VIDA SOCIALAGRUPACIÓ SOCIALISTA LOCAL DE VINALESA

www.pspvpsoevinalesa.com Nº 26 DESEMBRE 2011

BON NADAL

I

FELIÇ ANY NOU

2012...

- ACTUALITAT. pàgines 3 - 4: Les eleccions estatals a Vinalesa

- GRUP MUNICIPAL- pàgines 5 - 8: El transport públic a Vinalesa: la línia del 36 de l’EMT

- ECONOMIA- pàgina 9: Qui són els mercats financers?

- IDEOLOGIA- pàgina 10: Consciència de classe i cultura obrera II

- ENXARXATS- pàgina 11: Pàgina del mes en internet: “Le Monde diplomatique”

- CULTURA- pàgines 12 -14: Literatura, Música, Cinema i l’art de les vinyetes...

- FOTOGRAFIES DEL NADAL DE 2010- pàgines 15 - 32.

Igual que en la vida de les persones enla vida de la col·lectivitat, de la socie-tat, hi han coses, fets, actes, encon-

tres, que any rere any arriben puntuals ala cita: les Falles, l’estiu, els aniversaris,les festes d’octubre, el nadal, els pressu-postos per al següent any, les comeseselectorals...

En l’interior d’aquest número parlaremsobre els resultats de les eleccions esta-tals del passat 20 de novembre, el resultatgeneral i el resultat a Vinalesa.

Les persones tendim a enfatitzar el pre-sent i diluir una mica el passat en els fil-tres de la memòria. Vivim una època con-vulsa de crisi, (i considerem que no sols eco-

nòmica) però, si fem memòria, la històriasempre ha estat així, èpoques de crisi queamb l’esforç i el treball de tothom, de lessocietats, dels col·lectius, de gent valentaque ha sabut fer front a les adversitatshem anat superant amb esforç.

Hem de ser conscients que també és feinanostra, de cadascú de nosaltres i que calestar més que mai al costat de qui els hatocat patir més en aquesta ocasió.

Dit això, les crisis cada vegada són pitjorsi més dramàtiques i va sent hora de quetots analitzem realment les vertaderescauses de tanta crisi i anem posant remeisen lloc de parxes! Perquè de no ser aixíestem condemnats a repetir-les amb tot eldrama social que això suposa.

Per això els nostres desitjos per al 2012són molt predeibles: més salut, més justí-cia social, política i econòmica, més pau,més ética i harmonia en tots els aspectes,més solidaritat, més treball digne, dretssocials amb lleis justes que eviten lesdesigualtats i les crisis, més avanç i pro-grés, més dignitat, i la força i el compro-mís de treballar per millorar tot el que ensenvolta!

EE DD II TT OO RR II AA LL

SUMARI:

En primer lloc, com no podia ser d’altra manera, agrair molt especialment en les cir-cumstàncies actuals a totes aquelles veïnes i veïns que a pesar de tot han conf iat enel programa electoral del PSOE i en la capacitat i intencions de Rubalcaba.

Estem convençuts que a tot arreu les crisis econòmiques condicionen totes leseleccions,tal com hem vist en els països europeus on s’han celebrat, i pensem que haestat el motiu fonamental de la caiguda de vots del PSOE, més que victòria del PP, ja querespecte a 2008 hem perdut 4,3 milions de vots mentre que el PP de Rajoy sols n’ha gua-nyat 550.000 (i ha tret 458.000 vots menys dels que va treure el PSOE al 2008). És a dirmolts votants del PSOE han decidit triar altres opcions diferents al PP o abstenir-se (entotal ha hagut 1,3 milions de votants menys que en 2008).

La crisi,amb les seues terribles conseqüències: el dramàtic nombre d’aturats i les mesu-res econòmiques i socials que va aplicar Jose Luis Rodríguez Zapatero seguint les direc-trius conservadora de la dreta europea, per a evitar que passara el mateix que a Grècia oIrlanda, són la causa fonamental.

