c? *n£*cjL

centre cultural de sencelles - associació de premsa forana de mallorca - num. 51 - estiu 97 - gratuit

ß/\:

fln• » mS*#c

X-

V773S VS

SA SELLA

«#••

%r<•>*.. ' • • • • .^»34.:

PresentacióAquest número especial de Sa Sella arriba a vosaltres

gràcies a la feina dels col·laboradors i subscriptors de larevista de Sencelles.

El número és gratuït, gràcies a que Sa Sella va presen-tar el projecte d'edició d'un especial dedicat a Imatgesd'Ahir i a De Sencelles: sencellers al programa del convenidel Pla Pilot de Normalització Lingüística de la Conselleriad'Educació, Cultura i Esports i de l 'Ajuntament deSencelles.

Aquest número especial està immers dins les diferentsactivitats EStiu AcTIU que el Centre Cultural de Sencellesha programat durant aquests mesos per celebrar la sorti-da al carrer del número L de la revista Sa Sella.

Volem destacar la col·laboració de tothom que ens hadeixat fotografies antigues i dels que han finançat la inicia-tiva de Sa Sella.

Per molts d'anys!$*-•••*$* \^ayP*̂èívakss^':'J*¿*|£Í '', .AÍ.--!C'feJÍí

7;*M>*fgújj&i ..'•W<í$&f.*;': *%

Equip de Redacció ( ordre alfabètic ):

Xisca Cirer CirerJoana Ferragut Fiol

Joan Bosco Florit HorrachJoan Florit Salas

Tomeu Morro OliverGuillem Mut Llabrés

L'equip de redacció agraeix a totes les perso-nes que desinteressadament ens han oferit les

seves fotografies.

Nota de la Redacció: Els articles d'aquesta re-vista expressen únicament l'opinió dels propis au-tors.

Revista Sa SellaC/ Església, 3CP 07140 Sencelles - MallorcaE-Mail: xeremier@arrakis.es

TONIFF@balearcom.es

Portada: plaça de la vila als anys trenta.

Dipòsit legal: PM 400-89.Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) desde 1983.

Imprimeix: Tirrena SACarrer J. GrisTel. 555212 Manacor

SA SELLA

Imatges d'Ahir

A la dreta veirn com era la part superiorde la creu de can Mavi a principis del seixanta.La veritat és que no ha canviat gaire. Això sí,està una mica més feta malbé com a conseqüèn-cia del pas dels anys, de la deixadesa i de lacontaminació. El que sí que ha canviat és lafaçana que veim darrere. El frontis de cas Xi-cot ha sofert amb el pas dels anys unes obresque alterat la seva fesomia.

Fixau-vos amb el detall del cartell queanunciava als qui arribaven a Sencelles provi-nents tant d'Inca com de Costitx on podrientrobar el servei de telèfon. No surt a la fotoperò més a la dreta i a la mateixa façana hi ha-via un cartell triangular en forma de banderolaque indicava el nom del poble: Sancellas. Araestà totalment rovellat.

Les imatges d'aquesta pàgina són del ter-cer tom del Corpus de Toponímia de Mallorcade Josep Mascaró Pasarius editat l'octubre de1964.

La imatge de l'esquerra mostra com erenllavors els cantons que donen al carrer Gene-ral Destaca la seva gran senzillesa. Nomésveim parets de pedra, la bombeta de l'enllu-menat públic i en terra fora asfaltar. Encarano havia arribat l'època de tenir tots els fron-tis plens de fils i cables.

4

SA SELLA

De Sencelles : sencellersFrancesc Rosselló Gil

Era mestre, escriptor i il·lustrador de llibresde pedagogia.

Des de mitjans de la dècada dels anys 20 fouel mestre nacional t i t u l a r de l ' escola deSencelles situada a la placeta de Son Morei (allloc on fou la Cambra Agrària Local deSencelles i també antigapresó) i a la del carrerdels Jardins número 2.Ho fou fins 1929 quanocupà la plaça LlorençMaria Duran i Coli.

L'any 1926 ocupavaun càrrec de regidor al ' a j u n t a m e n t deSencelles i al 1928 en-cara ho era. Des de laseva regidoría impulsàels tràmits per a la cons-t rucció d ' u n a escolagraduada a Sencelles i lacreació d'una bibliotecapopular, famosa per totMallorca, llibres de laqual encara se'n guarden exemplars a l'actualBiblioteca Municipal.

És l'autor del llibre Analfabetismo. Suscansas y remedios para combatirlo. Historiaüe ia escritura editat l'any 1920 per PImprentaImperio de Barcelona obra que fou declaradad'utilitat a les Acadèmies Regimentals d'anal-fabets per l 'autoritat militar l 'any 1922. S'hade recordar que molts de joves arribaven alservei militar amb un nivell cultural baixíssim iallà aprenien a llegir i escriure.

També va escriure l'any 1933 Ei dibujo en laPrimera Enseñanza. Orientaciones sobre suempleo. Utilidad y resultados editat a Palma.

A Barcelona havia estat col·laborador artís-tic a revistes de cinematografia d'Espanya i del'estranger, a la revista Avante, i ja a Ciutat,dibuixà per la Ultima Hora i per al s textosd'Edicions Porcel.

Fou un actiu col·laborador del Museu Peda-gògic i de les seves activitats n'era el respon-sable artistic : ell era l'encarregat dels deco-rats, els dibuixos, els rètols, etc. El Museu Pe-dagògic era un centre pedagògic on hi haviauna exposició permanent de material i mobili-ari escolar, s'hi feien cursos pràctics per a mes-

tres, conferències, ex-cursions, etc.

Al grup escolar San-ta Isabel confeccionàal pastel sobre algunesparets un gran plafósobre zoologia.

Va publ icar tambénombrosos quadernssobre cal·ligrafia. Eracaixista d'impremta idiplomat per l'Institutde les Arts del Llibrede Barcelona, i peraixò mateix organitzàunes pràctiques d'im-premta a l'Escola Gra-duada de Llevant (Pal-

ma) pels anys trenta, segons les tècniquesFreinet, publicant una revista escolar, d'aque-lla experiència en sortiren després uns quantsimpressors d'entre l'alumnat.

L'any 1936 va ésser nomenat governativa-ment Secretari de la Inspecció d'EnsenyamentPrimari, càrrec que ostentà fins al 1938. Mal-grat això fou depurat i separat de la carrera demestre per haver estat director, segons el seuexpedient , d 'una revista esquerrana ElMagisterio Balear.

L'any 1967 li fou atorgada la Cruz de AlfonsoX el Sabio.

Informació extreta de la Gran Enciclopèdiade Mallorca, del llibre Llorenç Maria Duran iColi de Carme Fernández i de Escola i socie-tat de Jaume Oliver.

JFH

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Dues Imatges d'Ahir més provinents delCorpus de Toponimia de Mallorca. A la dretapodem veure dos portalets de dues case page-ses de Sencelles. No hem pogut esbrinar cer-tament de quines cases ni de quin carrer es trac-ta, ara bé, pensam que en tota probabilitat se-rien dues cases del principi del carrer Glosa-dor Llorenç Cartutxo, antigament carrer de canBetlem.

