Upload
servei-educatiu-ciutat-vella
View
189
Download
5
Embed Size (px)
A l’estiu Barcelona t’acull2013
APRENENT: Tenir una exposició intensiva en la nova llengua.
Percebre que no es posa en perill la llengua vehicular de la persona.
Percebre que l’esforç li aporta un benefici.
Percebre la importància d’aquest aprenentatge.
ENSENYANT: Afavorir actituds positives.
Determinar una metodologia i uns materials que facilitin
l’aprenentatge.
Definir objectius concrets.
CONDICIONS BÀSIQUES PER APRENDRE UNA NOVA LLENGUA
Aprenentatge d’una nova llengua 0 1 2 3 4 5.....+
Habilitats bàsiques per
a la comunicació interpersonal
Competència lingüística cognitiva i
acadèmica
Molta interacció Continguts familiars
Llenguatge contextualitzat Vocabulari freqüent
LLENGUATGE RESTRINGIT
Interacció limitada.Continguts poc familiars.
Llenguatge descontextualitzatVocabulari menys freqüent.
LLENGATGE FORMAL
Combinar la instrucció del llenguatge restringit i el formal
FASES D’AQUSICIÓ D’UNA NOVA LLENGUA
Imitació
Interllengua
Sistematització
Competència
L1
Competència
L2
Competència
subjacent comuna
Canal L1 Canal
L2
Cummins(1984)
Les habilitats implicades en l’ús d’una llengua no depenen dels seus aspectes formals (morfologia, sintaxi, fonologia, etc.) sinó que abasten l’ús del llenguatge en general, de manera que per sota l’ús que qualsevol locutor fa d’una de les llengües que domina, hi ha una competència comuna a totes les que coneix o pot apendre.
Aquesta competència no és innata ni creix de la mateixa manera que als ocells els creixen les ales, sinó que és el resultat d’aprendre a usar una llengua determinada.
Hipòtesi de la interdependència lingüística
1981, Cummins
Quins aspectes de la competència comunicativa dominen els aprenents nadius d’una llengua i els d’una L2 en una època primerenca?
Quins aspectes varien individualment o depenen d’altres desenvolupaments?
(Cal distingir l’ús del llenguatge en situacions de comunicació interpersonal i en situacions escolars).
La competència comunicativa té dos desenvolupaments: un relacionat amb el suport contextual i l’altre sense relació amb aquest suport
sense participació cognitiva
participació cognitiva
suport contextualsense suport
contextual
A
DB
C
10 CONCEPTES• Enfoc
comunicatiu• Estratègia
• Oral
• Consciencia fonològica
• Modelatge
• Planificació
• Bastida
• Escrit
• Reflexió interlingüística
• Correcció subtil
• Enfoc comunicatiu
• Planificació
PLANIFICACIÓEstablir el propòsit funcional, QUÈ VULL QUE
APRENGUIN
Seleccionar el vocabulari però també estructures, sintaxi, morfologia, fonètica...
Dissenyar COM FARÈ QUE APRENGUIN
Proporcionar els mitjans
Comprovar si he aconseguit el propòsit
PLANIFICACIÓEstablir el propòsit funcionalOBJECTIUSeleccionar el vocabulari però també
estructures, sintaxi, morfologia, fonètica...CONTINGUTDissenyar el comESTRATÈGIAProporcionar el mitjansMATERIAL I BASTIDESComprovar si hem aconseguit el propòsitEVIDÈNCIES PER L’AVALUACIÓ
Paraules i estructures d’ús més freqüent
el
la
els
les
un
una
unes
uns
...
què
perquè
per què
més
són
hi ha
tinc
de
quan
en
...
mesos de l’any
dies de la setmana
números
situacionals
temporals
...
