7/29/2019 60 -desembre- 2011

1/27

1

nm. 60 -desembre- 2011

Editorial

El PP arrasa, per Catalunya s diferent

Els resultats de les eleccions generals a Espanya del 20 de novembre han donat al PP, tal com ja anunciaven lesprevisions, la majoria absoluta ms mplia de la seva histria, fet que li permetr governar amb comoditatdurant els propers quatre anys. Els socialistes obtenen el pitjor resultat del perode democrtic.

7/29/2019 60 -desembre- 2011

2/27

2

Un enfonsament general que inclou Catalunya, on noms han guanyat a la circumscripci de Barcelona. CiUobt uns bons resultats i no es veu afectada per lany que porta de govern. Es mant com a tercera fora alestat i per primera vegada supera el PSC. El PP a Catalunya s la tercera fora i se situa amb onze diputats.

A la demarcaci de Girona, la victria de CiU s molt clara. Obt tres diputats i el PSC en perd dos i es quedaamb noms un diputat, com el PP i ERC.

A Torroella tamb guanya CiU amb 1.704 vots (40,94 %). En segons lloc queda el PSC amb 735 vots (17,63 %). ElPP se situa en tercera posici amb 661 vots (15,88 %) per davant dERC, 551 vots (13,23 %), ICV es queda amb200 vots (4,80 %). El percentatge de participaci es mant en la lnia daquestes eleccions amb un 64 %.

Des del maig del 2010, governs de cinc pasos europeus han caigut, ja fossin conservadors o progressistes (elRegne Unit, Holanda, Irlanda, Portugal i Dinamarca). Frana i Alemanya han obtingut resultats dolents envotacions per al senat o regionals. Els presidents dItlia o Grcia han estat rellevats abans dacabar el seumandat. La crisi passa factura arreu. Mariano Rajoy agafar les regnes del govern amb un panorama no gensfcil: un 20 % datur, enmig duna constant amenaa de recessi, pagant un 7 % pe ls interessos del deute, ambun diferencial amb Alemanya que roda els 500 punts bsics i darrere dItlia pel que fa a possibilitats

dintervenci imminent.

Moltes sn les incgnites que tenim al davant, per sobretot i la ms urgent de resoldre s quines seran lesactuacions que immediatament es proposaran per crear llocs de treball i ajudaran a amorosir aquest flagellsocial que afecta tantes famlies daquest pas. Rajoy no ha fet gaires propostes clares en aquest sentit, per hade ser conscient que una gran part del vot que ha obtingut confia que se li doni solucions.

Qu es cobraran les forces meditiques que durant tant de temps estan donant suport a qualsevol preu al PP?:mitjans de comunicaci, esglsia (llei de lavortament, matrimonis gais), forces econmiques (supressi delimpost de patrimoni, descentralitzaci dels convenis collectius, contracte de treball amb condicions de

rescissi segons els desitjos de lOCDE, control de la despesa autonmica, copagament sanitari...). Fins on sercapa darribar amb les retallades socials, amb excusa de la disminuci del dficit? Quantes concessions, el noupresident, estar disposat a fer i fins a on estar disposat a enfrontar-se amb la cridria de la ultradreta i elsgrups de pressi que la sustenten?

Els resultats electorals evidencien que Catalunya s diferent. El PP arrasa a la major part de la resta de lestat,per tot i crixer, aqu encara continua com a tercera fora. Les incgnites que sens presenten als catalans snde difcil resposta: quin futur t el pacte fiscal que segons CiU ha guanyat? Qu podem esperar els catalans delpartit que va enviar al Tribunal Constitucional un estatut aprovat per les Corts i referendat pel poble deCatalunya i que va promoure un boicot als productes catalans i que va portar als tribunals una llei deducaci

basada en la immersi lingstica. Pensem que sens fa difcil que puguem oblidar-nos daquests fets.

CiU s la fora guanyadora a Catalunya i a partir dara t una nova responsabilitat. Les retallades no lhanafectat. Els resultats sembla que validen la seva estratgia del concert econmic, per lhaur de defensar sensepoder ser numricament clau.

Desprs del resultats a Catalunya i al Pas Basc, el govern central haur dafrontar amb una nova mentalit at elfet diferencial daquestes nacions histriques, que sn les que ms poden ajudar a superar la situacieconmica, si no les vol veure abocades cada cop ms a la frustraci i a lindependentisme.

7/29/2019 60 -desembre- 2011

3/27

3

NotciesEscrit per Santi Sat

Resultats de les eleccions del 20 N. El PP obt lamajoria absoluta

Els resultats varen confirmar les previsions dediverses enquestes que van pronosticar els resultats

que obtindria el PP.Amb el 100 % escrutat, els

populars van obtenir la majoriaabsoluta amb 186 escons, 18 msque el 2008, mentre que elssocialistes es van quedar en 110diputats, el pitjor resultat entrenta anys. CiU, amb 16, fou la

tercera fora ms votada, seguida dIU amb 11,Amaiur amb 7, UPyD amb 5, PNB amb 5, ERC amb 3 ila resta amb 7.Pel que fa referncia a Catalunya, CiU per primera

vegada va guanyar en unes eleccions espanyoles amb16 escons, sis ms que fa quatre anys, el PSC vapassar de 25 a 14 diputats, onze menys que el 2008, iva deixar de ser la primera fora poltica a Catalunya.El PP es va mantenir com a tercera fora amb 11escons, quatre ms que el 2008. ICV tamb vaobtenir un bon resultat i va passar d'1 a 3 diputats.ERC va mantenir els 3 escons.

A Torroella de Montgr, sobre un cens de 6.630, vanexercir el seu dret 4.243 votants (64%) i labstenci,vots nuls i en blanc, 36%,Els resultats dels partits, en vots i percentatge, vanser els segents: CiU: 1704 (40,94%), PSC: 735(17,65%), PP: 661 (15,88%) ERC-RCat: 551(13,23%)ICV-EUIA: 200 (4.80%) i Altres: 231 (5,51%)

Mostra de colleccionisme local

A la Capella de Sant Antoni i organitzada per

lAssociaci Filatlica i Numismtica de Torroella de

Montgr, lexposici del colleccionisme local aquestany va reunir una selecci de les peces duna vintenade colleccionistes, la majoria torroellencs, per

daltres de Vilanant, Olot,lEscala, Albons, Figueres, SantFeliu de Guxols i Palams.La temtica, variadssima:

motos i cotxes de fusta, violins,capses de llumins, aparells elctrics del segle passat,Pay-Pays, clauers, llums, Pitufos, records deTorroella, gastronomia...Va inaugurar lexposici lalcalde de Torroella, JordiCordon; la regidora de Cultura, Nria Bosch, i elpresident i el portaveu Pere Subir i Josep Morraja,de lAssociaci Filatlica de Torroella, entitatorganitzadora de lexposici.

Sardanisme torroellenc

LAssociaci Sardanista Continutat, bressol delsardanisme torroellenc, ha concorregut al darrerconcurs del Campionat de Colles Sardanistes, quetingu lloc a Valls, amb excellents resultats, en lescategories dalevins, amb la colla Montgr Mini, iinfantil amb la Montgr 2000. Ambdues collesconstituen la representaci gironina.

La infantil, Montgr 2000,formada per 19 nois i noies alentorn dels 13-14 anys, molts

de Torroella per tambdUllastret, Palams,

Palafrugell i Pals, va guanyar el campionat. Calremarcar que aquesta mateixa colla va guanyar elcampionat en la categoria alevina, fa tres anys.I com a resultat final, desprs de guanyar elCampionat Comarcal i el de Catalunya de llument, haaconseguit en el campionat de Catalunya de PuntsLliures, celebrat a Barcelona, un resultat que superatota esperana, Han fet un meravells triplet;Campions de Girona, de Catalunya i de punts lliures.

Laltra colla participant, la Montgr Mini, queparticipava per primera vegada en un campionat deCatalunya, va quedar classificada en un meritori sislloc. Cal assenyalar que la seva edat s de 8 anys demitjana i formen una anella que destacava per estarformada per 6 parelles de noi-noia, poc habitual enaquesta categoria.Felicitats pels resultats obtinguts, a tots els que dia adia ho fan possible i amb tot lafecte a la tambnostra Secretria del Consell de Redacci, Anna

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/images/num60/03-Expo%20Coleccionisme%20Sant%20Antoni.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/01-Resultats%20Espanya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/02-Resultats%20Catalunya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/03-Expo%20Coleccionisme%20Sant%20Antoni.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/01-Resultats%20Espanya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/02-Resultats%20Catalunya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/03-Expo%20Coleccionisme%20Sant%20Antoni.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/01-Resultats%20Espanya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/02-Resultats%20Catalunya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/03-Expo%20Coleccionisme%20Sant%20Antoni.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/01-Resultats%20Espanya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/02-Resultats%20Catalunya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/03-Expo%20Coleccionisme%20Sant%20Antoni.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/01-Resultats%20Espanya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/02-Resultats%20Catalunya%202011.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 60 -desembre- 2011

4/27

4

Maria Mercader, per mantenir encesa la Flama de laSardana, aconseguida lany 1975.

Projecci de documentals al Cinema Montgr

Al cinema Montgr varenprojectar-se dos documentals

sobre temtica marina, pesca isubmarinisme, filmats en altadefinici per Manel Gil, de

lEstartit, submarinista i fotgraf altamentexperimentat.Els ttols sn La pesca artesanal i La cova de la Vaca;aquest darrer va ser filmat els darrers mesos dagost isetembre daquest mateix any.

Parcs urbans de salut

Una magnfica oportunitat per incidir en el necessariexercici fsic.Podem, o ms aviat, cal que utilitzem ms aquestsparcs de salut, aprofitant el fet que mensualment unamonitora, a Torroella al mat i a lEstartit a la tarda,ajuda i aconsella sobre la millor forma de treure elmillor partit dels aparells i els exercicis ms adequatsa ledat de cada practicant. No s tan sols per alsnens o joves, caldria que el seu aprofitamentsestengus. Utilitzem-los i fem-ne del boca orella laseva millor publicitat.

Exposici El mn agrari a les terres de partacatalana

A la capella de Sant Antoni es vainaugurar aquesta exposici, queva coincidir amb la Fira de SantAndreu, i que respon plenamental seu ttol.

Forma part del projecte que sota el mateix nom haimpulsat la Coordinadora de Centres dEstudis de

Parla Catalana, lInstitut Ramon Muntaner i laFundaci del Mn Rural, i el seu objectiu s facilitarun coneixement histric del sector agrari des de finaldel segle XIX, per poder comprendre la realitat actuali entendre les poltiques agrries que, en el marceuropeu, cal adoptar per fer possible la continutatdel sector, amb la seguretat i la dignitat que esmereixen les persones que en formen part.

Obres per a millora de la seguretat vial

La Generalitat va comenar a actuar a la plaa delLledoner i el seu entorn per millorar la seguretat delsvianants al llarg de la travessera urbana de la vila deTorroella de Montgr, que consisteix a eliminar undels dos carrils per als vehicles que venien del'Estartit, installar-hi bandes reductores de velocitat imodificar l'emplaament de dos passos de vianants.