Són dues cases ben senzilles però no peraixò mancades de bellesa ni d'interès. L'arqui-tectura popular tradicional té tot el seu encantamb demostrar que amb materials ben vulgarses podien aconseguir mostres arquitectòniquessingulars adaptades a les necessitats de la gentd'aquell temps.

El portal que apareix a la foto del costatsi que és fàcilment identificable, ja que en-cara que hagi canviat de fisonomia, és tantpeculiar i característic que totd'una s'identi-fica. Es tracta del portal de can Xoi del car-rer d'Antoni Maura.

És tracta d'un portal molt peculiar ja queés de mares, adintelat i porta una inscripciócristiana sobre l'entrada. Actualment les an-tigues portes de fusta han estat substituïdesper una entradeta-batiport.

SA SELLA

De Sencelles : sencellers

Victorià Ramis d'Aireflor i Lopez-Finto

Escriptor i poeta nat a Ciutat l 'any 1927.Esva llicenciar en dretper la universi tatde València l 'any1949 i exercí defuncionari a l 'ajun-tament de Palma.Era un periodistafrustrat parent llu-nyà de la poetessaMaria Antònia Sal-và, nebot del poetaJoan Ramisd'Aireflor i Saura,i de l 'his toriadorJosep Ramisd'Aireflor i Sureda.

Entre les sevesobres destaques di-verses temàtiques,com el caràcter po-pular a Gent humili nous coverbos (1978), de caràcter líric a Pe-tites subtileses i encara més coverbos (1980),d'aire elegíac com a Cançons d'enyorança,cançons de mar i terra i alguns coverbos més(1981), o poesia amorosa com Idil·lis i elegi-es (1981/ Altres obres seves són Hores desolitud i cançons de primavera (.1982), Co-miat (1983) i L'auca de la Sala (1985).

Una de les característiques més destacadesde l 'obra de Victorià era l 'ús abundan td'arcaismes que ell mateix justificava per tresraons : perquè a la parla col·loquial de la pa-gesia eren freqüents, perquè aquest lèxic con-necta perfectament en els seus versos, i per-què son formes catalanes com qualsevol altres.

Altres obres seves posteriors són Poemes alïolant (1985), Més poemes a Holán t (1987)i Encara més poemes a Violant (1989), a tra-vés de les quals donava fe de l'existència d'un

amor idealitzat en la persona imaginària de Vi-olant. Molt afeccionat a la geneologia, sobre

tot la de la seva anti-ga família, deixà inè-di tes unes Notashi storico-fami li are s.Un dels seus darrersllibres publicats fouCendres al vent(1988), obra compos-ta de petites narraci-ons, en una de lesquals fa una recreacióliterària de la llegen-da sencellera de l'EraEsfondrada, que ellconeixia prou bé jaque està situada molta prop d'Aireflor.

Morí el 1991 aPuigpunyent, on teniafixat el seu domicili,després d'una llarga i

penosa malaltia.

JBF

Subscriure's a

Sa Sella

no costa tant i no és

pagat per riure !

SA SELLA

De Sencelles : sencellersQuatre dels sencellers morts per la repressió

derivada de la Guerra Civil (I)

Julià Cirer Ferragut : Era de can Gelat deSencelles però s'havia mudat a viure a Palma.Un cosí seu, en Bernat Gelat era anomenat NaTrenes per les seves tendències homosexuals,d 'un personatge cèlebre de la Mallorca feixis-ta. En Julià Cirer no tenia feina i guanyavaqualque cosa venent Nuestra Palabra, publica-ció d ' ideologiacomunista editadadesde 1931 a Pal-ma. Per la sevaproximitat als co-munistes quan hihagué el cop d'es-tat feixista cercàamagatall d insd'un pou de l'hortde Son Coc, ambun company. SonCoc donà nom auna bar r iada deCiutat situada en-tre el carrer deManacor i la pla-ça Pere Garau.

Varen ésser delatáis. Aquesta delació va cos-tar quatre vides les de l'amo de l'hort i el seufill, la de Julià Cirer i la del seu company d'ama-gada que varen ésser foren executats a la vo-rera del oamí dels Reis la nit del vint-i-nou altrenta d'agost de 1936.

Antoni Ferragut : Residia a Palma on feia deforner. Era líder sindical d'UGT, sindicat d'ins-piració socialista. Va arribar a presidir el Sin-dicat de Forners de la Ciutat de Mallorca.Aprofitant la rebel·lió militar, per venjança,l'empresari d 'un forn va ordenar la seva mort iquatre homes l'assassinaren a qualque indretdel terme de Campos.

Julià Ferragut i Coll : Va néixer a Sencellesl'any 1907 però residia a Lloret de Vistalegre.Era un pagès ric, presumit i fadrí. "Un dia va

pintar la falç i el martell a la façana de l'Ajun-tament i ningú va motar. Sabia que la gent dedretes el mirava amb una mescla d'admiració ide ràbia. Cada diumenge solia posar-se l'escutdel Partit Comunista a la corbata, perquè elvessin. Perquè tots el vessin... Conten que acu-di convidat al ball de sequer d'una possessiódel terme i disputà violentment amb el senyor,el dret de ballar amb l'al·lota que ambdós ha-vien triat". Se'n sortí amb la seva, però, li va

sortir cara la balla-da. "L'endemà,l 'esmentat senyorva ser vist quan en-trava a l'ajuntamenti al cap de dos diesdetenien i afusella-ven Julià a la paretdel cementiri noude la Ciu ta t deMallorca. Era la nitde l'onze al dotzede setembre deltrenta-sis".

Miquel Ques : Elsún ics Ques deSencelles eren la

família del mestre que tenia l'escola al carreróde la placeta de Son Morei. Miquel Ques eraun home jove, culte i fadrí. Amb l'aixecamentmi l i t a r va ésser empresonat al Castell deBellver. D'allà el tregueren per assassinar-lo,encara que oficialment havia sortit posat en lli-bertat. Don Bartomeu Capità que era amic dela família sencellera, acudí a les autoritats ademanar per ell : "La resposta del funcionariva ser ben lacònica : Aquest home ha estat alli-berat". Mai més s'han sabut noves d'ell. Sem-bla ser que va ésser acribillat davant les paretsde l 'ermita de La Creu, al costat del cementeride Porreres.

Les dades ha estat bàsicament extretes delllibre Diccionari Vermell de Llorenç Capellà ide la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Miranda Miret

8

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Plaça de Sencelles entre l'any 20 i l 'any 30. Com podeu observar els canvis són evidents, elmonument a la Beata encara no existia, les escales de l'església i de la rectoria no tenen res aveure amb l'actual, a l'igual que l 'únic cotxe que hi veim, segurament un dels primers.

Foto cedida: Esperança Ramis Pons

Fou l'any 1950 i a les escoles es va feraquesta fotografia, el motiu les noces d'enLlorenç del Celler i na Joana Pered'Inca.Darrera: en Biel Ferrer, Aina Campaner de

sa Creu,.Davant: Pep Aloy de ca'n Papa, Ventura des

Celler, Margalida Ramis de ca 'n Ramis,Coloma Vallés de ca'n Mopi, Jaume Pered'Inca, el darrer no l'hem conegut.

