Amb sal i pebreL'Hèrnia de la DeloNo heu sentit mai la dita “vinga noi que not'herniaràs!!!”? Nosaltres fins fa pocs mesospensàvem que aquesta popular expressió dela nostra estimada llengua tenia, com moltesaltres, un sentit figurat, jocós i lúdic...peròara sabem del cert que no, que mai més hemde fer servir mots tan amenaçadors i profè-tics... perquè... a nosaltres... la Delo... se'nsva herniar. I un bon dia, tot obrint la persia-neta del seu llogarret va descobrir, ambinquietud, que no ho tenia tot a lloc!! Ella,ordenada de mena, ja va veure que allò nopodia ser bo!! I tant que no ho era!! De segui-da el consell de saberuts mestralers vacomençar a fer pronòstics que no l'animavenmassa... hores més tard un altre savi ( iaquest amb el títol adequat penjat a la paret)confirmava el dictamen: “això només s'arre-gla a cop de tisora”. Després d'apuntar-se en una llaaaaaaaargallista d'espera, la Delo va tornar a viure tran-quil.la i feliç, fotocòpia va, plastilina ve. Finsque va arribar el moment de la fatídica truca-da. Podríem intentar quedar bé i explicar quela pacient va respondre amb serenitat ivalor... però el nostre rigor periodístic ensimpedeix de fer-ho. Per sort, de mestralers n'hi ha molts i a totarreu: també en les entranyes dels quirò-fans. I així, aquell indret fred i inhòspit es vafer, gràcies a una mare de 3r de primària,més càlid i acollidor; i la Delo va superar,amb nota, la prova. Ara torna, contenta i apedaçada, a feinejarper l'escola... “Vinga Delo que no t'herniaràs!!!... o sí!!!

Allibereu en Willy (Return)Qui no es recorda de les mítiques pel.lícules enles quals una pobra orca vivia trista i solitàriaen un parc aquàtic de mala mort? En elmoment de màxima emoció, la pobra bèstiafeia un gran salt i abandonava aquella piscinaplena de molsa i ferum de peix i iniciava unanova vida, lliure i feliç, al costat de les sevesamigues orques i orquetes, lliures i felices comella.Bé! Fa pocs dies, a l’escola, vam viure unanova versió d’aquests films dels anys 90 en lafigura de les nostres estimades tortugues.Nascudes entre les parets del pati de les ídem,aquestes tortugues han viscut una vida regala-da des que van treure els seus menuts caparronets de tortuga de la seva closca d’ou de tor-tuga, mimades, cuidades i contemplades pelsector biosanitari del nostre alumnat… Peròara la bona vida se’ls ha acabat. -”Ja n’hi haprou tortuguetes de viure de la moma!!!Lligueu-vos ben fort la closqueta i a viure, quesón dos mil dies!!!”I un fresquet matí de tardor, els “xicots d’enMarí” van enfilar-se en el monumental vehicledel “Boss” carregats amb aquests preciososanimalons i es van dirigir cap al Garraf. Allà lesnostres amigues es trobarien amb molts altresexemplars com elles que també esperavenretrobar-se amb la natura… Adéu tortugues, esperem que us vagi molt bé! I vosaltres mestralers, quan aneu d’excursió,aneu alerta, vigileu on trepitgeu!!! Que nohaguem de lamentar cap accident!!!* Per a una informació més rigorosa sobre l’esdeveni-ment, llegiu l’article de “Món científic” d’aquest mateixnúmero de Trimestral.

La Tira by Èlia Fort & Joan Güell

Caram quin començament decurs!!!És ben cert que cada setem-bre iniciem la vida escolaramb alguna sorpresa, algunanovetat que posa algun tipusd’emoció al fet de començar...però aquest any les expectatives s’han superatde ple!Sis persones molt estimadesde l’escola han tancat la sevaetapa a la Mestral per comen-çar-ne una de nova que ha deser igualment rica i profitosa. Fa molt poc, encara, però jatrobem a faltar la Maricel, laMontse, la Tina, la Tere, la Josepa i el Pasqual.Sis persones que han desen-volupat tasques ben diferentsa l’escola però que ens dei-xen una empremta que seràinesborrable. Sis personesque sempre ens han demos-trat que estimaven tantl’Escola com l’Escola els estimava a ells.Des d’aquí volem agrair-los la seva tasca i dedi-cació, amb la certesa que, demanera silenciosa i constanthan col.laborat a fer-nos unamica més competents, unamica més savis, més feliços...Una mica millors.Des del treball de la matemàti-ca o l’ortografia, la història i la geografia, ensen-yant-nos les lletres de pal,embolicant la fruita com si fosun regal o tenint cura quemengéssim de tot i bé, laTere, la Tina, la Maricel, laMontse, la Josepa i elPasqual ens han donat unade les millors lliçons que exis-teixen: l’excel.lència en el tre-ball.

Esperem que els vagi molt béi ens vinguin a veurede tant en tant!!

Editorial

1rtri

mes

tre

03

Tim

estr

e2

01

1-

20

12

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:

Els professors i professores que han treballatamb els grups:

Marta Montserrat, Eli Ramírez, Anna Rovira,Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol.Susagna Font, Montse Vinyoles, Jordi Guirado,Mariona Garcia, Eulàlia Riera, Estel Andreu, DaniUrbano.

Explicant-nos experiències:

Pere Carrera, Josep Marí.

Supervisant treballs d’alumnes:

Àlexia Jansana, Josep Marí, Ruth Zamora.

Dissenyant la portada:

Laura Grifell.

Des de Llengua i comunicació:

Ariadna Fernández, Abril Fernández, Èlia Fort,Laia Ginestà, Miquel Àngel Grau, Joan Güell,Roger Güell, Amadeu Juvanteny, Laia Juvanteny,Sergi Hernández, Eulàlia Riera.

Suport informàtic:

Carlos Iglesias.

A tots ells, moltes gràcies!!