Cada vegada més gent és conscient de la realitat en que vivim, i una altre tret singular haestat que molts electors han optat per expressar la seua indignació i malestar fent ús delvot nul i blanc (650.000 vots) i l’abstenció (9.710.775 persones), i això no devem passar-ho per alt.

Considerem que la crisi s’haguera pogut afronta d’altra manera, tal i com s’apuntava ini-cialment, aprof itar el moment per a fer una refundació del sistema capitalista.

Per altra part, a nivell nostre, volem felicitar a Compromís-Q, EUPV i UPyD per obtindrerepresentació des de València a les Corts Generals, això enriqueix sens dubte la democràcia.

Respecte als resultats a Vinalesa:

El nostre poble no ha estat immune a la situació general i s’ha produït similars dinàmi-ques a les que ja hem explicat. Com podem observar en les dades de percentatges (que

3

LES ELECCIONS ESTATALS DEL 20 DE NOVEMBRE...

ELECCIONS ESTATALS 2011 (20-11-11) Comparació punts percentuals

MESA A MESA B MESA C GAFAUT TOTAL TOTAL % 2008 diferències

PSOE 108 113 147 249 617 23.95% 37.65% -13.70%

PP 250 228 315 230 1023 39.71% 41.18% -1.46%

EUPV-EV 32 35 35 30 132 5.12% 2.31% +2.81%

COMPROMÍS-Q 33 26 47 47 153 5.94% 1.18% +4.76%

UPyD 28 26 30 35 119 4.62% 0.46% +4.16%

UxV 1 0 0 0 1 0.04% 0.00% +0.04%

ERPV 0 0 1 2 3 0.12% 0.21% -0.09%

P.A.C.M.A. 2 0 4 3 9 0.35% 0.13% +0.22%

E-2000 9 1 4 2 16 0.62% 0.04% +0.58%

CDL 0 0 2 0 2 0.08% 0.00% +0.08%

PCPE 0 0 0 4 4 0.16% 0.00% +0.16%

P. HUMANISTA 0 0 1 0 1 0.04% 0.00% +0.04%

ESCAÑOS BLANCO 0 2 0 0 2 0.08% 0.00% +0.08%

NULS 7 9 12 6 34 1.32% 1.18% +0.14%

BLANC 3 7 8 6 24 0.93% 0.67% +0.26%

ABSTENCIÓ 109 100 106 121 436 16.93% 13.91% +3.02%

TOTAL 582 547 712 735 2.576 2.380 196

és la tècnica més realista de comparació) sembla que la caiguda de vot del PSOE ha anat aparar a Compromís-Q,, UPyD, EUPV i a l’abstenció, mentre que el PP malgrat uns resultatsexcel·lents no ha aconseguit millorar els seus resultats de l’any 2008 tenint en compte l’in-crement del cens electoral.

Desitgem que Mariano Rajoy gestione en benefici de la majoria dels ciutadans i no d’unspocs solament, que no seguisca el model de les retallades que està duent f ins ara i ací, alPaís Valencià, ho vivim de primera mà.

No compartim ni molt menys la visió econòmica i f ilosòf ica de la dreta que proclama queper evitar l’atur cal que les empreses siguen les que manen, marquen les lleis i tinguen totsels privilegis perquè així crearan llocs de treball. Nosaltres creiem fermament que es trac-ta d’una cosa més simple i justa: una millor distribució de la riquesa que es genera amb eltreball i una major intervenció i regulació del sector públic en l’economia per evitar lesinjustícies que provoca el monopoli del mercat de treball. I especialment a nivell europeu!Si, les eleccions europees que sembla que a ningú importen a l’hora de votar i que realmentés on es marquen les regles de joc de moltes coses que ens afecten directament.

Nosaltres seguirem treballant en l’àmbit que ens pertoca, en les idees i en els fets, per aaconseguir una Vinalesa millor, i per tant una societat millor.

