DIRECTOR

Neix a Camp LeJeune (Carolinadel Nord) l'any 1953. El 1979es gradua a l'Escola de Cinemade Nova York i, poc després,treballa com a director defotografia -i actor- a PermanentVacation o Stranger ThanParadise, del seu company declasse Jim Jarmusch. L'any1990 decideix escriure un guiócinematogràfic basant-se enJohnny Suede, un monòlegteatral de creació propia, i elroda en 30 dies amb undesconegut Brad Pitt com aprotagonista. Aconsegueix elpremi a la Millor Pel.lícula alFestival de Locarno, cosa quel'anima a realitzar un el seufilm més prestigiós i complicatde rodar, Living in Oblivion(Vivirrodando), el guió del qual espremiat a Sundance. Desprésde Box of Monlight, dirigeixalguns títols poc destacablesfins que arriba Delirious -protagonitzada el seu actorfetitx Steve Buscemi- premiadaa San Sebastián, entre d'altresfestivals. When you're strangees el seu primer llargdocumental, projectat ambgran èxit a Sundance o Berlín.

ARGUMENT BIOGRAFIA

TOM DICILLO

WHEN YOU'RESTRANGEEl documental sobre el míticgrup The Doors, centratprincipalment en el seudionisíac cantant, Jim Morrison.Bona part del metratge estaformat per imatges inèdites,algunes d'elles rodadesdirectament pels componentsdel grup entre 1965 i 1971.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

MUNTATGE

EUA200986 minutsTom DiCilloTom DiCilloDick WolfPeter JankowskiJohn BeugMicky BlytheKevin Krasny

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE20 DE MARÇ DE 201118:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1991 Johnny Suede(Johnny Suede)1995 Living in Oblivion(Vivir rodando)1996 Box of Moon Light(Box of Moonlight: Cajade luz de luna)1997 The real blonde (Unarubia auténtica)2001 Double Whammy(Doble contratiempo)2006 Delirious (Delirious)2009 When You'reStrange (When You'reStranger)

ENTREVISTAEl film manté la teoríarespecte a Morrison que,per cremar-se, algú té quecremar primer. Creu que lacombinació drogues ialcohol sónimprescindibles peresdevenir una estrella? Crec que Morrison era un ésserhumà immensament complex.La seva vida estava conduïdaper forces molt fortes que eren,alhora, creatives idesctructives. Però no era undéu. No era un dimoni. Erasimplement un ésser humà,amb tot l'humor, la vitalitat, lacuriositat i el sentit del'aventura que pugui tenirqualsevol home o dona real.

Però era més un poeta oun més dels joves que vanmorir al cim? Sé que és un fet que Jim valluitar profundament contra laseva decisió de ser un artista.Ell volia, sobre totes les coses,que s'el veiés com un artistaseriós. Una part d'ell miravasempre al món de la música,a ser una estrella de rock, comsi fos una mena d'enorme circ.I aquest era el seu conflicteintern. Cada vegada quedesapareixia per estar sol, pertractar d'escriure, no podiaoblidar la intensa crida quesentia sabent que milers imilers de persones aclamavenel seu nom.

Va ajudar a The Doorsl'ecosistema de revoltesestudiantils o va ser alrevés? Només puc dir que aquestperíode va ser increïble en lahistòria dels Estats Units. Elsestudiants universitaris van ferel seu propi noticiari nocturnper protestar per la guerra de

Vietnam. Va ser un momentde gran obertura. S'estavencanviant totes les velles idees.Hi havia el sentiment de quela gent jove realment podiacanviar el món. Però, al mateixtemps, era una època de granagitació als Estats Units. JohnF. Kennedy i el seu germàRobert van ser assassinats, aixícom un dels grans defensorsde la igualtat en el món, MartinLuther King. La guerra delVietnam estava causant unagran destrucció i disturbis civilsal país.

Però va ser primer lamúsica o primer la revolta?Gran part del país amenaçavaaquesta idea de canvi. Però,en un determinat moment vaquallar un sentimentd'esperança, el sentiment quenoves idees podien florir. En elmón musical d'aquesta èpocatambé existia aquest sentimentde revolta, de canvi, denecessitat de canviar del totles regles establertes.

I The Doors, quin paper vajugar en tot allò?No tota la música d'aquellperíode estava preparada perl'examen. Només uns pocsgrups i músics de llavors espoden escoltar ara sense elsentiment que s'està escoltantmúsica passada de moda. Sensdubte The Doors estan enaquest selecte grup, al costatde Jimi Hendrix, Janis Joplin iCrosby, Stills, Nash and Young.La raó rau, sota el meu puntde vista, en què The Doorsmai van tractar d'escriuremúsica només per al seutemps. Van escriure la músicaque ells volien escoltar. És peraixò que la seva música té elpoder i la frescor d'una cosa

que podria haver estat escritaavui mateix.

I avui, qui podria jugaraquest paper? M'agrada molta músicacontemporània. Però no és unacosa en la què estigui realmentinteressat. Sí que m'agradariafer una pel.lícula sobre elmoviment punk a Nova Yorkel 1972.

Per què va decidir rodaruna pel.lícula sobre TheDoors? No vaig decidir rodar unapel.lícula sobre The Doors. Ungrup de productors em vatrucar i em va preguntar siestava interessat en dirigir undocumental que estavenpreparant sobre la banda. Vaigdir que sí immediatament. Laraó era que sempre vaig tenirmolt clar que la història de TheDoors és una de les méspoderoses de la història culturalamericana. La seva història téel poder i la tragèdia de lamitologia grega. Després deveure tot el material de TheDoors en els seus arxius emva inspirar molt la honestedatde la banda. Això em va ferdonar el primer pas i tractard'explicar la història de la formamés honesta possible. Hi hahagut molts mites i llegendesi supersticions durant moltsanys i sincerament, moltamerda també. He volgut treurela pols de tota aquestaporqueria i explicar la històriade la forma més pura possible,d'una forma tan intensa comla resta dels meus films.

MANUEL CUÉLLAR – El País- 02/12/2010