Eulàlia Riera

Disseny de la portada realitzat amb dibuixos de parvulari elaborats dins del treball de la Castanyada

Esc

ola

Mes

tral

04

P3l’aparador

Adriana Ferrer Arnau Ruiz

Júlia GràciaMax Alemany

Observemla tardor alMontseny

l’aparador

1rtri

mes

tre

05

P4

Alba Rofes Bernat Palanca

Júlia Salazar Marcos González

Esc

ola

Mes

tral

06

l’aparador

P5

Ariadana Gibert

Arnau Serrano

Joan Haro

Marta Figueras

Montserrat Puertas

3rtri

mes

tre

07

l’aparador 1r

Els nens i nenes de 1r hem començat amb molta il.lusió una nova etapa. D´entrada pensàvem que ens cos-taria però, tot i els molts canvis que això ha suposat, estem ben adaptats i feliços de ser-hi!En aquest primer trimestre hem hagut de fer moltíssima tutoria, per això hem necessitat tractar diversostemes gairebé a diari, i això ha ajudat a què tot vagi agafant més forma: Hem après com cal anar per l´esco-la, saber fer fila, quan és el moment d´entrar del pati, fer encàrrecs a la primària o altres indrets de l´escolai de manera més individual saber respectar-nos, acollir una alumna nova, adonar-nos que tots els nens enaquesta edat tenim pors, sobretot a les nits, començar a reconèixer l´error, treure´n profit i millorar, recolzari preocupar-nos d´un company i fer-nos adonar que, poc a poc, això forma una part indispensable del nos-tre” jo” i del “nosaltres”.Per això hem volgut reflectir, a la revista, com a treball de tutoria, el tema de l´amistat. Què és tenir un amic? Aquí us deixem unes quantes opinions perquè us en feu una idea…..

M´agrada jugar a pilota amb ell, canviar-li cromos de la lliga, jugar a Pokémon ide vegades a la caseta del pati! CarlesUrpí

Tenir un amic és jugar, és quedar ambell i riure junts! Àlex Algaba

Tenir un amic va molt bé perquè si notens amics t´avorreixes molt. De vega-des explico als meus amics com emsento. Íñigo Gurrea

M´agrada estimar els meus amics, jugo

a pilota amb les meves amigues i ens ho

passem molt bé i em fa mal quan em

diuen coses lletges! Sara LiconaTenir un amic vol dir estimar-lo, jugar,

riure, divertir-nos i compartir…Anna-

Jing Guardiola

Què és tenir un amic?

Arnau Casola

Laura GálvezJordi Cendrós

Àgata Escribà

l’aparador 2nE

scol

aM

estra

l

08

A tutoria hem parlat que totes les persones hem de ser tolerants i respectar a tothom i per aconse-guir-ho hem de començar pels nens i nenes i que tenim més a prop, que són els nostres companys. Quan un company s’ho passa malament perquè algú l’ha insultat, maltractat o pegat, hem de servalents i ajudar-lo.Perquè l’harmonia i la solidaritat arribin a tots els nens i nenes, hem de ser bons companys i aixímillorarem la convivència entre tots.

Rosa CarrerasNo podem maltractar les persones, nipegar-les, ni insultar-les. Perquè no passiaixò hem de respectar totes les persones i,si alguna vegada ho veiem, hem de dir queaixò no és un joc sa.

Mariona PalancaJo no entenc perquè fan aquestes bestie-ses que fan per la tele de violència i a mésfan plorar. M’agradaria que no ho féssim. Elque no es pot fer és insultar, pegar, segres-tar. Que deixin els nens lliures i en pau ésel que volem.

Laura PascualNo hem de pegar els companys. Tampocno els hem d’empènyer ni parlar-los mala-ment.

Clàudia RuizPer ser bons companys jo crec que hem derespectar-los. No fer lluites; i si algun diaveiem algú barallant-se hem de dir-li que nofaci lluites perquè no és un joc sa. Segurque alguna vegada hem vist una pel·lículade por o alguna cosa per la tele que ens hafet venir ganes de plorar i ens posem tristosperquè peguen algú o fan lluites.

Valèria TitosHem de respectar els companys, no pegar-los. No hem de riure si algú s’equivoca ihem d’escoltar tots als companys.

Emma SànchezNo entenc perquè hi ha canals amb tantaviolència i també no entenc perquè elsnens, a vegades, peguen sense motiu. Hiha nens que mai ajuden els demés quanploren, i hem de ser bons companys.

Gabriel

Jordi Codinachs

Marc Pineda

Núria Cruz

Treballem el respectei la convivència

1rtri

mes

tre

09

l’aparador 3r

A la classe d’expressió escrita els alumnes de tercer s’han descrit uns als altres. Hanescrit...*És alta, prima i morena. Els cabells els té castanys, els ulls marrons i el nas petit com un cigró. Ésestudiosa i se li dóna bé el treball. Li agrada jugar, riure i ballar. És simpàtica i de vegades carinyo-sa. Li agrada portar leggins, texans i polseres amb campanetes de colors. Robert SolivaÉs amable i carinyós, no s`enfada tant i diu gràcies i sisplau. És un bon amic. Nerea Treviño*Jo tinc molta relació amb ella. De vegades ens barallem però som amigues i a més m’agrada serla seva amiga i a ella també. Emma González.*És alta, té el cabell i els ulls marrons. És guapa, llesta i simpàtica. Li agrada jugar amb tothom, ijo m’ho passo molt bé amb ella. És molt divertida i sempre riu molt.... Quan ve a casa meva juguema fer tendes de campanya i berenem a dintre de la tenda. Júlia Carbonell.*Sempre porta cintes al cabell que el té molt negre. En canvi té la pell molt blanca i ells ulls marrons.Anna Botella.*No és ni alta ni molt baixa. Té els ulls castanys, els ulls marrons i porta serrell....És molt tranquil·lai treu molt bones notes, sempre està contenta. Li agrada anar a les anelles i caçar insectes. Jugaamb mi i és molt amiga meva. Anna Hernández*És simpàtic, agradable. Juga molt bé al pati. A futbol li agrada sobretot ser porter. Caça “saltamon-tes”, “mantis” i insectes pal, li agrada mirar-los moltes vegades. També li agrada córrer i saltar. Ésmolt amic meu treballem molt bé junts, ens relacionem molt. Bernat Ferrer*L’aspecte extern de la meva companya no és ni alt ni baix. És una mica prima, de braços mitjansi té els cabells rossos com un plàtan. Té una cara normal, poc allargada, els ulls són blaus com elmar i té una boca que fan que sembli alegre. És molt bona nena, li agrada jugar amb les seves ami-gues, corre molt i li agrada ballar. És molt elàstica i molt riallera. Eric Márquez

Descrivim els companys de la classe

Esc

ola

Mes

tral

10

l’aparador 4t

Aquest primer trimestre, els nens i nenes de4t de primària, hem fet un treball xulíssimsobre aquest personatge tan de moda: enTintín.Tot va començar perquè molts de nosaltresarribàvem engrescats comentant la pel.li quefan al cinema. Aleshores la Susagna ens vandir que en Tintín, ja feia molts anys que exis-tia i la Maria, la bibliotecària, va venir un dia,a la nostra classe, a fer-nos una xerradasobre el món d’en Tintín... a partir d’aquí vamcomençar a fer-ne un treball de recerca: bus-cant fotos, informació sobre l’autor: Hergé,portant i llegint molts dels còmics editats,recopilant objectes molt característics detotes les seves aventures i confeccionant untríptic on es recull tot aquest treball...ens hovam passar tan bé fent-ho!!El resultat va ser una petita exposició a lanostra classe, anomenada ZONA TINTÍN, onvam convidar alguns cursos de primària, ivam poder gaudir plegats de les aventuresd’aquest noi pèl-roig tan famós i aventurer.