Es collocar un semfor a la crulla del carrer deGarb, molt utilitzat. Ms endavant, s'installar unaltre semfor, a l'alada del carrer de Mossn Viver, is'actuar en el tram comprs entre el giratori de laplaa dEmpord i el portal de Santa Caterina, onsinstallaran dos semfors amb polsador, en elmateix pas del portal de Santa Caterina.

Exposici fotogrfica Les pedres que caminen

Organitzada per Gent del Ter, es

va inaugurar aquestaexposici de fotografies deChristine Grnder, a la CasaCamps, al carrer de lHospital, 14,

al centre histric de Torroella. Recordem entre elsassistents a la inauguraci la regidora de cultura,Nria Bosch, La Dra. Lloberas, nima daquestaexposici, la fotgrafa Christina Grnder, el directordel Museu de la Mediterrnia, Antoni Roviras, aixcom molts altres que farien molt llarga aquestarelaci.

La Casa Camps, era antigament el casal del marqusde Camps, personatge rellevant per les extensespropietats agrcoles que tenia al territori i eminentpoltic, mort lany 1939 poc abans de finir laGuerra Civil. Lestat runs de la finca origin elcaminar daquestes pedres, des del seuemplaament original als ms importants edificis dela Torroella histrica actual. Lexposici ha comptatamb la collaboraci dels propietaris actuals del casal,denominat actualment can Ral, Dr. Mart Vidal iesposa.

L'Espai Ter, amb la 618a Fira de Sant Andreu

L'estrena daquest centrepolivalent va tenir lloc el dissabte26 de novembre, a les deu delmat.

La seva inauguraci sinici amb unes paraules delregidor de Promoci Econmica Francesc Puig.Seguidament lAlcalde Jordi Cordon, va agrair la

presencia dels invitats a la inauguraci aix com la

http://localhost/emporion11.1/images/num60/08-Inauguraci%20de%20la%20618a.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/06-El%20mon%20agrari%20a%20les%20terres%20catalanes.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/07-Les%20Pedres%20que%20caminen.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/05-Pesca%20Artesanal%20-%20Manel%20Gil.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/08-Inauguraci%20de%20la%20618a.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/06-El%20mon%20agrari%20a%20les%20terres%20catalanes.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/07-Les%20Pedres%20que%20caminen.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/05-Pesca%20Artesanal%20-%20Manel%20Gil.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/08-Inauguraci%20de%20la%20618a.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/06-El%20mon%20agrari%20a%20les%20terres%20catalanes.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/07-Les%20Pedres%20que%20caminen.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/05-Pesca%20Artesanal%20-%20Manel%20Gil.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/08-Inauguraci%20de%20la%20618a.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/06-El%20mon%20agrari%20a%20les%20terres%20catalanes.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/07-Les%20Pedres%20que%20caminen.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/05-Pesca%20Artesanal%20-%20Manel%20Gil.jpg

7/29/2019 60 -desembre- 2011

5/27

5

participaci dels expositors i expos lescaracterstiques de la mateixa que en la nova ubicacii format, ha representat un canvi fonamental tant dela prpia exposici com de la seva nova ubicaci quepor donar ms valor al centre histric. Moltes sn lesactivitat desenvolupades, les resumiremseguidament:

La Fira Agrcola, Ramadera i Comercial

Mostra comercial i agrcola tradicional amb estandsdexpositors, que es combinaven amb tallers infantils,com fer espelmes, pa artes, fruita amb xocolatadesfeta, combinats amb exhibicions de gimnsticartmica i de karate, al mateix temps que escombinava amb actuacions de la Big Band de lEscolade Msica torroellenca.Per la Fira de Sant Andreu, any rere any, s ms. sun gran ventall d'activitats, altres emplaaments, els

uns a laire lliure:

El Mercat de Sant Andreu, al passeig de Catalunya,amb els concessionaris de vehicles, nous i de segonam.

Lexposici de maquinria agrcola, al passeig deVicen Bou.

El Mercat dartesans productors,davant mateix delrecinte firal.

La VII Mostra dentitats de Torroella de Montgr ilEstartit, dissabte a la plaa de la Vila i a la delMestre Pere Rigau. tingu lloc la setena MostradEntitats, en la qual participaren nombrosesassociacions torroellenques, mostra evident de laimportncia que t en la nostra vila lassociacionisme.-_XI Fira en el Record Sense oblidar, mai ms bendit, la Fira en el Record. Aquest any la temticaescollida per una fira que es mant viva tantsanys, 618!, ha tingut com a eix vertebrador laigua.

Laigua ha estat fonamental per a qualsevolpoblament hum i, possiblement, la concentraci depous situats al tram oriental de la muralla de la vilaindiquen clarament que el creixement cap a la partde lavui passeig de Catalunya va necessitar laconstrucci de pous pblics, que aquest any shacelebrat el 400 aniversari del pou del carrer del Jou.I en el recorregut de les visites guiades, sha visitattamb la mina de les aiges, la font dels Gossos, lafont del passeig de l'Esglsia, la cisterna de la casa

Galibern i el safareig pblic.

El Campionat de Gossos dAturaUn altre gran esdeveniment, en la seva la vintenaedici, El Conseller dInterior de la Generalitat, FelipPuig, va assistir a la inauguraci daquest XX Concursde Gossos dAtura, que es va celebrar al camp den

Coll, proper al polgon industrial deTorroella de Montgr. En la seva

arribada el va rebre lalcalde, JordiCordon, i altres regidors delmunicipi, i va dialogar amb Jordi

Muxach, que amb el gos Ness, va participar en unacompetici amb set pastors ms, procedentsdEspanya i de Frana.

La Festa dels cavalls i dels carruatges, amb espaisexpositius a tocar del recinte firal i un recorregut pelcircuit expressament seguit i acompanyat per lapolicia local, per la carretera de lEstartit i per la

prpia Torroella.I altres activitats de la fira a destacar, en altresrecintes com:

Pomatec 2011, XII Jornada Econmica de la Poma,que tingu lloc a Can Quintana-Museu de laMediterrnia. (Ms informaci:www.pomatec.cat.)

El XIV Campionat de Catalunya de Coloms de Raa.Al passeig de Vicen Bou, nm. 39-41, que organitzel Club de Coloms de Raa de lEmpord i la

Federaci Catalana de coloms esportius.I daltres que hi coincidiren, com l'exposicifilatlica, la inauguraci i exhibici del bike park, elconcert musical, lexhibici d'aeromodelisme i elsTastets de lectura.

Ple Municipal. Pressupost dingressos i despeses per

lany 2012

L'oposici de l'Ajuntament de Torroella de Montgr,ERC, UPM i COET, va criticar en el ple el poc inters

mostrat per l'equip de govern, format per CiU, L'EST iel PP, envers la proposta llanada de volerconsensuar el pressupost de l'any vinent, que haestat una actitud de menyspreu.L'alcalde va reafirmar en el ple la intenci deconsensuar el pressupost, va titllar les crtiques degratutes i explic que tan bon punt va tenir laproposta de pressupost, va iniciar els contactes ambl'oposici per buscar el consens. Si alguna de lespropostes de loposici no shan tingut en compte, ha

sigut perqu ja sestan realitzant, daltres no estan

http://www.pomatec.cat/http://www.pomatec.cat/http://www.pomatec.cat/http://localhost/emporion11.1/images/num60/09-Felip%20Puig%20i%20Jordi%20Cordon%20amb%20Jordi%20Muxach.jpghttp://www.pomatec.cat/

7/29/2019 60 -desembre- 2011

6/27

6

previstes com la reforma dels carrers del nucli antic.La residncia per a la tercera edat s un projecteinteressant. Pel que fa a la crtica i el menyspreu,sn gratuts; no ha estat aix.El pressupost, que puja 16,7 milions d'euros, amb unainversi real d'1,5, es va aprovar provisionalment perl'equip de govern, que t la majoria consistorial.

L'oposici va votar-hi en contra.Quant a lEspai Ter, la inversi prevista en elpressupost del 2012 s de 80.000 , destinades a lapart acstica de ledifici i a fer la caixa escnica. Finsavui el seu cost s el de 3,9 milions deuros i latercera fase t un pressupost d1,9 per la sevafinalitzaci.

Nou edifici municipal de serveis al carrer delHospital

El nou edifici ocupa el solar del'antic magatzem de Can Mach, alnucli antic. L'accs a l'edifici es fa atravs d'un pati pblic, que est

obert durant el dia i permet prestigiar i donar-hi mslluminositat.Shi ubiquen, a la planta baixa, la major part de l'read'Urbanisme i la de Promoci Econmica i MediAmbient. Al primer pis hi ha els Serveis Urbanstics iun dipsit de l'Arxiu municipal, que tamb ocupa lasegona planta.

L'Ajuntament ha calculat un estalvi mensual de 2.700euros en concepte de lloguer de quatre locals.

Amb una vegada no nhi ha prou! Vine a donar sang

Aquest s el missatge que es va transmetre per ladiada de donaci de sang que, organitzada perlAssociaci de Donants de Sang de Torroella deMontgr, es va efectuar, mat i tarda, en els locals deCan QuintanaMuseu de la Mediterrnia.Un cop ms, els donants varen acomplir les

esperances dipositades en aquesta diada dedonacions.

Concert tardor-hivern: Romanticisme alemany,msica i paisatge interior

Alba Roca (viol, dEdmentSaunier, del 1757) i Isabel Flix(fortepiano, cpia dun model deWalter & Sohn,

daproximadament lany 1805), formaren lany 2007

un duet per fer msica de cambra amb criteris

histrics i instruments originals o cpies fidedignes,per interpretar la msica del final del barroc fins alprimer romanticisme.Organitzat per Joventuts Musicals de Torroella deMontgr, varen interpretar, al Cine Petit, de L. VamBeethoven, la Sonata nm. 1, op. 12;de F. Schubert,la Sonata D. 408, op. post. i la Sonata D. 38,op. post.,

i de L. Van Beethoven, la Sonata nm. 5, op. 24,Primavera.Els aplaudiments del pblic, llargs i intensos.

Contes per estimar, a la Biblioteca Pere Blasi

A la Biblioteca Municipal Pere Blasi,tingu lloc una nova lectura de contesa crrec de Va de Contes.La concurrncia, com sempre, alta en

quantitat i en linters que posaven els oients

infantils, i pares acompanyants, en la narradora i enel conte que es narrava: Contes per estimar.Contes que parlaven de l'amor, no noms de parella,sin amor vers la famlia, els amics, els animals.s el regal ms bonic del mn: un conte per estimar.