Foto cedida per Joan Mut

Any 1955 a Son Batle el dia de l'Àngel, pancari-tat que encara es segueix fent.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Rafel Floritde ca'n Foleto, Francisca Fiol de ca'n Betlem,Franciscà Ferragut de ca'n Ferrera, Jaume Oliverde ca na Felipeta.

D'esquerra a dreta, fila de baix.

Toni Bauçà de ca'n Ramirat, Maria de ca'n co-ques. Magdalena Torrens de ca'n Panada, Joan Mutde ca'n Reveli, Esperança Cirer de ca'n Carel·lo.

Foto cedida per Joan Mut

9

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Aquesta creu tan enremellada és la de sa Cometa.Elmotiu no ho sabem exactament però els domassos ila fotografia ens han fet pensar que era una festaen honor a Sor Francinaina.

El primer home començant per l'esquerra ens faEn motiu del dia de l'Àngel de l'any 1953 a pensar que és l'amo Joan de Sa Cometa,

l'hort de ca'n Reveli.Foto cedida per Macià Llabrés.

D'esquerra a dreta: Rafel Florit de ca'nFoleto,Toni Bauçà de ca'n Ramirat, Toni Vallésde ca'n Merris, en Jaume de ca naFelipeta i en Pep Pons de ca'n Rei.

Foto cedida per Joan Mut

Motiu de la vinguda a Sencelles de laMare de Déu de Lluc.

D'esquerra a dreta:

En Miquel Pujadesde sa tenda i el seufill Miquel amb la seva dona na Mar-galida, al seu costat l'amo en Joan deca'n Calino.

Al fons de la fotografía a mà esquerrahi ha sa taula parada de madò FranciscàLeris, sa cocovatera, al carrer Fca.Aina Cirer.

Foto cedida per Ma Esperança Ramis

W

SA SELLA

De Biniali : binialersEl rector Mairata

Em proposaren la idea d'escriure una biogra-fia del biniäler que va ser el rector de la parro-quia de Son Sardina durant més de 50 anys, D.Gabriel Mairata Coll. I vaig acceptar gustosa-ment la suggerència per dues raons principals; la meva condició de filla d'aquesta parròquiai l'estimació cap un dels personatges més des-tacats de la història de Son Sardina.

Gabriel Mairata Collnasqué a Biniali, llogaretde Sencelles, el dia 12d'octubre de 1877. Filld ' h u m i l s p rop ie ta r i s ,prest mostrà una ferventvocació religiosa, i des-prés d'aprendre les pri-meres lletres al seu poblenatal, ingressà al Semina-ri Conciliar de Mallorca,on cursà els estudis sa-cerdotals.

La seva primera missala celebrà als seus 26 anysa l'església parroquial deSanta Maria del Camí, on començà el seu mi-nisteri i s'encarregà especialment de la Con-gregació Mariana de joves de la parròquia.

Sis anys després, el 3 de juny de 1909, pren-gué possessió de la vicaria de Son Sardina onhi fundà la Congregació Mariana que desprésseria substituïda per l'Acció Catòlica.

L'església de Son Sardina era una de les méspobres de Mallorca, fundada pel piatós propi-etari de l'antiga possessió de Son Alemany,mestre Jordi Font, i beneïda pel paborde de laseu D. Guillem Terrassa, però gràcies a la pre-ocupació constant de Monsenyor Mairata esdugué a terme la construcció del nou templeamb la qual contribuïren els feligresos.

L'any 1913 va fer oposició al càrrec de rec-tor que obtingué, cosa que li hauria permèsregentar parròquies de més importància, però

va preferir continuar el seu ministeri en el ma-teix lloc on ja l'havia exercit com a vicari.

La vocació del rector Mairata es va posar demanifest en diverses ocasions que no es podenenumerar. Una d'elles, l'any 1918, durant laforta epidèmia gripal que assolà la nostra illa,gràcies a la seva iniciativa, a la que ajudaren

els propie tar i s de laparròquia, es serví atots els necessitats que-viures i es repartirenmés de 50 flassades en-tre els malalts més po-bres. Els donatius quees feren en metàl·lic su-maren una quantitat im-portant. Tot i així mo-riren 14 persones delpoble.

&&<'

V 11 d 'oc tubre de1953 es varen celebrara Son Sardina les No-ces d'Or Sacerdotals deD. Gabriel i aquest ma-

teix dia es va col·locar una làpida comme-morativa dins el temple. El 1953 també vaser l 'any en què Monsenyor Mairata va sercondecorat amb la creu Pro Ecclesia etPontífice.

L'any 1957 a petició dels veïnats de sa Gar-riga, el rector va començar les gestions per ala construcció d'un oratori per aquest llogaretde cases de Son Sardina que gràcies a l'ajudagratuïta del poble donaren el seu fruit el 10d'agost de l 'any següent.

El 13 de juny de 1959 se li va concedir eltítol de Prelat domèstic de sa Santedat i envista al seu merescut prestigi dins el poble esva decidir batiar el carrer més llarg de SonSardina ( el carrer de Passatemps ) amb el seunom.

L'any següent, sentint-se malalt i ancià es va

//

SA SELI^

$ 1

jubilar. I el divendres 3 de desembre de 1965,al seu poble natal, D. Gabriel deixava aquestmón, quan comptava amb 88 anys. El dia se-güent després de celebrar-se les exèquies i unfuneral a Biniali, amb assistència del Rvd. Vi-cari General, au tor i t a t s de Sencelles inombrosíssims capellans i feels, el cadàveracompanyat per una imponent caravana va serconduït a Son Sardina, i des de Son Lau fins al'església va ser duit a braços del poble i es vacelebrar novament un funeral.

Després de desfilar tot el poble per davant elcos d'aquell que havia estat el seu rector, fouenterrat dins la mateixa església que ell mateixhavia edificat.

Catina Femenias Riutort

Sa Sella tot l'anySa Sella és la revista local del municipi

de Sencelles. Està editada pel Centre Cul-tural de Sencelles des de 1983 i és oberta aqualsevol col·laboració. La revista es man-ten gràcies a les aportacions que realitzencada any els socis-subscriptors del CentreCultural de Sencelles-Sa Sella.

Si vos ha agradat aquesta revista, queteniu en les mans, i la voleu rebre a ca vos-tra durant tot l'any, feis-vos subscriptor!;si encara no sou subscriptor de Sa Sella, fer-s'hi és ben bo de fer. Hi ha tres camins: Sim-plement donar 1.500 pta. anuals a qualse-vol dels col·laboradors de Sa Sella, o enviau-les al local de Sa Sella del carrer de l'Esglé-sia,3 07140 - Sencelles, o finalmentingressau-les al compte corrent que té elCentre Cultural de Sencelles - Sa Sella aqualsevol de les tres oficines bancàries de

Sencelles: Banca March, Sa Nostra o LaCaixa.

D'aquesta manera, fent-vos socis-subcriptors de la revista, la rebreu cada dosmesos i mig, aproximadament, a ca vostra iaixí podreu seguir, any rera any, tot allò quepassa al nostre municipi, les xafarderies quees conten, l'actualitat política, les reivindi-cacions de tots els col·lectius, les activitatsde les associacions, la vida cultural, les imat-ges històriques, etc, etc, etc...

