Vox UJI. Desembre 2011

PERIÒDIC DE LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ | ANY XII | 123 | DESEMBRE 2011

3/LÍNIES DE GOVERN El Claustre aprova 92 accions contemplades en les línies de govern per a 2012

5/GOOGLE La Jaume I formarà part del nou Fòrum d’Universitats en el Núvol creat per Google

14/INVESTIGACIÓ La primera tesi de Medicina de l’UJI estudia l’impacte de les campanyes de vacunació

Viure l’experiència Erasmus

2 http://www.uji.es/com/voxuji/201112/

Periòdic de la Universitat Jaume I

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - CONSELL DE DIRECCIÓFrancisco Fernández Beltrán i Mª Carmen Aparisi REDACCIÓAinhoa Alberola, Alicia Andrés, Mª Carmen Aparisi, Núria Balaguer, Francisco F. Beltrán, Mª Luz Blanco, Juansa Pérez, Eva Redondo i Rosana SanahujaFOTOGRAFIAAlex Pérez i Damián Llorens DISSENYAmparo Soriano i Marta NegreDISSENY PORTADAZeynep ArdaASSESSORAMENT LINGÜÍSTICLourdes Pascual

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - EDITAServei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I-Rectorat- (Campus del Riu Sec. Edifici Rectorat i Serveis Centrals. 12071-Castelló de la Plana). Telèfon: 964728831 Fax: 964728832 [email protected] - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ISSN: 1575-9601 * DIPÒSIT LEGAL: CS-75-1999IMPRIMEIX: Servicios de Impresión de Castellón (SIC) Cra. Almassora, s/n. 12005-Castelló

||El personatgeEl personatgeMaría Ángeles Durán, professora d’inves-tigació en el Consell Superior d’Investiga-cions Científi ques, va visitar la Universitat Jaume I el10 de novembre per a partici-par com a ponent en les jornades «Treball i responsabilitats familiars: conciliació i coresponsabilitat. Què, qui, com?», orga-nitzades per la Unitat d’Igualtat de l’UJI. Durán va ser la primera dona que va aconseguir la càtedra en Sociologia a Espanya. És la fundadora de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona a la Uni-versitat Autònoma de Madrid i ha sigut presidenta de la Federació Espanyola de Sociologia. Les seues aportacions li han valgut guardons com el Premi Nacional d’Investigació en Ciències Jurídiques i Socials Pascual Madoz; la Medalla d’Or del Treball o el Premi Mensajeros de la Paz. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

El passat 19 de setembre la professora Purifi cación Escribano –Puri o Pura per als companys i com-panyes de la comunitat universitària– va impartir la seua darrera lliçó magistral en l’acte d’obertura del XXè curs de l’UJI. Ho hauria d’haver fet el curs anterior, però la malaltia que uns mesos abans se li va manifestar li ho va impedir. Un any després, i gràcies a la seua voluntat i tenacitat, i amb l’ajuda de la seua família, va aconseguir recuperar-se, acumular forces i delectar-nos a tots amb una mera-vellosa lliçó en què va condensar tres de les seues grans passions: la química –a què es va dedicar professionalment, com a excel•lent docent i investigadora–, la lluita per la igualtat de les dones –en la qual sempre va combatre per a posar en relleu l’important i necessari paper de les dones, i en par-ticular de les científi ques–, i el compromís i el treball per una societat més justa i de progrés.

Com ja vaig dir en l’acte d’obertura, semblava que amb aquella lliçó havia volgut sintetitzar, per a nosaltres, una nova molècula, una nova substància que resumia, d’alguna manera, el leit motiv de la seua trajectòria i existència –al que caldria afegir l’estima incondicional a la seua família i amics– i que ens oferia a tota la comunitat universitària i a la societat com un regal d’inici de curs. Sens dubte, va ser un boníssim punt de partida per a començar el curs refl exionant al voltant d’aquests tres elements tan fonamentals.

Va ser el seu compromís per a treballar per una societat més justa i progressista el que l’impulsà a implicar-se, a fons, amb tot allò que la rodejava, i en particular amb aquelles injustícies amb les quals es trobava. I si hi ha un exemple que ho demostra és la seua dedicació per a impulsar i as-sentar un ensenyament públic universitari d’excel·lència a Castelló. Ho va fer en l’etapa del Col•legi Universitari de Castelló (CUC), des dels seus càrrecs de responsabilitat, primer com a vicedirec-tora d’Investigació i Assumptes Econòmics i d’Ordenació Acadèmica i després com a directora del mateix CUC, entre 1987 i 1989, des d’on va reivindicar davant la Universitat de València una autonomia –econòmica i administrativa– perquè el CUC poguera oferir a la societat de Castelló uns estudis superiors i una recerca de qualitat. El seu posicionament reivindicatiu –que va saber traslladar a tota la comunitat universitària– i la seua dimissió, davant la falta de resposta per part de la Universitat de València, va ser un dels fets fonamentals que van propiciar la creació d’una universitat pública per a Castelló.

La seua entrega per a servir a l’UJI queda palesa en la seua dedica-ció al govern de la nostra universitat, primer com a adjunta al Vicerec-torat d’Investigació i Departaments, i després com a Vicerectora d’In-vestigació i Departaments en l’equip rectoral del professor Francesc Michavila. Però, per damunt de tot, es manifesta en el quefer diari del seu magisteri –reconegut pels seus estudiants i companys– i de la seua investigació –reconeguda a nivell nacional i internacional.

Sempre he mantingut que la Universitat Jaume I no és patrimoni de ningú; va ser i és un projecte coral, de totes i tots els que hi treballem i de tota la societat. Però, en aqueix cor, on totes les veus han sigut i són necessàries, algunes han sigut extraordinàries, ja que han tingut un paper clau i destacat per damunt de les altres. És de justícia res-saltar que la veu de Puri va ser fonamental i irreemplaçable.

«Umbrío por la pena, casi bruno, porque la pena tizna cuando estalla...». Crec que aquests versos del poeta Miguel Hernández, a qui ella tant admirava, resumeixen l’estat i el sentir de la comunitat universitària per la pèrdua de Puri, que s’ha donat «injustament» aquest 2011 que està declarat com Any Internacional de la Química, en commemoració del segon premi Nobel atorgat a Marie Curie –que tant l’apassionaven, l’una i l’altra–, i en una setmana, aquesta, que està dedicada a la lluita internacional contra la violència de gènere, en la qual tant s’havia implicat. Quin contrasentit! I és que la mort, la dels éssers estimats com ella, no en té gens, de sentit.

Afortunadament, encara que ella no siga ja entre nosaltres, tinc el convenciment que la d’inici de curs no serà la darrera lliçó que ens done. El record de la seua persona i integritat, del seu tre-ball i trajectòria, seran lliçons magistrals «no presencials» que ens instruiran i reconfortaran en el futur i, sobretot, ens ajudaran a aconseguir el títol de «persones solidàries i compromeses» que ella tant desitjava per a tot el seu estudiantat i per als ciutadans en general.

Tant de bo sapiguem aprofi tar les seues lliçons.Vicent Climent Jordà

Rector de la Universitat Jaume I

[[ObituariObituari] ] >> La darrera lliçó

núm 123 - desembre 2011 http://www.uji.es/com/voxuji/201112/ 3

EVA REDONDO

El Claustre de la Universitat Jaume Iha aprovat per unanimitat les línies de govern per a 2012 presentades pel rector, Vicent Climent, qui les ha defi -nit com «un conjunt d’accions realista i factible», on es refl ecteixen propostes que es poden complir, sempre que les disponibilitats pressupostàries no em-pitjoren com a conseqüència dels retalls en la subvenció ordinària de la Genera-litat Valenciana per a 2012. El rector ha destacat que l’actual equip de govern ha aconseguit complir més del 80% dels compromisos que es va plantejar en les línies de govern de 2011, malgrat la si-tuació econòmica actual, i també ha fet públic el seu compromís de continuar i incrementar el diàleg amb tots els mem-bres de la comunitat universitària.

Les línies de govern 2012 s’organit-zen en deu àmbits d’actuació, que es tra dueixen en 92 accions concretes, i marquen vuit actuacions com a prio-ritats estratègiques. En l’àmbit de la docència es mantindrà l’esforç en la implantació de l’EEES (graus i màsters ofi cials), en el desplegament d’un mo-del educatiu propi, en l’aplicació del multilingüisme, el foment de la interna-cionalització, i en la consolidació dels estudis de ciències de la salut. Pel que fa a la recerca, es continuarà impulsant la recerca de qualitat i fomentant la transferència a través del Pla de pro-

moció de la investigació. En l’àmbit de la cultura, es mantindrà la qualitat en l’oferta d’activitats esportives i cultu-rals, la presència a les seus i l’extensió universitària a les comarques. Quant al capítol d’inversions, es començarà la construcció de la Facultat de Cièn cies de la Salut, que començarà l’any 2012 i s’inaugurarà el 2014, i es posarà la pri-mera pedra de la Casa de l’Estudiantat i serveis vinculats. Les prioritats pel que fa al PDI seran dues: avançar en la seua estabilització i posar en marxa el nou document de carrera docent i investiga-dora. En l’àmbit del PAS es farà la refor-ma de la relació de llocs de treball (RLT)

i la seua planifi cació, i es milloraran les condi cions del lloc de treball. Quant a l’alumnat, es continuarà desenvolupant l’Estatut de l’Estudiantat, mantenint els programes de premis i beques propis, i millorant els equipaments i l’habitabili-tat del campus. L’última de les prioritats estratègiques de l’equip de govern serà desenvolupar el projecte de Campus d’Excel·lència Internacional.

Aquestes línies han sigut acompa-nyades pel Pla extraordinari de mesu-res econòmiques, que inclou un ajor-nament d’inversions per valor de 12,38 milions d’euros i un estalvi de despesa corrent de 2,3 milions d’euros.

Císcar assegura

que mantindrà el

pla de fi nançament

de les universitats

REDACCIÓ

Les universitats públiques valencianes van aconseguir la confi rmació per escrit del conseller d’Educació, José Císcar, de la plena vigència del Pla plurianual de fi nançament (PPF) i del fet que la Comis-sió Tècnica de Seguiment es reunirà per a reconduir la reducció de la partida de les universitats en els pressupostos de la Generalitat de 2012. Els rectors de la Uni-versitat Jaume I, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i la Mi-guel Hernández d’Elx van arribar a l’acord el passat 14 de novembre en una trobada que va tindre lloc a València.

Els màxims responsables de les univer-sitats públiques valencianes havien tras-lladat a la Conselleria el seu desconcert i malestar pel retall del 9,4% del seu pressu-post per a 2012. Aquest desconcert estava provocat per la diferència entre l’aplicació del PPF amb la multiplicació del pressu-post pel defl actor del PIB que pot arribar aproximadament a l’1,5% i els ingressos per taxes i altres serveis. Aquest desfa-sament es devia al fet que la Generalitat havia calculat de forma inexacta l’incre-ment dels ingressos de les universitats per l’augment de les taxes universitàries.

Per tant, els rectors preveuen que tin-dran un ajust per part del Consell amb un increment de la seua partida econòmica, 814 milions d’euros, en forma de modifi -cació pressupostària. No obstant, des de la Conselleria d’Educació la interpretació no és la mateixa atès que no es parla di-rectament d’un augment del fi nançament sinó que cal conèixer primer el defl actor del PIB marcat per la llei estatal del pres-supost per a 2012.

L’UJI incrementa els

crèdits impartits en

els graus el 2010/11

REDACCIÓ

El Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat ha presentat l’informe de l’exe-cució del Pla d’ordenació docent (POD) a la Universitat durant el curs 2010/2011.

Segons l’informe, durant aquest curs es van impartir un total de 14.287,66 crèdits en les titulacions de 1r i 2n cicle i grau, dels quals el 78% tenien caràcter bàsic, troncal o obligatori, mentre que el 22% restant s’ha destinat a la docència d’assignatures opta-tives i de lliure confi guració. A més, s’ha continuat amb la implantació dels estudis de grau, i la consegüent extinció dels actu-als estudis de 1r i 2n cicle. En concret, es va implantar el primer curs de 18 graus amb la impartició de 4,465,51 crèdits davant els 947,93 del curs anterior. Pel que fa als estu-dis que han iniciat la seua extinció, s’hi ha reduït el nombre de crèdits impartits , que ha passat de 12.862,22 a 9.440,05.

El Claustre aprova per unanimitat

les línies de govern per a 2012La Universitat durà a terme 92 accions a més d’aplicar el Pla de mesures econòmiques

L’actual equip de govern ha aconseguit complir el 80% dels compromisos de 2011. | FOTO: D. LLORENS

REDACCIÓ

El Consell de Govern va aprovar la pro-posta de pressupost universitari per a 2012, que ascendeix a 104.841.000 euros, amb una disminució del 8,54% respec-te al passat exercici econòmic, 9.795.000 euros en termes absoluts, però basat en el manteniment de l’efi càcia i l’efi ciència en les activitats universitàries i amb l’objectiu d’assegurar la sostenibilitat de la capacitat d’acció de la Universitat en el futur.

Aquesta disminució s’explica principal-ment per l’ajornament de l’anualitat 2012 que es deriva de la modifi cació que es va signar el passat 10 d’octubre de 2011 del conveni entre la Generalitat Valen-ciana i cadascuna de les cinc universitats públiques valencianes; i per la demora d’inversions per valor de 12,38 milions d’euros segons el Pla extraordinari de me-sures econòmiques aprovat recentment pel Consell de Govern que també contem-pla un estalvi de la despesa corrent de 2,3 milions d’euros.

El pressupost preveu uns ingressos ge-nèrics de 88.968.648,37 euros, dels quals 73.534.745,37 corresponen a la subvenció nominativa de la Generalitat Valenciana d’acord amb el Pla plurianual de fi nança-ment, que es troba congelat des de 2010, i 15.433.903 euros provenen de la previsió d’ingressos per taxes de matrícula i per la resta de conceptes d’ingressos ordina-ris. L’estat d’ingressos es completa amb 241.968,20 euros en ingressos patrimo-nials i 4.918.203, 93 en concepte de trans-ferències de capital.

A més d’aquests, el pressupost d’ingres-sos de l’UJI inclou altres d’específi cs; és a dir, que estan vinculats al fi nançament d’activitats determinades que condicio-nen la seua obtenció. En aquest àmbit, per a l’any 2012 es preveu una partida de 3.000.000 d’euros corresponent a la terce-ra disposició del préstec del Banc Euroepu d’Inversions, que va facilitar la Conselleria d’Educació, Ocupació i Formació a través de l’Institut Valencià de Finances per a la

posada en marxa dels graus de Medicina i Infermeria. Pel que fa a les despeses, el pressupost s’estructura en quatre progra-mes: direcció i serveis generals; cultura i implicació social, ensenyaments universi-taris, i investigació científi ca i tècnica.

La proposta aprovada es remetrà a la Conselleria d’Educació i haurà de ser ratifi -cada pel Consell Social per a la seua apro-vació defi nitiva.

L’austeritat marcarà el pressupost de 2012


ALBERTO E. LÓPEZ

Coincidint amb la celebració de l’Any

Internacional dels Boscos, el Club de De-

bat de la Universitat Jaume I va tornar a la

Llotja del Cànem i, davant la pregunta «De

qui són els boscos?», diversos experts van

exposar els seus arguments i expe riències

sobre la propietat d’aquests espais verds.