ZZOONNAA TTIINNTTêêNN

1r t

rimes

tre

11

L’aparador 5è

Un dia, després d’una reflexió entorn d’una lectura, als alumnes de cinquè se’ns va plantejar elsegüent... : Hi ha qui diu que en aquest món hi ha moltes coses que no van bé

Si tu haguessis fet el món, l’hauries fet millor? Mireu què en pensem…

Jo crec que l’hauria fet igual…perquè a mi ja m’agrada aquest món! Jo ja el trobo bastant bé.(…) MartaJuvantenyFaria que tothom estigués content ajudant la gent; curant-la, construint una casa…. (….) Maria QuerolJo hagués dividit bé el territori i demanaria que cada país pagui per ell, no pel del costat!(….) Nil AgellQue no hi haguessin guerres i que compartissin mig país cadascú. (….) Clara TauléFent que hi hagués més comunicació… (…) i que deixessin de fabricar kits kats i així no haurien de talartants arbres (….) Sergi MuñozQue el Consell Escolar posés menys deures ; parlaria amb ells, els donaria la mateixa paga i que treba-llessin menys! Víctor QuerolJo no hauria fet gent dolenta (…) i explicaria als països que estan en guerra que les guerres no valen pera res, que són la conseqüència de l’egoisme de les persones (…) Guillem LozanoContaminant menys, anant a peu a l’escola, reutilitzant els fulls i aprofitant-los bé (…) Arnau CongostEstaria bé que tothom fos feliç amb el que té i que no faltés menjar, aigua ni diners per a ningú (…) Berta MartínezQue tots els països tinguessin el mateix diner i que hi hagués igualtat entre races (…) Arnau HerreroQue ens portéssim bé entre tots els països i així no hi hauria guerres (….) Marta BattestiniJo l’hauria fet amb pau, que tothom fos generós i ho compartíssim tot. Així no hi hauria guerres i no mori-ria ningú per xorrades (…) Víctor GortSí, l’hauria fet millor. Demanaria que no es llencessin cigarrets a terra per tal d’evitar incendis ni deixallesa l’aigua per no contaminar els rius (…) Sofia DomènechEs pot millorar el món si no fem servir tant el cotxe (…) Aina GonzálezJo crec que la gent cada cop està pitjor en tots els sentits i això s’hauria d’arreglar (….) Jan AndeloPodríem millorar el món si compartíssim les nostres vides i fóssim els blancs i els negres amics. (…)Miquel GonzálezJo hagués fet el món amb escoles, però sense deures ni exàmens (…) Ah! I que tothom fos immortal!Míguel ArjonaQue no hi hagués tantes fàbriques perquè contaminen molt i destrossen la naturalesa (…) MariaBarahonaM’agradaria que no hi hagués tristesa perquè ens fa plorar (…) Jana DuranUna mesura podria ser fer anar els cotxes amb electricitat, oblidant-nos de la benzina! Héctor GodoyJo faria que no estiguéssim en crisi, demanant que es fessin molts diners, guardant-los i no fent-los servirper xorrades. Aleshores, com que ja no hi hauria crisi, enviaria menjar a les persones pobres…(…)Lourdes CarrerasQue tota la gent estigui feliç com és i que estigui agraït pel que té. Hi ha gent que no té res… Tot pot sermillor i ho podem aconseguir! (…) Berta Juvanteny Que la gent es respecti i no contamini la Terra ni el món (…) Pau GodoyJo hagués fet cada país de la mateixa mida i així no discutirien per si tenen més omenys territori (…) Cristina AmadesEl que realment funcionaria és treure alguns homes i dones de l’atur (....) MarinaCastellanosJo l’hagués fet sense terroristes ni assassins (...) Pau Villa

Si tu haguessis fet el món, l’hauries fet millor?

L’aparador 6èE

scol

a M

estra

l

12

Els nens i nenes de 6è de primària vam pensar que havíem de trobar alguna manera diver-tida per poder fer càlcul mental. Ja sabem fer operacions sense comptar amb els dits isense paper, utilitzant només el nostre cap; però al principi de curs, el nostre tutor, en JordiGuirado, ens va dir que havíem de ser molt ràpids i àgils en aquest sentit. Ens va explicarque per aprendre bé tot el que haurem de començar a fer, a partir d’ara, a matemàtiquesés molt important que tinguem molta rapidesa de càlcul. Mig en broma, mig seriosamentens va dir que havíem de ser “calculadores humanes”. Així que vam decidir pensar en fer activitats que ens ajudessin a millorar el càlcul mental ise’ns va ocórrer que podríem fer un “BINGO MATEMÀTIC”.

Hem d’omplir 15 caselles d’unagraella amb números de l’1 al 50(sense repetir-ne cap!) i estar benatents a les operacions que enJordi diu en veu alta i apunta a lapissarra. S’ha de ser molt àgil encalcular el resultat i comprovar siés un dels números que tens ano-tats en el teu “cartró”. Els guanya-dors o guanyadores són aquellespersones que completen una líniahoritzontal (mai en vertical ni dia-gonal) i, a més, també hi ha unguanyador final, que és aquellapersona que aconsegueix acabartots els números del “cartró”.Per exemple: 72:8=.................(S’hauria de buscar el número 9en el nostre cartró)Durant el trimestre, en Jordi haanat variant els tipus d’opera-cions. Hem fet fraccions, potèn-cies, seqüències de sumes i res-tes, arrels quadrades, etc...I és clar, cada vegada sabem feroperacions més difícils i el “BingoMatemàtic” cada cop es va com-plicant més i s’hi van barrejantmés operacions diferents!