4

LA SITUACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC A VINALESA

Un dia després de les eleccions generals els veïns i veines de Vinalesa es trobem ambuna notícia molt preocupant: l’Ajuntament de València diu que determinats poblesveïns a València on arriba l’EMT –entre ells Vinalesa- poden perdre el servei d’autobús

ja que els municipis no paguen. Evidentment és un titular alarmant, comentat pel propiRegidor de València responsable de l’EMT a la ràdio. Després d’escoltar-lo, es deduïx quel’EMT perd molts diners per culpa de donar servei a pobles que no li pertoquen i que estoscaldria que pagaren per a evitar este dèficit. I, no sabem què fan els altres pobles, però comja s’ha dit en altres ocasions i que cal recordar ara és que l’Ajuntament de Vinalesa i per tantels veïns i veïnes, paga 11.000 euros anuals a l’EMT per la prestació d’este servei. I a banda,els usuaris paguen, com no pot set d’altra manera, el seu bitllet corresponent.

Els que tenim un poc de memòria sabem els greus problemes que ha tingut el poble deVinalesa per a poder tindre un servei públic bàsic. I també sabem que és un tema que és moltfàcil d’utilitzar per a treure rendiment partidista.

El PSPV- PSOE de Vinalesa sempre que ha tingut responsabilitats de govern a l’Ajuntament halluitat i treballat al màxim pel trasport públic del nostre poble, encara que la responsabilitatés de la Generalitat Valenciana.

Quan ja s’ha disposat d’un servei bàsic , l’equip de govern ha fet les gestions pertinents permillorar el servei de l’EMT. Sols fa falta tindre un poc de memòria o tirar d’hemeroteca. A l’Esfa saber… de febrer de 2005 l’Ajuntament publicava un article que donava compte de totesles gestions que s’havien dut a terme al respecte. Al desembre de 2003 l'alcalde de Vinalesa,en representació de la Mancomunitat del Carraixet, va plantejar al Regidor Delegat deTransports de l'Ajuntament de València D. Alfonso Novo i al Gerent de l'EMT la possibilitatd'augmentar el nombre de viatges de la línia 36, així com la possibilitat que l'autobús tingue-ra parada dins del municipi de Bonrepòs i Mirambell, i que la línia es fera extensiva fins aAlfara del Patriarca, concretament fins a la rotonda del Seminari, per a donar la possibilitat alsviatgers perquè pogueren fer transbord a la línia del METRO i per afavorir al mateix temps eltransport dels estudiants a la Universitat CEU Sant Pablo i una millor connexió entre poblesveïns.

Amb este plantejament, al febrer del 2004, els Alcaldes d'Alfara del Patriarca, de Vinalesa il'Alcaldessa de Bonrepòs, es van reunir amb el Director General de Transports de la GeneralitatValenciana D. Vicente Domine qui va comunicar que des de la Conselleria no podien compar-tir este plantejament ja que estaven treballant en un projecte que consistia a connectar mit-jançant un autobús la línia del Metro de Moncada amb la línia de Metro d'Almàssera o

5

GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

Alboraia passant per Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell, este projecte estaria avançat i concretat peral mes de maig del 2004, moment en què s'exposaria als representants polítics.

En el mes de setembre del 2004 l'Alcalde de Vinalesa, en representació de la Mancomunitat delCarraixet, va sol•licitar de nou entrevista amb el Director General de Transports a causa del tempstranscorregut sense haver sigut convocats després de la reunió de març, i es va tornar a insistiren els mesos d'octubre, novembre, desembre del 2004 i gener del 2005.

Després per iniciativa veïnal, es varen arreplegar firmes en distints establiments dels pobles dela Mancomunitat amb propostes molt semblants a les plantejades als organismes competents,les mateixes que foren presentades a l'Ajuntament de València responsable de l'EMT i avaladespel Regidor d'Esquerra Unida Antonio Montalbán, qui a mes a mes és Conseller de l'empresa.Finalment en l’Es fa saber... d’octubre de 2005, s’informa del nou servei de transport: l’autobúsgroc.

Després de diverses reunions, tant amb el Director General de Transports de la GeneralitatValenciana, com amb el Gerent de l'Entitat Pública de Transport Metropolità de València (eTM) s’inicia la posada en marxa, de forma provisional per un any prorrogable, d'un servei de transporttransversal que connecta les línies 1 i 3 de Metrovalencia des de l'estació de Moncada-Seminarioa l'estació de Meliana.