Ara fa cent anys... els masos nous den Robert

A Can Quintana Museu de laMediterrnia tingu lloc laconferncia sota el ttol que

encapala aquesta notcia,organitzada per l'Associaci de Masos de Torroella il'Estartit i el Museu de la Mediterrnia; amb ellavolen dur a terme un treball d'estudi i de divulgacid'aquest procs de gran transformaci del territori idels canvis paisatgstics, arquitectnics i socials queva portar el que es pot considerar el darrer granprocs de colonitzaci de la plana, que sest duent aterme amb lenregistrament dels testimonis encaravius que expliquen de primera m aquell procs.La conferncia an a crrec dAntoni Roviras, director

del Museu de la Mediterrnia, Ramon Ripoll,arquitecte, i Marciano Crdaba, estudis del tema: acomenament del segle passat el marqus de Robertinicia un procs que transform les closes del Baix Teren camps de conreu. Sassecaren basses, s'obrirencamins, es llauraren closes... treballs acompanyatsde la construcci de vuit masos, seguint un mateixpatr arquitectnic, que s'anomenaran els masosnous d'en Robert.

Busquen i troben un home perdut al Montgr

http://localhost/emporion11.1/images/num60/13-100%20anys-Masos%20nous.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/11-Concert%20Romanticisme%20Alemany.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/12-Contes%20per%20estimar.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/10-E.Torrent%20al%20mou%20edifici.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/13-100%20anys-Masos%20nous.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/11-Concert%20Romanticisme%20Alemany.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/12-Contes%20per%20estimar.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/10-E.Torrent%20al%20mou%20edifici.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/13-100%20anys-Masos%20nous.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/11-Concert%20Romanticisme%20Alemany.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/12-Contes%20per%20estimar.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/10-E.Torrent%20al%20mou%20edifici.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/13-100%20anys-Masos%20nous.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/11-Concert%20Romanticisme%20Alemany.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/12-Contes%20per%20estimar.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/10-E.Torrent%20al%20mou%20edifici.jpg

7/29/2019 60 -desembre- 2011

7/27

7

La recerca de Josep Guzmn, de 64 anys, es va iniciara travs de les xarxes socials, que tamb han servit al'Ajuntament de Torroella de Montgr per comunicarla seva trobada.Shavia perdut mentre buscava bolets amb la famlia,sobreviu dos nits al ras i va ser localitzat inconscient a

prop dun penya-segat de lantiga base militaramericana (Loran), amb constants vitals i amb unahipotrmia lleu. Va ser evacuat amb lhelicpter delSistema dEmergncies Mdiques a lhospital JosepTrueta de Girona.

Tastets de lectura

A Casa Pastors i organitzat per Xibeques del Cau,tingueren lloc els Tastets de lectures en el qual varenparticipar-hi tots els assistents.

XVII Exposici Filatlica de Catalunya

Tingu lloc la inauguraci de ladissetena Exposici Filatlica deCatalunya, EXFILCAT, que ha estatconfiada a lAssociaci Filatlica i

Numismtica de Torroella de Montgr.Va iniciar la inauguraci Josep Morraja, que va feruna exposici de la tasca realitzada per lassociacitorroellenca, i va presentar i donar la paraula als

altres membres de la mesa, Antoni Baulida iCasadell, director territorial de Cultura, Manuel ReyGonzlez, director de correus de la zona de Catalunyai lalcalde de Torroella de Montgr, Jordi Cordon, quecomentaren extensament lexposici quesinaugurava i posaren la banda daquesta exposici ala bandera que presidia lacte.Aquesta exposici, per part de tots els seus partcips,ha posat el llist ms alt, tant en el nombre dels 374quadres en les diferents seccions filatliques, ms 5expositors en lapartat de literatura, superaven les

xifres danteriors exposicions, com per lintersposat pels nombrosos participants darreu delPrincipat.

Com sonen les festes dhivern a lEmpord

Conferncia a crrec dAnas Falc,musicloga, al Museu de laMediterrnia.La conferncia va centrar-se en les

festes que tenen lloc en sortides, i en processons que

tenen com a dest ermites, situades en ermitesproperes a poblacions de lEmpord. I es va centrarprcticament en lAplec de Santa Caterina, a Torroellade Montgr.La missa, els goigs, la campana, les sardanes i eldinar. Tot fent referncia al jovent, al goig de lamsica, dels goigs a la santa i de les sardanes. Les

campanes de festa, les llegendes, lpoca de lany enqu se celebren la majoria daquestes sortides iaplecs.La conferncia acab amb un animat dileg entre laconferenciant, que preguntava i comentava, i elsassistents, que explicaven records, histries illegendes.Una vetllada molt agradable.

LAplec de Santa Caterina

Lanada a lermita de SantaCaterina t una connotaci festivai ldica, tot i que laspecte religishi s molt present.

Tanta s lafluncia de gent que shi desplaa, uns apeu, altres en cotxe, que shan hagut de prendremesures per a la circulaci rodada, amb horaris depujada i de baixada, preveure aparcaments itransports aparcament-ermita per fer arribar a laplaa de lermita els estris per cuinar i elsaliments, per dinar en plena natura.

De bon mat i tot just arribar a lerm ita, a tocar lacampana i encendre un ciri, tot demanant laprotecci de santa Caterina.Qui no segueix la tradici de llenar monedes a lapetita capella o de fer un donatiu al Manelet, i ms sivas acompanyat dun infant? danar al pou delermita, si ets jove i amb ganes de tenir un fill, ja quesegons la tradici s el lloc don vnen els infants ino, com es diu, de Pars o portats per una cigonya.Desprs de la missa solemne i el cant dels goigs, lessardanes! Una msica i una dansa que tomple

dalegria el cor sencer.Desprs, el foc per cuinar-hi el dinar i gaudir-ne ambla companyia del teus amics.I els ms joves o ms ben preparats han de mantenirel repte i el costum de pujar al castell del Montgr igaudir duna vista i duna pau impagables.L'amenaa de pluja, que sortosament no es vamaterialitzar, va reduir aquest any una mica elnombre d'assistents. Com sempre feli diada deSanta Caterina!

http://localhost/emporion11.1/images/num60/15-Com%20sonen%20les%20festes%20.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/16-Ermita%20de%20Santa%20Caterina-A%20la%20Vall.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/14-EXPO.FIL-J.Morraja%20b,.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/15-Com%20sonen%20les%20festes%20.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/16-Ermita%20de%20Santa%20Caterina-A%20la%20Vall.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/14-EXPO.FIL-J.Morraja%20b,.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/15-Com%20sonen%20les%20festes%20.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/16-Ermita%20de%20Santa%20Caterina-A%20la%20Vall.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/14-EXPO.FIL-J.Morraja%20b,.jpg

7/29/2019 60 -desembre- 2011

8/27

8

Concert a crrec del Trio Kandinsky

Dins del Cicle de Concerts deTardor-Hivern, que organitzaJoventuts Musicals de Torroellade Montgr, el Trio Kandinsky,

format per Corrado Bolsi, viol, Amparo Lacruz,

violoncel, i Emili Brugalla, piano, varen interpretar unconcert amb el ttol de Caf Nostlgia, un record deles msiques que emigrants, exiliats, aventurers iesclaus portaven de la msica del seu pas. Els quetornaven com a triomfadors amb la fortuna feta, elsindians, portaven aquelles msiques danada itornada. Quatre sn els compositors que conformenaquest concert: dos catalans, Xavier Monsalvatge,1912-2002, amb Balada a Dulcinea i Lullavy per viol i

piano, i Isaac Albniz, 1860-1909, amb Cuba (de laSuite Espanyola) i Tango Adis a Cuba; i dos

hispanoamericans, Ignacio Cervantes (cub), 1847-1905, amb Ilusiones perdidas i AstorPiazzolla(argent) amb Gran tango per a violoncel i

piano, Adis Nonino, Primavera portenya, Oblivion iLa muerte del ngel.

Totes les actuacions foren molt aplaudides i alfinalitzar el concert i pels insistents aplaudiments delpblic varen interpretar una pea de Piazzolla, forade programa.

LEstartit

30 aniversari de lescola bressol Mar i Cel

Lescola bressol de lEstartit, Mar i Cel, ha superat jaels 30 anys dactivitat.En aquesta ocasi va preparar-se una exposici dartsvisuals i fotografia, patrocinada per lAjuntament deTorroella, i organitzada pel Consell Municipal delEstartit, a la sala dexposicions daquest organisme.Una exposici que ha reunit tant exalumnes compares dels alumnes davui.

Felicitats.

II Travessia Illes Medes

La travessia solidria per laMarat de TV3, inicialmentprogramada pel primer diumengede novembre, amb dosrecorreguts, un de 4.700 i laltre

3.000 metres, va haver de dajornar-se fins aldiumenge segent a causa del mal estat i fort onatgede la mar.Es va fer finalment el segon diumenge, dins del port iamb un recorregut format per quatre voltes de 700metres.Hi varen participar finalment 347 nedadors i els

beneficis foren destinats a la Marat de TV3.

Mort la jove romanesa de 29 anys que va caure dun

balc dun 2n pis

Ha mort a lHospital Trueta, de Girona, on va seringressada.Es desconeixen les causes de la caiguda, que nosembla accidental, daquesta jove, que feia ja cinctemporades que treballava a lhostal Dalf.La Policia Local i els Mossos dEsquadra descarten

que succes mentre tenia cura de la neteja delhabitaci des de la qual va precipitar-se, ja que no hihan trobat cap dels estris que feia servir per aaquesta tasca.

Els nous caganers del 2011

Lempresa artesanal i familiar AlsPla ha presentat aquest any 48caganers nous!Els 250 caganers, figura tradicional i

un xic escatolgica del seu catlegper al pessebre tradicional catal, podran gaudir denova companyia.Efectivament a la llista, que s homenatge, mai burla,shi han incorporat els Tres Reis dOrient amb regals;la Dansa de la Mort, de Verges; els grallers, elscastellers, el cirurgi, el paleta, linformtic, la parellade nuvis, el periquito de lEspanyol, el mussol , elninot de neu, la flamenca... Al mateix temps que endesapareixen daltres que han passat ja a la histria.

Sessi oberta al pblic de la junta del ConsellMunicipal de lEstartit

La junta ha institut que la segonade les reunions mensuals siguioberta i hi puguin participar elsvens.

Lexpectaci era evident. Els consellers van aprovar lacreaci de tres comissions de treball: Atenci a lespersones, Economia i Cultura. Slvia Comas,

presidenta de lens, va indicar que el nombre s

http://localhost/emporion11.1/images/num60/17-Trio%20Kandinsky.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/19-Travesia%20Medes.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num60/20-Caganers%20-%20Rubalcaba-Rajoy.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/21-Junta%20Consell%20Municipal-.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/17-Trio%20Kandinsky.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/19-Travesia%20Medes.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num60/20-Caganers%20-%20Rubalcaba-Rajoy.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/21-Junta%20Consell%20Municipal-.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/17-Trio%20Kandinsky.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/19-Travesia%20Medes.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num60/20-Caganers%20-%20Rubalcaba-Rajoy.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/21-Junta%20Consell%20Municipal-.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/17-Trio%20Kandinsky.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/19-Travesia%20Medes.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num60/20-Caganers%20-%20Rubalcaba-Rajoy.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/21-Junta%20Consell%20Municipal-.jpg

7/29/2019 60 -desembre- 2011

9/27

9

redut perqu el treball sigui ms constant. Es vanaprovar els actes de la Festa de Santa Llcia ilalcalde, Jordi Cordon, va resumir el pressupost per alany vinent i les inversions previstes a lEstartit.El torn de precs i preguntes fou llarg i es va desitjarque aquesta experincia no acabi com les antiguesreunions, perqu ning ens escoltava.