La taula redona va estar moderada per

Josep Lázaro, director de COPE Castellón,

que va destacar la importància de la cele-

bració de l’Any Internacional dels Boscos

perquè la societat prenga consciència i

done més importància al desenvolupa-

ment sostenible.

El torn d’intervencions el va inaugurar

el director de l’Escola Superior de Tecno-

logia i Ciències Experimentals de l’UJI,

Ximo Gual, que com a «xicotet» propietari

de boscos va explicar que aquests espais

naturals han experimentat grans canvis

en el model de gestió, ja que abans l’úni-

ca mesura que s’hi adoptava era la tala

massiva dels arbres. Ara, amb el pas de les

dècades, la fusta ja no dóna el mateix ren-

diment econòmic i, per tant, cada vegada

es talen menys arbres, els boscos creixen

de manera natural i, com a conseqüència

directa, augmenta la massa forestal.

Amat Sánchez Velasco, professor del

Departament d’Economia Aplicada de la

Universitat de València, va començar la

seua intervenció recordant als assistents

que la meitat del territori de la Comunitat

Valenciana és forestal, i que aquest as-

sumpte, per tant, té una gran importància.

També va destacar que el canvi social més

rellevant és que, actualment, dues de cada

tres propietats de boscos estan en mans

privades, i que el gran repte per a la socie-

tat és com gestionar aqueixes propie tats

de forma ecològica, sostenible, però sen-

se oblidar que som al segle XXI i que les

polítiques actuals estan obsoletes.

Per últim, Francisco González Babiloni,

president del Grup per a l’Estudi i Conser-

vació dels Espais Naturals (GECEN), va inci-

dir que l’obertura de tallafocs és excessiva

i inútil i, a més, gens econòmica, i que arri-

ben a eliminar més hectàrees de boscos

que els mateixos incendis. També va afi r-

mar que la gestió de les administra cions

per a conservar aquestes àrees forestals

és fonamental, i hauria de consistir en un

diàleg amb la societat, acompanyat d’una

forta inversió econòmica, encara que això

siga bastant difícil en el context actual de

crisi econòmica.

El 2011 ha sigut declarat per l’ONU Any Internacional dels Boscos. | FOTO: DAVID BAUSÁ

[Novetats editorials]

www.tenda.uji.es

DIÁLOGOS JURÍDICOS ESPAÑA-MÉXICO. VOLUMEN III

Juan Andrés Recalde Castells (ed.)

Col·lecció «Estudis Jurídics»

Preu: 15 euros · ISBN 978-84-8021-808-5

La col·laboració acadèmica i investigadora entre juristes de la Univer-

sitat Jaume I i la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic (Toluca)

ha permès desenvolupar una obra col·lectiva que aborda temes de

gran actualitat com són l’educació mediambiental, la utilització dels

instruments electrònics en el sector públic o la prevenció de riscos

laborals, entre altres qüestions.

APRENDIENDO A TRANSFORMAR EL ENTORNO. EL USO DEL APRENDIZAJE SERVICIO EN LA EDUCACIÓN SUPERIOR

Andrea Francisco Amat, Eloísa Fernanda Nos Aldás i

Lidón Moliner Miravet

Col·lecció «Sapientia»

Preu: gratuït · ISBN 978-84-694-7932-2

Aquesta publicació és una guia didàctica que té com a objectiu facili-

tar a l’estudiantat el coneixement de la metodologia emprada en les

assignatures Educació Cívica i Social, Discursos Audiovisuals i Cultura

de Pau, i Didàctica General. Disponible en http:/www.sapientia.uji.es.

SEMBRA. Quadern Escolar. Homenatge a Enric Soler i GodesCol·lecció «Fundació Càtedra Enric Soler i Godes»

Preu: 15 euros · ISBN 978-84-8021-839-9

L’Escola núm. 1 de Sant Joan de Moró va començar el 1936 un innova-

dor projecte educatiu basat en les tècniques pedagògiques Freinet,

que va permetre la confecció del Quadern Sembra, una revista escolar

redactada i il·lustrada pels alumnes. L’obra vol ser un homenatge al

mestre que ho va fer possible, Enric Soler i Godes, mitjançant l’edició

facsímil dels vuit números de Sembra publicats abans de l’arribada

de les tropes franquistes. L’obra recull, a més, un pròleg del mestre i

imatges que fan palés el seu treball per la llengua i l’educació.

LA CARRERA DE ORIENTACIÓN EN EL COLEGIO

Fernando Blázquez Castelló i Carlos Hernando

Domingo

Col·lecció «Educació»

Preu: 24 euros · ISBN 978-84-8021-826-9

La cursa d’orientació és una activitat esportiva plena de continguts que

afavoreixen l’educació global dels participants. A més dels valors educa-

tius inherents a l’esport, la contínua presa de decisions davant les dife-

rents situacions que es troben en el recorregut, posa en valor el seu as-

pecte cognitiu. El llibre pretén facilitar la formació dels mestres perquè

puguen incloure la cursa d’orientació en les programacions escolars.

Experts destaquen que dos de cada

tres boscos són propietat privada

El Club de Debat va abordar la gestió del territori forestal


REDACCIÓ

El III Congrés Obert i Virtual Castelló

2020 va dedicar la primera sessió a la

integració de la dona en el desenvolu-

pament empresarial de la província. S’hi

va destacar la formació, l’ús de les noves

tecnologies, el networking per a comu-

nicar i reforçar el lideratge, el treball en

equip i l’associacionisme com a prin-

cipals valors que cal remarcar. D’altra

banda, en les diferents ses sions celebra-

des al llarg del mes de novembre es van

abordar els sectors tradicionals.

Pel que fa a l’agricultura, els experts

van apostar pel relleu generacional, la

transferència tecnològica i la visió em-

presarial aplicada a l’agricultura per a

dinamitzar aquest sector. Així mateix, es

va assenyalar la importància del Corre-

dor Mediterrani, ja que el transport per

ferrocarril reporta un estalvi considera-

ble, així com una major facilitat duanera

i d’obertura als mercats. En aquesta línia,

la sessió dedicada al transport i la logís-

tica també va incidir en les possibilitats

que ofereix el Corredor per la seua efi -

ciència i sostenibilitat.

D’altra banda, en la taula redona de-

dicada a la construcció es va assenya-

lar que la crisi pot convertir-se en una

oportunitat. Els professionals del sector

van advocar per la internacionalització

de les empreses, l’impuls del turisme i

el compliment de la normativa vigent.

Quant al sector ceràmic, un altre dels

grans afectats per la crisi, es va destacar

la necessitat de mantindre la quota de

fabricació en el futur més immediat i in-

tentar eliminar els temps morts a partir

d’organitzacions logístiques. També es

va incidir en la importància de la inves-

tigació i la innovació per a aportar valor

afegit amb nous productes.

Per la seua part, els professionals del

sector del comerç van coincidir que

la proximitat, la professionalització i

l’avantguarda són algunes de les carac-

terístiques que s’han de potenciar per a

rellançar aquest sector econòmic.

Per a fi nalitzar amb l’anàlisi dels sec-

tors tradicionals, professionals dels àm-

bits industrials menys mediàtics com

ara la fusta o l’automòbil es van decan-

tar per la sostenibilitat, el canvi de cultu-

ra emprenedora i la cerca d’oportunitats

com a mesures de futur.

Castelló 2020 analitza

les oportunitats dels

sectors tradicionals

La primera sessió va estar dedicada a les dones empresàries com a motor de canvi. | FOTO: D. LLORENS

TRANSPORT I LOGÍSTICA. Carlos Eleno,

director general de Transport de la Con-

selleria d’Infraestructures: «S’ha d’acon-

seguir una millora de les infraestructures

ferroviàries al servei de les mercaderies».

CERÀMICA. Joaquín Piñón, president

d’ASCER: «El sector ha de lluitar per a con-

tinuar sent innovador i competitiu a través

d’accions com ara la potenciació del ITC o

la col·laboració amb altres sectors».

ALTRES INDÚSTRIES. Juan Manuel Ur-

quizu, president de l’Associació Comarcal

d’Empresaris del Baix Maestrat: «Cal re-

cuperar la compra del mobiliari com una

experiència agradable i plaent».

REDACCIÓ

L’Ofi cina de Cooperació al Desenvolu-

pament i Solidaritat de l’UJI va organitzar

el 24 i 25 de novembre el II Congrés In-

ternacional de Cooperació al Desenvolu-

pament i Solidaritat i les XV Jornades de

Cooperació Internacional i Solidaritat que

van portar per títol «Democràcia, drets

humans i desenvolupament».

La conferència inaugural va estar a càr-

rec de David Bondia, director de l’Institut

de Drets Humans de Catalunya, qui va re-

fl exionar al voltant de diverses premisses

relacionades amb el compliment dels drets

humans per part de l’estat i la societat.

Bondia va afi rmar que «un dels princi-

pals reptes per a la democràcia i els drets

humans del segle XXI és detectar i denun-

ciar les violacions de l’estat per omissió». En

aquesta línia, també va assenyalar que per

a enfortir els drets humans i la democrà-

cia s’ha de trencar qualsevol col·laboració

amb règims i estats que apliquen políti-

ques denegatòries d’aquests drets.

Bondia: «Cal detectar la violació

per omissió dels drets humans»

El professor de la Universitat de Barcelona David Bondia durant la seua ponència. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

AGRICULTURA. Juan Vicente Safont, pre-

sident d’Anecoop: «El Corredor Mediterra-

ni és un pas molt important, ja que el ferro-

carril reporta estalvi i una major facilitat

duanera i d’obertura als mercats».

CONSTRUCCIÓ. Alejandro Roca, director

de Control de Gestió d’Obinesa: «Cal dur

a terme aliances d’empreses locals per a

eixir a altres mercats, i també agilitar els

tràmits burocràtics».

COMERÇ. José Luis Verchili, president de

Centre Ciutat Castelló: «S’ha de tornar a

personalitzar les vendes. Aprofi tem la pro-

ximitat per a augmentar el valor afegit del

xicotet comerç».

III CONGRÉS OBERT I VIRTUAL CASTELLÓ 2020


Estudiantat de

batxillerat coneix

la investigació de

la Universitat

REDACCIÓ

La Universitat Jaume I va rebre el 15 de

novembre la visita de mig centenar d’es-

tudiants de batxillerat i quatre membres

del professorat de Lleó i Madrid que par-

ticipen en el projecte «Rutas científi cas»

promogut pel Ministeri d’Educació i les

comunitats autònomes. L’alumnat va tin-

dre l’oportunitat de conèixer de primera

mà l’activitat investigadora del campus

del Riu Sec, amb la presentació d’alguns

dels seus projectes més destacats.

Els joves van descobrir l’equipament

que l’UJI posa al servei de la comunitat

investigadora. En concret, les seccions de

ressonància magnètica nuclear, espectro-

metria de masses, raigs X, microscòpia, es-

pectroscòpia molecular, anàlisis tèrmiques

i sòlids porosos i la secció de làsers i me-

sura de propietats físiques. Així mateix, es

va presentar el treball que realitza el Grup

d’Investigació de Dispositius Fotovoltaics

i Optoelectrònics. La jornada va fi nalitzar

amb la visita a les instal·lacions de l’Edifi ci

d’Investigació I i el Laboratori de Robòtica.

La directora del

IIDL participa en la

Cimera Mundial del

Microcrèdit

REDACCIÓ

La directora de l’Institut Interuniversi-

tari de Desenvolupament Local (IIDL) i

promotora del Màster en Cooperació al

Desenvolupament de la Universitat Jau-

me I, Ana María Fuertes, va participar amb

una comunicació en la Cimera Mundial

del Microcrèdit que es va celebrar del 14

al 17 de novembre a Valladolid.

La Cimera del Microcrèdit Valladolid

2011 va reunir més de 2.000 persones

de més de 100 països, amb l’objectiu de

fomentar la creació d’entitats sostenibles

des del punt de vista fi nancer i potenciar

aquest instrument de desenvolupament

en el qual l’esforç conjunt d’entitats pú-

bliques i privades compromeses amb els

microcrèdits és fonamental. A més, en

la cimera es va abordar com arribar a les

poblacions més pobres, afavorir el poder

de presa de decisió de les dones, construir

institucions fi nancerament sostenibles i

assegurar un impacte positiu mesurable

en la vida de la població benefi ciària i les

seues famílies.

REDACCIÓ

Google va presentar el 15 de novem-

bre de 2011 a Madrid el Fòrum d’Uni-

versitats en el Núvol (FUN) a l’Acadèmia

d’Arts i Ciències Cinematogràfi ques.

Tretze universitats espanyoles, entre les

quals hi ha la Universitat Jaume I i la Uni-

versitat Miguel Hernández d’Elx, formen

part d’aquesta agrupació que té com a

objectiu crear un espai on les universi-

tats adherides puguen compartir idees

i codis de bones pràctiques.

L’acord assolit per FUN amb Goo gle

oferirà a l’alumnat, professorat i perso-

nal administratiu una sèrie d’eines per-

sonalitzables per a treballar en conjunt

i perquè l’estudiantat puga aprendre

de la manera més efectiva. Aquest con-

junt d’eines inclou correu electrònic,

processadors de text, instruments de

comunicació i emmagatzemament de

fi txers privats i compartits, i confi gurarà

un escriptori virtual que augmenta en

espai i serveis l’actual compte de cor-

reu electrònic de l’alumnat i que serà

accessible tant a través d’Internet com

de dispositius mòbils. En ambdós casos

13.000 usuaris (entre ells personal do-

cent, alumnes i personal administratiu)

d’ambdues universitats començaran

a utilitzar la versió per a educació de

Goo gle Apps.

L’acord amb Google ha resultat molt

satisfactori per a l’UJI. «Hem trobat en

Google un esperit de plena col·laboració

que ha ajudat en l’execució ràpida d’un

pla progressiu d’adopció de les noves

eines», va comentar Andrés Marzal, vi-

cerector de Campus, Infraestructures i

Noves Tecnologies de l’UJI. El 2011 cul-

mina el desplegament d’aquestes utili-

tats a l’UJI. Les noves eines afavoreixen

la innovació en metodologies docents i

permeten, per exemple, la confecció de

treballs col·laboratius i una interacció

més fl uïda amb l’estudiantat. També els

investigadors veuen facilitada la tasca

de compartir documents i dades amb

els seus col·legues d’altres universi-

tats, tant nacionals com internacionals.

Aquests avantatges són també exten-

sibles a l’administració i direcció de la

Universitat, que disposa de noves eines

per a la gestió d’agendes i la confecció i

compartició de documents. Finalment,

cal assenyalar que el Servei d’Informà-

tica de l’UJI pot concentrar els seus es-

forços a dissenyar i implantar solucions

de valor afegit gràcies als recursos alli-

berats amb l’externalització de serveis

com ara el de correu electrònic.

«Que dos dels més emblemàtics cen-

tres educatius de la Comunitat Valen-

ciana s’hagen sumat al núvol de Google

fi xa un precedent i un model que s’ha

de seguir, i esperem que la resta dels

centres docents de la Comunitat se-

guisquen els seus passos», va assenya-

lar William Florance, director de Google

Apps per a Educació en EMEA (Europa,

Orient Mitjà i Àfrica).