El Bingo matemàtic

1r t

rimes

tre

13

L’aparador 1r

Es uno de mis mejores amigos. Siempreviene a mi casa a jugar. Es muy educadoy, cuando gana él, me deja jugar hastaque al final gano yo.Siempre hablamos de nuestras cosas ynos lo pasamos muy bien. A veces nosayudamos con los deberes y así no tene-mos que preguntar a nuestros padrescuando están muy ocupados. Es muyparlanchín, incluso, a veces, un pocopesado, pero es muy buen amigo.Cuando voy a su casa, está en su habita-ción, viendo la televisión.Hacemos salidas a la montaña, de vezen cuando y siempre ganamos a nues-tros padres que nos acompañan paraque no nos hagamos daño.Siempre seremos amigos y nunca nosdiremos mentiras. Raül Valls

Isabel es una chica de mi edad. Es ama-ble y pacífica. Es simpática y cordial.Siempre lleva una hermosa sonrisa en elrostro y nunca la he visto disgustarse. Aveces es un poco parlanchina, pero esdulce y dócil como un cordero…Cuando se enfada se vuelve un pocoseca, desabrida e irritable, pero su tem-peramento es, de natural, plácido comola mar calmada.

El día que la conocí estaba un poco tími-da e introvertida pero ahora confía en míy somos muy buenas amigas.

Es muy carismática y complaciente. Mealegro de haberla conocido por su agra-dable temperamento y su forma de ser,dulce como la miel. Laia Rodríguez

Es una gran persona, que te entiende,que te ayuda…Simpático, agradable… Te sientes felizcuando estás con él, te sientes apoyado,sientes como un frescor en tu cerebro…Lo conozco desde los cuatro meses y esparte de mi vida.Te puedes enfadar con él pero al díasiguiente…tan amigos, como siempre.A veces, es un poquito vago pero si sepropone una cosa, lo consigue y estácontento. Roger Ferraz

Yo tengo un amigo muy simpático y ama-ble con los demás. Siempre que necesi-tas alguna cosa él te la da muy amable-mente, si le cuentas algún secreto, él telo guarda como si le fuera la vida. Aveces es un poco testarudo y se empeñaen conseguir lo que se propone y, de vezen cuando, hace un poco “el burro”,como toda persona, normal…Es muy ordenado y en su rostro siemprehay una sonrisa dibujada. También esuna persona muy inteligente y valiente, aquien ningún reto, sea de la clase quesea, se le consigue resistir.Por increíble que sea, él es mi mejoramigo… un amigo de cuento de hadas.

Pau Abad

La descripciónde personalidad:Un buen amigo

Francesc Baltasar, Aleix Díaz, Roger Güell i Mar Pons

L’altre dia vam anar a veure “Una vella conegudaolor”, una obra de teatre escrita per Josep Maria

Benet i Jornet. Lavam anar a veureal Teatre Nacionalde Catalunya.Vam estar-ho tre-ballant prèviamenta classe. Gairebétots els actors erenconeguts. Es trac-tava d’un pati deveïns del barri deSt. Antoni, a mit-jans dels anys 60.La protagonistaera una noia queestava farta de tre-ballar sempre en

aquell barri i estar en aquell pati. També, estava fartaque hi hagués tant masclisme i que menyspreessinles dones. A ella li agradava un noi del seu pati, peròell ja estava promès amb una rica i ella no ho sabia.A l’acabar l’obra, l’Imma Colomer ens va fer una peti-ta xerrada sobre l’obro, i l’època en què estava repre-sentada.

Esc

ola

Mes

tral

14

L’aparador 2n i 3r

Anna Badal, Berta Amades,Víctor Sánchez

Aquesta obra l’ha escrita JosepMªBenet i Jornet i està ambien-tat en un barri antic dels anys 60que volen tirar a terra per cons-truir una avinguda.És una obra dramàtica, sobreuna noia jove, que no li agradaviure allà i que no suporta elsveïns.Aquesta noia s’acaba enamo-rant d’un veí també jove, ano-menat Joan, però ell vol casar-se amb la rica del barri per tenirun bon futur i poder sortir d’allà.La mare de la noia, es pren lescoses massa seriosament i encanvi la noia té una perspectivadiferent a la mare, i això els fatenir moltes discussions.Els veïns són molt tafaners,sobretot la veïna del pis de dalt,que sempre acaba sabent tot elque passa al pati, com el veíque hi ha a sobre del Joan, queés el Sr. Quimet (un vell jubilat).Per anar a veure l’obra, vamsortir des de l’escola a les 15:30per poder arribar amb antelació.A l’arribar, les professores ensvan donar a cadascun tres gale-tes i un tros de xocolata perpoder berenar, ja que l’obra aca-bava a les 19:00.Al finalitzar l’obra vam parlaramb l’ Imma Colomer, que ensva explicar els secrets de l’obrai vam tornar amb l’autocar capa l’estació.

Sortida al teatre: Una vella, coneguda olor de Josep Mª Benet i Jornet

1r t

rimes

tre

15

L’escenografia és el que em va impactar més perquè les rajoles del terra -que fins i totsemblaven tacades d’humitat!- estaven fetes amb fusta! La il·luminació era increïble,perquè quan era de nit abaixaven la claror i quan era de dia, tot tenia molta més inten-sitat; i quan els personatges eren dins de casa, la llum es veia entre les persianes. Totplegat, molt realista!

Aquesta obra m’ha semblat molt útil perquè he pogut conèixer la vida d’uns personat-ges dels anys seixanta a Barcelona.

Crec que el vestuari i l’escenografia han estat molt treballats ja que, a partir d’unexercici del dossier, he comparat fotografies familiars de l’època i s’assemblen molt.

M’ha agradat moltíssim, però he trobat a faltar un final feliç o, si més no, un final més acabat, definit.M’he quedat amb la incògnita!

M’agradaria veure l’obra una altra vegada perquè, a la segona, entenc diferentscoses i penso diferent.

M’ha agradat mol-tíssim l’obra de tea-tre. La recomano ales persones quevaloren poc el quetenen i a aquellespersones adultesque creuen que elsseus fills són un poude perdicions. Enaquesta obra esmostra com s’hand’entendre els sen-timents de cadascú.