El transport d'enllaç es realitza mitjançant un autobús amb una freqüència de pas per Vinalesa,estimada per l'eTM, de 30 minuts per a cada direcció, freqüència que seria revisada i ajustadauna vegada es comprovara el funcionament del servei.

De tots és conegut les contínues reduccions horàries per part de l’empresa i l’equip de governha continuat treballant per tal que este realitzara un servei com s’havia previst a l’inici i que l’em-presa havia signat amb la Conselleria de Transports.

Nosaltres ara ens preguntem què queda de les promeses electorals del PPCV per a aconseguiruna gran xarxa de transport públic per als municipis de l’àrea metropolitana?

Tan sols l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de l'ajuntament de Valencia, a través d'un con-veni en l'ajuntament de Vinalesa, que hui està en qüestió, i pendent de ser reneociat a l'alça,presta un servei bàsic del qui es responsable l'ineficaç desgovern del PPCV de la GeneralitatValenciana. Els qui s'omplin la boca de demanar el tren d'alta velocitat (AVE) no són capaços decumplir les seues obligacions en els seus municipis a 8 km. de València.

I el Grup Municipal Socialista continuarà treballant, com sempre ho ha fet, per millorar en estecas el servei de transport públic de Vinalesa. I esperem que tots els partits polítics amb repre-sentació a l’Ajuntament defensen els interessos de Vinalesa per damunt de les sigles partidistes.L’interès general així ho requerix.

QUI SÓN ELS FAMOSOS MERCATS FINANCERS?

En la edició passada parlàvem dels mercats financers i del seu paper destructiu en la crisi eco-nòmica mundial. Si be ho recordeu ja en la edició del mes d’abril fèiem esment de que si elsestats prenien mesures keynesianes (és a dir polítiques per incentivar l’ocupació, el consum i

l’activitat econòmica mitjançant despesa pública per reactivar la economia i que tot funcione, si hi ha

consum les empreses produeixen, venen, creen ocupació, augmenten els salaris i per tant la gent com-

pra, cal més producció i afavoreix la roda) els mercats financers els massacrarien. I així ha estat. Elque possiblement no sapigueu és que o qui són els famosos mercats financers, per això anem a inten-tar posar una mica de llum al respecte. En paraules de l’economista Juan Torres López:

“¿Quienes son los mercados que atacan a la economía española?

Lógicamente, los mercados no son criaturas reales que tengan cuerpo y alma, sentimientos, voz y voluntad. De

ninguna manera. Los “mercados” son en realidad los propietarios de los grandes capitales que operan en ellos:

los grandes banqueros y los directivos de los bancos, los grandes inversores, los titulares de los gigantescos fon-

dos de inversión, de pensiones, las grandes multinacionales... Son, por tanto, personas normales concretas, ciu-

dadanos como los demás pero que tienen muchísimo dinero y, por tanto, muchísimo poder. Privilegiados que dom-

inan a los gobiernos y que se superponen a cualquiera de las decisiones que los órganos o instituciones repre-

sentativos puedan adoptar, y también los que tienen influencia sobre los organismos internacionales. No creo que

sea necesario que dé nombres, cualquier persona bien informada sabe con quiénes se han reunido los presidentes

de los gobiernos, quiénes van a Davos, los que forman parte de la Trilateral o del Club Bilderberg, los empresar-

ios multimillonarios... A esos me refiero. Son los que controlan no solo sus propios e inmensos recursos

financieros sino también el ahorro, en nuestro caso, de los españoles, con el cual atacan a la economía española.

Usan nuestro dinero para empobrecernos. Esos son “los mercados” a quienes los medios de comunicación nunca

ponen nombre ni cara.

¿Por qué les preocupa ahora la situación de la economía española?