Amb la creació d’aquest grup, Google

podrà establir un contacte directe i si-

multani amb les universitats per a expli-

car-los, per exemple, el funcionament

de noves aplicacions i informar-los de

novetats en Google Apps. Els 400.000

nous usuaris d’aquestes universitats se

sumen als més de 15 milions d’usuaris

que ja utilitzen Google Apps for Educa-

tion a escala mundial. Cal destacar que

Espanya és l’únic país d’Europa en què

un 19% de les universitats estan en el

núvol de Google.

Google inclou la Jaume I en el nou

Fòrum d’Universitats en el NúvolUn total de 13 centres educatius treballaran conjuntament en aquest espai

Acte de presentació del Fòrum d’Universitats en el Núvol a Madrid. | FOTO: VOX UJI

| 400.000 USUARIS del

FUN se sumen a Google

Apps for Education i

26.000 es troben a la

Comunitat Valenciana

REDACCIÓ

Després de 72 hores i 60 persones al

100% de rendiment, l’iWeekend de l’UJI

ha assolit el seu objectiu: la creació de

dues empreses. Els projectes desenvolu-

pats durant el cap de setmana són Siette

Global, idea original de Sonia Cándido, i

ByeByeMarks, d’Álvaro Gijón i Daniel Vale-

ro, que veuran premiada la seua iniciativa

amb un espai i assessorament gratuïts

durant el primer any en Espaitec, el Parc

Científi c, Tecnològic i Empresarial de l’UJI.

Siette Global ofereix un servei integral

per a xicotetes empreses que vulguen

asses sorament en matèria d’imatge. Millor

comunicació o decoració són alguns dels

serveis que proposen a més de materia-

litzar el canvi d’imatge en set dies. ByeBye-

Marks és una plataforma virtual que posa

en contacte empreses i alumnat pensant a

millorar l’ocupabilitat d’aquest últim, cen-

trant-se en la iniciativa, creativitat i com-

petències en general dels usuaris i usuàri-

es en lloc del currículum habitual.

ByeByeMarks i Siette Global

guanyen l’iWeekend de la Jaume I

L’iWeekend ha fomentat l’intercanvi d’idees, la

creativitat i l’emprenedoria. | FOTO: VOX UJI


Dos doctorats de l’UJI

reben la Menció cap

a l’Excel·lència del

Ministeri d’Educació

REDACCIÓ

El Ministeri d’Educació del Govern

d’Espanya, a través de la Secretaria Gene-

ral d’Universitats, ha concedit la Menció

cap a l’Excel·lència a dos doctorats de la

Universitat Jaume I, una distinció amb

vigència des del curs 2011-2012 fi ns al

2013-2014. Així mateix, han obtingut

aquesta menció cinc programes ofi cials

de doctorat interuniversitaris en els quals

participa l’UJI.

Els dos programes ofi cials de doctorat

distingits amb aquest esment són el Doc-

torat Internacional en Estudis de Pau, Con-

fl ictes i Desenvolupament i el Doctorat en

Història i Estudis Contemporanis. Quant

als programes ofi cials de doctorat interu-

niversitaris, són cinc els que han rebut

aquest prestigiós esment: Química Teòri-

ca i Modelatge Computacional, programa

que es desenvolupa conjuntament amb

la Universitat Autònoma de Madrid; Ètica

i Democràcia; Nanociència i Nanotecnolo-

gia, Història de l’Art i Màrqueting. Aquests

tres últims s’imparteixen de forma conjun-

ta amb la Universitat de València.

La menció del Ministeri d’Educació dis-

tingeix els doctorats que destaquen pel

seu prestigi i especial projecció internacio-

nal, i posa a aquests programes acadèmics

en la primera línia dels doctorats espanyols

perquè són molt pocs els que compten

amb aquesta acreditació a Espanya.

Amb la resolució, els programes podran

fer constar en la seua publicitat l’expressió

«Programa de doctorat distingit amb

Menció cap a l’Excel·lència del Ministeri

d’Educació», amb indicació dels cursos

acadèmics per als quals ha sigut concedit.

Investigació

ROSANA SANAHIJJA

La utilització de polseres cardíaques

connectades via TIC (Tecnologies de la

Informació i la Comunicació) a un siste-

ma de seguiment i monitorització po-

dria evitar casos de mort sobtada en la

pràctica d’activitats esportives, així com

detectar prematurament anomalies car-

díaques, previndre lesions musculars es-

portives i afavorir una notable millora en

el temps d’assistència sanitària. El pro-

jecte empresarial IC-Life, desenvolupat

pel jove emprenedor de la Jaume I Hugo

Alberto Ferrer, ha sigut distingit amb

un accèssit dels IX Premis d’Innovació i

Crea tivitat 2011 de la Càtedra Increa.

La possibilitat d’una mort sobtada pot

començar a gestar-se amb alteracions

cardíaques detectables fi ns a 60 minuts

abans de produir-se la parada cardíaca.

L’ús d’aquestes polseres permetria con-

trolar aquestes anomalies, a més d’altres

aspectes com ara les alteracions cardía-

ques generades pel consum de produc-

tes dopants, millorant l’exhaustivitat i

reduint els costos dels controls actuals.

IC-Life planteja el desenvolupament

d’una polsera cardíaca que permet el

control en temps real del pols de l’espor-

tista, que pot ser controlat a través d’un

sistema de monitorització. En cas de de-

tectar una anomalia, tres senyals d’alerta

serien enviats al monitor de control, a les

assistències mèdiques del recinte si n’hi

ha i a l’hospital o centre sanitari més prò-

xim, amb el que es reduiria al mínim el

temps de resposta. Aquest és un temps

clau, ja que els quatre minuts posteriors a

la parada són vitals per a salvar la vida de

la persona afectada i evitar seqüeles.

Hugo Alberto Ferrer, Màster en Comp-

tabilitat Avançada i Gestió Financera per

l’UJI, explica que el cost de les polseres,

l’equip de monitorització i les antenes no

superaria els 20.000 euros, «un cost as-

sumible i molt inferior, per exemple, als

180.000 euros que comportaria sotmetre

a una revisió cardiovascular setmanal a

25 jugadors de futbol, i el més important,

permetria salvar vides». El sistema de pol-

seres pot aplicar-se a tot tipus d’activitats

esportives que impliquen un col·lectiu,

des d’entrenaments i competicions fi ns

al seu ús en gimnasos.

A Espanya, on més de 12 milions de

persones practiquen esport, es van pro-

duir 61 casos de mort sobtada de 1995

a 2001, en edats entre 11 i 65 anys. Els

esports més sovint implicats van ser ci-

clisme (21), futbol (13) i gimnàstica (5).

L’ús de polseres cardíaques pot

evitar la mort sobtada en l’esport El projecte IC-Life planteja la monitorització per a detectar anomalies cardíaques

El jove emprenedor Hugo Alberto Ferrer ha desenvolupat el projecte IC-Life. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

VISITES A L’INSTITUT DE TECNOLOGIA CERÂMICA. Un total de 53 persones entre

alumnat i professorat procedents de l’IES Muriedas (Cantàbria) i l’IES Hermanos El-

huyar (Logronyo) van visitar l’Institut de Tecnologia Ceràmica de la Universitat (ITC)

en el marc de la Setmana de la Ciència i a través del Programa Rutes Científi ques de la

Conselleria d’Educació. Aquest programa pretén apropar a l’alumnat d’altres comuni-

tats autònomes la ciència i la tecnologia de la Comunitat Valenciana. Així mateix, amb

motiu de la Setmana de la Ciència, que enguany duia per lema «Som química», el ITC

va rebre al voltant de 300 alumnes de centres d’estudi de Castelló i província a més

d’altres col·lectius interessats en la investigació del centre. | FOTO: VOX UJI

TALLERS DE COMUNICACIÓ DE LA CIÈNCIA. La Unitat de Cultura Científi ca i de la

Innovació, adscrita al Servei de Comunicació i Publicacions de l’UJI, va organitzar en la

Setmana de la Ciència les jornades «Saps com contar el que fas? Taller de comunicació

social de la ciència per a investigadors» amb l’objectiu d’afavorir la formació del per-

sonal docent i investigador en la comunicació pública de la ciència. Les jornades, que

van comptar amb la col·laboració de la Xarxa d’Universitats Valencianes per a la Cièn-

cia i la Tecnologia RUVID i el patrocini de les empreses BP, FACSA i IPROMA, van constar

de tres sessions que van abordar la comunicació pública de la ciència, l’audiovisual

com a eina de difusió científi ca i les possibilitats de la web 2.0. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

SETMANA DE LA CIÈNCIA


AINHOA ALBEROLA

El Grup d’Investigació en Infermeria

conformat per María Loreto Maciá i Isa-

bel Orts va començar la seua activitat a

la Universitat Jaume I el 2009, quan la

Universitat va posar en marxa el projecte

d’implantar al campus del Riu Sec la titula-

ció d’Infermeria.

El seu camp d’investigació són les per-

sones tant sanes com malaltes, especial-

ment aquelles que han perdut la seua

autonomia. I la seua missió principal és

millorar la pràctica assistencial des d’un

punt de vista integral: estudiant en con-

junt la part biològica i la part social de

cada persona. Per tant, quan investiguen

no poden entendre les malalties com un

fenomen aïllat, han de tindre en compte

que darrere d’una malaltia sempre hi ha

una persona que pensa i que sent.

De les diferents línies d’investigació que

el grup desenvolupa actualment, hi ha

dues que destaquen especialment. D’una

banda, el tractament de persones amb

malalties cròniques per tal que quan la

malaltia empitjora es trobe el millor tracta-

ment per a evitar hospitalitzacions. D’altra

banda, l’estudi de la pertinència dels regis-

tres sanitaris (documentació de processos

relacionats amb la salut) i de la importància

que aquests registres tenen en l’anàlisi de

despeses de la sanitat pública.

A més, a nivell nacional, el projecte

més ambiciós que han desenvolupat és

la Xarxa Interuniversitària d’Infermeria i

Desenvolupament, formada per vuit per-

sones de diferents universitats que en el

seu moment desenvoluparen el màster

i el doctorat ofi cials a Espanya i que cul-

mina amb la publicació d’una monografi a

que es va presentar al gener de 2011 a la

Universitat Jaume I.

Pel que fa a la seua pràctica docent,

María Loreto Maciá i Isabel Orts han par-

ticipat en el desenvolupament a l’UJI del

programa docent del Grau en Infermeria,

el Màster Universitari en Ciències de la In-

fermeria, així com el Doctorat en Ciències

de la Salut, que han plantejat per tal que

es puga conjuminar l’aprenentatge i la in-

vestigació.

En el programa de doctorat, alumnat i

professorat treballen en diferents línies

d’investigació. Alguns dels projectes que

actualment estan en marxa tracten sobre

la relació de la genètica i el càncer; auto-

cures; cronicitats; la pràctica basada en

l’evidència; envelliment i tot el que afec-

ta a la cura dels majors; efectivitat de les

tecnologies sanitàries, i pacients amb VIH.

També s’hi aborden temàtiques com ara la

història de les ciències de la salut; història

oral o educació per a la salut.

| LES INVESTIGADORES

del Grup d’Infermeria han

desenvolupat diferents

línies d’investigació amb

altres professionals de l’UJI

i alumnat del Doctorat en

Ciències de la Salut. En els

seus estudis tracten tant

la malaltia com la salut,

sempre amb una visió

global, pensant en les

persones com un conjunt

biològic i social. De les

diverses investigacions

en què treballen, les

més destacades són el

tractament dels malalts

crònics i la pertinència

dels registres sanitaris

Cuidar la salut El Grup d’Infermeria investiga com millorar el tractament i prevenció de malalties

María Loreto Maciá (dreta) i Isabel Orts (esquerra) formen el Grup d’Investigació en Infermeria des de 2009. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| ELS MALALTS

crònics i els registres

sanitaris són el seu

principal objecte

d’estudi

| LA XARXA

Interuniversitària

d’Infermeria i

Desenvolupament és

el seu projecte més

ambiciós


| EL CONGRÉS de la Societat Científi ca Espanyola d’Infermeria

versarà sobre l’educació terapèutica que han de rebre els

pacients amb malalties cròniques

| LA UNIVERSITAT Jaume I actualment ofereix dos màsters

ofi cials d’infermeria, el Màster en Investigació en Atenció

Primària i el Màster en Ciències de la Infermeria

CÀRREC A L’UJI VICEDEGANA DE LA FACULTAT

DE CIÈNCIES DE LA SALUT

LLOC DE NAIXEMENT ALACANT

EDAT 54 ANYS

Doctora en Infermeria per la Universitat d’Alacant, porta 30 anys exer-

cint la infermeria combinant l’àmbit sanitari en l’Hospital General d’Elx i

l’àmbit docent en la Universitat d’Alacant, on ha sigut tres anys subdirec-

tora i nou anys directora de l’Escola d’Infermeria.

Els últims dos anys els ha passat a la Universitat Jaume I en qualitat de

comissió de serveis en la seua tasca de posar en marxa els estudis d’infer-

meria com a responsable de la implantació del Grau, Màster i Doctorat. A

banda de ser vicedegana de la Facultat de Ciències de la Salut, també és

responsable del programa de Doctorat en Ciències de la Salut i Coordina-

dora del Màster en Ciències de la Infermeria.

També ha exercit la docència en diverses titulacions de l’àmbit sanitari,

encara que la seua principal contribució acadèmica i a la investigació ha

sigut ajudar a fer possible que les infermeres i infermers a Espanya pu-

guen doctorar-se en Infermeria; de fet, és coautora del llibre Desarrollo del Máster y Doctorado de Enfermería en España. A banda d’aquest llibre, en

el món editorial té nombrosos articles publicats en revistes científi ques

de l’àmbit de la infermeria. A més, ha sigut membre del Consell Editorial i

Comité de Redacció de la revista Enfermería Global i membre del Consell

Editorial de la revista RECIEN de la Societat Científi ca d’Infermeria.

En l’actualitat dirigeix en la Universitat Jaume I el Grup d’Investigació

en Infermeria, encara que la seua trajectòria com a investigadora és molt

més àmplia. Ha realitzat treballs per a institucions destacades com ara la

Conselleria de Sanitat i el Ministeri d’Educació i també ha treballat en pro-

jectes per a altres entitats com ara la Universitat d’Alacant, l’Institut de

Salut Carlos III o l’Hospital d’Elx. | FOTO: D. LLORENS

MARIA LORETO MACIÁ

FORMACIÓ DE POSTGRAUEl grup d’investigació també ha treba-

llat en la implantació a la Universitat

Jaume I del Màster en Ciències de la In-

fermeria. Aquest màster s’imparteix de

forma semipresencial per tal de garan-

tir que els i les professionals puguen

continuar la seua formació afavorint

la compatibilització de la vida laboral i

l’acadèmica.

Els continguts que s’hi estudien pro-

porcionen a l’alumnat les capacitats

necessàries per a exercir la docència,

gestionar els recursos d’empreses

sociosanitàries i desenvolupar línies

d’investigació.