Va damistat. Lectura de contes per a infants

A la Biblioteca Municipal de lEstartit tingu lloc unalectura de contes dirigits a la canalla, a crrec de Vade contes.

A vegades hi ha baralles antre amics: Tant com telsestimes i tant que et fan enfadar! Qui ha comenat?La culpa s de laltre, segur! I si fssim les paus?Contes plens de generositat i tolerncia. Recordem

tots, grans i xics, que qui t un amic t un tresor!

Noves esllavissades al passeig del Molinet

Continuen les esllavissades, accentuades per lesdarreres pluges, i l'alcalde de Torroella, Jordi Cordon,va demanar per escrit a l'Estat i a la Generalitat lanecessitat urgent de consolidar la muntanya del'Estartit, al passeig del Molinet, desprs que s'haginprodut dues esllavissades ms en els darrers dies. Iha manifestat que cal consolidar-la ja; no es pot

continuar estar obligats a tancar aquest tram delpasseig per seguretat, situaci que va tenir lloc perprimera vegada l'octubre de 1994.LAjuntament va encarregar un informe tcnic a unaempresa de geologia, que ha estat trams ja a Estat iGeneralitat, on es deixa clar que la muntanyapresenta una problemtica geolgica, ms quan lasituaci d'inestabilitat s habitual i repetitiva.La consolidaci de la muntanya al Molinet t un costde 420.000 euros. Fins ara, les obres fetes en lreaurbana han comportat una inversi de ms de 4

milions d'euros.

Context Catalunya

Concert benfic per al Banc d'Aliments de Girona,ofert per l'Orquestra Simfnica de Gois, del Brasil:Endesa va promourel i Girona va recollir 1,2 tones demenjar destinades al Banc dels Aliments aportadespel pblic assistent.Lauditori, ple de gom a gom, vaaplaudir insistentment lactuaci de lorquestra,

social, per a joves que hi han trobat la millor

oportunitat per estudiar, millorar i obtenir una bonaformaci professional.

El temporal de pluja deixa registres histrics:carreteres tallades i escoles tancades a lAlt Empord.

El Govern, dos dies desprs de les eleccions generalsespanyoles, anuncia i prepara uns plans

dajustament:a- Per acostar el rgim laboral pblic al privat, reduintprivilegis als funcionaris. Saplicar una retallada queafectaria les pagues extres destiu i Nadal. b- Incrementar les taxes universitries i tamb les

beques per a les rendes ms baixes.c- Salut estudia cobrar un mxim dun euro perrecepta.d- Incrementar lanomenat cntim sanitari sobrecombustibles i els transports pblics.e- Venda dempreses i edificis per un valor aproximatde 1.000 milions deuros.

31 ajuntaments gironins tenen un deute superior als1.000 per cpita: el ms alt s el de Castell-PlatjadAro, amb 2.549; el de Torroella de Montgr s de

1.347, i el menor s el de Setcases, amb 1.011.

Context Espanya

Eleccions generals: Rajoy garanteix a Merkel elcompliment del mxim de dficit perms per laConstituci recentment modificada.La borses i les primes de risc ignoren totalment eltriomf del PP.

Context Europa

La crisi del deute arriba al cor de leurozona, seguintles dItlia i Espanya, toca Frana iamenaa Alemanya. Mario Monti, jura el crrec depresident del nou govern itali, nassumeix la carterade Finances i nexclou als poltics.

Context Mn

Egipte: la plaa de Tahrir al Caire plena novament demanifestants que reclamen la retirada del Consell

7/29/2019 60 -desembre- 2011

10/27

10

Suprem Militar. Shan iniciat les eleccionsparlamentaries i constituents(primera fase)..Marroc: lislamisme moderat sota AbdellBenquirane, triomfa en els comicis.Iemen: Al Abdul-lah Salih, president Iemenita,renuncia al poder i accepta el pacte proposat perlArbia Saudita, els EUA i els seus vens del golf

Prsic.

Qui no sap escriure en catal?(17)

Escrit per Jaume Bassa

REGLA 14

Pronoms personals

Pronoms personals sn els que fan referncia a lespersones duna frase sense dir-ne els noms. Hi hapronoms personals anomenats forts i pronomspersonals febles.

1 - Formes dels pronoms personals forts:Singular Plural

1a persona jo, mi nosaltres, (ns) (*)2a persona tu vosaltres, vs3a persona ell, ella, vost, vs ells, elles, vosts

Reflexiu si si

Exemples:jo menjo vine amb mi tu cantes ella dorm vsescolteu vosts diran sempre parla de si(della mateixa) anaven contra si (contra ellsmateixos)(*) nsnoms lusen els reis, els Papes: Ns, per lavoluntat del Senyor, ...)

2 - Formes dels pronoms personals febles:

Singular Plural1 persona em ens2 persona et us3 persona el, la, li els, lesReflexiu es es

Exemples:

em van rebre et penses el duien lamirveu li deies es pentinava ensesperaven us escriurem els renyarem lesseguien es dutxaran

Davant verbs que comencen amb vocal o h adoptenforma diferent:

Singular Plural1 persona m2 persona t3 persona l (o la) (**)

Reflexiu s s

Exemples:magrada tajudaria lestimava shorroritza els vells sasseuen

() Sapostrofa la davant vocal o h, excepte quan elverb comena amb i, hi, u,hu: exemples: ell lestimava (aella) tots lhonoraven (a ella) lodio (aella) per: en Joan la utilitzava la

idealitza el mag la hipnotitz ell la humilia

Els pronoms li, us, els, les no canvien si el verbcomena amb vocal o amb consonant.

Exemples:li retreu us manen els canviaries lestrenquesli encarrega us adoneu els ajudes lesendrears

Darrere dels verbs acabats amb consonant o en utenen la forma:

Singular Plural1 persona -me -nos2 persona -te -vos3 persona -lo, -la -los, -lesReflexiu -se -se

Exemples:escolteu-me asseu-te cercar-lo seguim-

la vol dutxar-se agafem-nos espereu-

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassa

7/29/2019 60 -desembre- 2011

11/27

11

vos barregeu-los guaiteu-les van estimar-se

Darrere dels verbs acabats en vocal diferent de la u:

Singular Plural1 persona m ns

2 persona t3 persona l (***) lsReflexiu s s

Exemples:escoltam agafat rental prenguisportans diguils

(***) Darrere de consonant o vocal, li no canvia deforma.

Exemples: va donar-li el regal porta-li els bolet

Val la pena repetir un cop ms que aquestes reglesno pretenen ensenyar gramtica sin ajudar aescriure correctament als que ja saben parlar b.Ja veureu com, de fet, les regles us resolen unproblema, no us el creen.I la millor recepta, com sempre: llegir fora, iescriure sovint i sense por.

Nord-Sud

Escrit per Joan Surroca i Sens

Per qu mai ms lligarem els gossos ambllonganisses? Simplificant, per dues raons: a) la Terraha arribat al lmit del que ens pot oferir, i b) els pasosdel sud han despertat i exigeixen repartir el pasts.Ens centrarem en aquest segon punt. A partir dara,el nord no podr explotar tan fcilment el sud. Si ensposssim dacord, tots anirem b perqu, repartint

equitativament la riquesa de la Terra, ens resultaria

una renda per cpita semblant a la mitjana dePortugal. Suficient per viure dignament, que no s elmateix que viure malgastant

El primer sense papers va ser Colom. All que erauna empresa a la recerca despcies va acabaresdevenint un model de conquesta i les expedicions

al nou continent eren un veritable bot (or i plata). Apartir de 1550 comen un perode de colonitzaciamb els resultats que tots sabem i que sovintoblidem: es calcula que quan varen arribar elsespanyols i els portuguesos a Amrica, hi havia 70milions dindgenes. En 150 anys van perdre la vida 65milions i no van pas morir de vells. Les bactries ivirus que els europeus portaven, desconeguts per lapoblaci indgena, van provocar estralls: la verola, elsttanus, les malalties pulmonars, les intestinals i lesvenries, el tifus, la lepra, la febre groga, les cries...

Per tamb les condicions de treball inhumanes vanincidir sobre la poblaci. Un sol exemple: al cor deBolvia, la mina de plata de Potos va ser descoberta50 anys desprs de larribada de Colom a Amrica.Sobriren 5.000 tnels per treuren el mineral. Durant200 anys va produir plata a gavadals que embarcavenfins a Sevilla, per estava hipotecada pels banquersalemanys i italians a causa de les abundants despesesde les guerres religioses que el nostre imperiorganitzava sense seny. De cada 100 indgenes queanaven a la mina de Potos, 70 no en tornaven.Potos, la ciutat que ms ha donat al mn, ara no tres. Una calamitat.

Aleshores, faltats de m dobra, van recrrer alcontinent afric. Entre el segle XVI i el final del XIXdiversos milions dafricans (es calcula que podrien seruns 40 milions) van ser venuts per esdevenir esclausa Amrica (molts dells morien en el trajecte) peredificar les cases dels seus propietaris, treballar elsboscos i els camps de canya de sucre, cot, cacau,

caf, tabac i cercar or. Eren marcats amb un ferroroent com si fossin animals. El motor inicial de laindustrialitzaci europea va ser lesclavitudamericana.

Lany 1885 sorganitz la conferncia de Berln(reuni de les potncies europees per repartir-se elbot); va propiciar una rpida cursa per fer-se amb lesterres verges de linterior del continent afric. Lesconseqncies van ser nefastes perqu sobligava les

colnies dfrica i darreu del mn a un rgim de

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisens

7/29/2019 60 -desembre- 2011

12/27

12

monocultiu: cautx i arrs a Indoxina, cacau aNigria, caf a Tanganika, vinyes a Algria, etc. Aixels condemnava a la dependncia. Tot i que en elprocs de colonitzaci hi ha aspectes positius, sumenms els negatius: la vida urbana va trencar lesestructures tribals. Els missioners, les escoles, elsdiaris impulsats per europeus van fer perdre la

identitat. Les creences i la cultura, les llenges i lestradicions dels territoris colonitzats es destruren. Ams, es va prohibir la industrialitzaci i es va iniciar lasegregaci racial... A Occident, en canvi, li va resultaruna ganga: va permetre collocar els excedents depoblaci (uns 40 milions deuropeus van emigrarentre 1800 i 1930), va facilitar la venda de productesindustrials i lobtenci de matries primeres a baixpreu.

Al llarg del segle XIX van comenar uns processos

dindependncia dalguns dels territoris colonitzats iuna segona tanda important va continuar desprs dela Segona Guerra Mundial. Els pasos que havienaconseguit independitzar-se desprs de la presa deconscincia de la seva situaci dexplotaci, es vanreunir a Bandung lany 1955 i aleshores va semblarque comenava una veritable primavera per a ells. Hihavia uns lders indiscutibles i saconsegu redactarun programa de 10 punts que va ser motiudesperana per tanta poblaci desgraciada. Heusaqu, per, que des del nord es va idear un nousistema molt ms subtil: el neocolonialisme, que estradueix amb la prctica imperialista dels pasosindustrialitzats sobre les antigues colnies, araaparentment lliures. Resultat: de la poblaci mundialactual, 1 de cada 2 persones viu amb menys de 2dlars al dia; 1 de cada 3 viu sense electricitat; 1 decada 4 viu amb menys d1 dlar al dia; 1 de cada 5 not aigua potable; 1 de cada 6 s analfabeta; 1 de cada7 est mal nodrida.