Todos ellos han ganado miles de millones en los últimos años cuando lograron implantar en España, o en otros

países, un modelo productivo especulativo gracias a las leyes que fueron aplicando los sucesivos gobiernos. Y, a

escala global, difundiendo por todo el planeta e invirtiendo y especulando con activos financieros arriesgadísimos

y gracias a la complicidad de las autoridades económicas. Hasta que todo saltó por los aires porque ese modo de

ganar dinero es materialmente insostenible. Todos conocemos la historia, sus engaños y fraudes, su extraordinar-

ia irresponsabilidad, su avaricia ilimitada... y lo que después ha sucedido, el colapso financiero y la práctica par-

alización de la economía mundial porque ésta no puede funcionar sin financiación. Cuando todo estalló, los ban-

cos que habían provocado el desastre y que antes pedían a los gobiernos que se abstuvieran de intervenir en sus

negocios, enseguida les pidieron protección y que pusieran sobre la mesa cientos de miles de millones para sal-

var sus cuentas. Fue tanto el desastre que habían provocado que se hizo necesaria una intervención gigantesca

de los gobiernos, que tuvieron que endeudarse hasta las cejas para evitar el colapso global de las economías y la

quiebra generalizada del sistema financiero y bancario. Y así, y con avales o préstamos al 1% o incluso a menor

interés los bancos centrales han puesto a disposición de la banca mundial cientos de miles de millones de euros

para que saliera a flote y reactivara el flujo de crédito a la economía (por cierto, cometiéndose de ese modo, cuan-

do al mismo tiempo negaban unos pocos miles para luchar contra el hambre, uno de los crímenes más horrorosos

de la historia humana). Pero en lugar de eso, en lugar de dedicar ese dinero a financiar de nuevo la actividad

económica, los bancos se han dedicado a sanear sus balances, bien colocando el mismo dinero que los bancos

centrales les daban en depósitos mejor retribuidos allí mismo, o suscribiendo al 3, 4 o 5% la deuda que tenían que

emitir los gobiernos para hacer frente a la situación que ellos habían creado, o invirtiendo en nuevas burbujas en

los mercados del oro, de las materias primas o del petróleo. Así se ha creado un nuevo y extraordinario negocio

para la banca y los especuladores financieros: comprar la deuda que los gobiernos han tenido que emitir para

tratar de hacer frente al desaguisado que la propia banca y los especuladores financieros han provocado. Por eso,

lo que ahora les preocupa es, sobre todo, que los estados estén en condiciones de hacer frente a esa deuda. Y por

eso les quieren imponer condiciones draconianas para que sus recursos se dirijan prioritaria e inexcusablemente

a pagarla. Lo mismo que hicieron con los países del tercer mundo en los años ochenta.”

Per tant, els famosos mercats financers tan sols són un determinat grup de persones i grups d’interes-sos que han “aconseguit” quantitats immenses de diner (i per tant poder) i pensen que si aquest estàparat perden, per tant han d’estar constantment guanyant-ne més com siga i a costa de qui siga. Aixòen medicina té un nom molt senzill: càncer! Un càncer social de cèl·lules malignes que creixen senseparar destruint les cèl·lules bones!

http://www.monde-diplomatique.es/?url=editorial/0000856412872168186811102294251000/editorial/?articulo=1f197f01-9a45-4451-

81b0-4ffe3a916e07 (no us perdau aquest interessant article al respecte)

7

CONSCIÈNCIA DE CLASSE I CULTURA OBRERA II

CULTURA OBRERA

Amb la Revolució Industrial es va consolidarel sistema socio-econòmic de la burguesia,inspirat en la filosofia de la competitivitat, de lacompetència a tots els nivells. (“Caiga quicaiga”).

El sistema Liberal està consolidat des de famés de 160 anys i en eixe temps ha tingut mol-tes i diverses crisis econòmiques, fins ara lamés important i molt coneguda la de l’any1929. (al respecte podeu llegir el llibre de John

Kenneth Galbraith “Breve historia de la euforia financie-

ra publicat per Ariel Sociedad Economica).

Des dels primers moments, el sistema liberalha tingut l’enfrontament dels col·lectius obrers,motivat per l’explotació a la que han estat sot-mesos, i d’eixa manera es va produir el feno-men social de la consciència de classe explo-tada, i contra l’explotació, es va produir la lluitaobrera, que és la “lluita de classes”.