El grup col·labora amb la Societat Científi ca Espanyola d’Infermeria. | FOTO: D. LLORENS

[ELS GRUPS D’INVESTIGACIÓ DE LA UNIVERSITAT] || GRUP D’INVESTIGACIÓ EN INFERMERIA

CONGRÉS D’INFERMERIA A LA UNIVERSITAT

Els dies 3 i 4 de maig de 2012 es realitzarà a la Universitat Jaume I el VI Congrés de la

Societat Científi ca Espanyola d’Infermeria que compta amb el Grup d’Investigació en

Infermeria com a membre de l’organització.

Aquest congrés fa possible que les infermeres i infermers continuen formant-se i re-

ciclen els seus coneixements a mesura que es van fent progressos científi cs. Enguany

la temàtica serà «Educació terapèutica: objectius i cures consensuades amb el paci-

ent» i tractarà sobre com fomentar i millorar l’autocura dels pacients, especialment

dels que pateixen malalties cròniques.

El congrés conjuminarà docència amb pràctica amb la realització de conferències

i tallers. Dels dos tallers confi rmats, un versarà sobre com els pacients amb malalties

cardiovasculars han de portar una alimentació adequada, i l’altre sobre com el coa-ching no ha d’ensenyar sinó facilitar que l’alumnat aprenga de si mateix.

Pel que fa a les conferències, s’hi analitzarà quin és el paper del personal d’inferme-

ria durant els diferents processos pels que passa un malalt crònic i quines són les cures

més efi cients que poden aplicar-li per a garantir la millor qualitat de vida possible.


Les jornades sobre

el menor i la família

reuneixen més de

100 persones a l’UJI

NÚRIA BALAGUER

Els dies 17 i 18 de novembre va tindre

lloc a l’UJI la primera edició de les Jorna-

des d’Intervenció Multidisciplinària en

Família i Menor, que van comptar amb 94

persones inscrites. El programa va incloure

diverses ponències, taules redones, pràc-

tiques de meditació, dos tallers i una pro-

jecció audiovisual. Psicòlegs, mediadors,

jutges, fi scals de menors i metges, entre

d’altres, hi van exposar les seues idees al

voltant de temes com ara les mesures ju-

dicials, l’acolliment familiar o la mediació

com a resolució de confl ictes.

Aquesta iniciativa va obtindre una par-

ticipació molt elevada ja que, als quasi 100

inscrits, cal sumar-hi professors, alumnes

i exalumnes del Màster en Intervenció i

Mediació Familiar de l’UJI i algunes famí-

lies que hi van estar convidades. Els tallers

de meditació i de risoteràpia van assolir

un gran èxit, van impactar els participants

i van crear un clima molt positiu. A més, la

ponència dedicada als menors infractors

a càrrec de Javier Urra, destacat professio-

nal de la psicologia, va ser una de les més

destacades dels dos dies, juntament amb

la taula redona sobre l’acolliment familiar.

A aquesta última activitat va estar con-

vidada una família que ja ha passat per

tres processos d’acolliment i va compar-

tir amb els assistents la seua experiència

personal.

El grup Potestas

exposa les seues

investigacions

AINHOA ALBEROLA

El grup Potestas d’Investigació Històrica

va nàixer el 1999 com a resultat de les in-

vestigacions en comú entre la Universitat

Jaume I i la Universitat de Postdam.

La tradició d’aquest grup és fer dos col-

loquis anuals, un a Postdam i un altre a

Castelló. Aquest últim va tindre lloc el 7 de

novembre a la sala de graus de la Facultat

de Ciències Humanes i Socials en el qual

especialistes nacionals i internacionals del

grup van exposar el seus treballs d’investi-

gació històrica a investigadors i alumnat.

A més, es va aprofi tar aquest acte per a

presentar el número 4 de la revista Potes-tas que està editada pel grup d’investiga-

ció homònim i que recopila diferents arti-

cles sobre història centrant-se en la religió,

el poder i la monarquia. La publicació pot

consultar-se en diferents idiomes i per In-

ternet a http://www.potestas.uji.es.

FCHS Facultat de Ciències Humanes i Socials Facultat de Ciències Humanes i Socials

REDACCIÓ

La Facultat de Ciències Humanes i So-

cials de la Universitat Jaume I va acollir el

18 de novembre la setzena edició de les

Jornades de Foment de la Investigació,

un espai dirigit a l’estudiantat i professo-

rat per a donar a conèixer els seus treballs

d’investigació.

Manuel Rodríguez Victoriano, professor

de la Universitat de València, va abordar

en la conferència inaugural les represen-

tacions socials de la ciència, amb especial

èmfasi en la democratització del coneixe-

ment científi c. Una de les principals idees

defensades per Rodríguez Victoriano va

ser que no es pot parlar de democràcia

fi ns que no s’hagen democratitzat les de-

cisions sobre els usos socials de la ciència,

és a dir, «garantir que els ciutadans tin-

guen accés a una certa cultura científi ca

i tècnica bàsica que els possibilite decidir

sobre els usos socials de la tecnociència es

converteix en un requisit fonamental per

al funcionament democràtic i polític de la

societat», va assenyalar.

Per tal d’aconseguir aquesta democra-

tització és necessària «una alfabetització

científi ca del ciutadà, una reorientació de

les polítiques de cièn cia i tecnologia cap a

la demanda so cial, així com l’apertura de

les polítiques en matèria de ciència i tec-

nologia a les opinions, participació i deci-

sió dels ciutadans», va apuntar.

Així mateix, Rodríguez Victoriano va de-

fensar com la ciència i les seues aplicacions

es converteixen en un element de legiti-

mació de l’actual sistema capitalista mar-

cat per les desigualtats; una legitimació

que es produeix a través dels espais polític,

científi c i dels mitjans de comunicació.

D’altra banda, el director de l’Ofi cina de

Cooperació en Investigació i Desenvolu-

pament Tecnològic de l’UJI, Ismael Rodri-

go, va explicar les eines per a iniciar-se en

la investigació a l’UJI, mentre que l’ajudant

de l’arxiu de la Biblioteca de l’UJI Lidia Pa-

rís va abordar la cerca i recuperació de la

informació per a la investigació.

En la vessant més pràctica, es van orga-

nitzar dos tallers sobre eines digitals per

a la recerca. En les jornades també es van

exposar comunicacions dels àmbits de la

Filologia, Humanitats, Comunicació, Psi-

cologia, Educació i Traducció i Interpre-

tació que s’editaran en la revista en línia

Fòrum de recerca (http://www.uji.es/CA/

publ/edicions/forum.thtml).

Rodríguez Victoriano: «Cal garantir

l’accés a la ciència a la ciutadania»Les Jornades de Foment de la Investigació difonen les línies de recerca de la Facultat

Manuel Rodríguez Victoriano, professor de la Universitat de València, durant la conferència. | FOTO: D. LLORENS

REDACCIÓ

La Seu del Nord de la Universitat Jau-

me I, emplaçada a la Biblioteca Muni-

cipal de Vinaròs, va acollir del 23 al 25

de novembre el III Congrés de Cultura i

Terri tori a les Comarques de la Diòcesi de

Tortosa, una iniciativa organitzada per

l’UJI i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

La inauguració del congrés va comptar

amb l’assistència d’Andrés Martínez, vi-

cepresident de la Diputació de Castelló;

Joan Bautista Juan, alcalde de Vinaròs;

Wenceslao Rambla, vicerector de Cultu-

ra i Extensió Universitària de l’UJI; Maria

Bargalló Escrivà, vicerectora d’Estudiants

de la URV; Tomàs Martínez Romero, co-

director del congrés i catedràtic de l’UJI,

i Miquel Àngel Pradilla, codirector del

congrés i professor de la URV.

Amb l’objectiu d’establir un fòrum de

debat i refl exió al voltant d’aquest àmbit

geogràfi c de referència, el congrés va

programar 58 comunicacions, a més de

diverses ponències i taules redones.

En la primera jornada es va abordar

amb profunditat el patrimoni arquitec-

tònic, l’educació, l’art contemporani i la

dimensió antropològica de la religiositat

popular. La sessió es va cloure amb una

taula redona sobre l’exercici pràctic del

periodisme en el territori intercomu-

nitari: la premsa, que quotidianament

analitza, en aquesta ocasió i de manera

oberta va ser sotmesa a anàlisi pública

aprofundint en aspectes com ara la pro-

ximitat del poder local i la independèn-

cia professional o la crisi econòmica com

a factor crític limitador.

Vinaròs debat sobre la cultura i el territori

Diverses personalitats de l’àmbit acadèmic i polític van inaugurar el congrés. | FOTO: VOX UJI


Universitat Jaume I (UJI) - Campus del Riu Plaza Central, local 7 - 8

Castelló de la Plana - Telf. 964 73 08 28

La júnior empresa

EADE-Consulting

renova la seua

junta directiva

REDACCIÓ

EADE-Consulting J.E., la júnior empresa

de la Universitat Jaume I, ha elegit recent-

ment la seua nova junta directiva per al

període 2011-12. La nova junta està presi-

dida per Hilario Díaz Pretel i compta amb

Ioana Ramona Pal com a secretària gene-

ral i Cristian Iserte Batalla com a tresorer.

Per a aquest exercici, l’associació es

torna a embarcar en diversos projectes

empresarials i en l’organització de cursos

dirigits a tota la comunitat universitària.

A més, la nova junta directiva pretén con-

tinuar amb la difusió d’EADE-Consulting

J.E. en l’àmbit empresarial de la província

per tal d’incentivar la formació per al futur

professional entre la comunitat universi-

tària.

Així mateix, enguany s’oferiran unes jor-

nades específi ques destinades a aquelles

persones interessades a aprofundir en

l’àmbit borsari gràcies a la renovada sala

de borsa de lliure accés.

FCJE Facultat de Ciències Jurídiques i EconòmiquesFacultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques

AINHOA ALBEROLA

El 14 i 15 de novembre, l’Àrea de Dret

Constitucional del Departament de Dret

Públic de la Jaume I va organitzar a la

Facultat de Cièn cies Jurídiques i Econò-

miques les Jornades sobre la Ciutadania

Autonòmica a l’Exterior amb l’objectiu

d’analitzar el fenomen migratori, especial-

ment dins de l’actual crisi econòmica.

Durant les sessions, la professora de

Dret del Treball i Seguretat Social a l’UJI

Inmaculada Ballester, va parlar de l’aug-

ment d’espanyols que han emigrat per a

buscar treball a altres llocs del món, espe-

cialment als països europeus, on es troba

la major taxa d’espanyols immigrants. En

aquest sentit, també va destacar que les

polítiques de migració tenen més que mai

una gran rellevància. «A Espanya, les co-

munitats autònomes d’origen dels immi-

grants tenen l’obligació d’ajudar els ciuta-

dans a integrar-se en el lloc de destinació,

sobretot oferint informació i orientació en

matèria de treball», va apuntar.

A més, amb l’aparició d’un nou model

d’immigrant, sempre en contacte amb el

seu país d’origen, resulta essencial per als

governs autonòmics ajudar els retornats,

és a dir, les persones que van abandonar

la seua comunitat i que hi volen tornar.

Les Jornades sobre la Ciutadania Autonòmica a l’Exterior, organitzades per l’Àrea de Dret Constitu-

cional, van analitzar el fenomen migratori en l’actualitat. | FOTO: D. LLORENS

L’actual crisi provoca

la pujada del nombre

d’emigrants espanyols


PROGRAMA ERASMUS

| LA UNIVERSITAT

Jaume I augmenta any

rere any l’estudiantat

que participa en els

programes Erasmus i

també el d’estrangers

que trien l’UJI com a destí

per a passar uns mesos

d’estudi a Espanya. A més

del programa d’intercanvi

europeu, la Jaume I

ofereix una gran varietat

de cursos de postgrau

i intercanvis amb altres

continents. En els últims

anys han guanyat força

els programes d’estudi

als Estats Units, Amèrica

Llatina i, els més recents,

Austràlia i Rússia. Els

països preferits per

l’estudiantat castellonenc

són Itàlia, França i el

Regne Unit, a més dels

desplaçaments pel territori

espanyol que proposen les

beques nacionals Sèneca-

Sicue.

NÚRIA BALAGUER

L’any 2012 se celebra el 25 aniversari

del programa Erasmus, una oportunitat

única de conèixer altres països i viure una

experiència magnífi ca. Durant les més de

dues dècades d’activitat, el programa ha

mobilitzat tres milions d’estudiants i Es-

panya s’ha convertit en el país que més es-

tudiants envia a Europa i, al mateix temps,

en el primer país receptor.

L’Erasmus s’ha consolidat com el progra-

ma d’intercanvi més popular de la Jaume I.

Es tracta d’una molt bona oportunitat

per a millorar els coneixements d’altres

idiomes, conèixer una cultura diferent, fer

moltes amistats i formar part d’un altre

sistema educatiu. Segons les enquestes

de l’Ofi cina de Relacions Internacionals

de l’UJI (ORI), la gran majoria dels alumnes

que han participat en aquest programa

estan molt satisfets amb l’intercanvi i no

dubtarien a repetir l’experiència.

Més de 400 estudiants van participar

en la passada convocatòria i es van des-

plaçar a estudiar a l’estranger durant el

curs 2010/2011. Segons dades de l’ORI,

s’evidencia un augment ininterromput

des de l’any 2002/2003 en el nombre

d’estudiants que es decideixen a deixar

Espanya per un temps que oscil·la entre

els cinc mesos i un any.

Pel que fa a les dades de l’UJI, els països

més demanats pels estudiants són, en pri-

mer lloc, Itàlia, en segon lloc França i en

tercer lloc el Regne Unit. D’altra banda, les

nacionalitats estrangeres majoritàries que

es troben a la Jaume I són l’alemanya, amb

44 alumnes el darrer any; la italiana amb

41, i la francesa amb 38.

La Universitat Jaume I està a punt

d’arribar a la meta d’intercanvis que va

fi xar la Unió Europea: mobilitzar en l’any

2020 el 20% de l’estudiantat universitari.

Des de l’any 1993, en què es van implan-

tar els primers programes d’intercanvi a

l’UJI, més de 4.000 alumnes han participat

en algun dels programes oferits i només

durant el curs 2010/2011 va participar en

409estudiants de l’UJI van

participar en el programa

Erasmus l’any passat

243universitaris estrangers

van triar la Jaume I

25 anys de vivLa Jaume I ofereix als seus alumnes 31 destinacions diferents per

Ángel López, estudiant de la Llicenciatura en Comunicació Au

Són molts ja els programes d’intercanvi

que ofereix la Universitat Jaume I a l’alum-

nat. A més de les convocatòries per a paï-

sos euro peus, també existeixen altres per

a viatjar als Estats Units, Amèrica Llatina,

Rússia, Austràlia i, com a novetat, el Japó.

La beca per a estudiar en una universitat

americana és la veterana de totes aquestes

opcions i el primer intercanvi s’hi va rea-

litzar en el curs 2000/2001. Els estudiants

poden desplaçar-se a estats com ara Nova

York, Kentucky, Oklahoma, Ohio o Florida.

D’altra banda, el programa d’Amèrica Lla-

tina porta en marxa des del 2002, en què

va començar a oferir-se la possibilitat d’es-

tudiar a Mèxic. Més tard, es van adherir a

l’oferta Brasil, Argentina, Xile i Costa Rica.

Finalment, el d’Austràlia i Rússia és el

més recent dels programes amb altres

continents i possibilita l’estudi en les uni-

versitats de Melbourne i Tomsk.