Endemés tendreu la satisfacció decontribuir a mantenir l'entitat cultural mésantiga del poble i podreu participar en elsconcursos, exposicions i activitats que or-ganitza el Centre Cultural de Sencelles.

Sa Sella durant tot l'any i no és pagat!

12

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Aquesta imatge que veis és a ca ses monges fa devers 45 anys.

Fila d'alt d'esquerra a dreta: Maria de ca'n Fiol, Magdalena de ca'n Panada, Franciscade ca'n Ferrera, Magdalena de ca'n Cariet, Magdalena de ca'n Racó, Maria de ca'n Just,Franciscà de ca'n Vinyes, Magdalena de ca'sPollastre, Jeroni de Son Saletés, Coloma deca na Maria Rosa i Margarita de Cascanar.

Segona fila d'esquerra a dreta: Una dona de ca'n Matet de Biniali, Sor Antònia, Marga-lida de ca's Capità, Franciscà de ca's Sastre, Catalina de ca's Sastre, Franciscà de ca'nMalagana, Francisca de ca'n Betlem, Àngela de ca'n Morro, Pereta de ca'n Mascaró,Franciscà de ca'n Rata, Maria de ca'n Malagana, Catalina de ca'n Baldó i Margalida deca'n Xotano.

Tercera fila: na Joana de ca'n Puça (dreta), assegudes: Antònia de ca'n Lluc, MArgalidade ca'n Moreió, Franciscà de ca'n Llargo, Isidora de ca'n Pansa, Catalina Ramis, Catalinade son Llúcia, Margalida de ca'n Revull, Àngela de ca na Cavallera, Catalina de ca'nJust, Anita de ca'n Valero.

Tercera fila assegudes d'esquerra a dreta: Maria de sa Talaia, Franciscà de ca'n Ditet,Magdalena de ca'n Pulit, Eugènia de ca's Camion, Catalina de ca'n MAnita, Antònia deca'n Just, Franciscà de ca's Purpunyent i Magdalena de ca'n Carel·Io.

Foto cedida per Macià Llabrés

13

SA SELLA

De Sencelles : sencellersCinc sencellers més morts per la repressió dela Guerra Civil (i II)

Antoni Rosselló Nadal : Era de Binissalemperò vivia a Sencelles perquè treballava a lafarmàcia, i per això li deien En Toni es Practi-cant. En ésser assassinat tenia quaranta-dosanys. L'any 1931 va esser un dels tres mem-bres de la comissió gestora que substituí elselegits a les eleccions del 12 d'abril del 31, jaque aquestes votacions foren protestades i esvaren haver de repetir dia 31 de maig de 1931.Formava part del comitè directiu de la juntalocal d'Esquerra Re-publicana Balear quetenia la seva seu aSencelles al carrer desRafal, al cafè de ca naPolla (actualment LaCaixa). Era mol tbravejador i s'implicàmolt en la tasca de lacausa republicana aSencelles. A passat ala història política deSencelles per la frasei gest als genitals:"estos son mispoderes".

Conten però, que lacausa que determinà la seva mort tenia un cai-re extra-politic : havia deixat doblers i en anara reclamar-los, va caure en desgràcia. El deu-tor tenia bo i l'acusà, incitant que el matassins'estalviava haver de tornar el deute.

Abans de matar-lo, el torturaren. Va éssertrobat mort dia 27 d'agost del 36 a ca l'Ardia-ca, possessió de Palma si tuada entre canCapiscol i sa Riera, just al costat del cemente-ri.

Antoni Vallès Sans : Era de can Roquet. Noera militant de cap partit polític. La causa dela seva mort i la del seu germà és ben tragi-còmica. Eren dins una taverna de la vila i arri-bà un escamot de feixistes que saludaren a la

parròquia amb un "Viva España". Els dos ger-mans roquets en lloc de contestar amb el ma-teix crit de guerra fatxa, per fer la gràcia, cri-daren "Viva Azaña", nom del president de laRepública. Morí afusellat com el seu germà.

Bartomeu Vallès Sans : Era l'altre germà decan Roquet. No tenia filiació política. La sevamort és tan absurda, com la de tots els altresassassinats durant el Glorioso Alzamiento.

Macià Vicens: En morir devia tenir uns tren-ta anys. Estava casat i a ca seva vivien al prin-

cipi del carrer de canBetlem, ara GlossadorLlorenç Cartutxo. Feiafeina de jornaler. Segu-rament les seves activi-tats lligades al PartitComunista no caigue-ren bé a qua lquesenyoret del poble quel'acusà. L'anaren a cer-car un vesper a ca sevai encara no se sap onl'assassinaren.

Pere Josep Cirer iGomila : Era de canFloret. Va néixer l'any1900, estava casat i te-

nia fills. Feia feina de sabater i de pagès. Eraregidor de l'Ajuntament de Sencelles i un ac-tivista del Partit Comunista. Era per foravilaamagat quan el detingueren. El se'n duguerenpresoner cap a Manacor. La seva família va fergestions per intentar alliberar-lo però no hivaren esser a temps ja que va ésser assassinatdia 17 d'agost de 1936 a Son Coletes devorael cementeri de Manacor. "Li dispararen unaràfega de trets en el ventre i el tiraren sobreabatzers encesos. Per tal que començàs a cre-mar-se mentre agonitzava".

Les dades ha estat bàsicament extretes delllibre Diccionari Vermell de Llorenç Capellà.

Miranda Miret

14

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Una foto molt parescuda a aquesta d'aquí d'alt ja va esser objecte d'atenció a la revista Sa Sella nùmero41 corresponent als mesos de setembre i octubre de 1995 a la secció Qui dies passa, anys empeny !

Era també una foto tirada des de la base de la torre del moli de can Cinto del carrer des Molins.Aquesta és extreta del Corpus de Toponímia de Mallorca, és per tant més moderna que la que va sortir al95: trenta anys més tard.

La imatge d'aquí baix també del Corpus de 1962 mostra l'estat de la Plaça llavors. La veritat és que és moltsemblant a la imatge que podem observar acualment. Les únicques diferències serien la façana de la rectoriarestaurada i que a l'estàtua de Jaume Mir de Sor Francinaina no li mancava cap dit.

15

SA SELLA SA SELLA

Imatges d'Ahir Imatges d'Ahir

Aquestes fotos panoràmiques foren fetes devers l'any 1940 per un fotògraf mallorquí de Maria de la Salut pertaen al sequer d'albercocs que es feia als mesos de juny i juliol a la zona de Sencelles anomenada "la fàbrica" per ala seva producció d'albercocs secs, que era una indústria fonamental per l'economia familiar del poble. L'amo del suer era en Rafel "Vinyes". Aquesta finca està situada al costat d'una altra anomenada "Sa Gruta".

A la foto podem distingir les diferents parts del que anomenaven la "La Fabrica"; a la dreta podem observar l'enfradora, també distingim un portal de porxo on hi ha el magatzem en el que posaven els albercocs secs col·locatsdamunt canyissos que servien per estendre els albercocs al sol.