Gadafi no s ms que un de tants que va servir elsinteressos daquells que ara el critiquen i que abansel raspallaven. El petroli s el petroli. Quinavergonya!

Contestant una pregunta, (2apart)

Escrit per Merc Pags

La maduresa. A partir de 1960 -jo tenia 30 anys-, eldesenvolupament econmic continuava imparable.Moltes famlies havien aconseguit un benestar

notable en molts aspectes com per poder aspirar atenir, a ms de laparell de rdio que ja feia anys quesonava, una televisi (en aquell moment en blanc inegre), una bicicleta o una motocicleta i, fins i tot, uncotxe, un 600! Era petit, s, per ben apretats, hicabia tota la famlia.

Valia de setanta a vuitanta mil pessetes, segons elmodel, i shavia de pagar per endavant. Calia esperaruns mesos per obtenir-lo. I quina illusi poderestrenar el 600!

I a partir daqu va ser un mai no parar... No conec resde mercats financers, comeros, indstries, per sevident que aquests van fer-nos conixer els seusproductes, les seves ofertes, amb les quals, ensdeien, podrem tenir una vida ms cmoda, msagradable: la mquina de rentar, la cuina de gas but,el forn elctric... i tot el que ara ja coneixem ambescreix fins a arribar a sofisticacions impensables.Compreu! Compreu! Compreu! I costava tant resistir-

se a tanta seducci i a les facilitats que ens donavenper pagar! Era com una viglia de Reis permanent enqu es podia demanar de tot. Segur que, en el decursdels anys, ens hem passat, i molt, de mida!

Tot i els inconvenients de la dictadura, per a mi va seruna etapa de la vida ben bonica. Bona part de la gentque coneixia podia viure tranquilla i relativament b.Vam perdre el neguit i la por, tenem una feina i unaesperana en el nostre devenir. Vam ajudar els pares

a cuidar els avis en la seva vellesa. Vam cuidar els fills

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8shttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8s

7/29/2019 60 -desembre- 2011

13/27

13

i els vam donar una educaci millor que la que vampoder tenir nosaltres, ens vam fer crrec dels pares ivam portar una vida activa dins la nostra comunitat.Vam travessar importants canvis poltics i religiosos,per aqu no hi entrar, noms dir que en cadascundels canvis poltics que hi va haver vaig quedar proudecebuda.

La jubilaci i la vellesa. Quan va arribar el moment,em vaig jubilar. Vaig descobrir un altre mn: teniatemps! Per primera vegada vaig trobar-me de tu a tuamb la meva persona. No estava prou contenta delque havia fet per a ella, del poc que li havia donat,del poc temps que li havia dedicat. Qu s el quepodia fer? Ja era molt gran, havien passat molts anys,havia fet tard... Per alguna cosa havia de fer!Sempre mirant cap en fora, la feina, la famlia, els quetant estimo, els amics, els companys... I eus aqu la

descoberta, havia passat de llarg de mi mateixa.Mhavia deixat de banda. No s egoisme, no, per nohavia aprs all de per poder donar als altres,primer has de posseir alguna cosa. Tard, per hovaig entendre.

Aix que vaig dedicar-me a totes aquelles coses quemhauria agradat de fer abans. Vaig apuntar-me a lesoportunitats culturals i recreatives que lAjuntamentde Torroella i altres organismes i entitats ens van

oferir (cursos de catal, informtica, IMSERSO,viatges culturals, concerts, colloquis, etc.), i vaig ferrealitat totes aquelles aficions de les quals, finsllavors, tot i agradar-me, mhavia privat. Per mitj delectures, conferncies i xerrades, vaig saber entendreque hi havia valors molt preuats dins de cada un denosaltres, i que jo els tenia adormits. Mhavia capficaten altres coses a les quals ara no dono tantaimportncia, i em vaig adonar que, tot i leslimitacions fsiques i les xacres que et van sorgint enarribar a la vellesa (s el preu obligat que hem de

pagar els que volem fer anys), tenim encara un muntde coses per descobrir i de les quals podem gaudir.

Aquesta etapa de la meva vida, tot i els inconvenientsde salut, que els tinc, ha estat, i s encara, una de lesmillors que he viscut. Sempre havia buscat algunacosa que em faltava i no sabia qu era, per avui pucdir que s estar contenta amb el que sc, el que tinc,el que penso, el que sento... Com ser lltima etapade la meva vida? Doncs no ho s. Com tothom, s

que tota vida sacaba amb la mort, per com diu

Francesc Torralba al seu llibre Plantar cara a la mort(el recomano a les persones grans): Quan sest enplena estaci hivernal cal confiar en qu la primaverabrotar de nou.

De sueques, alemanyes i

francesesEscrit per Albert Llauss i Pascual

Des de temps immemorials, que ens remunten, coma mnim, fins a les pellcules de Pajares, Esteso icompanyia, el mascle ibric s'ha forjat, a pols, unaimatge de cmic assetjador de belleses nrdiques icentre-europees.

Quan semblava que, com a societat, comenvem asuperar aquest complex, un nova onada de passi perles sueques, les alemanyes i les franceses recorre lesnostres terres. En aquesta ocasi, tanmateix,l'objecte de desig no sn voluptuoses turistes ambgrans ulleres de sol i lleugeres de roba, sin empresesestrangeres de sectors tan diversos com lainformtica, el moble, els articles d'esport, la fusteriao la moda. Els atributs dels quals fan gala els seusestabliments semblen produir en tots els seus clients

una atracci gaireb carnal: ampli aparcament, gransestocs, promocions (literalment) massa bones per sercertes, facilitats per al finanament, targetes defidelitzaci amb descomptes, etc. Mentrestant, bonapart de les autoritats locals i regionals bavegenirremeiablement davant la possibilitat que una novacadena obri una de les seves seus al seu terme iterritori. Tan cegades es troben que, davant lapromesa de centenars de llocs de treball i activitatconstructora, solen mostrar-se disposades amodificar les normatives i regulacions que facin falta

per fer-los un vestit a mida de les seves necessitats i

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascual

7/29/2019 60 -desembre- 2011

14/27

14

demandes. Habitualment, aquestes demandes esresumeixen en la possibilitat d'ocupar un gran espaiurbanitzable als afores de les viles i ciutats, indretsben connectats per carretera, si pot ser autopistaencara millor, per tal de facilitar l'accs dels clientsmotoritzats.

A nivell territorial i ambiental les conseqncies snprou bvies. En primer lloc la construcci d'aquesttipus d'installacions suposa el consum de granssuperfcies de sl urbanitzable, sovint amb uncarcter agrcola anterior. La distncia que separaaquests espais temtics de les zones residencials solfer inviable l'accs a peu. Per rarament assoleixen lasuficient massa crtica com per a dissenyar-hi ruteseficients de transport pblic. L'nica alternativa realper arribar a aquests centres de consum sol ser elvehicle privat. La seva utilitzaci per arribar a aquests

punts s especialment nociva, no noms perqucontribueix a augmentar el nombre de vehicles sobrel'asfalt i per tant la necessitat de ms i msinfraestructures vials, sin sobretot perqu soltractar-se de petits desplaaments en mbits urbans.Els trajectes curts, precisament, sn els que mscontaminen, sovint sense ni tan sols deixar temps almotor per a escalfar-se abans d'arribar al dest.L'entorn urb pel qual transiten, a ms, s aquell onms vianants i habitants hi ha, augmentant l'efectepernicis de les emissions del tub d'escapament. Msenll de la seva contribuci a empitjorar una micams l'aire que respirem (i de passada fer pujar el preudel combustible), s especialment greu l'impacte queaquest model comercial t sobre el convencional, itot el que aix suposa a per a l'estructura i la vida alsnostres pobles, viles i ciutats.

Darrere la parafernlia de les grans superfcies hisegueix subsistint, com pot, un model de comertradicional, sovint de caire familiar. Sn negocis que,

sense haver gaudit dels avantatges i privilegisconcedits a grans empreses, sustenten un gran volumde llocs de treball i contribueixen, per tant, al b del'economia. Solen ser llocs de treball allunyats del'extrema precarietat (de sou i crrega laboral) quesolen oferir les grans multinacionals de les qualsparlava ms amunt. Certament, s un model que nopot competir en preu o estocs amb les granssuperfcies, per, a canvi, s l'nic comer onrealment el client s alguna cosa ms que una peade l'engranatge, s on botiguer i client poden parlar-

se pel nom i on, en base a l'experincia, el personalest realment qualificat per assessorar en la compra ireparaci de la mercaderia. s aqu on s'ofereix unvalor afegit autntic al producte: l'experincia peridentificar que el problema de la meva bicicleta rauen la inapreciable mala alineaci d'una forquilla o lapacincia per deixar el meu ordinador en marxa

durant la nit, mentre es reformateja en comptes dedir-me que m'ho faci jo, que no en tinc ni idea.

A nivell d'organitzaci territorial les diferncies entreambds models tamb sn bvies. Si b el petitcomer no sol donar la possibilitat d'aparcamentproper i/o gratut, accedir-hi sol ser molt ms senzill,grcies a la integraci de les botigues a les zonesresidencials, ben servides pel transport pblic enciutats mitjanament grans. A ms, l'accs a aquestcomer resulta molt ms democrtic, doncs no cal

disposar de vehicle, i fins i tot les persones amb lamobilitat limitada poden arribar-hi fcilment, doncss un comer de proximitat. Aquesta integracid'usos (residencial, comercial, mobilitat) s un valorde la ciutat mediterrnia, una raresa a la major partdel mn, de la qual no som plenament conscients, ique noms quan hgim perdut sabrem valorar en laseva justa mesura. Per fer-ne un tast, noms calpassejar pels carrers del centre de Torroella qualsevoldiumenge a la tarda: un desert inert, una buidorpertorbadora.

En els darrers anys, Girona i Salt han impulsat aquestmodel, creant zones com la de Mas Gri per aMediamarkt, Bauhaus i Decathlon o l'aglomeraci decadenes de moda a l'Espai Girons en el cas saltenc,tots produint funestes conseqncies per als seuscompetidors domstics, per a les petites botiguesintegrades als nuclis urbans de tota la demarcaci.Figueres i La Bisbal d'Empord presenten brotsd'aquest model, mentre que Palafrugell tamb est

en procs d'iniciar-lo construint un nou centrecomercial i d'oci als afores de la ciutat. Per totes lesconseqncies socials, econmiques, laborals iambientals, costa d'entendre com encara hi haresponsables poltics favorables a la implantaci de lamultinacional sueca del moble IKEA a les comarquesgironines. El smmum del ridcul s'esdev quan, enplena persecuci de sueques, alemanyes i franceses,fins i tot utilitzen com a argument per a la defensad'aquest model comercial les xifres de benefici queaconsegueixen. s a dir, a ms d'obviar tots els

7/29/2019 60 -desembre- 2011

15/27

15

efectes negatius que tenen per al nostre teixit terciarii el nostre model urb mediterrani, alaben els dinersque fan a costa nostra i que finalment van a parar ales butxaques d'inversors estrangers. Definitivament,amb aquesta crisi caldr replantejar el modeleconmic futur que volem, per aix passa permodificar alguns dels nostres valors culturals. Cal

superar molts complexos i mirar totes lesconseqncies de les nostres eleccions, com aciutadans i com a consumidors.