Totes aquestes beques tenen una dura-

da de cinc mesos i, encara que el seu cost

és més elevat que el que aporta una beca

Erasmus, compten cada any amb més sol-

licitants. En el cas dels Estats Units, l’any

2000 van ser 14 els estudiants que hi van

participar, mentre que el 2010 la xifra es

va elevar fi ns als 20. Així mateix, el despla-

çament a Amèrica Llatina va passar en dos

anys de 15 alumnes a 23.

Cal destacar que la difi cultat que com-

porta obtindre una d’aquestes beques

radica en el fet que, a diferència del que

ocorre amb el programa Erasmus, que pre-

senta un nombre determinat de places per

a cada titulació, per a estudiar en un altre

continent es competeix amb tots els alum-

nes de l’UJI per un nombre reduït de pla-

ces. Així, la passada convocatòria van ser 31

les places per a Amèrica Llatina, 27 per als

Estats Units i vuit per a Rússia i Austràlia.

Més programes d’intercanvi en altres continents

Cartell guanyador del VI Concurs de Cartells

del programa Erasmus-Estudis realitzat per

Zeynep Arda.


vència Erasmusr a realitzar programes d’intercanvi a Europa, els Estats Units, Amèrica Llatina, Austràlia i Rússia

aquest programa el 19% de l’estudiantat

que es va titular. A més del programa

d’intercanvi per excel·lència, l’UJI ofereix

programes als Estats Units, Amèrica Llati-

na, i el més nou, Austràlia i Russia.

CONVOCATÒRIA 2012/2013

La convocatòria Erasmus 2012/2013 ro-

mandrà oberta fi ns al proper 19 de desem-

bre, data límit per tal què l’estudiantat

de la Universitat Jaume I puga enviar la

seua sol•licitud. Així mateix, les proves

d’idiomes tindran lloc els dies 20 i 21 de

desembre. Cal destacar que aquest curs ja

pot participar en el programa tot l’alumnat

dels graus amb dos anys d’antiguitat i s’hi

incorporen els de Criminologia, Enginye-

ria Elèctrica i Història.

udiovisual, va guanyar el Concurs de Fotografi a Erasmus per una imatge de la seua estada a Turquia. | FOTO: ÁNGEL LÓPEZ

Estic nerviós i alhora dubtós, és 12 de gener de 2010 i estic a l’aeroport de València a punt d’agafar un

vol cap a l’aeroport de Londres-Stansted per a, seguidament, agafar un bus que em duga a Cambridge,

on hi passaré els propers sis mesos de la meua vida amb una beca Erasmus. A pesar de tot, el meu

orgull ha provocat que no transmeta als meus pares i amics aquests sentiments quan m’he acomiadat,

repetisc, ha sigut el meu orgull i no el fet d’evitar deixar-los preocupats.

Passege per la terminal de l’aeroport sense descansar per intentar calmar els nervis que em corroeixen.

Observe les cares de la gent que hi ha al meu voltant, buscant una cara que em mostre la mateixa pre-

ocupació que (crec) mostra la meua, però no la trobe. Tot el món pareix desenfadat i disposat a empren-

dre uns dies de vacances o a fer una visita familiar. Però, hi haurà algú més que comence una aventura

similar per ací? Probablement sí, però no porten un eslògan que els identifi que...

Estic massa obsessionat, «relaxa’t, Manolo», em dic a mi mateix, però res d’allò que em diga en mo-

ments com aquests podrà funcionar. Inclús se’m passa pel cap que estic fent una bogeria i que encara

estic a temps de posar-li remei. Sé que sóc dels que es calfen massa el cap però també sóc d’aquells que

mai trau cap conclusió clara d’aquests «calfaments de cap».

Es fa hora de pujar a l’avió i jo seguisc igual... Ara és quan pense si la maleta de mà pesarà més del comp-

te (conseqüències de volar amb una companyia de baix cost), si m’he deixat alguna cosa important a

casa, si m’ha faltat acomiadar-me d’algú... Bo, sense cap problema he pujat a l’avió i he trobat lloc al

costat d’un jove que pareix que també viatja sol. Durant una estona, pense a començar una conversa

amb ell i com fer-ho, i al remat ho faig, i directament li dic:

• Jo: Erasmus?

• Ell: Sí, ¿tú también, supongo, no?

• Jo: Sí, soy Manuel, encantado (he d’aclarir que per a família, amics i per a mi mateix sóc Manolo, per a

la resta del món Manuel, manies).

• Ell: Yo Félix, encantado igualmente. ¿Y dónde estás de Erasmus?

• Jo: De momento aún no lo estoy, porque empiezo hoy mismo. Voy a Cambridge. ¿Y tú?

• Ell: ¡Qué suerte! Es una ciudad preciosa y una de las mejores universidades. Yo estoy en Londres en el

Imperial College, pero empecé ya en octubre.

• Jo: ¿En el Imperial College? ¿Y dices qué suerte la mía?

• Ell: Jeje. Bueno era una manera de hablar. Supongo que estarás nervioso ¿no?

• Jo: Nervioso es poco, diría yo...

• Ell: No te preocupes, todos hemos pasado por esos momentos. (...)

He de reconèixer que aquest viatge no hauria sigut el mateix sense aquesta conversa amb

aquell Félix de qui, malauradament, em vaig acomiadar sense donar-li adreces de correu

electrònic ni Facebook, per la qual cosa no he tornat a saber d’ell, tot i que la veritat és que

m’agradaria tenir-ne algun contacte per donar-li les gràcies.

Bé, després del trajecte en bus a Cambridge vaig arribar a una ciutat completament nevada, i jo, amb les

tres maletes que portava no era capaç de moure’m des d’on em va deixar el bus. Allí va començar eixe

petit calvari del principi que durà tres dies on el meu cap només pensava qui m’havia dit a mi que fera el

que estava fent, pensava que si no estigués allí hauria acabat la carrera al juny i no al setembre com ho

faria ara, pensava que la vida a Castelló s’oblidaria de mi quan hi tornara, tot era gris.

(...)

Estic de nou a l’aeroport, aquesta vegada al de Londres-Stansted. És 20 de juny i el vol de tornada cap a

València està a punt d’eixir. Han sigut els sis mesos més intensos de la meua vida. He conegut persones

de tot arreu i puc dir, amb tot aquell orgull amb el qual vaig partir, que ara tinc amics a totes bandes

del món. Sé que aquesta tornada no és un «adéu» sinó un «fi ns ara», sobretot, perquè en aquests sis

mesos he sigut capaç d’enamorar-me d’una ciutat i d’un país; enamorar-me també d’una persona que

ha marcat aquesta estada i estic ben segur que em seguirà marcant durant molt de temps; he après que

no hi ha fronteres en aquesta Europa moderna (ni geogràfi ques ni socials); he descobert que aquest vell

(i bell) continent és un formiguer de cultures on les persones poden conviure i relacionar-se sense cap

prejudici... I el millor de tot, he pogut descobrir tot això al mateix temps que continuava amb la meua

vida acadèmica en una de les universitats més prestigioses del món.

Per totes aquestes raons, sóc una persona completament nova, més oberta, més preparada, més feliç

(per què no?), amb una visió de futur més ampla, enamorada fi ns a la medul∙la, amb ganes de continuar

coneixent món i les persones que hi habiten, seguir aprenent quines formes de vida hi ha més enllà de

les nostres comarques, i com no, seguir sent ambaixador de la meua terra allà on estiga.

Aquella gris ciutat de Cambridge que vaig xafar el dia 12 de gener ara em pareixia més verda i plena de

colors que mai, i no ho dic perquè estiguem en diferents estacions de l’any (evidentment), ho dic me-

tafòricament per comparar els meus sentiments aquell dia i els d’avui. Que ha passat des d’aleshores?

Aquesta és una altra història a la qual podria dedicar centenars de pàgines, però que, de moment, està

millor al record tant meu com de les persones que han format part del meu afer aquests mesos.

(...)

És 30 de juliol i estic tornant a fer el mateix recorregut que el dia 12 de gener. Tant trobe a faltar Cam-

bridge? Possiblement també, però no és aquesta la raó per la qual estic ací de nou. Fa dues setmanes

vaig rebre una telefonada on m’oferien la possibilitat de realitzar els estudis de doctorat a la mateixa

Universitat de Cambridge, i ací estic per fer una entrevista prèvia. Fins on ha canviat la meua vida?

ALFA I... OMEGA?Manuel Delgado Huguet. Guanyador del Concurs de Relat Breu Erasmus.

University of Cambridge, Regne Unit, Erasmus 2009/2010

Dades d’intercanvi del curs 2010/2011 dels països de destinació de l’alumnat ixent i entrant de l’UJI.


REDACCIÓ

El percentatge de vacunacions contra la

grip de l’any anterior és el factor que millor

prediu el nombre de persones que es va-

cunaran en una nova campanya, segons es

desprèn de les conclusions de la tesi pre-

sentada al novembre per la doctoranda Ele-

na Herrero Selma a la Universitat Jaume I.

L’estudi conclou també que un percen-

tatge considerable de persones que hau-

rien de vacunar-se contra aquesta malal-

tia no ho fa i que un recordatori postal és

efi caç per a millorar la taxa de vacunació

però només d’una manera limitada.

Elena Herrero ha sigut la primera docto-

randa de l’Àrea de Medicina de la Facultat

de Ciències de la Salut de l’UJI. La tesi «Im-

pacto de una estrategia educativa sobre la

cumplimentación de la vacunación contra

la gripe», dirigida pel doctor Bernardino

Roca, cap de Medicina Interna de l’Hospital

General i professor de l’UJI, ha obtingut la

qualifi cació d’excel·lent cum laude.

La investigació de la doctora Herrero

és l’estudi controlat i aleatoritzat més am-

pli dels realitzats a Espanya i un dels més

extensos a nivell internacional. Compara

dos grups d’igual grandària de persones

majors de 60 anys, en el quals alguns van

rebre una carta personalitzada de recor-

datori de la vacunació i altres no. L’anàlisi

dels resultats va refl ectir que la informació

personalitzada infl uïa en l’augment de les

vacunacions, però la mesura més efi caç

era haver-se immunitzat l’any anterior.

L’estudi recomana el plantejament i exe-

cució d’estratègies per a incrementar les

taxes de vacunació, amb l’objectiu de pre-

vindre malalties, la qual cosa aconsegueix

a més disminuir la despesa sanitària.

FCSFacultat de Ciències de la SalutFacultat de Ciències de la Salut

ESTCE Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals

NÚRIA BALAGUER

L’Escola Superior de Tecnologia i Cièn-

cies Experimentals va acollir el 18 de

novembre l’acte de lliurament de 64

certifi cats per part del Col·legi Ofi cial de

Químics de la Comunitat Valenciana a la

promoció de llicenciats i llicenciades en

Química 2010/2011 de l’UJI.

L’acte de graduació es va iniciar amb

una conferència a càrrec del doctor José

Javier Gracenea, de la Universitat del País

Basc, titulada «Drogues d’abús, drogues

legals, drogues intel·ligents: la sinapsi quí-

mica». A continuació, el degà del Col·legi

de Químics, Vicente J. Gómez, va animar

els joves a col·legiar-se i els va obsequiar

amb un any de pertinença al col·legi gra-

tuït i un USB amb informació diversa.

Així mateix, el director de la titulació

de Química, Joaquín Beltrán, va fer refe-

rència en el seu discurs de cloenda a l’Any

Internacional de la Quí mica, que se cele-

bra durant aquest 2011, i al seu lema «La

química, la nostra vida i el nostre futur».

Beltrán va explicar a l’alumnat que la quí-

mica és una part essencial del procés de

producció de totes les coses i que és molt

necessària per a tothom.

Els titulats en Química celebren la graduació

Promoció de llicenciades i llicenciats en Química 2010/2011. | FOTO: A. PRADAS

L’UJI participa en la

Setmana Europea

de la Robòtica

REDACCIÓ

La Universitat Jaume I va participar en

la Setmana Europea de la Robòtica que es

va inaugurar el dia 22 a la Universitat Car-

los III de Madrid. La setmana del 28 de no-

vembre al 2 de desembre, els laboratoris de

Robòtica Intel·ligent, Interacció i Sistemes

Robòtics i Robòtica Cognitiva de l’UJI han

obert les portes a l’estudiantat de primària i

secundària per a mostrar els seus projectes.

La Setmana Europea de la Robòtica és

un esdeveniment impulsat en l’àmbit eu-

ropeu amb l’objectiu d’acostar aquesta

disciplina al públic en general i promocio-

nar les activitats realitzades a Europa a tots

els nivells. En la presentació a Espanya es

van establir connexions en directe a través

de videoconferència amb universitats de

Barcelona, Sevilla i la Jaume I de Castelló.

Les jornades de

teràpia Gestalt

aconsellen sobre

els canvis socials

NÚRIA BALAGUER

L’Institut de Teràpia Gestalt, en col-

laboració amb la Universitat Jaume I, va

organitzar del 10 al 12 de novembre unes

jornades anomenades Una mirada creati-va, actituds per al canvi. La tercera edició

d’aquesta iniciativa es va celebrar en l’es-

pai cultural del periòdic Què!, va acollir

diverses xarrades, col·loquis i tallers, i va

comptar amb la participació d’un total de

103 persones.

Entre els convidats més destacats hi ha-

via Patxi Sansinenea, doctor en Psicologia

Clínica; José Vicente Pérez-Fuster, metge

psiquiatra, o José Julián Antón, economis-

ta. Pel que fa a les diferents activitats, la

taula redona «Actituds per al canvi: una

mirada des de la clínica psicoterapèutica»,

celebrada el divendres 11, va ser una de

les activitats estrella i va tractar la impor-

tància de tindre una actitud adequada per

a evitar les patologies que es donen en el

camp de les relacions. A més, les perso-

nes inscrites van gaudir dels vuit tallers

programats que van fer partícips els as-

sistents de les idees dels ponents i que es

van centrar en l’autoestima, la creativitat,

els límits de cadascú o la convivència.

La primera tesi de Medicina de l’UJI

analitza les estratègies de vacunació L’estudi conclou que la vacunació prèvia és el factor decisiu per a tornar a vacunar-se

La doctoranda Elena Herrero durant la presentació de la tesi. | FOTO: DAMIÁN LLORENS


AINHOA ALBEROLA

Herències, de les autores Àngels Gre-

gori Parra i Teresa Pascual Soler, va ser

l’obra guanyadora del IV premi de poe-

sia Manel Garcia Grau que es va lliurar el

3 de novembre a la Llotja del Cànem de

la mà del vicerector de Cultura i Exten-

sió Universitària de la Universitat Jau-

me I, Wenceslao Rambla. A l’acte també

van assistir Ramón Guillem, portaveu

del jurat i vicepresident al País Valencià

de l’Associació d’Escriptors en Llengua

Catalana, i la dona de Manel Garcia

Grau, Olga Carbó.

Aquesta és la primera vegada que el

premi ha sigut compartit atès que l’obra

pertany a dues escriptores. Cal destacar

que ambdues tenen una notable trajec-

tòria com a poetesses. Àngels Gregori ha

guanyat el Premi Amadeu Oller de Poesia

2003, l’Ausiàs March de Poesia 2007 i el

Premi Alfons el Magnànim «València» de

Poesia 2010. Per la seua part, Teresa Pas-

cual ha sigut guardonada amb el Premi

Vicent Andrés Estellés l’any 1988 i el Pre-

mi de Crítica Serra d’Or de poesia 2003.