Després de consultar en molta gent major del poble quasi ningú ha pogut assegurar qui són els que apareixen a foto ja que tots són molt joves o molt majors i molta de la gent que els podria identificar malauradament ja ensha deixat.

Toni Florit i Florit

SA SELLA

De Sencelles : sencellersPère de Centelles

Segons una teoria sobre l'origen del nom deSencelles, es tractaria del primer senceller do-cumentât després de la Conquesta que aportàel topònim de la vila.

Pere de Centelles va néixer entre les paretsdel castell de Centelles a l'entorn de 1190, filldel baróGilabert deCentelles i laseva esposaSaurina, perso-natges ben do-cumentats en lahistòria de lacasa senyorialcentellenca. Se-guint el costumd'aquells tempsi no essent elprimogènit del'esmentat ma-t r imoni , elsseus pares eldestinaren, dejovenet, a l'es-tat clerical, ofe-rint-lo per a la seva educació a l'escola cate-dralicia de Barcelona l'any 1198. Allí restariaencardinat corn a canonge sagristà de la Seu,dignitat important en el cos canonical, fins a laseva elecció episcopal, efectuada el 1241.

Durant aquells anys de canonicat es destacàja per les seves qualitats, que el situaren en larelació i amistat del gran monarca Jaume I elConqueridor i de les figures que l'enrevoltaven,com el seu conceller i jurista Sant Ramon dePenyafort, o també el bisbe, Sant Bernat Calvó.

De la relació amb el rei Jaume sabem quel'acompanyà en la conquesta de Mallorca i queper això fou premiat amb terres dins el distric-te musulmà de Sencelles : Canarrossa. Estàcomprovat que fou senyor de la possessió ala-ronera de Solleric.

La promoció a l'episcopat, el 1241, del ca-nonge Pere de Centelles, reflecteix un estretlligam amb Sant Bernat de Penyafort, el grancapellà pontifici, resident al convent dominicàde Barcelona. En efecte, malgrat la majoria desufragis obtinguts en l'elecció feta pels seuscompanys de capítol, segons la pràctica de

l'època, Perees resistí al ' a ccep tac ióde la dignitatconferida, ma-nifestant el votsecret que ha-via fet d'entrara l 'ordre do-ni i n i c a n a .Però, la inter-venció delsant, figura re-llevant dins del 'Ordre , delpropi reiJaume i del ca-pítol en pes ,assoliren queacceptés el

1243 governà la diòcesi de Barcelona.

Durant els seus deu anys d'episcopat va te-nir zel pel manteniment de la disciplina eclesi-àstica, manifestat en els sínodes diocesans ce-lebrats els anys 1243, 1244 i 1245.

La mort de Pere de Centelles, el bisbe domi-nicà centellenc, pot situar-se a les darreries delmes de març de 1252. Atorgà el seu darrer tes-tament el 23 d'aquest mes, en el qual ordena-va que s'executés pels marmessors nomenats,però sota el consell del pior de Santa Caterinai de fra Ramon de Penyafort. El propi rei Jaumefeia executar el testament el 24 d'abril imme-diat. Està enterrat a la capella de Sant Martíde la Catedral de Barcelona.

Resum d'un capítol del llibre Centelles Noti-cies Històriques de Josep Maria Font i Rius.

18

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Aquestes dues imatges de Sencelles nohan sofert gaire grans transformacions desque es varen fer fins ara.

En una podem veure com era el portalde les dones de l'església de la Parròquia deSant Pere de Sencelles. Si ara mateixsortissiu de ca vostra amb una càmera de ferfotos i n'hi féssiu una amb format de blanc inegre no hi trobariu diferència amb la imat-ge de SA SELLA presa del Corpus de Mas-caró Passarius.

En l'altra fotografia podem veure unaperspectiva del carrer de l'Església presa delCorpus.

Si vos fíxau ho trobareu tot ben normali avesats a com ho podríem veure ara, peròsi mirau atentament veureu petits detallsfruits de la modernitat: no hi ha cotxes ni cir-culant ni aparcats, no hi ha cables, els can-tons del campanar no tenen les jardineresd'hídries, la plaça té un esponerós lledoner,no hi ha antenes aèries, etc mirau, mirau in'hi trobareu de petites diferències amb laimatge actual.

SA SELLA

De Sencelles : sencellersRvdm. Ilsm. Dr. Fr. Simó Bauçà i Salas,

XXXI Bisbe de Mallorca

El Rvdm. Dr. Fr. Simó Bauçà i Salas era filllegítim de Pere Bauçà i Gabriela Salas. Vanéixer el 16 de febrer de 1552 i fou batejat elmateix dia a n'el Baptisteri de la BasilicaCatedral. De ben petit va passar a viure a larectoria de Sencelles amb el germà del seu pareel Rvd. D. Miquel Bauçà, rector de la Parròquiade Sant Pere des de 1563 ; i sota la seva tutoriava aprendre les primeres lliçons de la DoctrinaCristiana i de llengua llatina. Més tard es vatraslladadr al col·legi de Ntra. Sr.a de Monti-sion on estudia humanitats i filosofía amb elspares jesuïtes.

A n'els 20 anys decideix pel seu compte, isota la inspiració divina, abraçar l 'estatreligiós. El 17 de desembre de 1571 es vadespedir dels seus famil iars i amics peringressar en el Convent de Sant Domingo deCiutat. El noviciat iniciat aquí el va concloureen el de la mateixa Orde religiosa de València,sota la direcció del prestigiós mestre de novicisSant Lluís Beltran. L'any 1575 es va ordenarsacerdot.

Ja des de llavors es perfilava com un futurpredicador de multituds. Rebuda l'ordenaciósacerdotal i acabats els estudis corresponentsal seu estat religiós va retornar a la Casa deCiutat, amb la titulació d'Orador Sagrat. Varecórrer els pobles de tota l 'Illa i va predicarmultitud de-quaresmes amb ciència i eloqüènciaper part seva, i amb gran futur espiritual perpart dels seus oients.

En poc temps fou lector de teologia en elconvent dominicà de Puigcerdà, predicador ala diòcesi de Tarragona, professor de filosofiaen el Col·legi de Sant Domingo de Ciutat. L'any1590 fou nomenat Pare Prior del Convent deSant Vicenç Ferrer de Manacor. Al cap de tresanys fou destinat a Girona com a professor deteologia, i l'any 1595 ocupa la mateixa càtedraen el Convent i Col·legi de Palma.

L'any 1597 fou elegit Provincial de Terra

Santa, i al 1606 Provincial de la provinciàdominicana d'Aragó.

Es trobava exercint el citat càrrec deProvincial quan se li fou comunicat que haviaestat preconitzat Bisbe de Mallorca. Felip III"el Pietós" coneixia a fra Simó per haver estataquest el confés de la seva esposa la reina DonaMargalida. Sabedor que la seu de Mallorcaestava vacant a causa de la defunció del senyorLaso Sedenyo, no va dubtar a proposar alSúmmum Pontífex Paulo V, que concedísl'ocupació a fra Simó.

Aquest es va resistir durant un temps aaceptar tan alta dignitat, però convençut queaquesta era la voluntat de Déu, va accedir a laproposta del monarca i la seva esposa.