• Fa n re fe rènc ia l’a q u í i a ra
• Po se n e n p ràc tic a un lle ng ua tg e m o lt func io na l
• Tra c te n c o nting uts fa m ilia rs
• Sup o se n l’ús d e l vo c a b ula ri m és fre q üe nt
• Es d e se nvo lup e n e n un a m b ie nt d istès
• La te m àtic a e stà m o lt c o nte xtua litza d a
• V inc ula d e s a l’e m issió i a la d e m a nd a d ’ info rm a c ió
• Inc o rp o re n, q ua si se m p re , la c o nve rsa c a ra a c a ra
• V e hic ule n p o c a info rm a c ió
• Re b e n e l re to rn d e l d o c e nt (c o rre c c ió sub til i a m p lia c ió )
• Inc o rp o re n sup o rt visua ls d ive rso s
• So vint d e m a ne n re p e tir o e tiq ue ta r
• Re q ue re ixe n situa c io ns d e tre b a ll no ind ivid ua ls
A C TIV ITA TS EN EL PRIM ER Q UA DRA N T
10 CONCEPTES
• Estratègia • Bastida
•O rg a nitza d o rs g rà fic s: e sq ue m e s, lliste s, re la c io ns e ntre c o nc e p te s, índ e xs,...• Le c ture s g uia d e s• Intro d uc c ió d e vo c a b ula ri•Ba stid e s d ’e sc rip tura (fo rm ula ris, im p re so s, e sq ue m e s te xtua ls b uits,...•A jud e s p e l d e se nvo lup a m e nt d e l p ro c é s d ’e sc rip tura : d e finic ió c o njunta d e ls p a rà m e tre s d e la situa c ió d ’e sc rip tura , p la nific a c ió c o njunta d e l c o nting ut i d e la fo rm a d e l te xt, lliste s d e lè xic , a nà lisi c o l·le c tive s d ’un e sc rit, p a ute s d ’a va lua c ió , e tc .•Pro je c te s g uia ts
ESTRA TÈG IES DE SUPO RT I BA STIDA
10 CONCEPTES
• Oral • Escrit
NOUVINGUT
ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
ALUMANT QUE DESCONEIX EL
CATALÀ
ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS
SAP LLEGIR I ESCRIURE
ALUMANT QUE DESCONEIX EL CATALÀ
SAP LLEGIR I ESCRIRE
ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
NO SAP LLEGIR I ESCRIURE
ALUMANT QUE DESCONEIX EL CATALÀ
NO SAP LLEGIR I ESCRIRE
Té les habilitats i estratègies per a la comprensió i producció de
textos
No té les habilitats i
estratègies per a la comprensió i
producció de textos
Agrupaments possible d’alumnes
Habilitats bàsiques per a la comunicació interpersonal
Vocabulari potencialment actiu Estructura de la frase
Comprensió i producció de frases interrogativesComprensió d’instruccions, ordres
ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
ALUMANT QUE DESCONEIX EL CATALÀ
Específics del català respecte del castellà
10 CONCEPTES
• Consciencia fonològica
• Reflexió interlingüística
CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
Grau de coneixement conscient i reflexiu que tenen les persones sobre l’estructura fonològica de la llengua.
Capacitat per discriminar i segmentar les diferents unitats de la llengua oral: frase, paraula, síl·laba, fonema
percebre que les frases estan formades per paraules
percebre que les paraules estan formades per síl·labes
percebre que les síl·labes estan formades per fonemes
Quantes paraules té aquesta frase ?
La Celeste escriu una carta.
Quantes lletres té la paraula cadira ?
//////
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA PER A TREBALLAR ELS SONS
1.Audició – repetició d’un so
2.Discriminació d’un so comparant-lo amb un altre de molt diferent.
3.Discriminació d’un so comparant-lo amb un altre de similar.
4.Relació so-grafia
OBSERVAR
SEGMENTAR ( sintagmes – paraules )
RECONSTRUIR SUBSTITUIR AMPLIAR
TRANSFORMAR
Reflexió interlingüística
Frase produïda per un alumne de llengua
urdú
NEN POMA MENJA
MENJA POMA
EL NEN MENJA UNA POMA
10 CONCEPTES
• Modelatge • Correcció subtil