FONS MANEL GARCIA GRAU

Un total de 2.050 exemplars de lli-

bres, revistes i altre material documen-

tal del segle XX que van pertànyer a la

biblioteca personal de l’escriptor Manel

García Grau passaran a format part del

fons de la biblioteca de l’UJI.

La dona de l’escriptor i el rector de la

Universitat, Vicent Climent, van signar el

conveni de donació el passat 16 de no-

vembre en un acte que va comptar amb

la presència del director de la biblioteca

de l’UJI, Vicent Falomir, així com d’altres

familiars de l’escriptor. Tot el material

donat conformarà el Fons Manel Garcia

Grau que es traslladarà a la biblioteca

universitària en els pròxims dos mesos

per a la seua classifi cació i catalogació;

i formarà part de les col·leccions espe-

cials de la biblio teca.

Olga Carbó, molt satisfeta per la fi r-

ma del conveni, va expressar que «la

nostra il·lusió era que aquesta col·lecció

estiguera a la Universitat Jaume I, que

era el lloc de treball de Manel, de la

qual cosa estava molt orgullós». Per la

seua part, el rector va assenyalar que

«per a nosaltres és una gran satisfac-

ció rebre aquesta col·lecció particular i

incloure-la en la nostra gran biblioteca,

on aquest fons estarà molt ben cuidat i

permetrà que la gent puga apropar-se

a la seua obra».

L’obra Herències rep el guardó

del IV premi Manel Garcia GrauLa Universitat acollirà el fons documental de l’escriptor format per 2.050 exemplars

Teresa Pascual, Wenceslao Rambla, Àngels Gregori, Ramón Guillem i Olga Carbó en l’acte de

lliurament del premi Manel Garcia Grau. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

| PER PRIMERA

vegada el premi ha sigut

compartit, atès que

l’autoria de l’obra pertany

a dues escriptores

La Setmana Enric

Soler i Godes dóna

suport a l’escriptura

i fomenta la lectura

NÚRIA BALAGUER

La Fundació Càtedra Enric Soler i Godes

de la Jaume I, amb la col·laboració d’El

Pont, Cooperativa de Lletres, va organit-

zar del 22 al 25 de novembre la Setmana

Enric Soler i Godes, que es va realitzar en

diversos espais de la capital de la Plana.

La Llotja del Cànem va acollir una taula

redona d’escriptors i escriptores amb la

participació de Joan Andrés Sorribes, Vi-

cent Pallarés i Isabel Marín. L’organització

va estar a càrrec de l’Associació d’Escrip-

tors de les Comarques Castellonenques i

El Pont, Coo perativa de Lletres.

D’altra banda, la Llibreria Argot va ser

l’escenari d’un acte d’animació a la lectura,

adreçat a l’alumnat de segon i tercer cicle

de primària, en el qual van participar els

escriptors i escriptores Joan Pla, Isabel Ma-

rín i Vicent Jaume Almela. Així mateix, dins

de la Setmana es van presentar els projec-

tes del XI Concurs d’Ajudes a la Innovació

Educativa, amb les comunicacions El soroll del CEIP Carles Salvador i Estudi botànic del parc Geòleg José Royo Gómez. Itineraris botànics de l’IES Joan Baptista Porcar.

La cloenda d’aquesta setmana d’activi-

tats la va protagonitzar el lliurament dels

XII Premis Soler i Godes a la Innovació Edu-

cativa. Pep Castellano va estar premiat en

la categoria individual i el CPFPA Germà

Colón en la modalitat col·lectiva.

La Jaume I analitza el

llegat dels escriptors

valencians dels

segles XIV i XV

REDACCIÓ

La Universitat Jaume I i la Fundació Ger-

mà Colón van organitzar el 16 i 17 de no-

vembre les jornades «Els escriptors valen-

cians i la llengua autòctona en els segles

XIV i XV». L’objectiu d’aquesta iniciativa

era oferir un espai de convergència entre

historiadors de la llengua i de la literatura i

plantejar estats de la qüestió sobre autors

i temes diversos.

El doctor Germà Colón va ser l’encarre-

gat d’inaugurar la primera sessió amb la

conferència «La llengua del Tirant. Algunes

qüestions». Així mateix, també va parti-

cipar en aquestes jornades en favor de la

llengua valenciana professorat de la Uni-

versitat de València, la Universitat d’Alacant

i la Universitat Catòlica de València que va

analitzar textes d’Isabel de Villena, Jaume

Roig o Joan Roís de Corella, entre d’altres.

Des de la seua constitució l’any 2002, la

Fundació Germà Colón ha organitzat nom-

broses activitats relacionades amb les llen-

gües i literatures romàniques. Per a aquest

any 2011, el Patronat de la Fundació va

programar diversos cursos i seminaris, a

més de col·loquis.

JOAN ANDREU

En el marc de la implementació del Pla

pluriennal de multilingüisme de l’UJI i per

donar compliment als objectius i accions

de promoció i formació en llengües estran-

geres de la comunitat universitària, des de

l’Àrea de Formació del Servei de Llengües

i Terminologia s’oferirà, a partir de gener,

una possibilitat més de formació.

Es tracta de l’aplicació virtual Rosetta

Stone, que permet l’autoaprenentatge

d’idiomes d’acord amb un mètode que si-

mula la immersió lingüística i que, a la vis-

ta dels resultats en empreses i institucions

d’arreu del món, aconsegueix excel·lents

resultats per la rapidesa, efi càcia i facilitat

d’ús. L’aplicació imita la manera en què

s’aprèn la primera llengua en la infantesa

i connecta el signifi cat de la nova llengua

amb imatges, objectes i situacions que

s’esdevenen en la vida quotidiana sense

haver de traduir ni fer ús de cap gramà-

tica. Mitjançant exercicis autocorrectius,

l’aprenent pot treballar de manera autò-

noma, seguint un ritme de treball adap-

tat a les seues necessitats i disponibilitat.

L’aspecte comunicatiu del llenguatge és la

base de la metodologia de Rosetta Stone.

Rosetta Stone ofereix la possibilitat, amb

una única inscripció, d’estudiar més de 20

idiomes, entre els quals està l’anglès, el

francès, l’alemany, etc. L’estructuració dels

continguts permet establir una equivalèn-

cia amb els nivells del Marc europeu comú

de referència per a les llengües (MECR) del

Consell d’Europa que consten en les tau-

les d’equivalències de la Jaume I.

La formació mitjançant Rosetta Stone no

atorga cap certifi cat ofi cial de nivell, però

sí que facilita la superació de les corres-

ponents proves d’acreditació lingüística

que convoca la Universitat Així, els tres

primers nivells dels cursos de Rosetta Sto-

ne equivalen als nivells A1 i A2 del MERC i

els nivells 4 i 5, al nivell B1 del MECR. Cada

nivell està subdividit en quatre unitats que

inclouen exercicis, l’objectiu dels quals és

l’assoliment de les habilitats comunicatives

de comprensió i expressió orals i escrites. A

més, el programa incorpora un potent re-

coneixedor de pronúncia. Més informació

en http://www.uji.es/CA/serveis/slt/adf/rs/.

L’UJI ofereix el mètode Rosetta

Stone d’aprenentatge de llengües


AINHOA ALBEROLA

En el marc de les activitats progra-

mades amb motiu del Dia Internacional

d’Eradicació de la Violència contra les

Dones, la Fundació Isonomia va cele-

brar el passat 23 de novembre la sete-

na edició del Seminari Estatal d’Isono-

mia contra la Violència de Gènere que

enguany portava per títol «Mitjans de

comunicació, drets humans, i violència

contra les dones: el poder d’in-visibilit-

zar, des-informar i re-produir».

Una de les principals ponències de

la jornada va ser la de la periodista i re-

dactora dels serveis informatius de Te-

levisión Española Montserrat Boix, qui

va rebre a més, el VII Premi Isonomia

contra la Violència de Gènere.

Montserrat Boix, feminista per con-

vicció i activa defensora dels drets de

les dones, va considerar especialment

important el paper dels mitjans de co-

municació a l’hora de produir un canvi

efectiu en la mentalitat de la societat.

Boix va assenyalar que a pesar dels

avanços produïts al llarg de la història,

encara estan presents als mitjans de co-

municació les desigualtats i els estereo-

tips, i la violència de gènere es tracta

com un espectacle i no com un drama

humà. Per això, va destacar la importàn-

cia que tenen les lleis d’igualtat per als

mitjans que, per legalitat però també

per ètica, «haurien d’aportar una visió

de gènere més igualitària».

A banda, la periodista va aprofitar per

a recordar als assistents la lluita histò-

rica d’associacions de dones, gràcies a

les quals s’ha aconseguit un tracte més

equitatiu i una major condemna de la

vio lència de gènere. «No obstant això,

encara queda molt a fer», va apuntar.

Per la seua part, Gemma Escrig, de la

Fundació Isonomia, va recordar les 61

dones que enguany han sigut assas-

sinades com a conseqüència de la vio-

lència de gènere. Per la seua part, el

subdelegat del Govern, Antonio Loren-

zo, va assenyalar que «s’ha avançat en

la visibilització de la vio lència assassina

per part dels mitjans de comunicació

però cal treballar també en el terroris-

me de baixa intensitat que denigra i

humilia les dones per tal d’aconseguir

que la societat d’iguals siga una reali-

tat». En aquest sentit, el rector de l’UJI,

Vicent Climent, va incidir en la impor-

tància de l’educació en igualtat des de

les primeres etapes de la vida i també a

la Universitat.

| 61 DONES

han sigut assassinades

durant l’any 2011 com

a conseqüència de la

violència de gènere

| EN EL SEMINARI es va

destacar la necessitat

de fer desaparèixer els

estereotips en els mitjans

de comunicació

| LA FUNDACIÓ ISONOMIA

va fer entrega del

VII Premi contra la Violència

de Gènere a la periodista

Montserrat Boix

Boix: «Els mitjans han

d’aportar una visió de

gènere més igualitària»

La periodista Montserrat Boix va analitzar la violència de gènere des del punt de vista dels mitjans

de comunicació en el VII Seminari Estatal d’Isonomia. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

EL VESTÍBUL de la Facultat de Ciències Hu-

manes i Socials va acollir les il·lustracions

de l’artista argentina Diana Raznovich en

l’exposició titulada «No tengo dueño», en

la qual es denuncia el greu problema de la

violència de gènere. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

EXPOSICIÓ «NO TENGO DUEÑO»

L’INSTITUT Universitari d’Estudis Femi-

nistes i de Gènere de l’UJI va convertir el

vestíbul de la Facultat de Ciències Huma-

nes i Socials durant 10 dies en un espai de

refl exió i denúncia amb l’activitat «Pati de

llum». | FOTO: DAMIÁN LLORENS

PATI DE LLUM

LA COMPANYIA La Imposible Cía va ofe-

rir el 25 de novembre una lectura drama-

titzada de María colorada, adaptació de

l’obra sobre el maltractament de la dona

Defensa de dama, de Joaquín Hinojosa i

Isabel Carmona. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

LECTURA DRAMATITZADA

FERNANDO Valdés, de la Universitat Com-

plutense de Madrid, va oferir el 25 de no-

vembre una conferència sobre violència

de gènere i els plans d’igualtat, organitza-

da per la Unitat d’Igualtat. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

CONFERÈNCIA

EL CINEMA va estar present en les acti-

vitats contra la violència de gènere amb

el cinefòrum de Hierro 3, organitzat per

l’Institut Universitari d’Estudis Feministes

i de Gènere; la projecció d’En el tiempo de las mariposas per part de la Unitat d’Igual-

tat, i el visionat del curtmetratge Lágrimas de café al Paranimf, organitzat pel Servei

d’Activitats Socioculturals. | FOTO: D. LLORENS

CINEFÒRUM

NÚRIA BALAGUER

La directora de l’Institut d’Estudis Femi-

nistes i de Gènere, Dora Sales, va presentar

el dia 24 de novembre a la Llibreria Argot

de Castelló el llibre Olimpia de Gouges o la pasión de existir. La presentació va coinci-

dir amb la commemoració del Dia Interna-

cional d’Eradicació de la Violència contra

les Dones i la representant de l’institut

universitari va estar acompanyada durant

l’acte per les autores del llibre, Margarita

Borja i Diana Raznovich.

La publicació recull l’obra teatral de les

escriptores Borja i Raznovich sobre Olimpia

de Gouges, dramaturga i política que va re-

dactar la Declaració dels Drets de la Dona

i de la Ciutadana (1791). «Es tracta d’una

obra que va gaudir d’un gran èxit en les

seues representa cions i era molt important

recuperar la fi gura d’una dona que va ser

una revolucionària de la seua època», va

assegurar Dora Sales. A més, s’hi inclouen

diversos textos que refl exionen sobre la

seua biografi a i aportacions a la societat.

L’UJI presenta un llibre sobre la

fi gura d’Olimpia de Gouges

Les autores de la publicació durant la presen-

tació a la Llibreria Argot. | FOTO: A. PRADAS


A. ANDRÉS

La Unitat d’Igualtat i la Fundació Isono-

mia van organitzar el 10 i 11 de novem-

bre les jornades «Treball i responsabilitats

familiars: conciliació i coresponsabilitat.

Què, qui, com?» com a part de les accions

previstes en el I Pla d’Igualtat de la Univer-

sitat Jaume I.

La conferència inaugural va ser a cà-

rrec de M. Ángeles Durán, professora

d’investigació de Ciències Socials del Con-

sell Superior d’Investigacions Científi ques,

qui va afi rmar que el primer pas per a la

conciliació és reconèixer que existeix el

problema i afrontar-lo com una qüestió

col·lectiva i no individual.

Durán va analitzar diverses formes de

conciliació que es poder adoptar i les

seues conseqüències. A més, va assenyalar

que per a assolir la conciliació les parelles

hauran de compartir la càrrega del treball

no remunerat i que el contracte genera-

cional que ara deixa les tasques de cura a

les persones majors hauran d’assumir-lo

en bona part els joves. Així mateix, si es

volen augmentar els serveis de conciliació

caldrà incrementar els impostos i canviar

l’estructura de la despesa pública.

D’altra banda, Vicent Borràs Català,

del Centre d’Estudis Sociològics sobre la

Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la

Universitat Autonòma de Barcelona, va

aportar en el taller «Els homes davant les

estratègies de coresponsabilitat: una falta

d’implicació?» dades sobre les diferències

de càrrega de treball entre homes i dones.

Les xifres refl ecteixen que si se suma el tre-

ball remunerat i el no remunerat, les dones

treballen més, la qual cosa posa en relleu

que els homes han canviat el discurs per

un de més igualitari però la coresponsabi-

litat no s’aplica de forma pràctica.

Alguns dels passos que s’hi van asse-

nyalar per a assolir la conciliació van ser

revaloritzar el treball de cura i elaborar

polítiques tenint en compte que són les

dues persones de la parella les que han de

compatibilitzar, no sols les dones.