Last year, we started a Project called “Comenius”, which basically consisted of working with otherstudents from three different European countries (England, Denmark and Holland) through a web-site called “wiki”, which is specially made to work online. This year, we are continuing with thesecond part of the project. Last year the topics for the Comenius Project were “Teenage Values”and “Water Management”, but this term the topic we have worked on is “Working with Energy”. Oneof the assignments for this term’s project was making an experiment to show it later to the othercountries, so our experiment consisted of creating a solar oven. Cristina De Elías

We placed a small cardboard box into a bigger one. We coveredeverything with aluminium foil to make sure that it was going to keepthe temperature. In the small box, we placed a black tray to attract theheat. Then we made a flap covered with aluminium foil which reflected the sun light directly onto the black tray. Víctor GarridoAfter four or five hours, we went to the courtyard where there were thesolar ovens and with a temometre we measured the temperature ofthe water.We realized that if we put a crystal on the top, the water was hotter, ifthe solar oven was better covered with aluminium foil, the water washotter too, after that, we compared the different temperatures of thewater, and we realized that if in the glass there was more water, it wasless hot. In some solar ovens the water evaporated. Isabel Encinas

After about five hours exposing the glass with the water to thesun, we went to the place to check if the water temperature hadincreased. We could see that the temperature had increasedabout 20 ºC, so the experiment had worked! When we exposedthe glass, the water was about 21 ºC, and when we checked itafter 5 hours, it was about 40ºC or 45ºC. In this experiment we could see that we can increase the watertemperature with sunlight, so we can save a lot of energy makinga simple oven with some cardboard. Guillem Arcas

To calculate the efficiency of a solar oven youhave to follow these steps: Firstly, you have tosearch for the solar irradiance, which in ourcase was 350 W/m2 and then you have to knowthe input power that enters through the plasticlid (Solar Irradiance[W/m2] x surface[m2] xtime[sec.]).Then you have to search for the useful energy(Q=m x CH2O x ∆T) when you have this num-ber you have to apply the formula to calculatethe total efficiency of the solar oven(Efficiency=useful energy/input power x100).Marc OlivellaE

scol

a M

estra

l

16

l’aparador 4tNew topic for the

Comenius project:“Working with energy”

17

1r t

rimes

tre

L’aparador BatxilleratSortida al teatre: El Comte Arnau

de Joan Maragall

Els timbals de l'orgia ofenen l'airede l'hora matinal, que encara guarda

les quietuds de l'aire de la nit.

I surt dalt de cavall el comte Arnau,que porta la capa blancai va a veure a l'abadessa

del convent de Sant Joan.

Els pastors, per les muntanyes, tots de lluny guaiten com passa;

els pagesos tots tremolen...«És el comte Arnau!»

El passat 27 de novembre, elsalumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n deBatxillerat vam tenir l’oportunitatd’assistir a la posada en escenade l’obra de Joan Maragall “ElComte Arnau”.El director responsable d’aquestmuntatge és Hermann Bonnín queva tenir la gentilesa de parlar ambnosaltres abans de començar l’o-bra.Ens va donar una sèrie de clausimprescindibles per interpretar-la.Aquestes, junt amb el treball previque n’havíem fet a classe, ens vanpermetre gaudir d’una interessanti intensa tarda de teatre.

Esc

ola

Mes

tral

18

Món Científic

Aquest ha estat el primer any que hem alliberat a la natura exemplars juvenils de tortuga medite-rrània (Testudo hermanni) nascuts a l'Escola. Recordem que el Pati de les tortugues és unainstal·lació col·laboradora del DMAH de la Generalitat de Catalunya per a la cria d'aquesta espècieprotegida amb l'objectiu de la seva repoblació en indrets naturals. Per això aquest primer allibera-ment representa un fet molt especial i molt esperat, però no s'ha pogut fer abans per diversesraons. Per una part, per l'edat de les tortugues, ja que les més velles només tenen 4 anys, però

sobretot, perquè aquestes tortugues han formatpart de diversos estudis sobre la biologia d'a-questa espècie (procés d'ossificació de la closca,comparativa entre exemplars que hibernen i elsque no ho fan, variacions de pes durant el procésd'hibernació, selecció de sexe, etc.), alguns delsquals tot just acaben de finalitzar. Aquests estu-dis han estat especialment destacats (Figura 1)per Joaquim Soler i Albert Martínez, responsa-bles del CRARC, en el curs "Programes de criaen captivitat de la tortuga mediterrània" realitzatel passat mes d'octubre al Centre deRecuperació de Fauna de Torreferrussa, al quevàrem tenir l'oportunitat d'assistir. En aquest cursdescobrírem que la investigació és la principal

tasca de la nostra instal·lació -la número 39- en comparació a les altres, que tenen una funció mésclarament reproductiva i que són més eficients que la nostra des d'aquest punt de vista. De les 17 tortugues juvenils que tenim, vam seleccionar-ne 5 per alliberar, concretament les quehavien assolit una mida més gran en relació a les altres. Les seleccionades van ser la M2, la B2,la E1, la E2 i la J2 (Figura 2). Abans de ser alliberades, les tortugues han de ser marcades seguint

un codi establert pel CRARC. Aquest codi consisteix en fer una petita osca en les plaques lateralsper assignar un determinat número d’identificació a cada una (Figura 3). Les nostres tenen elnúmero 1623 (M2), 1624 (B2), 1625 (E1), 1626 (E2) i 1627 (J2) (Figura 3).

L’alliberament va ser el dia 3 de novembre de 2011.Ens vam dirigir cap al massís del Garraf i ens vamreunir amb Joaquim Soler del CRARC i amb altrescriadors de tortuga mediterrània. Comptant les nos-tres es van alliberar un total de 548 tortugues (la granmajoria procedents del CRARC). Quan li ensenyàremles nostres tortugues al Joaquim perquè comprovés siestaven ben marcades; va dir que sí i va comentar

que hi havia 4 femelles i un mascle (J2). Això ens va sorprendre perquè, en teoria, el sexe de latortuga mediterrània no es pot saber fins que assoleix una edat de 5 o 6 anys, però en Joaquimens va fer veure que el dimorfisme sexual (dimensions de la cua i forma de les plaques anals en

Primer alliberament a la natura de tortuguesnascudes a l’Escola

aquesta espècie) ja era visible en les nostres tortugues, possiblement degut a què tenien una midamés gran que la que els hi correspondria per edat. Aquesta ràtio de 4:1 (femelles:mascles), la mésfavorable de totes les instal·lacions col·laboradores segons Joaquim Soler, concorda amb el fet quea l'escola es seleccionen temperatures d'incubació altes per tal d'obtenir més femelles (és el quemés interessa de cara a una repoblació més ràpida). Un cop vam arribar a lazona prevista per l'allibera-ment (després d'una bonaestona de trajecte perindrets només aptes per cir-cular amb 4x4) i en presèn-cia d'agents forestals, vamcol·laborar en aquest pro-cés, que va durar aproximadament una hora. Cada un de nosaltres va agafar una caixa amb tortu-gues i les vam anar deixant, ben separades entre si, en una àrea bastant gran (figura 4). Les nos-tres 5 tortugues les vam deixar juntes i vam poder observar que una d’elles va començar a menjaruna planta que mai havia vist abans (Figura 5); sembla ser que no els hi costarà gaire adaptar-se.