Els meus autors preferits (I):Valent Puig i els seus dietaris

Escrit per Adri Arboix

Acaba de sortir publicat el darrer dels dietaris deValent Puig (Palma de Mallorca, 1949), Rates al jard.

Aprofitant aquesta avinentesaliterria, caldria recordar queValent Puig s autor, segons elprestigis poeta, assagista i crticliterari D. Sam Abrams, de dosexcellents dietaris: Bosc endins(1982) i Matria obscura (1991),

aplegats a Porta incgnita (2002),recull que representa una de lescontribucions ms slides que shan fet al dietarismecatal modern. Tot i aix, la figura de Valent Puig nos prou reconeguda, malgrat que en opini delimportant crtic literari sigui un dels escriptors msintelligents, cultes, sagaos, plurals, gils i irnics dela literatura catalana contempornia. Al marge de laseva extensa obra (assaig, articulisme, novella,conte, biografia, etc.), lautor ha treballat tamb perdivulgar lobra descriptors de llengua catalana que

ell considera imprescindibles com ara Josep Pla,Maria ngels Anglada i Bartomeu Fiol.

El fet que lautor ja faci un cert temps que shagitraslladat a viure a Madrid per motius professionals ihagi tamb deixat dexercir de crtic literari,

juntament amb certs prejudicis ideolgics i

intellectuals, podrien explicar aquest oblit interessat,segons Sam Abrams, que textualment diu: *+Intellectualment, Valent Puig francament fa por alsque dirigeixen la cultura del pas, per la sevaintelligncia i la seva cultura, que sn una amenaaper als mediocres que saben perfectament que hanarribat massa amunt. Fa por perqu molt sovint posael dit a la nafra i planteja qestions incmodes per ala nostra societat o denuncia abusos del sistemacultural i la classe poltica. I ho fa des del rigor, laresponsabilitat i lhonorabilitat Toca temes de

primer ordre: les greus conseqncies de les utopiesrevolucionries dels segles XIX i XX, la crisi delsistema democrtic actual, la preocupant desaparicide la figura de lintellectual pblic, la falta de valorsde la societat actual, el perill del relativisme moral, lafalta del sentit real de la responsabilitat, la necessitatduna opini pblica formada i exigent. Qestionsamb arestes que planteja sense subterfugis. Autorincmode i independent que ens cal reivindicar per aestudi, reflexi i gaudi.

Avancem un bot de mostra dalgunes de les frases,pensaments i epigrames del seu darrer llibre.

Rates al jard, Edicions 62, 2011

A tots els efectes, ms que mai encara conv deixarde fer el ridcul.

Treballar i envellir: vet aqu diu Rilke qu esperade nosaltres la vida.

Comptar la vida per mesos, per anys, per llibresescrits.

El nou-ric mai no tria lesnobisme de la literaturaperqu aix lobligaria a llegir. Shi perd molt temps.Ms val interessar-se per la pintura actualssima: sms cmoda, tamb s decorativa i t un valor

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/214-adri%C3%A0arboixhttp://localhost/emporion11.1/images/num60/Rates%20al%20jardi.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/Rates%20al%20jardi.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num60/Rates%20al%20jardi.jpghttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/214-adri%C3%A0arboix

7/29/2019 60 -desembre- 2011

16/27

16

especulatiu. No cal saber res: noms pagar i penjar elquadre a casa.

Tenim les males companyies que ens mereixem.

Al diari alacant, Valry Larbaud cita una regla dor:Jove, tanca b el teu cor als renous del mn; noescoltis all que el mn diu; no facis el que el mn fa;no creguis el que el mn creu.

Per a un nou segle de les llums, la clau s latolerncia, acceptar com a norma universal elpluralisme crtic. En linters de la recerca de laveritat diu Popper, tota teoria ha de ser admesaicom ms teories, millor. Si la discussi s racional,aix voldr dir que la millor teoria elimina les pitjors.

Decadncia de lart de la poltica o s un simpleacoblament entre mediocritat social i classepoltica?

Morir jove no s una manera de viure.

S, el gran defecte s que cada vegada hi ha msgent i menys persones.

Aquell llibre, aquell atzar pot obrir-te una drecera, ithi passes hores, fins que acabes de llegir, i unaremor de msiques simultnies i complementriestha guanyat per sempre.

Noms fa milions danys que som a la Terra i javoldrem fer la fe derrates del Pare infinit. De fet, enspertoca contribuir a la perfecci i no imaginardesperfectes.

Per qu perdem tant temps parlant malamentdels altres?

El comproms noms s possible amb la realitat, noamb les ideologies.

La veritat, emper, s que vivim una poca sensecap reputaci, sense gens de noblesa.

De vegades el dilema s entre ser esclau de latradici o ser esclau de les coses fatalment noves.

Linfern li va trucar a la porta i ell no la va obrir.

Com seria jo si mon pare hagus passat anys a lapres per republic? Hi estigu a punt. Veuria jo de lamateixa manera la idea de concrdia i perd?

Part de la maduresa s resistir totes les desillusionsi tots els desencisos.

Repiquen les campanes, tot un goig de bon mat.

On sou, velles guiles que atala iveu el mn desdun vol net i solitari? Ara s lera del vol baix.

BibliografiaPuig, V. Rates al jard. Edicions 62, 2011.Sam Abrams, D. El cas Valent Puig. Avui, 10 de junyde 2009, p. 22.Puig, V. Porta incgnita. Dietaris, 1970-1984. Destino,2002.

Fuladu, una regi del Senegal

Escrit per Habibou Balde

Em dic Habibou Balde. Sc un immigrant senegalsque viu a Torroella de Montgr. Sc antropleg. Scfulacunda.

Els fulacunda sn una tnia peul o fulbe que viuen aFuladu.Geogrficament, Fuladu representa l'actual regi deKolda. Kolda s la regi sud-est del Senegal, lluny del

mar, entre Gmbia (al nord) i Guinea Bissau i Guinea

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/889-habiboubaldehttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/889-habiboubalde

7/29/2019 60 -desembre- 2011

17/27

17

(al sud). Vegeu el mapa adjunt. T una poblaci de847.443 h, dels quals un 99% sn fulacunda.El clima de la regi de Kolda es compon de duesestacions: lestaci seca, que dura 8 mesos (octubremaig), i lestaci de les pluges, que dura 4 mesos(juny-setembre).La principal religi s l'islam, per shi poden trobar

animistes i catlics.Econmicament, els fulacunda viuen de la ramaderiatradicional i de lagricultura tradicional. La regi deFuladu (Kolda) no t ni indstria ni unitat detransformaci alimentria, la qual cosa justifica laseva extrema pobresa.

La cultura: els fulacunda, malgrat la seva pobresa,tenen una cultura molt rica i variada.Al nmero vinent us parlar de lorganitzaci socialdels fulacunda.

Entrevista amb Javier Zuloaga

Escrit per Santi Sat

Amb motiu de la presentaci de la darrera de lesnovelles publicades per Javier Zuloaga, vaig assistir-hi i vaig tenir loportunitat de fer-li aquestaentrevista

Per qu aquesta presentaci aqu a lEstartit?Li respondr clarament. Perqu em sento cada dia unxic ms daqu i perqu cada vegada sc ms aqu.Cada vegada sc ms lamo del meu temps. A ms ams, hi ha coses tangencials que et lliguen ms a laterra on ets. Fins i tot, sc contribuent de la hisendadel municipi de Torroella i, com ja se sap, aix de

pagar impostos fa crixer arrels.I tamb per culpa de la bicicleta, perqu quan nobufa massa la tramuntana, vaig des de la casa quetenim entre la Torre Vella i la Torra Gran, entrecmpings i masies, fins a la Gola, i des dall, fins alfinal del passeig Martim, davant de les Medes. I pelcarrer Santa Anna, a la Llibreria Elias, per comprar eldiari o diaris i fullejar alguna novetat ans de tornar,pel Cam Vell, a casa.I parlant de la presentaci, per mi ha sigut moltimportant linters de Jordi Matas i de la Llibreria

Elias, del Consell Municipal de lEstartit, de JosepFerrer i del suport de lAjuntament de Torroella, delseu alcalde, Jordi Cordon, i de les seves regidores deCultura, Urbanisme i Turisme, Nria Bosch, SandraBartomeus i Gens Dalmau. I molt especialment a totsels que hi han assistit: amics, gent curiosa per lalectura, alguns companys de La Caixa, que ha sigutcasa meva durant ms de 22 anys, aix com a XavierRiera, lhome de lavui a Caixa Bank, a Torroella.

I el motiu, diguem-ne, publicitari?

S. Tamb, perqu els escriptors, desprs descriurehistries, shan de fer el seu propi mrqueting iconvncer leditor. I segons Mart Gironell, que vaigconixer aqu mateix en la presentaci de la sevadarrera novella, el millor mrqueting requereixlaliana entre lautor, el llibreter, que apropa lanovella al possible lector, i finalment estar cara acara amb ells.

Com un periodista, que ha dirigit diaris, que hapassat 22 anys a La Caixa, est finalitzant la seva

activitat en publicar novelles?La pregunta em recorda la perplexitat del meu pare,quan lany 1989 vaig dir-li que deixava el periodismeactiu per treballar en una caixa destalvis. La sevaresposta a les meves raons va ser dir-me, ambsornegueria, que estava venent la meva nima alcapital.Efectivament, estava una mica espantat perqu haviadirigit tres diaris regionals: La Voz de Castilla deBurgos, Unidadde Sant Sebasti, El Da de Baleares; a

lagncia EFE, com a corresponsal a Portugal,

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 60 -desembre- 2011

18/27

18

lArgentina i el Marroc, i a La Vanguardia,primer com a delegat a les Balears. Des daquellaconversa amb el meu pare fins ara ja han passat elsmeus 22 anys a La Caixa, fins fa un parell de mesoscom a director de comunicaci interna de La Caixa.

Realment ha seguit una arrelada tradici familiar.

Efectivament, ja el meu avi i el meu pare, com elsmeus germans, han sigut periodistes. El meu pare ensposava llibres de Baroja, Aldecoa i Delibes entre elsnostres ulls i el televisor que estvem mirant.Recordo que el meu pare em deia: Llegeix, Javier!Sota aquella pressi he anat construint, a poc a poc,la meva curiositat sobre altres autors: Vargas Llosa,Garca Mrquez, o el gran Joan Mars, entre moltsdaltres, per sempre escollits intencionadament.Finalment, he recuperat lofici descriure... per nocrniques ni articles, sin llibres, novelles.