Experts insten a abordar de forma

col·lectiva el repte de la conciliacióLa Unitat d’Igualtat i Isonomia van analitzar en unes jornades les vies de coresponsabilitat

Vicent Borràs, durant la seua intervenció en les jornades. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

L’UJI presenta el

seu protocol contra

l’assetjament

sexual a Brussel·les

NÚRIA BALAGUER

La directora de la Unitat d’Igualtat de la

Universitat Jaume I, Amparo Garrigues, va

presentar el dia 8 de novembre a Brussel-

les el Protocol per a la Prevenció, Detecció

i Actuació en els supòsits d’Assetjament

Sexual i d’Assetjament per Raó de Sexe a

l’UJI, en l’àmbit de la Cimera Europea de

Gènere: Recerca de Qualitat i Innovació a

través de la Igualtat.

El protocol es va presentar com a exem-

ple de bona pràctica institucional en ma-

tèria d’igualtat de gènere i té en compte

les noves tendències i avanços en la com-

prensió de l’impacte de gènere com a te-

mes d’investigació científi ca i la innovació

en l’àmbit europeu.

A la reunió també van assistir altres uni-

versitats espanyoles i entitats com ara la

Universitat d’Alacant, la Fundació per a la

Universitat Oberta de Catalunya, l’Autòno-

ma de Barcelona i la Universitat d’Oviedo.

Cal destacar que la Cimera Europea de

Gènere es porta a terme davall les direc-

trius de la presidència polonesa del Con-

sell de la Unió Europea, i amb el suport de

la Comissió Europea. L’esdeveniment va

estar organitzat per la Fundació Europea

de la Ciència i per la iniciativa COST (Coo-

peració Europea en Ciència i Tecnologia).


NÚRIA BALAGUER

FACSA i la Universitat Jaume I man-

tenen una llarga i estreta relació col-

laborativa. L’empresa és patrona de la

Fundació Universitat Jaume I-Empresa

(FUE-UJI) des de la creació de la Funda-

ció en l’any 1993.

Una de les principals línies de col-

laboració de l’entitat és el foment de la

ciència i la recerca a través del patrocini

del nou videobloc Ciència UJI TV, en el

qual es recupera una selecció de ví deos

relacionats amb la investigació. Així ma-

teix, ha col·laborat amb el taller Saps com explicar el que fas? Taller de comunicació so cial de la ciència per a investigadors,

inclòs dins la Setmana de la Ciència, que

tenia com a objectiu afavorir la formació

del personal docent i investigador.

A més, FACSA manté actualment dos

convenis d’investigació amb l’UJI, el pri-

mer dels quals s’anomena «Investigació

i desenvolupament de sistemes de de-

puració energèticament sostenible», i

el segon «Investigació, estudi i desen-

volupament de models hidrodinàmics

combinats per a l’optimització dels trac-

taments secundaris de fangs».D’altra banda, FACSA ha acollit 104

estudiants en pràctiques des del 2002,

dels quals 63 cursaven la Llicenciatura

en Quí mica. A més, també ha realitzat

estades en pràctiques en FACSA l’estudi-

antat de l’especialitat de Mecànica d’En-

ginyeria Industrial; Enginyeria Química;

Enginyeria Informàtica; Informàtica de

Gestió i Llicenciatura en Administració i

Direcció d’Empreses.

Entitats patrocinadores

Una entitat respectuosa amb el medi ambient

El respecte pel medi ambient és un ele-ment fonamental en la gestió empre-sarial de FACSA. Tots els processos de l’empresa cuiden al detall els aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient dins del cicle integral de l’ai-gua. Per això preserva els nivells dels aqüífers, no contamina en el procés de tractament de l’aigua i depura les aigües residuals de manera òptima per a retornar-les a la naturalesa en les mi-llors condicions.Igualment, FACSA manté un fort com-promís amb la gestió efi cient de l’ai-gua, per la qual cosa tracta sempre de garantir que les xarxes tinguen la millor utilització i les mínimes pèrdues. Una mostra del seu constant i màxim res-pecte al medi ambient és que compleix, en cadascuna de les seues activitats, complexos requisits de gestió ambien-tal contemplats en la norma UNE EN ISO 14001. Així mateix, compta també amb el certifi cat UNE EN 16001, siste-ma de gestió energètica que estableix els requisits per a fomentar l’estalvi i efi cièn cia energètics i per a disminuir les emissions de gasos d’efecte hiver-nacle que provoquen el canvi climàtic.D’altra banda, FACSA també manté un compromís per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones que es fa tàcit amb la implantació d’un Pla d’Igualtat, elabo-rat davall l’assessorament d’experts in-dependents. Aquest Pla està visat per la Direcció General de la Dona, de la Con-selleria de Justícia i Benestar Social de la Generalitat, que hi va concedir el Se-gell de Qualitat d’Empresa Igualitària.

FACSA aposta per la investigació

en les col·laboracions amb l’UJIDes de l’any 2002 FACSA ha acollit 104 estudiants de sis titulacions de la Jaume I

L’entitat patrocina el nou videobloc Ciència UJI TV dedicat a la investigació. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| LA UNIVERSITAT

Jaume I manté un

conveni de cooperació

de pràctiques amb

FACSA des de l’any 1997



AINHOA ALBEROLA/NÚRIA BALAGUER

La Jornada sobre Qualitat de l’Espai

Europeu d’Educació Superior es va ce-

lebrar a la Universitat Jaume I el 17 de

novembre, coincidint amb la Setmana

Europea de la Qualitat. En la inaugura-

ció, el rector de l’UJI, Vicent Climent, va

voler destacar l’aposta que fa la Univer-

sitat per la qualitat de l’ensenyament

i el seu esforç per millorar els graus i

màsters que s’imparteixen com a part

del compromís de la Universitat per tal

d’oferir excel·lència.

En l’acte d’inauguració també van

participar Miguel Ángel Moliner, vice-

rector de Planifi cació Estratègica i Qua-

litat de la Jaume I, qui va explicar el tre-

ball que la Universitat fa per a millorar la

qualitat dels seus estudis; Julia Climent,

directora general de l’Agència Valen-

ciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP),

i Enric Roig, cap del Servei d’Acreditació

i Avaluació de la Qualitat Universitària

de l’AVAP.

PROGRAMA PILOT DE SEGUIMENT

Una de les activitats més destacades

de la jornada va ser la taula redona ti-

tulada «Enfocament, desenvolupament

i resultats del programa pilot de segui-

ment». L’activitat, que va tindre una

elevada participació per part dels assis-

tents, va comptar amb la presència de

María José Alarcón, vicerectora d’Estu-

dis de la Universitat Miguel Hernández

d’Elx; Juan Jaime Cano, vicerector de

Qualitat i Avaluació de l’Activitat Aca-

dèmica de la Universitat Politècnica de

València; Cecilia Gómez, vicerectora de

Planifi cació Estratègica i Qualitat de la

Universitat d’Alacant, i Isabel Vázquez,

vicerectora d’Estudis i Política Lingüísti-

ca de la Universitat de València.

Els vicerectors van expressar la va-

loració de la seua experiència amb el

programa pilot i van traslladar les seues

expectatives futures. Tots van coincidir

que la iniciativa pretén, d’una banda,

crear un marc en què es demana l’opi-

nió a l’alumnat; i d’altra banda, millorar

la qualitat i l’oferta de les universitats. A

més, els ponents van insistir que la inici-

ativa hauria d’haver-se posat en marxa

fa quatre o cinc anys i que ara és temps

de fer un esforç i impulsar els sistemes

de qualitat. L’objectiu del programa,

segons van explicar, és proporcionar

informació, com poden ser les taxes de

rendiment i de graduació, per tal de mi-

llorar el projecte docent i oferir millors

titulacions a l’estudiantat futur.

Per la seua part, alguns professors

i directors de titulació van destacar

durant la taula redona que el vertader

problema del programa d’avaluació i

seguiment resideix en el fet que part

del professorat no s’implica en el pro-

cés. Segons van explicar, aquests do-

cents veuen el programa només com

un treball extra i no com un mecanisme

de millora de l’ensenyament.

Espai europeu d’educació superior

Julia Climent, Vicent Climent i Miguel Ángel Moliner en la inauguració de la Jornada. | FOTO: D. LLORENS

La Jornada de Qualitat analitza

els sistemes de control a l’UJIEl professorat va participar en un intens debat sobre els sistemes d’avaluació

| EL PROGRAMA

pilot pretén millorar el

projecte docent i oferir

titulacions de qualitat

a l’estudiantat futur

L’ALCALDE de l’Ajuntament de Culla, José

Francisco Bellés, i el rector de l’UJI, Vicent

Climent, van signar un conveni el 28 d’oc-

tubre per a establir programes de col-

laboració en els camps acadèmic, científi c,

cultural i social. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

CONVENI AJUNTAMENT CULLA

LA UNIVERSITAT compta amb dues no-

ves línies d’autobús, L18 i L19, que repro-

dueixen els traçats antics de les línies 11 i

12 a les hores de màxima afl uència d’en-

trada i eixida de membres de la comunitat

universitària. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

LÍNIES D’AUTOBUSOS

EL PERIODISTA Josep Maria Casasús va

oferir una conferència sobre Joan Maragall

a l’estudiantat del Grau en Periodisme com

a part del cicle organitzat per la Institució de

les Lletres Catalanes i l’Associació Família de

Joan Maragall i Clara Noble. | FOTO: D. LLORENS

CONFERÈNCIA

EL RECTOR de la Jaume I, Vicent Climent,

i la vicerectora de Cooperació i Relacions

Internacionals, Inmaculada Fortanet, van

rebre el passat 16 de novembre el nou

cònsol romanès a Castelló, Cosmin Dimi-

trescu. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

VISITA CÒNSOL ROMANÈS

EL PRESIDENT de la Secció Penal de

la Cort Suprema de Guatemala, César

Barrien tos, es va reunir amb el rector de

l’UJI, Vicent Climent, i el catedràtic de Dret

Processal, Juan Luis Gómez Colomer, amb

l’objectiu de realitzar un reconeixement a

la labor que desenvolupa el catedràtic de

l’UJI a Llatinoamèrica. | FOTO: D. LLORENS

CORT SUPREMA DE GUATEMALACONSELL DE L’ESTUDIANTAT

Des de l’inici del curs acadèmic, les nor-

matives que afecten l’estudiantat han so-

fert diversos canvis. El primer és la no con-

cessió de convocatòries addicionals per a

l’alumnat de cicles de pla antic. Una con-

vocatòria addicional atorga la possibilitat

de realitzar l’examen d’una assignatura

quan aquesta ja no té docència ni possi-

bilitat d’examen. Aquestes convocatòries

depenen de l’equip rectoral, que s’ha ne-

gat a concedir-les i, amb aquesta negativa,

ha causat que molts alumnes hagen de

canviar a grau quan els quedaven dues as-

signatures per a acabar la carrera.

Per a esmenar aquesta negativa,

l’equip rectoral va modifi car la norma-

tiva de compensació per a facilitar-la a

a tot l’estudiantat que no té possibilitat

de rebre docència i tampoc de realitzar

l’examen. Però, sent realistes, aquesta nor-

mativa solament és aplicable a l’alumnat

que tan sols té una assignatura pendent,

per la qual cosa tots aquells que en porten

dues, han de passar-se a grau.

El segon canvi és la mala aplicació de la

normativa de permanència, la qual esta-

bleix que l’estudiantat de grau, de segon

curs i posteriors, ha de matricular-se obli-

gatòriament de les assignatures bàsiques

que porte pendents de cursos anteriors.

En aquest cas, l’estudiantat es matriculava

entre els dies 8 i 10 de setem bre i més tard,

i sense avisar-los se’ls van introduir aques-

tes assignatures en la seua matrícula.

A causa d’aquests canvis, el Consell de

l’Estudiantat ha creat «aCONSELLa’t», un

díptic per tal que tot l’estudiantat siga co-

neixedor de les seues normatives.

David Murria Tornero

Defensor de l’Estudiantat i Coordinador

d’Assumptes Acadèmics i Postgrau

[email protected]


AINHOA ALBEROLA

La mostra fotogràfi ca Jóvenes obreros en el paraíso es va inaugurar el passat 17 de

novembre a la Llotja del Cànem, seu de la

Universitat Jaume I al centre de la ciutat.

L’exposició presenta més de 100 foto-

grafi es realitzades entre 1940 i 1975, que

van ser preses, en la seua gran majoria, pel

que va ser el fotògraf ofi cial d’Altos Hor-

nos, Manuel Rodríguez Velo. Les imatges

fan un retrat de la societat del Port de Sa-

gunt durant el seu desenvolupament com

una de les indústries siderúrgiques més

importants d’Europa.

Les fotografi es, agrupades per temàtica,

mostren els diferents aspectes de la vida

dels joves que arribaren carregats d’il·lu-

sió al litoral valencià a la cerca de noves

oportunitats.

Miguel Ángel Martín, comissari de l’ex-

posició, explica que la intenció de la mos-

tra és «a partir del passat, fer una refl exió

sobre les polítiques de joventut que s’apli-

caven durant el franquisme i la repercus-

sió que aquestes van tindre a l’entorn de

la factoria d’Altos Hornos del Mediterrá-

neo».

La mostra fotogràfi ca estarà a Castelló

fi ns a l’11 de desembre per a després tras-

lladar-se a la Casa de la Cultura del Port de

Sagunt, on romandrà del 14 de desembre

al 29 de gener. Finalment, l’itinerari termi-

narà a la Sala de la Muralla del Col·legi Ma-

jor Rector Peset de la Universitat de Valèn-

cia, on estarà exposada del 23 de febrer al

29 de març.

Més de 100 fotografi es realitzades entre 1940 i 1970 es van mostrar en l’exposició. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

La indústria de l’acer

del Port de Sagunt és

protagonista a la Llotja

Poesia i música

centren la celebració

de la Diada de la

Cultura Catalana

MARI LUZ BLANCO

«La creació necessita dedicació, temps

i un espai», van assegurar la poeta Isabel

Garcia i la cantautora Clara Andrés en la pri-

mera sessió de la Diada de la Cultura Cata-

lana organitzada per l’estudiantat de l’assig-

natura Nous Llenguatges Literaris Catalans.

La Diada va començar amb l’actua ció de

tres alumnes de l’assignatura, per a conti-

nuar amb la presentació d’Isabel Garcia i

Canet, qui va explicar que havia arribat a la

poesia pel seu interès a comunicar el que

l’envoltava. A més, la poeta va indicar que

per a crear «ens hem d’escoltar i tindre un

espai per a nosaltres; per això és important

la solitud i la intimitat, per a escoltar-se i

escoltar». Per la seua part, Clara Andrés va

explicar que el seu contacte amb la mú-

sica va començar quan es va incorporar a

l’agrupació artística d’Oliva, on son pare

tocava. «A poc a poc, el que era un joc es

converteix en la teua manera d’expressar el

que tens a dins», va assenyalar. La cantau-

tora va comentar que la creació «necessita

molt de temps, i si vols fer-ho bé, cal tindre

un espai propi i una independència».

La segona sessió de la Diada es realitzarà

el pròxim 27 de març i comptarà amb la par-

ticipació de Titot, cantant del grup Brams, i

Xavi Sarrià, cantant del grup Obrint Pas.