L'elecció va tenir lloc el dia 7 de gener de1608, i el dia 16 de maig del mateix any el pareSimó Bauçà prenia possessió de la mitraepiscopal.

La consagració episcopal es va dur a termea Barcelona el dia 11 de juny de 1608. Al diasegüent, ja es presentava en el moll de Ciutat,on l 'esperaven les au tor i ta t s civils ieclesiàstiques i, amb elles, una gran multitudde feels per donar-li la benvinguda. Tots elspresents estaven força contents de tenir perBisbe un paisà seu.

El ja Reverendíssim i Il·lustríssim Doctor FraSimó Bauçà i Salas, Bisbe de Mallorca,s'instal·là en el palau episcopal i començà elseu pontificat. En la seva ment hi figurennombrosos projectes.

Tres notes que caracteritzen l'episcopat deFr. Simó són la predicació, la pietat , lalliberalitat. Era especialment devot, com a bondominic, de Maria Santíssima. El rosari figuraen el seu escut d'armes, com a preciat trofeu,va propagar la vertadera religió, inst i tuíalgunes processons com a símbol de la pietatciutadana, entre elles la del Divendres Sant, ladel Diumenge de Pasqua i la de Sant Pere.Sabem que tenia molta devoció a n'el Príncep

20

SA SELLA

dels Apòstols i titular de la nostra Parròquia. Bisbe Bauçà.

Una qualitat característica del bisbe Bauçà,era la generositat. Repartia diàriament centracions de pa, carn i vi entre els miserables, ien els moments més crítics va accedir a vendrela vaixella d'argent del palau.

Aquesta generositat es va posar de relleu,sobre tot, en els anysde fan general que vasofrir l'Illa a causa deles males collites delsanys 1613,1617 i1618. Ell no ajudavaels pobres perguanyar-se simpatia,sinó perquè així hoprescriu les SagradesEscriptures.

Tingué cura tambéd a m p l i a rnotablement el PalauEpiscopal . Vaconstruir un gransaló on va organitzaruna galeria amb elsre t ra ts dels seusantecessors delministeri . Vareformar la façana,així com ho indica elseu escut d'armes i lasegüent inscripcióque es pot llegir a la cornisa :

IN DEI HONOREM ET PATRIAEDECUS D.F. SIMÓN BAUZA EPISCOPUS

MAJORICENSIS. 1616.

Així mateix va dur a terme notables reformesdins la Catedral.

Una altra de les seves tasques, fou posarmolt d'interès a treballar amb els processos demallorquins amb fama de santedat, per poder-los venerar als altars. Impulsà el procés decanonització del Beat Ramon Llull, i a ell se lidei la inauguració del culte públic a sor CatalinaThomas. Es diu que el primer miracle que feula dita Beata, fou en precisament a favor del

Durant el seu pontificat es van celebrar dossínodes diocesans : el primer l'any 1611 i elsegon l'any 1619. Per la tasca administrativa,t ingué la sort de comptar amb notablescol·laboradors, com el popular Servent de DéuJulià Fontirroig.

Altres fetsmemorables d'aquestepiscopat fou lacanonització de SantaTeresa d 'Àvi la , pelPapa Gregori XV l'any1622, i que es vacelebrar a Mallorcaamb solemnes festesdurant el mesd'octubre del mateixany. I l'inici del procéde beatif icació delporter del Convent deMonti-s ion, SantAlonso Rodriguez,pocs anys després de laseva mort, l'any 1617.

La matinada fredadel 5 de desembre de1623, una hora abansdel t renc d 'alba, elBisbe Simó Bauçà,víctima d 'un atac de

gota, va entregar l ' àn ima al Pare. Teniaaleshores 71 anys d'edat i n'havia dedicat 15al servei pastoral de la nostra diòcesi. Les sevesdespulles foren portades en processó fins a laCatedral, on es van celebrar les exèquiesfúnebres. Van plorar consternats el clergat, lesautoritats i el poble feel. Van plorar consternatssobre tot els pobres, conscient que perdien an'el seu pare i benefactor.

Per voluntat expressa del difunt Sr. Bisbefou sepultat a l'Església de Sant Domingo, peròno a la fosa comuna dels frares, així com hauriadesitjat, sinó enmig del presbiteri on es vaaixecar una sumptuosa sepultura.

Jordi Llabrés Sans

SA SKUA::\ RY.VBVA í*fero^V^

21

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Aquesta és l'aliniació de l'equip de futbol "Les Àguiles" al camp de Son Mut en motiu delpartit que varen jugar dia 14 d'agost de 1966 contra l'equip de Alsa en motiu de les fetesmajors de la Mare de Déu Morta. El resultat fou de 3 a 1 a favor de les Àguiles.

Drets, d'esquerra a dreta:

Jaume Massot de ca'n Letgori, Toni Bennàssar de ca s'Escolà, Biel Alomar de ca'n Pintat,Biel Alomar de ca'n Llarg, Miquel Verd de ca'n Papa, Miquel Gamundí de ca'n Malagana,Pedro Llabrés de ca'n Mavi, n'Igorra, Toni Cirer de ca'n Pansa.

Acotats, d'esquerra a dreta:

Joan Massot de ca'n Letgori, Andreu Gamundí de ca'n Malagana, Miquel Llabrés de ca'nXeliu, Toni Vallès de ca'n Merris, Toni Bennàssar de ca'n Llabrés, Toni Sócias de ca'n Bu-nyol, Joan Reinoso de ca's Pastoret.

Foto cedida per Miquel Llabrés.

Per estar informats, per saber les darreres notí-cies que passen dins el poble, per ser els primers

en saber-ho tot, llegiu Sa Sella sa revista deSencelles, sa revista del Centre Cultural.

Si encara no estàs subscrit, a que esperes!.

Apuntaft ja! i ho sabràs tot.

a

SA SELLA

De Sencelles : sencellersD. Josep Morey i Cirer

Dia 10 de febrer de 1910, neixia a Sencelles,fill del matrimoni format per D. Ramon Moreyi Fiol, i Da. Catalina Cirer, el Rvd. Sr. D. JosepMorey i Cirer, el qual fou batejat a la Parròquiade Sant Pere de Sencelles, el mateix dia.

Josep, de ben jove es va sentir atret per lavocació sacerdotal, ja que va viure en unambient familiar no gens allunyat del mónreligiós i clerical ; doncs un germà del seu pare,el Rvd. Sr. D. Miquel Lluís Morey i Fiol, fouordenat sacerdot l'any 1895, oficià la MissaNovella en la Església Parroquial d'aquesta viladia 24 de març del mateix any, i exercí el càrrecde Vicari coadjutor de la Parròquia fins l'any1905 aproximadament. Morí dia 26 de febrerde 1930 a l'edat de 62 anys. Quan comptavaamb l'edat de 45 anys, podem destacar que fouun dels testimonis del procés informatiu per ala Causa de Beatificació i Canonització de laja avui Beata Francinaina.

En quant a n'el Rvd. Sacerdot que ara ensocupa, D. Josep, direm que va seguir lespetjades de la vocació a la quq se sentia cridat,ingressant en el Seminari Conciliar de Sant Perede Ciutat, on estudià els cursos de Teologia iFilosofia, propis per a la formació presbiteral.