1r tr

imes

tre

19

Premis Bioimatges 2011La fotografia "Gegant alat" de Laia Baleta (2n de Batxillerat)ha guanyat el 3r premi de Bioimatges 2011, organitzat pelCol·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT). Aquest concursbianual té com a principals objectius realçar visualment elsvalors del món biològic, disposar d'una col·lecció de foto-grafies de temàtica biològica amb finalitats pedagògiques ipreparar una exposició itinerant amb les imatges de majorqualitat.Malgrat les altres fotografies enviades no han guanyat cappremi, el jurat del concurs ha comunicat que havia seleccio-nat (perquè formin part de l'exposició degut a la seva qua-litat fotogràfica, estètica i pedagògica) fotografies delsalumnes següents: Exalumnes: Alba Ramon, Albert Marsà, Ariadna Simón,Francesc Polls2n Batxillerat: Irene Subirana, Juan Maria Jurado, LaiaBaleta, Natàlia Garcia, Oriol Valls, Paula Herrero, SergioGarcía, Xavier Hernández1r Batxillerat: Albert Ferraz, Carla Rolduà, Sandra Roig4t ESO: Alba Teuler, Dídac Gascón, Júlia Alguacil, Júlia Lin,Mireia Gallego, Marc Olivella, Núria Barrios, Pau Díez, PolMadorell, Sergi Grau, Txell Bosch, Víctor Garrido 3r ESO: Bernat Baleta, Blanca García, Júlia Escudero, LaiaBattestini, Mar Prieto

Sergio García - Xavier Hernández - Juan Maria Jurado (2n Batx)

Premis Recerca Jove 2011Antics Premis CIRITEls treballs de recerca: “Optimització de lescondicions de vida de la tortuga mediterrà-nia a l’Escola” d’Alba Ramon i “Anàlisi delfuncionament del Motor d’Stirling” deFrancesc Polls; alumnes de 2n deBatxilerat del curs passat, han estat guar-donats amb el Premi Recerca Joved’Enguany. Aquests premis són conceditsper l’agència de gestió d’ajuts universitaris irecerca de la Generalitat de Catalunya isón considerats els nous premis CIRIT perfomentar l’esperit científic dels joves. El fetque, en una mateixa convocatòria es pre-miïn dos treballs procedents de l’Escolarepresenta un important reconeixement a latasca realitzada en els Treballs de Recercade Batxillerat en el nostre centre. Ens ensentim molt satisfets i felicitem ben sincera-ment els guanyadors.

Esc

ola

Mes

tral

20

Pensem-hi una mica..

Aquest any hem renovat el distintiu d’Escola Verda per al trienni 2011/2014.Des de l’any 2005, en què ens adheríem al Pla d’Acció ambiental de l’Ajuntamentde Sant Feliu, fins avui; hem anat normalitzant petites accions que són molt impor-tants en l’educació dels alumnes.Aquest primers anys, l’objectiu central ha estat la reducció de residus. Gairebé hadesaparegut el paper per a les notificacions a les famílies, a les classes reciclem ireutilitzem el paper, En la producció de fotocòpies sempre es busca l’optimitzacióde recursos (fer-ho amb DIN-A3, a doble cara, ...), els alumnes més grans (a par-tir de 5è de primària) utilitzen el Moodest per enviar treballs als mestres, l’ús delpaper d’alumini per l’esmorzar és mínim, tenim papereres d’envasos als patis, esfan tallers amb materials reciclats, ... També podem dir, tal i com es mostra a l’apartat “English Corner”: “The Schoolvegetable garden”; que l’ hort, s’ha convertit en un espai, on l'alumnat aprèn, demanera pràctica, conceptes i valors relacionats amb el medi ambient i el treball enequip, del tot consolidat. Després de l’estiu, l’hort és com una “selva”. Els alumnes de 6è són els responsa-bles de deixar-lo en condicions per a la plantada del nou curs. Durant un mes i migrealitzen les feines imprescindibles per fer-ho possible (treure males herbes,remoure la terra, marcar parcel·les,...). En aquest temps, aprofitem la motivació iexperiència per elaborar un dossier, en llengua anglesa, que inclou el recull d’ac-tivitats i vocabulari de les eines, plantes... així com un diari de seguiment de les fei-nes realitzades. Finalment, el dia de la plantada, en un treball cooperatiu amb Ed.Infantil i Cicle inicial, els alumnes de 6è ajuden els petits a sembrar i plantar la novacollita.Després, al llarg del curs, totes les classes van realitzant diferents activitats, rela-cionades amb l’hort, a través de tallers que s'ofereixen a primària. Pel que fa a l'a-lumnat de secundària; aquest curs, dins de la matèria optativa de petites investiga-cions de 2n d'ESO, s'està engegant la “compostadora” per tal de reciclar la matè-ria orgànica generada pel menjador de l'escola.Els nous objectius d’aquests propers anys, a part de continuar tot el que fem i millo-rar-ho, serà consolidar el comitè de “delegats verds” de les classes per tal de fer-los protagonistes i responsables de les decisions que es prenguin i començar unprojecte sobre l’energia per tal de reduir el consum, tant des d’ESO amb la partici-pació del Projecte Comènius de “L’estudi de la gestió eficaç de l’energia a casa i al’escola” com a Parvulari i Primària portant a terme una auditoria energètica de l’es-cola.

Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració

AGENDA 21 / ESCOLA VERDA

1r tr

imes

tre

21

English corner

1st day: Today we go to vegetable garden for the first time.The grass is very very high. It looks like the jungle. Theweeds are so high we can’t see the scarecrow. We almostcan’t go in!!!!2nd day: Today we finish pulling the weeds up, we areusing the rakes and the hoes. It is dangerous because theycut a lot, so you have to be careful. Wow! There are threemelons!! But we accidentally cut two of them…

3rd day: Today is the third day in the vegetable garden.The melonis bigger now. We continue working with rakes and hoes and pullingthe weeds up. We find a big rhino beetle, a mushroom and a rat!

4th day: Today we go to vegetable garden after watching the videoof Gaspar Caballero de Segovia. We start measuring the plots in thevegetable garden with the system “Parcel·les en crestall” and wethrow the fertilizer onto the earth. Finally we water it.

5th day: Today we finish working in the vegetable garden. It’s very beautiful now. We takea photo of all of all the people that are working in the vegetable garden with Pasqual and

Pere, the teachers that help us.

6th day: It is the last day of our work in the vegetable gar-den and we have to do the planting with the younger chil-dren. We plant strawberries, onions, garlic, lettuces,carrots and potatoes. We are very happy and the littleboys and girls are having a good time with us!