FUNDACIÓ ISONOMIAGIAT sobre Discapacitat

1 de desembre. 17 hores

Fundació Isonomia

SERVEI D’ESPORTSUJI-Voluntariat esportiu-Marató

Castelló 2011

11 de desembre

Campus UJI

Classifi catori CADU-pàdel i

frontennis parelles

Del 12 al 23 de desembre

Zona de raquetes UJI

Bàsquet 3x3

15 de desembre

De 16 a 21 hores

Pavelló poliesportiu i zona esportiva

a l’aire lliure

2a eixida de senderisme:

sender Portell de Morella


Punt de trobada a la porta de la

Universitat. Eixida de l’autobús

Torneig classifi catori CADU-pàdel

parelles mixtes

21 de desembre

Zona de raquetes UJI

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICAAniversari de la Declaració

Universal dels Drets Humans.

Exposició fotogràfi ca

Del 15 de desembre al 8 de gener

Inauguració: 15 de desembre.

19.30 hores

Llotja del Cànem

CLUB DE DEBATEl bicentenari de la Constitució

de 1812


Llotja del Cànem

CONGRÉSXI Congrés de Comunicació Local.

«La premsa local davant el repte

digital»

15 i 16 de desembre

Universitat Jaume I

FUE-UJIDisseny i efectes fotorealistes amb

3D Studio Max

12 de desembre. En línia

Disseny gràfi c amb Illustrator


Disseny i postproducció amb

After Eff ects


Disseny, retoc i muntatge amb

Photoshop


Disseny, animació i publicació en

Flash


Disseny amb patrons UML2


Programació d’aplicacions amb PHP


Programació amb Visual Basic.NET;

desenvolupament d’aplicacions


Com utilitzar UML2 durant el

desenvolupament d’un projecte

informàtic?


Disseny i animació amb Maya 3D


Programació amb Visual Basic .NET:

Introducció


Taller. Adaptar-se al canvi: la bastida

per a la teua metamorfosi

16 de desembre. De 15 a 21 hores

FUE-UJI

PARANIMFConcert de musica pop.

Cicle «Emergències»

Pleasant Dreams, amb la Banda

Juvenil de la Unió Musical de Betxí


Exposició

Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País ValenciàDel 9 al 18 de desembre

Inauguració: 9 de desembre. 13 hores

Cicle «Nou cinema»

La vida de los peces10 i 11 de desembre

Dissabte a les 19.30 i 22.30 hores i

diumenge a les 19.30 hores

Cicle «En pantalla gran: joies de la

història del cinema III»

Deseando amar17 i 18 de desembre

Dissabte a les 19.30 i 22.30 hores i

diumenge a les 19.30 hores

Teatre gestual

André y Dorine, de la companyia

Kulunka Teatro (País Basc)


Concert de música folk de fusió

mediterrània

Al Tall, 35 anys de música mediterrà-

nia des del País Valencià


Concert de Nadal

Big Bang UJI amb l’artista convidat

David Pastor. Dirigit per Ramón

Cardo


desembre

UN EURO PER TAILÀNDIA. El Màster i Doctorat Internacional en Estudis de Pau, Confl ic-

tes i Desenvolupament de la Universitat Jaume I va organitzar el passat 3 de novembre

a l’Àgora una campanya de sensibilització i recaptació de fons per a donar suport a

les víctimes de les inundacions que s’estan produint a Tailàndia, i que han afectat al

voltant de vuit milions de persones. La campanya, amb el títol «Un euro per Tailàndia»,

va constar d’activitats com ara massatge tailandès, menjars del món, tenda de segona

mà, tatuatges d’henna i activitats culturals, a més d’un estand amb informació sobre la

catàstrofe. Els fons recaptats en aquesta iniciativa es van destinar a la Fundació Educa-

ció per al Desen volupament (EDF), amb l’objectiu que es distribuïsquen entre els més

necessitats com a ajuda d’emergència. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

10% de descompte amb el carnet universitari

en les taquilles del teatre

BALLET DE MOSCÚ. EL LAGO DE LOS CISNESTeatre Principal de Castelló. 17 de desembre

19.30 i 22.30 hores

L’Associació de

Ràdios Universitàries

aposta per la recerca

i la coproducció

REDACCIÓ

L’Associació de Ràdios Universitàries

d’Espanya (ARU) va celebrar el 28 de

novem bre a Madrid la seua assemblea

constituent en la qual es van aprovar els Es-

tatuts de l’associació i es va triar el seu Con-

sell de Direcció. Aquest estarà integrat per

un representant de cadascuna de les cinc

comissions de treball més un secretari ge-

neral, un coordinador i un tresorer.

Des d’ARU s’aposta per donar suport a

la investigació en l’àmbit de la comunica-

ció i dels mitjans audiovisuals i per pro-

moure els temes universitaris, culturals i

cientifi cotecnològics cap a la societat. A

més, l’Associació de Ràdios Universitàries

d’Espanya fomentarà la formació dels

seus associats mitjançant l’organització

de tallers, seminaris o cursos.

ARU és la primera associació que agru-

pa professionals de 26 ràdios universi-

tàries espanyoles, entre les quals hi ha

Vox UJI Ràdio, amb l’objectiu de potenciar

la cooperació i interacció entre aquestes

tant en l’assessorament mutu com en el

desenvolupament de la coproducció, de

programes educatius i formatius i de nous

formats radiofònics.

La reunió va comptar amb l’assistència

del secretari general d’Universitats en

funcions, Màrius Rubiralta; el rector de

la Universitat Complutense de Madrid,

José Carri llo; la degana de la Facultat de

Ciències de la Informació, Carmen Pérez-

Armiñán, i representants de les diferents

emissores universitàries espanyoles.

Durant la clausura de l’assemblea, Rubi-

ralta va destacar el paper prioritari de les

ràdios per a fomentar la participació de

l’estudiantat en la política universitària.


Des de l’apunt ens fem res-sò aquest mes del concurs «1 of 7 billion: a global fi lm com-petition», organitzat per la Fundació 10.12.48 i emmarcat en la iniciativa «7 mil milions d’accions» del Fons de Pobla-ció de les Nacions Unides.

La població mundial ha arri-bat a la xifra de 7.000 milions de persones. Amb aquest mo-tiu, es convida els professio-nals i afeccionats al cinema, persones individuals i organit-zacions perquè competisquen en aquest concurs de curts in-ternacional per a conscienciar sobre els assumptes que per-toquen a la població mundial.

Les pel·lícules han de cen-trar-se en un o més dels set assumptes clau de la campa-nya dels 7.000 milions: 1) po-bresa i desigualtat, 2) apode-rament de dones i xiquetes, 3) salut reproductiva i drets,

4) gent jove, 5) envelliment de la població, 6) medi am-bient i 7) urbanització. Les persones participants han de concursar en equips o de for-ma individual i hi poden en-viar fi ns a dues obres.

Un jurat triarà 10 fi nalistes entre les obres enviades. Pos-terioment, es farà una votació en línia on els usuaris i usuà-ries escolliran els tres gua-nyadors, que seran premiats en metàl·lic. Les persones guanyadores s’anunciaran el 8 de març de 2012.

La data límit per a en-viar obres és el 15 de febrer de 2012. Per a més detalls: http://7billionactions.org/fi lm.

Jordi TornerTècnic d’activitats

juvenils

[Protagonistes]

http://www.uji.es/CA/canals/infocampus

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES SOLIDÀRIES EN PAÏSOS EMPOBRITS

L’Ofi cina d’Inserció Profes-sional i Estades en Pràctiques ofereix a l’estudiantat de la Universitat que haja de cur-sar el pràcticum i estiga inte-ressat a realitzar-lo en projec-tes de desenvolupament la possibilitat de participar en el Programa de Pràctiques Soli-dàries en Països Empobrits.

Aquesta experiència pràc-tica internacional facilita la comprensió de l’entorn econò-mic i social del país de desti-nació, i ajuda a desenvolupar competències transversals, professionals, lingüístiques i per al desenvolupament, que propicien una millor inserció professional i una experièn-cia personal inoblidable.

Per a aquest curs s’han oferit un total de sis places en aquest programa de pràc-tiques destinades a l’estu-

diantat de les titulacions de Psicopedagogia, Enginyeria Tècnica Agrícola, Enginyeria Industrial, Enginyeria Tècni-ca Industrial, l’alumnat del Màster en Efi ciència Energè-tica i Sostenibilitat, el Màster Universitari Internacional en Estudis de Pau, Confl ictes i Desenvolupament i el Màster Universitari de Cooperació al Desenvolupament.

Enguany, el països destina-taris per a la realització de les pràctiques ha sigut Perú, Re-pública Dominicana, Burkina Fasso, Bolívia i Veneçuela.

Universitari/universitària, aprofi ta aquesta oportunitat per a millorar la teua forma-ció i incrementar la teua ocu-pabilitat. Preocupa’t!

Ofi cina d’InsercióProfessional i Estades

en PràctiquesTel.: 964 38 7072 / 7066

[email protected]

www.uji.es/serveis/oipep

[AZAHAR PREMIA DOS PROFESSORS I UN MÀSTER DE L’UJI]

L’Associació Valenciana per a la Prevenció, Control i Tractament del Tabaquisme, Azahar, va distingir el

Màster Universitari i Doctorat Internacional en Estudis de Pau, Confl ictes i Desenvolupament de la Uni-

versitat Jaume I pel treball que ha realitzat durant més de 17 anys. Així mateix, també va atorgar dos

guardons a professorat de la Universitat Jaume l, concretament al vicedegà de la Facultat de Ciències de

la Salut, Rafael Ballester, i a la catedràtica de Química Inorgànica Purifi cación Escribano.

L’entrega dels premis es va realitzar en una gala que es va celebrar al Teatre Principal de Castelló el pas-

sat mes d’octubre amb motiu de la setena edició del Festival per a la Prevenció del Tabaquisme.

L’Associació Valenciana per a la Prevenció, Control i Tractament del Tabaquisme, que enguany celebra

el seu desè aniversari de creació, té com a objectiu contribuir per tal que la societat puga fer front als

confl ictes i la violència generada pel tabac i el tabaquisme. Les seues activitats abarquen l’assistència, la

docència i la investigació, així com el plantejament de noves perspectives de control que puguen enfor-

tir i complementar les mesures i les activitats actuals que han resultat ser efectives. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

[ALUMNAT DE l’UJI GUANYA

EN VIQUIFABRICACIÓ 2011]

Els alumnes de la Universitat Jaume I Víctor

Rojo, Víctor Cárdaba, Aarón Soto, Sara Sánchez-

Beato, Diego Vilalta i Iván Agustina han sigut

guardonats amb els premis del concurs Viquifa-

bricació 2011. La Viquifabricació 2011, organit-

zada per la Societat d’Enginyeria de Fabricació

i l’Associació d’Amics de la Viquipèdia, ha pre-

miat els millors articles i fi gures editades. La

participació de l’UJI ha sigut molt signifi cativa,

ja que hi han participat al voltant de 90 perso-

nes que han creat o millorat uns setanta arti-

cles. Els estudiants Víctor Rojo, Víctor Cárdaba

i Aarón Soto han aconseguit el primer, segon

i tercer premi, respectivament, als millors ar-

ticles. Per la seua part, Sara Sánchez-Beato ha

guanyat l’accèssit en aquesta categoria. En la

categoria de millors imatges, han guanyat els

tres primers premis Aarón Soto, Iván Agustina

i Diego Vilalta. | FOTO: DIEGO CLIMENT

[MIÑARRO, GUARDONADA

EN INVESTIGACIÓ EN DRET]

Margarita Miñarro Yanini, professora titular de

l’Àrea de Dret del Treball i la Seguretat Social

de la Universitat Jaume I, ha sigut premiada pel

Consell Andalús de Relacions Laborals i el comitè

científi c de les 30s Jornades Universitàries Anda-

luses de Dret del Treball i Relacions Laborals pel

seu treball «Algunas notas sobre la multifuncio-

nalidad de las comisiones paritarias a la luz del

reformado contenido mínimo de los convenios

colectivos». Les jornades es van celebrar a Ron-

da (Màlaga) al novembre amb el títol «Reformas

estructurales y negociación colectiva».

En el seu treball, la professora Miñarro explica,

entre altres coses, que l’objectiu de la reforma

del RD-Llei 7/2011 ha sigut dinamitzar i agilitzar

la negociació col·lectiva; reforçar el paper de la

Comissió Paritària com a òrgan de solució de

confl ictes i exigir rapidesa en els procediments

i terminis d’actuació. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

www.uji.es/social

El descobriment del secret

Servei de Comunicació i Publicacionswww.uji.es/com/voxuji/ · [email protected]

L’Aula de Teatre Carles Pons de la Universitat Jaume I es va

convertir els dies 15 i 16 de novembre en una gran haima,

que va acollir al voltant de 50 assistents a una festa d’ani-

versari molt especial. El secret, de la companyia madrilenya

Teatro en el Aire, és una oda als cinc sentits, especialment

al tacte i al gust, que redescobreix a les persones assistents

diverses curiositats.

Dues hores de teatre sensorial i interactiu van fer oblidar al

públic tot el que es trobava a l’exterior, i l’originalitat i les sor-

preses que va aportar la representació no van deixar indife-

rent a ningú. La música i el ball van ser elements protagonistes

en l’obra i l’alegria de la trama va contagiar a tots els presents.

Els actors van ensenyar el públic a desenvolupar algunes

capacitats oblidades i van recrear l’amor, la passió i el sexe a

través de la història d’una parella d’enamorats. Els especta-

dors van ser els convidats a la festa que van organitzar els

dos protagonistes de l’obra i van prendre seient al costat

d’ells per a festejar el seu aniversari de noces.

Els aliments van tindre un paper cabdal en la representació,

que va jugar amb les múltiples possibilitats de preparar i

gaudir de certs productes. El teatre i la cuina es van entrella-

çar en una història deliciosa, plena d’alegria i màgia.

La singularitat i naturalitat de l’obra no van passar desaper-

cebudes i el públic va viure una experiència desconeguda

fi ns al moment. Els set actors, molt propers i entregats amb

els assistents, van aconseguir una gran participació i tothom

van prendre part en diversos jocs i balls.

Dos acordions, un clarinet i una fl auta van ser la banda

sonora perfecta per a un espectacle molt particular, que va

combinar la poesia, el misteri, la música i la dansa.

Cal destacar l’encant dels decorats, que van aconseguir

transportar els participants a una veritable haima enmig del

desert. Teles de colors, catifes, coixins i tot tipus d’artefactes

orientals creaven un ambient únic.

Sens dubte, va ser un espectacle sorprenent i diferent a tot el

que es va poder veure a la Jaume I durant la Mostra de Teatre

Reclam, que un any més va captivar els castellonencs amb la

seua diversitat i riquesa d’activitats musicals, teatre, dansa i

fotografi a de tots els racons d’Espanya i, fi ns i tot, d’Argentina.

TEXTOS: AINHOA ALBEROLA I NÚRIA BALAGUER | FOTO: ÀLEX PÉREZ

| LA UNIVERSITAT va

ser l’escenari d’una obra

teatral plena d’originalitat,

El secreto, emmarcada en la programació de la

XIX Mostra de Teatre

Reclam. La companyia

Teatro en el Aire va

captivar el públic amb

aquest espectacle que

va combinar música,

dansa i jocs en un intent

per redescobrir els cinc

sentits als assistents.

Documents

Vox UJI. Desembre 2011