Hem passat ja una estona molt agradable, per iLlibreria Llibertat?El director dEFE a Catalunya, que tamb s un bonamic meu, i potser un xic parcial, va enviar-me uncorreu electrnic que deia, ms o menys, que crecque has aconseguit un retrat molt precs sobre lesmoltes ciutats que cont una gran ciutat comBarcelona i sobre les contradiccions humanes delsseus personatges. s cert que hi surten cares ivisions molt diferents de Barcelona: un bar de mala

mort al carrer del Carme, prop de les Rambles; la casaduna dona gran, pianista, que es resistia a deixar laCiutat Vella per lEixample; el barri de Sarri, ilaristocrtic Pedralbes. I faunes humanes moltdiverses, com molts personatges secundaris, unpolicia jubilat, una viuda enganyada pel marit quemai no perdonar, o una gitana perdudamentenamorada dun paio molt per molt complicat.Per Llibreria Llibertat s una histria coral ambquatre protagonistes que mai no haurien dhaver-setrobat! Laia, jove de famlia aristocrtica, activista de

grups antisistema. Ryan, un traficant dhaixixpluriempleat com a mim a les Rambles. Ddac, unmossn que va penjar la sotana. I Jordi, sser ambtota la mala sort del mn que volia ser policianacional. Tots quatre i un tret, un policia mort i unahistria que es fa llegir sense aturar-se gaire, directai apassionada.

Realment aquesta s ja la tercera de les sevesnovelles. Quanta realitat hi ha dins de largument?

Efectivament, les dues anteriors, El hombre que pudoser libre i La isla de los Rebeldes, tal com LibreraLibertad, estan farcides de coses reals... potser millordir-ne versemblants. Les coses que passen dia a diaal carrer queden aqu amagades a largument. Quancomena i quan acaba la ficci? Librera Libertadsolament t un personatge, Jos Mara Aznar, i una

reuni internacional celebrada a Barcelona, lany2002. La resta, pura imaginaci.

Vol afegir quelcom abans de concloure aquestaentrevista?Res ms, que estic amb la meva quarta novella, aqua Torroella. Transcorre tamb a Barcelona, en tempsactual, i amb personatges que podem trobar cada diapel carrer.I si decideixen llegir Librera Libertad, desitjo quepassin unes bones hores de lectura.

Moltes grcies per la seva cortesia i atenci

Vint-i-cinc anys dinstitut (1)

Escrit per Josep Pujol Sanillosa

Una de les lleis ms duradores de lestat espanyol vaser la Ley de Instruccin Pblica, promoguda a lesdarreries del regnat dIsabel II i que perduraria fins alfinal del franquisme.

En aquella poca, leducaci mitjana i superior era alabast de molt poca gent: nois (i alguna noia)residents en nuclis grans i amb possibles, vens depoblacions petites per amb capacitat econmica perestudiar interns en un collegi, o alumnes estoics demestres voluntariosos que es desdoblaven peratendre lalumnat de lescola i, al mateix temps,donar classes de batxillerat i comer. Fou en aquestcontext que en moltes poblacions sorgiren lesacadmies.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/888-joseppujolsanillosahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/888-joseppujolsanillosa

7/29/2019 60 -desembre- 2011

19/27

19

Lany 1970 es proclam la Ley General deEducacin, una nova ordenaci del sistema educatiuque garantia leducaci bsica per a tots els nois inoies fins els 14 anys -coneguda com EGB- i, acontinuaci i amb carcter voluntari, hi havia unsegon nivell on es podia optar per uns estudis msterics -BUP- o eminentment prctics -FP. Per poder

desenvolupar aquesta llei es varen crear un bonnombre dinstituts; els que hi ha a Palafrugell acollienels alumnes de Torroella, els quals, per cert, tenienuna bona anomenada.

Lajuntament escollit democrticament a Torroellalany 1979 va plantejar les mancances educatives dela nostra vila i, un cop inaugurat el Guillem vacentrar les seves reivindicacions en lescola delEstartit i linstitut. Lalcalde, Albert Bou, sabedor dela saturaci de linstitut Frederic Mart, va negociar

amb la Delegada dEnsenyament*1+, que si laGeneralitat construa unes noves escoles a lEstartit,el municipi cediria un edifici per allotjar-hi unaextensi de linstitut de Palafrugell.

Daquesta manera, lestiu de 1986, a les golfes delajuntament, amb molta ms illusi que mitjans, sisprofessors[2] varem donar els primers passos delInstitut Montgr, i el primer dels alumnes que shi vainscriure fou lAnselm Roig, al que van seguir unasetantena de nois i noies procedents dels pobles delvoltants als que cal incloure lEscala*3+. Varemcomenar al segon pis de la Casa de la Vila perquencara no havien rentat la cara al Convent dels

Agustins; de fet no hi varem tenir accs fins als

darrers dies de setembre aleshores el curscomenava el primer doctubre- i les taules i cadiresvaren arribar el dia trenta.

Durant el curs 86/87 varem disposar de lala oest delconvent[4]: tres aules i un petit despatx per encabir-hi setanta-dos alumnes i, com que no hi havia cap

espai adequat, lEducaci Fsica la feien al Pavell*5+,a la punta diagonalment oposada del poble. Elsprofessors ens multiplicvem per fer totes lesmatries, per exemple lespecialista en catal tambfeia la classe de dibuix, i suplem les mancancesteriques amb una gran dosi dentusiasme. El curssegent vrem doblar el nombre dalumnes, omplemtot ledifici i no ens quedava espai per afrontar unnivell ms. Assabentats el DepartamentdEnsenyament i lAjuntament daquest fet, varenpactar una remodelaci total de linterior del convent

i, per poder portar-la a terme ens varen avanar elfinal de curs a primers de juny.

Un cop els alumnes a casa, varen entrar els paletes ivaren enderrocar ledifici, conservant les faanes, elclaustre i lescala i, mitjanant sis mesos dobres, livaren donar laspecte que perdura actualment. Per lanostra banda vrem haver dimprovisar les aules perfer un trimestre de classe a cent cinquanta alumnes, iels vrem allotjar entre lantic edifici dels gabrielistes

(local parroquial), casa Pastors i diferentsdependncies del cinema; les oficines eren en unabotiga del carrer dUll, i el professorat tenia el seulloc de reuni al bar Isidre de la plaa. Durant aquestapoca alumnes i professors ens havem de traslladarentre els diferents edificis, i entre tots vrem donaruna nova imatge de vitalitat al poble.

Els Reis de 1989 ens varen portar ledifici on vaigpassar letapa ms meravellosa de la meva carrera

docent: un immoble notable, nou, sobri, majestus,recobert de rajola blanca que convidava a la netedat,al bell mig del poble. Un institut on tenem les portesobertes i els alumnes podien sortir al carrer a lhoradel pati, i ho feien sense incidents, un centre onpodies anar de classe a classe sense sentir crits niaglomeracions als passadissos, una escola quecausava admiraci als que ens visitaven perqu eralnic centre de la provncia exempt de pintades.Entre els professors que hi treballaven nhi va havermolts que varen deixar una forta empremta, i es

varen endegar una srie dactivitats ldico-culturals,

http://localhost/emporion11.1/images/num60/1999%20festa%20bat%20copia.jpg

7/29/2019 60 -desembre- 2011

20/27

20

algunes de les quals encara avui perduren, com elcomiat de COU. Cal deixar constncia tamb de laparticipaci al concurs de TV3 Dit i Fet on es vaobtenir un xit rotund grcies a la collaboraci de totel poble omplint el claustre de miralls. En aquestaetapa linstitut va ser pioner a contractar unapsicloga*6+ i a elaborar un Pla dAcci Tutorial, dos

aspectes que varen representar un salt endavant enla formaci dels alumnes. En aquest context, elcatorze de febrer de 1994 sort publicat al DOGC elnaixement de lIES Montgr, i laband de la tutela delinstitut de Palafrugell.

El darrer trimestre del curs 95/96 vrem celebrar elsdeu anys dinstitut i, al mateix temps, varem tancar laidllica etapa que he descrit.

(Continuar larticle el proper mes de gener.)

*1+ Era lactual Consellera dEnsenyament, IreneRigau.[2] Dels sis professors, dos som nascuts i residents alpoble, un altre est casat amb una torroellenca i unaltre s fill dun torroellenc que va marxar per quehi conserva la casa. Amb aquest pedigr no sdestranyar que laventura de linstitut sinicis ambmolt apassionament.[3] Comenar amb mbit territorial va significar quevrem haver desperonar als pares perqu creessinurgentment lassociaci, a fi de per poder treballarconjuntament per resoldre un problema inicial, eltransport dels alumnes, ja que en aquella pocaladministraci no considerava que fos de la sevaincumbncia.[4] La banda que dna al carrer Sant Agust estavaocupada pel preescolar, i els nens petitsconfraternitzaven amb els nostres alumnes de

catorze anys, tot jugant pel claustre.[5] De fet els alumnes varen recrrer aquest trajecteper fer les classes de gimnstica fins lany 2001,sempre sols i sense que els ocorregus cap desgrcia.[6] La psicloga que ens esperonava a fer unensenyament de qualitat fou Pia Bosch, queposteriorment ha estat regidora de lajuntament deGirona, Delegada Territorial de la Generalitat, idiputada al Parlament de Catalunya.

Europa comena a marcar elcam

Escrit per Xavier Ferrer

A finals doctubre, desprs de llargues reunions i demolts mesos de retard amb propostes fallides, elConsell Europeu ha aprovat tres qestions cabdalsper sortir de la crisi.

Una que preveu la recapitalitzaci de la banca,essencial per garantir-ne la solvncia i donarconfiana. Una altra que soluciona, almenys en part ia mitj termini, el deute sobir de Grcia, concretantuna quitana del 50%. I la darrera, incrementant el

Fons dEstabilitat Financera, per dir-ho clar el fons derescat, fins a un bili deuros, amb possibilitat departicipaci dels estats emergents que podrien fins itot cobrir ms import. Sn tres decisions importants iconsistents, que shaurien dhaver pres abans i,segurament, amb menys danys, per tamb shadentendre que la Uni Europea no s un estat i que,en aquest escenari del deute, shi juguen moltsinteressos contraposats que fan molt difcilconsensuar estratgies.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrer

7/29/2019 60 -desembre- 2011

21/27

21

La veritat, per, s que la soluci, com sol passar enlmbit de la Uni Europea, ha vingut per la presside veures davant el precipici i sha actuat quan, defet, ja no hi havia ms remei. Tot i aix, benvingudessiguin aquestes decisions, que han fet revisar la borsai lestat dnim dels mercats. Ara podem estartranquils, per sempre surten trets inesperats. Ja

hem vist els canvis de govern de Grcia i Itlia,motivats per la crisi del deute. Hem desperar queaquesta vegada sembla que va de deb, per no estfeta tota la feina, de fet, noms s el primer pas queha de permetre tranquillitzar els mercats i generarun escenari propici per comenar a remuntar. Perperqu aix succeeixi, calen poltiques que generinocupaci, que facilitin la creaci dempreses i que, endefinitiva, generin confiana. De fet, larecapitalitzaci dels bancs, que de per si mateixa suna bona notcia, pot generar a curt termini una certa

limitaci de concessi de crdits, i aix va en contrade la necessria recuperaci econmica.