Al present 2011, i des de l’any 2007, estem enmig d’una altra crisi econòmica de grans pro-porcions, d’extensió mundial, la qual al nostrepaís ha deixat sense lloc de treball a més dequatre milions d’assalariats.

Davant d’un assumpte tan greu, tal com ésesta crisi, des d’esta modesta fulla, “VIDASOCIAL”, amb plena llibertat tractarem esteassumpte.

Els caps pensants del sistema capitalista, queés un sistema que envolta tots els aspectes dela vida de les persones, apliquen diverses res-postes, segons la situació del moment.

Així:

1,- En moments d’eufòria econòmica, per aque el sistema rendisca al màxim, pregonenl’objectiu del “Pleno Empleo”, però reservant

una important quantitat de “mano de obra” pergarantir que els salaris no es disparen.

2.- Quan apareix la crisi, per tal de salvar el sis-tema, pregonen la flexibilitat laboral. Estaparaula mereix un pensament gramatical: LaGRAMÀTICA és molt important, també en lacultura obrera, per explicar, per aclarir, el signi-ficat de les paraules, FLEXIBILITAT, en laintenció dels que la proposen és sinònim depèrdua de drets del treball, de manera que aldonar entrada a la FLEXIBILITA (legal) es per-met tractar al treballador com una cosa, comuna mercaderia, de manera que quan convé alsistema passa a la “reserva”, i cada treballadoren la reserva, en la relació dels aturats, és unfre per a l’augment salarial.

D’eixa manera es camufla la realitat. Així fun-ciona la hipocresia del sistema.

Continuarà ...

8

Vinyeta d’Allan Mc Donald

pàgina del mes en internet:

http://www.monde-diplomatique.es/

Le Monde Diplomatique és una publicació mensual francesa que ofereix anàlisis i opinions documentades sobrepolítica, cultura i actualitat mundial. Fundada en maig de 1954 per Hubert Beuve-Méry.

Els seus articles són extensos, signats per experts i defenent opinions ben definides, particularment, la revistasosté una visió crítica sobre els efectes de la globalització sobre el món i els seus habitants.

L’edició francesa original té una tirada d’uns 350.000 exemplars. 38 edicions en 26 altres llengües fan una tiradatotal de 2,2 milions en tot el món (més 33 edicions electròniques). Els lectors de Le Monde diplomatique posseei-xen el 49% de la companyia mitjançant l’associació Los Amigos de Le Monde diplomatique. L’altre 51% és pro-pietat del diari Le Monde. La publicació manté la seua independència limitant els seus ingressos per publicitat imitjançant la "minoria de bloqueig" atribuïda al capital que està en mans dels seus lectors.

Un editorial escrit en 1997 per Ignacio Ramonet, director de redacció des de 1999, va donar preu a la creació dela ONG ATTAC, la tasca de la qual es va dedicar originalment a la defensa de la taxa Tobin. En l’actualitat es dedi-ca a la defensa d’una gran varietat de causes de l’esquerra política.

Diversos estats tenen edicions pròpies, amb articles sobre temes locals, o continentals, i amb una selecció d’ar-ticles de l’edició francesa. En total, les edicions en castellà sumen una tirada mensual de 124.000 exemplars:

• Argentina. Edició Cono Sur, inclou a Paraguai i Uruguai. 30.000 exemplars. • Bolívia. Suplement d’una revista, 5.000 exemplars. • Xile. 10.000 exemplars. • Colòmbia. Suplement d’una revista, 10.000 exemplars. • Puerto Rico. Suplement d’una revista, 20.000 exemplars. • España. 25.000 exemplars. • Mèxic. Suplement d’una revista, La Jornada. 14.000 exemplars. • Perú. Suplement d’una revista, Caretas. 5.000 exemplars. • Veneçuela. 5.000 exemplars