THE SCHOOL VEGETABLE GARDEN

Esc

ola

Mes

tral

22

El Safareig

HEM FET UNA ENTREVISTA A ALUMNESDE P4 I P5 SOBRE LA CASTANYADA:Alumnes: P4: Marcos, Julià i Teo. P5: Pau,Teo i Ariadna.Us va agradar la castanyada? Vàreuballar?T, M, J i P: Sí!A i T: Sí, van tocar instruments.Us agraden les castanyes?M,T,J, P i A: Sí, molt.T: Sí, però estava malalt.

Era simpàtica la castanyera?P: NoA,T i M: Sí, molt.J: Si, perquè ens va explicar moltes coses.T: Sí, era molt guapa.Què us va explicar la castanyera?P:No me’n recordo.A,T, M,J i T: Que venia de la muntanya deCollserola.Que vau fer quan vau marxar del Hall?M,T,A, T: Vam anar a menjar panellets.J, P: Vam anar a menjar castanyes.

La Castanyada

Una vegada més hem celebrat la castan-yada a l’escola. Com sempre, una cas-tanyera “professional” ens va venir a feruna visita i a explicar-nos coses de lamuntanya. Nosaltres, per la nostrabanda, li vam oferir unes danses i can-çons molt boniques i variades que, enssembla, que li van agradar molt.Després vam anar a les classes i vammenjar-nos castanyes i panellets. Totplegat va ser una festa molt lluïda i tar-dorenca.

3r tr

imes

tre

23

El safareig

Entrevista als nens de 1r de primària:Clara, Anna i Robert:1.Us va agradar la gimcana?A,R: Sí, molt.C: Sí, però va ploure.2.Quina es la prova que mes us vaagradar?A:Un berenar accidentat.C: La de la màgiaR: Els multijocs3.Teniu ganes de tornar-hi l’any queve?A,R,C. Sí, moltes!!

La Gimcana de la Castanya1ª Gimcana senseTúnel del Terror...

I la vida continua!!!Aquest any hem celebrat la 1ª castanyada desque tenim els vestidors nous. Com us podeuimaginar, això era bastant incompatible amb eltètric i esgarrifós túnel del terror de 2n d’ESO.Després d’unes quantes rondinades i lamenta-cions, els de 2n ho van entendre i, junt amb elsde primer van esforçar-se perquè la gimcana fosigualment un èxit. Des d’aquí els felicitem per-què ho van fer molt bé!!!

Esc

ola

Mes

tral

24

El Safareig

SÒNIA (CAP DE CUINA)Què et va fer venir a la Mestral de cuine-ra? Hi havia una vacant i aquesta és lameva feina. De fet, fa dos anys que ajudo ala cuina durant les festes de primavera.Quin creus que és el menjar que té o quetindrà més èxit? La pizza amb diferència.De què treballaves abans de venir aquí?De cuinera en una residència de jubilats.Què és el que més t’agrada de l’escola?I el que menys? El que més m’agrada és...més o menys tot m’agrada. El que menysés haver-me de posar una mica seriosaquan els alumnes no volen menjar.Tens alguna anècdota? De vegades encomptes de dir-me Sònia em diuen Tina.

LAURA (PROFESSORA DE SOCIALS DE1r D'ESO)T'has adaptat bé a l'escola? Sí, ràpida-ment.Els teus alumnes són nerviosos? Depèndel dia.Abans treballaves en alguna altra esco-la? Sí, a Thau. A Barcelona.T'agrada el menjar de l'escola? Sí Fas alguna classe a part de 1r? Sí. Enfaig als nens més petits. A parvulari.

EVA (SECRETARIA)T’has adaptat bé a l’escola?Sí, molt bé.Abans on treballaves? Vaig treballar enuna empresa de cafès com a administrati-va.Què és el que t'agrada més i què menysde la teva feina? El que més és el bontracte amb els alumnes i el que menys arxi-var.T'agraden els alumnes de l'escola?Sí,molt.T'agrada el menjar?Si, és molt bo.Tens alguna anècdota? Sí, quan vaig arri-bar no sabia a qui obria la porta i no conei-xia cap professor ni les classes que feien.

NÚRIA GARCIA(TUTORA DE 2n DE PRIMÀRIA)T'has adaptat bé a la escola? Sí, molt bé.T'agraden els alumnes de 2n? Sí, molt.Encara que de vegades fan entremaliadu-res.Abans treballaves en algun altre lloc?No, vaig venir aquí a fer pràctiques.Tens alguna anècdota relacionada ambl'escola? Sí, el primer dia em van confon-dre amb una alumna

Noves caresa l’Escola

Quantesnovetats aquest curs!!!

Els reporters de la Trimestral,hem trobat moltes cares noves

per l’Escola!! Vet aquí unesquantes entrevistes que hem

pescat al vol!!!

1r t

rimes

tre

25

El Safareig

Anna 1r primàriaT’agrada el nou pati?Sí, m’agrada molt el nou pati perquè jugo ala caseta.T’agrada l’escola nova? Sí, perquè faigracons.Quina matèria prefereixes?Taller de ioga amb la Carme BoschQuina matèria t’agrada menys?M’agraden totes.T’agrada el menjar de l’escola?Sí, el meu menjar preferit són els macarrons.T’agraden els racons? Quins hi ha?Sí, la botiga la pintura i el lego

Has fet nous amics?Sí la Berta, l’Eulàlia i la Júlia

ENTREVISTA ALS NENS DE P-3Ivet Fernàndez, Bernat Gibert, PolArgenter, Pau Ensenyat, Júlia Garcia iAdriana Bertran.Quin animal sou?Tots: Som dofinsUs agrada el col·legi de grans o preferí-eu el de petits?Ivet: L’escola de petits.Bernat: L’escola de grans.Pol: L’escola de grans.Pau: L’escola de petits.Julia: L’escola de grans.Adriana: L’escola de grans.Us posen molta feina?Ivet: Crec que tinc pocs deures.Bernat, Pol, Pau, Julia i Adriana: Creiemque tenim pocs deures però a l’escola depetits no ens en posaven gens.Heu fet molts amics? Quina són?Ivet :Sí, n’he fet molts, però les mevesmillors amigues són la Mireia i la Núria.Bernat: Sí, l’Ona i el Martí Màrquez.Pol:Sí, la Maria i l’Àlex.Pau:Sí, la Mireia i la Núria.Julia:Sí, n’he fet molts, però les mevesmillors amigues són la Mireia i la Núria.Adriana:Sí, la Mireia i la Núria.Amb quins jocs jugueu a la classe?Ivet: Jo jugo principalment a la cuineta.Bernat: El que jugo principalment és a lacaseta.Pol: A mi m’agrada jugar a la cuineta i a cot-xes.Pau: Amb el que jugo és a la caseta i a lacuina.Julia: Al que jugo principalment és amb lacaseta.Adriana: A mi m’agrada jugar amb totes lesjoguines.