Per altra part, les recents dades de latur del mes desetembre no aporten res de positiu, de manera quecaldr seguir incidint en la reducci de despesesestatals i a fer poltiques que afavoreixen locupaci,a ms de propiciar reformes estructurals encara ambms contundncia de les fetes fins ara. Aquestes snles mesures que shauran de prendre, amb molta msrapidesa del que sha tardat per concretar elsimportants acords detallats. El temps juga en contradEuropa i no ens podem adormir, pensant que jashan fet els deures, perqu queda encara moltafeina. No pot ser una societat, lespanyola o lacatalana, que tingui un 20% datur de forma quasicrnica. Som a temps de sortir-nos-en, el primer pas

ja sha donat, ara sha de fe el pas de facilitarleconomia productiva, amb la finalitat de generarocupaci que permeti rebaixar latur i mantenirlestat del benestar. No ens quedem a mig cam

Per qui toquen les campanes

Escrit per Jaume Bassa Pasqual

Al meu ltim curs de carrera, parlo de 1958,estudivem Economia en un llibre extraordinari: elSamuelson. Lautor, Paul Samuelson, premi Nobellany 1970, va morir lany 2009, tenia 94 anys, per elseu llibre es continua estudiant a tot el mn, s unmanual universitari clssic. Com que els anys corren,les actualitzacions dels llibres daquests grans autorsles solen fer alumnes seus, tamb de gran nivell irenom.

Recordo molt b, tot i que fa anys que no lobro, queel llibre comenava amb una mena de prleg que

duia per ttol Per qui toquen les campanes. Enaquelles primeres pgines, Samuelson advertia alsseus joves lectors que, fessin el que fessin, esdediquessin al que es dediquessin, hi hauria sempreuna qesti que els perseguiria: els afers econmics.Preus, costos, rendibilitats... Si en tenia, de ra!

Tot aix no ho explico perqu s. Hi he reflexionatsovint, per aquests darrers temps ms que mai. Nos possible viure o llegir les pgines econmiques

dun diari sense manejar mots i frases del mneconmic. Prcticament tothom ha parlat un dia oaltre de crdits, hipoteques, tipus dinters fix ovariable, TAE, eurbor, preus i costos, descomptes perpagament avanat, i els ms afortunats han collocatdiners a comptes a termini, fons dinversi, fons depensions, plans de jubilaci. Als diaris es parla cadadia de deute pblic, fons de garantia, deute fiscal,fons de rescat, agncies de rting, triple A+, swaps,derivats, edge funds, i un llarg etctera.

Quantes hores de quins cursos de primria o debatxillerat han dedicat les escoles i instituts a instruirsobre tot aix? Si jo hagus intentat entrar a launiversitat sense saber les lleis de la gravetat, elsuspens hauria estat garantit. Per hi vaig poderentrar sense saber la llei de loferta i la demanda. Jodiria que saber la llei de la gravetat mha afectat moltmenys que la de loferta i la demanda, ni que fos pernegociar el meu sou.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqual

7/29/2019 60 -desembre- 2011

22/27

22

Si alg ans pel carrer sense saber que una poma cauperqu latrau la Terra, o que cal molta energia pervncer aquesta atracci quan sengega un coet ambastronautes, tothom sen riuria, per si no sap perqu els possedors de fons i els especuladorsmundials li estan ocasionant les retallades de sanitat,tothom sen fa crrec. Sembla que hgim dacceptar

que daix noms hi han dentendre els bruixots deWall Street.

Quan sadonaran els educadors que cal instruir sobreEconomia en tots els mbits de lensenyament? Lesprimeres nocions als primers cursos, les matriesbsiques ms endavant, per que tothom arribs alfinal dels seus estudis amb prou bagatge per anar pelmn i per poder llegir les pgines econmiques delsdiaris tal com tothom en pot llegir les esportives. Ogaireb tant.

Perqu, prenent les paraules de Samuelson, lescampanes toquen per a tothom.

La lectura i la vida:Conferncia inaugural dEmili

Teixidor a lINS Montgr

Escrit per Montserrat Blai

A la conferncia inaugural del curs 2011-2012 delINS Montgr, i amb motiu del 25 aniversari delcentre, vrem tenir la sort de poder escoltarlescriptor Emili Teixidor que ens va parlar de lalectura i la vida.

Deia lEmili Teixidor que arribar a ser un bon lectorrequereix uns mestres, unes prctiques, una voluntat

i uns esforos determinats.

Per arribar a ser un lector adult cal haver passat perletapa juvenil, en la qual noms es llegeixen textostransparents, sense dificultat de cap tipus i amb lafinalitat dinformar-se o de passar-sho b. Enaquesta etapa hi situa els best- sellers senseintenci de menysprear-los, ja que si un llibre estben escrit i s honest en les seves informacions,

considera que s un bon llibre. La majoria de gent esqueda en aquesta etapa, per ell suggereix al lectorde fer un esfor i endinsar-se en lectures que potsertenen un text difcil de comprendre, per que esllegeixen per pensar, per aturar-se a cada pargraf,per investigar i per aprendre.

Van ser molt interessants els suggeriments que ensva fer per fomentar la lectura i arribar a ser uns bonslectors:

1. Cada persona hauria de tenir tres piles de llibres:la dels llibres que ens fan llegir, la dels que volemllegir per distreurens i la dels que volem llegir perpensar i per aprendre malgrat sapiguem que enscosten.

2. Fomentar la lectura a les aules. s lhora de lecturai tothom llegeix el seu llibre. Encara que a algunsalumnes els costi i es neguin a llegir, cal exigir-los queestiguin en silenci i vindr un dia que decidiran llegir.

3. Potenciar la lectura en veu alta.

4. Fer el petit esfor diari de llegir poesia o prosapotica: Llegir cada dia un sol vers dun poema, sensebuscar entendre-hi res, noms pel plaer de elsparaules. s un exercici de disciplina lectora que potajudar, a la llarga, a acostar-se als clssics o aqualsevol llibre que exigeixi un mnim esfor.

5. Seure amb els nostres alumnes o amb els nostresfills per llegir plegats: ells amb el seu llibre, nosaltresamb el nostre.

Publiquem una de les moltes cartes que els alumnesde lInstitut van enviar al senyor Emili Teixidor i queell va agrair emocionadament.

----------------------------------------------

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/216-montserratblaihttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/216-montserratblai

7/29/2019 60 -desembre- 2011

23/27

23

Torroella de Montgr, 19 d octubre 2011

Benvolgut Sr. Emili Teixidor,

Avui a classe he llegit el prleg del seu llibre LaLectura i la Vida. Mha emocionat com vost ens

dna a conixer la importncia que tenen les

paraules i els llibres a la nostra vida.

Jo crec que els llibres sn com coses vives, que quanels llegeixes et poden omplir buits, et demostrencoses que mai thavies plantejat, et mantenen lament entretinguda i et porten unes ganes de llegirsense parar. Per mi s com si els llibres es tornessinvius dintre el nostre cos, et fan sentir emocions: Nohas plorat mai llegint un llibre? No has somrigut?... Jo s.

Quasi tots els tipus de llibres em fascinen des delsdamor, als dhumor, els daventures, els fantstics,fins i tot les enciclopdies, tots tenen un lligam queels uneix dalguna manera, aquesta uni podria serlinters que t una persona per llegir...

He llegit una pila de novelles, de llibres de tot tipus, itots mhan dit alguna cosa.Tots mhan tocat dalgunamanera. Tots els llibres magraden, tot i aix els

llibres que ms mhan marcat poden ser els de laSaga Crepusclepel valor de lamor, tot el que sent laprotagonista pel vampir i tot el que fa per aconseguir-lo...; els 6 llibres de Els fills de la terra; la innocnciaque t la protagonista, la vida solitria per completaque t amb animals i amb persones plenes degenerositat. Algunes novelles, per exemple A 3metres sobre el cel , les aventures que viu laprotagonista i com lestima tot i que acabenseparant-se; De totsEls diaris de la Carlota menhan agradat dalguna manera els temes, ... i tantsaltres.

Llegir s despertar un mn intern, el qual salimenta abase de llibres.

Cordialment,

Eva Feliu

A l'aguait del nostrepatrimoni

El cementiri de Torroella sempre ha fet goig

Malauradament aquest anys sembla ser que no sha

fet el reps de pintura i manteniment de nnxols i el

7/29/2019 60 -desembre- 2011

24/27

24

cementiri es trobava el dia de Tots Sants en unlamentable estat daband. Aquest s un patrimonique mou la sensibilitat de molta gent. Conv cuidar-lo i respectar-lo.

Escrit per Lluc Sal i Ferrer

PARMIES XIII (Del propi autor). *

Si li vols veure la cara a la lluna et caldr un telescopi.Si vols veure la cara dun cregut sols et cal un espill.

Felicitat i egoisme son inseparables.

Ocasionalment, l'odi pot ferir a la persona odiada.A la persona que odia la fereix sempre.

La clarividncia s un do que Du atorgaals qui vol martiritzar.

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica, de caire erudit o popular.

La parmia popular es feia present en la poesia i la prosa com a

recurs estilstic grfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent

Ferrer...

La cuina de la Catrina

Escrit per Caterina Bosch

SALM DE FINLNDIA:

Ingredients:

1 salm preparat per la peixatera: partit per lameitat, sense

lespina central ni el cap (que quedin dos llomsnets i polits). 1 manat denet fresc (no fonoll, s massa anisat) Sal gruixuda: uns dos grapats Sucre: un grapadet petit Paper transparent de plstic Paper dalumini Guants de ltex per no fer olor de peix! Unes pinces ( per extreure les espines ms

amagades )

Preparaci:Amb les pinces, es procuren treure les espines msgrosses, que estan situades al voltant dels lateralsinteriors del salm.Es talla lenet a trossets, i sescampa per sobre delinterior dels dos lloms del salm, juntament amb lasal i la mica de sucre: no ha de quedar colgat, nomsben repartit.

Amb delicadesa, sajunten els dos lloms del salmcom un entrep, amb la pell a fora.Amb el paper de plstic, sembolica al buit amb unesquatre o cinc capes de paper tensat.Finalment, sembolica amb el paper dalumini,perqu quedi un paquet compacte.Es col.loca a la nevera a sobre duna plata que reculliel suc i shi posa pes al damunt ( els tetrabiks sn unabona soluci ) :1. Dos dies i mig per un cant2. Dos dies i mig per laltre cant

Per obrir-lo:Traieu les restes de sal i enet i, amb un ganivet moltfi, talleu-lo en escaire amb talls finets, i ja es potmenjar.s ideal amb pa negre i mantegaEl pots congelar sense problemes dins una bossa decongelats.Bon profit !!

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrer

7/29/2019 60 -desembre- 2011

2