Font: wikipedia

9

“Patas Arriba. La escuela del mundo al revés”d’Eduardo Galeano és un llibre imprescindible que hauria

d’estar material escolar de treball. Nascut a Montevideol’Uruguai, barreja narració i assaig, poesia o crònica, usa l’ironia magis-tralment per obrir els ulls al món tal com és i no com el veiem, explicasempre els altres punts de vista, els dels que no tenen veu, els delspobres, els dels perdedors. Revela cruament la hipocresia del món actu-al, les escletxes del sistema, et fa intuir tot allò que la televisió o els mit-jans de comunicació mai et conten (sempre amaguen).Un llibre imprescindible per a qui no te por de descobrir realment com ésl’altra cara del món en que vivim. No promet felicitat, sols una altra versióde la realitat, la felicitat que comporta anar descobrint part de veritat sem-pre és dolorosa...

parlem de cultura

Paco Muñoz, o siga Francesc Muñoz i Martínez, o mos-sèn grenya (València, 1939) és un cantant i escriptor valencià: de

vocació tardana, com Labordeta, va començar a cantar esperonat perOvidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a lacançó infantil, per a la qual cosa fou decisiva l'opinió de Joan Fuster.

L'any 1975 començà a actuar en les associacions veïnals de València,on tocava cançons d'Aute, Llach o Serrat acompanyat d'una guitarra;la seua presentació oficial tingué lloc al Teatre Micalet el 4 de novem-bre de 1976. Després des de 1984 vingué una etapa dedicada alsxiquets. Es va retirar dels escenaris en 2008, quasi amb 70 anys.Paco Muñoz ha estat, és i serà un referent inqüestionable de la músi-ca en valencià, una persona amb un cor tan immens com ell mateix!

pel·lícula: “El viento que agita la cebada” -The wind that shakes the barley-Director: Ken Loach any: 2006 - Palma d’Or Festival de Cannes-

“The wind that shakes the barley” és el famós poema de Joyce queevoca aquesta història sobre la Irlanda del segle XX.Ara que per fi també a Euskadi s’han adonat que la violència sols com-porta més violència i que aquesta no és la manera al segle XXI dedefensar cap causa, pensem que pot resultar interessant veure i deba-tre detingudament aquesta pel·lícula de Ken Loach, un director caracte-ritzat per les seues obres de temàtica social.Obres com: “”Lloviendo piedras” sobre la passada crisi econòmica,“En un mundo libre” sobre l’explotació dels emigrants o “La canciónde Carla” sobre la revolució sandinista a Nicaragua.Sempre amb un punt de vista diferent, Loach deixa que siga l’especta-dor qui jutge i valore els personatges i les actuacions, retrata magistral-ment la xiconina història que determina la vida de les persones, la queno apareix mai als llibres d’Història que escriuen sempre els que gua-nyen...

LLIBRES

MUSICA

CINEMA

10

Allan McDonald va naixer en Tegucigalpa (Hondures) en 1973. Va publicar la prime-ra caricatura als 9 anys i es va professionalitzar als 13 en Diario La Prensa. Ha guany-at més de 30 premis d’humor, entre ells dos UNICEF de l’ONU i dos premis Nacionalde Caricatura. La seua obra es publica en 250 periòdics d’EUA i d’Europa. I té exposi-cions permanents en la Universidad de Alcalá de Henares i en el Museo del Humor deBoca Ratón (Miami). Allan McDonald és un dels dibuixants més audaços d’Amèrica. Laseua obra colpeix les consciències i la moral dels temps actuals.

Vinyet

es

“D’aquells que diuen que els diners poden fer-ho tot, s’ha de sospitar amb fonamentque seran capaços de fer qualsevol cosa per diners” Benjamin Franklin

http://www.allanmcdonaldcom/

Agrupació Local de Vinalesa del PSPV/PSOE. Plaça de Gafaüt, 13 e-mail: vinalesa@pspv-psoe.net

“D’aquells que diuen que els diners poden fer-ho tot, s’ha de sospitar amb fonamentque seran capaços de fer qualsevol cosa per diners” Benjamin Franklin

FOTOS DEL NADAL DE 2010