Fa molt poc que vénen al’escola però ja se sentencom a casa! Els de revis-ta hem entrevistat aalguns dels nenes inenes que han vingutnous aquest curs.

Entrevista anous alumnes

Esc

ola

Mes

tral

26

Què ha estat per a tu l’escola Mestral?L’escola ha figurat una part molt impor-tant dins teu?Des del punt de vista humà i laboral haestat una part molt important de la mevavida perquè he conegut molta gent, tantcompanys com alumnes, molt diferents,que m’han enriquit com a persona i com aprofessional de l’ensenyament.Quants anys has estat treballant a l’es-cola?Des dels 25 quasi 26, als 65 anys. Uns 40anys, si fa no fa.Quines diferències trobes entre ara iquan vas començar?Quan vaig començar, l’escola Mestral erauna escola petita. No hi havia gaires alum-nes i estaven repartits en dues torres, a larambla Marquesa de Castellbell, en unad’elles, que encara existeix i està habitadaper una família, hi havia el parvulari. A l’al-tra, coneguda amb el nom de “TorreBonica, hi havia l’EGB, on els alumnesfeien classe, fins i tot, al soterrani. Ara, ésuna escola relativament gran amb moltsmés cursos i alumnes, amb més mestres, ilògicament amb una estructura i funciona-ment diferent.Ara que t’has jubilat què trobes a faltarde l’escola? Per què?Trobo a faltar moltes coses: la relació diàriaamb els companys de treball, la relacióconstant amb els alumnes, la satisfacció

d’ajudar a persones i comprovar el seuaprenentatge constant i sobretot, insisteixol’escalfor que dóna el contacte humà ambells.Explica alguna anècdota:N’hi ha hagut moltes. Però ara em ve alpensament: El dia que van proclamarBarcelona Ciutat Olímpica. Tots els alum-nes estaven al Hall de l’escola. Hi haviauna televisió davant la porta de la sala delsprofesssors encarada cap al Hall.Imagineu-vos-ho! La gent, estàvem totsatapeïts amb un silenci sepulcral. Tots està-vem en silenci esperant que l’AntoniSamaranch pronunciés el nom de la ciutatescollida. En el moment en què aquell per-sonatge va pronunciar la frase “ à la villede...( I va comencar a desembolicar lapapereta molt lentament) Barcelona”!!! Hiva haver un esclat ensordidor, tots crida-ven, s’abraçaven, es llançaven per terra, esfeien petons, botaven,... com si estiguessinbojos! I jo que estava entre els alumnesnomés mirava que ningú prengués mal...!Aquesta anècdota no l’oblidaré mai.

El Safareig especialEntrevista al PROFESSOR:Pasqual Navarro Campos

GRÀCIES PER TOT, PASQUAL!i nosaltres no oblidarem mai elllamp, ni oblidarem el tro... ni elnom dels arbres d’aquest paisatge.

Un dilluns, mentre fèiem revista, vam trobar-nos el Pasqual, per l’Escola, que havia vingut supervisarcom anava l’hort. Vam estar molt contentes de tornar-lo a veure i li vam demanar si la setmanasegüent podia venir perquè li féssim una entrevista... Va passar una setmana i allà el teníem, ben pun-tual a la cita. Durant aquella setmana, havíem pogut confirmar el que el curs passat vam experimen-tar en la nostra pròpia pell: El Pasqual ha estat un professor excepcional en la història de l’Escolaque molta gent estima i en té un gran record. Estem orgulloses d’haver estat les responsables de fer-li aquesta entrevista, en el moment de la seva jubilació.

1r tr

imes

tre

27

El racó del Consell rector

Escollir escola per als fills és una decisió difícil. Tots hem passat per això i sabem els dub-tes, les pors i les inquietuds que aquest moment genera. Tots nosaltres vam acabar escollint la nostra escola, la Mestral, pels nostres motius con-crets però de segur que per a tots o, si més no, per a la majoria; un dels motius i potser elmés rellevant, va ser la confiança que, després del pas per aquesta escola, els nostres fillsestarien preparats per poder viure per ells mateixos i construir-se un futur, com a personesmadures i felices però també, per descomptat, realitzats professionalment. Avui volem donar-vos quatre dades que avalen aquella decisió que vàrem prendre i quedemostra que la nostra escola aconsegueix l’objectiu de preparar els alumnes per afrontarel repte de tirar endavant.La primera dada significativa són les proves de competències bàsiques en les árees dellengua catalana i castellana i de matemàtiques que el Departament d’Ensenyament passaals alumnes de 5è de primària de tots els centres, públics i concertats de Catalunya.Enguany han assolit les competències el 100% dels alumnes de 5è pel que fa a les llen-gües catalana i castellana i un 92% pel que fa a matemàtiques.En el mateix sentit, la competència de l’alumnat de Catalunya es torna a avaluar en unesaltres proves corresponents a 3r d’ESO. Aquestes han estat superades pel 100% delsalumnes en català i matemàtiques i per un 97% en castellà.Tot i que el departament no ens ha facilitat dades globals de Catalunya amb les que podercomparar-nos, no cal dir que, per si sols, aquests són uns molt bons resultats.La tercera dada significativa són els resultats de les PAU (les proves d’accés a laUniversitat) dels nostres alumnes de 2n de batxillerat. Enguany la nota mitjana que hanobtingut ha estat un 7.3 enfront del 6.2 de Catalunya, diferència que es manté quan miremels resultats acumulats dels últims 10 anys (6.7 enfront el 5.7). Treure aquestes bones notes a les PAU ha propiciat que el 87% dels alumnes de l’escolaque han passat les PAU en els últims deu anys, hagin entrat a la carrera que havien triat(enfront el 73% a Catalunya), és a dir, han fet allò que havien escollit.Per últim, en els últims 5 anys hi ha hagut, sempre, almenys un alumne de la nostra esco-la que ha aconseguit una distinció en les notes de les PAU superant la nota de 9.I a part d’aquestes quatre dades, pel camí ens deixem molts reconeixements i premis queha obtingut tant l’escola, com els treballs dels alumnes i dels professors.Un exemple recent: el passat dia 10 de Desembre els Treballs de Recerca de dos alum-nes de l’escola van ser guardonats amb el premi de Recerca Jove de la Generalitat deCatalunya. Tot això ens porta a pensar que estem en el bon camí. Ara bé, tots plegats: Consell Rector,direcció, mestres, personal de l’escola, pares i mares hem de seguir treballant per matenirla qualitat de la nostra escola i ajudar així els nostres fills a construir el futur que es merei-xen.