Per manca de salut, els estudis es vanperllongar notablement, però vegé els seunsanhels coronats, quan fou ordenat de sacerdotdia 3 de juny de 1939. Cantà Missa Primera eldia del Patró de la nostra Parròquia, Sant Pere,i com a dada curiosa cal dir, que predicà elsermó de la festa de Santa Águeda, l'any 1941.

Després de l'ordenació, fou destinat a la"vicaria in capite" des Capdellà, on exercí elseu ministeri com a vicari durant 5 anys.

L'any 1944, a instàncies del Sr. Bisbe, passàa la parròquia de Lloseta en qualitat d'ecònom,on dugué a terme una activitat ampla i fecunda.Reorganitzà l'associació de l'Acció Catòlica,fins aconseguir el complet de les 4 rames. Donàsolemnitat a les primeres comunions i altres

festes. Ja als anys 50, quan Lloseta començà aconèixer un cert benestar econòmic, dugué aterme vàries millores a la parròquia : enrajolatdel temple, bancs nous per a les dones,altaveus, nou sagrari i nombroses imatges.

Morí quan encara no havia arribat a la plenamaduresa, a l'edat de 53 anys, dia 12 de febrerde 1963. Consta, i avui dia, encara es recorda,que el seu funeral fou una autènt icamanifestació de dol. A les 4 del capvespre, deldia del seu trànsit, es formà l'acompanyamentde les seves despulles a l'Església de Ntra. Sra.de la Nativitat de Lloseta.

La comitiva fou acompanyada pels nins deles escoles, totes les associacions parroquials,seminaristes, més de 10 sacerdots, els canongesD. Bru Morey i Garcías Palou, el VicariGeneral, el Bisbe Dr. Jesús Enciso Viana,autoritats locals i les rames de l'Acció Catòlica.

Per expressa voluntat de D. Josep, desprésdel funeral, el seu cadàver va ésser portat alseu poble natal de Sencelles, on es va celebrrun altre funeral i l'enterrament. El trasllat capa n'aquesta vila, fou una vertadera mostrad'afecte cap a l'estimat ecònom Morey, tantper part dels llosetins com dels mateixossencellers. La comitiva la van formar més de60 cotxes, uns quants autocars i una multitudde gent que va fer el trajecte a peu, per nodisposar d'altra medi, amb torxes enceses iresant oracions en sufragi de la seva ànima.

Fou una persona senzilla i bona, així i tot varebre c r í t iques i d i famacions d ' un grupreduidíssim de persones, fets que després esvan oblidar i superar, rellevant-los per unesperit de gratitud i afecte.

Els mitjans de comunicació territorials esvan fer ressò de la sobtada i desconsolada mort,i dia 15 de febrer fou publ ica t uninteressantíssim article al Diario de Mallorca,signt per D. Bru Morey, sobre la seva mort iexèquies.

Jordi Llabrés i Sans

23

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Aquesta foto tan antiga té devers 60 anys. es tracta de's sequer que es feia a saQuintana, no hem pogut destriar la gent, simplement hem conegut l'amo Joan Reique és aquest ninet que està davant de tot agenollat.

Foto cedida per Macià Llabrés

24

SA SELLA

De Sencelles : sencellersJosep Ramis d'Ayreflor i Sureda

Josep Ramis d'Ayreflor i Sureda d'orígens depare senceller, fou fill de D. Lluís Ramisd'Ayreflor i Alemany, i de Dna. Maria AntòniaSureda i Sanxo de la Jordana. Va néixer a Ciu-tat de Mallorca, l'any 1877, on residia habitu-alment a la casa que la família dels Ramisd'Ayreflor posseïa en el carrer de Fonollar,molt a prop del Monestir de les Monges deClausura de Santa Clara d'Assis, i on més tardmorí l'any 1960.

Degut a la bona posició familiar es va llicen-ciar, després dels estudis elementals, en histò-ria, filosofia i lletres, a l'antiga Universitat deMallorca. Gran aficionat a l'estudi, recerca iinvestigació d'arxius, fou nomenat Arxiver dela Diputació de Balears, l'any 1909, càrrec queva ostentar fins al 1929 ; entre els anys 1023-1927 i 1931-1960, va ésser president de laComissió de Monuments de Balears. Va publi-car molts d'articles, estudis i treballs de temahistòric. Durant la temporada de vacances es-tivals que passava anualment a la possessiód'Aireflor de Sencelles, tingué l'ocasió de co-nèixer i poder investigar dins l'Arxiu Munici-pal de la Sala, i entre els anys 1905 i 1913, an'el But l le t í de la Societat ArqueològicaLul·liana va publ icar una relació de"Documentos Curiosos del Archivo Municipalde Sancellas".

S'especialitzà en genealogia i publicà diver-ses obres sobre la noblesa mallorquina. La sevaobra cabdal fou "Al is tamiento Noble deMallorca del año 1762", considerat el primerestudi global sobre la noblesa illenca fet ambcriteris històrics. Sobre aquest mateix tema, vapublicar altres treballs com "La Nobleza Ma-llorquina, singularmente en el siglo XVII", "ElConde Malo y su familia", "Comentarios so-bre la discriminación de la nobleza mallorqui-na", "El estamento procer de Mallorca en laBaja Edad Media y épocas posteriores", etc.D'entre llurs monografies biogràfiques cal des-

tacar la dedicada al "Canónigo, D. AntonioFiguera", a més d'altres importantíssims escritspublicats, al ja abans dit Butlletí de la SocietatArqueològica Lul·liana i Hidalguía, entre al-tres. Fou acadèmic corresponent de la ReialAcadèmia Provincial de Belles Arts i membrede l'Acadèmia de la Història.

En vida, va sentir parlar tant de la seva famí-lia, com en el poble, de la tradició de SorFrancinaina Cirer, i la Causa de Beatificació iCanonització, l'any 1913, el va nomenar testi-moni del Procés Informatiu, on va presentar alTribunal un interessantíssim arbre genealògic,per ell traçat, i que arribava fins a les setzegeneracions precedents de la Beata, i que comdeia ell "demostra la puresa de sang de la Ser-venta de Déu".

D'entre les seves declaracions aportades a laCausa, en destacarem una que fa referència ala seva pròpia família, Atreta per la fama desantedat de què gaudia la Mare Superiora, lava visitar la noble senyora Dna. Margalida Ale-many i Noguera de Superna, esposa de D. Mi-quel Ramis d'Ayreflor i Porcel, avis de D.Josep Ramis d'Ayreflor i Sureda. La dama, ensumme grau de desconsol per no haver tingutnotícies des de feia molt anys dels seus dos fillsSegundo i Sabino, que lluitaven com a soldatsa la guerra, contra els enemics d'Espanya, al'Illa de Santo Domingo, fou escoltada per SorFrancinaina la qual, al mateix temps de conso-lar-la, l 'animava també al sacrifici, ja que li deia:"tractant-se de guerra, res de bo podem espe-rar ; però tengui vostè la seguretat que, enbreus dies, rebrà notícies d'ells".

