada per les diferencies climàtiques pròpies

de cada any. Com ja em dit, això no són més que hipòtesis, i haurem d’esperar a tenir

uns anys més per a poder corroborar-les o rectificar-les.

5.3 Conclusions general

Com ja vam comentar a la memòria de l’any 2016, els canvis produïts en la

metodologia en quant a l’esforç ens semblen molt adequats i creiem que no afecten als

resultats si els comparem als obtinguts amb un major esforç. A l’hora, el nou esforç

facilita i millora la temporalitat i execució de les feines de camp i aporta uns resultats

anuals robustos i àmpliament suficients com per poder assolir els objectius marcats a

llarg termini per aquest seguiment. En el mateix sentit hi trobaríem els dos canvis de

transectes d’aquest any.

Es marca com un dels objectius per l’any venidor poder acotar més encara el

període de feines de camp, sempre que la meteorologia ho permeti, i poder gestionar els

permisos a les propietats privades o aconseguir acords de col·laboració amb aquestes

abans del inici de les feines de camp. Un altre punt a potenciar cara anys venidors seria

poder obtenir informació tant de soltes com d’aparició de malalties per part dels gestors

de finques i els caçadors de cotos, fet que ens ajudaria molt a interpretar els futurs

resultats d’aquest seguiment. Aquí juga un paper molt important l’administració.



32

6. Agraïments

Agrair primer de tot als pagesos i propietaris de finques per la implicació i

predisposició a l’hora de facilitar l’accés a les seves propietats. Sense aquesta ajuda

hagués estat impossible dur a terme un seguiment tan ampli de la població de conill a

l’illa. Agrair-li també tota la informació que han aportat sobre presència de conills a les

seves finques i en molts altres aspectes de l’ecologia de l’espècie.

Agrair als funcionaris del departament de Medi Ambient del Consell Insular de

Menorca i de la Reserva de Biosfera de Menorca per tot el suport rebut a l’hora

d’aconseguir permisos per entrar a finques privades o d’obtenir material pel correcte

desenvolupament de l’estudi. Agrair-li també el suport metodològic rebut i l’ajuda a

l’hora de treballar les dades de camp.

Finalment agrair als departaments de Medi Ambient i Reserva de Biosfera de

Menorca del Cime per la confiança dipositada en la meva persona per a dur a terme

aquest estudi.



33

7. Bibliografia

ELLERMAN, J.R. & MORRISON-SCOT, T.C.S. 1951. Checklist of Paleartic and Indian

Mammals. 1958 to 1946. London: Trustees of the British Museum.

FERRAND, N. 1995. Variaçao genética de proteínas em populaçoes de coelho Oryctolagus

cuniculus. Analisis de diferenciaçao subespecifica, subestructuraçao, expançaogeografica e

domesticaçao. Tese de doutoramento. Universidade do Porto. Potugal.

GIBB, J.A. 1993. Sociality, time and space in a sparse population of rabbits Oryctolagus

cuniculus. Journal of Zoology, London, 229: 581-607.

McBRIDE, A. 1988. Rabbits and Hares. Oxford. Univ. Press. Whittet Books. London.

MILLER, G.S. 1912. Catalogue of the mammals of Western Europe in the Collection of the

British Museum. Trustees of the British Museum, London.

MÉNDEZ, J. 2015. Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus a la Reserva de

Biosfera de Menorca (Illes Balears). Informe inèdit. Consell Insular de Menorca, Agència

Reserva de Biosfera.

MÉNDEZ, J. 2016. Cens de la població insular de conill Oryctolagus cuniculus a la Reserva de

Biosfera de Menorca (Illes Balears). Informe inèdit. Consell Insular de Menorca, Agència

Reserva de Biosfera.

MÉNDEZ, J. 2017. El conill Oryctolagus cuniculus a l’illa den Colom, Parc Natural de s’Albufera

des Grau (2017). Menorca (Illes Balears). Servei d’Espais Naturals. Informe inèdit. Conselleria de

Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Govern de les Illes Balears.

MONNEROT, M., VIGNE, J.D., BIJU-DUVAL, C., CASANE, D., CALLOU, C., HARDY, C.,

MOUGEL, F., SORIGUER, R., DENNEBOUY, N. & MOUNOULOU, J-C. 1994. Rabbit and

man: genetic and historic approach. Genetics, Selection, Evolution. 26 (Suppl. 1): 167-182.

MORENO, S., VILLAFUERTE, R. & DELIBES, M. 1996. Cover is safe during the day but

dangerous at night: the use of vegetation by European wild rabbits. Z66-072/September/Cat.

2/Can. J. Zoology Filename 072B.

TELLERIA, J.L. 1986. Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Ed. Raices. Madrid.

VAN DER LOO, W., FERRAND, N. & SORIGUER, R. 1991. Estimation of gene diversity at

the b locus of the constant region of immunoglobulin light chain in natural populations of

European rabbit Oryctolagus cuniculus in Portugal, Andalusia and on the Azorean islands.

Genetics, 132: 105-117.



34

Documents

CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR DE CONILL ORYCTOLAGUS ... · Característiques generals del conill El conill de camp Oryctolagus cuniculus pertany al grup dels Euteris, al ordre dels