Cristianament resignada a la voluntat de Déui molt consolada va retornar a casa, Dna. Mar-galida Alemany, i en el bru temps transcurs dedos dies, rebé carta del seu fill Sabino, partici-pant-li la trista notícia d'haver mort a la guer-ra el seu germà Segundo.

Jordi Llabrés i Sans

25

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Per més que ho hem intentat no hem pogut destriar les persones que surten a aquesta imatge,pel que veim es tracta d'una carrossa ben enremellada, segurament data de molt enrera.

Foto cedida per Macià Llabrés

Aquests joves tant estirats són d'es-querra a dreta: en Llorenç de SonServera, na Catalina Ramis de ca'nJust, en Josep Llabrés de sa Come-ta, ?, i en Tomeu Aloy de ca'nLlargo. Està presa a sa Cometa.

Foto cedida per Joana Aloy

26

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Aquesta foto es va fet exactament dia 15 d'agost de l'any 1955, pel que ens handit es tracta de l'aniversari de la mort de Sor Francinaina. Hem deixat que fóssiu

vosaltres qui endivinassiu les persones que hi surten.

Foto cedida per Macià Llabrés

27

SA SELLA

De Sencelles: sencellers

Antoni Arrom Amengual de ca'n Randa(1918-1990)

Va néixer a Costitx dia 18 d'abril de 1918. Ésel quart de sis germans fruit del matrimoni deJaume Arrom i Margalida Amengual.

Fou un home senzill i humil, va dedicar quasitota la seva vida al treball del camp. De benjove, quan encara era fadrí, feia de posader auna possessió d'Orient, però quan morí la sevamare i es quedà tot sol, tornà cap al seu poble.Va treballar a l'hort de ca'n Xim a Cascanar ifou per aquell temps on conegué a Maria MutPastor de ca'n Reveli amb qui uns anys méstard es va casar. Possiblement per l'avançadaedat quan contragué matrimoni, no va tenirdescendència alguna.

Passà a treballar a l'hort de's Pou, més cone-gut per l'hort de ca'n Reveli. Allà va dedicartot el seu esforç per aconseguir que aquellaterra donàs bons resultats i bons aliments.

Però no solament el treball dur i afeixugat delcamp ocupaven tot el seu temps ja que sempretrobava alguna estona per dedicar-la a les se-ves dues gran passions: el futbol i a escriuregloses.

Era gran seguidor del Sencelles i no passavacap diumenge, quan l'equip jugava a casa, queno anàs a veure'ls jugar al camp situat al camíde la Mànega. Estava orgullós de poder dir quetenia el carnet n° 1 de soci i així ho va mante-nir durant molts d'anys.

En diverses ocasions ell va dir que no es sen-tia glosador, però qualsevol lloc era bo perescriure, això sí a la seva manera, algunes glo-ses que després guardava a trossos de paperd'estrassa, al paper que embolicava el seu ta-bac o simplement a dins petits blocs d'espiralque anava omplint.

El fet d'escriure gloses li va obrir moltes por-tes a l'hora de fer gran amics, participà a unatrobada de glosador que es va fer a Pòrtol il 'any 1984, un pinero, l 'amo Bernat Coll li de-dicar un poema així com en Tomeu de SonVerd. Tenia assídua correspondència amb en

Jaume Calafat, en Calafat de Son Servera. Sig-nava els seus escrit baix el pseudònim de Nitode Ran, que no és més que Toni Randa però alrevés.

Les gloses i el futbol sempre caminaren jun-tes ja que moltes són les gloses que hem trobatque fan referència al partit jugat entre elSencelles i l'equip rival que venia a jugar alpoble. Després el dilluns que venia endavantanava a veure el president de l'equip, moltsd'anys ho fou en Tomeu Verd de ca'n Papa, i lientregava la seva petita o inclus més extensaglosa perquè l'amo Tomeu ho pogués llegir

Morí l'any 1990 a causa d'una greu malaltia.

Com ja he dit moltes són les gloses que enToni Randa va escriure i les va incloure dinsd'apartats tant diversos com: coses del futbol,coses de la vida, coses de política...

Aquí teniu una breu selecció de gloses fetesper en Toni Randa.

Bon Jesús Purissimeta

això no passa a qualsevol

quaranta duros de futbol

i un bon cop a sa furgoneta.

(Coses de futbol per Nito de Ran)

Recoranta repunyetes

de beneits ja n'hi ha molts

pagaren dos mil pessetes

per veure marcar dos gols.

(Coses de futbol per Nito de Ran).

Antoni Arrom Amengual

Si leu de menester per res

viu al carrer de's Rafal

número 23.

(Coses de sa vida per Nito de Ran)

Guillem Mut

28

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Aquestes muntanyes que veis al darrera són les mateixes que veim quan anam aLluc.

D'esquerra a dreta:

Margalida de ca'n Serra, Maciana de ca's Mariner, Esperança de ca'n Serra, Antòniade ca'n Negret, Franciscà de ca'n Negret, Antònia de ca'n Cota, ?, Germanes deca'n Bonet, Margalida de ca'n Masset, ?, sa madona de ca'n Masset.

Acotáis:

?, Antoni Camacho.

Era molt freqüent per no dir obligatori que quan un grup de joves i al·lotes anavend'excursió que els acompanyés una dona major, segurament era per vigilar que nofessin tala.

Foto cedida per Jaume Arrom

29

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Tota ocasió era bona per riure i passar-ho bé, ho podeu comprovar en aquests joves que surtena la fotografía. Eren devers els anys 55-60.

Drets d'esquerra a dreta:

Maria de ca'n Just, Magdalena de ca'n Cariet, Franciscà de ca'n Vinyes, Toni de ca'n Caragol,Magdalena de ca na Cavallera, Biel de ca'n Pere d'Inca.

Agenollats d'esquerra a dreta:

?, Magdalena de ca'n Pollastre, i Margalida de ca's Capità.

Foto cedida per Macià Llabrés

No vos podem dir el nom d'aquestes persones perquè gairebé no es poden veure bé les cares,això sí el lloc és del tot familiar, el carreró de l'església.

-tFoto cedida per Macià Llabrés

30

SA SELLA

Imatges d'Ahir

El cafè de ca'n Coques l'any 1961, si els vostres ulls ho poden apreciar mirau el calendari del'esquerra i veureu l'any en que es va fer la fotografia (si és que no era caducat)

Drets d'esquerra a dreta:

Miquel de ca'n Morro, Bernadí de ca'n Puça, Jaume de ca'n Serra, Sebastià de ca'n Pansa,Tomeu de ca'n Baldó, Lluís de ca'n Pou.

Asseguts:

Joan de ca'n Tonses i en Tomeu de ca'n Conet.

Foto cedida per Ma Esperança Ramis

Aquesta foto va ser feta a la partde darrera de les escoles, actual-ment el menjador i un parell d'au-les.

D'esquerra a dreta:

Martina de ca'n Estela, Antònia deca'n Negret, Franciscà de ca'sMajoral, na Franciscà Tòfola.

Foto cedida per Jaume Arrom

31

"Vs - ̂ "

GOVERN BALEAR

Conselleria d'Educació, Culturai Esports

AJUNTAMENT Vi SENCELLES